Your SlideShare is downloading. ×
Conte autoestima. Ets únic i irrepetible.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Conte autoestima. Ets únic i irrepetible.

1,305
views

Published on

Visiteu el bloc …

Visiteu el bloc
http://mediacioescolar.blogspot.com

Published in: Spiritual, Technology

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,305
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Gaudim amb Contes QUI ETS ? (ADAPTACIÓ PARTICULAR dun conte de tradició popular)En Pere es considerava un desgraciat des de sempre. No es trobava gens agust amb ell mateix, i això el feia estar a disgust amb el món sencer. Teniaun aspecte poc atractiu, i a més, el seu caràcter s’estava tornant cadacop més tancat. Es mostrava força antipàtic davant els altres, augmentantla sensació de rebuig i el sentiment no ser estimat. I encara que tothom lideia que tenia unes mans molt bones per treballar la fusta i podia fer sortird’un tros d’arbre una figura de bellesa inimaginable, ell no li donava moltvalor a tot això. Els comentaris que s’havien fet ja en revistesespecialitzades en escultura pràcticament ni els havia llegit. Ni quan en elMuseu Nacional li van demanar per fer una exposició de les seves obres,s’havia emocionat especialment. Sempre estava pensant en les sevesdesgràcies i es comparava amb alguns dels seus amics que eren alts iatractius físicament, encara que ben inútils per fer res amb les mans.Aquests sentiments de no trobar el seu lloc ni saber ben bé que feia enaquest món, el feien patir molt i apartar-se dels altres, fins el punt que vacreure necessari buscar consell i ajuda. S’ho va demanar, com havia fetsempre, a una molt bona amiga de ben petits, na Maria. Sabia de sempre,que na Maria fugiria de donar consells i recomanacions buides decontingut, i que l’ajudaria a trobar altra cop la llum que en aquestsmoments en Pere no trobava enlloc.I com solia fer la seva amiga, va organitzar una excursió a la Muntanya delsVents, un lloc alt i solitari, on hi havia un tronc trencat d’una forta ventada,ja feia molts anys, i on havien passat molts capvespres ben agradables,parlant de la vida i de la mort, de tot i de res.I un cop estaven contemplant el paisatge i gaudint de la força del vent, enPere li va explicar tot el que li passava, com se sentia i com li erad’impossible valorar tot el que sabia podia fer i molt bé, i en canvi,únicament estava pendent del que creia li faltava i no tenia per ser feliç. Ide com no se sentia capaç de trobar sentit a la seva vida.Na Maria, com tenia costum, va començar a explicar-li un conte:- Mira, Pere, a tu et passa com als arbres del jardí d’un antic Rei persa...- Vinga, Maria, ja comences com sempre, amb les teves històries - li va contestar en Pere, entre irònic i esperançat, desitjant però l’inici del relat de la seva amiga. - I que els hi passava als arbres del Rei aquest?- I do, el conte diu així:“Es diu, es conte i comenten que fa ja molt i molt de temps, hi havia un reique un matí va anar a passejar pel seu jardí i va descobrir horroritzat que
  • 2. els seus arbres, plantes i flors sestaven morint. Com era molt bon rei, teniauna màgia especial: podia parlar amb les plantes. I els hi va preguntar perquè estaven tan tristes i marcides. El Roure li va dir que es moria perquè nopodia ser tan alt com el Pi. Girant-se cap al Pi, aquest li va dir que s’haviacaigut perquè no podia donar fruites com el Cirerer. I el Cirerer li va dir queestava tan sec perquè no podia fer flors com el Roser. I el Roser plorava iestava trist perquè no podia ser alt y fort com el Roure. Llavors va trobaruna petita planta, un Romaní, ben florit i més olorós que mai. El rei shi vaacostar i li va preguntar:- Com és que tu creixes tant bonic i saludable en mig daquest jardí fosc idesolat?- No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig pensar que quan em vasplantar, volies sentir la meva olor i gaudir de les meves flors. Si haguessisvolgut un Roure o un Roser, els hauries plantat a ells. En aquell moment emvaig dir: "Intentaré ser Romaní de la millor manera que pugui". MISSATGE DEL CONTE Tothom estem en aquest món aquí per a contribuir amb la nostra fragància, les nostres qualitats, les nostres potencialitats .Simplement mirat a tu mateix/a. No hi ha possibilitat de que siguis una altra persona: TU ETS TU! Una persona única i irrepetible. Pots gaudir, viure i florir amb amor i donant el millor de tu, o pots marcir-te mentre només estàs desitjant el que no ets... contes@gaudim.comJordi Gutierrez Jané.Psicòleg.

×