Anna martin

FISICA I QUIMICA 1 INDEX1)Tema 1: La mesura2)Com fer una V de Gowing3)Tema 2: La matèria per fora4)Tema 3: La matèria per dins5)Taula periòdica6)Tema 4: Les mescles7)Vocabulari específic del tema 48)Activitats JClic

1. LA MESURA MESURAR Les magnituds són propietats que poden ser mesurades. La longitud, el volum, la massa..., són exemples de magnituds. Mesurar consisteix en comparar la magnitud que volem obtenir amb una altra que es pren com a patró o unitat de mesura. El sistema internacional d’unitats (SI), recull les unitats recomanades internacionalment MAGNITUDS I UNITATSSISTEMA INTERNACIONALMAGNITUD UNITAT SÍMBOLLongitud Metre mMassa Kilogram KgTemps Segon s NOTACIÓ CIENTIFICA La notació científica és un mode concís d’anotar nombres per mitjà de potències deVolum Metre cúbic m3 deu, aquesta notació és utilitzada en nombres molt grans o molt petits: 101 =10 10-1 = 1/10 = 0’1Capacitat Litre l 102 = 100 10-3 = 1/1000 = 0’001 103 =1000 10 -9 = 1/1000000000 = 0’0000000001 10 6 = 1000000 ARRODONIMENT DE NÚMEROS 109 = 1000000000 16,7142857 1020 = 100000000000000000000 1 2 3 4 5 16’7 16’71 16’714 16’7143 16’71429

1. PREGUNTA COM FER UNA V DE GOWING 1. PREGUNTA: Hem de trobar una pregunta que 6. CONCLUSIONS pugui englobar tota la practica, que tingui a veure. Moltes vegades els objectius en forma de pregunta. 2. MATERIALS: Tal com diu el nom de l’apartat, 8. TEORIA hem d’escriure el nom de tots els materials que hem necessitat per realitzar la practica. 5. TRANSFORMACIONS 3. CONCEPTES: Hem d’explicar les accions que fem, sense dir que ha passat. 4. REGISTRES: Mentre la practica, si hem agut de fer una taula, algunes operacions, o tant sols el que hem observat, tot això ho hem de 4. REGISTRES ficar a registres. 5. TRANSFORMACIONS: Si hem fet algun dibuix, 7. CONCEPTES alguna gràfica, o tant sols els resultats de les operacions, ho hem d’escriure. 6. CONCLUSIONS: Responem la pregunta, però amb una mica de explicació i explicant el 3. CONCEPTES perquè. 7. CONCEPTES : Totes les paraules que són noves per nosaltres i que no sabem del tot el significat les escrivim. 8. TEORIA: Hem descriure la definició de totes les paraules que fiquem a conceptes. 2. MATERIALS

2. LA MATERIA PER FORA DIFERÈNCIA ENTRE MATÈRIA I MATERIALS La matèria és tot allò de que està format l’Univers. Una substància és un tipus de matèria Els materials són substàncies que sutilitzen per fabricar objectes. MASSA: Quantitat de matèria VOLUM: És la mesura de l’espai que ocupa un cos o una substància. CAPACITAT: És la quantitat de líquid o gas que cap en un recipient.DENSITAT: Dos cossos de diferents substàncies, encara que tinguin el mateix volum generalment no tenen la mateixa massa. La densitat d’una substància és la massa per unitat de volum d’aquesta substància. D = massa : volum ESTATS DE LA MATÈRIA SÒLID, LÍQUID, GAS: Qualsevol substància pot estar en tots els estats a la temperatura adequada. A temperatura ambient (25ºC), cada substància té un estat concret. ESTATS SÒLID LÍQUID GAS Tenen forma pròpia S’adapten a ala forma del recipient S’adapten a ala forma del recipient Són incompressibles Són incompressibles Són compressibles TEORIA CINETICO-MOLECULAR Es basa en els següents principis postulats: 1. Tota la matèria està formada per petites partícules indivisibles. 2. Totes les partícules d’una substància són iguals 3. Totes les partícules estan en moviment 4. Totes les partícules es fan forces entre elles.

EXPLICACIÓ DELS ESTATS a. Sòlid o En els sòlids les partícules s’atreuen molt fortament i el seu moviment resta restringit per la vibració en posició fixe. o Les partícules estan molt juntes. o Les partícules estan distribuïdes de forma ordenada. b. Líquido L’atracció entre les partícules és més feble que en els sòlids, però prou forta per mantenir les distancies que les separen. o Les partícules romanen unides, però poden rodar damunt les altres c. Gas o Estan formats per partícules molt allunyades les unes de les altres. o Les partícules es mouen lliurement. o Hi ha un gran espai entre les partícules. ELS CANVIS D’ESTAT Les substàncies poden canviar d’estat si se les esclafa o refreda. S’anomenen progressius si la substància absorbeix calor i regressius si desprèn calor LÍQUID LÍQUID – GAS = VAPORITZACIÓ LÍQUID – SÒLID = SOLIDIFICACIÓ GAS – LÍQUID = CONDENSACIÓ GAS – SÒLID = SUBLIMACIÓ REGRESSIVA SÒLID – LÍQUID = FUSIÓ SÓLID – GAS = SUBLIMACIÓ PREGRESSIVA SÒLID GAS 10ºC 283ºK LES ESCALES DE TEMPERATURA. 30ºC 303ºK La temperatura es mesura amb el termòmetre que es mesura amb diferents escales: - Escala Celsius o centígrada (més extensa) -10ºC 263ºK - Escala Fahrenheit - Escala Kelvin (La temperatura més petita és 0ºC, que equival a -273ºC) -100ºC 73ºK -273ºC 0ºK

LA TEMPERATURA I CANVIS D’ESTAT1) Les temperatures de fusió i ebullició, i totes les temperatures de canvi d’estat no canvien mentre succeeix el canvi d’estat, és a dir, són constants. 2) La calor aportada a un cos s’utilitza en: a. En augmentar el moviment de les partícules segons la TCC, en els moments en que no hi ha canvi d’estat. b. En efectuar el canvi d’estat en els moments que SI hi ha canvi d’estat.EN QUIN ESTAT ESTROBEN AQUESTES SUBSTÀNCIES A AQUESTA TEMPERATURA? Estany (Tº = 500ºC) =Sòlid Plom (Tº = 1000ºC) = Líquid Zinc (Tº=1000ºC) = Gasos Alumini (Tº = 500ºC) = Sòlid Zinc (Tº = 500ºC) = Líquid Ferro (Tº=2500ºC) = Líquid Plata (Tº= 2500 ºc) = Gasós

3. LA MATÈRIA PER DINS ELS PROTONS I ELS NEUTRONS Els protons i neurones són partícules que estan concentrades al nucli del àtom. Tenen aproximadament la mateixa massa, però el protó té càrrega positiva i el neutró és neutre, com el seu nom indica. ELS ELECTRONS Els electrons són unes partícules molt més petites i lleugeres que els protons i els neutrons. Tenen càrrega negativa i es mouen molt ràpidament, duna manera pràcticament imprevisible; formen una espècie de núvol que rodeja el nucli. ELS ELEMENTS Els elements són substancies formades per un sol tipus dàtoms. Lor és una substància formada per molts àtoms dor Els isòtops són àtoms dun mateix element que tenen que són iguals entre ells. Avui dies es coneixen poc més de diferent nombre de neutrons. Tots els elements de la cent elements diferents, tots recullen en la taula periòdica (la taula periòdica tenen isòtops, uns més abundants que taula periòdica sha anat completant al llard dels anys). altres i alguns poden ser radioactius. Cada element es representa per un símbol que sol coincidir Ió amb la primera lletra del seu nom en llatí. Un àtom pot perdre o guanyar electrons i transformar- se en una partícula amb càrrega elèctrica.ELS ÀTOMS SUNEIXENLa majoria dels àtoms necessiten unir-se amb altres àtoms, siguin o no del mateix element, per tal de aconseguir una formacióestable. Aquestes unions sanomenen ENLLAÇOS QUIMICS. Quan es fan aquestes unions es poden fer dos tipus de substàncies: Element CompostUn element és el resultat de dos àtoms iguals.: O2 O 3Per exemple loxigen que nosaltres respirem és O2 i la Ozó és O3Un compost és una substància que sobté quan els àtoms que suneixen són àtoms diferents:Per exemple la sal de cuina: Na Cl, o laigua H2OEn alguns casos, uns quants àtoms suneixen amb la finalitat de compartir electrons. Quan això succeeix, lenllaç químic és molt forti lestructura que formen els àtoms sanomena molècula.

4. LES MESCLESLES MESCLES Les mescles són formades per una barreja de diverses substàncies pures, que poden ser elements o compostos. Exemples diversos: aigua i diòxid de carboni (gasosa), oxigen i hidrogen i nitrogen i vapor daigua (aire) Tipus de mescles: Mescles heterogènies: Es possible diferenciar-ne els components. Per exemple: aigua i sorra Mescles homogènies: No és possible distingir els components. Per exemple: aigua i sal SUSPESIONS I COL·LOIDES Existeixen unes mescles heterogènies difícils de reconèixer: les suspensions i els col·loides. Les suspensions tenen partícules que es veuen a simple vista. Exemple: aigua amb farina Els col·loides tenen partícules dispersades tan petites que cal lajuda dun microscopi. Exemple: la llet.Les propietats duna mescla són també una barreja de les propietats que caracteritzen cadascun dels seus components. Algunes propietats es conserven i altres no. Si que es conserven: el gust No es conserven: la densitat LES MESCLES HOMOGÈNIES LES DISSOLUCIONSLes dissolucions és com anomenarem les mescles homogènies tant de líquids com de sòlids com de gasos. Exemple: alcohol i aigua, diòxid de carboni amb aigua, laire.... Els aliatges són dissolucions. EL SOLUT I EL DISSOLVENT Són els components duna dissolució, el solut és la substància que es dissol i que normalment està en menor quantitat i el dissolvent és la substància que dissol el solut i que normalment està en major quantitat. LA SOLUBILITAT La solubilitat és la capacitat que té un solut de dissoldres, depèn, per tant, de la parella solut-dissolvent. Diem que laigua i loli són líquids immiscibles. En canvi, laigua i lalcohol són líquids miscibles, ja que lun es dissol en laltre. ELS EFECTES DE LA TEMPERATURALa solubilitat dun determinat solut és limitada i varia amb la temperatura. Per exemple la solubilitat dels sòlids i els líquids augmenta amb la temperatura però la solubilitat dels gasos disminueix amb la temperatura. La solubilitat és limitada per cada solut i per cada dissolvent, i la quantitat que li correspon pot ser molt gran o molt petita. Direm que la dissolució està saturada quan el dissolvent tingui el màxim solut possible.

LA CONCENTRACIÓ: Forma dexpressar la quantitat de solut que hi ha en una quantitat de dissolució. La concentració sexpressa en grams de solut partit per litres de dissolució (g/l) o en tant per cent, és a dir, grams de solut per cent grams de dissolució (%). CALCULAR LA CONCENTRACIÓ: ELS PROCESSOS FÍSICS DE SEPARACIÓ 1) 500ml de dissolució Sovint interessa separar els components duna mescla. 10 g de solut Els processos que no canvien la naturalesa de les substàncies i que intervenen en la 10g/0’5l = 20 g/l separació sanomenen processos físics i es basen en les propietats de les substàncies. 2) 250 ml de dissolució Per separar una substància duna mescla cal conèixer alguna propietat característica de 20 g de solut totes les altres. Per exemple sal i aigua: aigua sevapora a temperatura molt més baixa que 20g / 0’25l = 80 g/l la sal. Sorra i llimadures de ferro: el ferro pot se atret per un imant. Sorra i aigua: un filtre no deixaria passar la sorra. Per separar mescles heterogènies, les tècniques de separació més importants són: la decantació i la filtració. Si són mescles homogènies, es fa servir: levaporació o cristal·lització, la cromatografia i laMESCLES HETEROGÈNIES: destil·lació.LA DECANTACIÓ: (Mirar foto de la dreta) MESCLES HOMOGÈNIES:LA CROMATOLOGIAUna manera de separar diferents sòlids duna dissolució és la bromatologia, nosaltres utilitzarem labromatologia de paper: Un líquid ascendeix per capil·laritat i arrossega els sòlids que dissol, però ho fa demanera diferent.LA DESTIL·LACIÓLa destil·lació és un mètode per separar mescles en què saprofita el fet que les substàncies que es volenseparar tenen punts debullició diferents.LA SOLUBILITAT 2Cada substància pura té una solubilitat característica que depèn de la temperatura i que varia de formadiferent.

VOCABULARI SEPARACIÓ DE COMPONENTSESPECIFIC DEL TEMAImmiscible Aigua, alcohol i llimadures de ferroMiscibleDissolucióDissolvent FiltracióMesclaMescla heterogèniaMescla homogènia Ferro Aigua i alcoholDestil·lacióCromatografiaFiltració Destil·lacióEvaporacióDecantació Aigua AlcoholConcentracióSolubilitatCorbes de solubilitatCristal·lització EMBASSAMENTSaturació Reixes Separar de l’aigua els objectes gransSubstància pura Dipòsit de Afegir substàncies que facilitinCol·loides sedimentació que les impureses s’aglutinin iSuspensions sedimentinDissolució concentradaDissolució diluïda Filtres de sorra o Es recullen els sedimentsAliatge carbóEmbut de decantació Dipòsit de cloració S’afegeix clor per eliminar elsRefrigerant gèrmens patògensSeparació magnètica Dipòsits demmagatzemat

Anna martin

by jpiniesster on Mar 07, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Anna martin Presentation Transcript