Regals que val més no acceptar (alumne enfadat)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,121
On Slideshare
469
From Embeds
652
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
8
Comments
0
Likes
0

Embeds 652

http://mediacioescolar.blogspot.com.es 543
http://mediacioescolar.blogspot.com 99
http://mediacioescolar.blogspot.com.br 3
http://mediacioescolar.blogspot.mx 2
http://mediacioescolar.blogspot.fr 2
http://mediacioescolar.blogspot.com.au 1
http://mediacioescolar.blogspot.com.ar 1
http://www.mediacioescolar.blogspot.com.es 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Gaudim amb Contes REGALS QUE VAL MÉS NO ACCEPTAR (ADAPTACIÓ PARTICULAR dun conte de tradició popular)Com ve avui en Lluís, el seu fill, de l’institut!! Indignat, malparlant delprofessor de matemàtiques de qui fins ahir mateix tot eren elogis.- Ja ho sé, mare, però és que és un mal parit sense cap tipus dedisculpa. Un traïdor. M’ha suspès per mig punt. Ja sé que el darrerexamen no me’l he preparat però tinc molt bon promig durant tot elcurs. Pot aprovar-me simplement amb les notes dels anteriors exàmens,com ha fet amb altres companys. I m’ho ha dit clarament al mig de totala classe: “Lluís, no et mereixes aprovar” No m’ho hagués pensat mai, queem fes això, precisament ell que sempre semblava em teniaconsideració i afecte. És un hipòcrita i li penso dir a la cara!!.Na Maria escolta i intenta contenir la indignació i la fúria que vaconsumint al seu fill. El coneix bé i sap que en el fons deu tenir raó, almanco, la seva raó. I en aquest moments, és millor deixar-lo anar i queell mateix recondueixi la seva fúria.El que l’espanta un poc és sentir-li dir:- Sort que tinc revisió d’examen avui mateix i no em callaré res del quepenso. Encara que em costi la nota de setembre, al manco, em quedarében descansat!!De res serveix intentar parlar amb ell. A la mínima que veu que la sevamare vol comentar i fer-li veure com és de negatiu i perjudicial deixarseanar per la impulsivitat i la indignació, marxa encara més enfadat,donant una portada.- I ara sols em faltava que tu també li donis la raó!! – crida en Lluís jafora de si mateix.Troba el professor al seu despatx, revisant els exàmens. Entra fet unafúria, sense esperar permís, tot exclamant- Et vull dir ben clar les coses que penso sobre com valores elsexàmens, així que preparat!!- Tu ets el fill de na Maria, veritat? – li diu, amb serenitat itranquil.lament el professor- Si.... – contesta en Lluís, sense saber a que ve i desconcertat ja queno espera aquesta pregunta- Mira, la teva mare m’ha trucat i m’ha enviat un conte per a tu. I m’hademanat que te’l llegeixi sols arribis, sense deixar que comencis acridar. Així que seu, calla i escolta o ja pots marxar!! – li diu el professoramb veu segura i autoritària, sense donar opció a la rèplica.En Lluís obeeix quasi per inèrcia i s’asseu en silenci, amb els ulls encaravermells per la pujada de sang.I el professor comença:“ Es diu, es conte i comenten que hi havia una vegada un professorcompromès i molt exigent, conegut també en el fons pels seus alumnescom un home just i compressiu.Un cop finalitzat el curs, un dels alumnes que acabaven els estudis se liva acostar i de manera desafiant i provocador, li va dir:
  • 2. - Professor, estic molt content d’haver acabat ja els estudis, ja nohe d’aguantar-te més la teva xerrameca i les teves tonteries idescansaré de les teves classes tant avorrides i absurdes.L’alumne estava tot tibat i capalt, esperant que el professor responguésofès i enfadat.El professor el va mirar als ulls durant uns segons i tranquil.lament li vapreguntar:- Quan algú et fa un regal que no vols i que et perjudica i et fa mal,ho acceptes?- Clar que no – va contestar l’alumne amb menyspreu, un pocdescol.locat per la resposta tant pausada i acollidora del professor- Bé – va seguir el professor – quan algú intenta ofendre’m o ferque m’enfadi i sigui desagradable, m’està oferint alguna cosa, enaquest cas una emoció de ràbia i furor que jo decideixo noacceptar.- Què vols dir amb això? – Va dir l’alumne ben confós- Molt senzill – va replicar el professor – Tu vens oferint-me la tevaràbia i el teu menyspreu, i si jo en responc ofès i em poso furiós,estaré acceptant un regal de molt mal gust i que a més no hedemanat ni vull per a res. T’ho torno, et pots anar amb la tevaràbia i el teu menyspreu. Prefereixo regalar-te jo a tu la mevaserenitat i tranquil.litat.I ja per acabar, li va dir- Noi, la teva ràbia se’t passarà, ara, jo no la vull, no m’interessa.És responsabilitat teva que fas amb els teus sentiments i les tevesemocions, i jo sóc responsable del que hi ha en el meu cor. Cadadia, sempre, tens la llibertat d’escollir quins sentiments i quinesemocions vols tenir, si vols amargar-te el dia o intentar ser feliç.Realment, això és la llibertat més gran de totes. I la que costamés de saber utilitzar-la en benefici d’un mateix i de la gent quel’envolta ”En Lluís agafa, en silenci, el paper amb el conte imprès que li acaba dellegir el seu professor. Finalment, aquest li diu:- Estic segur que dins teu hi ha la saviesa de la teva mare. Així queja pots marxar. Ens veurem el setembre. I espero llavors ja hagisentès el per què no he volgut aprovar-te. Jordi Gutierrez Jané. Psicòleg. http://gaudimambcontes.blogspot.com