Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
193
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ConductismeCorrent de la psicologia que defensa la utilització de procediments estrictament experimentals pera estudiar el comportament observable, la conducta, considerant lentorn com un conjuntdestímuls-resposta. Lenfocament conductista en psicologia té les seves arrels enlassociacionisme dels filòsofs anglesos, així com en lescola de psicologia nord-americanaconeguda com funcionalisme i en la teoria darwiniana de levolució, ja que ambdues correntsposaven laccent en una concepció de lindividu com un organisme que sadapta a l ambient.http://www.psicoactiva.com/bio/bio_20.htmhttp://www.psicoactiva.com/bio/bio_15.htmhttp://www.psicoactiva.com/bio/bio_22.htmhttp://www.psicoactiva.com/bio/bio_19.htm
  • 2. CaracterístiquesCada component del sistema educatiu ha de ser considerat quant a la seva capacitat demodificar directament o indirectament el comportament de lestudiant. El conductisme sencarrega de l estudi de la conducta humana observable i no de la consciència, lobjectivitatcontra el subjectivisme, a més, fonamenta que a un estímul li segueix una resposta, sentaquesta el resultat de la interacció entre lorganisme que rep lestímul i l entorn.El comportament humà és exclusivament producte de les respostes a determinats estímuls.Quan un nen neix és com un llibre en blanc en el qual s’hi pot escriure qualsevol cosa. Pertant el condicionament que rebi determinarà el seu aprenentatge i la seva personalitat.L’aprenentatge ve de l’exterior, dels estímuls que rebi l’estudiant i dels reforços que rebin lesseves respostes, s’adquireix a base de reforçar positivament o negativa determinadesrespostes: la conducta tendeix a ser repetida si el reforç és positiu i a evitar-se si el reforç ésnegatiu. Les qualificacions, positius, felicitacions, són els incentius que motiven l’alumne aaprendre i complir amb els requisits escolars. Si un estudiant té un aprenentatge erroni o unaconducta inadequada és com a conseqüència de l’historial de reforços i estímuls que harebut.L’aprenentatge és igual per a tothom, les mateixes estratègies han de funcionar igual pertothom.
  • 3. http://peremarques.pangea.org/aprendiz.htmObjectius educatiusEl professor declara i predetermina els objectius i els resultats de manera molt estricta idetermina i controla rigorosament les activitats orientades a aconseguir aquests resultats. Elcentre datenció són les dades específiques o les habilitats definides fermament.S apliquen mètodes com l aprenentatge per repetició, les lectures guiades, les tasquesguiades de manera estricta i proves de progressió molt específiques.Rol de lestudiant L’estudiant té un paper passiu ja que l’aprenentatge ve de l’exterior. S’ha de limitar a seguir les ordres que se li donin i el mateix procés el portarà cap a on hagi d’anar. Per al Conductisme, lestudiant esdevé un element receptiu destímuls, sobre el qual sactua per a la consecució duns determinats resultats. Interessa la consequència que es deriva duna acció executada des de lexterior (lentorn, el professor, ...). Sobre lestudiant sapliquen pràctiques, experiències, estímuls, accions, etc. que pretenen l obtenció d un resultat materialitzat en ladquisició de coneixements.
  • 4. Interacció entre estudiants L’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. És, doncs, un procés individual, l’alumne només cal que tingui interacció amb el seu material d’aprenentatge i amb el professor que li subministra el material i els reforços.
  • 5. Rol del docent És absolutament bàsica la funció del docent com a preparador dels materials, amb material ben dissenyat, l’alumne no ha de tenir cap dificultat. El procés consisteix en un mecanisme que ha d’anar transcorrent segons allò previst. No hi poden haver dubtes, només respostes equivocades que es corregiran a base de reforços. Ensenyar, a més, és preparar un conjunt de reforços que facilitin l’aprenentatge, amb estímuls ben pensats i reforços ben aplicats, l’aprenentatge serà un èxit. En una classe presencial, el docent té un paper gratificador o sancionador, segons sigui la resposta de l’alumne.http://www.youtube.com/watchv=okr8aK3KbYI&feature=PlayList&p=07FBF67058F01AFE&playnext_from=PL&playnext=1&index=27 Relació docent-alumnesEl professor té un control absolut sobre els continguts i els procediments de lensenyament,que lalumne segueix. Daltra banda, el professor ha de saber trobar, segons qui siguilalumne, els reforços (positius o negatius) més adequats per estimular lalumne.
  • 6. Criteris i instruments davaluació Lavalució es basa totalment en els resultats, ja que lanàlisi de la conducta i de les respostes externes és lúnica manera de comprovar si sha avançat en el procés daprenentatge. Com que els materials per a laprenentatge són molt seqüencials, és impossible passar a la fase següent dels continguts a aprendre si no sha interioritzar lanterior. A més a més, com que aquests continguts shan repartit en "unitats" molt fraccionades i concretes, generalment lavaluació només es pot basar en sistemes binaris “assolit” o “no assolit”, no hi ha espai per al matís o la reflexió.