Les carabasses alerta, les infraccions són la prèvia de l'accident

110
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
110
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les carabasses alerta, les infraccions són la prèvia de l'accident

  1. 1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accidentParticipant: les carabasses En el moment en què veus que ets capaç de canviar la teva vida i els teus somnis per poder fer realitat els de la teva germana, quan descobreixes que te lestimes més del que et pensaves i que lúnic que desitges és veure-la feliç, és aleshores quan tot el que timportava abans deixa de fer-ho. Mai hagués pensat que això passaria, mai mhagués imaginat amb el dorsal número 678, ni tampoc damunt dun pòdium amb un trofeu a les mans. Jo, la Raquel, la pintora de la família. Què hi feia allà a dalt? Els seus ulls em miraven. Restava a la cadira, semblava orgullosa. En aquell moment vaig saber que tot lesforç havia valgut la pensa. Encara recordo com em vaig aficionar a lesport. Aleshoresel meu món es basava en les pintures i, el della, en les carreres. Tot va succeir en una excursió amb linstitut. Era el viatge de final de curs, la Maria estava molt contenta. Feia anys que esperava gaudir de París. Ella sempre deia que volia anar a una gran capital, amb botigues de totes classes, amb molts turistes, on ningú et coneixia i on el trànsit no parava. Els pobles i les ciutats petites ja els tenia prou vists ja que sempre havíem viscut en una petita població. Ja portaven quatre dies de viatge. Jo tenia ganes que tornés, de saber alguna cosa della. Feia dos dies que no trucava. I per fi, a la tarda daquell dilluns, el telèfon de casa va sonar. Era el seu número. La meva mare, contenta que la seva nena truqués, va contestar. Però no feia un minut que parlava quan es va posar a plorar. Ella anava despistada mirant els aparadors daquelles botigues impressionants i es va endarrerir. Quan va adonar-se que el grup es trobava a laltra vorera va travessar el carrer. El semàfor estava en vermell. El taxi anava massa ràpid. En un obrir i tancar dulls va deixar de ser qui era. Després de laccident, va estar-se tres mesos a lhospital. Les ferides eren greus i, al principi, les esperances de sortir-sen amb vida eren poques. Els dies van anar passant i les coses van millorar. Tot i això, la meva germana havia sofert una lesió crònica al menisc que li va impedir practicar el que més li agradava. Allò que necessitava quan estava estressada i lúnic que volia per sentir-se lliure. Córrer. La Maria, ja no era com abans. La nena alegre, esportista i optimista que coneixia havia desaparegut. No sabia que fer ni que dir. Volia veure-la somriure una altra vegada, era lúnic que tenia clar. Així que em vaig proposar seguir els seus passos. Em vaig apuntar a lequip datletisme del poble, vaig iniciar- me en el món de lesport i de la competició, i la vaig tornar a veure somriure. Encara que la Maria no pogués realitzar el seu somni, va poder seguir gaudint del seu dia a dia. Vam tenir sort ja que les conseqüències duna infracció poden arribar a ser molt greus.

×