Les plantes del thosi
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Les plantes del thosi

on

  • 252 views

Relació de plantes de jardí a l'Institut IES Thos i Codina de Mataró.

Relació de plantes de jardí a l'Institut IES Thos i Codina de Mataró.

Statistics

Views

Total Views
252
Slideshare-icon Views on SlideShare
252
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Les plantes del thosi Les plantes del thosi Presentation Transcript

    • LES PLANTES DEL THOSI Una relació de les plantes que podem trobar a l’Institut
    • LES AROMÀTIQUES L’any passat vam plantar les aromàtiques en el dia de la ciència. Al Thosi n’hi ha molts indrets amb aromàtiques. Tenim espígol, romaní, sàlvia, menta........
    • 1.L’espígol Del gènere Lavandula  És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena despiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi destiu i el fruit és un aqueni.  Lespígol és una herba mediterrània que floreix a lestiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de loest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència.
    • 2. Nom científic: RosmarinusEl romaní officinalis  El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Labiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals.  El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.
    • 3. Nom científic: Salvia La sàlvia officinalis La sàlvia comuna (Salvia officinalis) és nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units. Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tijes herbàcies que es renoven cada any. Sutilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinos es i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal. La sàlvia sutilitza a més com a inhibidora de la transpiració i per les seues propietats estrogèniques.
    • 4. Nom científic: OriganumL’orenga vulgare Lorenga, herba musca o roca morera, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les labiàcies. Lorenga creix en terres poc fèrtils que pertanyen a zones caloroses. També es troba en boscos poc densos i a la vora dels camins. Floreix a partir del mes de maig, més tard ho fa a les àrees muntanyoses del nord i es manté així fins loctubre.
    • 5.  La farigola, timó, timonet o tomell (Thym us vulgaris) és un subarbust de la famíliaLa farigola de les labiades . Sanomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgarNom científic: ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de lorientalThymus vulgaris sanomena «timó», del llatí culte thymus. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.  Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per embalsamar els morts. A lantiga Grècia lutilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creient que la farigola era una font de valor, és per això que també la cremaven davant laltar dels seus déus. Es pensava que lextensió de la farigola per Europa va ser gràcies als romans, ja que lutilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors.
    • ArbustosUn arbust és una planta llenyosa quesol tenir entre 0,5 i 5 metres dalçària.Normalment té troncs múltiples i capdaquests és preponderant.Algunes de les aromàtiques prenen laforma d’arbust, com per exemple elromaní.
    • Cirerer d’arboç(madroño)Nom científic:Arbutus unedoLarboç (Arbutus unedo), és un arbusts o arbre petit autòctons delsboscos de les zones mediterrànies.Els arboços són els fruits de larbre. Aquesta espècie es considerasusceptible a incendis i piròfila.Larbre és assoleix entre 5 i 15 metres dalçada.Les seves fulles són de marge dentat duna dotzena de centímetresde llarg són persistents i ovalades, de color verd fosc brillant persobre, de color verd més pàl·lid al revers. Són rics en tanins.Les flors són de color blanc i en forma de campanes que pengen enraïms i apareixen al setembre-octubre.El fruit és de color vermell-ataronjat quan és madur, és una baiacarnosa, esfèrica, de pell aspra i cobert amb petits pics cònics. Ésun fruit comestible, de no gaire sabor i que és madur a lhivern. Ésric en vitamina C. La polpa és suau, tot i que una mica de farinosa, iconté moltes llavors petites. Els fruits triguen un any a madurar.
    •  El llorer o llor (Laurus nobilis) ésLlorer un arbre perennifoli diòic, únic representant europeu de la família de les lauràcies.Nom científic:  És un dels condiments tradicionals de la cuinaLaurus nobilis mediterrània.  Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. Etimològicament, Laurus és el nom en llatí de llorer i nobilis significa notable, cèlebre. Les fulles són un condiment excel·lent i per això és molt apreciat en la cuina.  El llorer és el símbol del triomf i lendevinament en les cultures mediterrànies. Es troba per tota làrea del mar mediterrani, tan al nord de lÀfrica en països com Tunísia, Marroc o Líbia, com al sud dEuropa, a la península Ibèrica, França, Itàlia o Grècia i a lÀsia occidental en països com Israel, Lliban o Turquia.  Arbre perennifoli que pot assolir fins els 10 m dalçada (pot arribar assolir 25 m en climes càlids) i que presenta el tronc llis i grisenc.
    • LilàNom científic:Syringa vulgaris Arbust o petit arbret de rametes verdoses. Fulles ovades, amb la base en forma de cor. Les flors són petites, de color lila o morat, agrupades en inflorescències còniques o ovoides més o menys allargades, en la part terminal de les rames; són molt ornamentals, tant pel seu aspecte com pel seu aroma.
    • ELS ARBRES Al thosi tenim una gran varietat d’arbres.
    • EL TIL.LERNom científic: Tilia cordata És originària dEuropa, creix en forma silvestre en boscos mixtes o caducifolis, amb un clima càlid, preferentment sobre la conca del Mediterrani i a altures que van des de 900 a 1.100 metres sobre el nivell del mar. Són arbres que poden arribar als 1.000 La til·ler va ser considerat com a arbre sagrat per els pobles germans. Segons la mitologiaa grega, el centaure Quiró va ser fill deSaturn i Filira. La seva mare, al veure el monstre que havia engendrat, li va suplicar als deus que no el deixessin entre els mortals i va ser convertit en tilia. Des de lantiguitat sutilitzava laldura de la til·la com a antiespasmòdic.
    • La nogueraNom científic: Juglans regia  És un arbre caducifoli, corpulent, no gaire alt, aproximadament duns 20 metres, però de capçada àmplia i voluminosa. En els exemplars més desenvolupats, aquesta copa pot començar a poca distància del terra. El tronc acostuma a ser ample, shan trobat alguns exemplars de 5 metres de diàmetre, i es buida en els exemplars vells. Té lescorça esblanqueïda, llisa, que sesquerda amb el pas dels anys. Les branques joves són gruixudes i amb nusos, amb la medul·la típicament buida i dividida mitjançant separadors transversals.  Fulles caduques, alternes imparipinnades, grans, compostes, amb 5 o 9 folíols. El final de la fulla és més gran que els laterals. La vora és bastant llisa.  El noguer perd les fulles a lhivern i a la primavera lhi tornen a sortir al mateix temps que les flors.  Els fruitss són drupes, en grups de 1-4 globulosos, consten de una capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd, que sennegreix i sesquerda a la maduresa. En el seu interior es troba la nou, formada per una coberta dura que sobre en dos parts.  Les nogueres se situen al sud-est dEuropa i oest dÀsia. Des del nord de Grècia fins a lHimàlaia, passant pels Balcans. Destaca la seva presència a la Xina, lIran, Armènia (silvestre) i Amèrica del Nord (especialment Califòrnia). Generalment, en zones templades.  Tradicionalment hi havia arbres aïllats al voltant de les cases de pagès o als pobles que no corresponien a cap varietat en concret, ja que sovint provenien de reproducció sexual a través de la sembra de les nous.
    • Arbre de l’amorNom científic: Cercis siliquastrum Larbre de lamor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum) és lespècie europea del gènere Cercis. És originari de les regions mediterrànies. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors.
    • L’Eucaliptus blau Nom científic: Eucalyptus globulus Leucaliptus blau (Eucalyptus globulus) és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est dAustràlia, tot i que, actualment, es cultiva extensament fora de la seva regió original ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. Fora del seu habitat original, la reforestació amb eucaliptus blau va crear una gran problemàtica pel seu efecte negatiu sobre la biodiversitat. Tot i crèixer molt ràpidament, apobreix el terra i el metabolisme hídric. És un arbre adaptat a terrenys molt secs i treu del terra una quantitat enorme d’aigua. Als Països Catalans són principalment les suredes tradicionals que són amenaçades. Té eucaliptol que produeix un efecte beneficiós a nivell bronquial.
    • El cedreNom científic: Cedrus libani  El Cedre del Líban és una conífera de fulla persistent creix fins els 40 metres dalt amb un tronc de fins a 2,5 metres de diàmetre.  El Cedre del Líban va ser important per a moltes civilitzacions especialment per a les zones àrides del voltant. Els arbres van ser usats pels fenicis per a la construcció i les naus. AEgipte susava per a la momificació i les serradures shan trobat en tombes egípcies. En lèpica de Gilgameshh sesmenten els boscs de cedres com el lloc on viuen els Déus. Els jueus, segons la Llei de Moisés, havien de fer servir lescorça del cedre en la circumcisió. Segons el Talmud, els jueus cremaven fusta daquest cedre en el mont de les oliveres per anunciar lAny Nou. Es va fer servir fustes del cedre per construir el temple de Salomó, entre daltres.  Al llarg de la història hi ha hagut una extensiva deforestació i actualment només queden retalls del gran bosc. La deforestació ha estat particularment intensa al Líban i Xipre. En aquesta illa només hi sobreviuen arbres de 25 metres dalt quan Plini el Vell nesmenta de 40 metres dalt. A Turquia sha reforestat extensivament i 50 milions darbres es planten anualment. Es protegeixen a més de les cabres.
    • La mimosaNom científic: Acacia dealbata  Pertany a la Família de les Mimosàcies ( Lleguminoses).  Ve d’Austràlia.  Arbre perennifoli que fa uns 10-12 m daltura. La capçada és ampla. Lescorça és llisa i de color gris marronosa. Les fulles són compostes, bipinnades, amb els folíols molt petits (2-5 mm de longitud).  Floreix a lhivern, durant els mesos de gener a març. Les flors són molt abundants i es disposen en glomèruls a les puntes de les branquetes. Són rodones i de color groc brillant.  El fruit és un llegum duns 6-8 cm de llarg, de color marró rogenc. Dins hi ha 5-6 llavors. Li agrada molt estar ben assolellada.
    • L’arbre dels fanalets Nom científic: Kolreuteria paniculata Arbre caducifoli, de 5 a 8 metres d’alçària, originari de la Xina i del Japó. De creixement lent, presenta una capçada arrodonida i irregular, amb el tronc tortuós, el fullatge distribuït i l’escorça grisa i fissurada. Les fulles són compostes, bipinnades, que contenen de 7 a 15 folíols oblongues, amb les vores lobulades, irregularment serrats, de color verd fosc. Les flors, que apareixen a l’estiu, són petites, grogues amb una taca vermella, agrupades en raïms terminals. Els fruits són càpsules penjants, còniques, amb 3 valves punxegudes, i les llavors negres.
    • GingoNom científic: Ginkgo biloba En castellà també se li diu «arbol de los escudos» Arbre caducifoli, dioic, de 20 a 30 metres d’alçària, originari de la Xina i del Japó. De creixement lent, presenta una capçada de forma irregular, erecta als individus masculins i estesa als femenins, de fullatge distribuït. L’escorça és llisa, estriada i de color gris. Les fulles, alternes, estriades, en forma de ventall, amb 2 lòbuls, de color verd clar que es torna groc a la tardor. Les flors, que apareixen a mitjans de primavera, són aments de color groc. Els fruits, que apareixen a mitjans de la tardor,. És probablement l’espècie vegetal vivent més antiga. Normalment es planten exemplars masculins degut a l’olor desagradable dels fruits.
    • L’alzinaNom científic: Quercus ilex  Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també conegut com aglaner,aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat dilex "alzina". Aglaner "que fa glans" és derivat de gla, el fruit de lalzina. Belloter "que fa bellotes" deriva del seu fruit, la bellota, provinent de làrab ballūṭa.  La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a lanvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .  El seu fruit com el daltres plantes del gènere Quercus és diu: aglà, gla o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o "barret") les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.
    • L’omNom científic: Ulmus  LUlmus minor, anomenat popularment om, aumiser, um, olm o orm, és un arbrecaducifoli autòcton duns 10-30 metres dalçada.  Té una capçada densa, feta dunes branques llargues i molt verticals però amb els branquillons disposats horitzontalment.  Les fulles de lom són aspres, normalment no sobrepassen els 10 centímetres de llargada, tenen una forma oval acabada en punta, són dentades i un poc asimètriques (respecte el nervi principal de la fulla). La flor és petita, poc vistent i de color vermellós i verd. Floreix a lhivern de febrer a abril. El fruit és una sàmara que apareix a labril quan encara les fulles no han brotat, és sec i alat i duns 1 o 2 centímetres.
    • El xiprerNom científic : Cupressus sempervirens És molt difícil saber el seu origen, perquè és un arbre molt antic i hi ha moltes dades confuses, però es creu que prové del Mediterrani oriental ( Iran, Síria i Xipre ). Arbre sagrat que simbolitza la unió de la Terra i el Cel. Degut a la seva longevitat i al seu color verd tot l’any, se li diu l’arbre de la vida. Entre els grecs i els romans , aquest arbre tenia relació amb les divinitats de l’infern. Estava lligat al cult a Plutó, déu dels inferns. A Europa s’associa als cementeris i a la mort. Potser és una mala interpretació del simbolisme primitiu, ja que antigament se li relacionava amb la immortalitat i la resurrecció. Tenen les fulles en forma descata, fa unes pinyes arrodonides inconfusibles. La forma de xiprer és típica (amb les branques cap a munt) . Pot viure 1000 anys.
    • Ficus. Ficus de cautxú.Nom científic: Ficus elastica  Arbre sempre verd de 6-10 m d´alçada amb el tronc curt, gruixat, a vegades molt ramificat des de poca altura, amb l´ escorça grisosa i llisa. Copa ample, amb las branques exteriors una mica penjants. Fulles alternes, amb pecíol de fins a 5 cm de longitud. Mesuren 12-30 cm de longitud, i són el·líptiques, coriàcies, de color verd llustrós a l´anvers i més pàl·lides al revers, encara que existeixen altres varietats amb altres tons. La venació es molt fina i el contorn llis. Abans d´obrir les fulles estan envoltes en una llarga estípula vermellosa o rosada.  Origen: Índia o Malàisia
    • A una encina verde ( Joan Manuel Serrat) Y de haber nacido en la tierra baja pudo ser timón y volverse al mar. Pudo ser rueda y ver mundo, ser mango, cuna o altar. nudos amargos duelen en tus maderas, Pudo ser ceniza y humo encina verde. o pudo, simplemente, no haber nacido Que tus contornos te quieran, donde manda el roble, pero ahí nació que te respete la muerte. desafiando las reglas, consentida por el sol. Que es bueno que cuando el haya Más cerca de las estrellas. enrojece y los caminos mudan de color, De abrazarse al suelo, entre esqueletos de robles, a pelear la tierra salpiques con tu verdor con los aguaceros, las palideces del bosque. de rellenar grietas con bojes, tomillos y enebros, de andar huyéndole al hacha que el amo blande ligero...,
    • No estan tots, ni totes.Però aquesta és una primeraaproximació al conjunt de plantesdel nostre jardí.A mesura que anem afegint més substituirem aquesta presentacióper altres.