Visca la cooperació

660 views
608 views

Published on

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
660
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
305
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Visca la cooperació

  1. 1. Gaudim amb Contes Visca la Cooperació!!En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estàimaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot elque hi haEstà passejant per la costa, aquest diumenge, amb la seva mare i en Joan, laseva parella, resseguint els penyals, alts i impressionants. Fa un dia de moltacalor i realment, ve molt de gust tirar-se dins l’aigua i ja té ganes d’arribar a laplatja ben solitària on van a passar el dia. En Trast va mirant-s’ho tot amb lacuriositat que el caracteritza, quan veu unes gavines que van unes darrera lesaltres, amb molt d’ímpetu, semblen perseguir-se com quan ell juga a tocar iparar amb els amics al patí de l’escola. La que va davant té al seu bec un peixque acaba d’agafar d’allà prop, i de seguida, 4 o 5 gavines més s’han posat aperseguir-la per agafar-li el peix. El soroll que fan, la cridòria, és benespectacular i en Tras s’ho mira una bona estona bocabadat, intentant trobarun sentit a aquesta conducta tant competitiva i agressiva i que trenca la pau ila tranquil·litat que es respira en aquest camí tant solitariI desprès de pensar una estona, es diu dins seu "És un món ben curiós el de lesgavines, aquest en que quan algú té alguna cosa que tots volen, el més fort imés valent s’ho pren i s’ho enduu, i així sempre tots s’han d’esforçar permillorar i ser més forts i més ràpids. Igual seria un món ben bo si els nensféssim el mateix"I, de sobte... alè op! en Trast entra al món dels Nens CompetidorsEstà en Tras en un patí o una placeta molt gran, amb uns jocs repartits peraquí i per allà, sense massa ordre ni organització i per tot hi ha nens i nenesque tenen una joguina o utilitzen alguns dels jocs que estan enganxats al terra.Tots semblen jugar ben sols i al seu voltant hi ha uns quants que s’ho volenagafar. Cap dels nens o de les nenes gaudeix massa de res, ja que uns estanpendents de que no s’ho agafin i els altres miren com ho poden fer per agafars’ho.Hi ha baralles i discussions per tot arreu, i fins i tot, els més grossos detant en tant donen cops de puny o de peu per tal d’allunyar els altres. Veu en unracó com una nena, molt ràpida i picardiosa, agafa una pilota que uns nens handeixat un moment a terra mentre es barallen, i com de seguida, quan l’hanvista, surten corrents darrera della. La nena cau a terra al entrebancar-seamb una pedra i es fa mal i comença a plorar desconsoladament Deixa anar lapilota que va a parar als peus dun altre nen. Aquest l’agafa i surt correntperseguit pels altres que criden i insulten sense parar. Realment, en Tras noveu en tot això res de divertit, més aviat el contrari, tots ells semblen benangoixats i capficats o en defensar-se dels altres o en mirar d’agafar lescoses. I en Tras pensa “aquest món no m’agrada, no és gens divertit això
  2. 2. d’haver de barallar-se per tot i no poder jugar amb ningú i no m’agrada gens nimica estar sempre pendent de que no em prenguin les coses”Sent, de sobte, com la seva mare crida: "Trast, quines cabòries tens dins elcap?? Estàs a punt de trepitjar un vesper.... ves amb més compte" Sorprès perla veu de la seva mare, en Trast mira com ben prop al davant seu hi ha un niu devespes ben farcit. I com no pot ser d’una altra manera, en Trast es posa aobservar-lo i veu molt sorprès i encuriosit com totes elles semblen treballarben conjuntades, de manera ben diferent a com passava amb les gavines. Almanco el resultat és molt evident i ben reeixit. El vesper té unes formes benperfectes i totes les vespes fan el que sembla ja saben han de fer, cooperantentre elles per arribar a tenir èxit a la feina: Aconseguir unes cel·les deformes ben geomètriques i molt ben enllaçades entre elles. En cap moment veuque entre les vespes hi hagi cap tipus de competició o baralles, entren i surteni fins i tot li sembla que cadascuna d’elles facilita els moviments de les altresLlavors en Trast ho entén tot:“Això si que m’agrada de debò!! -pensa- Si tots anem a una i col·laborem,segur que el joc serà molt millor, ens divertirem molt més, estarem méstranquils i ningú s’haurà de barallar o haurà de prendre res a ningú.Compartir és molt millor que competir. I sols hem de caviar dos lletres!!”I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi queda !! Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com

×