Què són els nous mitjans?

144 views

Published on

Fonaments i evolució de la Multimèdia. Prova d'avaluació continuada #1. Curs 2011-2012, 1r Semestre. Grau en Multimèdia. Universitat Oberta de Catalunya.

Published in: Career
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
144
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Què són els nous mitjans?

  1. 1. Grau en Multimèdia Curs 2011/12 – 1r Semestre Fonaments i evolució de la Multimèdia PAC1 – Què són els nous mitjans? Autor Jordi Zango Novell Data de lliurament 06/10/2011
  2. 2. Índex de continguts 1. Els nous mitjans: conceptes bàsics..................................................................3 1.1.Esquema.....................................................................................................3 1.2.Justificació..................................................................................................3 2. Evolució dels nous mitjans...............................................................................5 2.1.Vigència de les idees de Manovich............................................................5 2.2.La meva experiència com a usuari.............................................................6 2.3.L'alienació per l'alineació............................................................................7 3. Fonts.................................................................................................................9 4. Imatges.............................................................................................................9 5. Llicència............................................................................................................9 Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 2
  3. 3. 1. Els nous mitjans: conceptes bàsics 1. Els nous mitjans: conceptes bàsics 1.1. Esquema Aquest és un senzill esquema dels conceptes bàsics amb els que Lev Manovich defineix els nous mitjans en el seu llibre “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación”. 1.2. Justifcació A l'hora de triar els exemples m'he plantejat de triar-ne alguns que fossin realment nous comparats amb els que l'autor utilitza l'any 2011 al seu llibre. La veritat però és que crec que la novetat no rau tant en la quantitat de nous mitjans o en aquells que hagin sorgit i que siguin diferents als existents en el 2001, sinò en l'evolució que han sofert els ja existents a causa, sobre tot, del desenvolupament tecnològic. Per exemple l'streaming és un objecte d'ús molt comú actualment però, Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 3
  4. 4. 1. Els nous mitjans: conceptes bàsics encara que és una tècnica creada al 1996, no ha estat fins a la millora de les xarxes amb l'expansió de l'ADSL que no s'ha començat a fer-ne un ús intensiu. Altre exemple podrien ser les xarxes socials, en realitat existents des de la prehistòria, però que s'estan desenvolupant i creixent de forma gairebé exponencial degut a la seva virtualització basada en les noves tecnologies que els hi han permès trencar dues barreres clau que les limitaven abans de la digitalització: la distància i el temps. Per aquest motiu m'he acabat decidint a utilitzar com a exemples objectes d'ús gairebé quotidià per a les persones que tenen accés a la tecnologia informàtica. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 4
  5. 5. 2. Evolució dels nous mitjans 2. Evolució dels nous mitjans 2.1. Vigència de les idees de Manovich En la meva opinió, les idees de Manovich són vàlides i vigents encara avui en dia. Estic d'acord en la descripció que fa de la forma en què tecnologia i cultura creuen el seu camí, de com el vehicle o continent afecta al missatge o contingut arribant en ocasions a difuminar-se la barrera que separa una part de l'altra, i de com aquesta conjunció afecta a la cultura i els hàbits socials. L'explicació que fa Manovich de l'evolució dels nous mitjans em confirma com a verdadera la impressió que moltes vegades tinc respecte a que moltes de les coses que veiem i ens semblen noves, en realitat no ho són tant. La pel·lícula “L'home amb la càmera” de Dziga Vertov m'ha sorprès per la utilització de posicions de càmera i enquadraments que ja havia vist en pel·lícules i vídeos actuals i dels que havia pensat que eren molt “moderns”. Si hagués estat filmada amb tecnologia actual podria passar tranquil·lament per una de les produccions més avantguardistes del cine o la televisió. Tal i com comento en el primer apartat d'aquest treball, a mi em sembla que a on sí que hi han grans diferències és en l'apartat de les noves tecnologies i, en tot cas, a l'hora d'aplicar aquesta tecnologia en la forma d'expressar o interpretar el llenguatge audiovisual encara que les eines bàsiques utilitzades siguin les mateixes. Els nous mitjans tal i com jo els veig són una mena de cassola que la comunitat mundial no para de remenar i a la que es van afegint sense parar elements modelitzats del món real. D'aquesta cassola, de tant en tant, se n'obté un plat nou amb un aspecte aparentment diferent però en el que els ingredients bàsics són matèries primeres ja conegudes. Un exemple trivial però que em sembla descriptiu és l'ús dels núvols de paraules en moltes pàgines web. Aquesta tècnica ja s'havia utilitzat en forma impresa a l'any 1992 però no ha estat aplicada de forma continuada a la web fins a principis del segle XXI amb la progressiva implantació de l'anomenada web 2.0. Per tant, jo crec que les coses que anem veient com a noves en els mitjans en realitat no són nous objectes inexistents fins ara sinó que la seva possible novetat ha estat conferida per la interpretació que el seu autor ha fet a l'hora de modelitzar-les per a convertir-les en digitalitzables. Hem de tenir a més en compte que aquesta interpretació estarà per força influenciada per la cultura del propi autor que, al mateix temps, estarà influenciada pels nous mitjans. D'aquesta manera es tanca un cercle de retroalimentació en el que intervenen cultura, objectes i nous mitjans. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 5
  6. 6. 2. Evolució dels nous mitjans Potser haurem d'esperar a que es produeixin canvis realment importants en l'àmbit de la tecnologia per a veure idees realment noves. En aquest aspecte, la possible aplicació de la física quàntica al món de la informàtica podria ser una de les properes revolucions si, com sembla, s'acaba aplicant. Dit això, a on sí que se'm plantegen dubtes és a l'hora de valorar si Manovich va ser capaç d'imaginar-se al 2001 la velocitat a la que es produiria el desenvolupament dels nous mitjans i la gran capacitat d'influència que aquests tenen en la societat actual. 2.2. La meva experiència com a usuari Respecte a la ràpida evolució dels nous mitjans i les meves vivències com a usuari, he de dir que l'he seguit molt d'a prop donat l'interès que sempre hi he tingut. Però com que seria molt difícil explicar tots els estadis per els que he anat passant en tan poc espai, utilitzaré la meva experiència com a usuari dels jocs multimèdia per a que serveixi de fil conductor, resumint i simplificant tot el procés per a obtenir-ne una visió global. Encara recordo la impressió que vaig patir el dia que vaig asseure'm davant de l'ordinador per a fer la meva primera partida al Doom (1993). Vaig quedar-me amb la boca oberta amb el seu món 3D, la forma en què podia explorar-lo i la intel·ligència dels monstres que anaven apareixent. Era una experiència completament nova per a mi, una cosa que mai havia sentit fins a aquell moment. Ben aviat però, aquesta sensació va ser superada per la que sentia cada divendres a la nit quan quedava amb un dels meus amics per fer una partida al Doom II en línia (analògica), de mòdem a mòdem. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 6 Il·lustració 1: Doom, joc de id Software
  7. 7. 2. Evolució dels nous mitjans Com que la factura del telèfon es disparava, les partides dels divendres eren més aviat escasses. En aquell moment, els jocs de PC competien per aconseguir uns gràfics espectaculars, i els jugadors esperaven impacients que aparegués el proper model de targeta gràfica que els hi permetés jugar amb més fluïdesa i ser els primers en poder apreciar tota la riquesa de textura i colors del joc de moda. I va arribar Internet. Ja no era tan important disposar de la millor targeta gràfica sinó aconseguir una millor connexió telefònica. O sigui que la inversió es feia en l'RDSI, a l'espera que l'ADSL (que semblava el Sant Grial) arribés al barri. Ara les partides ja eren de Quake i cinc o sis jugadors. Les coses seguien evolucionant ràpidament i va arribar l'ADSL, amb els corresponents canvis de proveïdor d'Internet (amb naixements, desaparicions, fusions d'empreses de telefonia), les ampliacions successives de velocitat, les partides a Quake II i (posteriorment) a Unreal Tournament amb més d'una dotzena de jugadors de tot el món (sempre els jugadors estrangers amb millor ping, és clar) i tots els canvis que seguien i seguien... Avui he passat de tenir un mòdem (amb aquell soroll tan característic) i una connexió molt lenta a disposar d'una xarxa Wi-Fi connectada a Internet per ADSL. Ja no sóc l'únic que utilitza la connexió. Ara, a casa, poden haver-hi fins a quatre o cinc ordinadors connectats a l'hora a Internet i cadascun d'ells amb una tasca ben diferent. El meu fill pot estar fent una partida multi-jugador amb amics d'altres països, mentre la meva filla xateja amb alguns amics de la seva llarga llista de centenars de persones i, alhora, la meva dóna està cercant informació i jo estic connectat a la pàgina de la UOC. En definitiva, grans canvis en relativament molt poc temps i la sensació de que els canvis no han de parar i que la velocitat d'aquests no ha de disminuir. 2.3. L'alienació per l'alineació Com he comentat abans, dubto que en Manovich tot i el seu encert a l'hora d'interpretar els nous mitjans pogués acabar de preveure fins a quin punt aquests acabarien influint en la cultura i societat actuals. Un dels aspectes d'aquesta influència que més em sorprèn és el que reflexa el títol d'aquest apartat: l'alienació per l'alineació. No acabo d'entendre com moltes persones estan disposades a alienar una part de la seva vida o la seva intimitat, transferint-la a empreses sense saber-ne l'ús que en faran i exposant-la públicament davant de tothom. Un exemple clar és com la gent penja fotografies personals a Flickr o explica la seva vida a Facebook, a vegades inclús entrant en detalls íntims que segurament no compartirien en una conversa personal. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 7
  8. 8. 2. Evolució dels nous mitjans Quin pot ser el motiu d'aquesta renúncia? Aparentment, i més enllà de les possibles necessitats de comunicació que puguin tenir alguns dels usuaris d'aquests mitjans, a mi em sembla que la majoria ho fan per a sentir-se alineats amb el gruix de gent que fa ús de les noves tecnologies. Podria semblar que si no s'està al dia tecnològicament i no s'utilitzen aquestes eines llavors no s'és una persona “moderna”, és com si s'estigués un esglaó per sota d'aquells que sí ho estan. I potser tenen part de raó. És evident que aquells que viuen en un món tecnològic i no saben utilitzar-ne les eines estan clarament en desavantatge respecte als que en són usuaris habituals. Però potser el que s'hauria de plantejar és que molts d'aquests usuaris habituals encara no són conscients de les possibles conseqüències de la seva utilització dels nous mitjans i no entenen que estan escrivint un diari vital que, segurament cada vegada més, estarà a disposició de tothom que vulgui veure'l. Són potser aspectes com aquests els que m'aporten un cert grau de discrepància amb alguns dels plantejaments d'en Manovich quan sembla proposar que els nous mitjans i la seva evolució el que fan és proporcionar un grau més alt de llibertat a l'usuari en determinats aspectes. Després de tot, potser aquesta llibertat ja comença a no ser més que una il·lusió i l'usuari ha de vigilar l'ús que algunes empreses i organitzacions fan dels nous mitjans per evitar que no se li acabi dictant què ha de comprar, què és el que li convé, què és el que ha de fer per ser una persona “moderna” i a què ha de renunciar per aconseguir-ho. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 8
  9. 9. 3. Fonts 3. Fonts • Manovich, Lev (2005). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación: la imagen de la era digital”. Ed.Paidós Comunicación (Barcelona). • http://es.wikipedia.org/wiki/Streaming. “Streaming”. Data de consulta: 04/10/2011. • http://loretahur.wikispaces.com/Redes+Sociales. “Redes sociales”. Data de consulta: 04/10/2011. • http://en.wikipedia.org/wiki/Tag_cloud. “Tag Cloud”. Data de consulta: 04/10/2011. • http://video.google.com/videoplay?docid=-2809965914189244913&hl=es. Dziga Vertov, “Man With A Movie Camera (1929). Data de consulta: 04/10/2011. • http://en.wikipedia.org/wiki/Doom_(video_game). Article referent al joc “Doom” (1993), id Software. 4. Imatges • Si no s'indica el contrari, les d'imatges mostrades en aquest treball són propietat exclusiva dels seus autors i s'han reproduït acollint-se al dret de citació o ressenya (art. 32 LPI) i estan excloses de les llicències per defecte d'aquests materials. 5. Llicència Aquest treball és obra de Jordi Zango Novell, amb llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual BY-NC-SA 3.0 Unported. Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC1 per Jordi Zango Novell (amb llicència CC-BY-NC-SA 3.0 Unported) 9

×