Gaudim amb Contes                       Què divertida és la diversitat!!En Trast era un nen molt espabilat i molt inquiet,...
I davant dels seus ulls, en Trast va poder veure com es va anar formant un arc de Sant Martíen les parets del patí, i va d...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Diversitat divertida

584 views

Published on

Published in: Education, Career
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
584
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
239
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diversitat divertida

  1. 1. Gaudim amb Contes Què divertida és la diversitat!!En Trast era un nen molt espabilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estava imaginantcoses i mons dels més extranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia.En Trast estava avui molt capficat en un tema del qual no trobava el net…”és millor que elsfiets estiguin ben separats i classificats, o tots junts i barrejats??” Trobava que a vegades,resultava un inconvenient que hi haguessin a la mateixa classe nens ben diferents: si hihavia de més alts i altres més baixos, de més ràpids i altres més lents, de més forts i altresmés dèbils, era un problema a lhora de fer els equips per a jugar a futbol o a basket...sempre quedaven els que ningú volia anar amb ells! “Si tots fossin iguals de forts, alts iràpids, els equips serien més justos” es va dir.“I també,” -pensava- “si hi havia de més intel·ligents i daltres més lents i més caparruts,també resultava complicat organitzar les classes per la mestra per tal que no sendarrerissinels més lents o no savorrissin els més llestos”.I, desprès de pensar una estona, va dir-se: “que bo seria viure en un lloc on a les classes totsfóssim iguals, sense tantes diferències...I, de sobte... ale hop! en Trast va entrar a lescola dels iguals.Estava organitzada, aquesta escola, en 3 classes molt ben diferenciades. La primera, era laclasse dels vermells. Allà tot era de color vermell, tot vermell: les parets, vermelles, elscolors i rotuladors per pintar, vermells, els abrics i carteres, vermelles, això sí, de tota lagamma de vermells: fort, fluix, claret, rosat o verdós, però tot sempre vermell.A la del costat, tot era blau, molt blau…les pissarres, blaves, les finestres, blaves, la mestrai els fiets vestien tots de blau…blau fort, blau cel, blau claret, blau marí, blau violeta...Més endins, estava laltra classe, la dels grocs, on tot era de color groc: les cadires i elsbancs, grocs, els llums i els contes, també grocs... groc fort o groc fluix, groc llimona o groctaronja o groc canari... tot ben groc!“Això si que semblava molt ordenat i aclarit”, va pensar. “Així, ja no cal ni pensar en compintar les coses: simplement, agafem el color de la classe i ja està!!”Ara, quan anava per les classes, trobava alguna cosa que no acabava dagradar-li: elsdibuixos i les parets, eren aburrits i monòtons, la vista es cansava sempre de veure el mateixcolor, i fins i tot, va trobar que els fiets no semblaven gaire contents per jugar ni mirarcontes, sempre sabien ja de quin color acabaria tot el que passava a la classe…en Trast vatancar els ulls i va pensar, "No pot ser, uf, quin món més aburrit, tot tant igual sense capcanvi!!!”De cop i volta, va passar una cosa molt extranya... Les llums es van apagar, i tot va quedarfosc com la nit! Semblava que no hi haguès cap color ja a lescola, tot era ben negre…totsels nens van sortir al patí a veure que passava…i amb ells, van sortir també totes les coses...En Trast va veure volar llapissos, llibretes, contes, fins i tot cadires i taules, sortint de lesclasses i poc a poc anaven barrejant-se... de cop i volta va tornar la llum i lespectacle va sermolt i molt impactant…Tot estava trasbalsat, tot era moviment i barreja…i, oh sorpresa!Sense saber com, anaven apareixent colors nous…on es van juntar un llapis de color blau iun de vermell, en Trast va veure aparèixer un de lila i on es van juntar una taula vermella iuna de groga, va veure que es tornaven taronges, i de les llibretes de color blau i grogues,van sortir les verdes, i cada cop, les barreges eren més i més sorprenents. Sortien colorsmolt i molt macos i diferents. Fins i tot, els colors de les parets i de les finestres i de lesportes van anar sortint don estaven i van anar a posar-se a altres llocs, i allà van compartirl’espai amb els altres colors…i realment, els paisatges i els dibuixos eren molt més macosamb tota aquella gran varietat de colors i tons tan espectaculars...
  2. 2. I davant dels seus ulls, en Trast va poder veure com es va anar formant un arc de Sant Martíen les parets del patí, i va decidir: "les variacions i les barreges són més interessants idivertides que les coses que són sempre iguals". I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!“Missatge del conte: La diversitat, sense pors ni prejuicis, és enriquidora ipermet noves possibilitats coneixement i de creixement. Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com

×