Jorba oleart judit_b3

928 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
928
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Jorba oleart judit_b3

  1. 1. <<EL DIBUIX INFANTIL I LA SEVAINTERPRETACIÓ SEGONS ELS TESTSEVALUATIUS. EL TEST DE LA FIGURA HUMANA>> Judit Jorba Oleart Laboratori audiovisual – B3 Universitat de Barcelona 2012 -Diego Marchante-
  2. 2. INDEXIntroducció........................................................................................pàg 2Dibuix infantil i la seva interpretació..............................................pàg 3Test de la figura humana.................................................................pàg 5Conclusió..........................................................................................pàg 7
  3. 3. INTRODUCCIÓEl dibuix és una forma d’expressió gráfica amb la qual es plasmenimatges o formes en un espai pla i bidimensional; és considerat elllenguatge gràfic universal ja que desde la prehistòria la humanitat l’hautilitzat per transmetre les seves idees, projectes, o fins i tot, la sevacultura. El dibuix molts cops s’ha emprat per a expressar conceptes oidees complexes, els quals amb les paraules serien difícils d’explicar o detransmetre. És per aquest motiu que el dibuix ha sigut objecte d’estudi dela psicologia durant aquest últim segle.Molts psicòlegs s’han interessat per la part personal i íntima que“entreguem” als nostres dibuixos, han investigat i estudiat els processosmentals que fan que els nostres dibuixos estiguin completamentimpregnats per les idees del subconscient les quals expliquen coses dela propia persona. En el segle XX psicòlegs com Howard Gardner, LevVygotsky o Sigmund Freud, varen realitzar diferents apunts els quals hanestat importants per a començar a construir el que avui dia es coneix coma psicologia de l’art. D’altres com Rudolph Arnheim varen realitzarimportants contribucions per a la comprensió de l’art visual i d’altresfenómens estètics així com també va publicar diferents llibres sobre lapsicologia de l’art, la percepció de les imatges i l’estudi de la forma.Els estudis realitzats que busquen el significat dels dibuixos i les formess’interessen des de les obres de grans artistes com poden ser Matisse,Degas, Picasso o Braque, fins aquelles primeres expressions querealitzem quan som infants. El dibuix infantil ha sigut i és objecte d’estudide diferents materies com la pedagogia o la psicologia. Des d’aquestaúltima ciència, molts psicòlegs han investigat el dibuix infantil com a mitjàper a obtenir una resposta objectiva del nen o nena, amb la fi d’estudiar,no el dibuix en si sino, a través del dibuix, les característiques o els tretsde la persona que ha realitzat el dibuix.
  4. 4. DIBUIX INFANTIL I LA SEVA INTERPETACIÓEl dibuix, entenent el concepteen un sentit ampli (gouache,collage, llapis, etc.), és una deles activitat més freqüents delsinfants, és per aquest motiuque s’han dedicat nombrososestudis a observar lescaracterístiques, el significat iel desenvolupament d’aquests.Algunes psicòlogues com Elisabeth M. Koppitz o Lauretta Bender hanelaborat diferents tests amb els quals es pot hipotetitzar sobre lescapacitats i competències cognitives i intelectuals dels nens. Aqueststests s’utilitzen com eines d’evaluació amb els infants ja que aquests notenen la capacitat d’expressar-se verbalment per a dir realment que els hipassa de manera que el dibuix es converteix en l’eina perfecte per arealitzar diagnóstics ja que és el canal de comunicació entre l’infant i elmón exterior. No obstant però, aquests tests només poden ser realitzats iinterpretats per persones especialitzades ja que s’han de seguir unsprotocols per a aquest fi. A l’hora de sotmetre a qualsevol infant a algunad’aquestes eines d’evaluació i abans de diagnosticar s’ha de tenir sempreen compte la condició biogràfica i familiar així com la seva historiapersonal ja que aquests dos punts serveixen de marc de referència.Els principals tests d’evaluació psicològics que inclouen el dibuix com amètode d’expressió per part de l’individu a observar o diagnosticar son: — Test de la figura humana (DFH) de Elisabeth M. Koppitz. — Test de Bender de Lauretta Bender — Test H.T.P. (Casa-Arbre-Persona) — Test de la casa
  5. 5. — Test de l’arbre — Test de la familiaLa majoria d’aquestes pràctiques es tracten de tècniques projectives, ésa dir, l’infant ha de realitzar un dibuix amb l’única premisa quel’especialista li dicta (la casa, l’arbre...) sense tenir cap altre imatge de la qual copiar. El test de Bender, en canvi, és l’unica prova la qual és fonamenta en copiar unes imatges que el psicòleg et proporciona. Les primeres proves son d’orientació psiconanalítica ja que es basen en com l’individu plasma l’essència de la seva personalitat, les seves emocions i sentiments en un paper d’una manera totalment inconscient amb una única premisa; el testExemple: Test de larbre de Bender en canvi es fonamenta en la orientaciógestàltica ja que l’autora es va basar en els principis d’aquesta teoria pera construir aquest test evaluatiu.Aquesta diferència d’orientacions psicològiques també es reflexa en elsresultats que s’esperen de la prova. Les técniques projectives vanenfocades com ja diu el propi nom a que el subjecte es projecti en eldibuix. D’alguna manera s’intenta obrir la ment de l’infant de manera quel’especialista pugui analitzar la seva personalitat o les seves emocions.
  6. 6. No obstant, cada test està orientat cap a una direcció, per exemple, en elTest de l’arbre es tracta d’un anàlisis més interior ja que en el resultat esreflexa la vertadera personalitat de la persona així com també apareixenplasmats en el paper els elements més bàsics del jo; el Test de la casamostra diferents aspectes del temperament de l’infant pero també es potobservar com l’infant es relaciona amb el món extern; o en el Test de lafamília en el qual el nen o la nena reflexa els diferents sentiments cap alseu nucli familiar total així com també la relació que té amb cadascundels seus membres. El test de Bender en canvi s’utilitza en la exploracióde la inteligència infantil i en diversos diagnòstics clínics de discapacitatmental, afasia, desordres cerebrals orgànics, psicosis, etc. Amb aquesttest es poden veure indicis de transtorn mental, neurològic i inclús,emocional.EL TEST DE LA FIGURA HUMANAEl Test de la figura humana (DFH) també és una tècnica projectiva ambla qual es plasma de forma indirecta la essència de la personalitat del’infant però a part, també és pot hipotetitzar sobre les capacitatscognitives i intelectuals de l’individu que el realitza segons els elements iles característiques del dibuix. Aquest test junt amb el Test de la familia,el de l’Arbre i el de la Casa son dels més utilitzats i coneguts.Segons Elisabeth M. Koppitz, l’autora del Test de la figura humana, espot aplicar colectiva o individualment encara que, puntualitza que espreferible realitzar-lo individual per a veure i observar l’execució que fadel dibuix l’infant. Per a obtenir uns resultats objectius, la psicòloga varealitzar un anàlisi de les característiques de la figura humana estudiantla presencia de diferents elements segons la edat i el sexe. Koppitz vadiseccionar la figura humana en 30 parts a els quals va anomenar itemsevolutius, aquestes elements van apareixent en major part a mesura quel’edat de l’infant es major. Aquests items Koppitz els classifica en
  7. 7. esperats, comuns, bastant comuns i excepcionals; com indica el seu nomvan relacionats amb l’edat dels infants.Per a l’aplicació d’aquest test s’had’asseure el nen amb un full en blanc,un llapis i una goma. Se li ha d’indicar lapremisa: “Dibuixa en aquest full unapersona sencera, completa, i no unacaricatura o una figura de pal”. Enaquest test no hi ha límit de temps aixícom el nen pot esborrar, rectificar ocanviar el que està dibuixant. La autorad’aquest test suggereix l’observació del’execució per part de l’individu deldibuix i observar COM dibuixa, a QUIdibuixa i el QUE el nen esta narrant Exemple: Test de la figura humanamentres dibuixa.Un cop realitzada l’evaluació, Koppitz va idear un quadre de puntuació enel qual apareixen els ítems evolutius, l’edat i el sexe junt amb lesinstruccions per a puntuar.A part de la puntuació donada per la taula, hi ha altres indicadorsemocionals que fan referència als elements del dibuix i que sonorientatius. Així doncs hi ha indicadors generals que fan referència a tretsgenerals del dibuix com el sombrejat, l’asimetria, la mida de la figura, etc.I també hi ha indicadors específics els quals es refereixen a elementsmenys destacats del dibuix. Depenent del que l’individu ha dibuixat iconsultant amb els indicadors s’obté un resultat orientatiu de l’estatemocional i sentimental.
  8. 8. CONCLUSIÓEl dibuix és una eina d’expressió gràfica la qual ens serveix, a algunespersones, per a alliberar-nos de tensions, problemes, emocions isentiments però alhora és un mitjà amb el qual els especialistes soncapaços d’obtenir conclusions de la nostra personalitat i del nostresubconscient. Després de investigar sobre aixó, me’n he adonat que enla nostra societat i la nostra cultura s’infravalora el dibuix, no se li dona laimportància que es mereix, a l’escola quasi bé no t’ensenyen aexpressar-te mitjançant el dibuix però podriem dir que tampoc ens elsensenyen a llegir. Crec que el dibuix, i la imatge en general, és un mitjàde comunicació amb el que podem explicar moltes coses ja que pensoque si ho fem de forma indirecta, si es realitzessin estudis més profunds,el poder com a mitjà del dibuix seria molt més fort ja que crec que lesimatges ens arriben molt més directe a la ment. Penso que és un errorinfravalorar el dibuix i no donar-li la mateixa importància que a la llenguao la historia, penso que arrel d’aquesta ignorància generalitzada sobre lacomprensió visual ens manipulen amb el tractament de les imatges, delscolors, inclòs amb els missatges subliminals que sovintment inclouen enles imatges.
  9. 9. BIBLIOGRAFIA— Koppitz, E. M. (1987). El dibujo de la figura humana en los niños. Buenos Aires: Guadalupe.— Vives Gomila, M. (2005). Test proyectivos:Aplicación al diagnóstico y tratamientos clínicos. Publicacions y edicions UB.— Belver, M. H.; Mendez, M. S. (2000). Educación artística y arte infantil. Fundamentos.— www.psicodiagnosis.es— Apunts de l’assignatura “Psicologia evolutiva” del grau de Psicologia de la UAB.

×