No em toquis
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

No em toquis

on

  • 529 views

 

Statistics

Views

Total Views
529
Views on SlideShare
410
Embed Views
119

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

7 Embeds 119

http://mediacioescolar.blogspot.com.es 86
http://mediacioescolar.blogspot.com 23
http://mediacioescolar.blogspot.com.br 4
http://mediacioescolar.blogspot.mx 2
http://mediacioescolar.blogspot.fr 2
http://mediacioescolar.blogspot.com.au 1
http://mediacioescolar.blogspot.com.ar 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

No em toquis No em toquis Document Transcript

  • Gaudim amb Contes ELS VIATGES D’EN TRAST NO EM TOQUIS!!! En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempreestava imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia. Avui estava molt trist i apagat. Era ben estrany, en ell, això d’estar tristot i amb por. Li havia passat una cosa ben desagradable i al mateix temps, que li feia molta por i no sabia ben bé que havia de fer ni si ho havia d’explicar a algú o callar-s’ho, i fins i tot, si havia estat ell mateix el que havia fet alguna cosa malament i era culpa seva. Tot havia succeït al sortir de l’escola, al passar per un parc que estava en el seu camí cap a casa, i on solia anar i jugar una estona amb els jocs i els gronxadors sobretot quan es trobava amb altres companys de classe. Allà es va trobar a un home gran, tot sol, no hi havia ningú més.Enseguida li va començar a dir coses i en Tras, confiat i content com sempre estava, li anava contestant. Primer li va demanar com es deia, a quina escola anava, quants anys tenia... i poc a poc, se li anava acostant oferint-li si volia una xocolatina o un caramel. Tras se’l mirava cada cop més estranyat, ja que li veia als ulls una lluentor que li feia por i desconfiar, sobretot, quan li va agafar del braç i li va dir: “ Vine, anem darrera aquestes mates i t’ensenyaré una cosa que t’agradarà molt”. Ja estava ben espantat i desconfiava, en Tras, i començava a tenir molta por i no sabia què fer, i ja no volia estar més amb aquellhome tant estrany que l’agafava molt fort i li feia fins i tot mal, però no sabia com marxar d’allà. Estava com paralitzat. L’home va començar a tocar-li les cames i va pujar la ma cap al cul.... i de manera totalment automàtica i sense pensar-lo gens ni mica, en Tras va fer un xiscle, li va donar una empenta, l’home va caure d’esquenes i en Tras va sortit corrents i plorant cap a casa seva.Sols arribar, es va tancar a la seva habitació, sense dir res a la sevamare. Es va anar tranquil.litzant, i va començar a pensar i cavil.lar,com sempre feia en Tras. No sabia com actuar. S’ho havia de dir a lamare i en Joan, la seva parella? El renyarien per haver anat al parci haver-li donat una empenta a aquell home gran? I realment, que li volia fer?. Estava espantat, ben avergonyit, amb por, i amb un sentiment estrany de ràbia per que sense saber com estava segur que aquell home no li volia res de bo i al mateix temps es sentia culpable d’haver-li donat una empenta i insegur de si havia fet
  • alguna cosa malament I desprès de pensar una estona, va dir-se “Jo no he fet res de res,simplement anava cap a casa, com sempre. I si no ho sap ningú més que jo, que aquest home està allà al parc esperant què passin elsnens, a qualsevol company i amic meu o a mi mateix qualsevol altredia, ens pot tornar a voler fer mal. Ho explicaré ben explicat i segur que em creuran i em protegiran” A l’hora de sopar, s’ho va dir a la seva mare i en Joan. Enlloc de renyar-lo o dir que havia fet alguna cosa malament, com ell tenia por, el van acollir i felicitar per la confiança que tenia en ells, i el van felicitar per haver marxat corrents. - Molt bé, Tras. Has estat un noi ben valent, li va dir en Joan. Si tots els nens fessin el mateix, aquestes males persones no estarien anant pel carrer i els parcs buscant nens porucs i tímids, per aprofitar-se d’ells. No sabia ben bé que havia passat desprès. Va sentir, un dia que els seus pares estaven parlant, la seva mare explicar el seu pare el que ella i en Joan havien fet. Anar a la policia del poble, i com havien trobat a aquell pobre home i se l’havien endut. I encara que al principi tenia una mica de por de tornar a passar pel parc, va anar primer ben acompanyat i li van mostrar que no havia de tenir por, i encara que mai estem fora dels perills si hi ha confiança i estimació amb les persones que tenien cura d’ell, tot anirà molt millor. . Llavors en Trast ho va entendre tot: “Això sí que m’agrada de debò!! -va pensar- Tenir confiança i poder parlar de tot el que em passa amb els pares i les persones que tenen cura de mi. Sobretot si hi ha alguna persona gran que em toca o vol aprofitar-se de mi. Sense que em donin laculpa pel que no he fet, i em protegeixin de les persones que volen aprofitar-se de mi.” I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!! Jordi Gutierrez Jané http://gaudimambcontes.blogspot.com