LES QUATRE ESPELMES
EREN QUATRE ESPELMES QUE
CREMAVEN LENTAMENT.
TOT ESTAVA EN
SILENCI I ES PODIA
SENTIR EL QUE
DEIEN ENTRE ELLES.
LA PRIMERA VA DIR:

- JO SÓC LA
COL·LABORACIÓ!
TANMATEIX, LES PERSONES
NO CREUEN EN MI. TINC
GANES D’APAGAR-ME.

I, ESMORT...
DIGUÉ LA SEGONA:

- JO SÓC LA
RESPONSABILITAT!
SÓC SUPÈRFLUA. LES
PERSONES NO VOLEN RES DE
MI. NO TÉ SENTIT SEGUIR
CREMANT...
TRISTA, LA TERCERA VA DIR:

- JO SÓC LA MOTIVACIÓ!
NO TINC FORCES PER SEGUIR
ENCESA. LES PERSONES EM DEIXEN
DE COSTAT, NO ...
DE SOBTE...

VA ENTRAR UN PROFESSOR
I VEIÈ LES TRES ESPELMES
APAGADES.

- QUÈ ÉS AIXÒ?
 HAVIEN DE RESTAR
ENCESES FINS AL F...
ALESHORES PARLÀ LA
QUARTA ESPELMA:

-NO TINGUIS POR,
MENTRE JO TINGUI FOC
PODREM ENCENDRE LES
ALTRES.

       JO SÓC
L’ESP...
EL PROFESSOR, AMB ELS ULLS
BRILLANTS, VA AGAFAR
L’ESPELMA ENCESA ...

I VA ENCENDRE LES ALTRES.
QUE
L’ESPERANÇA
MAI S’APAGUI
DINTRE
NOSTRE!
...i que cadascú de
nosaltres, sapiguem ser
l’energia que AQUEST
PROFESSOR necessita
per mantenir enceses
la col·laboració...
...i que ho fem cada
dia, cada moment,
que ho fem sempre
amb les persones
que conviuen
amb nosaltres.
Perquè ....
• No hi ha foscor,
  per gran que sigui,
  que una humil
  espelma no pugui
  il.luminar.
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

4 espelmes amb esperança...

761
-1

Published on

L'esperança no l'hem de perdre, doncs és el motor i la conseqüència alhora d'una bona autoestima...

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
761
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

4 espelmes amb esperança...

  1. 1. LES QUATRE ESPELMES
  2. 2. EREN QUATRE ESPELMES QUE CREMAVEN LENTAMENT.
  3. 3. TOT ESTAVA EN SILENCI I ES PODIA SENTIR EL QUE DEIEN ENTRE ELLES.
  4. 4. LA PRIMERA VA DIR: - JO SÓC LA COL·LABORACIÓ! TANMATEIX, LES PERSONES NO CREUEN EN MI. TINC GANES D’APAGAR-ME. I, ESMORTEINT-SE ES VA APAGAR.
  5. 5. DIGUÉ LA SEGONA: - JO SÓC LA RESPONSABILITAT! SÓC SUPÈRFLUA. LES PERSONES NO VOLEN RES DE MI. NO TÉ SENTIT SEGUIR CREMANT. TOT SEGUIT, UNA LLEUGERA BRISA BUFÀ SUAUMENT SOBRE ELLA, I S’APAGÀ.
  6. 6. TRISTA, LA TERCERA VA DIR: - JO SÓC LA MOTIVACIÓ! NO TINC FORCES PER SEGUIR ENCESA. LES PERSONES EM DEIXEN DE COSTAT, NO ENTENEN LA MEVA IMPORTÀNCIA. S’OBLIDEN DE LA NECESSITAT DE POSAR IL·LUSIÓ EN TOTES LES COSES QUE FEM A L’ESCOLA CADA DIA. I SENSE ESPERAR, S’APAGÀ.
  7. 7. DE SOBTE... VA ENTRAR UN PROFESSOR I VEIÈ LES TRES ESPELMES APAGADES. - QUÈ ÉS AIXÒ? HAVIEN DE RESTAR ENCESES FINS AL FINAL!!. DIT AIXÒ, LI ENTRÀ UNA GRAN TRISTESA.
  8. 8. ALESHORES PARLÀ LA QUARTA ESPELMA: -NO TINGUIS POR, MENTRE JO TINGUI FOC PODREM ENCENDRE LES ALTRES. JO SÓC L’ESPERANÇA!
  9. 9. EL PROFESSOR, AMB ELS ULLS BRILLANTS, VA AGAFAR L’ESPELMA ENCESA ... I VA ENCENDRE LES ALTRES.
  10. 10. QUE L’ESPERANÇA MAI S’APAGUI DINTRE NOSTRE!
  11. 11. ...i que cadascú de nosaltres, sapiguem ser l’energia que AQUEST PROFESSOR necessita per mantenir enceses la col·laboració, la responsabilitat, la motivació i l’esperança!!!
  12. 12. ...i que ho fem cada dia, cada moment, que ho fem sempre amb les persones que conviuen amb nosaltres.
  13. 13. Perquè ....
  14. 14. • No hi ha foscor, per gran que sigui, que una humil espelma no pugui il.luminar.

×