• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Jornades educació alzira
 

Jornades educació alzira

on

  • 160 views

FORMACIÓ PROFESSORAT

FORMACIÓ PROFESSORAT

Statistics

Views

Total Views
160
Views on SlideShare
160
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Jornades educació alzira Jornades educació alzira Presentation Transcript

    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA: POSSIBILTAT O ENTREBANC? VIII JORNADES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA ALZIRA 27 DE NOVEMBRE ‘06
    • Innovació i angoixa docent
    • VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?
    • DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM
    • INNOVACIÓ EDUCATIVA?
    • SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
    • DESFASE SOCIAL vs DESFASE ESCOLAR
    • CANVIS ACCELERATS I ACTUALITZACIÓ PROFESSIONAL
    • Societat del coneixement … direcció dels canvis… Informe Delors Conferencia Mundial d’ Educació Superior (1998) (1996)  Vocació no sols d’ensenyar sinó també d’educar Aprendre a conèixer  Visió a llarg termini, no sols en mires a l’adaptació al mercat de Aprendre a fer treball a curt termini  Educació al llarg de tota la vidaAprender a viure junts  La formació no deu orientar-se a la mera acumulació de coneixements, sinó a la adquisició Aprendre a ser de competències
    • Canvis en el modelformatiu DE L’ESCOLA DE L’ ENSENYAR A LA DE L’APRENDRE  Objectius d’ensenyança  Objectius d’aprenentatge  Aprendre informació  Aprendre competències  Centrada en el professor  Alumnat protagonista  Passivitat  Activitat per a aprendre  Professor protagonista  El professorat guia  Avaluació sumativa  Avaluació formativa  Individualisme  Equip docent
    • APROPANT-NOS A UNESPRIMERES REFERÈNCIES NOUS DECRETS DEL CURRÍCULUM DE LA L.O.Q.E A LA LL.O.E. PREDOMINI I IMPOSICIÓ DELS MODELS ACADEMICISTES- INSTRUCTIUS FRONT A MODELS EDUCATIUS-FORMATIUS
    • ENS SITUEM AL CONTEXT Interessos socio-polítics: l’escola com a instrument propedèutic o selectiu Transmissió de valors dominants i reproducció l’ordre social dominant L’ed. en valors i LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA qüestionen el model escolar homogeneitzador i uniformitzador Avaluació dels valors: l’anti-escola o contra-escola Eixos transversals: realitat o fal·làcia?
    • COM ENTENEM LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ALS MRPs? Des d’una concepció filosòfica o ideològica: posicionament contra els models tayloristes al servei del darwinisme social Des d’un plantejament de transformació de l’escola i de la societat: òsmosi. Des de la implicació, participació i col·laboració de la Comunitat Escolar i Social, com a utopia possible i desitjable Convertint l’escola en un espai viu i conectat a la vida real Amb recursos: humans, materials, temps i espais Amb saber útils i funcionals: no aprenenem per a l’escola sinò per a la vida (Séneca).
    • DES D’UNA OPCIÓ METODOLÒGICA DETERMINADA Filosofia educativa i organització de centre Organització d’aula Construcció dels aprenentatges per investigació i interacció Treball per projectes: conexió amb el món real i vivencial PROBLEMA: harmonització d’interessos personals,educatius i socials, p. ex. “èxit en la vida”
    • EL NOSTRE MODEL METODOLÒGIC Organització d’aula per racons i tallers Treball per projectes El treball en equip: aprenentatge cooperatiu i interacció El treball en grup classe: posada en comú, debat i conceptualització Reflexió sobre el procés d’ensenyament – aprenentatge L’arrelament al medi i l’extrapolació a realitats més globals
    • A LA RECERCA DE LAUTOPIA CURRÍCULUM BÀSIC CONCEPCIÓ CONCEPCIÓACADEMICISTA INTEGRADORA Interdisciplinarietat Globalització Habilitats de raonament Habilitats d’investigació Habilitats de conceptualització Habilitats de relació Habilitats socials i emocionals
    • ELS NOUS VALORS NEOLLIBERALS I + D + i pensat en clau de beneficis EFICIÈNCIA vs EFICÀCIA FORMACIÓ CONTÍNUA (formació al llarg de la vida) CIUTADANIA ACRÍTICA, OBEDIENT I DISCIPLINADA CONDUCTIVISME HABILITATS MECÀNIQUES I REPETITIVES REPRODUCCIÓ DE L’ORDRE SOCIAL I ECONÒMIC DOMINANT
    • ACOTANT CONCEPTES: INNOVACIÓ EDUCATIVA O RENOVACIÓ PEDAGÓGICA? Les xarxes terminològiques: neutralitat i objectivització Neutralitat reproducció de l’ordre social dominant Acceptació de l’homogeneïtat com allò normal – qüestionament de la diversitat Renovació Pedagògica versus Innovació Educativa
    • CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I POLÍTIC Neoconservadurisme educatiu: globalització i homogeneïtzació cultural Neoacademicisme, reduccionisme acadèmic, el saber per el saber... com un saber neutre i científic, i no ideologitzat. Segregació de l’alumnat: l’ordre, l’estudi i la disciplina des d’una concepció absolutament tradicional decimonònica”. L’escola academicista tradicional: està renyida amb la renovació o tot alló pose en perill l’ordre establert Control del currículum i dels centres
    • LA RENOVACIÓ PEDAGÓGICA A L’ESCOLA VALENCIANA L’escola valenciana com a element dinamitzador i motor de la Renovació Pedagògica Apropar-se a la realitat sociocultural i lingüística de l’alumnat, desenvolupant actituds empàtiques i afectives com a Renovació Pedagògica Incidència en l’entorn immediat. Educar instruint i instruir educant
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Tradicionalment lligada a la funció propedèutica- selectiva de la institució escolar, i per tant al servei de la reproducció de l’ordre socio-econòmic hegemònic dominant Control ideològic i administratiu basat en el seu poder coercitiu i dissuasori que encara avui perdura. Actual procés de transformació i millora:  disminució del seu paper fiscalitzador i de control  potenciació d’altres aspectes com suport, recursos, assessoria, planificació, organització... i fins i tot, de dinamització i millora del funcionament general dels centres
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Paper bàsicament burocràtic-administratiu: intencionalitat de control de la vida i funcionament dels centres. Politització bipolar: intent permanent de control ideològic sobre la inspecció educativa. Sintonia ideològica per a garantir el funcionament “neutral” i “apolític” dels centres Sector més progressista de la inspecció educativa: “entre l’espasa i la paret”
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA La inspecció com a controlador-fiscalitzador i bombers: que la conflictivitat escolar no arribe a l’esfera social o política Resistències per part d’amples sectors del professorat i de les AMPEs. Entre el professorat es veuen qüestionats per tres sectors:  els sectors conservadors-tradiconals  els sectors “professionals” neutres que rebutgen la càrrega ideològica  el sector passiu-indeferent: resitències a incrementar el seu treball Acceptats i reforçats pels membres més progressistes i renovadors dels claustres (molt minoritaris): qüestionament “maximalista” quasi permanent de la inspecció.
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Així doncs, cap on anar? Que hi podem fer? Suport decidit a la innovació i la renovació pedagògica Nova concepció del currículum, distingint entre currículum bàsic i currículum desitjable: currículum obert, comprensiu i flexible. Tota la activitat del centre com a currículum: el treball democràtic, cooperatiu i per projectes com a eix vertebrador. Superació de l’actual model d’organització i distribució d’espais i temps, i de concepció disciplinar del currículum Competència bàsica d’aprendre a aprendre (LOE): investigació-acció, processament i selecció de la informació, activitats amb sentit, connexió dels aprenentatges amb la vida real. Recuperació de la vida quotidiana a l’aula, sense preses ni estridències: reivindicar la tendresa perquè “siendo tiernos elaboramos la ternura que hemos de gozar nosotros” (Lidia Turner)
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Cal que la inspecció educativa done suport a: Assajar la capacitat d’elegir, la participació i l’educació en i per una ciutadania democràtica. Recuperar el temps per a escoltar, per a la reflexió , per a la lectura, per al diàleg, per a pensar. Defensar la natura. Habitar la Terra amb saviesa (Mortari 1944) Reivindicar la pau , lluitant per la justícia: sense justícia no hi ha pau. Defensar l’alegria (Benedetti) i la recerca de la felicitat i de la pau interior. Denunciar l’explotació, el treball precari, l’exclusió, la misèria. Combatre el racisme, la discriminació , la desigualtat, la injustícia.
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Suport i impuls a les pràctiques renovadores, a l’educació en valors: primar l’educació front a la instrucció Suport al treball cooperatiu i interactiu: adaptar-se a un món en moviment que es troba en canvi permanent Esforç per potenciar les noves tecnologies Implicació en la formació del professorat
    • LA INSPECCIÓ EDUCATIVA Donar suport a: Experiències de centre i d’aula innovadores Equips directius i de professorat implicats en canvis qualitatius a l’escola Impuls a la formació en centres Suport i difusió de pràctiques renovadores Dinamització d’equips de treball inter-estamentals als centres Implicació en la transformació dels centres i d’un ordre social manifestament injust i insolidari.
    •  GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ... I NO HO DUBTEU... L’AFECTIVITAT POT MOURE EL MÓN! UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!