Your SlideShare is downloading. ×
Art gòtic arquitectura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Art gòtic arquitectura

275
views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
275
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ART GÒTIC: L’ARQUITECTURA Júlia López Valera Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve
  • 2. 4. L’ARQUITECTURA GÒTICA. 4.1. Característiques generals. 4.2. L’arquitectura religiosa: les catedrals. 4.3. L’arquitectura civil. 4.4.L’arquitectura gòtica a Europa. 4.5. L’arquitectura gòtica peninsular.
  • 3. 4.1.- Característiques generals (I). Verticalitat: els edificis, especialment les catedrals, tenen un sentit ascensional, elevant-se cap al cel cada vegada més i potenciant les línies verticals front a les horitzontals Monumentalitat: se’n deriva de la verticalitat, ja que les ciutats competeixen entre elles per a veure qui té una catedral més alta i més gran; en resum, més monumental Lluminositat: els edificis gòtics s’omplen de llum, obrint-se vans per tot arreu Simbolisme: en el cas de la catedral, tot l’edifici continua sent el símbol de Crist, però ara la mateixa verticalitat suposa un intent d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que penetra per tots els llocs és el mateix símbol de la presència de Déu (la catedral com la Jerusalem celestial) Estructura diàfana, molt clara i organitzada a partir de mòduls geomètrics que es repeteixen La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i ingravidesa
  • 4. 4.1.- Característiques generals (II). Els arcs L’arc apuntat o ogival és l’arc característic del gòtic, el que permet una major verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa i més valor decoratiu, així com canvis en els elements sustentants S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini La volta de creueria Està formada pel creuament de dos arcs apuntats que descansen sobre pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre punts), de forma que els espais que queden entre els arcs (plements) són molt més lleugers i es pot elevar més l’edifici La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant: sexpartita, de tercelets, estelada, de ventall
  • 5. 4.1.- Característiques generals (III). Les tensions o espentes dels arcs apuntats que formen la volta de creueria es concentren en quatre punts i són dobles: tangencials o laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix) Els elements sustentants (sistema de descàrregues) Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats: pilar amb multitud de xicotetes columnes adossades (baquetons o fasces), que es transformen en els nervis dels arcs, i un únic capitell, normalment amb decoració vegetal Les tensions tangencials o laterals es solucionen en l’exterior de l’edifici amb arcbotants i contraforts, rematats aquests últims amb pinacles Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses, amb vidrieres decoratives que li donen color a la llum que es filtra
  • 6. 4.1.- Característiques generals (IV). Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que sovint prenien formes fantàstiques Les façanes es revaloritzen, no sols amb una major decoració, sinó amb noves estructures més complexes (torres,...) El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules Canvia el paper de l’arquitecte: la professió es dignifica, deixen de ser anònims i guanyen en importància, ja que han de tindre una formació en enginyeria i matemàtiques i, a més, són els responsables de contractar personal i transmetre els secrets de la construcció (lògies) Encara que els edificis més importants continuen sent els religiosos (catedrals), els edificis civils van guanyant en importància pel desenvolupament de les ciutats i la burgesia (palaus, llotges, ajuntaments,...)
  • 7. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (I): característiques generals. Funció: no sols és un lloc de culte i la casa de Déu (funció religiosa), sinó que també és un centre cívic on estan els arxius, es fa justícia, dóna refugi, alberga els pelegrins,... És un edifici urbà i monumental, el símbol de la ciutat que busca fer-la més alta i gran i amb més llum que les ciutats del voltant Simbolisme: és a la vegada símbol de Crist (orientació i planta, com al romànic), de l’univers i de Déu (verticalitat i llum), entesa com una representació de la Jerusalem celestial És on es fa present el nou pensament baixmedieval, “Em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, que amb una religiositat més propera i un major naturalisme descendia del cel de part de Déu, que tenia la glòria de Déu. La seua brillantor era semblant a la pedra més preciosa, com la pedra de jasp polimentat.” (Apocalipsi, 21, 10-12).
  • 8. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (II): la planta. Tipus de plantes Planta basilical gòtica: és una derivació de la planta de creu llatina de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però el transsepte sobresurt menys i sol presentar una capçalera hipertrofiada Planta de saló: mateix nombre de naus en tota l’església i sense que el transsepte sobresurti de les naus laterals i, a més, totes les naus poden tindre la mateixa altura (ad quadratum) Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i més altura que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum) Parts de la planta El transsepte no sobresurt tant com en el romànic (pot no sobreeixir gens) i es desplaça cap als peus per la major amplitud de la capçalera Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a eliminar-se Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la separen del transsepte com en la quantitat major de naus que la resta de l’església La capçalera La girola o deambulatori deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams trapezoidals de voltes d’aresta Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola
  • 9. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (III): alçat i murs. L’arcada: separa la nau central de les laterals Parts en l’alçat El trifori Galeria sobre les naus laterals, oberta a la central i que pot presentar finestrals exteriors per a l’entrada de llum Perdrà importància i es reduirà al llarg del gòtic, fins desaparèixer El claristori Es situa en el mur exterior de la nau central, sobre el trifori És un conjunt de finestrals amb vidrieres que s’obren a l’exterior i permeten l’entrada de llum L’entrada de llum no sols es produeix pels finestrals, sinó també per les rosasses de les façanes El mur es desmaterialitza i els vans ocupen el seu lloc, podent arribar a substituir-lo totalment
  • 10. 4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (IV): la façana. Les façanes adquireixen major importància, tant l’estructura i construcció com en la decoració La façana principal té una estructura en forma de H que emmascara l’estructura interna: la nau principal és la part més baixa en la façana, mentre que en els costats (naus laterals) es situen dues torres quadrades dividides en pisos i rematades en forma de terrassa, chapitel o agulla Tres parts horitzontals o carrers: en cada lateral una torre i en mig la part més baixa Tres parts verticals o pisos: les portalades d’accés, la rosassa i una part superior amb els remats i les torres, on pot aparèixer una nova galeria Més elements decoratius: portalades botzinades i molt decorades, escultures als brancals amb dossellets, galeries, rosasses i elements decoratius verticals que accentuen l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres, agulles, chapitels,...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres elements
  • 11. 4.3.- L’arquitectura civil. El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà consegüent suposaran el creixement de l’arquitectura civil Principals edificis Els palaus: residències dels nobles i eclesiàstics que van a viure a les ciutats i de la nova burgesia comercial i financera Els ajuntaments: símbol de la independència política de la ciutat Les llotges: edificis destinats al comerç, importants a partir del segle XIV No solen incorporar la verticalitat de les catedrals i sol predominar la línia horitzontal Es tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics Entre els edificis més importants cal destacar la llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera, 1426-48) i, especialment, la llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)
  • 12. Llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera, 1426-48)
  • 13. Llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)
  • 14. 4.4.- L’arquitectura gòtica a Europa. 4.4.1. El gòtic francès. 4.4.2. El gòtic alemany. 4.4.3. El gòtic anglès. 4.4.4. El gòtic italià
  • 15. 4.4.1. El gòtic francès. Les característiques del gòtic francès són les que hem vist com a generals de l’estil Gòtic inicial (segona meitat segle XII – principis segle XIII): encara que es comencen a aplicar les solucions gòtiques, té moltes reminiscències romàniques (tribuna, importància del mur), destacant la catedral de Nôtre Dame de París Etapes Gòtic clàssic (primera meitat del segle XIII): major verticalitat i lluminositat, amb més vans, reducció de la tribuna a la galeria del trifori i finestrals més allargats (exemples: catedrals de Chartres, Reims i Amiens) Gòtic radiant o manierista (segona meitat del segle XIII i XIV): el mur es desmaterialitza, la llum entra per tot arreu, es perd altura i el claristori guanya terreny al trifori (exemple: Sainte Chapelle de París) Gòtic flamíger (segona meitat segle XIV i XV): es compliquen els arcs i voltes, es barroquitza la decoració (exemple: catedral de Ruan) Aquest model i etapes tindran una forta influència en Castella, mentre que a la Corona d’Aragó influirà més el gòtic meridional francès, que comença en la segona meitat del segle XIII i es caracteritza per una menor verticalitat, la major importància dels murs i les edificacions civils (exemples: palau papal d’Avinyó)
  • 16. Catedral de Nôtre Dame de París (1163-1267)
  • 17. Catedral de Chartres (1194-1290)
  • 18. Catedral de Reims (1211-1290)
  • 19. Catedral de Amiens (1220-1269)
  • 20. Sainte Chapelle de París (Pierre de Montreuil, 1242-48)
  • 21. CATEDRAL DE COLONIA (1248-1880) 4.4.2. El gòtic alemany. Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats (Catedral de Colònia)
  • 22. 4.4.3.El gòtic anglès. Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són monumentals, el transsepte continua sent important i la decoració es complica molt, especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular) Exemples: catedral de Salisbury, catedral de Gloucester (i claustre), King’s College de Cambridge i abadia de Westminster
  • 23. Catedral de Salisbury (1220-1320)
  • 24. Catedral de Wells (1175-1490)
  • 25. Catedral de Gloucester i claustre (1351-1412)
  • 26. King’s College de Cambridge (Reginald Ely, 1444-1515)
  • 27. Abadia de Westminster (1245-1517)
  • 28. 4.4.4. El gòtic italià. Seguint la tradició del romànic italià i rebutjant gran part de les aportacions franceses, el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu particular gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig punt), policromia (marbres de colors), decoració geomètrica, predomini de l’horitzontalitat i importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i poques vidrieres) Exemples: santa Croce de Florència i catedrals d’Orvieto, Siena, Milà i Florència (Santa Maria dei Fiori) Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals com a remat (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil venecià més horitzontal i recarregat en la seua decoració (palau ducal i Cà d’Oro)
  • 29. Catedral de Siena (1215-1263)
  • 30. Catedral d’Orvieto (Fra Bevignate i Lorenzo maitani, 12901340)
  • 31. Santa Croce de Florència (Arnolfo di Cambio, 1294-1442)
  • 32. Santa Maria dei Fiori de Florència (Arnolfo di Cambio, 1296-1469)
  • 33. Catedral de Milà (Simone da Orsenigo i Nicolàs de Bonaventure, 1386-1510)
  • 34. 4.5. L’arquitectura gòtica peninsular. 4.5.1. Introducció 4.5.2. El gòtic a Castella (i el regne d’Aragó). 4.5.3.El gòtic llevantí: Catalunya, Mallorca i València.
  • 35. 4.5.1.- Introducció. Els segles XII i XIII són els de major avanç de la conquesta cristiana sobre territori musulmà i de creixement econòmic, repercutint això en un gran nombre de construccions, moltes d’elles importants La primera meitat del segle XIV continua sent de creixement, especialment a Catalunya, destacant Barcelona (comerç) La segona meitat del segle XIV és de greu crisi i canvis A partir del segle XV comença la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat en la Corona d’Aragó i, posteriorment, creixement general a Castella Durant tots aquests segles serà clau en l’art el recolzament de les monarquies i la burgesia En tot el territori destaca la influència francesa, però especialment a Castella (gòtic septentrional francès), mentre que a Catalunya, Mallorca i València arribarà la influència del gòtic meridional francès, però amb elements originals (gòtic mediterrani o llevantí) El gòtic peninsular es caracteritza, en general, per ser menys vertical (encara que sí que ho és)
  • 36. 4.5.2. El gòtic a Castella (i regne d’Aragó). Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període clàssic, amb una menor altura i una major amplària, cosa que fa els edificis menys verticals Període de transició: són catedrals que encara presenten característiques romàniques, però que ja introduiran els elements constructius gòtics, poguent-se diferenciar fins i tot els diferents estils (exemples: catedrals d’Àvila i Conca) Període clàssic (segle XIII): és el de major influència francesa, amb major verticalitat i lluminositat i tres parts en l’alçat (exemples: les catedrals de Lleó i Burgos, més “franceses”, i la de Toledo, menys vertical) Època manierista (segle XIV): de poques construccions per ser un període de crisi, traslladant-se el focus principal a Catalunya, València i Mallorca Període final o flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment la naturalista (exemple: catedral de Sevilla), passant-se a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí
  • 37. Catedral de Lleó (Mestre Enrique, 1205-segle XV)
  • 38. Catedral de Burgos (Johan de Champagne i Mestre Enrique, 1221-1260, amb modificacions posteriors)
  • 39. Catedral de Toledo (mestres Martín i Petrus Petri, 1226-1493)
  • 40. Catedral de Sevilla (Alonso Martínez i altres, 1401-1528)
  • 41. 4.5.3. El gòtic llevantí. Serà més important a partir del segle XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les ciutats de Barcelona (segle XIV) i Palma de Mallorca i València (segle XV), d’aquí la major importància de l’arquitectura civil (llotges i palaus), a més de les construccions religioses Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original Planta: podem trobar tant una sola nau (molt habitual) com plantes de saló de tres naus, sovint amb totes les naus d’una altura semblant Menys verticalitat: als edificis religiosos encara és una característica important (encara que menys), mentre als civils sol predominar la línia horitzontal, especialment a l’exterior Característiques pròpies Major importància dels murs: predomina el mur sobre els vans, amb finestrals més petits, la qual cosa suposa una menor lluminositat interior (aspecte més massís) Major sobrietat i austeritat decorativa (menys decoració), utilitzant més sovint decoració geomètrica No es solen utilitzar arcbotants, per la qual cosa els contraforts s’adossen al mur i es posen capelles entre ells, quedant bastant ocults en l’exterior La galeria del trifori tendeix a desaparèixer Exemples: les catedrals de Barcelona, Girona i Palma (segle XIV), l’església de Santa Maria del Mar (segle XIV) i les llotges de Palma de Mallorca i València (segle XV)
  • 42. Santa Maria del Mar (Berenguer Montagut i Ramon Despuig, 1329-1383)
  • 43. Catedral de Girona (1312-1604)
  • 44. Catedral de Barcelona (1298-1448, amb façana neogòtica)
  • 45. Catedral de Palma de Mallorca (finals s.XIII-1601)

×