Cloc a l'estel 1

347 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
347
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cloc a l'estel 1

  1. 1. Cloc! dAugust Bover r JOSEP-SEBASTIA CID I CATALA August Bover ens ofereix a C/oc/ un conjunt de versos juganers acompanyats de les il.lustracions de Pere Capellá en una acurada edició dArola en la seua col lecció dedicada a la poesia. Fer-ne aquí la presentació és un reconeixement al professor Bover, actualment catedrátic emérit de Filologia Catalana de l¿ Uni- versitat de Barcelona, i al valor dun llibre estimulant, plaent per lenginy lingüístic i el compromís vital que hi traspua. Del professor Bover coneixia una part de la seua tasca docent i filológica, lobra poética la vaig comenqar a descobrir amb Ierres de llicorella (2007), el seu poemari nascut dels paisatges prioratins. La poesia dAugust Bover es publica en la maduresa de lautor i es troba recollida en antologies i en els llibres següents: En pélag damor (1999), Lhivern sota el Cadí (2001), Mojave (2006), Terres de llicorella que salimenta de lenginy verbal" i fa un nostre primer pare" és dedicada a Llull. (2007) i Cloc! (2011) i ha estat traduida a repás de les diverses traves lingüístiques 3- El cant a la terra, a través de la lalemany, langlés, lespanyol, el francés, que impulsen el poemes del llibre i que toponímia. Dibuixa, com diria el nostre litaliá i el japonés. Per tenir una primera en constitueixen el fil conductor. Peró Artur Bladé i Desumvila, una Geografia visió del conjunt daquesta producció re- lexigéncia, el sentit que naix dels poemes espiritual, oberta al món en el -penso joc de gentilicis que trobem a Ball de meto al breu estudi dAina Torrent-Lenzen va més enllá dun joc purament formal: " Entre la quietud i el moviment, el present En el poema Rims curts, en una tirallonga d¡sfresses- i que esdevé un auténtic cant i la historia: una aproximació a la poesia monosil.lábica, ens dirá que dins de tots al país. Entre els poemes amb nomen- dAugust Bover". Com en Octavio Paz, els mots hi són tots cinc senys. A partir clátor, citem, per exemple: La relació de lesséncia dalló poétic en Bover naix de daquí la lectura que proposem es fixa pobles monosil lábics, entre ells Bot i Flix, la fixació dinstants de percepció. en la descoberta daquests cinc sentits, esmentats aTots som un; Trencadissa, en En referéncia a C/oc, el llibre que avui els batecs del llibre, que anem trobant en qué juga amb la "ce trencada"; El reguit- presentem el professor Enric Balaguer cinc centres de referéncia: zell de Ienfilafi que recorre el territori de csrrirr "Dpsnrés dpls darrers reculls 1- La llengua- El festival de la riquesa i la doble ele, de Benimantell, al sud del japonitzants, vinculats a uns paisatges de les possibilitats lingüístiques del catalá Valenciá a Camporells, a la Franja de País concrets, ara el poeta sendinsa pel ca- constitueix, com ha estat dit, laspecte més Ponent o a la Catalunya francesa; Sinuosa mins iniciats per lavantguarda francesa evident del poemari. En triem, com a mos- sor¿ amb pobles marcats per la fricció del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, tra, dos exemples: El poema Seqüéncie5 de les "esses" com Orpesa i SAgaró; els fa un recorregut polimorf per algunes de que presenta un tautograma progressiu, atrevits xocs de sibilants a El faroner de les contraintes clássiques: el sonet amb és a dir una composició en qué cada vers cap dArtrutx, elc. eco, el poema aparentment bilingüe, els comenea amb una lletra i va avanqant 4- Lafirmació del país: Llengua, cultura, gentilicis desplaqats, els lipogrames mono- seguint lordre de labecedari i que ens territori configuren en definitiva una pá- vocálics, el monosil.labisme, la seqüéncia recorda un fragment de Gerard Vergés, tria que es vol lliure. Llegim-ho en forma de tautogrames, etc. Peró no satura aquí, el seu inacabat tautograma progressiu a de sonet a Leco, el futur... i nosaltres, sinó que va molt més enllá tot explorant Lombra rogenca de la lloba. El joc verbal publicat a lEco de Sitgres la vigília del re- algunes de les característiques de la llen- es clou en una eclosió en el poema ler- feréndum popular sobre la independéncia gua catalana: el triftong, lús de la diéresi, rabastall, amb un cloc, el mot final, que de Catalunya. del guionet i del punt volat, lobertura i el sembla una culminació i un anunci potser 5- El sentit del jo: A la fi el sentit naix tancament de les vocals, la vocal neutra, dun nou tomb en la producció literdria de dun jo que, discretament es manté rere les lAugust Bover. paraules i que és el garant de les diverses els sons de les consonants, les combina- cions dels pronoms febles, les interjec- 2- El reconeixement i afirmació de la signif icacions que sens van mostrant. cions onomatopeiques o la formació de tradició literária de lenginy entre els nos- . Amb C/og aquest jo objectivat en paraules...",En el próleg de C/oc, el mestre tres. Amb mencions explícites a Cerverí de els jocs amb les paraules, ens fa recórrer verbívor Márius Serra apunta una idea Girona, Jaume Roig, la literatura popular, gaudis, anhels, neguits íntims ialhora molt encertada: Suggereix ladscripció el Pere Quart, de la coneguda Tirallonga col lectius i augura nous camins per al jo de monosíl.labs. Significativament la pri- i potser també per al país grácies al do, deo dels lectors a una nova fe, el boverisme, nrc pq LIvl fon¡mont: trn " Un eStat mental mera secció del llibre "El palíndrom del vegades secret, de la paraula poetica. Yur

×