SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
PRIMERES
AVANTGUARDES
1905-1945
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez
ÍNDEX
5.- EL CUBISME
1.- INTRODUCCIÓ
3.- EL FAUVISME
4.- L’EXPRESSIONISME
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
6.- EL FUTURISME
8.- L'ABSTRACCIÓ
7.- EL DADAISME
9.- EL SURREALISME
Júlia López Valera
Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius essencialment
pictòrics , que van aparèixer des del 1905 fins el 1945.
Uns moviments que presenten com a principal
característica el fet de qüestionar i negar l’art del passat
i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats
en l’experimentació constant de materials i tècniques.
Els artistes d’avantguarda mostraven un rebuig frontal a
la idea de l’art com a imitació de la realitat cercant noves
formes d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art.
La llibertat creativa va permetre als artistes mostrar a les
seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics
contemporanis (el predomini de la vida urbana, els
conflictes bèl·lics , l'acceleració del progrés ...)
INTRODUCCIÓ
Júlia López Valera
Paral·lelament la situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat,
angoixa i inseguretat.
A començaments del segle XX el desenvolupament científic canvia la visió i la representació
del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur , hi apareix davant
els ulls de l’artista.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial , la primera
guerra d’un món industrial on les màquines, van
mostrar un poder de mort i destrucció no conegut
mai fins a les hores, va generar una commoció brutal
en tota la societat europea i que comportarà gran
canvis polítics, econòmics i socials.
“La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un
món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic que generarien un nou món de prosperitat,
justícia i pau, es comença a esborrar, davant una realitat que mostra com les bosses de
misèria creixen a les ciutats industrials, el capitalisme industrial genera grans injustícies, els
països colonitzadors exploten a les colònies o com dia a dia, creixen tensions armades entre
les potències europees”
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX
que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable,
una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, marcada
entre d’altres pels següents referents històrics:
- CANVIS POLÍTICS:
Europa 1914 Europa 1919
-Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS.
-Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat.
- Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats.
-Nova potència mundial: EE.UU. -“Feliços anys vint”
- Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast mundial)
-Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme
- Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945).
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció mateixa de l’art.
 Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els
postimpressionistes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a...
LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA
Un camí que a començaments del segle
XX continuaran i profunditzaran les
noves tendències artístiques com el
fauvisme, l’expressionisme, el cubisme,
el futurisme, o l’abstracció
i que en el període que seguirà a la
guerra “època d’entreguerres”
completaran altres moviments artístics
directament vinculats al fort impacte
que la guerra havia causat en la societat
com el dadaisme i el surrealisme.
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Nascut al 1905 és considerat el primer moviment d'avantguarda que trenca amb la tradició.
La denominació prové de la paraula
francesa “fauve” que significa fera i que
fa referència a l’aplicació exacerbada i
violenta dels colors sobre la tela.
Trenca amb la tradicional associació entre
l’objecte representat i el seu color real.
 Preponderància de la visió subjectiva i
estètica de l’artista per obra de la còpia
mimètica de la realitat.
EL FAUVISME
Júlia López Valera
 El punt de partida pels fauvistes són el color i la pinzellada expressiva de Van Gogh i,
l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin.
L’art negre Africà també influí en els fauvistes, especialment les
màscares africanes per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva
puresa de formes.
EL FAUVISME
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME
- No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.
- El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen
els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i
complementaris
- Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques)
- La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes)
- La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids.
- No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de
relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o
forts contrasts cromàtics (càlids / freds))
- Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un
desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció.,
AMPLIAR INFORMACIÓ
EL FAUVISME
Júlia López Valera
“Les estructures cromàtiques
defineixen l’espai, el volum, la
perspectiva”
PRINCIPALS FAUVISTES
Henri MATISSE
(1876-1958)
EL FAUVISME
Júlia López Valera
En el quadre “Habitació vermella “ del pintor fiancés Henri Matisse podem apreciar totes les
característiques del fauvisme.
- Fugida de la representació de la realitat (no imitació ).
- El color és el protagonista (primaris i complementaris).
- Simplificació de les formes i els objectes.
- Línia remarcant els contorns (traços nítids i forts).
- Tendència al pla únic (profunditat i volum mitjançant els contrastos de colors).
- Gran expressivitat i emotivitat (els color com a font d’emocions).
PAU14
- Decorativisme com a a tret personal i diferenciador
de l’obra de Matisse (arabescos).
EL FAUVISME
Júlia López Valera
André Derain
(1880-1954)
Retrat de Matisse (1905)
Les muntanyes de
Collioure (1905)
El pont de Charing
Crosses (1905)
EL FAUVISME
Júlia López Valera
Maurice de Vlaminck
(1876-1958)
Restaurant Marly-le-Roi (1906)Arbres vermells (1906)Remolcador en el Sena (1906)
EL FAUVISME
Júlia López Valera
Júlia López Valera
L'Expressionisme és un ampli moviment, un estat
d'ànim col·lectiu que dura des de finals del segle XIX
fins a mitjans segle XX.
Les obres presenten una càrrega emocional molt gran
centrant-se essencialment en l’expressió dels
sentiments i les emocions humanes.
És una pintura en la que prima “ l'expressió subjectiva”
més que no pas la representació de la realitat objectiva.
El quadre és doncs, un vehicle de comunicació dels
sentiments del pintor.
Les obres expressionistes volen plasmar allò que és més
profund de l'ànima humana.
El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor
noruec Edvard Munch i en especial la seva obra “El
crit”.
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
ANTECEDENT DE L’EXPRESSIONISME: Edvard Munch
Els antecedents immediats de l'expressionisme els hem
de buscar en les darreres obres de Van Gogh i
especialment en l'obra del pintor noruec Edward Munch
(1863-1944).
Much, amb una infantessa marcada per la malaltia i la
mort de la mare, d’una germana, del pare i d’un germà,
representa a les seves obres la soledat i l’angoixa de l’ésser
humà.
La nena malalta 1885-1886 obra inspirada
en la mort de la seva germana per
tuberculosi
Per Munch l’objectiu de l’art és essencialment:
“transmetre els sentiments d’angoixa, de pessimisme,
de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que
sorgeixen davant de la realitat”
Com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda
davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat
adulta.
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
“L’obligació de l’artista és la de donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha
dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.
“ El que ha destruït l’art modern són les grans
exposicions, aquests mercats, la necessitat que un
quadre quedi bé en una paret, que sigui decoratiu.... ”
“Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de
representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen”
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
La mort, el dolor, la desesperança, la incomunicació, la soledat... Són temes recurrents en la seva obra.
Les pintures de Munch són l’expressió colpidora de
sentiments i d’ emocions humanes .
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat els expressionistes, i en concret
Munch, deformaren en les seves pintures la realitat visual.
Un bon exemple d’això ho trobem en la seva obra més
coneguda: El crit (1893).
En el crit Munch deforma les coses, fins i tot el rostre
del qual sorgeix, i converteix el quadre en un paisatge
delirant a base forts contrastos cromàtics i de grans
línies ondulades.
En aquesta pintura tot està fet en funció de
l'expressió: el dibuix, el color i la composició
A través d’ aquesta pintura Munch expressa les seves,
pors, angoixes i frustracions existencials.
“ Caminava amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de
sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- ... sobre la ciutat i el
fiord blau no veia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics
seguien el seu passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, sol
tremolant d’angoixa, i vaig sentir un crit, extens, infinit que
penetrava tota la natura -"
En un pla més ampli la obra s’ha interpretat com una
metàfora visual de la soledat de l’home en la societat
moderna.
PAU14
PAU14
PAU14
PAU14
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
L’expressionisme com a moviment naixerà a Alemanya a inicis del segle XX i va tenir va
tenir dos nuclis força diferents entre si:
L’EXPRESSIONISME A ALEMANYA
DIE BRÜCKE (EL PONT) DER BLAUE REITER (El GENET BLAU)
DreSde i Berlin 1905 - 1914 Munic 1911 - 1914
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
 El grup de Die Brücke va ser fundat el 1905 a Dresde. L’any 1910 el grup es traslladà a
Berlín.
Destaquen Emil Nolde i Ernst Kirchner, els quals
formalment van estar molt influenciats pels fauvistes
(arbitrarietat el color) i pels postimpressionistes.
Però qui més el va influir va ser Munch amb la seva
manera d’expressar l’angoixa interior de l’esser
humà.
 Mostren una actitud crítica vers la societat burgesa.
 Els unia l’intent de destruir les velles normes, el rebuig a les
convencions socials i reivindicaven viure d’una manera més lliure
autèntica.
L’art per ells és un mitjà per posicionar-se davant del món que els
envolta.
DIE BRÜCKE (El pont)
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
Ernst Ludwing KIRCHNER
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
Emil NOLDE
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
DER BLAUE REITER (El genet blau)
Representen la part més lírica i poètica de l'expressionisme.
Formalment les seves pintures presenten una combinació harmònica de les formes i el
colors.
Franz Marc Vassily KANDINSKY
L’EXPRESSIONISME
Júlia López Valera
Júlia López Valera
EL CUBISME
El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907.
Les demoiselles d'Avignon
Picasso 1907
Cases de l’Estaque
Braque (1908)
EL CUBISME
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES
La principal característica és la fragmentació geomètrica de l’espai i les formes.
Les figures es configuren com un conjunt de plans interrelacionats la qual cosa ens permet
la visió simultània de diferent punts del mateix objecte. Desapareix així el punt de vista únic
propi de la perspectiva tradicional.
En ella ja poden observar:
Aquestes característiques ja són visibles en
la obra de Picasso les senyoretes d’Avinyò
(1907) considerada per alguns com el
naixement del cubisme.
El guitarrista Picasso (1910)
- La reducció dels cossos i objectes a les
seves formes geomètriques essencials.
- La multiplicitat de punts de vista: Els
rostres sintetitzen la visió frontal i
lateral.
El punt de vista ja no és únic i immòbil,
com a la pintura tradicional, sinó que els
punts de vista es multipliquen.
EL CUBISME
Júlia López Valera
ANTECEDENTS
 El precursor del moviment va ser Paul Cézanne.
L'any 1907 es celebra a Paris una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà
un gran impacte en els ambients artístics .
La seva manera de presentar la realitat per
mitjà de figures geomètriques el converteix en
el precursor del cubisme
EL CUBISME
Júlia López Valera
Un altre element que influí força en la seva aparició va ser l’art de les cultures primitives,
especialment les mascares africanes, tant per la seva simplicitat com per la geometrització de les
formes.
EL CUBISME
Júlia López Valera
TEMES
El temes tractats són preferentment retrats i objectes quotidians (ampolles, fruites, instruments
musicals… dipositats damunt de taules) . També paisatges, malgrat que en menor grau.
Picasso. Fruiter i pa sobre taulaRetrato de Picasso. Juan Gris (1912) Picaso. Paissatge amb pont (1909)
EL CUBISME
Júlia López Valera
DUES ETAPES
Cubisme analític (1907-1911) Cubisme sintètic (1911-1914)
Braque. Vaixells de pesca (1909)Braque. La mesa Juan Gris. L’ampolla d'anísPablo Picasso. Natura morta
Amb copa i fruiter (1912)
EL CUBISME
Júlia López Valera
En el CUBISME ANALÍTC L’objecte s’analitza i es desfà. El color es redueix a games de
colors càlids (ocres, castanys, beixos) i de tonalitats fredes (grisos i verdosos).
Cases damunt del turó. Horta de Sant Joan
Picasso 1909
Noia amb Mandolina. Picasso 1910
EL CUBISME
Júlia López Valera
Picasso . Retrat d’Ambroise Vollard (1910)Braque. El portuguès 1912
La fragmentació dels objectes arribarà a tal nivell que arriba un moment en aquest
queden gairebé destruïts. Fase que és coneix com CUBISME ANALÍTIC HERMÈTIC.
EL CUBISME
Júlia López Valera
En el CUBISME SINTÈTIC els objectes ja no els analitzen tant, sinó que trien el que és més
significatiu de cadascun. (El pintor substitueix els petits fragments per plans més amplis).
La gamma de colors s’amplia(més rica).
Picasso. Guitarra 1916 Juan Gris. Home en un cafe 1914
EL CUBISME
Júlia López Valera
Picasso. Musics amb mascares 1921
En el CUBISME SINTÈTIC es
reprèn el color, com a
recurs plàstic i la
multiplicitat de punts de
vista dels elements
representats disminueix.
EL CUBISME
Júlia López Valera
Una de les grans aportacions el cubisme serà “ EL COLLAGE” tècnica que consisteix en
incorporar diferents materials (parts de la realitat) en el quadre tals com fragments de
paper de diari, papers de colors, cartrons...
EL COLLAGE
Violí, 1912
Picasso. Violí 1912 (Papers de colors,
papers pintats i paper de diari
Picasso. Natura morta amb reixa de cadira (1912)
EL CUBISME
Júlia López Valera
CUBISME i EXPRESSIONISME
Els artistes cubistes incorporaren cada cop més una major
expressivitat en les seves produccions, arribant sobretot a partir
de la dècada dels anys 30 a produir obres on fusionen els dos
estils : cubisme i expressionisme.
Dos artistes espanyols destaquen en aquest aspecte:
Pablo Picasso i Pablo Gargallo.
PICASSO: Guernica ( 1937 ) GARGALLO: El Profeta ( 1933 )
EL CUBISME
Júlia López Valera
L’ EXPRESSIONISME
EL CUBISME
EL FAUVISME
VIDEOS PÀGINES WEB
EL FAUVISME
L’ EXPRESSIONISME
EL CUBISME
AMPLIAR INFORMACIÓ
Júlia López Valera

More Related Content

What's hot (20)

Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Art del segle xx 3
Art del segle xx 3Art del segle xx 3
Art del segle xx 3
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Arquitectura S. XX
Arquitectura S. XXArquitectura S. XX
Arquitectura S. XX
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Els jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. CézanneEls jugadors de cartes. Cézanne
Els jugadors de cartes. Cézanne
 
04 Casa Kaufmann
04 Casa Kaufmann04 Casa Kaufmann
04 Casa Kaufmann
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Art del segle xx 2
Art del segle xx 2
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Fitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermellaFitxa 86 habitació vermella
Fitxa 86 habitació vermella
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartes
 
Fitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocellFitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocell
 
Picasso: Guernica
Picasso: GuernicaPicasso: Guernica
Picasso: Guernica
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
L'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri MatisseL'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri Matisse
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
L'habitació vermella
L'habitació vermellaL'habitació vermella
L'habitació vermella
 

Similar to Art del segle xx 1

Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquessandroalfaro
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquessandroalfaro
 
Arts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixArts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixNúria Esteba
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantgmanelpir2
 
3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit3a. e. munch el crit
3a. e. munch el critjgutier4
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 
L'expressionisme
L'expressionismeL'expressionisme
L'expressionismejvaldelv
 
ROMANTICISME I REALISME
ROMANTICISME I REALISMEROMANTICISME I REALISME
ROMANTICISME I REALISMEmunsha.reines
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleJulia Valera
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XXramonagusba
 
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014Lara Frisquirrusqui
 
Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardesxepi25
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesjoanet83
 

Similar to Art del segle xx 1 (20)

Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
Arts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xixArts figuratives s.xix
Arts figuratives s.xix
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit3a. e. munch el crit
3a. e. munch el crit
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
Pintura s xx
Pintura s xxPintura s xx
Pintura s xx
 
L'expressionisme
L'expressionismeL'expressionisme
L'expressionisme
 
ROMANTICISME I REALISME
ROMANTICISME I REALISMEROMANTICISME I REALISME
ROMANTICISME I REALISME
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
De Kooning: Dona II
De Kooning: Dona IIDe Kooning: Dona II
De Kooning: Dona II
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
 
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014
Tendencies de l'art contemporani, UB 2013 2014
 
Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardes
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
 
La llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. DelacroixLa llibertat guiant el poble. Delacroix
La llibertat guiant el poble. Delacroix
 
Que Es Lart
Que Es LartQue Es Lart
Que Es Lart
 

More from Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 

More from Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 

Recently uploaded

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Art del segle xx 1

  • 1. PRIMERES AVANTGUARDES 1905-1945 JÚLIA LÓPEZ VALERA Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez
  • 2. ÍNDEX 5.- EL CUBISME 1.- INTRODUCCIÓ 3.- EL FAUVISME 4.- L’EXPRESSIONISME 2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 6.- EL FUTURISME 8.- L'ABSTRACCIÓ 7.- EL DADAISME 9.- EL SURREALISME Júlia López Valera
  • 3. Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius essencialment pictòrics , que van aparèixer des del 1905 fins el 1945. Uns moviments que presenten com a principal característica el fet de qüestionar i negar l’art del passat i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats en l’experimentació constant de materials i tècniques. Els artistes d’avantguarda mostraven un rebuig frontal a la idea de l’art com a imitació de la realitat cercant noves formes d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art. La llibertat creativa va permetre als artistes mostrar a les seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics contemporanis (el predomini de la vida urbana, els conflictes bèl·lics , l'acceleració del progrés ...) INTRODUCCIÓ Júlia López Valera
  • 4. Paral·lelament la situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat. A començaments del segle XX el desenvolupament científic canvia la visió i la representació del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur , hi apareix davant els ulls de l’artista. L’esclat de la Primera Guerra Mundial , la primera guerra d’un món industrial on les màquines, van mostrar un poder de mort i destrucció no conegut mai fins a les hores, va generar una commoció brutal en tota la societat europea i que comportarà gran canvis polítics, econòmics i socials. “La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic que generarien un nou món de prosperitat, justícia i pau, es comença a esborrar, davant una realitat que mostra com les bosses de misèria creixen a les ciutats industrials, el capitalisme industrial genera grans injustícies, els països colonitzadors exploten a les colònies o com dia a dia, creixen tensions armades entre les potències europees” CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 5. L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable, una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, marcada entre d’altres pels següents referents històrics: - CANVIS POLÍTICS: Europa 1914 Europa 1919 -Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS. -Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat. - Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats. -Nova potència mundial: EE.UU. -“Feliços anys vint” - Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast mundial) -Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme - Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945). CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 6. Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció mateixa de l’art.  Uns canvis que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els postimpressionistes, havien anunciat iniciant un camí orientat cada cop més a... LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA Un camí que a començaments del segle XX continuaran i profunditzaran les noves tendències artístiques com el fauvisme, l’expressionisme, el cubisme, el futurisme, o l’abstracció i que en el període que seguirà a la guerra “època d’entreguerres” completaran altres moviments artístics directament vinculats al fort impacte que la guerra havia causat en la societat com el dadaisme i el surrealisme. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Júlia López Valera
  • 8. Nascut al 1905 és considerat el primer moviment d'avantguarda que trenca amb la tradició. La denominació prové de la paraula francesa “fauve” que significa fera i que fa referència a l’aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela. Trenca amb la tradicional associació entre l’objecte representat i el seu color real.  Preponderància de la visió subjectiva i estètica de l’artista per obra de la còpia mimètica de la realitat. EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 9.  El punt de partida pels fauvistes són el color i la pinzellada expressiva de Van Gogh i, l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin. L’art negre Africà també influí en els fauvistes, especialment les màscares africanes per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva puresa de formes. EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 10. CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME - No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és. - El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i complementaris - Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques) - La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes) - La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids. - No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o forts contrasts cromàtics (càlids / freds)) - Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció., AMPLIAR INFORMACIÓ EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 11. “Les estructures cromàtiques defineixen l’espai, el volum, la perspectiva” PRINCIPALS FAUVISTES Henri MATISSE (1876-1958) EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 12. En el quadre “Habitació vermella “ del pintor fiancés Henri Matisse podem apreciar totes les característiques del fauvisme. - Fugida de la representació de la realitat (no imitació ). - El color és el protagonista (primaris i complementaris). - Simplificació de les formes i els objectes. - Línia remarcant els contorns (traços nítids i forts). - Tendència al pla únic (profunditat i volum mitjançant els contrastos de colors). - Gran expressivitat i emotivitat (els color com a font d’emocions). PAU14 - Decorativisme com a a tret personal i diferenciador de l’obra de Matisse (arabescos). EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 13. André Derain (1880-1954) Retrat de Matisse (1905) Les muntanyes de Collioure (1905) El pont de Charing Crosses (1905) EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 14. Maurice de Vlaminck (1876-1958) Restaurant Marly-le-Roi (1906)Arbres vermells (1906)Remolcador en el Sena (1906) EL FAUVISME Júlia López Valera
  • 16. L'Expressionisme és un ampli moviment, un estat d'ànim col·lectiu que dura des de finals del segle XIX fins a mitjans segle XX. Les obres presenten una càrrega emocional molt gran centrant-se essencialment en l’expressió dels sentiments i les emocions humanes. És una pintura en la que prima “ l'expressió subjectiva” més que no pas la representació de la realitat objectiva. El quadre és doncs, un vehicle de comunicació dels sentiments del pintor. Les obres expressionistes volen plasmar allò que és més profund de l'ànima humana. El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i en especial la seva obra “El crit”. L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 17. ANTECEDENT DE L’EXPRESSIONISME: Edvard Munch Els antecedents immediats de l'expressionisme els hem de buscar en les darreres obres de Van Gogh i especialment en l'obra del pintor noruec Edward Munch (1863-1944). Much, amb una infantessa marcada per la malaltia i la mort de la mare, d’una germana, del pare i d’un germà, representa a les seves obres la soledat i l’angoixa de l’ésser humà. La nena malalta 1885-1886 obra inspirada en la mort de la seva germana per tuberculosi Per Munch l’objectiu de l’art és essencialment: “transmetre els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat” Com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta. L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 18. “L’obligació de l’artista és la de donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”. “ El que ha destruït l’art modern són les grans exposicions, aquests mercats, la necessitat que un quadre quedi bé en una paret, que sigui decoratiu.... ” “Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen” L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 19. La mort, el dolor, la desesperança, la incomunicació, la soledat... Són temes recurrents en la seva obra. Les pintures de Munch són l’expressió colpidora de sentiments i d’ emocions humanes . L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 21. Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat els expressionistes, i en concret Munch, deformaren en les seves pintures la realitat visual. Un bon exemple d’això ho trobem en la seva obra més coneguda: El crit (1893). En el crit Munch deforma les coses, fins i tot el rostre del qual sorgeix, i converteix el quadre en un paisatge delirant a base forts contrastos cromàtics i de grans línies ondulades. En aquesta pintura tot està fet en funció de l'expressió: el dibuix, el color i la composició A través d’ aquesta pintura Munch expressa les seves, pors, angoixes i frustracions existencials. “ Caminava amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- ... sobre la ciutat i el fiord blau no veia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics seguien el seu passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, sol tremolant d’angoixa, i vaig sentir un crit, extens, infinit que penetrava tota la natura -" En un pla més ampli la obra s’ha interpretat com una metàfora visual de la soledat de l’home en la societat moderna. PAU14 PAU14 PAU14 PAU14 L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 22. L’expressionisme com a moviment naixerà a Alemanya a inicis del segle XX i va tenir va tenir dos nuclis força diferents entre si: L’EXPRESSIONISME A ALEMANYA DIE BRÜCKE (EL PONT) DER BLAUE REITER (El GENET BLAU) DreSde i Berlin 1905 - 1914 Munic 1911 - 1914 L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 23.  El grup de Die Brücke va ser fundat el 1905 a Dresde. L’any 1910 el grup es traslladà a Berlín. Destaquen Emil Nolde i Ernst Kirchner, els quals formalment van estar molt influenciats pels fauvistes (arbitrarietat el color) i pels postimpressionistes. Però qui més el va influir va ser Munch amb la seva manera d’expressar l’angoixa interior de l’esser humà.  Mostren una actitud crítica vers la societat burgesa.  Els unia l’intent de destruir les velles normes, el rebuig a les convencions socials i reivindicaven viure d’una manera més lliure autèntica. L’art per ells és un mitjà per posicionar-se davant del món que els envolta. DIE BRÜCKE (El pont) L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 26. DER BLAUE REITER (El genet blau) Representen la part més lírica i poètica de l'expressionisme. Formalment les seves pintures presenten una combinació harmònica de les formes i el colors. Franz Marc Vassily KANDINSKY L’EXPRESSIONISME Júlia López Valera
  • 28. EL CUBISME El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907. Les demoiselles d'Avignon Picasso 1907 Cases de l’Estaque Braque (1908) EL CUBISME Júlia López Valera
  • 29. CARACTERÍSTIQUES La principal característica és la fragmentació geomètrica de l’espai i les formes. Les figures es configuren com un conjunt de plans interrelacionats la qual cosa ens permet la visió simultània de diferent punts del mateix objecte. Desapareix així el punt de vista únic propi de la perspectiva tradicional. En ella ja poden observar: Aquestes característiques ja són visibles en la obra de Picasso les senyoretes d’Avinyò (1907) considerada per alguns com el naixement del cubisme. El guitarrista Picasso (1910) - La reducció dels cossos i objectes a les seves formes geomètriques essencials. - La multiplicitat de punts de vista: Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral. El punt de vista ja no és únic i immòbil, com a la pintura tradicional, sinó que els punts de vista es multipliquen. EL CUBISME Júlia López Valera
  • 30. ANTECEDENTS  El precursor del moviment va ser Paul Cézanne. L'any 1907 es celebra a Paris una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i causà un gran impacte en els ambients artístics . La seva manera de presentar la realitat per mitjà de figures geomètriques el converteix en el precursor del cubisme EL CUBISME Júlia López Valera
  • 31. Un altre element que influí força en la seva aparició va ser l’art de les cultures primitives, especialment les mascares africanes, tant per la seva simplicitat com per la geometrització de les formes. EL CUBISME Júlia López Valera
  • 32. TEMES El temes tractats són preferentment retrats i objectes quotidians (ampolles, fruites, instruments musicals… dipositats damunt de taules) . També paisatges, malgrat que en menor grau. Picasso. Fruiter i pa sobre taulaRetrato de Picasso. Juan Gris (1912) Picaso. Paissatge amb pont (1909) EL CUBISME Júlia López Valera
  • 33. DUES ETAPES Cubisme analític (1907-1911) Cubisme sintètic (1911-1914) Braque. Vaixells de pesca (1909)Braque. La mesa Juan Gris. L’ampolla d'anísPablo Picasso. Natura morta Amb copa i fruiter (1912) EL CUBISME Júlia López Valera
  • 34. En el CUBISME ANALÍTC L’objecte s’analitza i es desfà. El color es redueix a games de colors càlids (ocres, castanys, beixos) i de tonalitats fredes (grisos i verdosos). Cases damunt del turó. Horta de Sant Joan Picasso 1909 Noia amb Mandolina. Picasso 1910 EL CUBISME Júlia López Valera
  • 35. Picasso . Retrat d’Ambroise Vollard (1910)Braque. El portuguès 1912 La fragmentació dels objectes arribarà a tal nivell que arriba un moment en aquest queden gairebé destruïts. Fase que és coneix com CUBISME ANALÍTIC HERMÈTIC. EL CUBISME Júlia López Valera
  • 36. En el CUBISME SINTÈTIC els objectes ja no els analitzen tant, sinó que trien el que és més significatiu de cadascun. (El pintor substitueix els petits fragments per plans més amplis). La gamma de colors s’amplia(més rica). Picasso. Guitarra 1916 Juan Gris. Home en un cafe 1914 EL CUBISME Júlia López Valera
  • 37. Picasso. Musics amb mascares 1921 En el CUBISME SINTÈTIC es reprèn el color, com a recurs plàstic i la multiplicitat de punts de vista dels elements representats disminueix. EL CUBISME Júlia López Valera
  • 38. Una de les grans aportacions el cubisme serà “ EL COLLAGE” tècnica que consisteix en incorporar diferents materials (parts de la realitat) en el quadre tals com fragments de paper de diari, papers de colors, cartrons... EL COLLAGE Violí, 1912 Picasso. Violí 1912 (Papers de colors, papers pintats i paper de diari Picasso. Natura morta amb reixa de cadira (1912) EL CUBISME Júlia López Valera
  • 39. CUBISME i EXPRESSIONISME Els artistes cubistes incorporaren cada cop més una major expressivitat en les seves produccions, arribant sobretot a partir de la dècada dels anys 30 a produir obres on fusionen els dos estils : cubisme i expressionisme. Dos artistes espanyols destaquen en aquest aspecte: Pablo Picasso i Pablo Gargallo. PICASSO: Guernica ( 1937 ) GARGALLO: El Profeta ( 1933 ) EL CUBISME Júlia López Valera
  • 40. L’ EXPRESSIONISME EL CUBISME EL FAUVISME VIDEOS PÀGINES WEB EL FAUVISME L’ EXPRESSIONISME EL CUBISME AMPLIAR INFORMACIÓ Júlia López Valera