Bona o mala sort
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
524
On Slideshare
384
From Embeds
140
Number of Embeds
7

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 140

http://mediacioescolar.blogspot.com.es 99
http://mediacioescolar.blogspot.com 30
http://mediacioescolar.blogspot.com.br 5
http://mediacioescolar.blogspot.mx 2
http://mediacioescolar.blogspot.fr 2
http://mediacioescolar.blogspot.com.au 1
http://mediacioescolar.blogspot.com.ar 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Gaudim amb Contes SORT O DESGRÀCIA (ADAPTACIÓ PARTICULAR dun conte de tradició popular)En Lluís es va passar mig estiu estudiant per recuperar lesmatemàtiques i va arribar, tal com tot arriba quan és el seu moment,els exàmens de setembre. I en Lluís va pensar sovint en la conversatant estranya amb el seu professor quan li va demanar revisar l’examende juny i va rellegir varies vegades el conte que li va regalar. (veure el conte“Regals que val més no acceptar”)Era que tant sensitiu i intuïtiu com la seva mare i al mateix tempstambé era molt mental i racional quan alguna cosa no la veia clara, i lidonava voltes i voltes, com el seu pare.Evidentment, l’examen li va anar molt bé i la nota d’excel.lent li vasemblar un just premi a tot el seu esforç i sobretot trobava s’apropava ala seva capacitat real. A més, sabia que el proper curs les matemàtiquesserien una de les assignatures més dures a superar; tenien fama deservir com a filtre per saber quins alumnes seguirien fent el batxillerat iquins no passarien.Va demanar revisar l’examen. El professor el va rebre amb afectuositat iamistat, i el noi, primer de tot, es va disculpar per la seva conductadurant la darrera entrevista.- Sento molt haver perdut l’oremus i sobretot, haver desconfiat dela teva professionalitat i, encara més, de la teva bonhomia. Ets un bonprofessor i crec que el suspens de juny va ser encertat i sobretot haestat molt positiu per a mi. Ara estic molt més preparat per afrontar lesmatemàtiques del proper curs.- Això pensava jo. Em va costar no aprovar-te ja que estrictamenthavies tret suficient nota durant el curs. Però un 5 justet tampoc és elteu nivell, i sobretot, no està a l’altura de les teves possibilitats. A més,segur que durant l’estiu no vessis fet res i et costaria molt més afrontarel nou curs.- Jo també penso així ara. Bé, la meva mare m’ho va fer veure altornar de la darrera entrevista amb tu. Em vas regalar un conte que ellaet va enviar i ara jo et vull donar un altre que també és d’ella, és clar. Elseu títol és SORT O DESGRÀCIA, i diu així“Es diu, es conte i comenten que hi havia una vegada, fa ja molt i moltde temps, uns camperols que vivien de la terra. Eren gent molt humil,però al mateix temps, amb una saviesa que neix de la tradició heretadai del contacte amb la natura i amb les forces vives de la terra i del’Univers. Tenien un fill adolescent que treballava amb el seu pare elscamps que els hi donaven el just per a viure.Un dia, el jove va anar a veure el seu pare tot esvarat.-Pare, pare, quina desgràcia. El cavall ha marxat i ara ja no podremconrear els camps. Ens morirem de fam.-Per què li dius desgràcia, fill meu?. Ja veurem que ens porta el temps,mai se sap si el que ens passa és sort o desgràcia.
  • 2. Als pocs dies d’aquesta conversa, va tornar el cavall amb una euga. I elfill va anar corrents al seu pare, cridant-Mira, pare, quina sort que tenim. Ha tornat el cavall amb una egua. Araels podrem fer criar i podrem vendre els poltres. Com tu deies no haestat una desgràcia, és una gran sort- Vols dir? Ja veurem el que ens porta el temps. – Va contestar altre copel seu pareAls pocs dies, el jove va intentar colcar l’euga i domar-la i aquesta, noacostumada a ser muntada es va encabritar tirant-lo a terra, trencantseel jove una cama.- Quina desgràcia més gran, pare. Ara no podré sembrar l’hort niajudar-te amb la sega. I venen temps de molta feina!Altre cop, el seu pare li va dir:-Per què li dius desgràcia? Ja veurem que ens porta el temps- Ara si que no t’entenc – va saltar el jove amb ràbia i dolor -. Estic ambla cama trencada, la collita se’ns podrirà al camp i saps que això voldràdir que passarem fam a l’hivern, i encara dius que no saps si és o nouna desgràcia?Ara, als pocs dies, quan van passar els soldats del rei buscant joves perendur-se’ls a la guerra, va veure ben clar la saviesa del seu pare. En totel poble, a l’únic jove que no es van endur a una mort quasi segura enel camp de batalla, va ser a ell, postrat com estava al llit sense podercaminar ni muntar el cavall.”Com el jove del conte, jo pensava que el suspens de juny era una grandesgràcia per a mi, i ara he vist ben clar que ha estat una gran sort. Eltemps sempre posa en el seu lloc les coses, i mai hi ha res que siguiabsolutament una desgràcia o una sort. Sempre hem de donar temps altemps. Per això li estic molt agraït, professor.I en Lluís va marxar cap a casa seva, amb un molt bon nivell dematemàtiques gràcies al suspens de juny i sobretot, molt més savi quefeia uns mesos. Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com