2. El pi és la relació entre els cops que el diàmetre cap al perímetre. El nombre PI és 3'1416 i infinits de decimals més.
3. Arquímedes va descobrir que si calculaves la mitjana del perímetre d'un polígon regular inscrit i circumscrit en un cercle, en podies saber la longitud, que sortia més exacta com més costats tenia el polígon. El matemàtic François Viète va calcular la longitud de la circumferència amb un polígon de 393.216 costats.
4. El matemàtic John Wallis (1616-1713) va descobrir una sèrie formada pels nombres parells al numerador i els senars al denominador s’acostava a Pi a mesura que vas multiplicant més i més termes.
5. W. Leibniz (1646-1716) va descobrir més tard una altra sèrie, formada amb els nombres senars al denominador i que s’acosta també cada vegada més a Pi a mesura que afegim termes.
6. Una altra manera de calcular el perímetre del cercle sense utilitzar el nombre Pi, seria fent la quadratura del cercle, tot i que és impossible. Si es pogués fer, primer s'hauria de passar a triangle, després a rectangle i després a quadrat.
7. Qui va començar a descobrir aquesta impossibilitat va ser al 1761 el matemàtic suís Johann Heinrich Lambert, i després va acabar la investigació al 1882, un altre matemàtic alemany, Ferdinand Lindemann.
