De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme  Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2)

on

  • 686 views

 

Statistics

Views

Total Views
686
Views on SlideShare
681
Embed Views
5

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 5

http://www.linkedin.com 3
https://www.linkedin.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

De Com Treure RèDit EconòMic A La Gestió Del MultilingüIsme Guia Per A Petites I Mitjanes Empreses (2) Document Transcript

  • 1. De com treure rèdit econòmic ala gestió del multilingüisme. Guiaper a petites i mitjanes empresesElena Salinas GambínPostgrau Gestió de la diversitat lingüística i culturalUOC (2012) 1
  • 2. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i culturalDe com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses 2
  • 3. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesÍndexIntroducció 5PART I. Necessitats lingüístiques empresarials 81. Les necessitats lingüístiques de les empreses 82. Qüestions d’auditoria lingüística 10 2.1. Què és una auditoria lingüística 10 2.2. Indicadors 12 2.3. La qualitat lingüística, un repte per a les empreses 13PART II. Situació lingüística a les empreses 141. Anàlisi de la situació lingüística de les empreses 142. Quines necessitats lingüístiques tenen les empreses? 16PART III. Anàlisi de l’oferta de serveis lingüístics 191. Metodologia 19 1.1. Base de dades 19 1.2. Qüestionaris 212. Carta de serveis que s’ofereixen 23 2.1. Assessorament lingüístic 23 2.2. Auditoria lingüística 27 2.3. Idiomes als webs 30 3
  • 4. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses3. Plans lingüístics a empreses 344. Sector públic vs sector privat? 38PART IV. Conclusions 391. Què necessiten les empreses? 392. Què se’ls ofereix? 393. Proposta d’actuació 404. Conclusions finals 41Referències bibliogràfiques 42Annex 1. Base de dades (adjunt en full de càlcul)Annex 2. Qüestionaris 46Annex 3. Base de dades d’idiomes als webs (adjunt en full de càlcul) 4
  • 5. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesIntroduccióJustificació de l’interès del projecteDesprés d’haver cursat l’especialització Gestió de la diversitat lingüística i cultural,orientada a empreses i organitzacions i noves tecnologies (TIC), la gestió delmultilingüisme la considero clau avui en dia, en un món totalment globalitzat peròinterrelacionat a la vegada. Empreses multinacionals o globals o amb moltainfraestructura utilitzen la llengua o les llengües d’una manera determinada desprésque han hagut de gestionar-les en el moment que anaven eixamplant nous mercats detreball i de negoci.La meva primera pregunta és com es pot gestionar el multilingüisme en petites imitjanes empreses (per definició, menys de 250 persones treballadores). És en elmoment que s’expandeix una empresa quan ha d’assumir reptes, en tots els sentits. Ila lingüística, el multilingüisme, concretament, no n’és una excepció. Ans al contrari, estracta d’un valor afegit que, de mica en mica, ha d’anar trobant camí en aquest noumón inexplorat però explorable. Perquè estic convençuda, així ho avalen diversosestudis i recomanacions com l’ELAN o Las empresas con idiomas rinden más, que lesempreses poden treure un rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme, en termes decompetitivitat i productivitat. I, això, com es fa? Per començar, amb les quatre clauslingüístiques de la competitivitat internacional, que són: tenir una estratègia lingüísticaben definida; contractar personal lingüísticament competent; tenir parlants nadius, ifer un ús apropiat de la traducció/interpretació.La meva segona pregunta és què s’està oferint, tant des de l’Administració de laGeneralitat (com a ens competent en matèria de política lingüística, i perquè s’haocupat d’aquesta qüestió en els darrers anys), com des de diverses empreses queofereixen serveis lingüístics, per tal de poder extreure’n dades que puguin oferir-me,primer, una visió general de l’estat de la qüestió i, segon, una proposta d’actuació dequines són les llacunes (si n’hi ha) en aquest àmbit.Així, doncs, els objectius són, d’una banda, saber quines són les necessitatslingüístiques de les pimes, a partir de l’anàlisi de diversos estudis europeus fets 5
  • 6. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesdarrerament i, de l’altra, saber què s’ofereix des d’empreses privades o públiques enaquest àmbit, mitjançant un estudi comparatiu, amb el darrer objectiu, i mésimportant, d’intentar establir una proposta d’actuació d’estàndards lingüístics dirigit apetites i mitjanes empreses en què el rèdit econòmic que puguin treure de la gestió delmultilingüisme sigui el fil conductor de les conclusions.Metodologia d’actuacióEl meu projecte s’estructura en quatre parts ben diferenciades entre si, en les quals hiha diversos tipus de metodologia. La primera i segona part pretenen ser l’anàlisiexhaustiva de la situació lingüística i sociolingüística dels territoris de parla catalana(amb especial atenció al Principat de Catalunya) mitjançant el buidatge i la reflexió delsdiversos estudis que s’han fet en àmbit europeu, d’una banda, i l’anàlisi de què és i enquè consisteix una auditoria lingüística, utilitzant diversos estudis i articles deremarcats estudiosos del tema.A la tercera part, d’anàlisi comparativa i empírica d’empreses que ofereixen serveislingüístics, es tracta d’una base de dades, creada per mi mateixa (la metodologia de laqual està argumentada en el primer punt del capítol), en què hi ha tots els tipus deserveis que es poden oferir des d’aquestes empreses. Amb aquesta base, es podranextrapolar dades percentuals que ens poden ajudar a treure conclusions sobre el mónde les empreses de serveis lingüístics així com per veure quin és el tant percentuald’empreses que ofereixen auditories lingüístiques i/o plans lingüístics, i de quinamanera són oferts. Les empreses que s’han tingut en compte per fer la base són lesque apareixen a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, en una mostra de 46empreses.1 D’altra banda, també he elaborat un qüestionari per tal de veure quin ús1 Les dades s’han extret de la borsa d’empreses (que tenen pàgina web) que hi ha al portal dela Generalitat de Catalunya(http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=cerca_generica&tipusCerca=cerca.professionals&action=CercaPortals). 6
  • 7. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesfan les empreses dels serveis que ofereix l’Administració pública catalana; en concret,la tasca que es fa des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i des de laDirecció General de Política Lingüística (DGPL), com una manera de veure si realments’ofereix allò que necessiten les empreses, o no, objecte de l’estudi. D’aquestamanera, també s’ha pogut establir contacte amb alguna empresa, a la qual se li hapassat un altre qüestionari, per tal de poder analitzar les dues vessants.Per acabar, com a conclusions, es veurà com s’han extret dades de diverses qüestions:què necessiten les empreses (basades en l’anàlisi dels estudis que s’han fet en aquestàmbit), què s’ofereix a les empreses (a partir del treball de buidatge de 46 websd’empreses que ofereixen serveis lingüístics i de l’Administració, com a ens quepromociona aquesta tipologia de tasques), poder oferir una proposta d’actuacióadequada a les dues conclusions anteriors, i unes conclusions finals que engloben totel treball. 7
  • 8. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesPART I. NECESSITATS LINGÜÍSTIQUES EMPRESARIALS1. Les necessitats lingüístiques de les empresesL’entrada del segle XXI ha generat noves maneres de relacionar-se entre nosaltres;entre les quals destaca les noves tecnologies, cosa que afavoreix la intercomunicacióentre persones que estan ben lluny en un temps molt ràpid. Les empreses, en general,però les petites i mitjanes, en particular, s’han hagut d’adaptar a aquests canvisintroduint informació en pàgines web o fins i tot treballant només mitjançant unaintranet. Seguint el sociòleg Manuel Castells, una de les característiques de les novestecnologies, comuna “a totes les grans revolucions tecnològiques” és que “elsprincipals efectes de les seves innovacions recauen en el processos més que no pas enels productes”.2 El procés pel qual es duu a terme un negoci, per tant, adquireix mésimportància que el producte (o, si més no, del que havia tingut fins ara). I un delsprocessos pels quals es duen a terme els negocis són les llengües, o, en paraules deReeves-Wright, “una bona comunicació és fonamental per a qualsevol negoci quevulgui tenir èxit”.3 Així, s’entén que la gestió del multilingüisme adquireix moltarellevància per diversos motius; un dels quals, és el canvi de paradigma tecnològic iempresarial en si mateix.El sociòleg Amado Alarcón, basant-se en Monica Heller (2005), diu que “el que és nouen la nova economia globalitzada des d’una perspectiva sociolingüística no és tant laglobalització sinó les condicions econòmiques de la nova economia, on si abans veníemel nostre treball físic, ara venem el nostre treball intel·lectual i comunicatiu, tant com ahabilitat com a artefacte cultural. Aquest procés suposa una mercantilització del’idioma i el desenvolupament creixent del rol del treballador lingüístic en diferentsàmbits empresarials.”4 Així, doncs, és el fruit d’aquesta mercantilització de l’idioma id’aquest rol de què dependran, en gran part, les estratègies de negoci.2 CASTELLS, M., 2001, p. 338.3 REEVES-RIGHT, 1996, p. 1.4 ALARCÓN, A., 2007, p. 2. 8
  • 9. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesLes exportacions catalanes, el juliol de 2011, van créixer un 13,9%, segons dades de laSecretaria d’Estat de Comerç, cosa que encadenava 19 mesos consecutius a l’alça. 5 Elsmoments que vivim, d’una banda, una internacionalització fruit d’aquest canvi deparadigma del qual parlava i, de l’altra, una crisi molt profunda que obliga lesempreses a buscar nous mercats fruit de la paràlisi dels mercats interiors (segonsl’estudi ELAN.cat, el 75% de les exportacions de Catalunya es fan als països de la UnióEuropea),6 fan que les empreses catalanes (i no només aquestes) s’hagin hagutd’adaptar a nous entorns multilingües, en què l’hegemonia de l’anglès, la linguafranca, pot deixar d’existir en el moment que llengües i societats més properes entreelles trobin altres canals i, per tant, llengües de comunicació.7L’any 2008, el Fòrum empresarial sobre multilingüisme, creat per la Comissió Europea,va publicar unes recomanacions sota el títol Les empreses rendeixen millor si tenenidiomes,8 en què es conclou amb quatre apartats de consells dirigits a empreses,governs nacionals, en àmbit regional i local i, finalment, europeu. Com que ens ocupenles empreses, malgrat que pensi que tot ha d’anar a l’uníson perquè aquesta fita espugui dur a terme (tot i que només siguin unes recomanacions), reprodueixo aquestsconsells. A nivell intern, les empreses haurien d’/de: 1) elaborar un inventari delsconeixements lingüístics existents a l’empresa i comparar-los amb les necessitats ioportunitats que hi ha en tots els nivells de l’organització i per a totes les funcions del’empresa; 2) revisar la política de contractació i les estratègies de desenvolupamentde la gestió de recursos humans, fixar uns objectius de competència lingüísticaindividuals per als empleats que s’ajustin a les seves tasques i responsabilitatsespecífiques, i 3) desplegar una àmplia gamma d’estratègies de gestió lingüística, com5 Dades extretes de la Revista ELAN.cat. El multilingüisme a les empreses catalanes.6 HAGEN, S., 2010, p. 9.7 Per a més informació, poden escoltar la conferència que el sociòleg Amado Alarcón va oferir el 3 denovembre de 2011, organitzada per la Càtedra de Multilingüisme, amb motiu de la publicació de lesActes del seminari del CUIMPB-CEL 2008 ‘Mercat global i mercat local: implicacions per almultilingüisme de l’empresa’, en què s’exposa com hi ha una certa tendència a la regionalització ideslocalització, d’una banda, i un enfocament cap a la llengua del client, de l’altrahttp://blogs1.uoc.es/multilinguisme/2012/04/22/gestio-de-la-diversitat-linguistica-i-orientacio-estrategica-de-lempresa-2/. També és molt recomanable la lectura de la Introducció de SOLÉ, C. (dra.),2008, p. 11-33.8 Es mostra la versió catalana, inclosa dins Documents internacionals de referència sobre multilingüisme,volum II. Però també es pot trobar en format llibre en la versió castellana a Las empresas con idiomasrinden más, ressenyat a la bibliografia. 9
  • 10. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesara la inversió en formació lingüística, la contractació (provisional o permanent) deparlants nadius de diferents llengües, l’ús de tecnologies del llenguatge o la feina ambtraductors, intèrprets, comunicadors i mediadors culturals, així com procurarincrementar la mobilitat internacional del personal.Aquestes pautes són sinònim de qualitat empresarial. Es podria dir que gestionantmultilingüísticament bé la teva empresa, pots obtenir una qualitat empresarial, unrèdit econòmic, que et pugui aportar encara més marge d’actuació empresarial. A lasegona part del treball es veurà quina és la situació, doncs, en aquest sentit, del’empresariat català, referent a la qualitat lingüística.Però, com es poden organitzar aquestes empreses? Existeix algun estàndardd’adequació lingüística que sigui vàlid per a tothom? Basant-se en el grau d’intensitatlingüística en el desenvolupament del treball, en l’origen del capital i el graud’internacionalització dels clients, com a indicadors de la internacionalització del’activitat econòmica, es pot arribar a veure quin és el comportament lingüístic de lespetites i mitjanes empreses. Seguint Alarcón,9 ens trobem davant d’un quadrilingüismeorganitzatiu: a) llengua corporativa o dels propietaris; b) llengües de coordinacióinternacional de la producció; c) llengües dels mercats locals de treball, i d) llengüesdels mercats de consum i de proveïdors. Si partim d’aquesta base, veurem com lesnecessitats lingüístiques de les empreses són cada vegada més nombroses, tal comveurem a la segona part.2. Qüestions d’auditoria lingüística2.1. Què és una auditoria lingüísticaLes grans empreses etnocèntriques i geocèntriques (depenent de la relacióetnolingüística que tingui la matriu amb les filials),10 i, en el moment que una empresatraspassa les fronteres més immediates (depenent del territori, podem trobar diversos9 ALARCÓN, A., 2007, p. 11.10 Poden trobar més informació respecte dels tipus d’empreses i les seves relacions etnolingüístiques al’article Eficiencia y discriminación lingüística en la empresa. 10
  • 11. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresespatrons), necessiten trobar mecanismes d’estandardització lingüística per tal que capdemanda quedi no corresposta. Si una petita o mitjana empresa amb capital catalàobre fàbriques a la Xina, l’Índia i el Brasil, haurà de determinar quina és la llengua o,millor dit, quines són les llengües amb què desenvoluparà la seva tasca en cada una deles fàbriques, així com quina relació etnolingüística tenen aquestes amb la seva matriu;quines llengües d’ús tenen els treballadors tant de la matriu com de les filials; quinesllengües són necessàries en l’univers local i el global, etc. (basant-nos en elquadrilingüisme organitzatiu citat anteriorment). També s’han de tenir en comptel’eficiència i eficàcia comunicatives; això és, “la capacitat de transmetre determinadaquantitat d’informació en menys temps que un altre idioma”11, en primer lloc, i“l’estratègia del criteri minimax, pel qual els individus atorguen a les llengües maternesun elevat valor d’ús”,12 en segon lloc.Així, doncs, per tal de poder establir quina ha de ser la relació lingüística (oetnolingüística) a les empreses, es duen a terme auditories lingüístiques o, el que és elmateix, “ajudar a la gestió d’una empresa a identificar les fortaleses i debilitats de laseva organització en temes de comunicació de llengües estrangeres”.13 Una auditorialingüística (linguistic audit o linguistic auditing) és “un mètode per identificar elsrecursos lingüístics del personal a nivell general i la identificació de les necessitats dedesenvolupament sobre el sistema en ús”,14 que assentarà les bases d’una posteriorpolítica i planificació lingüístiques, amb una estratègia lingüística determinada. Lesempreses poden ser proactives o reactives: proactives, si emprendre una auditoria éspart de l’estratègia corporativa comunicativa o una anticipació d’oportunitats al’estranger, i reactives, si responen a problemes en mercats estrangers.11 Terminologia d’Alexander Marshack, segons el qual l’eficiència lingüística està associada a l’eficiènciacomunicativa.12 SOLÉ, C. (et altri), p. 14. Per a una lectura més acurada, és recomanable la lectura del capítol 9,“Eficiència i eficàcia comunicativa. Anàlisi a partir de la teoria de l’elecció racional” dins de SOLÉ, C.(dra.) (2008), p. 243-293.13 REEVES-WRIGHT, 1996, p. 5.14 HUHTA, M. 2002, p. 8. 11
  • 12. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses2.2. IndicadorsBasant-me en les tesis de Reeves-Wright, en una auditoria lingüística cal distingir sisestadis o etapes diferents. En primer lloc, una etapa preliminar, que seria la iniciació del’auditoria, amb la seva definició amb la direcció (senior management). Després,l’estadi 1, o la integració de l’auditoria en el procés de planificació; l’estadi 2, o elprocés per entendre l’organització i com s’hi treballa, a través d’una anàlisi DAFO(debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats), entre d’altres; l’estadi 3, l’anàlisi de l’úsi les necessitats de les llengües estrangeres; l’estadi 4, l’avaluació de les habilitats deles llengües estrangeres, i l’estadi 5, el procés d’informació.Evidentment, tots aquests estadis seran diferents depenent dels factors següents: lamida de l’organització, la naturalesa de la comunicació del llenguatge, del fet de quiinicia l’auditoria i quines expectatives té, el fet que l’auditor tingui prou coneixementde l’organització, el pressupost necessari per a l’auditoria, o el temps necessari perdur-la a terme.15Una estratègia lingüística ha de tenir en compte els següents punts:16 l’ús dels agentsper resoldre problemes de llenguatge; la creació de llocs web amb especialsadaptacions culturals i/o lingüístiques; l’ús d’auditories lingüístiques; l’ús de traductorsi intèrprets professionals; traducció de les vendes de promoció, i/o materials tècnics; laformació lingüística i cultural en els plànols d’informació; l’aprenentatge d’idiomes enlínia, la selecció dels empleats i la política de contractació;la mobilitat del personal; “apadrinament” amb els seus col·legues estrangers i elssistemes transfronterers de comissió de servei;la creació de vincles amb les universitats locals; tenir estudiants estrangers col·locats;contractació de parlants nadius; el comerç electrònic involucra operacionsmultilingües, i fer els productes o l’adaptació d’envasos dacord amb els gustos icostums locals.15 REEVES-WRIGHT, 1996, p. 6.16 Report on Language Management Strategies and Best Practice in European SMEs: the PIMLICOproject, 2011, p. 5. 12
  • 13. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses2.3. La qualitat lingüística, un repte per a les empresesCom ja he apuntat en l’apartat anterior, si una empresa gestiona multilingüísticamentbé la seva empresa, en pot treure un rèdit econòmic; de la qualitat lingüística es potextreure una qualitat empresarial, en termes d’economicitat, rendibilitat oproductivitat. Això vol dir, per exemple, que una empresa que tingui presència aCatalunya, a Espanya, i al Brasil, ha de tenir el seu web en sis idiomes? Doncssegurament no, ja que no estaríem davant d’una rendibilitat econòmica (ans alcontrari). Cada empresa té una situació determinada i cada patró serà diferent per acadascuna; d’aquí la importància que pot tenir fer una auditoria lingüística i,posteriorment, un pla que aglutini totes aquestes premisses: qualitat lingüística,economicitat, rendibilitat o ocupabilitat.Un altra qüestió que s’ha de tenir en compte pel que fa a la qualitat lingüística és laresponsabilitat social de les empreses, qüestió que està agafant plena embranzida,malgrat els moments de crisi que estem passant.17 De tota manera, crec que s’han detenir molt en compte diversos factors. En primer lloc, les empreses no són un enssimple, ja que hi ha diversos estaments: els seus treballadors tenen unescaracterístiques pròpies diferents en cada empresa i la responsabilitat social ha de seraplicable a tothom i per totes les raons. En segon lloc, aquelles empreses que ja sónresponsables en alguna temàtica, és del tot necessari que vegin que els afers lingüísticssón tant o més importants que els valors mediambientals o laborals, només per posaralgun exemple.17 Entre d’altres, us podeu dirigir al blog Responsabilitat Global, creat per Josep Maria Canyelles(http://responsabilitatglobal.blogspot.ie/). Així com l’entrevista que la Càtedra del Multilingüisme i laUOC li va fer el passat 27 de maig(http://www.youtube.com/watch?v=tfc4k6aA75o&feature=player_embedded). 13
  • 14. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesPART II. SITUACIÓ LINGÜÍSTICA A LES EMPRESES1. Anàlisi de la situació lingüística de les empresesEl diari Ara, en l’edició del dia 21 de juny de 2012,18 publicava el següent titular: “El22% dels adolescents espanyols no arriba al nivell bàsic d’anglès” i, al cos de notícia,“el 22% dels alumnes de 14 i 15 anys de l’Estat espanyol no arriba al nivell bàsicdanglès i només el 13% acaba l’etapa de secundària obligatòria amb un nivell B2”,segons l’Eurobaròmetre sobre habilitats lingüístiques. Aquesta notícia, agafada al’atzar, denota quina és la situació lingüística als territoris de parla catalana. Sense unabona educació lingüística (no només en la llengua pròpia, sinó també en altres llengüesque puguin tenir certa rellevància durant la vida), és molt probable que després hi hagiuna manca de competència lingüística en el moment que es treballa en una empresa,sigui el sector que sigui. Malgrat que l’objecte d’estudi són les empreses, lacompetència lingüística dels futurs treballadors i/o empresaris, és summamentimportant; es pot dir que són les dues cares de la mateixa moneda. “Cada any, milersd’empreses europees desaprofiten oportunitats comercials i perden contractes perfalta de coneixements d’idiomes i altres cultures”.19 Aquesta és una frase que sovint espot sentir.Concretament parlant de tipologia d’empreses, només per fer-nos una idea, segonsdades extretes de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya),20 el 2011, de les672.149 empreses que hi havia a Catalunya (en un clar retrocés a causa de la crisi),671.449 pertanyien a petites i mitjanes empreses; o sigui, amb menys de 250treballadors, i només 700 disposen de més de 250. Això vol dir que la majoria del teixitempresarial del Principat de Catalunya treballa per a una pime o és el que s’anomenacol·loquialment un “petit empresari o empresària”. Pel que fa als sectors, 46.84118 Podeu veure la notícia al següent link: http://www.ara.cat/societat/adolescents-espanyols_0_722927821.html. Aquesta notícia també es podria haver agafat d’altres diaris, però eltitular d’aquesta ha semblat més encertat per a l’objecte de l’estudi.19 Frase extreta del web http://ec.europa.eu/languages/languages-of-europe/languages-for-business_es.htm.20 Dades extretes del següent enllaç: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6003. 14
  • 15. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresespertanyen al sector industrial; 96.588, a la construcció, i 528.020 al sector serveis.21Com es pot veure, la immensa majoria de les empreses catalanes pertanyen a aquestdarrer sector.Pròpiament en el perfil lingüístic, segons dades de l’estudi ELAN.cat,22 en quès’analitzen un miler d’empreses catalanes, “només el 37,8% de les empresesenquestades declara tenir una estratègia de comunicació formal a fi d’establir contacteamb els clients a les diferents àrees en què operen. Tanmateix, el resultat és millor siens fixem en les empreses que actuen fora de Catalunya”,23 mentre que la mitjanaeuropea és del 48%. D’altra banda, pel que fa al fet d’atendre la clientela en la sevallengua, “pràcticament totes les empreses enquestades (el 97,2%) assumeixen el criteride respondre al client en la seva llengua”, i, generalment, ho fan en català (95,3%) i encastellà (94,3%), seguits a molta distància per l’anglès (42,2%). Pel que fa a llengüesusades als webs (servirà de comparació amb les estudiades en aquest projecte), “del79% d’empreses que en tenen, les llengües en què declaren tenir-la són el castellà(85,3%), el català (63,5%) i l’anglès (42,5%)”. És molt remarcable que el 95% de lesempreses enquestades declari “no haver perdut mai cap client, contracte o concurs pelfet de no saber comunicar en l’idioma necessari, i fins i tot que no havien rebut queixeso trobat dificultats per no fer servir el català, el castellà o altres llengües en lesrelacions comercials”.24 Malgrat que és un fet que potser no s’acaba d’adir a la realitat,tal com es remarca des de l’estudi mateix.Pel que fa a les llengües de treball, internament, el català ocupa el primer lloc, “tant enla consideració de les llengües més importants (65% el català; 31,3% el castellà) comentre les llengües més usades (català 92,9%; castellà 86,5%). L’anglès (12,2%) o elfrancès (5%) ho són menys presents”.25 Quant a l’ús de traducció o interpretació,només el 10,6% de les empreses a contractat aquests serveis en els darrers cinc anys (osigui, el període 2004-2009, aproximadament). I, quant a la selecció de personal, la21 No totes tenen seu a Catalunya, però sí la immensa majoria. Podeu mirar les dades exactes a aquestenllaç: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=974.22 Les dades que es donen a continuació són extretes de l’article de MARÍ, I. (2009), però també espoden trobar a HAGEN, S. (2010).23 MARÍ, I. (2009), p. 114.24 MARÍ, I. (2009), p. 116.25 MARÍ, I. (2209), p. 117. 15
  • 16. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesmeitat (48,8%) de les empreses que actuen a Catalunya i quasi un terç (31,1%) de lesque ho fan a les Balears o al País Valencià declaren tenir en compte els coneixementsde català del seu personal, i, dada molt interessant, “només el 26% de les empresesque actuen a l’estranger afirmen haver incorporat personal amb coneixementsd’idiomes”.26 I, per últim, les llengües més valorades com a requisit per a la selecciósón el català (75%), el castellà (71,3%) i l’anglès (45,9%). Tot i això, el 74,1% de lesempreses disposen de personal capacitat en idiomes, i aquest percentatge encara ésmés alt entre les empreses de 100 a 249 treballadors (89,1%) i les que actuen al’estranger (92,5%).De les anàlisis que es poden extreure de l’estudi CELAN,27 a la pregunta de quant acontractació de personal, com d’important és el domini d’alguna llengua estrangera, laresposta (només donaré dades pel que fa a la més o molta importància, nivells 5 i 4) és84% en administració (management), 51% en tècnics, 21% en treballadors de planta, i51% en altres categories.Aquestes dades, doncs, ens fan adonar que les empreses, en general, no acostumen atenir en compte qüestions lingüístiques, ni com a pla de comunicació (interna oexterna), ni ja en l’inici de la relació contractual, ni en la utilització de traducció iinterpretació. Més endavant, en el següent capítol, es veurà quin és l’estat de laqüestió d’aquestes empreses que ofereixen serveis lingüístics.2. Quines necessitats lingüístiques tenen les empreses?La Comissió Europea ha concedit una subvenció (durant dos anys, a partir de gener de2011) a un consorci que inclou organitzacions integrades a la Plataforma Empresarialsobre Multilingüisme, al projecte CELAN (Xarxa per a la promoció d’estratègieslingüístiques per a la competitivitat i l’ocupabilitat), el qual pretén determinar quinessón les necessitats lingüístiques de les empreses i els ocupadors europeus i26 MARÍ, I. (2009), p. 117.27 VOLDÁNOVÁ, I., 2011, p. 17 (en PWP). 16
  • 17. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesdesenvolupar eines per satisfer aquestes necessitats, unes primeres anàlisis del qual jahem pogut veure al capítol anterior.28En àmbit català, des de l’Administració s’ha apostat per l’Indexplà, una aplicació quedetecta les necessitats lingüístiques d’una empresa, per després elaborar un plalingüístic adaptat a cada empresa, i no només té una funció empresarial, sinó quetambé la té social. Cal tenir present que el nou Indexplà (de 2009), té en compte totesles llengües en què opera l’empresa en qüestió, i no només la llengua catalana. Per laqual cosa es pot utilitzar a gran escala, si, per exemple, es vol analitzar lingüísticamenttota una empresa que tingui capital català però que tingui, a més, alguna filial. 29 Així,doncs, la llengua s’ha de tenir en compte internament i externament.Pel que fa a les necessitats internes, les empreses haurien de tenir en compte:1) Imatge i retolació interna. Identificació corporativa de la institució en els rètols, en lapublicitat emesa i al web de l’organització.2) Adequació lingüística del personal (hem parlat d’aquest aspecte a l’apartat anterior,amb les dades que tenim de l’estudi ELAN.cat). És important definir quins perfilslingüístics són necessaris per a cadascun dels llocs de feina; o sigui, les habilitatscomunicatives dels llocs de treball i el grau de domini requerit d’aquestes habilitats(sigui la llengua que sigui. Potser és paradigmàtic la multitud de casos que trobem quedemanen nivells d’anglès o alemany alts per a tasques on realment l’ús lingüístic no éstan necessari). En aquest cas, l’Indexplà divideix els perfils lingüístics en cinc estadis:inicial, bàsic, elemental, intermedi i suficiència, però la terminologia pot variardepenent de quina escala vulguem utilitzar.3) Criteris d’ús lingüístic: adopció de criteris d’ús lingüístic en les diferents activitats del’organització.28 Podeu trobar més informació al portal http://ec.europa.eu/languages/languages-of-europe/languages-for-business_es.htm i al bloc del projecte CELAN (http://celan-project.blogspot.ie/).29 Dades extretes de l’article de GARRIGA, E.; TORRIJOS, A. (2009). 17
  • 18. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses4) Documentació i comunicacions internes: ús de les llengües en les comunicacionsorals i escrites de caràcter intern (circulars, ordres del dia, reunions i publicacionsinternes).5) Actituds lingüístiques: valoracions i opinions respecte de l’ús de la llengua catalana isobre una sèrie de serveis que ofereixen les administracions públiques.Quant a les necessitats externes, es poden destacar les següents:1) Documentació d’ús extern: ús de les llengües en els documents impresos d’úsextern.2) Comunicacions exteriors: ús oral i escrit de les llengües en els textos de difusióexterna (en l’atenció telefònica, les comunicacions escrites i al web de l’organització). 18
  • 19. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesPART III. ANÀLISI DE L’OFERTA DE SERVEIS LINGÜÍSTICS1. Metodologia1.1. Base de dadesEn primer lloc, em detindré a parlar de la base de dades (Annex 1) que he dut a terme,per passar després a parlar dels qüestionaris. Abans de parlar de quina ha estat lametodologia per fer-la, explicaré breument el perquè d’haver escollit la borsad’empreses de la Generalitat de Catalunya. El fet d’haver decidit utilitzar-la no té mésargument que la lògica que ja hi hagi una base d’aquestes característiques existent. Pertant, m’he basat en una tasca ja feta de recull d’aquestes empreses, sense cap altreargument que pugui ser suscitat, a partir de les possibles conclusions.De totes les empreses que hi ha “anunciades” al portal de la Generalitat, només heseleccionat aquelles que tenien (en el moment del buidatge) pàgina web pròpia i quedisposaven de descripció dels serveis que ofereixen, de tots els territoris possibles(quan n’hi havia), desestimant aquelles que no en tenen o les que no són empresescom a tals, sinó persones que es dediquen a la traducció freelance, ja que normalmentno disposen de portal propi. De tota manera, també hi ha el buidatge fet d’unaempresa que no està al portal de la Generalitat, però que m’ha semblat interessantincloure-la (és la darrera).D’altra banda, pel que fa a la metodologia de confecció de la base de dades, he dividitels serveis lingüístics en dues parts ben diferenciades: assessorament lingüístic iauditoria lingüística. En la primera part, la d’assessorament, hi he inclòs, a la vegada,sis blocs diferenciats: correcció, traducció, interpretació/traducció simultània (malgratque poden ser qüestions diferents, he cregut convenient posar-les conjuntament,perquè als webs és fàcil trobar-hi la mateixa denominació per a les dues coses),consultoria lingüística, transcripció i audiovisuals (aquí s’hi encabeix tant la transcripcióde qualsevol gravació anterior, com transcripció de llibres per a persones sordes, comla subtitulació de pel·lícules o reportatges), i el tractament de textos per a l’edició(quan l’empresa també ofereix serveis de maquetació i disseny, entre d’altres). 19
  • 20. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesEls apartats de correcció i traducció tenen subapartats, ja que hi ha diversos tipusd’ambdues qüestions. En primer lloc, la correcció està dividida per correcció,30correcció de textos i correcció de pàgines web. En segon lloc, la traducció, englobadaen traducció, traducció especialitzada (quan els textos requereixen una especificitatlèxica), traducció jurada (estretament molt vinculada a la interpretació), traduccióautomàtica (només s’ha entès que disposen d’algun programa a disposició dels clients,no que la utilitzin internament) i traducció de pàgines web. Pel que fa a aquests doscamps, s’hi haguessin pogut sumar altres, però han estat desestimats perquè tenienpoca rellevància o perquè he cregut que ja estaven encabits amb els altres.La segona part, la d’auditoria lingüística pròpiament, està dividida en auditorialingüística (en general), adequació lingüística del personal, formació lingüística (tantpresencial com on-line), els idiomes que s’hi ofereixen (només he agafat aquells queexpressament estan explicitats com a primera opció, malgrat que hi ha algunes pàginesen què s’ofereix la possibilitat de fer algun altre idioma si es parla anteriorment), aquin nivell s’ofereixen (bàsic o avançat, o A1-A2 i B1-B2-C1, si s’agafa el marc europeude referència) i si es fan o no plans lingüístics (una qüestió que ha costat molt dedeterminar només utilitzant el buidatge dels webs).La metodologia que he seguit per determinar si cada empresa fa o no una determinadatasca ha estat la següent: si la paraula que determina una activitat estava descrita alweb. Per exemple, el fet que al web d’una empresa hi digui correcció, traducció,interpretació, vol dir que fa aquestes tres coses, però, per exemple, en el cas de lesdues primeres, només s’ha marcat la primera casella, i, d’altra banda, s’han seleccionatles altres caselles quan s’ha vist clarament que s’oferia traducció especialitzada o altrestipus de traducció, entre d’altres.La manera com s’ha establert la base de dades, per tal que es pugui utilitzarposteriorment en percentatges, ha estat donar un valor d’1 a cada cosa de quèl’empresa realitza. Així, al final de tot, amb una mera fórmula de regla de tres, tenim30 És una qüestió merament percentual, perquè si no hi ha més especificació es pugui dur a terme unpercentatge més acurat. També està utilitzat en l’apartat de traducció i, en la segona part, en l’auditorialingüística. 20
  • 21. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesels tants per cent (%, d’ara endavant) que equivalen a tota la columna, determinadaper una especificitat del servei que donen.Abans de continuar, però, amb la metodologia dels qüestionaris, he d’explicar que, almateix temps que la base de dades, he creat una altra petita base (Annex 3) en quènomés es posen de manifest dues qüestions: d’una banda, en quins idiomes es trobenels webs de les empreses que ofereixen serveis lingüístics i, de l’altra, en quina llengua,per defecte, està el web la primera vegada que s’obre la pàgina. Malgrat que no té resa veure, segurament, amb l’objecte de l’estudi, el fet de poder tenir aquesta dadapotser també ens farà entendre de quina manera, ja les empreses que ofereixenaquests serveis, entenen els afers lingüístics. Ens ajudarà a saber, a posteriori, quinainquietud tenen les empreses per la clientela, malgrat que els serveis siguin lingüístics.1.2. QüestionarisPel que fa als qüestionaris (Annex 2), s’ha utilitzat una base, que és la que estàdisposada al final del treball, però, depenent de les respostes de cadascuna de lesentrevistes, s’hi ha anat sumant altres preguntes. De tota manera, perquè s’entenguiquin és el mínim que s’ha demanat, només s’exposa el primer qüestionari.S’han passat dos qüestionaris: un, pensat per al personal tècnic que treballa al’Administració pública, tant des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL oCNL) com des de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL); i, l’altre, pensat pera les empreses que ofereixen serveis lingüístics.Abans de desengranar el perquè del que s’ha demanat al qüestionari, m’agradariadetenir-me a explicar a quines persones s’han anat a trobar, per veure, també, quingrau d’implicació externa hi ha hagut (val a dir, tanmateix, que ha estat una implicaciótotalment desinteressada, la qual, ja s’agraeix d’entrada). Pel que fa al CPNL i DGPL, abanda de parlar amb la directora del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, AnnaSaperas, i la responsable de Política Lingüística de Tarragona, Anna Domingo, a lesquals vull agrair la seva implicació sempre que l’he demanat, he pogut parlar amb 21
  • 22. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesl’Assumpta Casanova dels Serveis Centrals del CPNL. Per part de la DGPL, he d’agrair elsuport de la cap del Servei de Foment de l’Ús del Català, Ester Franquesa. També vullagrair la tasca de mitjanceres a la Noemí Ubach (CPNL) i la Montse Nadal (DGPL). Pelque fa al suport rebut per part d’empreses, malgrat que el qüestionari s’ha enviat a sisempreses diferents, totes amb seu a Barcelona (com a mínim), només s’ha pogutparlar amb una, malgrat que una altra va contestar que no es podia dedicar a aquestesqüestions. Així, doncs, vull agrair especialment el temps de Joan Carles González(respectaré l’anonimat de l’empresa, per voluntat de l’entrevistat). Totes les empresesa les quals es va passar el qüestionari es dediquen a fer, d’entre els seus serveis, planslingüístics i/o auditories lingüístiques.Els dos qüestionaris són molt semblants, per raons òbvies, malgrat que hi ha algunapetita diferència. Comencem, per tant, per les parts comunes. Després de preguntar sis’ofereixen serveis lingüístics, hi ha un quadre, amb tres columnes, repartit entreassessorament lingüístic (correcció, traducció, interpretació i transcripció, i en quinsidiomes), formació lingüística i cursos (i en quins idiomes, dels quals s’ha triat català,castellà, anglès, francès, alemany, xinès i àrab, però podien posar-hi d’altres) i si esfeien o no plans lingüístics (interns i/o externs).Com que el que interessa més és aquesta darrera part, les següents preguntes anavena determinar qüestions relacionades amb els plans lingüístics. En primer lloc, espregunta a quin nivell s’ofereixen aquests plans o auditories: d’una banda, intern(imatge i retolació, adequació lingüística del personal, criteris d’ús lingüístic,documentació interna i comunicació interna) i, de l’altra, extern (documents d’úsextern, comunicacions exteriors i noves tecnologies). Per tal de determinar quès’entenia per nivell intern o extern, s’ha utilitzat el criteri de l’Indexplà, només afegint-hi el marc de les noves tecnologies.31Posteriorment, hi ha les següents preguntes: a quina tipologia d’empreses s’ofereixen?(públiques, privades, semipúbliques...); a què es dediquen les empreses? en quinsector?; quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? són les31 Per a més informació respecte de l’Indexplà, podeu llegir els articles CASTELLS, A. (2003) i GARRIGA,E.: TORRIJOS, A. (2009). 22
  • 23. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesempreses qui van a buscar els serveis? o, al contrari?; si són les empreses qui van abuscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?; si és al contrari, que s’acostuma acontactar primer amb l’empresa, quin és el procediment pel qual hi ha un primercontacte?; després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, al’empresa; i després, quina és l’escala d’actuació?; quina és l’actitud de l’empresa enprimer terme, quan es fa un primer contacte? quin percentatge de negació hi ha? quinde positiu?; les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? dequina manera: amb el mateix servei, en busquen algun altre? els interessa saber quinaés la gamma de serveis?En el qüestionari d’empreses, a més a més, també hi ha unes preguntes mésassociades al sector: composició/estructura de l’empresa. Només lingüistes,traductors... o també gestors (llicenciats en ADE, enginyers de la llengua...);externalitzen vostès mateixos les feines?; com evoluciona la subcontractació d’aquestsserveis?; noves tecnologies. Ús d’eines de traducció automàtica, traducció de pàginesweb. Només les tradueixen o també les fan?2. Carta dels serveis que s’ofereixenEn aquest apartat em detindré a analitzar empíricament diversos punts. En primer lloc,s’estudiarà l’assessorament lingüístic; en segon lloc, qüestions d’auditoria lingüística, i,en últim, una anàlisi de quina importància donen les empreses al fet de la llenguamateixa, no com a fruit dels seus serveis, sinó com un servei en si mateix.2.1. Assessorament lingüísticPel que fa a la correcció lingüística, el 73,91% de les empreses buidades ofereixenaquest servei en general, un total de 34 de les 45 enquestades. Un 54,35% de les qualsofereixen correcció de textos (el que equival a un 73,53% de les empreses que fancorrecció en general), i només onze empreses, un 23,91% de totes les enquestades (oun 32,35% de les que ofereixen aquest servei), es dediquen també a correccions de 23
  • 24. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresespàgines web. Vegem-ho en aquests dos gràfics: el primer representa el percentatge apartir de totes les empreses i, el segon, a partir del 100% de correcció en general, elpercentatge tant de correcció de textos com de pàgines web. GRÀFIC 1. Quin percentatge dempreses ofereixen correcció lingüística? correcció de webs correcció general correcció de textos GRÀFIC 2. Quin percentatge dempreses ofereix correcció de textos i de web del total de les que tenen servei de correcció en general? correcció de webs correcció de textosPer tant, es pot veure com l’especialització de correcció de pàgines web no està tanarrelada com segurament a priori es podria afirmar. S’ha de tenir en compte, per 24
  • 25. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesentendre el gràfic, que totes les empreses que fan correcció de pàgines web també fancorrecció de textos i, per tant, correcció en general.Pel que fa a la traducció, es va decidir subdividir-la entre traducció en general, i entraducció especialitzada, jurada, automàtica i de pàgines web. Aquest apartat ésbastant important, ja que totes les empreses es dediquen com a mínim a la traducció;cosa que no passa amb la correcció, una tendència que segurament anirà in crescendo,tal com demostren les dades.Així, doncs, totes les empreses, excepte una, dedicada a la interpretació per a personessordes i mudes, fan traducció, 97,83%; un 69,57% la fa especialitzada (podria ser quen’hi hagués més, però només s’han agafat aquelles empreses que explícitament posenespecialitzada al seu web); un 56,52% fa traducció jurada; un 6,52% té a disposició dela clientela programes de traducció automàtica, i un 39,13% també té traducció depàgines web. Vegem-ho al gràfic següent. GRÀFIC 3. Tipologia de traducció que ofereixen les empreses 69,57% 56,52% 39,13% 6,52% Traducció Traducció jurada Traducció automàtica Traducció de webs especialitzadaCom es pot veure, encara hi ha poques empreses de serveis lingüístics que hagindissenyat algun programa de traducció automàtica propi i que l’estiguin oferint a lesempreses en general, però la traducció jurada està adquirint un paper destacat,assimilable al que també està agafant la interpretació i la traducció simultànies, duescares de la mateixa moneda. 25
  • 26. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesHi ha un 63,04% d’empreses que ofereixen o serveis d’interpretació o serveis detraducció simultània, o ambdós (de fet, he decidit englobar-los en un únic apartat pelfet que pràcticament sempre van aparellats). D’altra banda, malgrat que vandesaparellades a la base de dades perquè la primera l’he interpretat com un apartat dela traducció, la traducció jurada i la interpretació o traducció simultània són dos delsserveis “estrella” (si em permeteu aquesta expressió) que s’ofereixen, juntament ambla traducció especialitzada. Per veure-ho, mirem aquest gràfic. GRÀFIC 4. Percentatge dempreses que ofereixen traducció jurada i interpretació i traducció simultània 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Traducció jurada Interpretació i traducció simultàniaRespecte dels altres apartats, un 17,39% té el servei de consultoria lingüística (pel quehe pogut veure, s’atenen consultes tant per correu electrònic com per telèfon, i hi hael compromís de contestar ràpidament); un 41,30% fa transcripcions d’audiovisuals osubtitulacions, i un 30,43% també ofereix serveis de tractament de textos (de fet, hi haempreses que es dediquen més a aquestes funcions, malgrat que també facincorreccions i traduccions), un apartat que com s’ha vist també està en ple apogeu.Vegem, ara, un gràfic amb els percentatges de tots els serveis d’assessoramentlingüístic que ofereixen aquestes empreses, per tal de veure’ls més exhaustivament enuna imatge, tenint en compte que els dos primers estan desglossats en el mateix ordreen què els hem vist, això és, per a la correcció, correcció, correcció de textos i correcció 26
  • 27. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesde pàgines web; i, per a la traducció, traducció, traducció especialitzada, traducciójurada, traducció automàtica i traducció de pàgines web. GRÀFIC 5. Percentatge global de serveis dassessorament lingüístic 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Correcció Traducció Interpretació Consultoria Transcripció Edició2.2. Auditoria lingüísticaQuant al segon apartat d’auditoria lingüística, de les 46 empreses de què s’ha fet elbuidatge, només hi ha un 10,87% (o sigui, cinc) que la tinguin entre les seves activitats.D’altra banda, hi ha un 8,70% que també fan plans lingüístics en concret (quatreempreses, per ser exactes). Així, doncs, es pot veure com hi ha una mitjanaaproximada de només el 10% que es dediquin a fer auditories lingüístiques, malgratque el cos tècnic del CPNL també s’hi dediqui, com ja veurem més endavant. 27
  • 28. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses GRÀFIC 6. Empreses que ofereixen auditories lingüístiques i plans lingüístics 12% 10% 8% 6% 4% 2% 0% Auditories lingüístiques Plans lingüísticsD’altra banda, pel que fa a adequació lingüística del personal treballador, només hi hatres empreses que la facin (un 6,52%). I, pel que fa al capítol més extens de formaciólingüística i/o cursos, un 15,22% de les empreses organitzen cursos d’idiomespresencialment (tant a les seves seus com a les de les empreses), i no hi ha capempresa que ofereixi cursos a distància. Aquest baix percentatge també pot ser causatpel fet que la borsa d’empreses de la Generalitat en general tracta d’empreses iprofessionals de la llengua i no tant a l’ensenyament de llengües. De tota manera, enanalitzar el buidatge, he trobat algunes empreses que tenen una doble viaprofessional: d’una banda, la dedicada a l’assessorament, però també una altraversada cap a l’auditoria i formació de llengües, les quals s’han tingut en compte.Vegem, en un quadre, quines llengües (explícitament al web) s’ofereixen en el momentque hi ha atenció a l’empresa. 28
  • 29. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses GRÀFIC 7. Llengües que ofereixen les empreses 15,22% 15,22% 8,70% 8,70% 8,70% 4,35% 2,17%Així, doncs, podem veure que l’anglès i l’alemany, seguit del català, de l’espanyol i elfrancès, són les llengües que més habitualment s’utilitzen, seguides del xinès i de l’àrab(malgrat que només hi ha una empresa que s’hi dediqui explícitament). Una altra dadaque s’ha recollit a la base de dades és a quins nivells s’ofereixen: en tots els casoss’ofereixen tant nivells bàsics (A1-A2) com nivells avançats (B1-B2-C1). Si ho mirem desde la perspectiva de les empreses que es dediquen a oferir aquests serveis, però,podem veure-ho millor al gràfic 6. GRÀFIC 8. Llengües que sofereixen 100% 100% 57,14% 57,14% 57,14% 28,57% 14,28%D’aquestes dades, per tant, es pot dir que l’anglès i l’alemany són les llengües que méss’ofereixen, en detriment del francès, el qual ha vist com l’alemany el passa 29
  • 30. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesgradualment per davant; així com l’entrada de dues llengües poc estudiades fins almoment, però que, tenint en compte el context socioeconòmic mundial, és moltprobable que continuïn creixent, com són el xinès i l’àrab (aquest darrer, en moltscasos, fruit de la immigració amb llengua àrab dels darrers deu o dotze anys). Tambées pot afirmar que el fet que el català i el castellà (o espanyol, els estic utilitzant com asinònims totals) no tinguin un pes total no és d’estranyar, si es té en compte quel’ensenyament de la llengua catalana la té, d’una banda, l’ensenyament primari isecundari (per a aquelles persones que han estat escolaritzades en aquesta llengua), abanda de la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística, així com d’altresentitats i associacions que també l’ofereixen (normalment, fruit d’un conveni amb laDirecció General de Política Lingüística), com són les patronals i els sindicats, o d’altresde caire més cultural.D’altra banda, moltes de les empreses que ofereixen serveis de formació lingüísticatambé gestionen les ajudes a la formació que les empreses poden obtenir per a aquestfi de l’Estat (de la Fundació Tripartida, majorment). Aquest fet el trobo molt rellevant,ja que d’aquesta manera la formació lingüística no es veu com una càrrega, sinó quemés aviat és vista com una possible ajuda a l’empresariat, que és segurament el camíque s’hauria de seguir.2.3. Idiomes als websCom ja s’ha dit anteriorment a la metodologia, malgrat que aquest apartat no téexplícitament a veure amb l’objecte de l’estudi, m’ha semblat molt interessant poderposar una mica “a prova” les mateixes empreses, per veure quin ús real fan de lallengua, quines són les llengües que utilitzen en les seves transaccions comercials.32Així, doncs, veurem dues qüestions: la primera, en quines llengües estan les pàginesweb d’aquestes empreses i, la segona, quina és la llengua de primera opció als webs osi és opcional.32 La base de dades la podeu trobar a l’Annex 3. 30
  • 31. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesEn primer terme, els idiomes que es poden trobar en aquestes 46 empreses són elssegüents (entre parèntesi, el % del total): català (86,96%), valencià (entesa com unaaltra llengua distinta de la catalana, 2,17%, o sigui, una empresa), castellà (97,83%; noés un 100% perquè hi ha un web en construcció, i només s’ofereix en català, fins almoment), anglès (86,96%), francès (32,61%), alemany (30,43%), italià (8,70%), xinès(4,35%), japonès (2,17%), txec (2,17%), turc (2,17%), neerlandès (6,52%), gallec(4,35%), portuguès (13,04%, també els dos darrers entesos com a idiomes diferents), ibasc (2,17%). Vegem-ho en un gràfic, per ordre de presència. GRÀFIC 9. Llengües als webs 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%Amb aquest quadre podem veure com la primera llengua de presència als webs de lesempreses que es dediquen a oferir serveis lingüístics és l’espanyol, seguides de molt aprop del català i l’anglès, en la mateixa proporció; de fet, hi ha 40 empreses que handecidit utilitzar aquestes dues llengües als seus webs. Tenint en compte, tanmateix,que s’està utilitzant una borsa de la Generalitat de Catalunya, adscrita a la DireccióGeneral de Política Lingüística, la qual vetlla, sobretot, per l’ús i la promoció de lallengua catalana, el fet que no tots els webs estiguin, com a mínim, en català, m’hasorprès notablement (malgrat que no sàpiga quina premissa es té en compte perpoder estar inclòs en aquesta borsa). 31
  • 32. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesLa llengua francesa i l’alemanya estan equiparades, i podem veure com cada vegadamés només hi ha pàgines web en anglès i alemany (sense incloure el francès), oambdues, evidentment amb la presència de les llengües locals. La presència dellengües europees com el portuguès i l’italià no són d’estranyar, però sí potser ho sónmés el neerlandès, el txec i el turc (el podríem considerar com a europeu). Sí que emsembla paradigmàtic el fet que el gallec i el basc tinguin tan poca presència, la qualcosa fa pensar que el mercat per qui es tradueix o bé no té en compte les llengües queconviuen amb el castellà a l’Estat espanyol, o bé han obert mercat cap a altresterritoris, i, per tant, s’ha desestimat una exportació espanyola, per passar a d’altrescontrades i, si es jutja per aquest fet, cap a Europa i cap a l’Àsia oriental. Així, el xinès iel japonès (per ordre de presència) són dues llengües que estan en ple creixement,també als webs d’empreses que ofereixen serveis lingüístics.Així, doncs, s’han comptabilitzat 15 llengües diferents. Vegem, ara, quina quantitat dellengües hi ha en un mateix web, dada, al meu entendre, bastant rellevant perentendre el sector. Per ordre ascendent, hi ha dues empreses que només tinguin elweb en un idioma; cinc, que la tinguin en dos idiomes; 18, en tres; 9, en quatre; cinc,en cinc; una en set; tres en vuit i una en deu. La qual cosa ve a dir que la majoria dewebs estan entre tres i quatre idiomes i que, normalment, són el català, l’espanyol,l’anglès i el francès, però en menor proporció. GRÀFIC 10. Quantitat didiomes en què estan els webs Un Dos Tres Quatre Cinc Set Vuit Deu 32
  • 33. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesD’altra banda, ara es veurà l’anàlisi de quina és la llengua que surt com a primeraopció. Pel que fa al català, hi ha 13 empreses que el tenen com a llengua d’inici. Elcastellà està a 17 empreses; l’anglès, en quatre; el turc, en una, i hi ha onze empresesen què hi ha una pàgina opcional de llengua a l’inici. Vegem-ho en un gràfic percentual. GRÀFIC 11. Quina és la primera opció lingüística? Opcional Català Turc Anglès CastellàD’aquest quadre, per tant podrem extreure diverses conclusions. En primer lloc, que elcastellà és la llengua més utilitzada com a primera opció, seguida del català. Aixòpodria donar cert desavantatge a la llengua catalana, però no ho he vist d’aquestamanera, ja que, si sumem la quantitat de pàgines que tenen el català com a primeraopció amb els que ho tenen opcional (quan és així, sempre hi ha hagut l’opció delcatalà entre les possibles), ens adonem que més del 52% del total poden estar encatalà com a primera opció, a diferència del quasi 37% del castellà. D’altra banda, lapàgina que té com a llengua d’inici el turc, també té el català, l’espanyol i l’anglès coma d’altres opcions. 33
  • 34. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesLa marca de qualitat entre les empreses que ofereixen serveis lingüísticsUna de les qüestions que m’han resultat més curioses fent el buidatge d’aquestes 46empreses ha estat que n’hi ha més de deu que al seu web promocionen que tenenalguna marca de qualitat, com per exemple que responen a la norma ISO 9001/2008, oa la norma UNE-EN 15038, específica per a empreses que es dediquen a la traducció.Aquest fet em va fer pensar que si jo fos una empresa que necessités de serveislingüístics, em refiaria més d’aquella que tingués una qualitat acceptada per algunòrgan competent. Aquesta idea es podria adaptar a la qualitat lingüística?3. Plans lingüístics a empresesCom a treball complementari al precedent, com ja s’ha dit a la metodologia, s’hanpassat uns qüestionaris, dels quals es pot extreure informació rellevant per a l’objectede l’estudi. Primerament, parlaré de la tasca que duu a terme la xarxa tècnica del’Administració de la Generalitat de Catalunya (ens competent en matèria lingüística,mitjançant la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a laNormalització Lingüística). Després, de la visió de les empreses.La DGPL i el CPNL, malgrat que tenen com a finalitat última la promoció i l’ús de lallengua catalana, pel que fa a empreses, tenen diferents camps d’actuació. En primerlloc, la DGPL actua més obertament, ja que incideix en les empreses mitjançant elsseus representants: això és, d’una banda, l’empresariat (Confecom, Pimec, etc.) i,també, la tasca amb els sindicats (malgrat que no hi ha una actuació concreta enaquests temes actualment). D’aquesta manera, es disposa d’una xarxa d’entitatsempresarials (entre divuit i dinou, aproximadament, en aquests moments, però estàen continu creixement), de tot l’Estat espanyol, amb les quals hi ha un conveni decol·laboració pel qual la informació que aquests puguin rebre la passen directament alsseus membres. D’aquesta manera, es va estenent tota una sèrie de consells,recomanacions o indicacions, mitjançant, entre d’altres, el Pla d’acompanyament a lesempreses, un sistema de treball organitzat per arribar a les pimes a través de lesorganitzacions que les representen: les associacions sectorials. Com a exemple, s’està 34
  • 35. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresespromocionant la campanya “Català a l’empresa: estàs al dia?”, juntament ambl’Agència Catalana de Consum,33 per tal que l’empresariat dugui a terme (si encara noho ha fet) el que marca el Codi de consum.34D’altra banda, com que el que més interessa saber és quin comportament tenen lesempreses envers la llengua, és molt important veure si realment aquestes teneninquietud o no, i, per tant, en aquest cas, utilitzen els serveis que l’Administracióofereix en matèria lingüística. En aquest cas, m’estic referint al Punt d’Atenció al’Empresa (que es va engegar fa un parell d’anys) i les Oficines de GarantiesLingüístiques, distribuïdes pel Principat de Catalunya. Malgrat que s’està definintaquestes dues vies de trobament amb l’empresa (s’ha de tenir en compte que amb elcanvi de color polític hi va haver una sèrie de canvis, que tot just s’estan acabantd’implementar), no hi ha hagut gaires bones experiències ja que les empreses els costamolt anar-hi, sense que hi hagi un feedback.Pel que fa a la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística, com ja he ditanteriorment, és diferent de l’anterior, ja que aquí sí que hi ha una campanya mésexhaustiva d’empresa. En general són el personal tècnic qui va a fer les visites i quiofereix els serveis del CPNL. S’ha de dir, en concret, que, òbviament, tota aquesta tascas’utilitza en pro de la llengua catalana, tot i que sí que hi ha un procés previ d’interèspel multilingüisme a les empreses.35 Crec que sense aquest procés iniciàtic no espodria tirar endavant una bona tasca de promoció de la llengua catalana, en tant queaquesta s’ha de veure com una llengua més dins de l’ampli repertori lingüístic mundial.La tasca del CPNL comença, doncs, amb les visites a les empreses, malgrat que enalgun cas també es pot trobar que hagi estat primer l’empresa qui hagi donat el primerpas, però no acostuma a passar sovint. En aquest cas, però, és obvi que l’actitud del’empresa ja és molt més engrescadora que en l’altre. Per començar, malgrat que no hi33 Per a més informació sobre aquesta campanya, podeu consultar la següent pàgina:http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=cf4dac81a7e04310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cf4dac81a7e04310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default. En aquesta línia també hi ha la publicació en línia A l’empresaen català, de la Plataforma per la Llengua.34 Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya,http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5677/10196041.pdf.35 Ja s’ha vist com, per exemple, el nou Indexplà té en compte altres llengües diferents de la catalana. 35
  • 36. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesha dades actualitzades de quin percentatge d’èxit (en general, a tot Catalunya) tenenles visites, no són gaire satisfactòries, ja que en molts casos no arriba al 10% (no esdubta, en cap moment, de la capacitat del personal tècnic).Quan les empreses, d’altra banda, sí que els interessen aquests afers, el procedimentque es duu a terme és el següent: depenent de quina situació lingüística veu el tècnic otècnica que fa la visita, aquest proposa a l’empresariat una o altra anàlisi lingüística. Enmolts casos, no és necessari passar tot l’Indexplà (entre d’altres coses, perquè té uncost econòmic que en molts casos no es vol assumir), sinó que la majoria de vegades sesol·licita el servei de formació per a l’adequació lingüística del seu personal.Pel que fa als sectors que es duen a terme aquestes anàlisis lingüístiques, en general,és molt heterogeni: tant poden ser empreses públiques, privades o semipúbliques,com de tots els sectors; malgrat que en aquests moments hi ha una especial atenció enles empreses que ofereixen serveis de cara al públic (vinculat a la campanya perpromoure el Codi de consum), com poden ser les que tenen a veure amb l’atenció a lagent gran (residències, centres de dia, atenció domiciliària, etc.), alimentació (comerç,supermercats, etc.), empreses proveïdores de serveis formatius, o de restauració ihoteleria.Així, doncs, després de fer una anàlisi lingüística, es confecciona un diagnòstic i ambaquests es duen a terme les indicacions. D’entre els serveis que ofereix el CPNL són elssegüents: cursos de català (tant presencials com virtuals), 36 voluntariat per la llengua ales empreses i fora d’elles, assessorament lingüístic (revisió de textos, però no decorrecció, sinó que es tracta d’un suport temporal perquè es pugui arribar al’autonomia lingüística; sessions de recursos a la xarxa; formació en l’ús de correctors itraductors automàtics, així com en l’Optimot.37Pel que fa a les empreses que ofereixen serveis lingüístics, com s’ha vist en el capítolanterior, només n’hi ha cinc que es dediquin a fer auditories i quatre plans lingüístics.36 Virtuals al portal www.parla.cat, tant lliures com tutoritzats, així com també, del mètode virtualsemipresencial.37 És un servei de consultes lingüístiques que ofereix la Direcció General de Política Lingüística encol·laboració amb l’Institut dEstudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT(http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp). 36
  • 37. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesA totes aquestes empreses se’ls va passar el qüestionari però només s’ha rebutcontesta d’una, per la qual cosa es pot arribar a una primera conclusió que aquesttema no suscita tot l’interès que hom voldria.En general, podem veure que hi ha empreses de tot tipus, si em baso en la base dedades. N’hi ha que ofereixen auditories lingüístiques, juntament amb serveisd’assessorament, i no ofereixen formació lingüística; n’hi ha que només disposen deformació lingüística, i n’hi ha que fan de tot, tant assessorament, com auditories iformació lingüística.De tota manera, s’ha pogut detectar que les empreses que ofereixen auditories o planslingüístics no ho tenen com a activitat principal, la qual cosa fa pensar que costa moltque les empreses es dirigeixin a demanar serveis d’aquesta tipologia. Quan ho fan, amés a més, s’interessen per l’adequació lingüística del seu personal treballador (endiverses llengües, i, sobretot, en les que tenen més rellevància com són l’anglès,l’alemany i el francès). D’altra banda, alguna empresa disposa, en el seu si, d’undepartament comercial, el qual té la tasca d’anar a buscar empreses que necessitin deserveis lingüístics. I, sobretot, aquesta recerca s’està duent a terme entre aquellesempreses que es volen instal·lar a Catalunya i que necessiten o volen saber quina és laseva situació lingüística. De tota manera, malgrat que en un primer moment lesempreses veuen amb bons ulls, per exemple, que el català estigui entre les llengües dequè disposarà al web, amb el temps, per les poques entrades que hi ha de personesque canvien al català, decideixen obviar-ho. Per tant, el poc ús que es fa, en algunscasos, d’algunes llengües en les plataformes multilingües, fa prendre la decisiód’obviar-les, ja que els és contraproduent econòmicament.38 Així, doncs, es pot veurecom, evidentment, el màrqueting té molt a veure amb les decisions empresarials, nonomés en afers lingüístics.38 Asseveració basada en l’experiència d’empreses privades. 37
  • 38. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses4. Sector públic vs sector privat?Malgrat que no m’he pogut endinsar tot el que hagués volgut en el sector privat, espoden veure certes similituds entre ambdós, i algunes diferències. En primer lloc, ésdifícil que les empreses (siguin de la tipologia que siguin i del sector que siguin) veginels afers lingüístics com quelcom a tenir en compte, d’una banda, o els tenen tanincorporats que no necessiten ajut (també és una possibilitat). Per tant es fa necessari,per tal d’incentivar les empreses que tinguin en compte la matèria lingüística, que hihagi un equip de persones (ja siguin tècnics de l’Administració com comercialscontractats per a aquest efecte) que vagi a la recerca del sí. Aquesta situació no ésgaire alentidora, sincerament, ja que suposa que l’empresariat no està preparat per aaquestes qüestions. Potser, aleshores, s’haurà de parlar un altre llenguatge.D’altra banda, una altra semblança és que en el moment que hi ha un acostament,aquest es fa en analitzar l’adequació lingüística del personal que treballa en aquellaempresa, però la diferència està en què l’Administració ho mira des del prisma de lallengua catalana (com no podia ser d’altra manera, tanmateix), mentre que el sectorprivat ho veu des de la gestió d’un multilingüisme quan les empreses comencen a teniruna funció exportadora i envien, per exemple, el que anomenem repatriats a lesempreses filials. 38
  • 39. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesPART IV. Conclusions1. Què necessiten les empreses?Si bé hem vist que les empreses no tenen els afers lingüístics com una de les sevesprioritats, quan tots els estudis demostren que gestionant multilingüísticament bé lateva empresa en pots treure un rèdit econòmic, hi ha una clara evidència que aquestsarguments estan agafant molt de pes en àmbit català, europeu i mundial.Estudis com l’ELAN (europeu i versió catalana) o el de la PIMLICO posen de manifestque una gran part de les petites i mitjanes empreses (que conformen la majoria) nodisposen de cap estratègia de comunicació; ni interna, ni externa. I, que, malgrat queen el moment de la contractació de nou personal poden demanar llengües estrangerescom a condició mínima, tampoc no tenen un criteri lingüístic acord amb la tipologia detasques que haurà de dur a terme aquesta persona.Malgrat això, ara més que mai, en un procés de crisi que ajuda que s’hagin de buscarnoves alternatives de negoci, potser diferents a les del mercat interior, les empreseshan de disposar de recursos lingüístics acords al que el seu nivell de negoci necessita.Per fer-ho, necessitaran fer auditories lingüístiques i tenir una bona estratègialingüística (i també cultural), si volen aconseguir entrar a nous mercats. Les empresesnecessiten adequar el seu capital humà a les seves necessitats lingüístiques depenentdel mercat en què interactuïn.2. Què se’ls ofereix?Per tal de poder contestar a aquesta pregunta, s’han analitzat els webs de 46empreses que ofereixen serveis lingüístics als territoris de parla catalana(majoritàriament, però, del Principat de Catalunya). Si bé s’ha vist que la traducció i,sobretot, la traducció jurada i la interpretació simultània, són els serveis que ofereixenmoltes de les empreses, s’ha vist clarament un molt poc interès per les auditorieslingüístiques i, fins i tot, per la formació lingüística, un esglaó que hauria d’estar ben 39
  • 40. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresescobert, si ho jutgem per les dades percentuals de coneixement d’anglès, per exemple,entre els adolescents de l’Estat espanyol.El fet que hi hagi tan poca rellevància d’auditories i plans lingüístics ens fa veure queles empreses no utilitzen aquest servei i que, per tant, les empreses de serveislingüístics tampoc no l’ofereixen. És un peix que es mossega la cua. Però, si sabem queels afers lingüístics són realment tan importants o més que el producte que es volvendre, com és que l’empresariat no hi dóna importància?3. Proposta d’actuacióCom ja s’ha insinuat en el capítol de qualitat lingüística, i amb les certificacions dequalitat que tenen algunes empreses que ofereixen serveis lingüístics (cada vegadamés), crec que s’ha de posar una base perquè els afers lingüístics tinguin un pesdestacat en el món de la qualitat empresarial. Paraules com valors, llengua,responsabilitat,... haurien de deixar passar d’altres com competitivitat, rendibilitat,economia,... que portin implícits els primers. I, això, com es pot fer?La norma ISO 9001:2008 és un estàndard de qualitat, en què hi ha unes empreses quel’homologuen tenint en compte uns requisits mínims. Des d’aquestes línies proposoque es faci, tal com ja s’ha fet en el món de la traducció (amb la norma UNE-EN15038:2006), una certificació de qualitat lingüística per a l’àmbit català, on els requisitsmínims serien els que marca el Codi de consum i l’Estatut d’autonomia actual; perdesprés poder anant especialitzant-se en àmbits més europeus, perquè pugui arribar aser una certificació, com a mínim, de caràcter europeu que avali les empreses que eltinguin. Aquesta norma hauria de certificar processos de treball, selecció de personal,seguiment i atenció al client, entre d’altres.I qui hauria de fer aquesta tasca? Doncs, al meu entendre, una empresa semipública, oque vagi de bracet amb l’Administració catalana, per tal que l’estàndard mínimd’adequació sigui el que marca la legislació catalana, com ja s’ha dit, en un primerterme. 40
  • 41. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses4. Conclusions finalsAixí, doncs, després de veure a partir dels estudis actuals que les empreses no tenenen compte qüestions lingüístiques (a diferents nivells, com ja s’ha explicat), però querealment són molt importants per a la seva implementació dins i fora de les sevesfronteres més inicials, s’ha analitzat quines tasques duen a terme les empreses queofereixen serveis lingüístics. Amb aquesta anàlisi s’ha pogut determinar que lesauditories i els plans lingüístics no tenen especial rellevància, ja que les empreses noels veuen com a aliats en els seus negocis.Per tant, com a actuació, es proposa utilitzar una certificació de qualitat lingüística, denova creació, que pugui emmarcar uns mínims per tal que l’empresariat es conscienciïde la importància que tenen els afers lingüístics. 41
  • 42. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesANNEX 2. QÜESTIONARIS QÜESTIONARI DE L’ADMINISTRACIÓ1. S’ofereixen serveis lingüístics a les empreses?2. Quin tipus de serveis lingüístic? Marqui la casella que cregui oportuna o indiqui quins serveisofereix a banda dels que aquí s’han exposat. Assessorament Formació/cursos Plans lingüístics Correcció català Català Interns Correcció castellà Castellà/espanyol Externs Correcció especialitzada Traducció català Anglès Traducció castellà Francès Traducció Alemany especialitzada Interpretació Xinès Correcció en altres Àrab llengües. Quines? Traducció en altres Altres: quins? llengües. Quines? Transcripció i subtitulació3. Si s’ha contestat que s’ofereixen plans lingüístics a les empreses, contesti aquestespreguntes:3.1. A quin nivell s’ofereixen? Intern Extern Imatge i retolació Documents d’ús extern Adequació lingüística del Comunicacions exteriors personal Criteris d’ús lingüístic Noves tecnologies Documentació interna 42
  • 43. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses Comunicació interna3.2. A quina tipologia d’empreses s’ofereixen? (públiques, privades, semipúbliques...)3.3. A què es dediquen les empreses? En quin sector?3.4. Quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? Són les empreses qui vana buscar els serveis? O, al contrari?3.5. Si són les empreses qui van a buscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?3.5. Si és al contrari, que s’acostuma a contactar primer amb l’empresa, quin és el procedimentpel qual hi ha un primer contacte?3.6. Després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, a l’empresa; i després,quina és l’escala d’actuació?3.7. Quina és l’actitud de l’empresa en primer terme, quan es fa un primer contacte? Quinpercentatge de negació hi ha? Quin de positiu?3.8. Les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? De quina manera:amb el mateix servei, en busquen algun altre? Els interessa saber quina és la gamma deserveis? QÜESTIONARI EMPRESESNom de l’empresa (després es mantindrà en l’anonimat):Any de creació:Nombre de persones treballadores: 43
  • 44. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses1. S’ofereixen serveis lingüístics a les empreses?2. Quin tipus de serveis lingüístic? Marqui la casella que cregui oportuna o indiqui quins serveisofereix a banda dels que aquí s’han exposat, i digui on hi ha el major volum de feina. Assessorament Formació/cursos Plans lingüístics Correcció català Català Interns Correcció castellà Castellà/espanyol Externs Correcció especialitzada Traducció català Anglès Traducció castellà Francès Traducció Alemany especialitzada Interpretació Xinès Correcció en altres Àrab llengües. Quines? Traducció en altres Altres: quins? llengües. Quines? Transcripció i subtitulació3. Si s’ha contestat que s’ofereixen plans lingüístics a les empreses, contesti aquestespreguntes:3.1. A quin nivell s’ofereixen? Intern Extern Imatge i retolació Documents d’ús extern Adequació lingüística del Comunicacions exteriors personal Criteris d’ús lingüístic Noves tecnologies Documentació interna Comunicació interna Cursos d’idiomes (quins?)3.2. A quina tipologia d’empreses s’ofereixen? (públiques, privades, semipúbliques...) 44
  • 45. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses3.3. A què es dediquen les empreses? En quin sector?3.4. Quin és el procediment pel qual s’ofereixen els plans lingüístics? Són les empreses qui vana buscar els serveis? O, al contrari?3.5. Si són les empreses qui van a buscar els serveis, quina és l’actitud de l’empresa?3.5. Si és al contrari, que s’acostuma a contactar primer amb l’empresa, quin és el procedimentpel qual hi ha un primer contacte? Tenen un departament comercial?3.6. Després del primer contacte, quins serveis s’ofereix, en primer lloc, a l’empresa; i després,quina és l’escala d’actuació? Es fan auditories lingüístiques senceres o l’empresa ja té clar quènecessita (amb bon o mal criteri...)?3.7. Quina és l’actitud de l’empresa en primer terme, quan es fa un primer contacte? Quinpercentatge de negació hi ha? Quin de positiu?3.8. Les empreses que obtenen algun servei dels oferts, tornen a repetir? De quina manera:amb el mateix servei, en busquen algun altre? Els interessa saber quina és la gamma deserveis?4. Altres preguntes relacionades amb el sector:4.1 Composició/estructura de l’empresa. Només lingüistes, traductors... o també gestors(llicenciats en ADE, enginyers de la llengua...)4.2. Externalitzen vostès mateixos les feines? (Traductors independents?)4.3. Com evoluciona la subcontractació d’aquests serveis?4.5. Noves tecnologies. Ús d’eines de traducció automàtica, traducció de pàgines web. Nomésles tradueixen o també les fan. 45
  • 46. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesReferències bibliogràfiquesBorsa d’empreses i professionals de la llengua de la Generalitat de Catalunya. *en línia, darreraconsulta: 20 de juny de 2012]http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?input_cercar=&method=cerca_generica&tipusCerca=cerca.professionals&action=CercaPortalsALARCÓN, A. (2007). “Informacionalisme, globalització i trilingüisme. Una anàlisi del’estadística sobre Usos lingüístics a Petites i Mitjanes Empreses de Catalunya” a Revista deSociolingüistica. [en línia] Secretaria de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya [Darreraconsulta: 15 de juny de 2012] http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm07tardor-hivern/alarcon1_5.htm.CASTELLS, A. (2003). “Indexplà. Programa davaluació de les organitzacions”. [en línia] Noves SLEstiu 2003. Secretaria de Política Lingüística. [Data de consulta: 19 de juny de 2012]http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03estiu/castells.pdfCASTELLS, M. (2001). “El modo de desarrollo informacional y la reestructuración delcapitalismo”, a Susser, I. La sociología urbana de Manuel Castells. Madrid. Alianza Editorial.COMISSIÓ EUROPEA (2006). ELAN: Effects on the European Economy of Shortages of ForeignLanguage Skills in Enterprise. [article en línia] Comissió Europea [Data de consulta: 17 de maigde 2012] <http://ec.europa.eu/languages/documents/doc421_en.pdf>COMISSIÓ EUROPEA (2008). Las empresas con idiomas rinden más. Recomendaciones del ForoEmpresarial sobre Multilingüismo creado por la Comisión Europea. [publicació en línia]Comissió Europea [Data de consulta: 17 de maig de 2012]<http://ec.europa.eu/languages/documents/publications/davignon_es.pdf>COMISSIÓ EUROPEA (2011). Report on Language Management Strategies and Best Practice inEuropean SMEs: The PIMLICO Project. [publicació en línia] Comissió Europea [Data de consulta:17 de maig de 2012] <http://ec.europa.eu/languages/languages-mean-business/files/pimlico-full-report_en.pdf>DGPL (2012). Catàleg de serveis de la Direcció General de Política Lingüística. [publicació enlínia] Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 17 de maig de 2012]http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/SPL/Arxius/cataleg_serveis.pdf 46
  • 47. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empresesDYLAN. Language dynamics and management of diversity [estudis en línia] Comissió Europea[Data de consulta: 17 de maig de 2012] http://www.dylan-project.org/Dylan_en/home/home.phpDocuments internacionals de referència sobre multilingüisme, volum I (2008) [articles en línia]Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC [Darrera consulta: 21 de juny de 2012]http://www.uoc.edu/portal/catala/catedra_multilinguisme/_resources/documents/documents_internacionals_de_refrxncia_sobre_multilingueisme.pdfDocuments internacionals de referència sobre multilingüisme, volum II (2008) [articles en línia]Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC [Darrera consulta: 21 de juny de 2012]http://www.uoc.edu/portal/catala/catedra_multilinguisme/_resources/documents/Volum_2_documents_int_referxncia.pdfELAN: Effects on the European Economy of Shortages of Foreign Language Skills in Enterprise.[publicació en línia] CILT: 2006 [Darrera consulta: 22 de juny de 2012]http://www.cilt.org.uk/home/research_and_statistics/research/cilt_activities/the_economic_case.aspxGARRIGA, E.: TORRIJOS, A. (2009). “Què és i com funciona l’aplicació web Indexplà” a Llengua iÚs, 45. [article en línia] Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 17 de maig de 2012] <http://www6.gencat.net/llengcat/liu/46_33.pdf>HARZING, A. W.; KÖSTER, K.; MAGNER, U. (2009). “Babel in business: The language barrier andits solutions in the HQ-subsidiary relationship”. <http://www.harzing.com/program5.htm>HAGEN, S.; MARÍ, I.; STRUBELL, M. (2010). The ELAN-CAT Study: A Study of the Use ofLanguages for Commerce and Trade in Catalonia 2009. [article en línia] UOC [Data de consulta:17 de maig de 2012]http://www.uoc.edu/portal/catala/catedra_multilinguisme/_resources/documents/HAGEN_barcelona_study_21_dec.pdfHeller, M. (2005): “Language, skill and authenticity in the globalized new economy” a NovesSL, hivern [article en línia] Barcelona: Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 16 de junyde 2012] http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm05hivern/docs/heller.pdfHUHTA, M. (2002). Tools for Planning Language Training. Guide for the development ofLanguage Education Policies in Europe From Linguistic Diversity to Plurilingual Education. 47
  • 48. Projecte del postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural De com treure rèdit econòmic a la gestió del multilingüisme. Guia per a petites i mitjanes empreses*article en línia+ Consell d’Europa *Data de consulta: 17 de maig de 2012+<http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/source/huhtaen.pdf>MARÍ, I. (2009). “Primers resultats de l’estudi ELAN.cat: el català en el multilingüisme de lesempreses catalanes” a Llengua i Ús, 45. [article en línia] Generalitat de Catalunya [Data deconsulta: 17 de maig de 2012] <http://www6.gencat.net/llengcat/liu/46_43.pdf>A l’empresa, en català [publicació en línia] Plataforma per la Llengua [Data de consulta: 21 dejuny de 2012] https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2620/plataforma_manual_Finalb.pdfREEVES, N; WRIGHT, C. (1996). Linguistic Auditing. A Guide to Identifying Foreign LanguageCommunication Needs in Corporations. Clevedon / Philadephia / Adelaida: Multilingual MattersLTD.Revista ELAN.cat. El multilingüisme a les empreses catalanes [en línia] Barcelona: Linguamón,UOC, Generalitat de Catalunya [Darrera consulta: 15 de juny de 2012]<http://www.uoc.edu/portal/catala/catedra_multilinguisme/_resources/documents/Revista_ELAN.CAT.pdf>SOLÉ, C. (dra.) (2008). Capitals lingüístics i empreses. Racionalitat de l’extensió social de l’ús delcatalà davant dels nous reptes d’organització social. Barcelona: IEC, Treballs de la Secció deFilosofia i Ciències Socials, XL.SOLÉ, C.; ALARCÓN, A.; TERRONES, A; GARZÓN, L. Eficiencia y discriminación lingüística en laempresa. [article en línia] Reis [Data de consulta: 17 de maig de 2012]<http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_109_031168258797263.pdf>VOLDÁNOVÁ, I. (project manager) (2011). Final Report of Celan Questionnaire for Business[presentació en línia] EURASCHE [Data de consulta: 17 de maig de 2012] <http://www.celan-platform.eu/language_needs_questionnaire.html> 48