Grau en Multimèdia Curs 2013-14, 2n
Semestre
Mitjans Interactius
PAC1 – L'avantsala
dels Mitjans Interactius: el context
A...
Índex
1. Objectiu............................................................................................................
1. Objectiu
1. Objectiu
De la llista que a continuació es proposa, cal escollir tres conceptes i plantejar
una reflexió so...
2. La Societat de la Informació
2. La Societat de la Informació
Hi ha diverses maneres de definir i entendre el que és la ...
3. Modernitat i globalització
3. Modernitat i globalització
Encara que hi ha certa tendència a emprar la paraula globalitz...
3. Modernitat i globalització
1454). Aquest fet va permetre que, en el segle XVI, l'edició de llibres es
convertís en una ...
3. Modernitat i globalització
d'aquests mitjans de comunicació juntament amb l'aparició d'altres mitjans com
el cinema i e...
3. Modernitat i globalització
la distribució i l'accés a aquests tipus de continguts, i segurament ha suposat
l'impuls més...
4. Els mitjans i la cultura de la convergència
4. Els mitjans i la cultura de la
convergència
En l'anterior apartat s'ha p...
4. Els mitjans i la cultura de la convergència
4.2. Les noves interfícies i la interacció
Manovich proposà un model d'inte...
5. Fonts
5. Fonts
En corto circuito. Definición: Sociedad de la Información. [en línia].
http://genomorro.wordpress.com/20...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

L'avantsala dels Mitjans Interactius: el context

347 views

Published on

Mitjans Interactius. Prova d’avaluació continuada #1. Curs 2013-2014, 2n Semestre. Grau en Multimèdia. Universitat Oberta de Catalunya.

Published in: Career
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
347
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'avantsala dels Mitjans Interactius: el context

  1. 1. Grau en Multimèdia Curs 2013-14, 2n Semestre Mitjans Interactius PAC1 – L'avantsala dels Mitjans Interactius: el context Autor Jordi Zango Novell jzango@uoc.edu Data de lliurament 17/03/2014
  2. 2. Índex 1. Objectiu.............................................................................................................3 2. La Societat de la Informació.............................................................................4 3. Modernitat i globalització..................................................................................5 4. Els mitjans i la cultura de la convergència........................................................9 4.1.L'extimitat, el preu de la socialització.........................................................9 4.2.Les noves interfícies i la interacció...........................................................10 5. Fonts...............................................................................................................11 6. Imatges............................................................................................................11 7. Llicència..........................................................................................................11 Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 2
  3. 3. 1. Objectiu 1. Objectiu De la llista que a continuació es proposa, cal escollir tres conceptes i plantejar una reflexió sobre la seva importància i significació per al naixement dels mitjans de comunicació de massa i la consolidació de la societat de la informació. Polítiques publiques, vida quotidiana, Estat-Nació, canvi de paradigma, racionalitat, Context Urbà, Colonialisme Cultural, Canvi Social, Mitjans de Comunicacio, Societat de la Informació, Globalitzacio, Veinatge Universal, Compressió espacio-temporal, multinacional, la massa, informació transnacional, revolució industrial, geopolítica global, privacitat, individuació, intel·ligència col·lectiva. S'ha de reflectir la importància del context per a la comprensió dels Mitjans Interactius i les condicions que possibilitaren la seva aparició. Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 3
  4. 4. 2. La Societat de la Informació 2. La Societat de la Informació Hi ha diverses maneres de definir i entendre el que és la Societat de la Informació, i una d'elles és la donada per Jacques Delors1 . Aquest autor defineix la Societat de la Informació com a una forma de desenvolupament econòmic i social en què l'adquisició, emmagatzematge, processament, avaluació, transmissió, distribució i disseminació de la informació per a crear coneixement i satisfer les necessitats de les persones i de les organitzacions juguen un paper central en l'activitat econòmica, en la creació de riquesa i en la definició de la qualitat de vida i les pràctiques culturals dels ciutadans. D'altra banda, tal i com diu Pere Marquès2 , l'actual Societat de la Informació es caracteritza per l'us generalitzat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les anomenades TIC, presents ja en gairebé totes les activitats humanes i per la tendència a una globalització tan econòmica com cultural. Així doncs, la globalització i l'us de les noves tecnologies són dos dels principals factors generadors d'un nou context en el que els ciutadans, per tal de poder adaptar-se als nous paradigmes, es veuen obligats a adquirir noves competències personals, socials i professionals. En els propers apartats, es farà una breu descripció de quin ha estat el recorregut i l'evolució dels mitjans fins a arribar a l'escenari actual, així com una reflexió sobre alguns dels principals canvis en els hàbits socials i culturals. 1 Delors, Jacques. (1993). Libro Blanco de Crecimiento, Competitividad y Empleo de Lisboa. 2 Marquès Graells, Pere. (2000). Quaderns Digitals nº 22. UAB. Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 4
  5. 5. 3. Modernitat i globalització 3. Modernitat i globalització Encara que hi ha certa tendència a emprar la paraula globalització per a destacar sobretot aspectes econòmics, la veritat és que aquest concepte fa referència a un fenomen molt més complex i de caràcter multidimensional. Si s'intenta donar una breu definició del que suposa la globalització, podria dir- se que es tracta d'un conjunt de processos que afecten a la major part del món i que es donen de forma simultània en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, social, cultural i ecològic. Evidentment, tots aquests processos són diferents en funció de l'àmbit en què es donen i el seu estudi i anàlisi suposa un dels reptes més importants en l'actualitat, especialment per a les ciències socials. Però sí que hi ha, com s'ha dit, un tret fonamental i comu a tots ells: que cadascun d'aquests processos afecta a la major part del món i de la civilització actual. A l'hora d'analitzar aquest fenomen, una de les preguntes que ens podem fer és com s'ha arribat a aquest punt en que un fet o esdeveniment que succeeix en una part del món pot ser vist o conegut gairebé de forma instantània per milions de persones d'arreu del planeta i tenir tanta repercussió. La resposta es que això és possible gràcies als canvis socials i tecnològics que s'han anat donat al llarg del temps, de manera que els diferents mitjans que han anat apareixent han anat també evolucionant, adaptant-se a als diferents escenaris tecnològics, i constituint l'origen del que avui en dia s'anomena els nous mitjans. Si fem una ullada enrere, des de l'inici de la humanitat, les formes de comunicació i de transmissió del coneixement i de la cultura han estat en permanent evolució. El que en un principi es basava en la transmissió oral va anar canviant, passant per diferents tipus de representacions (com la pictogràfica) fins a arribar a l'escriptura, en una transició que va suposar un pas d'enorme importància per al desenvolupament del pensament ja que, des d'aquell moment, el saber disposava d'un suport que el faria perdurar. Malgrat el gran avenç que va suposar l'aparició de l'escriptura pel que fa a la transmissió del coneixement, la difusió d'aquest seguia estant limitada principalment per dos fets: el nivell d'alfabetització dels ciutadans i el difícil accés als textos manuscrits, que feien de la cultura un aspecte reservat a certes minories. Això va començar a canviar amb el que va ser la primera gran revolució en aquest àmbit, que va donar-se amb la invenció de l'impremta (Gutenberg, 1448- Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 5
  6. 6. 3. Modernitat i globalització 1454). Aquest fet va permetre que, en el segle XVI, l'edició de llibres es convertís en una industria madura i cabdal per a la difusió del coneixement. Posteriorment, en l'anomenat Segle de les Llums (el segle XVIII) el saber comença a ser tractat de forma més sistemàtica i organitzada, convertint-se en un saber enciclopèdic, en el que seria un procés de difusió a escala global i que suposa ja un primer apropament a una de les característiques de la globalització. Però sens dubte, són els canvis donats des de la meitat del segle XIX fins als nostres dies, englobats en el seu conjunt sota el terme modernitat, els que van generar el context que va donar lloc al naixement de les tecnologies i els mitjans de comunicació que ara usem de forma quotidiana. És en aquest període fortament marcat per la Revolució Industrial en el que, impulsades pel major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la humanitat des del neolític, neixen una sèrie de tecnologies sense les que no hagués estat possible el món global en què ens trobem. L'aparició del telègraf (Morse, 1840) va suposar el primer mitjà que va permetre transformar les lletres en impulsos elèctrics. Posteriorment, amb l'arribada del telèfon (Meucci, 1877), va ser possible la transmissió del so. Ambdues tecnologies ja van permetre la comunicació en temps real entre diferents parts del món. P a r a l · l e l a m e n t , l ' a r r i b a d a d'avenços mecànics i tecnològics al món de la impremta desemboca en el 1846 en l'aparició de la rotativa, amb el gran canvi que va suposar per al desenvolupament de la premsa escrita de l'època que, a partir d'aquell moment, va poder arribar de manera més ràpida a molts més lectors. Tant el telègraf com el telèfon van esdevenir eines fonamentals per començar a canviar el concepte del món i la percepció del temps i l'espai. La immediatesa Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 6
  7. 7. 3. Modernitat i globalització d'aquests mitjans de comunicació juntament amb l'aparició d'altres mitjans com el cinema i el desenvolupament dels sistemes de transport (amb l'aparició de la bicicleta, la màquina de vapor, l'automòbil i l'avió) fomenten la metàfora del món com a veinatge universal (terme proposat per McLuhan3 ). Fins a aquest moment, però, i a pesar de la compressió d'espai i temps que van suposar el mitjans de comunicació ja esmentats, la comunicació i la difusió del coneixement seguien estant restringits a un nombre limitat de persones en cada acte comunicatiu. Aquesta limitació es va superar amb l'arribada dels mitjans de massa. La ràdio (Marconi, 1896) i, posteriorment, la televisió (1925) van suposar un canvi revolucionari en la forma de comunicar-se. Les seves emissions podien ser captades de forma simultània per milions d'oients o espectadors des de diverses parts del món, difuminant-se gairebé del tot les barreres de l'espai. Amb el naixement d'Internet (Arpanet, 1967), seguit de la invenció del Web, els usuaris ja van poder accedir des dels seus terminals a continguts remots, compartits amb d'altres milions d'usuaris, i en el moment triat per cadascun d'ells, fent caure també d'aquesta manera les barreres temporals. En la dècada dels 70 del segle XX, mentre apareixia la telemàtica (aplicació de la informàtica a les telecomunicacions) i una incipient xarxa informàtica global anava agafant forma, començava a donar-se la convergència de les TIC i els mitjans de comunicació. Aquesta convergència va néixer per a satisfer una demanda creixent de consum d'informació multimèdia i de mitjans que facilitessin tant els canvis com 3 McLuhan, Marshall. The Gutenberg Galaxy: The Making of Typographic Man (1962) Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 7
  8. 8. 3. Modernitat i globalització la distribució i l'accés a aquests tipus de continguts, i segurament ha suposat l'impuls més gran per a arribar al context tecnològic i social actual. En l'actualitat, en un escenari en el que pràcticament no existeixen barreres d'espai i temps per a accedir a la informació, en un nou ecosistema farcit de metàfores i símbols gairebé universals, l'usuari té accés a un món global que li permet no només accedir en qualsevol moment a continguts existents en qualsevol lloc sinó que ara també pot fer-ho gairebé des de qualsevol ubicació gràcies al que sembla s'ha convertit en un dels nous paradigmes: la mobilitat. Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 8
  9. 9. 4. Els mitjans i la cultura de la convergència 4. Els mitjans i la cultura de la convergència En l'anterior apartat s'ha parlat de com les innovacions tecnològiques i els processos de convergència han configurat el context tecnològic actual. Però per a completar l'escenari actual dels mitjans no es pot deixar de parlar dels canvis socioculturals que han acompanyat als canvis tecnològics en una mena de relació simbiòtica, en la que es faria difícil d'entendre a un sense l'altre i a l'altre sense l'un. De tots els aspectes dels que es podria parlar, n'hi ha dos que ben segur es troben entre els més importants per arribar a entendre l'actual societat de la informació i que representen canvis importants si es comparen amb hàbits o comportaments socioculturals anteriors. 4.1. L'extimitat, el preu de la socialització Avui en dia sembla que per a sentir-se integrat socialment cal pertànyer a algun tipus de xarxa social. S'ha d'estar al dia, informat del que passa en cada moment. Molts usuaris senten la necessitat de ser els primers en fer saber a la resta d'integrants de la xarxa les notícies més recents. Això fa que cerquin i triin entre els mitjans a aquells els hi permeten tenir accés gairebé instantani a tot el que passa en el món. Aquestes noves necessitats són segurament el motiu de que la socialització sigui un valor afegit que trobem en la majoria dels nous objectes culturals i que s'hagi convertit en una de les eines bàsiques del màrqueting actual (màrqueting 2.0), emprat també per els mitjans de comunicació. D'aquesta manera, els nous mitjans han esdevingut generadors de comunitats i fomentadors de socialització, provocant canvis tant en la forma d'interacció amb l'usuari com en els seus hàbits i costums. No fa gaire temps, els usuaris pràcticament es limitaven a enviar correus electrònics o a xatejar dins d'un IRC. Ara, el preu que han de pagar per la socialització és que gran part de la seva activitat sigui publica i oberta a tothom. Aspectes personals com la nacionalitat, l'educació, els gustos, les activitats diàries i molts altres, són ara compartits, exposant la intimitat i establint una nova manera de fer a l'hora de relacionar-se amb els altres que ha donant lloc a un nou concepte conegut com a extimitat. Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 9
  10. 10. 4. Els mitjans i la cultura de la convergència 4.2. Les noves interfícies i la interacció Manovich proposà un model d'interfície cultural basat en el model usuari-> ordinador-> cultura. Aquesta proposta, feta l'any 2001 en el seu conegut llibre El llenguatge dels nous mitjans de comunicació sembla en aquests moments certament desfasada i incompleta. En la meva opinió, ara caldria parlar d'un model actualitzat en que s'hauria incloure la basant social mencionada en l'apartat anterior. De manera que en l'actualitat l'usuari, mitjançant un ordinador o qualsevol altre dispositiu connectat a la Xarxa, té accés tant a la cultura com a la relació instantània amb altres usuaris. De tota manera, el que sí que está clar és que les noves interfícies faciliten la interacció dels usuaris, i que aquesta facilitat d'interacció també provoca canvis importants en la forma en què aquests participen en els nous mitjans ja que, tal i com proposa Henry Jenkins4 , l'essència de l'actual cultura de la convergència és que l'usuari pot prendre part del control sobre els mitjans Això implica que qualsevol empresa o organització que fagi us dels nous mitjans per a promocionar la seva imatge i introduir-se a les nostres vides, al fer-ho, també està d'alguna manera sometent-se al nostre control i ha de tenir més en compte la opinió dels usuaris. Ara, la opinió de l'usuari es pot fer publica amb molta més facilitat, pot ser difosa molt més ràpidament i fer-la arribar a més gent i... si cal, actuar en grup i de forma més organitzada. 4 Jenkis, Henry. Convergence Culture. https://www.youtube.com/watch?v=ibJaqXVaOaI Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 10
  11. 11. 5. Fonts 5. Fonts En corto circuito. Definición: Sociedad de la Información. [en línia]. http://genomorro.wordpress.com/2009/07/13/definicion-sociedad-de-la- informacion/ [data de consulta: 06/04/2014] Manovich, Lev. (2001). El llenguatge dels nous mitjans de comunicació. Barcelona: Paidós, 2011. Marquès Graells, Pere. La Sociedad de la Información. [en línia]. http://www.educ.ar/dinamico/UnidadHtml__get__4e19df4a-7a07-11e1-8389- ed15e3c494af/index.html [data de consulta: 06/03/2014] Parisi, Lorenza. (2012). Modernitat i mitjans de comunicació de massa: el context. Barcelona: FUOC, 2012. Rius Oliva, Lluís. (2012). Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno. Barcelona: FUOC, 2012. Viquipèdia. Globalització. [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Globalitzaci %C3%B3 [data de consulta: 07/03/2014] Wikipedia. Revolución Industrial. [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci %C3%B3n_Industrial [data de consulta: 07/03/2014] Wikipedia. Rotativa. [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Rotativa [data de conulsta: 07/03/2014] 6. Imatges Si no s'indica el contrari, les imatges mostrades en aquest treball són propietat exclusiva dels seus autors i s'han reproduit acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI) i estan excloses de les llicències per defecte d'aquests materials. 7. Llicència Aquest treball és obra de Jordi Zango Novell, amb llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual BY-NC-SA 3.0 Unported. Mitjans Interactius - PAC1 per Jordi Zango Novell (jzango@uoc.edu) 11

×