• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Indústries llengua pecc 2021 juliol 2012
 

Indústries llengua pecc 2021 juliol 2012

on

  • 189 views

La industria del multilingüisme a Catalunya és un sector arrelat i amb llarg recorregut, amb proveïdors de coneixement, empreses tecnològiques i empreses de serveis. En els últims anys, abans de ...

La industria del multilingüisme a Catalunya és un sector arrelat i amb llarg recorregut, amb proveïdors de coneixement, empreses tecnològiques i empreses de serveis. En els últims anys, abans de la crisi, el creixement de la indústria ha estat important,

Statistics

Views

Total Views
189
Views on SlideShare
188
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

https://twitter.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Indústries llengua pecc 2021 juliol 2012 Indústries llengua pecc 2021 juliol 2012 Document Transcript

    • Indústries de la llengua Barcelona, juliol de 2012 (document de treball)
    • 1 Diagnosi (estat de la qüestió) • Les indústries de la llengua són empreses que desenvolupen continguts i eines tecnològiques per al tractament automàtic de la llengua com ara la traducció automàtica o assistida, les tecnologies de la veu (síntesi i reconeixement), el programari i els serveis de tractament i interpretació de les llengües, d’aprenentatge de llengües, la cerca de vocabulari, etc. • També en formen part les empreses que presten serveis lingüístics de traducció, interpretació, localització, subtitulació, doblatge, de producció de continguts i serveis de formació en llengües. A) Agents i activitat • S’estima que el sector de les indústries de la llengua a Catalunya concentra actualment prop de 250 empreses, al voltant de 125 M€ anuals de facturació i gairebé 1.500 llocs de treball directes (veure Quadre 1). Quadre 1. Indústria del multilingüisme a Catalunya Empreses Facturació any 2008 CAGR* Nombre de Núm. empreses (%) Milions € (%) (2004-08) treballadors Traducció - interpretació & localització 107 44% 61.225 49% 6% 622 Ensenyament d’idiomes 100 41% 43.081 34% 3% 588 Doblatge i subtitulació 20 8% 9.342 7% 0% 73 Tecnologies de la veu 6 3% 4.188 3% 10% 33 Tecnologies de traducció & localització 4 2% 2.736 2% 21% 38 Tractament del llenguatge (semàntica) 4 2% 5.609 4% 38% 66 Total 241 100% 126.180 100% 7% 1.423 Nota: * CAGR (Creixement Compost Acumulat) Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011).
    • 2 • La industria del multilingüisme a Catalunya és un sector arrelat i amb llarg recorregut, amb proveïdors de coneixement, empreses tecnològiques i empreses de serveis. En els últims anys, abans de la crisi, el creixement de la indústria ha estat important, si bé s’ha mantingut per sota de la mitjana dels mercats nacionals i internacionals (veure Gràfic 1). • S’observa un alt nivell de fragmentació - atomització empresarial, ja que la grandària mitjana de les empreses catalanes és molt inferior a la dels competidors de la resta de l’Estat i internacionals: la gran majoria d’empreses del sector (un 71%) factura per sota dels 0,5M€ anuals (Veure Gràfic 1). Gràfic 1. Volum de facturació de les indústries de la llengua a Catalunya Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011). • L’àmbit d’actuació local és eminentment català. El principal client és la PIME catalana i l’administració pública local. En general, el sector es caracteritza per un baix nivell d’internacionalització (tot i l’existència d’algunes experiències internacionals principalment a Sud Amèrica però que, en general, encara són incipients). Fins ara, no s’ha aprofitat el domini del castellà com a palanca de creixement i posicionament en els mercats internacionals. • No obstant això, Catalunya té una destacada posició a escala mundial en l’edició de premsa diària en bilingüe, amb 2 dels 3 diaris del món que es publiquen en dues llengües.
    • 3 • Hi ha un baix nivell de capitalització de les empreses tecnològiques relacionades amb la llengua, atesa la reduïda inversió en la utilització i el desenvolupament d’eines tecnològiques. • Existeix un entorn ric a nivell d’investigació (universitats, centres tecnològics, vivers d’empreses, etc.), havent-hi uns 20 centres a Catalunya que fan recerca en aquest àmbit a Catalunya, molt enfocada a la generació d’eines i recursos lingüístics. • Algunes de les empreses del sector, com Thera-clic i Verbio, són fruit (spin-off) de la recerca universitària en l’àmbit de la lingüística computacional i han desenvolupat programes informàtics de tractament del llenguatge que tenen aplicacions en una gran diversitat d’àmbits (com la sanitat, les finances, les telecomunicacions, logística, transport, indústria i serveis, turisme i oci, multimèdia, etc.). Tanmateix, encara hi ha una feble connexió dels diferents centres o grups de recerca existents i la industria – mercat. • Les tecnologies de la llengua requereixen de grans centres de desenvolupament, atès que els sistemes són cada dia més complexos i evolucionen a gran velocitat. El resultat és que existeixen poques empreses amb capacitat suficient per a realitzar tots els desenvolupaments. Així, atès que les empreses tecnològiques del sector són de capacitat petita i mitjana, aquestes se centren en nínxols molt concrets d'activitat. B) Competitivitat • La importància estratègica de les indústries de la llengua va molt més enllà de la seva contribució al desenvolupament cultural i lingüístic del país, ja que són unes activitats que juguen (i poden jugar encara més) un rol decisiu en la millora de la competitivitat de l’economia catalana i de la internacionalització de les seves empreses. • Segons l’estudi Efectes en l'economia europea de la manca de coneixements de llengües estrangeres a l'empresa (2006), encarregat per la Comissió Europea, cada any, milers d’empreses europees desaprofiten negocis i perden contractes per manca de competències lingüístiques i capacitats interculturals.
    • 4 • L’any 2009 es va dur a terme a Catalunya l'estudi ELAN.cat: són prou multilingües les empreses catalanes?, amb la finalitat de conèixer la situació del multilingüisme a les empreses catalanes. L’estudi conclou que les empreses enquestades no dominen prou les llengües d'alguns mercats principals i emergents, i destaca la necessitat de donar suport a empreses petites i mitjanes per a dissenyar i aplicar una estratègia multilingüe. L’estudi ELAN.cat caracteritza les empreses de Catalunya des de la perspectiva de la seva competència i usos lingüístics en els termes següents: - Un 33,8% de les empreses enquestades ven a l’estranger, fonamentalment a països de la Unió Europea. Les empreses catalanes no tenen suficientment en compte la internacionalització dels seus portals: un 33% de les empreses que actuen a l’estranger no disposaven de web en anglès l’any de la realització de l’estudi (2009). - L’anglès i el francès són les llengües més parlades als mercats estrangers per les empreses que hi actuen, seguides del castellà. Amb percentatges inferiors es fan servir l’italià, l’alemany i el portuguès. - El 15,5% de les empreses manifesta intenció de comerciar en nous mercats. Molts d’aquests mercats reclamen noves competències lingüístiques (xinès, rus, japonès, àrab... ) i aprofundir en altres llengües avui menys dominants (portuguès, italià...). Només el 6,3% de les empreses és conscient que necessitarà formació en qüestions culturals internacionals. - Malgrat la voluntat d’obrir-se a nous mercats internacionals, es constata que les empreses catalanes fan un ús molt limitat dels serveis de traducció / interpretació: només un 10,6% de les empreses han contractat traductors o intèrprets en els darrers 5 anys. S’observa, però, un augment de la demanda de traduccions a les llengües dels mercats emergents. - Les empreses que tenen web (78,7% del total) la tenen en versió castellana (85,3%), catalana (63,5%) i anglesa (42,5%).
    • 5 • Les organitzacions de promoció del comerç ofereixen directrius i bones pràctiques a les empreses per donar-los suport en el seu procés d'internacionalització. Tanmateix, els aspectes lingüístics no s’inclouen com a part fonamental d’aquestes estratègies. C) Valor cultural i patrimonial • La llengua catalana es pot afavorir molt positivament del desenvolupament de les indústries de la llengua a Catalunya en castellà o en altres llengües, de la mateixa manera que l’edició de llibres en llengua castellana ha contribuït a l’impuls de l’edició en català. • La importància de les relacions entre llengua catalana i indústries de la llengua es posa de manifest en l’article 29 de la Llei 1/1998 de política lingüística, segons el qual el Govern de la Generalitat ha d’afavorir, estimular i fomentar amb mesures adequades per a: - La investigació, la producció i la comercialització de tota mena de productes en català relacionats amb les indústries de la llengua, com ara els sistemes de reconeixement de veu, de traducció automàtica i similars. - La producció, distribució i comercialització del programari en llengua catalana i la traducció, si escau, d’aquests productes al català. - La presència de productes i informacions en català en les xarxes telemàtiques d’informació. D) Formació 1 • A Catalunya hi ha una àmplia oferta formativa en el camp de la llengua. Per un costat, les universitats catalanes compten amb cursos en filologia (catalana, hispànica, anglesa i en altres llengües), i també especialitzats en traducció i interpretació. • En l’àmbit dels ensenyaments de règim especial, també cal fer esment de les Escoles oficials d’idiomes, havent-se incrementat notablement la xifra d’alumnes en aquests centres els darrers anys: de 45.543 alumnes el curs 2005-06, a 57.478 el curs 2010-11 (veure Quadre 2) 1 Veure l’apartat del Pla relatiu als Ensenyaments artístics i creatius.
    • 6 Quadre 2. Centre i alumnes de les Escoles oficials d’idiomes de Catalunya (cursos 2005-06, 2009-10 i 2010-11) 2005-06 2009-10 2010-11 Centres 38 42 43 Alumnat 45.543 47.940 57.478 Font: Estadístiques del Departament d'Ensenyament. E) Organitzacions sectorials • El gener 2012 es constituí l’Associació catalana Clúster d’Indústries de la llengua, resultat d’un procés de reflexió promogut per Linguamón i el 22@ de Barcelona, el qual ja ha redactat el Pla estratègic del clúster, amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de les indústries de la llengua a Catalunya. Actualment l’Associació està formada per nou de les empreses més representatives d’aquesta indústria a Catalunya (si bé es preveu la seva ampliació al llarg de 2012 fins a 25 empreses). El Pla estratègic del Clúster d’Indústries de la llengua estableix les següents àrees de treball: Font: Pla Estratègic del Clúster del Multilingüisme de Catalunya (2011).
    • 7 • En l’àmbit dels professionals de la traducció i la interpretació, cal destacar les següents entitats: - L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), constituïda el 2009 arran de la fusió de les dues associacions generalistes de traductors i intèrprets de Catalunya: l'Associació de Traductors i d'Intèrprets de Catalunya (ATIC) i Traductors i Intèrprets Associats pro-Col·legi (TRIAC). - L’Asociación de traducción y adaptación audiovisual de España, (ATRAE), creada l’any 2011 per vetllar pels interessos i els drets dels professionals d’aquest àmbit: traductors de doblatge o subtitulació, adaptadors, ajustadors, localitzadors de videojocs, audiodescriptors i altres professionals del procés de traducció i adaptació. Escenaris possibles / previsibles • La traducció a les llengües dels països emergents (els denominats BRIC: Brasil, Rússia, Índia i Xina) amb mercats amb un gran potencial, pot aportar un gran avantatge competitiu a les empreses, més enllà de l’anglès, que segueix sent la llengua que lidera les comunicacions empresarials mundials. • Es preveu una tendència a l’alça en l’oferta i demanda de continguts digitals, fet que suposarà més necessitats de gestió multilingüe. • Catalunya és pionera en l’àmbit de la traducció automàtica, que genera molt negoci, especialment entre català i castellà. Una major dedicació a la millora de la qualitat en aquest àmbit d’especialització per tal de poder-lo aplicar a altres llengües podria generar un gran volum de negoci per a les empreses del país. • Ateses les característiques d’aquestes activitats, el seu impacte pot estar en bona part condicionat a l’establiment d’acords estratègics entre agents públics i privats, en els que hi participin grans empreses ubicades al país i que exerceixin una funció d’estímul de la demanda i de projecció d’aquests serveis a escala internacional.
    • 8 Objectius i compromisos Per a la definició dels objectius i compromisos d’actuació en l’àmbit de les indústries de la llengua a Catalunya s’han tingut en compte les propostes que estableix el Pla Estratègic del Clúster d’indústries de la llengua (2011). Amb la perspectiva dels propers 10 anys, a continuació s’assenyalen les fites clau a abordar en aquest àmbit de la cultura a Catalunya. A) Formació / creació / recerca 1. Cercar una complementarietat pública-privada per a la millora de la formació. • Apropar la formació a les necessitats reals del sector (empreses, centres de recerca, etc.), centrant esforços en la millora dels diversos nivells formatius (grau i postgrau), amb un doble objectiu: - Per tal que les universitats i centres de recerca puguin seguir avançant en la millora de la indústria lingüística catalana i fer-ne transferència a la societat i el món de l’empresa. - Per tal que les empreses, que actualment estan suplint part de les carències d’aquesta formació, puguin centrar-se en la millora de la qualitat i l’estandarització dels serveis que ofereixen. B) Producció / distribució / difusió 2. Sensibilitzar les empreses de Catalunya de la importància del multilingüisme per a la millora de la seva competitivitat (i del país). • Sensibilitzar les empreses sobre la importància de les competències lingüístiques i interculturals i facilitar-los la formació en aquest camp. La diversitat lingüística, un avantatge
    • 9 competitiu en el món empresarial. El coneixement de la llengua és el primer requisit per a la internacionalització. El Departament d’Empresa i Ocupació ha de tenir un protagonisme directe en l’impuls d’aquesta estratègia. • Incloure en les polítiques de promoció econòmica estratègies lingüístiques (en els seus diversos aspectes: formació, contractació, mobilitat, tecnologies, traducció/interpretació, mediació cultural...), adreçades especialment a les PIME. 3. Impulsar la millora dels sistemes de traducció automàtica (ara sobretot en català, castellà i anglès) per a que aquests es puguin oferir en altres llengües. • Impulsar la millora dels sistemes de traducció automàtica perquè aquests puguis oferir una bona qualitat en altres idiomes, amb la finalitat de posicionar Catalunya com a capdavantera en aquest àmbit i garantir la internacionalització dels serveis lingüístics de les empreses i centres catalans. 4. Promoure la Recerca, Desenvolupament i la Innovació en l’àmbit de les indústries de la llengua. • Facilitar i impulsar la creació d’empreses tecnològiques i innovadores en l’àmbit de les indústries de la llengua, i a reforçar els processos de conversió dels resultats de l’R+D de les universitats i els centres de recerca en elements de diferenciació per a les estratègies competitives de les empreses. 5. Assolir una major fluïdesa de relacions entre les indústries de la llengua i les indústries culturals de Catalunya. • Establir relacions i col·laboració entre les indústries de la llengua i altres sectors i indústries culturals de Catalunya: molt especialment la indústria editorial, l’àmbit de l’educació (creació de continguts multilingües), el sector audiovisual (subtitulació automàtica, etc.), entre altres.
    • 10 6. Incrementar la presència de la llengua catalana en els canals de comunicació digitals emergents mitjançant l’ús de les tecnologies de la llengua. • Dotar les empreses catalanes de polítiques de comunicació que incloguin el català com un segell de distinció i de qualitat (creació d’un certificat de qualitat lingüística per a les empreses que hagin assumit com a propis els objectius de la normalització lingüística). C) Consum / participació / pràctiques 7. Fomentar l’ús de les tecnologies de la llengua en la societat catalana. • Donar visibilitat al sector del multilingüisme i les indústries de la llengua, com a sector emergent a Catalunya, especialment en l’àmbit econòmic, i amb un gran potencial d’utilitat social per a àmbits centrals de l’estat del benestar: educació, sanitat, etc. D) Projecció exterior / internacionalització 8. Promoure les empreses de les industries de la llengua a Catalunya per a que aquestes puguin oferir els seus serveis a escala internacional. • Cercar aliances amb altres llengües: el castellà, l’anglès (llengua de la ciència, la tècnica i de les grans indústries culturals), el francès (Andorra és membre de ple dret de l’Organització Internacional de la Francofonia i Catalunya ha postulat per assolir l’estatus de membre observador) o l’alemany (llengua de bona part dels intercanvis comercials i de les finances europees), per tal de corregir les limitacions que es deriven del fet que el català és una llengua que no pot aspirar a competir quantitativament amb els idiomes més parlats.
    • 11 Model operatiu i altres mesures específiques 1. Model operatiu: • Impulsar una mesa de treball integrada per ACC1Ó, l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL) per tal de concretar la posta en marxa de les mesures que permetin millorar l’oferta de serveis de les indústries de la llengua de Catalunya segons les necessitats d’internacionalització de l’empresa catalana (en general) i de les empreses culturals (en particular). • Impulsar una mesa de treball integrada per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de millorar l’ús de les tecnologies de la llengua en els serveis públics i privats digitals del país i en especial en llengua catalana. Documents  ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?, Linguamón - Casa de les Llengües, Generalitat de Catalunya (2009).  Informe de política lingüística, Departament de Política lingüística, Generalitat de Catalunya (2010).  Pla Estratègic del Clúster d’indústries de la llengua, Associació catalana Clúster d’indústries de la llengua (2011).