Art gòtic arquitectura

1,194 views
1,171 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,194
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
418
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art gòtic arquitectura

  1. 1. L’ART GÒTIC: L’ARQUITECTURA JÚLIA LÓPEZ VALERA
  2. 2. Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen de llum, obrint-se vans per tot arreu. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Verticalitat: els edificis, especialment les catedrals, tenen un sentit ascensional, elevant-se cap al cel cada vegada més i potenciant les línies verticals front a les horitzontals. Monumentalitat: se’n deriva de la verticalitat, ja que les ciutats competeixen entre elles per a veure qui té una catedral més alta i més gran: en resum més monumental.
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Simbolisme: en el cas de la catedral, tot l’edifici continua sent el símbol de Crist, però ara la mateixa verticalitat suposa un intent d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que penetra per tots els llocs és el mateix símbol de la presència de Déu. Estructura diàfana, molt clara i organitzada a partir de mòduls geomètrics que es repeteixen. La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració geomètric romànica és substituïda per decoració vegetal. Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i ingravidesa. .
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARCS L’arc apuntat o ogival és l’art característic del gòtic, el que permet més verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa i més valor decoratiu. S’utilitzen altres arcs com el carpapell, el conopial o el mixtilini.
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS VOLTES Volta de creueria: formada pel creuament de dos arcs apuntats que descansen sobre els pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre punts), de forma que els espais que queden entre els arcs, són molt més lleugers i es pot elevar més l’edifici. La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets, estelada, de ventall.
  6. 6. Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses, amb vitralls decoratius que li donen color a la llum que es filtra. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ELS ELEMENTS SUSTENTATS (Sistema de descàrregues) Les forces dels arcs apuntats que formen la volta de creueria es concentren en quatre punts i són dobles: tangencials o laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix). Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats: pilar amb multitud de petites columnes adossades. Les tensions laterals es solucionen a l’exterior de l’edifici amb arcbotants i contraforts, rematats amb pinacles.
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que sovint prenien formes fantàstiques. Les façanes es revaloritzen, no sols amb més decoració, sinó amb noves estructures més complexes (torres...). El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules.
  8. 8. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS Funció: no sols és un lloc de culte i la casa de Déu (funció religiosa), sinó que també és un centre cívic on estan els arxius, es fa justícia, dona refugi, alberga els pelegrins, ... És un edifici urbà i monumental, el símbol de la ciutat que busca fer-la més alta i gran i amb més llum que les ciutats del voltant. Simbolisme: és a la vegada símbol de Crist (orientació i planta, com al romànic), de l’univers i de Déu (verticalitat i llum), entesa com una representació de la Jerusalem celestial.
  9. 9. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS TIPUS DE PLANTA Planta de saló: mateix nombre e naus en tota l’església i sense que el transsepte sobresurti de les naus laterals i, a més, totes les naus poden tenir la mateixa alçada (ad quadratum). Planta basilical gòtica: és una derivació de la planta de creu llatina de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però el transsepte sobresurt menys i sol presentar una capçalera hipertrofiada.
  10. 10. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS PARTS DE LA PLANTA Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i més alçada que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum). El transsepte no sobresurt tant com en el romànic i es desplaça cap als peus per la major amplitud de la capçalera. Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a eliminar-se. Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la separen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta de l’església. La girola deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams trapezoïdals de volta d’aresta. . Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola. Capçalera
  11. 11. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS PARTS EN L’ALÇADA L‘arcada: separa la nau central de les laterals. El trifori: galeria sobre les naus laterals, oberta a la central i que pot presentar finestrals exteriors per a l’entrada de llum (anirà perdent importància al llarg del gòtic). El claristori: es situa en el mur exterior de la nau central, sobre el trifori. És un conjunt de finestrals amb vitralls que s’obren a l’exterior i permeten l’entrada de llum. L’entrada de llum no només es produeix pels finestrals, sinó també per les rosasses de les façanes.
  12. 12. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: LES CATEDRALS FAÇANA Tenen més importància, en l’estructura, la construcció i la decoració. La façana principal té estructura de lletra “H”. Tres parts horitzontals o carres: a cada lateral una torre i al mig la part més baixa. Tres parts verticals: les portalades d’accés, la rosassa i una part superior amb els remats i les torres, on pot aparèixer una nova galeria. Més elements decoratius: portalades botzinades i molt decorades, escultures als brancals amb dossellets, galeries, rosasses i elements decoratius verticals que accentuen l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres, agulles...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres elements.
  13. 13. L’ARQUITECTURA CIVIL El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà van suposar el creixement de l’arquitectura civil. Palaus: residències dels nobles i eclesiàstics que van viure a les ciutats i de la nova burgesia comercial i financera. Ajuntaments: símbol de la independència política de la ciutat. Llotges: edificis destinats al comerç, importants a partir del s. XIV. No solen incorporar la verticalitat de les catedrals, sol predominar la línia horitzontal. Es tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics.
  14. 14. LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (GUILLEM SAGRERA, 1426-48)
  15. 15. LLOTJA DE LA SEDA, VALÈNCIA (Pere Comte, 1482-1548)
  16. 16. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA
  17. 17. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA ETAPES Gòtic Inicial (segona meitat s.XII-principis s.XIII) Té reminiscències romàniques (tribuna, importància mur...) Exemple: catedral de Nôtre Dame de París. Gòtic clàssic (primera meitat s.XIII). Més verticalitat i lluminositat, més vans, reducció de la tribuna a la galeria del trifori i finestrals més allargats. Exemples: catedrals de Chartres, Reim i Amiens.
  18. 18. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: FRANÇA Gòtic radiant (segona meitat del s.XIII i XIV) El murs es desmateriatliza, la llum entra per tot arreu, es perd alçada i el claristori guanya terreny al trifori. Exemple: Sainte Chapelle de París. Gòtic flamíger (segona meitat s.XIV i XV) Es compliquen els arcs i voltes, es barroquitza la decoració. Exemple: catedral de Ruan. ETAPES
  19. 19. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE PARÍS (1163-1267)
  20. 20. CATEDRAL DE CHARTRES (1194-1290)
  21. 21. CATEDRAL DE REIMS (1211-1290)
  22. 22. CATEDRAL DE AMIENS (1220-1269)
  23. 23. SAINTE CHAPELLE DE PARÍS (PIERRE DE MONTREUIL, 1242-48)
  24. 24. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ALEMANYA Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats . Exemple: CATEDRAL DE COLÒNIA (1248-1880).
  25. 25. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ANGLATERRA Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són monumentals, els transsepte continua sent important i la decoració es complica molt, especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular). Exemples: CATEDRAL DE SALISBURY, CATEDRAL DE GLOUCESTER, KING’S COLLEGE DE CAMBRIDGE I ABADIA DE WESTMINSTER.
  26. 26. CATEDRAL DE SALISBURY (1220-1320)
  27. 27. CATEDRAL DE WELLS (1175-1490)
  28. 28. CATEDRAL DE GLOUCESTER I CLAUSTRE (1351-1412)
  29. 29. L’ARQUITECTURA GÒTICA A EUROPA: ITÀLIA Seguint la tradició del romànic italià , el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig punt): -policromia (marbres de colors). - decoració geomètrica. - predomini de l’horitzontalitat. - importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i pocs vitralls). Exemples: SANTA CROCE DE FLORÈNCIA, CATEDRALS D’ORVIETO, SIENA, MILÀ I FLORÈNCIA (SANTA MARIA DEI FIORI). Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil venecià més horitzontal i recarregats en la seva decoració (palau Ducal ).
  30. 30. CATEDRAL DE SIENA (1215-1263)
  31. 31. CATEDRAL D’ORVIETO (FRA BEVIGNATE I LORENZO MAITANI, 1290-1340)
  32. 32. SANTA CROCE DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1294-1442)
  33. 33. SANTA MARIA DEI FIORI DE FLORÈNCIA (ARNOLFO DI CAMBIO, 1296-1469)
  34. 34. CATEDRAL DE MILÀ (SIMONE DA ORSENIGO I NICOLÀS DE BONAVENTURE, 1386-1510)
  35. 35. L’ARQUITECTURA GÒTICA A ESPANYA
  36. 36. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: INTRODUCCIÓ CONTEXT HISTÒRIC: Els segles XII i XIII són els de major avenç de la conquesta cristiana sobre el territori musulmà i els de major creixement econòmic (gran nombre de construccions).  Durant la primera meitat del s.XIV continua el creixement, especialment a Catalunya, sobretot a Barcelona, on destaca el comerc.  La segona meitat del s.XIV , es produeix un greu crisi.  A partir del s.XV començarà la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat de la Corona d’Aragó i, posteriorment, també hi haurà un creixement general a Castella. L’ART SERÀ RECOLZAT PER LES MONARQUIES I LA BURGESIA Destaca la influència francesa (gòtic septentrional), però especialment a Castella, mentre que a Catalunya, Mallorca i València arribarà la influència del gòtic meridional francès, per amb elements propis. El gòtic peninsular es caracteritza, en general, per ser menys vertical.
  37. 37. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: CASTELLA I REGNE D’ARAGÓ Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període clàssic, amb una menor alçada i una major amplària, cosa que fa els edificis menys verticals . ETAPES Període de transició: catedrals que encara presenten característiques romàniques, però que ja introdueixen elements constructius gòtics. Exemple: Catedrals d’Àvila i Conca. Període clàssic (segle XIII): el de més influència francesa. Més verticalitat i lluminositat. Exemple: Catedral de Lleó i Burgos i la de Toledo (menys vertical). Període manierista (segle XIV): de poques construccions degut a la crisi. Es trasllada el focus principal a Catalunya, València i Mallorca. Període flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment naturalista (exemple: catedral de Sevilla). Passant a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí.
  38. 38. CATEDRAL DE LLEÓ (MESTRE ENRIQUE, 1205-SEGLE XV)
  39. 39. CATEDRAL DE BURGOS (JOHAN DE CHAMPAGNE I MESTRE ENRIQUE, 1221-1260, AMB MODIFICACIONS POSTERIORS)
  40. 40. CATEDRAL DE TOLEDO (MESTRES MARTÍN I PETRUS PETRI, 1226-1493)
  41. 41. CATEDRAL DE SEVILLA (ALONSO MARTÍNEZ I ALTRES, 1401-1528)
  42. 42. L’ARQUITECTURA GÒTICA PENINSULAR: EL GÒTIC LLEVANTÍ CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES Serà més important a partir del s.XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutats de Barcelona (s. XIV) i Palma de Mallorca i València (s.XV). Més importància de l’arquitectura civil (llotges i palaus) , a més de les construccions religioses. Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original. Planta: d’una sola nau (molt habitual), plantes de saló de tres naus amb totes elles d’alçada semblant). Menys verticalitat: als edificis civils acostuma a predominar la línia horitzontal, als edificis religiosos més la vertical. Predomini dels murs sobre els vans, amb finestrals més petits. Menys lluminositat interior. Aspecte més massís. Major sobrietat i austeritat decorativa , sovint s’utilitza la decoració geomètrica. No s’acostumen a fer servir arcbotants. Els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entre ells, quedant bastant ocults en l’exterior. La galeria del trifori tendeix a desaparèixer.
  43. 43. SANTA MARIA DEL MAR (BERENGUER MONTAGUT I RAMON DESPUIG, 1329-1383)
  44. 44. CATEDRAL DE GIRONA (1312-1604)
  45. 45. CATEDRAL DE BARCELONA (1298-1448, AMB FAÇANA NEOGÒTICA)
  46. 46. CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA (FINALS S.XIII-1601)

×