0
ART BARROC

JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS
Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
 El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII. Crisi
econòmica, social, política i ...
ARQUITECTURA
CARACTERÍSTIQUES
 L’arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços del
segle XVIII. ...
CARACTERÍSTIQUES
 Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà.
 S’elaboren plans reguladors de l’urbani...
CARACTERÍSTIQUES
DOS TIPUS D’URBANISME
Integració general
Plaça de Sant Pere de Bernini

Integració puntual
Plaça Navona d...
CARACTERÍSTIQUES
 La planta esdevé més dinàmica: les
plantes dels edificis dibuixen formes
el·líptiques, ovals, o una com...
CARACTERÍSTIQUES
 Desapareix la proporcionalitat, en benefici
de la tendència a les dimensions exagerades
i de la sensaci...
CARACTERÍSTIQUES
 El dinamisme del Barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les formes
ideals. Com a nova f...
SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE
Borromini

Júlia López Valera
EL PALAU DE VERSALLES
Jules Hardouin-Mansart

Júlia López Valera
SAN’IVO ALLA SAPIENZA
Borromini

Júlia López Valera
SANT ANDREU DEL QUIRINAL
Bernini

Júlia López Valera
PLAÇA MAJOR DE SALAMANCA
Alberto de Churriguera

Júlia López Valera
ROCOCÓ:
Santuari de Wies. Dominikus Zimmermann

Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
ESCULTURA

Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES
-S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini.
-Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: fa...
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA
GIAN LORENZO
BERNINI
(1598-1680)

Autoretrat
• Gian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista.

Lluís XIV (1665)

Retrat d’una jove

Bust del cardenal Escipió Borghes...
LLUÍS XIV (1665)
GIAN LORENZO BERNINI

• Bust realitzat durant una
visita a França.
• Representa el cabells a la
moda de l...
DAVID (1619, 1’70m)
GIAN LORENZO BERNINI

• David apareix tensant la fona per
atacar Goliat.

• El dinamisme queda emfatit...
• La tensió i el drama
no queden reduïts tan
sols al seu cos, sinó
que es transmeten a
l’espectador,
que
queda inclòs dins...
EL RAPTE DE PROSERPINA
(1621-22)
Marbre (2’95 m)
GIAN LORENZO BERNINI
• Tema
inspirat
en
Metamorfosis d’Ovidi.

la

• Grup...
• Té un marcat caràcter moralista,
contraposant la brutalitat de Plutó a la
bellesa de Proserpina, el vici a la virtut,
ex...
APOL·LO
I DAFNE
SANT LONGINOS (1629, 4’50 m)
GIAN LORENZO BERNINI

• El papa Urbà VIII li encarregà 4
nínxols, per a decorar els 4 grans
p...
SANT LONGINOS (1629, 4’50 m)
GIAN LORENZO BERNINI

• Representa la plenitud de l’estil Barroc,
obra commovedora, que incit...
BALDAQUÍ DE SANT PERE
(1624-1633)
CÀTEDRA DE SANT PERE
(1657-1666)
GIAN LORENZO BERNINI

• Realitzada de marbre blanc i
estuc daurat.

• Es tracta d’un alta...
CAPELLA CORNARO (1645-1652),
en Santa Maria de la Victòria
Detall dels cardenals Cornaro, en la paret dreta
EXTÀSI DE SANTA TERESA
CAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO
CORNARO, en Santa Maria de la Victòria
(Roma).

(1645-1652)
Gian Lorenzo Bernini
Font del Quatre Rius, Plaça Navona (1651,
Innocenci X)
Gian Lorenzo Bernini
Font de Tritó,
Plaça Barberini (1624-1643)
• El Papa Urbà VIII, erudit i coleccionista, va
iniciar en 1639 la construcció del seu propi
mausoleu, concebut com un mon...
Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Urbà VIII (1627-47)
* La figura d’Urbà VIII el mostra al món
orgullós com un empe...
Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Alexandre VII
(1671-1678)

• És un dels darrers treballs escultòrics de
Bernini e...
Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Alexandre VII
(1671-1678)
Detall de la Veritat
Gian Lorenzo Bernini
Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678)
Detalls al·legories (d’esquerra a dreta): la Caritat, l...
APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673)
FRANÇOIS GIRARDON
SEPULCRE DE RICHELIEU
(1675-1694)
FRANÇOIS GIRARDON
MONUMENT
EQÜESTRE DEL GRAN
ELECTOR DE SAXÒNIA
(1689-1703)
ANDREAS SCHLÜTTER
Júlia López Valera
Alonso Cano
Immaculada

ESCULTURA BARROCA
ESPANYOLA:
IMATGERIA

Pedro de Mena
Magdalena Penitent

Gregorio Fernández
Crist...
Característiques generals
•Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan

Pedro de Mena
Magdalena Penitent

sols a la Cort n...
• Per
Característiques
Generals:

extremar el realisme de les
figures s’utilitzen postissos: cabells
reals, corona real, u...
GRANS ESCOLES

Escola castellana:
realisme violent i
patètic.
Gregorio Fernández
(1576 -1636)

Múrcia: els preludis del
Ro...
GREGORIO FERNÁNDEZ
ESCOLA CASTELLANA
(Valladolid i Madrid)
• Es caracteritza pel realisme violent de
l’escultura religiosa...
Detall del pas del Descendiment
(1623-1624)

La Pietat amb els dos Lladres
(1616 per a la cofraria de Ntra. Sra. de las
An...
Gregorio Fernández (1576-1636)
Pietat i Crist jacent
• Principal representant de l’Escola vallisoletana.
• Magnífic policr...
Gregorio Fernández (1576-1636)
Pietat
Gregorio Fernández (1576-1636)
Crist jacent
Gregorio Fernández
Ecce Homo
Figures de fort modelat anatòmic

Crist lligat a la columna
Convent de Santa Teresa de
Vallad...
Gregorio Fernández
Detalls del Crist de la Llum (16311636)
Juan Matínez Montañés
Crist de la Clemència

Escola andalusa
• Encara que també és realista, empra un realisme
més clàssic...
Juan Matínez Montañés
Crist de la Clemència
Catedral de Sevilla (1603)

• Se’l representa viu, i es defuig de
l’exageració...
Únic
processional
*

pas
seu.

* És una imatge
patètica i va influir
en els seu deixable
Juan de Mesa.

Juan Martínez Mont...
• La Verge i Sant Josep presenten al
Nen Jesús als pastors que l’adoren,
mentre uns àngels contemplen
l’escena.
• Serenita...
Juan de Mesa
Alonso Cano
San Juan de Dios
• Verge
d’influència de
Montañés, però
el bell rostre és
el seu propi
segell.

Alonso Cano
Ve...
Alonso Cano
Immaculada Concepció (1655)
Catedral de Granada

• Fragilitat, delicadesa, finesa, dolçor i bellesa, la
caract...
ESCOLA DE GRANADA

• S’aparta de l’elegant serenitat
de les figures de Cano.

• Escultures
d’un
penetrant
ascetisme, de gr...
• De peu, la Magdalena penitent contempla
místicament la creu que sosté en les seves mans.

MAGDALENA PENITENT (1664)
PEDR...
MÚRCIA
FRANCISCO
SALZILLO
(1707 - 1783)
Francisco Salzillo
Oració a l’hort

• És l’artista del passos de Setmana
Santa.

• Combina els grups escultòrics amb gran
...
LA SAGRADA
FAMíLIA
BETLEM
EL SOPAR
José Churriguera
• Retaule de Sant Esteban de
Salamanca.
• Recàrrega
decorativa:
xurrigueresc.

estil
Altres artistes de l’escultura barroca en Espanya
Giambologna: retrat eqüestre
en bronze de Felip III, Plaça
Major de Madr...
Júlia López Valera
PINTURA

BARROCA
Cronologia
Neix al s. XVI i
dura fins a la
primera meitat
del s. XVIII.
CARACTERÍSTIQUES
• Gust pel que és efectista i aparatós.
• Tendència al naturalisme i al realisme, reflex fidel de la real...
PINTURA
BARROCA
ITALIANA:
Michelangelo Merisi da Caravaggio
(1571-1610)

CARAVAGGIO
Caravaggio
Descans en la fugida a Egipte
(1597)
Oli sobre tela
(133.5 x 166,5 cm)
Palazzo Doria-Pamphili, Roma
Caravaggio
Noi amb cistella de
fruites
(~1594)
Oli damunt llenç
(70 x 67cm)
Roma
Galleria Borghese
(autoretrat)
BACO JOVE
VOCACIÓ DE SANT MATEU
Caravaggio. Sopar d’Emaús
Caravaggio
Creador de la tècnica
del tenebrisme

La crucifixió de Sant Pere
Caravaggio
Conversió de Sant Pau
(1601)
Santa Maria del Popolo

(escorç violent pres des d’un punt
de vista molt baix, rec...
MORT DE LA VERGE
Caravaggio. La incredulitat de Sant Tomàs
Caravaggio

Sacrifici
d’Isaac
ARTEMÍSIA
GENTILESCHI
(1593-1652)
JUDITH I HOLOFERNES
(1611-1612)
PINTURA
FRANCESA

GEORGES
LA TOUR
(1593-1652)
LE NAIN
(1593-1648)
NICOLÀS
POUSSIN
ET IN ARCADIA EGO (16371639)
PAÏSOS BAIXOS

Holanda: Rembrandt

Flandes: Rubens
Escola
Flamenca

Peter Paul Rubens
(1577-1640)
Adoració dels Reis Mags (1624)
Oli sobre taula
(448 x346 cm)
Koninklijk Mus...
PETER PAULUS
RUBENS
ADORACIÓ DELS
REIS
(1626-1629)

DEVALLAMENT
DE LA CREU
RUBENS
RAPTE DE LES FILLLES
DE LEUCIP

LES TRES GRÀCIES
(1639)
PETER PAUL RUBENS
EL JUDICI DE PARIS
(1638-1639)
Museu del Prado, Madrid
RETRAT DEL DUC DE LERMA
(1603)

PETER PAUL RUBENS
HELENA FOURMENT I ELS SEUS FILLS
(1636)
OLI SOBRE TAULA
(113 X82 CM)
MUS...
RUBENS
DESEMBARCAMENT DE MARIA
DE MEDICI A MARSELLA
RUBENS
LA KERMESE
VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU I LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE
Flandes
ANTON
VAN DYCK

La coronació d’espines
(1618)
Oli sobre llenç
(223 x 196 cm)
Museu del Prado, Madrid
ANTON VAN DYCK
Carles I de caça (1635)
Oli sobre llenç (266 x 207 cm)
Museu del Louvre, París
Barroc centroeuropeu
JACOB
JORDAENS

El sàtir i el
camperol
(1ª ½ s. XVII)
Oli sobre
llenç
(174x204 cm)

Alte
Pinakothek,
Munich,
Alemanya
ESCOLA
HOLANDESA
REMBRANDT
Retrats de burgesos i
interiors; escenes
costumistes
Lliçó d’anatomia
Autoretrats
La ronda de n...
Rembrandt
Davallament de la creu

Rembrandt
Bou obert en canal o escorxat
REMBRANDT
DÀNAE
REMBRANDT
REMBRANDT
RETRAT DE LA SEVA DONA
HENDRICKJE

REMBRANDT
RETRAT DE LA SEVA DONA
HENDRICKJE
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632)
REMBRANDT. SÍNDICS DELS GREMI DE DRAPERS (1662).
La ronda de nit
obra també coneguda
com
“La Milícia del capità
Frans Banning Cocq”.

Rembrandt
REMBRANDT. PAISATGE DE TEMPESTA.
ESCOLA HOLANDESA
La gitana

Frans Hals

Museu del Louvre

Regents d’un asil d’ancians
Museu Frans Hals
FRANS HALS
BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI (1627)
JOHANNES VERMEER
VAN DELFT
LA NOIA DE LA PERLA
Escola
Holandesa
Vermeer

El taller del pintor o
L’art de la pintura
Escola
Holandesa
Vermeer

Donzella abocant llet
Johannes van Vermeer
Lectora en blau
Noia llegint una carta
Vista de Delft, és un dels seus quadres més admirats (vers 16601661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer p...
LA PINTURA BARROCA VALENCIANA

Josep de Ribera
Martiri de Sant Felip

Francesc de Ribalta
El Sant Sopar (La Cena)

Josep d...
ESCOLA VALENCIANA

Francesc Ribalta

Tenebrisme

Darrer Sopar o Institució de l’Eucaristia
Oli sobre llenç adherit a taula...
ESCOLA
VALENCIANA

Josep de Ribera
Sant Sebastià

Sant Andreu
El Patizambo

JOSEP DE RIBERA

ESCOLA
VALENCIANA

La Dona Barbuda
ESCOLA VALENCIANA
JOSEP DE RIBERA

El somni
de
Jacob
ESCOLA ANDALUSA:
SEVILLA
(1ª ½ S. XVII)
• Realisme més
amable, menys
dramàtic.
• Tenebrisme inicial dels
seus pintors.

Zu...
Santa Casilda

Francisco de Zurbarán

Zurbarán
La meditació de Sant
Francesc

Pintor de la vida
monàstica
Francisco de Zurbarán

L’apòstol
Sant Andreu

La meditació de Sant
Francesc
Francisco de Zurbarán

Immaculada
(1627)

Crist de la Creu (1627)
ESCOLA ANDALUSA: SEVILLA
Francisco de Zurbarán
Bodegó
Zurbarán
La casa de Nazaret
ZURBARÁN
SANT HUG
AL
REFECTORI
ESCOLA ANDALUSA:
SEVILLA
(1ª ½ S. XVII)
Alonso Cano

El miracle del pou
Noia a la
finestra, 1670

MURILLO
(2ª ½ s. XVII)
Murillo
Nen Jesús i Sant Joan
(Nens de la petxina)
Murillo
La Sagrada Família de l’ocellet
Immaculada

Immaculada
Nens menjant fruita o
nens menjat raïm i meló
(1645-1646)

Bartolomé Esteban
Murillo

Nens jugant als daus
(1665-1675)
VALDÉS LEAL
(2ª ½ s. XVIII)
In ictu oculi
(1672)

Triomf de la mort
sobre la Vanitat
Finis Gloriae Mundi
(1672)
ESCOLA MADRILENYA
Juan Carreñó de Miranda
Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
DIEGO DE SILVA Y
VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)

El mestre del Barroc espanyol
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
ANTONIO VILADOMAT
MORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ
ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA
JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA
ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA
FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA
ROCOCÓ A
FRANÇA I
ANGLATERRA

JEAN-HONORÉ FRAGONARD:
EL GRONXADOR
ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA
WILLIAM HOGART
MATRIMONI A LA MODA
ROCOCÓ A
FRANÇA I
ANGLATERRA
THOMAS
GAINSBOROUGH

RETRAT DE SARAH
BUXTON
LA PINTURA ROCOCÓ (S. XVIII)
FRANÇA: l’agonia de l’Antic Règim
Públic i clients:
Aristòcrates i burgesos
(nostàlgia i emul...
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Art barroc, arquitectura, escultura i pintura

672

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
672
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Art barroc, arquitectura, escultura i pintura"

  1. 1. ART BARROC JÚLIA LÓPEZ VALERA INSTITUT BANÚS Júlia López Valera
  2. 2. CONTEXT HISTÒRIC  El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII. Crisi econòmica, social, política i religiosa. La crisi econòmica-social és produïda per un seguit de males collites, fam, mortalitat per epidèmies i pestes. La crisi político-social es deguda a les guerres entre catòlics i protestants. Els reis volen imposar el seu poder al Papa. La burgesia ajuda als reis en contra de la noblesa i eclesiàstics que donen suport al Papa.  Impera el pessimisme, la pèrdua de confiança en l’home.  Neix una espiritualitat nova, l’home no es capaç de solucionar els seus problemes sense l’ajut de Déu.  És un art religiós, vinculat a Roma: defensa la Contrareforma catòlica contra el protestantisme.  Art que busca impressionar, emocionar, acollir el poble en la fe catòlica. Júlia López Valera
  3. 3. ARQUITECTURA
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES  L’arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó.  Neix a Roma.  Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps , les colònies d’Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.  Destaca la monumentalitat dels edificis: ús de columnes gegantines, frisos ondulants, façanes corbes.  Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus, escultures (Horror vaqui).  Interiors fastuosos amb altars de fusta recarregats que semblen decorats teatrals, combinen arquitectura, escultura i pintura. Ús del clarobscur.  Els principals edificis són catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils com Palaus. Júlia López Valera
  5. 5. CARACTERÍSTIQUES  Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà.  S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma, on es tracen grans vies per unir les 7 basíliques. El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va ser Santa Maria la Major. Júlia López Valera
  6. 6. CARACTERÍSTIQUES DOS TIPUS D’URBANISME Integració general Plaça de Sant Pere de Bernini Integració puntual Plaça Navona de Roma, de Bernini La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al segle XVII.  Urbanisme de jardins, creant sensació d’espais infinits i diversos.  El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Model unitari, en forma d’U o de H, per connectar l’edifici als jardins.  Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la Contrareforma. Júlia López Valera
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES  La planta esdevé més dinàmica: les plantes dels edificis dibuixen formes el·líptiques, ovals, o una combinació de les dues. Les formes poden ser còncaves o convexes. La Júlia López Valera  La línia corba s’utilitza en murs, façanes, columnes salomòniques, sobre elements clàssics.  Els edificis són concebuts com a grans escultures. Façanes ondulades.
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES  Desapareix la proporcionalitat, en benefici de la tendència a les dimensions exagerades i de la sensació de monumentalitat.  La creació de jocs de llum i color, de zones il·luminades i fosques, es combina amb l’exuberància decorativa (“horror vacui”).  L’escultura i la pintura s’integren a l’edifici per crear una sensació d’un tot unitari.  Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre, la fusta, i donen molta importància als marbres de color, al bronze i al guix blanc. Júlia López Valera
  9. 9. CARACTERÍSTIQUES  El dinamisme del Barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les formes ideals. Com a nova figura bàsica apareix l’oval (longitudinal i transversal), allargament dinàmic del cercle. Júlia López Valera
  10. 10. SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE Borromini Júlia López Valera
  11. 11. EL PALAU DE VERSALLES Jules Hardouin-Mansart Júlia López Valera
  12. 12. SAN’IVO ALLA SAPIENZA Borromini Júlia López Valera
  13. 13. SANT ANDREU DEL QUIRINAL Bernini Júlia López Valera
  14. 14. PLAÇA MAJOR DE SALAMANCA Alberto de Churriguera Júlia López Valera
  15. 15. ROCOCÓ: Santuari de Wies. Dominikus Zimmermann Júlia López Valera
  16. 16. Júlia López Valera
  17. 17. Júlia López Valera
  18. 18. Júlia López Valera
  19. 19. ESCULTURA Júlia López Valera
  20. 20. CARACTERÍSTIQUES -S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini. -Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espais públics… -Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze,fusta… -La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats de reis o papes, mitològica… Grups, eqüestres, jacents… -Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dóna la unifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista), típic del manierisme. -La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica com a una representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt important, així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultors barrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum. L’arquitectura es posa al servei de l’escultura. -El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es vol captar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figures intensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames... Júlia López Valera -L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment naturalista.
  21. 21. ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA GIAN LORENZO BERNINI (1598-1680) Autoretrat
  22. 22. • Gian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista. Lluís XIV (1665) Retrat d’una jove Bust del cardenal Escipió Borghese Marbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes abans dels papes Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre VII).
  23. 23. LLUÍS XIV (1665) GIAN LORENZO BERNINI • Bust realitzat durant una visita a França. • Representa el cabells a la moda de l’època. • Abundants plecs que donen dinamisme a l’escultura i generen un contrast lumínic de caràcter pictòric. • El gest digne monarca, distant impertorbable. d’un i
  24. 24. DAVID (1619, 1’70m) GIAN LORENZO BERNINI • David apareix tensant la fona per atacar Goliat. • El dinamisme queda emfatitzat per la composició piramidal amb varis punts de vista.
  25. 25. • La tensió i el drama no queden reduïts tan sols al seu cos, sinó que es transmeten a l’espectador, que queda inclòs dins de la composició. • A destacar el gest de ràbia en l’expressió de
  26. 26. EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22) Marbre (2’95 m) GIAN LORENZO BERNINI • Tema inspirat en Metamorfosis d’Ovidi. la • Grup escultòric que presenta una clara visió frontal, que no limita la multiplicitat dels punts de vista. • Grup escultòric de caràcter violent i dinàmic, mostra la resistència de Proserpina al rapte de Plutó, creant diferents textures, segons la posició de les figures.
  27. 27. • Té un marcat caràcter moralista, contraposant la brutalitat de Plutó a la bellesa de Proserpina, el vici a la virtut, expressant els estats anímics i els diferents comportaments psicològics.
  28. 28. APOL·LO I DAFNE
  29. 29. SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) GIAN LORENZO BERNINI • El papa Urbà VIII li encarregà 4 nínxols, per a decorar els 4 grans pilars torals que sustenten la cúpula de Miquel Àngel, amb la finalitat de reduir la seva massa i fer-los més diàfans i, també, per mostrar les santes relíquies conservades en Sant Pere (la seva adoració s’emmarca dins el clima de la Contrareforma i la Guerra dels 30 anys). • Les relíquies eren: fragment de la creu, la llança amb la que Longino obrí el costat a Crist, el drap de la Verònica i la creu de Sant Andreu. • Bernini dissenya les 4 estàtues monumentals: Santa Elena (mare de Constantí), Sant Longinos, la Verònica i Sant Andreu, però tan sols va esculpir aquesta, entre 1629 i 1638, i fa més de 3 m).
  30. 30. SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) GIAN LORENZO BERNINI • Representa la plenitud de l’estil Barroc, obra commovedora, que incita a la devoció (segons els principis del Concili de Trento). • Sant Longinos està consternat en descobrir que Jesús era realment el Fill de Déu. La figura obr els seus braços, violentament, creant un eix que es tanca per la llança. • El seu rostre molt expressiu i els plecs en moviment creen sensació de clarobscur (recorda al Laocoont trobat en 1506).
  31. 31. BALDAQUÍ DE SANT PERE (1624-1633)
  32. 32. CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-1666) GIAN LORENZO BERNINI • Realitzada de marbre blanc i estuc daurat. • Es tracta d’un altar, dins el qual es troba la càtedra de Sant Pere. • Es troba situada a l’absis principal de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  33. 33. CAPELLA CORNARO (1645-1652), en Santa Maria de la Victòria
  34. 34. Detall dels cardenals Cornaro, en la paret dreta
  35. 35. EXTÀSI DE SANTA TERESA CAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO CORNARO, en Santa Maria de la Victòria (Roma). (1645-1652)
  36. 36. Gian Lorenzo Bernini Font del Quatre Rius, Plaça Navona (1651, Innocenci X)
  37. 37. Gian Lorenzo Bernini Font de Tritó, Plaça Barberini (1624-1643)
  38. 38. • El Papa Urbà VIII, erudit i coleccionista, va iniciar en 1639 la construcció del seu propi mausoleu, concebut com un monument d’autoglorificació. • Aquest disseny data de 1628, i situa el sepulcre en un nínxol de Sant Pere. El pontífex està sedent en la seva càtedra i beneint sobre la seva tomba, mentre que al seu costat es troben les al·legories de la Caritat i de la Justícia. • No segueix el model habitual de sepulcres papal, que consistia en un arc triomfal on, en la part central, es situava la figura agenollada del pontífex. Aquest presenta una composició piramidal, dins la qual l’únic motiu de caràcter funarari és el sarcòfag. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Urbà VIII (162747) • Bernini utilitza, en la realizació del sepulcre, marbre blanc i de colors, jaspe, bronze i bronze molt daurat, realitzant la figura del pontífex en bronze, i el sepulcre en pòrfid obscur, colors pur del dol.
  39. 39. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Urbà VIII (1627-47) * La figura d’Urbà VIII el mostra al món orgullós com un emperador, coronat amb la tiara i amb un gest arrogant. * La composició és piramidal i espectacular. El projecte el va suggerir el mateix papa: concebut com un monument a la fama pòstuma, surt del sarcòfag la figura de la Mort que escriu en la cartel·la el títol (una al·legoria de la Fama). * Les figures de les virtuts són d’una gran perfecció tècnica, i semblen reals (responen al neohumanisme que va caracteritzar el papa i a Bernini). * Dues abelles fan referència a l’escut dels Barberini.
  40. 40. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678) • És un dels darrers treballs escultòrics de Bernini en Sant Pere del Vaticà. • Presenta canvis en la concepció del sepulcre papal. • Recorda la composició del sepulcre d’Urbà VIII, però és més complex, amb quatre al·legories de composició profunda. • Les al·legories fan referència (d’esquerra a dreta) a la Caritat, la Veritat, la Prudència i la Justícia. •El pontífex no està representat amb posat arrogant, sinó de genolls, humilment i sense tiara. • Sota ell es troba la porta d’una de les sagristies de Sant Pere, que simbolitza, en sentit dramàtic i espacial, l’entrada en el Més Enllà.
  41. 41. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678) Detall de la Veritat
  42. 42. Gian Lorenzo Bernini Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678) Detalls al·legories (d’esquerra a dreta): la Caritat, la Veritat, la Prudència i la Justícia.
  43. 43. APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDON
  44. 44. SEPULCRE DE RICHELIEU (1675-1694) FRANÇOIS GIRARDON
  45. 45. MONUMENT EQÜESTRE DEL GRAN ELECTOR DE SAXÒNIA (1689-1703) ANDREAS SCHLÜTTER
  46. 46. Júlia López Valera
  47. 47. Alonso Cano Immaculada ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: IMATGERIA Pedro de Mena Magdalena Penitent Gregorio Fernández Crist Jacent Juan Matínez Montañés Crist de la Clemència
  48. 48. Característiques generals •Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan Pedro de Mena Magdalena Penitent sols a la Cort n’hi haurà escultura monumental. Absència de temes mitològics i profans. • Es continua realitzant retaules, on apareixen figures exemptes i, algunes vegades, en baix relleu. També es fa cadiram de cor i els famosos passos de Setmana Santa. • Decadència de l’escultura funerària. • Material més emprat és la fusta, seguint la tradició hispana. • Al llarg d’aquest període s’abandonarà la tècnica de l’estofament; i posteriorment es policromarà. Gregorio Fernández Crist Jacent
  49. 49. • Per Característiques Generals: extremar el realisme de les figures s’utilitzen postissos: cabells reals, corona real, ulls de cristall, llàgrimes de cera, etc. Es creen imatges, en les que es realitzen amb minuciocitats caps, cares, mans i peus, i se les vestia amb roba real. • Els Pedro de Mena Sant Francesc d’Assís artistes aconsegueixen l’expressió dels sentiments en les figures: dolor, angoixa, mort, èxtasi. • La finalitat de les escultures és suggerir una profunda emoció religiosa en l’espectador, en consonància amb l’espirit de la Contrarreforma catòlica, de la qual Espanya és gran defensora. • La teatralitat barroca alcança, amb la imatgeria espanyola, la seva màxima expressió. Juan Matínez Montañés Crist de la Clemència
  50. 50. GRANS ESCOLES Escola castellana: realisme violent i patètic. Gregorio Fernández (1576 -1636) Múrcia: els preludis del Rococó Francisco Salzillo (1707-1783) Escola andalusa: realisme classicista. Juan Martínez Montañés (1568 -1649)
  51. 51. GREGORIO FERNÁNDEZ ESCOLA CASTELLANA (Valladolid i Madrid) • Es caracteritza pel realisme violent de l’escultura religiosa, exalçant el dolor i el patetisme.
  52. 52. Detall del pas del Descendiment (1623-1624) La Pietat amb els dos Lladres (1616 per a la cofraria de Ntra. Sra. de las Angustias de Valladolid) Museu Nacional d’Escultura (Valladolid)
  53. 53. Gregorio Fernández (1576-1636) Pietat i Crist jacent • Principal representant de l’Escola vallisoletana. • Magnífic policromador, les seves obres tenen un gran realisme violent i una gran perfecció anatòmica en els cossos, matitza la duresa dels osos, la tensió dels músculs, la blanor de la carn o la suavitat de la pell.
  54. 54. Gregorio Fernández (1576-1636) Pietat
  55. 55. Gregorio Fernández (1576-1636) Crist jacent
  56. 56. Gregorio Fernández Ecce Homo Figures de fort modelat anatòmic Crist lligat a la columna Convent de Santa Teresa de Valladolid (vers 1615) Ecce Homo de la Catedral de Valladolid (1612-1613)
  57. 57. Gregorio Fernández Detalls del Crist de la Llum (16311636)
  58. 58. Juan Matínez Montañés Crist de la Clemència Escola andalusa • Encara que també és realista, empra un realisme més clàssic i seré. • Predomina, en aquesta escola, la tècnica de l’estofament. • Cal distingir dos centres creadors: • Sevilla: Martínez Montañés i Juan de Mesa. • Granada: Alonso Cano y Pedro de Mena. Alonso Cano Immaculada
  59. 59. Juan Matínez Montañés Crist de la Clemència Catedral de Sevilla (1603) • Se’l representa viu, i es defuig de l’exageració. Imatge realista, però una mica idealitzada, desprén una gran serenitat. S’ha reduït la presència de la sang. El modelat anatòmic és més suau i equilibrat. Tot resulta, en aquesta obra, més exquisit i “agradable”.
  60. 60. Únic processional * pas seu. * És una imatge patètica i va influir en els seu deixable Juan de Mesa. Juan Martínez Montañés El Nazareno, El Jesús de la Passió de l’església del Divino Salvador (Sevilla, 1619)
  61. 61. • La Verge i Sant Josep presenten al Nen Jesús als pastors que l’adoren, mentre uns àngels contemplen l’escena. • Serenitat clàssica. Juan Martínez Montañés Retaule del monestir de Sant Isidor del Camp (Santiponce, Sevilla) L’adoració dels pastors
  62. 62. Juan de Mesa
  63. 63. Alonso Cano San Juan de Dios • Verge d’influència de Montañés, però el bell rostre és el seu propi segell. Alonso Cano Verge de l’oliva (vers1630)
  64. 64. Alonso Cano Immaculada Concepció (1655) Catedral de Granada • Fragilitat, delicadesa, finesa, dolçor i bellesa, la caracteritzen, amb les mans en actitud piadosa, els peus sobre un núvol d’àngels (a la manera pictòrica) i la figura i el rostre casi infantil. • Modelat en forma de fus.
  65. 65. ESCOLA DE GRANADA • S’aparta de l’elegant serenitat de les figures de Cano. • Escultures d’un penetrant ascetisme, de gran intensitat realista i apassionades expressions de concentració interior. Pedro de Mena (1628-1688) Sant Francesc d’Assís (1663) Catedral de Toledo
  66. 66. • De peu, la Magdalena penitent contempla místicament la creu que sosté en les seves mans. MAGDALENA PENITENT (1664) PEDRO DE MENA Museu Nacional d’Escultura (Valladolid) • Gran virtuosisme en la talla, aconseguint magnífics efectes realistes en el tractament de les qualitats.
  67. 67. MÚRCIA FRANCISCO SALZILLO (1707 - 1783)
  68. 68. Francisco Salzillo Oració a l’hort • És l’artista del passos de Setmana Santa. • Combina els grups escultòrics amb gran mestria i li dóna un gran valor emocional als personatges, per als qual utilitza a models del poble per a les seves figures processionals. • Espontaneïtat i arraigament popular en els Betlems que imita dels pesebres napolitans. • Dolçor i elegància amb tonalitats pastels i vivacitat de color.
  69. 69. LA SAGRADA FAMíLIA
  70. 70. BETLEM
  71. 71. EL SOPAR
  72. 72. José Churriguera • Retaule de Sant Esteban de Salamanca. • Recàrrega decorativa: xurrigueresc. estil
  73. 73. Altres artistes de l’escultura barroca en Espanya Giambologna: retrat eqüestre en bronze de Felip III, Plaça Major de Madrid Pietro Tacca: retrat eqüestre de Felip IV, Plaça d’Orient de Madrid.
  74. 74. Júlia López Valera
  75. 75. PINTURA BARROCA
  76. 76. Cronologia Neix al s. XVI i dura fins a la primera meitat del s. XVIII.
  77. 77. CARACTERÍSTIQUES • Gust pel que és efectista i aparatós. • Tendència al naturalisme i al realisme, reflex fidel de la realitat és la deformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció. • Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit. • Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur). • Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes). • Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques i desequilibrades, línia corba, tensió. • Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes. • Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures mortes (bodegons), escenes costumistes, paisatges.
  78. 78. PINTURA BARROCA ITALIANA: Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610) CARAVAGGIO
  79. 79. Caravaggio Descans en la fugida a Egipte (1597) Oli sobre tela (133.5 x 166,5 cm) Palazzo Doria-Pamphili, Roma
  80. 80. Caravaggio Noi amb cistella de fruites (~1594) Oli damunt llenç (70 x 67cm) Roma Galleria Borghese (autoretrat)
  81. 81. BACO JOVE
  82. 82. VOCACIÓ DE SANT MATEU
  83. 83. Caravaggio. Sopar d’Emaús
  84. 84. Caravaggio Creador de la tècnica del tenebrisme La crucifixió de Sant Pere
  85. 85. Caravaggio Conversió de Sant Pau (1601) Santa Maria del Popolo (escorç violent pres des d’un punt de vista molt baix, recorda a Mantegna) Caravaggio Enterrament de Crist
  86. 86. MORT DE LA VERGE
  87. 87. Caravaggio. La incredulitat de Sant Tomàs
  88. 88. Caravaggio Sacrifici d’Isaac
  89. 89. ARTEMÍSIA GENTILESCHI (1593-1652) JUDITH I HOLOFERNES (1611-1612)
  90. 90. PINTURA FRANCESA GEORGES LA TOUR (1593-1652)
  91. 91. LE NAIN (1593-1648)
  92. 92. NICOLÀS POUSSIN ET IN ARCADIA EGO (16371639)
  93. 93. PAÏSOS BAIXOS Holanda: Rembrandt Flandes: Rubens
  94. 94. Escola Flamenca Peter Paul Rubens (1577-1640) Adoració dels Reis Mags (1624) Oli sobre taula (448 x346 cm) Koninklijk Museum Amberes Barroc centroeuropeu
  95. 95. PETER PAULUS RUBENS ADORACIÓ DELS REIS (1626-1629) DEVALLAMENT DE LA CREU
  96. 96. RUBENS RAPTE DE LES FILLLES DE LEUCIP LES TRES GRÀCIES (1639)
  97. 97. PETER PAUL RUBENS EL JUDICI DE PARIS (1638-1639) Museu del Prado, Madrid
  98. 98. RETRAT DEL DUC DE LERMA (1603) PETER PAUL RUBENS HELENA FOURMENT I ELS SEUS FILLS (1636) OLI SOBRE TAULA (113 X82 CM) MUSEU DEL LOUVRE, PARÍS BARROC CENTROEUROPEU
  99. 99. RUBENS DESEMBARCAMENT DE MARIA DE MEDICI A MARSELLA
  100. 100. RUBENS LA KERMESE
  101. 101. VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU I LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE
  102. 102. Flandes ANTON VAN DYCK La coronació d’espines (1618) Oli sobre llenç (223 x 196 cm) Museu del Prado, Madrid
  103. 103. ANTON VAN DYCK Carles I de caça (1635) Oli sobre llenç (266 x 207 cm) Museu del Louvre, París Barroc centroeuropeu
  104. 104. JACOB JORDAENS El sàtir i el camperol (1ª ½ s. XVII) Oli sobre llenç (174x204 cm) Alte Pinakothek, Munich, Alemanya
  105. 105. ESCOLA HOLANDESA REMBRANDT Retrats de burgesos i interiors; escenes costumistes Lliçó d’anatomia Autoretrats La ronda de nit
  106. 106. Rembrandt Davallament de la creu Rembrandt Bou obert en canal o escorxat
  107. 107. REMBRANDT DÀNAE
  108. 108. REMBRANDT
  109. 109. REMBRANDT RETRAT DE LA SEVA DONA HENDRICKJE REMBRANDT RETRAT DE LA SEVA DONA HENDRICKJE
  110. 110. LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632)
  111. 111. REMBRANDT. SÍNDICS DELS GREMI DE DRAPERS (1662).
  112. 112. La ronda de nit obra també coneguda com “La Milícia del capità Frans Banning Cocq”. Rembrandt
  113. 113. REMBRANDT. PAISATGE DE TEMPESTA.
  114. 114. ESCOLA HOLANDESA La gitana Frans Hals Museu del Louvre Regents d’un asil d’ancians Museu Frans Hals
  115. 115. FRANS HALS BANQUET DELS OFICIALS DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI (1627)
  116. 116. JOHANNES VERMEER VAN DELFT LA NOIA DE LA PERLA
  117. 117. Escola Holandesa Vermeer El taller del pintor o L’art de la pintura
  118. 118. Escola Holandesa Vermeer Donzella abocant llet
  119. 119. Johannes van Vermeer Lectora en blau Noia llegint una carta
  120. 120. Vista de Delft, és un dels seus quadres més admirats (vers 16601661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i representa una visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament d’inigualable mestria. JAN VERMEER DE DELFT VISTA DE DELFT (1602)
  121. 121. LA PINTURA BARROCA VALENCIANA Josep de Ribera Martiri de Sant Felip Francesc de Ribalta El Sant Sopar (La Cena) Josep de Ribera El Patizambo
  122. 122. ESCOLA VALENCIANA Francesc Ribalta Tenebrisme Darrer Sopar o Institució de l’Eucaristia Oli sobre llenç adherit a taula (478 x 266 cm) Crist abraçant a sant Bernat Oli sobre llenç (158 x 133 cm) Museu del Prado, Madrid Col·legi del Patriarca, València Fragment del retaule major, un detall centrat en el moment de la consagració.
  123. 123. ESCOLA VALENCIANA Josep de Ribera Sant Sebastià Sant Andreu
  124. 124. El Patizambo JOSEP DE RIBERA ESCOLA VALENCIANA La Dona Barbuda
  125. 125. ESCOLA VALENCIANA JOSEP DE RIBERA El somni de Jacob
  126. 126. ESCOLA ANDALUSA: SEVILLA (1ª ½ S. XVII) • Realisme més amable, menys dramàtic. • Tenebrisme inicial dels seus pintors. Zurbarán Santa Apol·lònia
  127. 127. Santa Casilda Francisco de Zurbarán Zurbarán La meditació de Sant Francesc Pintor de la vida monàstica
  128. 128. Francisco de Zurbarán L’apòstol Sant Andreu La meditació de Sant Francesc
  129. 129. Francisco de Zurbarán Immaculada (1627) Crist de la Creu (1627)
  130. 130. ESCOLA ANDALUSA: SEVILLA Francisco de Zurbarán Bodegó
  131. 131. Zurbarán La casa de Nazaret
  132. 132. ZURBARÁN SANT HUG AL REFECTORI
  133. 133. ESCOLA ANDALUSA: SEVILLA (1ª ½ S. XVII) Alonso Cano El miracle del pou
  134. 134. Noia a la finestra, 1670 MURILLO (2ª ½ s. XVII)
  135. 135. Murillo Nen Jesús i Sant Joan (Nens de la petxina)
  136. 136. Murillo La Sagrada Família de l’ocellet
  137. 137. Immaculada Immaculada
  138. 138. Nens menjant fruita o nens menjat raïm i meló (1645-1646) Bartolomé Esteban Murillo Nens jugant als daus (1665-1675)
  139. 139. VALDÉS LEAL (2ª ½ s. XVIII) In ictu oculi (1672) Triomf de la mort sobre la Vanitat Finis Gloriae Mundi (1672)
  140. 140. ESCOLA MADRILENYA Juan Carreñó de Miranda Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  141. 141. DIEGO DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) El mestre del Barroc espanyol
  142. 142. Júlia López Valera
  143. 143. Júlia López Valera
  144. 144. Júlia López Valera
  145. 145. ANTONIO VILADOMAT MORT DE SANT ANTONI, L’ERMITÀ
  146. 146. ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA JEAN-ANTOINE WATTEAU: L’EMBARCAMENT PER L’ILLA DE CITERA
  147. 147. ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA FRANÇOIS BOUCHER: EL BANY DE DIANA
  148. 148. ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA JEAN-HONORÉ FRAGONARD: EL GRONXADOR
  149. 149. ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA WILLIAM HOGART MATRIMONI A LA MODA
  150. 150. ROCOCÓ A FRANÇA I ANGLATERRA THOMAS GAINSBOROUGH RETRAT DE SARAH BUXTON
  151. 151. LA PINTURA ROCOCÓ (S. XVIII) FRANÇA: l’agonia de l’Antic Règim Públic i clients: Aristòcrates i burgesos (nostàlgia i emulació) Un art que exalta la galanteria, l’elegància, el caprici, l’exotisme, la intimitat, l’erotisme, l’amor per una naturalesa sofisticada... Obres de petit format. Format (decoratiu) TEMÀTICA: La dona, dolça i femenina L’ amor terrenal Escenes de festa Reunions de societat Ruptura amb l’academicisme classicista del s. XVII Cerca del PLAER a l’ obra d’ art. (hedonisme estètic: l’ art per l ‘art) La GAMMA CROMÀTICA: tons pastel i colors clars (gris, verd poma, blau cel, rosa pàl·lid, beix...) FRANÇA: WATTEAU FRAGONARD BOUCHER CHARDIN REGNE UNIT: GAINSBOROUGH REYNOLDS ITÀLIA: TIÉPOLO CANALETTO GUARDI
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×