Your SlideShare is downloading. ×
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

2012 genesi i evolució de l'univers

231

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
231
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • PRESENTACIÓ: Gènesi, evolució i estructura de l’Univers.
  • TITOL: Quantes galàxies hi ha a l’Univers ?
  • TITOL: La evolució de les estrelles. Agrupació Astronòmica d’Osona, 10 de desembre del 2002
  • TITOL: Com neixen les estrelles ?
  • PRESENTACIÓ: Univers, nevuloses i elements que les composen.
  • PRESENTACIÓ: Univers, nevuloses i elements que les composen.
  • NGC 3603 (detall). Diversos estadis de la formació d’estrelles A dalt a l’esquerra hi ha el cúmul estel·lar i des de la dreta i a baix es veuen clarment grans cúmuls d’acreció atrets per la gravitació del cúmul.
  • Nebulosa del Cap de Cavall
  • M 42 - Gran Nebulosa d’Orió Al fons i a sobre s’hi pot veure la nevulosa del Cap de Cavall
  • M 42 - Gran Nebulosa d’Orió Al fons i a sobre s’hi pot veure la nevulosa del Cap de Cavall
  • ESQUEMA: Condensació nebular. Formació de les protoestrelles
  • ESQUEMA: Condensació nebular. Formació de les protoestrelles
  • ESQUEMA: Condensació nebular. Formació de les protoestrelles
  • Nucli de la nebulosa Trífida S’hi ha format ja un cúmul globular (més o menys) i continua una espectacular formació este·lar.
  • ESQUEMA: Procés de formació, estabilització i nuclesintesi d’una estrella
  • ESQUEMA: Procés de formació, estabilització i nuclesintesi d’una estrella
  • SOL Detall de taca solar i flamarades
  • NGC 6240 -Nuclis de la galàxia anterior en raigs X. Es creu que s’ha localitzat, per primera vegada, dos enormes forats negres orbitant-se mutuament entorn d’un centre gravitacional comú. Les dues fonts de raigs X estan separades uns 3000 anys-llum. Sembla que es poden fusionar en uns alguns centenars de milons d’anys forman un sol forat negre supermassiu. Quan aixó s’esdevingui es genererà un escalt potentissim d’ones gravitatòries. -Chandra X-ray Obsevatory-
  • NGC 6240 -Nuclis de la galàxia anterior en raigs X. Es creu que s’ha localitzat, per primera vegada, dos enormes forats negres orbitant-se mutuament entorn d’un centre gravitacional comú. Les dues fonts de raigs X estan separades uns 3000 anys-llum. Sembla que es poden fusionar en uns alguns centenars de milons d’anys forman un sol forat negre supermassiu. Quan aixó s’esdevingui es genererà un escalt potentissim d’ones gravitatòries. -Chandra X-ray Obsevatory-
  • NGC 602. Cúmul obert, al Petit Núvol de Magallanes. A 200.000 anys llum. Les estrelles del cúmul generen aquestes vistoses formes en les restes de la nebulosa circumdant que les ha engendrat, com a conseqüència del vent de radiació energètica y de les ones de xoc que estan expulsant les restes de la pols i el gas.
  • TITOL: Com neixen les estrelles ?
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Hidrògen
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Hidrògen
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Heli
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Carboni
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Oxigen
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Silici
  • ESQUEMA: Procés i estadis de nucleosíntesi de les estrelles: Ferro
  • Diagrama d’Hertzsprung - Russell. Magnituds, temperatures i tipus aspectral.
  • Mizar = Estrella múltiple (8). Són dos sistemes triples + dues externes als dos grops. Sembla que Alcor també hi està unida gravitacionalment (11 en total?) Distància ; anys-llum Mag visual ; +2,27 Tipus espectral ; (alfa) A1 Vp Sr Si Alcor = Estrella triple. ( Binària + una variable que les orbita) Prova de la vista dels arquers àrabs medievals. Distància ; anys-llum Mag visual ; 4,01 Tipus espectral ; (alfa) A5 V
  • ESQUEMA: Tipologia de les trelles sogons la seva massa
  • ESQUEMA: Evolució de les estrelles del tipus del Sol (les que estan el la sequència principal)
  • ESQUEMA: Evolució de les estrelles del tipus del Sol (les que estan el la sequència principal)
  • ESQUEMA: Nana blanca (1)
  • ESQUEMA: Nana blanca (2)
  • M 57 -Nebulosa de l’Anell (planetària)
  • M 57 -Nebulosa de l’Anell (planetària) - A la constel·lació de La Lyra
  • ESQUEMA: Estrella mes massiva que 1,4 vegades el Sol
  • ESUEMA: Estrella de neutrons
  • ESUEMA: Estrella de neutrons
  • M 100 – Galàxia espiral
  • M 1 -Nebulosa del cranc És el resultat d’una explosió supernova de fa uns 15000 anys. Al seu interior hi ha la primera estrella de neutrons que es va detectar.
  • SEMEIS 147 Constel·lació de Taurus. Uns 3000 anys-llum de diàmetre. Fa uns 100.000 anys que va esclatar ( aquesta explosió supernova és més antiga que l’anterior i per aixó està més desfeta). Al seu interior també hi ha una estrella de neutrons. És molt feble: Exposició CCD i lents, de més de 8 hores, en tres nits (sense telecopi). -Steve Mandel (amateur)-
  • ESQUEMA: Forat negre (secció imaginària)
  • ESQUEMA: Forat negre (secció imaginària)
  • Via Làctea. Nucli central en infraroig. Localització del probable l’indret on es troba forat negre que centra la galàxia. El seguiment de l’estrella S2 durant 11 anys (17 hores llum del centre de la galàxia = a 3 vegades el radi de l’òrbita de Plutò) ha fet possible deduir ón és el forat negre que centra la galàxia i deduir aproximadament la seva massa (uns dos milions de vegades la del Sol)
  • Sh 2 101 Nebulosa de la Tulipa, a Cigne. Cygnus X 1, Potent font de raigs X que suggereix un sistema doble: Gegant – forat negre
  • TITOL: On és tot aixó ? Observem l’Univers.
  • M 13 -Cúmul globular a la constel·lació d’Hèrcules
  • M 13 -Cúmul globular a la constel·lació d’Hèrcules
  • M 35 i NGC 2158 - Cúmul obert i cúmul globular a la constel·lació de Gèmini
  • TITOL: On és tot aixó ? Observem l’Univers.
  • Via Làctea (àngle de visió dels dos emisfèris)
  • TITOL: On és tot aixó ? Observem l’Univers.
  • M 31 -Galàxia d’Andròmeda (al requadre NGC 236) A la constel·lació d’Andròmeda. A uns dos milions d’anys-llum. El seu centre te dos nuclis, probablement fruit d’una fusió de galàxies anterior. Un xic més gran que la Via Làctea. Entre les dues dominen el “grup local. Sembla que les dues galàxies s’estan apropant i que d’aquí a uns 5.000 milions d’anys es fusionaran en una supergalàxia. Al requadre NGC 236 gairebé ja fusionada. -Robert Gendler (amateur)-
  • M 31 -Galàxia d’Andròmeda (al requadre NGC 236) A la constel·lació d’Andròmeda. A uns dos milions d’anys-llum. El seu centre te dos nuclis, probablement fruit d’una fusió de galàxies anterior. Un xic més gran que la Via Làctea. Entre les dues dominen el “grup local. Sembla que les dues galàxies s’estan apropant i que d’aquí a uns 5.000 milions d’anys es fusionaran en una supergalàxia. Al requadre NGC 236 gairebé ja fusionada. -Robert Gendler (amateur)-
  • NGC 2207 i IC 2163 -Fusió de galàxies. Comparable a la que es suposa que hi haurà entre la Via Làctea i la d’Andròmeda (d’aquí a uns 5000 milions d’anys ? )
  • TITOL: Quantes galàxies hi ha a l’Univers ?
  • CAMP PROFUND NORD - Hubble - A la constel·lació de l’Ossa Major
  • Crèdits de les imatges d’aquesta presentació.
  • Transcript

    • 1. Gènesi i evolució de l’Univers
    • 2. El segle XXCent anys de descobertes prodigioses
    • 3. 1900 - 1910 Vesto Slipher Carl Wilheilm Wirtz Descobreixen que l’espectre d’algunes “nebuloses espirals” està desplaçat cap a la banda roja i suggereixen que podrien estar en recessió respecte de la Terra.
    • 4. 1907 - 1915 Albert Einstein Einstein va entendre que la matèria i l’energia són dues formes de la mateixa cosa i a partir d’aquesta idea elabora la “teoria de la relativitat general”, expressada en la fórmula: e = mc2 Pel fet que aquesta teoria no s’adaptés al concepte dominant “d’univers estable”, va aplicar-hi una variable que va anomenar “constant cosmològica” perquè shi ajustés.
    • 5. 1922 Alexander Friedmann Friedmann prova d’aplicar la teoria de la relativitat general sense la “constant cosmològica” i descobreix que l’univers està en expansió constant. Cap assaig experimental ha pogut contradir aquesta descoberta.
    • 6. 1927 Georges Lamaître Proposa la teoria que l’origen de l’Univers es produeix a partir de l’expansió de tota la matèria des d’un punt ínfim. Ho anomena “hipòtesis de l’àtom primitiu”, o també “l’ou còsmic”.
    • 7. 1929 Edwin Hubble Milton Humason Comproven observacionalment que la proposta d’Alexander Friedmann era correcta, confirmant així la teoria de Lemaître. Hubble estableix la llei segons la qual, com més gran es la distància entre dues galàxies, més gran és la velocitat relativa de separació. Amb això suggereix que l’Univers s’està expandint.
    • 8. 1946 George Gamow A partir dels seus càlculs, arriba a la conclusió que hauria d’existir alguna forma de radiació molt dèbil com a romanent de l’explosió inicial. Aquesta radiació hauria d’arribar des de tot arreu.
    • 9. 1949 Fred Hoiyle En una emissió radiofònica de la BBC, fa una referència sarcàstica a la teoria de l’esclat inicial: “... aquesta absurda idea del big bang”, afirmant que si s’hagués produït un esclat així, en persistiria encara alguna forma de radiació que no es troba per enlloc.
    • 10. 1965 Robert Wilson i Arno Pencias, Mentre treballaven pels Laboratoris Bell amb un nou tipus d’antena pel seguiment de satèl·lits de comunicacions, descobreixen una radiació que “ era com un soroll de fons que no sabíem explicar-nos ni podíem eliminar”. Robert H. Dicke, la va identificar com el Cosmic Microwawe Background. Va ser la primera confirmació explicita de la teoria del Big Bang.
    • 11. 1960 Stephen Hawking Stephen Hawking demostra que la “singularitat” és un tret essencial de la física, descrit en les teories d’Einstein, i formula la base teòrica dels anomenats popularment “forats negres”.
    • 12. 1990 - 2010 L’última dècada del s. XX i la primera del s. XXI continuen essent excepcionals en avenços tecnològics: -Ordinadors amb extraordinària capacitat de càlcul. -Radiotelescopis interferomètrics. -Grans telescopis òptics. -Sondes espacials avançades. Han fet possible l’obtenció i processament d’enormes quantitats de dades que permeten entendre millor l’univers primitiu, l’abundància de nuclis galàctics actius, l’enorme massa dels cúmuls de galàxies, ... Aquestes dades han confirmat repetidament la teoria del Big Bang i demostren que l’expansió de l’Univers s’està accelerant.
    • 13. WMAPP - Wilkinson Microwave Anisotropy Probe -( Sonda Wilkinson danisotropia de microones ) - 2001 -
    • 14. WMAPP“Mapa” de la Radiació de Fons de Microones a l’Univers
    • 15. Orígens de l’UniversVist des de la cosmologia actual
    • 16. Sovint es presenta el Big Bang com l’explosió “d’alguna cosa física”produïda en un espai buit preexistent.D’aquesta manera s’intenta “simplificar” un concepte realmentcomplex, però sovint aporta encara més confusió.Actualment es tendeix a definir el Big Bang com l’expansió d’un puntmatemàtic de densitat infinita, generador de tot el què és existent.Amb el Big Bang comença tot:L’espai, el temps, l’energia i la matèria.
    • 17. BIG BANG 10-43 segons ( temps de Planck )Plasma i llum Recombinació Edat fosca Primeres estrelles Primeres galàxies Desenvolupament galàctic TEMPS ACTUAL Cúmuls i supercúmuls galàctics
    • 18. Proposta de diagrama il·lustratiu de l’acceleració de l’Univers.
    • 19. Procés d’aquest inici:Cosmològicament, no podem saber res anterior al temps de Planck.1 centèsima de segon. 100.000 milions de º K. Estat de plasma.1 dècima de segon. 30.000 milions de º K. Estat de plasma.1 segon. 10.000 milions º K. Es separen les partícules subatòmiques i la radiació.15 segons. 3.000 milions º K. Condicions per formar-se nuclis atòmics.3 minuts. 1.000 milions º K. Alguns protons ja es mantenen estables.30 minuts. 300 milions º K. Es formen àtoms estables, majorment hidrogen.700.000 anys següents. No es té constància de fenòmens apreciables. A partir d’aquí comencen les estrelles i galàxies.10.000 milions d’anys. Apareix la vida al planeta Terra.
    • 20. Com neixen les estrelles ?
    • 21. A l’univers actual hi domina la buidor,però també hi ha grans quantitats de matèria.La major part d’aquesta matèria hi és en forma de gas i de polsperò els diversos elements hi són en quantitats molt variades. Per cada milió d’àtoms d’hidrogen n’hi ha: 63.000 d’heli 690 d’oxigen 420 de carboni 87 de nitrogen 45 de silici 40 de magnesi 37 de neó La major part d’aquests elements 32 de ferro es concentra en les grans nebuloses, 16 de sofre en forma de gas i pols. ... i quantitats progressivament menors de tots els altres elements
    • 22. Les nebuloses són el bressol de les estrelles
    • 23. IC 434Nebulosa del Cap de Cavall
    • 24. 5 anys llum( 5475 vegadesel sistema solar )
    • 25. Constel·lació d’Orió
    • 26. M 42Nebulosa d’Orió
    • 27. Els gasos i la pols tenen tendència a acumular-se en “grumolls”, creant zones de major densitat. PROTOESTRELLAA més densitat més atracció gravitatòria i més capacitat d’acreció del gas i de la pols que l’envolta.
    • 28. Si la protoestrella aconsegueix acumular una massadalmenys la vuitena part de la que té el Sol, el seu nuclis’escalfarà fins a arribar als 10 milions de graus K.Amb aquesta temperatura i pressió, els nuclis dels àtomsd’hidrogen començaran a fusionar-se entre ells.Quan es produeix aquesta situació ...
    • 29. HA NASCUT UNA ESTRELLA !
    • 30. Si la nova estrella pot acumular més matèria que l’energia queirradia, anirà creixent fins a trobar un punt d’equilibrique definirà el seu tipus i la grandària. Nebulosa Trífida
    • 31. Entre l’activitat nuclear i la massa es produeix un equilibri de forces: Radiació Gravetat= Equilibri hidrostàtic
    • 32. Emissió d’energia
    • 33. En el Sol només es fusiona un protó de cada 10.000 trilions dels que xoquen. Transforma uns 5 milions de tones de matèria en energia cada segon
    • 34. NGC 2237Nebulosa de la Roseta
    • 35. NGC 2237 ( detall )
    • 36. N G C 6 0 2, al Petit Núvol de Magallanes
    • 37. Com es produeix això ?
    • 38. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Proti
    • 39. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Proti Deuteri
    • 40. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Heli
    • 41. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Heli Beril·li Carboni
    • 42. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Heli Beril·li Carboni Oxigen
    • 43. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Heli Beril·li Carboni Oxigen Silici
    • 44. Procés de nucleosíntesi Hidrogen Heli Beril·li Carboni Oxigen Silici Ferro La nucleosíntesi del ferro absorbeix energia en lloc de generar-ne.
    • 45. Diagrama Hertzsprung - Russell ( Simplificat ) TEMPERATURA + massa GEGANTS SUPERGEGANTS BLAVES ROGES GEGANTS ROGESMAGNITUDS ABSOLUTES SOL SEQÜÈNCIA PRINCIPAL NANES BLANQUES - massa TIPUS ESPECTRAL
    • 46. Belatrix Estrella Y a Orió a Canes Venatici
    • 47. Cada estrella evolucionaràsegons la massa que tingui.Estrelles del tipus del SolEstrelles de massa mésgran que 1,44 vegades elSol de Chandrasekhar -- LímitEstrelles molt massives,més grans que 3 vegadesla massa del Sol
    • 48. Estrelles de massa semblant a la del SolNucleosíntesi:Hidrogen - Heli ( 10 milions de graus )Heli - Carboni ( prop de 100 milions de graus )En aquesta situació la radiació és molt intensa i expandeix les capes més lleugeres ...
    • 49. Estrelles de massasemblant a ladel Sol La capacitat de síntesi atòmica s’esgota i la radiació baixa ràpidament... ... el nucli es col·lapsa estrepitosament i ... GEGANT ROJA
    • 50. ... expulsa les capes externes formant-se una “nebulosa planetària”
    • 51. No té activitat termonuclear però genera escalfor per reacció exotèrmica Temperatura: ~ 15.000º K disminuint progressivament Té una baixa lluminositat relativa NANA BLANCA Diàmetre: ~ alguns milers de Km (comparable a la Terra) Densitat: més de 1.000 tones per cm3 Vida d’aquest tipus d’estrelles: ~ 10.000 milions d’anys
    • 52. NGC 2440Nana blanca
    • 53. M 57Nebulosa de l’Anell
    • 54. Estrelles que tenen més massa que 1,44 vegades el Sol.Nucleosíntesi:HidrogenHeliCarboniOxigenSiliciFerro ( i un xic de níquel ) La nucleosíntesi del ferro absorbeix energia. L’activitat nuclear de l’estrella s’esgota i col·lapsa estrepitosament ...
    • 55. SUPERNOVA Esclat immens que genera una temperatura i lluminositat extremes. Expulsa a l’espai grans quantitats de matèria rica en elements que l’estrella havia sintetitzat al llarg de la seva vida activa. També hi llença elements més pesants que s’han generat en el moment de l’explosió. De l’estrella només en queda un nucli molt compacte: ESTRELLA DE NEUTRONS Diàmetre mitjà: entre 10 i 20 Km Densitat: centenars de milers de tones per cm3 Velocitat de rotació: molt ràpida (fins a uns pocs milisegons) Vida de les estrelles de massa mitjana: ~ 3000 milions d’anys
    • 56. Supernova M 100
    • 57. M1Nebulosa del Cranc
    • 58. Semeis 147Remanent de supernova
    • 59. Estrelles més grans que tres masses solarsEl seu procés és molt semblant al de les estrelles mitjanes, però el nucli residualque queda és tan dens que no obeeix a cap llei de la física coneguda.És el què s’anomena un ... FORAT NEGRE L’atracció gravitacional dels forats negres és immensa. Tant, que no pot escapar-ne ni la llum.
    • 60. ? FORAT Singularitat NEGREQuan la matèria de l’horitzó d’esdeveniments cau a dins de la singularitat es produeixen potents emissions de raigs X.Fins a l’actualitat, és l’única manera de poder detectar els “forats negres”.
    • 61. 1 any llum Nucli de la Via Làctia( 9,5 bilions de Km ) ( en infrarroig )
    • 62. Cygnus X 1 Sh 2 -101Nebulosa de la Tulipa
    • 63. Agrupaments d’estrelles - Cúmuls estel·lars -
    • 64. M 55Cúmul obert a la constel·lació de Sagitari
    • 65. M 13Cúmul globular d’Hèrcules
    • 66. Cúmul obertM 35 Cúmul globular. NGC 2158 Cúmuls estel·lars, a Gemini
    • 67. Agrupaments d’estrelles - Galàxies -
    • 68. Hemisferi nord Hemisferi sud Via Làctia - desplegament esfèric -
    • 69. Posició del Sol Pla de la Via Làctia ( il·lustració )
    • 70. M 81Galàxia espiral de tipus Sb
    • 71. M 31 - Galàxia d’Andròmeda Galàxia espiral de tipus Sb
    • 72. Interacció gravitacional i fusions galàctiques
    • 73. M 81 M 82Galàxia de Bode Galàxia del Cigar
    • 74. M 82
    • 75. NGC 4676Galàxia dels Ratolins
    • 76. NGC 2207 IC 2163
    • 77. Quantes n’hi ha de galàxies a l’Univers ?
    • 78. Camp profund Hubble A Ursa Major
    • 79. 2MASS -Two Micron All-Sky Survey-“Mapa” de les galàxies descobertes fins ara en els dos hemisferis. Es calcula que a l’Univers poden haver-n’hi més de 500.000 milions.
    • 80. Taca Liman Alpha, a 12.900 milions d’anys llum Protogalàxia ?
    • 81. DE LES IMATGESC F H Telescope Part d’aquestes imatges hanCassini Imaging Team estat Publicades per APODChandra Xray Telescope http://www.apodcatala.comDavid MalinEddie GuscottHubble Heritage Team - NASA – ESAInter-American ObservatoryJerry LorigussKitt Peak National ObservatoryLick Observatory – Mount HamiltonMidcourse Space Experiment (MSX)Observtorio de Paranal - NACOObservtorio de Cerro Tololo - ESOPuckett Observatory C. Pare Xifrer, 1Robert Gendler 08500 VICSteve Mandel http://www.astroosona.org astrooso@astroosona.orgSwedish Solar TelescopeTunc TezelUnited King Schmidt Telescope RECULL I ESQUEMESFotografies d’autors anònims Miquel Amblàs Carbonell

    ×