Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 15: PANTEÓ D’AGRIPA
Júlia López Valera
(adaptació de la presentació feta per la professora
Assumpció Granero)
INSTITUT BANÚS

2. Edifici Panteó
Autor desconegut
Cronologia 118-128
Estil Romà Imperial
Tipologia Temple
Material Formigó, granit, maó, marbre i fusta
Localització Camp de Mart (Roma)
Júlia López Valera

3. Júlia López Valera
CONTEXT
La construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.C., Agripa, un general i polític
romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va
destruir el temple gairebé del tot; va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el
118 i el 128. Tot i que no se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció potser fou APOL·LODOR
DE DAMASC. La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana,
perquè és un gran repte que porta al límit la resistència dels materials.
El Panteó és una obra
representativa de l’art romà tardà,
del període d’esplendor de
l’emperador Adrià. Era la tercera
reconstrucció que se’n va fer
(devastat per dos incendis, primer
restaurat per Domicià).

4. DESCRIPCIÓ FORMAL
Cel·la circular
Pòrtic d’entrada
pròpylon
Consta de dues parts:
a) Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.
b) Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula.
La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’aixeca fins a
l’alçada de la imposta superior del tambor.

5. Consta de dues parts:
a) Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre
un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el protagonisme de la
façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única
columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura, i...
b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres de
diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la
il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs (tan
sols es recolza en els laterals).

6. Pòrtic perípter i octàstil, rectangular i
arquitravat, amb 16 columnes
gegantines monolítiques de granit
egipci, de fusts llisos i 18 metres
d’alçada amb capitells, originàriament,
revestits de bronze i, ara, capitells i
rosats i bases de marbre blanc;
columnes disposades en files, una
d’exterior de 8 columnes exemptes
suporten un entaulament.
A l’entaulament hi ha una inscripció
que fa referència a l’antic temple
d’Agripa i que sosté el frontó triangular
de la façana, frontó sense decoracions.
M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT
M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT
Altres 8 columnes divideixen el pòrtic
en tres naus, la central més ampla.
frontó

7. Frontó llis
M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT
M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU
TERCER CONSULAT
Capitells
corintis
Columnes granit egipci i base marbre blanc

8. Pòrtic d’entrada
pròpylon
Octàstil, rectangular, arquitravat Alçat
Cel·la circular
Semi-cúpules
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

9. nínxols
pòrtic
Altres 8 columnes
divideixen el pòrtic en tres
naus, la central més ampla
que les laterals, ja que és la
que condueix a la porta
d'accés a l'interior, i està
coberta per una volta de
canó de fusta, i les 2 naus
laterals, amb coberta
plana, culminen en sengles
nínxols oberts a la massa
del mur del pròpylon i
destinats a allotjar estàtues
colossals (probablement
d’Agripa i d’August).
pròpylon
Nau central d’accés a la zona cupulada

10. Sostre, columnes i
pilastres de I’interior del
pòrtic d’entrada.

11. Nau central d'accés amb volta de
canó de fusta, i les 2 laterals
amb coberta plana.

12. Interior del pòrtic d’entrada.

13. La secció del Panteó és
un cercle inscrit en un
quadrat.
Sistema constructiu.

14. Així la cel·la és circular,
l’altura de l’edifici és la
mateixa que la del
diàmetre de la cúpula:
43’30 m, cúpula de mitja
esfera que en el seu punt
zenital arriba a la mateixa
alçada que el diàmetre,
cosa per la qual es pot
inscriure una esfera
completa en l'espai
interior. Aquestes
proporcions confereixen
a l’edifici una perceptible
sensació d’harmonia
43,30 mts
43,30mts

15. Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els
colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

16. La bella porta d'accés a l'interior de
la rotonda està feta de bronze i és
l’original d'època romana, encara
que va haver de ser restaurada en el
segle XVI, concretament en l'any
1563.

17. Encara que el pòrtic compta amb una gran
bellesa i espectacularitat, el que
veritablement ha convertit el Panteó en
una de les obres simbòliques de l'art romà
és la gran rotonda de la cel·la o nau
central, coberta per una cúpula que
cobreix l'espai interior.

18. Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància que
l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a l’interior que a
l’exterior.

19. Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa sobre un
tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que contribueixen a reforçar els
vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs.
Alçat, estructura, interior i exterior.
Tambor Semi-cúpules
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

20. El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la
grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre tan
alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de sòlida geometria pura. La sustentació d’aquesta
cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà els materials emprats fins al límit de la
resistència.
cilindre
43,30mts
La massa del mur del tambor cilíndric (més de 6 metres de grossor) està construïda amb formigó, morter i maó, i al
seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur, i
constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit
gruixuts pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.

21. Cilindre 3 pisos
Arcs descàrrega
Mur + 6 metres
8 pilars suport
ESTRUCTURA EXTERNA

22. Per entendre l’exterior del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la combinació
impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou concebut en el temps en què
va ser construït. En els primers temps estava precedit per un pòrtic rectangular.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

23. Igual que en els
fòrums imperials,
l’edifici havia de ser
precedit per una
immensa plaça
porticada que només
havia de deixar veure
el pòrtic d’entrada.
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

24. El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el cos
principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es
podria confondre amb un temple grec clàssic, amb pòrtic
octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el que posseeix
el Partenó, si bé, aquest és dòric)...

25. Exteriorment el tambor, contràriament a la
manera de treballar dels romans, no té la
gràcia ni la proporció perfecta que aporta el
seu interior espectacular.

26. Actualment, sense el revestiment de
marbre i estuc, es mostra com un cilindre
mancat d’ornamentació, coronat per la
cúpula (des de fora només se’n veu una
part, ja que la inferior queda integrada en
la massa del mur del tambor).
Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es poden
reconèixer perfectament.

27. L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda parteix d’una
planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució
de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures,
nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta
d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les
estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

28. Cúpula de quart
d’esfera.
Absis.
Els murs interiors,
estan revestits de
marbres luxosos.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

29. El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i
rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un
absis cobert per cúpula de quart d’esfera.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
porta absis

30. Les altres sis obertures corresponen a sis
nínxols profunds, a mena de capelles a
l’interior, emmarcades per pilastres
corínties, i tancades per dues columnes del
mateix ordre a cada nínxol.
Pilastres corínties.
Columnes corínties.
En els espais tancats de la paret sobresurten
templets rematats per frontons triangulars
o de segment de cercle alternativament, que
no aguanten res (ornamentals).
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

31. Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
Tota la resta, que es veu, és una façana fictícia, ornamentada a base de marbres i
materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,

32. Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.

33. Interior de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de façana fictícia, el
“primer pis” del tambor (una mena d’atri) segueix una sèrie que alterna finestres
tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula decorada a base de cassetons,
símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

34. Detall de l’atri amb finestres cobertes.
Aquest conjunt ornamental tan grandiós i
luxós amaga completament tot el sistema
de càrregues que manté dret l’edifici, i
revela l’admiració per l’arquitectura
arquitravada grega.

35. Interior: enorme i meravellosa cúpula
semiesfèrica, decorada a base de
cassetons, símbol de la cúpula
celestial.
La semiesfera de la cúpula està feta de
formigó barrejat amb fragments de
pedres volcàniques molt lleugeres i
recobert a la part exterior per paret de
maons, posseeix una estructura d’anells
i nervis que configura els cassetons.

36. 8,92mts
Cinc fileres de 28
cassetons a cada
filera.
L’òcul proporciona una
llum tranquil·la i difusa.
Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc sèries per
tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en sentit ascendent,
conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:
1) Alleugerir el pes de la cúpula.
2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera, gràcies al
joc de llums i ombres.

37. 8,92mts
El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular de
gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior de la
cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que il·lumina el
recinte i el ventila.

38. 8,92mts
La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va
recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia.
El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les
parets de l’edifici

39. La construcció de la cúpula es va fer amb
un encofrat de fusta.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

40. Cúpula
Cassetons
Atri
Tambor
Òcul
Pròpylon
Pòrtic
Vuit obertures
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

41. El Panteó, és un edifici de caràcter
religiós, dedicat a tots els déus
(“CASA DE TOTS ELS DÉUS”), tant als
propis, com als de les terres
conquistades en les batalles i
guerres, i incloent-hi els emperadors
divinitzats.
Temple dedicat a tots els déus amb la
intenció de subratllar la protecció
divina sobre Roma, sobretot a
Venus, deessa de la bellesa i lligada
als orígens mítics de Roma i a la gens
Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a
August divinitzat.
ICONOGRAFIA

42. El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala circular era
una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil). Inicialment,
temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els
cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set
absis de l'interior.
Els set nínxols que rodegen la cel·la
contenien les estàtues dels déus.
ICONOGRAFIA

43. La forma de la cúpula representava
per als romans la volta celest, una
visió que fàcilment es pot extrapolar
a Roma, la del Panteó simbolitzava
que Roma era, en aquells moments,
el centre de l’univers entorn del qual
girava el món conegut.

44. 8,92mts
La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també es poden
llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic, del qual el
sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el
temple que se'ls dedica.

45. 8,92mts
Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.

46. D'una banda, el món
infralunar correspon a
la meitat inferior de
l'edifici. El món
supralunar, l’esfera
celeste, és la volta, en
la qual l'òcul central fa
de Sol i il·lumina des
del centre.

47. Servia també per a celebrar
cerimònies polítiques, a més de ser
una manera de retre culte, no tan
sols als emperadors anteriors ja
divinitzats, sinó també, la forma de
glorificar indirectament a
l’emperador viu, és a dir, a Adrià.

48. El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador,
que era proclamat un déu als ulls del poble.

49. MODELS I INFLUÈNCIES Roma hereta de Grècia els principis de
la seva arquitectura, però l’esperit
pràctic del poble romà s’imposarà en
l’arquitectura.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

50. Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la utilització
de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant).

51. Allò important de l’arquitectura
romana és l’espai intern, i la captació
i organització d’aquest espai.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

52. Temple de Minerva, Roma.
Els antecedents més directes del Panteó
són els antics tholoi grecs (temples
circulars), que eren temples funeraris
dedicats a herois.

53. La coberta en forma de cúpula també
és d’influència oriental, ja utilitzada
pels romans en les estructures
paradigmàtiques de les termes o els
banys públics, que necessitaven de
tècniques estructurals adequades per a
cobrir espais de grans dimensions.
Termes de Dioclesià, Roma

54. Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma

55. És un edifici clarament únic, fruit de la combinació
d’elements de diverses influències i de l’originalitat, el
treball dels espais interiors i els coneixements tècnics
romans.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

56. El Panteó de Roma presenta una
excepcional utilització de la volta per
cobrir un espai tan ample.
L’espectacular entrada de llum per
dalt ha estat una font d’inspiració per
a obres posteriors.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

57. Fins al segle XIX, i en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser possible superar
les dimensions de la cúpula del Panteó.

58. Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns
problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres edificis
que amagaven el mur exterior de la cel·la; actualment aquests edificis han estat eliminats i
el mur es mostra a l’espectador descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

59. També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien la cúpula
rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la construcció del baldaquí
de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va afegir dues torres campanari.
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

60. Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
El Panteó d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000 anys
d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa Bonifaci IV (609
dC), i influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, el Barroc i el
Neoclàssic, amb la utilització de cúpules.

61. Durant el Renaixement i el Barroc aquesta
construcció exercí una fascinació permanent
en els arquitectes i va influir en obres
importants.
Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429), església de
Santa Croce, Florència.

62. Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa Maria
dei Fiore, Florència. Quattrocento.

63. Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel
Àngel Buonarroti. Cinquecento.

64. Diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132
metres , acabada l’any 1626.
Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per
Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

65. San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.

66. Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

67. Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

68. Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

69. Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

70. Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

71. ... “disegno angelico e non
umano” (Miquel Àngel).
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

72. Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).