La mateixa caixa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La mateixa caixa

on

  • 646 views

 

Statistics

Views

Total Views
646
Views on SlideShare
580
Embed Views
66

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 66

http://www.joseptortmorato.com 66

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La mateixa caixa La mateixa caixa Presentation Transcript

  • justificació
    Us convido, quant tingueu temps, a fer una passejada per una història molt personal i condicionada per les experiències viscudes.
    Alguns capítols d’aquesta història he tingut el goig de viure’ls, compartint les feines i els neguits amb molts de vosaltres. Ara us proposo compartir el seu record.
    I pels més joves, aquells qui coneixen poc el nostre passat, m’agradaria que aquestes notes els ajudessin a valorar el que hem aconseguit, i els estimulessin a treballar per aconseguir encara molt més.
    Josep Tort i Morató
  • la constitució (1913)
    L’acte de constitució de Caixa Penedès el dia 6 d’abril de 1913, el van presidir el batlle de Vilafranca, Sr. Silvestre Mata, el Degà de Santa Maria, Dr. Joan Badia i Capdevila, i l’advocat Sr. Pau Benach, president de l’Associació Catòlica.
    La Caixa es va instal·lar als locals de l’Associació Catòlica, al 33-35 del carrer de la Font fins que el 1917 es va traslladar al segon domicili social, al número 3 del carrer General Prim.
    Amb els primers excedents comença l'Obra Social que és encara molt modesta, no podia ser d'altra manera. Ajudes a l’asil Inglada Via, a les germanes Josefines, als soldats imponents que es troben a la guerra de l’Àfrica, i obsequis per les llibretes noves de recent nascuts.
  • comencem a créixer
    En el període de postguerra, es produeixen uns canvis fonamentals que es manifesten en la construcció d'un nou edifici social al carrer de la Parellada, cantonada Rambla de Nostra Senyora, i en el nomenament d'un Director.
    La Caixa dels anys cinquanta, època dels meus estudis, era una institució petita, un zero a l’esquerra en el sistema financer del país, però alhora entranyable, almenys per la Vilafranca de aleshores. (12.000 habitants).
    L’operatòria de Caixa Penedès, com totes les altres caixes, està sotmesa a un fort intervencionisme, per la necessitat d’aconseguir tot tipus d’ autoritzacions abans de donar un pas. Amb l’obertura de noves oficines iniciada amb la de Sant Pere de Riudebitlles l’any 1949 i més posteriorment amb la de Vallirana l’any 1957, la Caixa comença a prendre embranzida i a generar força llocs de treball.
    S’obté autorització per obrir sucursals a Sitges i a Sant Quintí de Mediona el 1960, a Sant Feliu de Llobregat el 1961, i els dipòsits de clients comencen a créixer.
  • els anys 60, expansió
    A partir de l’any 1964 l’obertura d’oficines estava regulada pels Plans d’expansió que elaborava el ICCA i que cada any aprovava el Ministeri d’Hisenda.
    La capacitat d’expansió es calculava sumant recursos propis i de tercers i restant la capacitat consumida per les oficines ja obertes. Cada localitat tenia fixat un consum en milions de pessetes de capacitat d’expansió i si dues caixes demanaven la mateixa oficina del pla, tenia preferència la més petita pel que fa al territori en que actuava.
    Del 1964 al 1973 hi va haver set plans d’expansió en que Caixa Penedès va anar demanant totes les oficines que va poder.
  • els anys 70, un salt endavant
    La Caixa, limitada inicialment per la legislació, a través del Plans Anuals d'Expansió, iniciats el 1964, aprofita totes les oportunitats que se li presenten i comença una forta expansió territorial: la comarca del Penedès en primer terme, i la del Baix Llobregat, l'Anoia i el Garraf en segon.
    El principal producte és el crèdit, i una política comercial, agressiva en la captació de dipòsits.
    La progressiva introducció del teleprocés, que permetia la connexió de les oficines amb l'ordinador central, a Vilafranca. va anar canviant la manera de treballar.
    Els anys setanta la inflació va pujar a cotes del 8% i va arribar fins el 17% i les llibretes només es pagaven al 2,75% i a terme el 6%, excepte les imposicions a més de dos anys que a partir de 1974 van ser d’interès lliure.
  • els anys 80, expansió a tot Catalunya
    A començaments dels anys vuitanta no hi havia targetes de crèdit, ni mòbils,  ni correus electrònics, ni discos compactes, ni codis de barres i els pisos valien tres o quatre milions de pessetes. Ara tot això sona molt llunyà, però en realitat no fa tant de temps.
    Els vuitanta van ser anys molt densos d'esdeveniments per a la Caixa i pel país, amb l’entrada en funcionament del procés autonòmic català.
    L’any 1986 s’adopta el nom més comercial de Caixa Penedès, i estrenem el nou símbol del raïm daurat, i els verds institucionals.
  • els anys 90, la consolidació
    Aquesta dècada està molt a prop i ja som molts els que l'hem viscut i la recordem amb detall.
    Els entorns de treball ja incorporen les eines ofimàtiques, Excel, Word, PowerPoint i les aplicacions informàtiques s’obren de manera que els sistemes es fan compatibles, es potencien els caixers automàtics, i arriba el boom de les targetes, els TPV i tota mena de mitjans de pagament electrònics.
    A mitjans 1996 es completa el trasllat dels Serveis Centrals al nou edifici situat al polígon amb noves infraestructures, com ara el cablejat estructurat, l’electrònica activa, la fibra òptica, el radio enllaç, la banca electrònica, entorns internet / intranet, i la nova centraleta digital.
  • els anys 2000, de la pesseta al euro
    La primera dècada del segle XXI hi ha alts i baixos en l'activitat econòmica. Els primers anys ens trobem amb el ràpid creixement i el posterior esclat de la bombolla tecnològica. La sortida a Borsa de Terra i la seva revaloració, va acabar per animar als indecisos, que van apostar per projectes de qualsevol tipus que es van quedar pel camí. A la fi de la dècada, esclata l'altra bombolla, la immobiliària.
    L'entrada en vigor de l'Euro havia donat més pes al Banc Central Europeu, i feia preveure més estabilitat en els tipus d’interès, però les fluctuacions en els últims mesos del període 2008-09 són escandaloses. En només 14 mesos l’euribor passa del màxim històric diari del 5.526% el 2 d'octubre de 2008 al mínim del 1.222% del 16 de novembre de 2009.
    Són anys en que el sector financer té un entorn difícil, competitiu i madur, amb tipus d’interès a mínims històrics, poca disposició a l’estalvi, propensió al consum i a l’endeutament hipotecari arrel del fenomen immobiliari, amb un encariment de preus desorbitat.
  • temps de fusions, incerteses...
    L'excés de competència i l'estrenyiment de marges han propiciat la integració d'entitats financeres, buscant formes de reforçar la solidesa, millorar l'eficiència operativa, diversificar els riscos reduint el nivell de concentració en àrees o sectors econòmics determinats, i accedir a fórmules de finançament o d'inversió que estan restringides a les entitats més petites.
    Els Consells d’Administració de Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra acorden el 2 de juny de 2010, desenvolupar un pla conjunt d’integració mitjançant la constitució d’un S.I.P. que és aprovat per l'assemblea del 16 de setembre de 2010.
    Finalment el grup BMN inicia l’activitat el 22 de desembre de 2010 després de que  les assemblees de les quatre caixes aprovessin l'adaptació del contracte que les vincula, que inclou la mutualtizació del 100 por cent dels resultats des del primer any
  • Deixeu-me concloure esmentant les paraules del President Sr. Parera el dia de la inauguració dels Serveis Centrals, el Juliol del 1997.
    “Quan en la dinàmica de les Caixes preuem el vertigen i l’eufòria del diner pel diner, no reflectim l’esperit institucional que va motivar la seva fundació, esperit que ningú no ha derrogat encara, malgrat les formes externes i la voracitat implacable en que moltes vegades ens manifestem, enduts per la passió del guany a tot preu”.
    Mantinguem-nos atents a aquest senyal d’alerta, subratllant que “ningú ha derrogat encara l’esperit fundacional de les nostres entitats”, i tinguem present que la nostra Caixa d’avui i de demà, sigui quin sigui el nom que porti, és, serà, fruit de la voluntat, de les idees, de la imaginació, dels somnis i de l’acumulació de molts esforços individuals, i que caldrà en cada moment, “saber tocar de peus a terra”. com els ceps d’aquest Penedès on tenim les arrels. 
  • http://www.joseptortmorato.com/lamateixa/lesarrels_cat.html
    http://www.joseptortmorato.com/lamateixa/mapaweb_cat.html