El gnom
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

El gnom

  • 1,073 views
Uploaded on

Conte dels germans Grimm, il·lustrar pels alumnes de sisè A de Pere Casasnovas (Ciutadella)

Conte dels germans Grimm, il·lustrar pels alumnes de sisè A de Pere Casasnovas (Ciutadella)

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,073
On Slideshare
487
From Embeds
586
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 586

http://siseperecasasnovas.blogspot.com.es 580
http://www.siseperecasasnovas.blogspot.com.es 5
http://siseperecasasnovas.blogspot.com 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Conte dels germans Grimm Sant Jordi 2012 Ceip Pere Casasnovas(Ciutadella)
  • 2. Temps era temps en el que vivia un rei molt opulent quetenia tres filles, que havien de sortir cada dia a passejarpel jardí reial. El Rei, que era aficionat a cuidar els mésbells arbres, tenia especial predilecció per un en concret,tant era així que tot aquell que gosés agafar-ne un fruit,era objecte duna maledicció i queia immediatament a 100braces sota terra.Quan arribava la tardor, els fruits penjaven de larbre,vermells com la sang. I les princeses anaven cada diaveurels, amb lesperança que el vent els fes caure; peròmai en queia cap, encara que el vent fes inclinar lesbranques fins a tocar de terra, com si shaguessin detrencar en qualsevol moment. Heus ací que un dia lamenor de les germanes va voler tastar un fruit i els va dir ales altres:
  • 3. El nostre pare ens estima massa com per deixar que enscaigui la maledicció a sobre; només ho deu fer amb elsestranys.Va agafar una fruita ben gran, li va clavar una bonamossegada i va exclamar, dirigint-se a les sevesgermanes:Oh! Proveu-la! En ma vida mai havia menjat res tant bo!Les altres van mossegar, una per una, la fruita i, enacabar, les tres es van enfonsar sota terra a linstant, imai més ningú en va saber res delles.
  • 4. El nostre pare ensestima massa per fer-nos una cosa així!
  • 5. Al migdia, quan el pare les va cridar per anar adinar, ningú va poder-les trobar, tot i que varenbuscar per tots els racons del palau i del jardí.El Rei, espantat, va fer pregonar per tot el paísque qui li tornés les seves tres filles es podriacasar amb una delles.
  • 6. Filles meves, on sou?
  • 7. Van ser molts joves els que van sortir a buscar-les, ja quetothom apreciava aquelles tres donzelles, que semprehavien estat molt amables i, a més, eren molt belles iintel·ligents. Van sortir també tres germans caçadors elsquals, després de caminar durant vuit dies, van arribar aun majestuós palau ple de luxoses estances. En unadaquestes cambres hi havia una taula parada ambsucosos menjars, tan calents que encara desprenienvapor, tot i que en tot el palau no semblava que hi haguésningú. Van estar esperant a lamo del castell durant migdia, mentre els fastuosos menjars seguien sense refredar-se fins que al final, famolencs, es van asseure a la taula ies van cruspir tot el que hi havia. Aleshores van decidirquedar-se a viure al castell, i van jugar-se a sort a quindells li correspondria quedar-se el primer dia per guardarla casa, i a quins buscar les princeses. Li va tocar guardarel castell al germà gran, així que lendemà els dos mésjoves van sortir a cercar les donzelles.
  • 8. Al migdia va presentar-se al castell un home diminut, queva demanar al caçador gran una llesca de pa. El caçadorva tallar una llesca i se la va oferir a aquell homenet, peròaquest la va deixar caure a terra i va demanar a lhomeque la recollís i se la donés. Lhome, servil, es va reclinar illavors el nan va aprofitar per agafar un pal i donar-li unesquantes garrotades. Lendemà li va tocar el torn dequedar-se a guardar la casa al segon dels germanscaçadors, i es va repetir lescena. Quan, al capvespre vanarribar a casa els altres dos, el més gran va li preguntar alque havia fet guardia aquell dia:Com ha anat?Doncs molt malament - va dir laltre, i es van explicarmútuament el que els havia passat; però van acordar noexplicar res a germà petit, doncs no lestimaven i elconsideraven un beneit, doncs era un home de molt bonafe.
  • 9. El tercer dia es va quedar el més petit al castell i, de lamateixa forma que els dies anteriors, es va presentarlhomenet i li va demanar una llesca de pa. Quan elgermà petit li va donar, com era ja costum, el va deixarcaure i li va demanar que el recollís. Però el noi vareplicar:Com dius? No pots recollir-lo tu mateix? Si tan poca feinavols donar-te per agafar el menjar, potser és que no telmereixes! Lhomenet va enfadar-se i va insistir per a queel germà petit lobeís, però laltre shi va negar. El nan vaintentar, aleshores, agafar el bastó igualment, però elgermà petit hi va arribar abans i va aprofitar per donar-liun parell de garrotades.Prou! Prou! Deixam anar i et diré on són les princeses!
  • 10. Al sentir això, el noi va deixar-lo i lhomenet va confessarque ell era un gnom, un esperit de la Terra, i que com ellnhi havia mil més. Li va dir que si el seguia el podria durfins on eren les filles del Rei. El va dur fins a un poudaigua sec i profund, i va confessar que els seusgermans li volien mal i que, si volia salvar a lesprinceses, ho havia de fer ell tot sol. Els seus germanstambé les voldrien alliberar, però sense haver de patir nitreballar.Per rescatar-les necessitava certs materials: Un cistell,el seu ganivet de caça i una campaneta. Un cop tinguésaquests materials, havia de baixar al fons del peu. Allà hitrobaria tres cambres, a cada cambra, una princesaencarregada de cuidar el cap dun drac que tenia moltscaps. I per rescatar-les, havia de tallar tots els caps deldrac de les estances de cadascuna de les princeses.
  • 11. Quan va haver dit tot això, el gnom va desaparèixer. Alcapvespre, varen arribar els altres dos germans i li vanpreguntar com havia passat el dia.Molt bé - va respondre ell - No he vist ni una ànima, excepte almigdia, quan sem va presentar un homenet i em va demanarque li donés un tros de pa. Quan lil vaig donar, el va deixarcaure i va demanar que se la recollís. Mhi vaig negar, em vaamenaçar i aleshores ens vàrem barallar i el vaig vèncer. Alguanyar-lo, em va dir on eren les tres princeses.Al sentir això els germans es van enfurismar, empal·lidint iposant-se verds de còlera. Al matí següent els tres germansvan anar fins el pou i es van jugar a sorts qui havia de baixarprimer. Li va tocar al germà gran baixar primer; va agafar lacampaneta i va dir:Quan la faci sonar, pugeu-me ràpidament
  • 12. Amb prou feines havia baixat uns metres, va fer sonar lacampaneta, amb el que els dos van afanar-se a fer-lo pujar. Amb elsegon va passar el mateix i, al final, li va tocar al menor dels tresbaixar fins el fons del pou. Va sortir aleshores del cistell, vadesembeinar el ganivet i es va acostar a la primera de les portes, iva parar-hi lorella per escoltar com el drac dormia sorollosament.Va obrir suaument la porta i va veure com una de les princesesestava encarregada dacaronar un drac de nou caps, quereposaven sobre el seu cap. Va agafar amb totes les forces el seuganivet i dun sol cop va tallar els nou caps del drac.Immediatament, la princesa es va posar dempeus i amb un salt elva abraçar i li va donar un fort petó amb tot el seu cor. Aleshores,va treures una joia dor que duia al pit i la va donar a aquell valentque lhavia salvat. En aquell moment, va sortir i va anar a la segonade les habitacions, on la segona de les filles del Rei havia estatcondemnada a acaronar un drac de set caps. I talment com haviafet amb el primer, dun sol cop va tallar tots set cap. Finalment vaarribar a la tercera habitació, i va alliberar la tercera princesa dundrac de quatre caps.
  • 13. Es van trobar tots a lentrada de les cambres, i les fillesdel Rei, abraçant al jove caçador, agraint la seva proesa,li preguntaven coses sobre ell i lomplien dafalacs. Tot iaixò el noi no es va distreure i va dur-les fins on era elcistell, i va començar a fer sonar la campana fins que elsseus germans van sentir-la, i van començar a treure lesprinceses, una a una. Quan per fi era el seu torn, elgermà va recordar les paraules del gnom sobre el malque li desitjaven els seus germans, així que va posar unapedra en lloc seu i, efectivament, a larribar a mig pou, elsgermans varen tallar la corda i cistell i pedra van caure alfons.Creient els dos germans que ja era mort, van decidir durles tres filles del Rei a palau, però obligant-les a prometreque dirien que havien estat ells els que les havienrescatat. I així, presentant-se davant els Sobirà, vandemanar cadascun dells la mà duna de les donzelles.
  • 14. Mentrestant, el més jove dels germans caçadors vagavaper les estances, pensant que la seva seria una mortsegura allà mateix quan, de sobte, va veure una flautapenjada duna paret i es va preguntar:Per què estarà aquí? Qui pot sentir-se content com pertocar la flauta en un lloc així?I, mirant els caps dels dracs, es va dir: - Vosaltres tampocno em serviu per a res - i així, passejant amunt i avallrumiant com sortir dallà, tanta estona que el paviment vaquedar llis. Cansat al final de tant rumiar, va despenjar laflauta de la paret i va començar a tocar una melodia, i heusací que de cop van presentar-se un nombre incomptablede gnoms, i a cada nota narribaven més, fins que lesestances van quedar completament plenes de gnoms. Livan preguntar què desitjava, i ell va respondre fermamentque només volia tornar a la superfície. Aleshores el vanagafar pels cabells i el van pujar fins a terra.
  • 15. Ja allà, el noi va córrer cap a palau, on estaven ja preparantlenllaç dels seus germans amb les princeses i va arribar a lasala on el Rei els havia reunit a tots. A lobrir les portes, lesprinceses van caure desmaiades a linstant i el Rei, tement quealguna cosa dolenta els hauria fet aquell vailet, va ordenar queel tanquessin a les masmorres.Al recuperar el sentit les germanes, van demanar pel noi. Quanel Rei va preguntar per la insistència de les filles per veurel i laseva reacció, les donzelles van contestar que no podienrevelar-ho per una promesa que havien fet. Aleshores el Rei vademanar que ho expliquessin a la xemeneia mentre ell sortia afora i parava lorella a la porta. I així va poder sentir tota lahistòria.Enfurismat, va enviar a la forca els dos germans mentiders, i vaconcedir la mà duna de les seves filles al vailet. I conte contat, conte acabat!