Columnesdepaper 80M
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Columnesdepaper 80M

on

  • 1,406 views

Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell, a la ciutat d'Alacant, a Fórum 80 Mundos, per Josep M. Escolano i López

Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell, a la ciutat d'Alacant, a Fórum 80 Mundos, per Josep M. Escolano i López

Statistics

Views

Total Views
1,406
Views on SlideShare
566
Embed Views
840

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

10 Embeds 840

http://amblallenguafora.blogspot.com 770
http://amblallenguafora.blogspot.com.es 30
http://www.slideshare.net 21
url_unknown 8
http://amblallenguafora.blogspot.pt 4
http://www.amblallenguafora.blogspot.com 2
http://amblallenguafora.blogspot.co.uk 2
http://translate.googleusercontent.com 1
http://amblallenguafora.blogspot.dk 1
http://amblallenguafora.wordpress.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Columnesdepaper 80M Columnesdepaper 80M Document Transcript

  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/ Salvador Vendrell, Columnes de paper, Catarroja, Perifèric Edicions, 2011 Josep M. Escolano i López (Alacant, Fórum 80 Mundos, 10 de juny del 2011)Bon vespre Amigues, amics, benvolgut públic. Benvinguts a aquestespai que ens acull amb la calidesa de la complicitat cultural a laciutat d’Alacant, una miqueta més nostra cada dia i que fa que enstrobem com a casa. Permeteu-me que en primer lloc agraïsca alsorganitzadors d’aquest acte l’oportunitat que ens ofereixen a totsels interessants per la cultura del llibre de trobar-nos periòdicamentenvoltats de prestatgeries de paper, de paper imprés i enllestit pera ser llegit, a Fòrum 80 Mundos, i especialment a Esther Martínez,ànima d’aquest espai, i a Fernando Linde, una persona que fa quel’ofici de llibreter encara tinga sentit, un sentit de qualitat. Gràciesper cedir-nos l’espai i gràcies per la tasca que feu. I també a totes les persones que hui sou ací, a tots vostés, atots vosaltres, que heu decidit passar una estona amb les paraulesde Salvador Vendrell, escrites i dites, i ara llegides, un divendresde vesprada, ara ja a poqueta nit. Benvinguts sigueu. Espere quepasseu una estona agradable. Si més no, aquesta és la intenció. Salvador Vendrell, la persona. Probablement, a vosaltres,assistents a aquest acte, us interesse conéixer l’autor més queno pas la persona. Disculpeu-me, doncs, que jo no en puga fercap diferència, entre l’un i l’altre. Salvador Vendrell, Voro Vendrell,és una persona que s’ha dedicat tota la vida a ensenyar llengua iliteratura als alumnes d’unes quantes generacions, o almenys aixòés el que jo en sé, d’ell. Nascut a Fortaleny, fa un grapat d’anys, jaus n’informareu de l’edat, ha exercit com a professor en instituts dela Ribera, de la Ribera Baixa. Els qui compartim ofici amb ell sabemben bé què significa això, de quina manera ens relacionem amb lamatèria que impartim i amb els alumnes a qui ensenyem i que ensensenyen a fer de professors. També ha fet moltes altres coses, igualment importants (o
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/més encara): una família, un fill i una filla. Però del que ara es tractaés que Voro escriu. Des de l’any 2002 fa una columna setmanal aldiari Levante-EMV sobre temes molt diversos, algú dirà que sónles seues dèries, les “manietes” particulars, però si busqueu béus adonareu que parla de llibres, de llibres que ha llegit i que ensrecomana amb les seues paraules, parla de temes socials, d’allòque passa al carrer, als pobles, al nostre país, enraona de política ide polítics, d’urbanisme, de viatges i excursions, parla de tot això imolt més. Permeteu-me que, abans d’entrar en matèria, us faça cinccèntims, doncs, del perfil de Salvador Vendrell. Probablement algúdels presents el coneix com a autor de llibres de text, de “clàssics”com Asfalt, de l’editorial Ecir, de finals dels 80 i principis dels 90o els de Valencià per a primària, de l’editorial Bruño. Molt mésrecentment, també és autor dels manuals publicats en l’editorialOxford. En aquest sentit, l’amic Voro és un competidor de lapersona que ara us parla, però un competidor lleial, respectat iestimat, al qual sent com un col·lega digne de lloança en el seuquefer professional. A banda d’aquesta profusió de llibres per a l’ensenyament de lallengua i la literatura també ha publicat, amb prou èxit d’altra banda,títols com ara... ● Ausiàs March: el poeta i el seu temps, una biografia il·lustrada (Bromera, 1997) ● Jaume I: el naixement d’un poble, una biografia il·lustrada (Bromera, 1998) ● Curial e Güelfa (Bromera, 2006) ● Ha traduït un grapat de títols i també ha escrit algunes altres coses que deixaré per als biògrafs... quan siga més famós. Com que he dit que és un amic, us contaré com ens vamconéixer i com que tinc ocasionalment el micròfon em deixareu queho faça. Ho faré curt, no patiu. Banyoles, 1984. Un aplec de professors de català per a
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/adults convocat per iniciativa de l’extint Gabinet de didàctica de laGeneralitat de més amunt: fins i tot tinc un certificat d’hores (jasabeu, aqueix paper que val per a bescanviar-lo per punts en elssexennis) que diu “Primeres Jornades de professors de català per aadults dels Països Catalans”. No veges tu quin nom, no crec queme l’hagen comptat mai com a mèrit. Però per a mi, i per a ellsegurament també, aquella estada en qualitat d’iguals amb la gentque editava la revista Com ensenyar català als adults fou la millorimmersió en didàctica que un grapat de professors valenciansacabats d’eixir de les facultats i amb la Llei d’ús acabada d’aprovarpodíem haver fet mai. Daniel Cassany, Octavi Roca, JohnMacDowell i els autors de Digui Digui, tots sota el metratgeorganitzatiu de Montserrat Gimeno, eren uns amfitrions de luxe. Inosaltres uns convidats disposats a menjar-nos el món. Com ara, sifa no fa. Era l’època del cursos de Lingüística Valenciana i la seuadidàctica que organitzàvem els ICE de la Universitat de València ide la Universitat d’Alacant. Des d’aleshores hem coincidit en més ocasions. Pocs anysdesprés del festeig a Banyoles vam compartir faena en l’Assessoriade valencià del Servei d’Ensenyaments en valencià, abans quees diguera Servici d’ensenyança en valencià i molt abans quedesapareguera. I sempre, en la distància, ens ha unit el respecteper la professió que exercim. No el despullaré més, ni a ell nia mi, amb records i anècdotes com aquella que....què faig, laconte? Millor callaré. O no, us contaré com en rebre les normesde comportament en aquella mena de “col·legi de monges” deBanyoles on dormíem algú digué que, com que tancaven les portesa les 10 de la nit, millor seria que donaren les claus a Voro, no fóraque, de la mà del Miquel Nicolàs, en companyia fraterna, vingueraa les tantes de la matinada colpejant les portes perquè no podiaentrar-hi. La resta, la continuació d’aquesta història i molt més, pagala pena que es quede en la privadesa de la memòria compartida. Salvador Vendrell, l’autor de Columnes de paper. Hui, ací,hem vingut a parlar de la darrera, que no pas l’última, criatura deSalvador Vendrell, feta amb la devoció de qui escriu com si fóra undietari personal que adreça a un públic divers en idees i també en
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/interessos. El llibre comença amb un pròleg de Xavier Serra, hui present acíentre nosaltres, qui ens fa un apunt personal de l’autor, de la vitalitatdel gènere assagístic en les nostres lletres contemporànies i de lacapacitat demostrada de Salvador Vendrell com a autor, amb unestil, i cite les paraules del prologuista, “antipedantesc i bonhomiós”. Si fem una ullada ràpida a l’índex veurem que el llibre estàestructurat en tres parts. Em disculpareu que no us en faça uncomentari de text. Ja us el llegireu vosaltres, però de moment us enfaré un tastet. La primera part, “L’animal que guisa”, inclou bàsicamentreferències a llibres i literatura. En la segona part, que es titula “Perhaver d’amor vida”, glossa temes molt diversos i --m’heu de creure-- atractius, ¿o no penseu que és atractiu parlar de les rates delsmarjals, famoses per la seua carn tan delicada,(“Avui, si no passares, aniré a Albalat de la Ribera a menjar rata”, ens diu l’autor)?(pàg. 77) ¿o els mosquits embafosos de l’estiu o les dues horetesde becadeta en acabar de dinar (no diu si amb pijama i orinalo sense), les actituds dels telenotícies quan retransmeten lesagressions entre jóvens destrellatats i ho fan de forma acrítica?La tercera part, “Punts cardinals”, aplega una bona selecció deles passejades per la serra de Mariola, per la Font Roja, perFormentera, per tot el país, sí, però també per Madrid, Roma oLondres. Els lectors de les col·laboracions de Voro Vendrell en Levante-EMV ja el coneixen. El llibre, la selecció d’articles que l’autorhi ha inclòs, és un repàs, com he dit, d’una tria personal de lesaportacions més «atemporals» i que no fan referència a temesde caire «circumstancial». Per això em sembla un recull molt bentriat, un ramell que manté la unitat del seu estil i que permet fer unrecorregut pel Montcabrer, per Venècia o pel Parc natural de laGarrotxa de la mà d’un escriptor que descriu llocs i persones amb lanaturalitat d’un mestre que explica les coses perquè s’entenguen iperquè es puga gaudir amb l’explicació.
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/ Les paraules del nostre columnista beuen dels assagistes mésreconeguts de la nostra literatura, de Josep Pla, de Joan Fuster,com no, de Joan Francesc Mira, de Martí Domínguez. Però nopenseu que té un estil estrictament acadèmic, en el sentit méscanònic del terme (i també més pejoratiu). Començarem pels llibres. Anem a pams. Columnes de paperparla de llibres; ho fa com qui recomana una lectura sense dir-nos “amb paraules”, o siga sense fer-ho de forma explícita, que elllibre que esmenta és una obra que paga la pena de llegir. No sési m’explique: no ens diu que tal o tal llibre és molt bo, boníssim,imprescindible en el nostre bagatge lector. No. Ho fa, potser senseadonar-se’n, o per ventura ho fa d’una manera inconscient, perquèés el seu estil, i així ens incita amb un adjectiu, amb una paraulaamable, amb una frase ben trobada. La columna “Jacint Verdaguer”, per exemple, començadient “Potser no ens engresque la seua poesia”. “Home --pot pensarel lector-- si no ens engresca, per què ens en parles?”. Però ésprecisament aquest començament el que fa que el lector en quedecaptivat en la primera línia. Ara, per a títol captivador, el primerarticle: “Ausiàs March no es dopava”. Un títol així pot fer pensar allector que l’autor en farà un article humorístic, fins i tot algú podriapensar que és “de mal gust”. No us enganyeu, darrere de títols comaquest Salvador Vendrell fa traspuar una ironia ben construïda, elsarcasme intel·ligent que li dóna el fet de conéixer autors i obresperquè és una persona llegida amb la passió i la crítica de qui tébon ull per a traure’n suc. De l’anècdota o del tòpic, sap fer-nereflexió, sense abusar d’una erudició que no sempre cal que esfaça si es pensa bé en el destinatari dels escrits. Trobar aqueix puntde connexió amb el lector és probablement una de les dificultatsmés grans que té qualsevol autor, més encara quan es tracta d’unassaig. Sé que les columnes estan assentades sobre la base d’unencaix amb els lectors que fa que ens sentim còmodes davant uncomentari elogiós sobre Haruki Murakami de la mateixa manera quedavant un altre de sarcàstic sobre Alejandro Font de Mora.
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/ Les columnes d’aquesta primera part ens descobreixen autorsi obres des d’una visió, diguem-ne, menys “acadèmica”, molt més “familiar”. Però no us penseu que això és equivalent a falta derigor. En absolut. Ens parla d’Ausiàs March, de Ramon Llull, delPurgatori de Joan F. Mira, de Paul Auster, de Josep Piera, delsseus amics --i un poc també els meus-- Manel Joan i Arinyó i VíctorLabrado, d’Urbà Lozano i Femení singular, d’Sthendal, de Mérimée,de Montaigne. És una llista molt llarga de lectures que ens ofereixcom una safata de fruita d’estiu, variada, saborosa, de colors lluentsi cridaners, abellidora; ens incita a fer-hi una mosset, a quedar-nos amb el punt d’acidesa addictiva que té una cirera i el gust decontinuar assaborint-la fins a rosegar-ne el pinyol. Salvador Vendrell és conscient que l’assaig que escriu té unpúblic lector molt heterogeni i trobe que l’encerta amb l’estil, ambel to, amb la forma de tocar la ironia quan parla de les lecturespersonals, dels escriptors, dels paisatges, de les idees queacompanyen la seua història. Fixeu-vos en aquesta columna que parla d’Honoré de Balzac,encara que parla més de París que no pas de l’autor. Ferragus [...] No és difícil fer-se una idea de París sense necessitat de sentir el ric-ric i el plof dels sociòlegs. És molt més interessant rellegir Ferragus d’Honoréde Balzac,on et trobes, com a protagonista, la ciutat del Sena. Et trobes París, però no el dels grans palaus i el dels boulevards plensde botigues i llums elèctrics, sinó el París de la indigència i la cara bruta, el delscarrers miserables i de l’extrema pobresa: el de la revolta. Italo Calvinoconsiderava aquest llibre com un atles de París i afirmava que Balzac va serel primer que va intuir la ciutat com a llenguatge, com a ideologia, com acondicionant de tot pensament, paraula o gest. Ferragus descriu una realitatamagada que apareix, en tots els segles, de l’única manera que sap: en formade revolta. I nosaltres, atònits, ens preguntem quin procés d’autoconsciènciaideològica els cohesiona i quina organització hi ha darrere, però continuemamb el nostre espectacle: fent palaus de les arts. (pàg. 31) La vida, ai!, quina vida. Segona part. Escriure assaig, un
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/determinat tipus d’assaig, és parlar d’un mateix, és obrir el cor ales sensacions que percebem davant un atemptat terrorista, davantel neguit, el fàstic i també davant l’alegria de trobar un amic pelcarrer i oferir-les a qui vulga rebre-les en la comunió de l’acte delectura. Per això, les referències anímiques d’algunes columnes emsemblen amerades d’una plasticitat pictòrica que arriben a ferir-nosde complicitat. Jutgeu vosaltres: “Un dia gris. Ha plogut, però ja noplou i el sol intenta eixir clivellant la capa de núvols” (pàg. 109). Unaimatge senzilla, sense recàrrecs metafòrics innecessaris, però aixòsí, és essencialment natural, compartible, assumible com una visiópròpia, bella, com la poètica de la vida quotidiana. I si en voleu més, obriu les portes a glosses sobre l’arròscaldós amb granotes, a l’educació en valors dels jóvens, a l’anàliside la figura emblemàtica del caganer com a dissident de l’ordreestablit, a les confessions de la seua etapa d’escolanet que el vanconvertir en “saludablement agnòstic”, als atacs d’enyorança quees poden acumular en un sol dia (una presentació a ca Fuster, ambJosep Ballester i Josep Franco i un recital de Raimon: tot junt i ambun parèntesi d’un parell de pizzes). Tot açò és el que trobarem enla segona part. Açò és l’estil Vendrell. Deixeu-me, però, que usreproduïsca una columna on ell mateix parla de l’estil. Esteu avisats:estil escatològic té dos significats. L’estil Els amics em diuen que, per a escriure, s’ha de tenir un estil propi,perquè en això està la gràcia. [...] tenir estil és parlar el llenguatge de tots i elllenguatge d’un sol. [...] Pla ho remata afegint: “La veritat –o el que em semblaque ho és– només es pot formular amb mots familiars”. [...] Caldria, però,fer un petit esforç i ampliar els mots familiars, ampliar-los constantment.[...] I ara és molt fàcil entrar en els diccionaris. No cal ni alçar-se de lacadira. Et connectes a Internet i busques en favorits un diccionari qualsevol,com ara, el Diccionari català-valencià-balear. Entres en la pàgina i ja ho tens:s’obri una finestra on pots escriure la paraula que primer se t’ocorre. Escriusun mot familiar, com ara, pet. I, aleshores, comproves que, malgrat ser unmot tan comú, pots seguir ampliant el teu vocabulari, perquè es tractad’un molt bon diccionari: “ventositat expel·lida per l’anus amb soroll”. N’hi hamés, però. Perquè hi trobem: “pet redó, que és molt sorollós; pet amb borles,que es deixa anar amb algunes onacions seguides; pet amb flocs, que
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/va acompanyat amb sortida d’excrements”. I comprove, una vegada més, quetenien raó els meus amics, que gairebé tot, sempre, és una qüestió d’estil.(pàgs. 89-90) Paisatges de columnes. Personalment dec ser una personaforça optimista. Cada vegada que descobrisc un racó nou del meupaís, un cantonet de serra, una bosc de freixes o un paradís de marem sent més orgullós de saber que és part de casa meua. Clar queaixò implica deixar a banda totes les malifetes que quatre espavilats(o quaranta, com els d’Alí Babà) han perpetrat de nord a sud i dellevant a ponent. Per això, un recorregut amb aquest animal queguisa i animal que escriu que es diu Salvador Vendrell pel Morrodel Comptador, pel Cavall Verd a la Vall de Laguard, per la Vallde Fontanelles a Corbera, per Fontanar dels Alforins (amb unaaturada al restaurant Julio) em reconcilia amb el meu país. Perquèsón topònims del meu mapa del món. Quin tros de país que tenim,malgrat tot! Llegiu aquest fragment de l’última columna del llibre. País invertebrat Encara no sé com i per què vaig aterrar a Oriola el Dissabte Sant.[...] Un bon hotel, de carrer de volta, que em permetia veure les processonsdes del balcó, mentre en l’habitació podia seguir el partit de futbol del meuequip. Una ciutat interessant amb un aire monumental. Passeig pels carrers ivisita a les esglésies i a l’oficina d’informació i turisme on una jove ambaccent andalús ens pregunta: “Sou de Barcelona?”. “No, xiqueta, som deSueca”, li conteste. Però a ella tant se li donava. Per a ella Sueca i Barcelonaeren la mateixa cosa. [...] El país s’ha vertebrat a base de construccions, abase de xalets i finques de pisos vora mar. Passeu per Torrevella o perqualsevol lloc de la costa i ho comprovareu: “Aigua per a tots!”. En fa faltamolta per a donar vida a tot el que s’ha construït. No volia posar-me em plareivindicatiu, però el viatge em va descol·locar tant que, en arribar a casa,li vaig dir als meus fills: “Pugeu al cotxe que ens n’anem d’excursió”. I els vaigportar a La Vall de Tàrbena, a ca Pinet. Era catorze d’abril i volia sentir-me lesmúsiques republicanes, la internacional i reviscolar un ambient “maqui”,rebel…Volia retornar, després de més de vint anys, a un lloc que té atractiu peral turista anglés o alemany, però que també té un sabor a nostàlgia, abotifarrons i a mallorquines de les bones. (pàg. 161-162) Ja ho sabeu. De la mateixa manera que parla del monestir
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/de Sant Jeroni de Cotalba o del Coll de la Marrana, ens guia perOxford Street fins a cal Sherlock Holmes o ens convida a viatjaramb vaporetto pel Gran Canal. Una delícia, tu. Final. Potser jo sóc un lector molt subjectiu. Probablementtots els lectors ho siguem. Com ja he dit, Voro Vendrell és un amici això em fa tenir una predisposició especial envers els seus mots.Ara bé, també sé ser crític i honest, amb ell i amb mi mateix. Ino m’enganye ni enganye a ningú si afirme que les “columnes”de Salvador Vendrell són unes peces literàries que arrepleguenl’essència d’uns temes tractats amb delicadesa, amb una escripturamesurada, amb la qualitat que li permet ser un observador del mónamb uns referents que coneix bé i que comparteix amb els lectors,sense pedanteries, sense estridències, amb molt de gust. Les idees que recorren Columnes de paper són, d’altra banda,molt recomanables per a lectors de totes les edats, també per alsalumnes de batxillerat que ja tenen alguns referents culturals queels permet endinsar-se en anàlisis de la realitat fetes amb gràcia,amb intenció didàctica, que els possibilita compartir reflexions sobrela vida quotidiana. En un moment de la nostra història recent en què personescom l’alcaldessa de Torrent s’avergonyeix públicament en un actede partit de la llengua que parla i la considera “un defecte”, joreivindique el valor de les paraules com les de Salvador Vendrell.En uns dies que el nostre conseller més nefast ens regala un dardenverinat com el decret del trilingüisme, com a enganyifa davant lahipotètica i falsa igualtat de les llengües en el currículum, paga lapena espigolar els temes que proposa Columnes de paper perquèesdevinguen veritables “columnes de paraules”, de paraules bendites i ben escrites, ben bastides i bones de llegir. Llibres comaquest fan possible que hi haja lectors, jóvens lectors, fan possibleque enguany 83.225 alumnes dels centres educatius valencianshagen participat en la darrera convocatòria dels premis Samborii que no s’avergonyisquen d’escriure en la llengua que parlen iestudien i no es queixen de la manca de competència en anglés i encastellà perquè en tenen.
  • Presentació del llibre Columnes de paper, de Salvador Vendrell “Fórum 80 Mundos”, Alacant, 10 de juny de 2011 © Josep M. Escolano i López jmel.escolano@gmail.com http://amblallenguafora.blogspot.com/ M’agraden les coses que escriu aquest xicot. I crec que avosaltres també us agradarà. No us quedeu sense saber-ho. No usdic res més o no el llegireu.Passe la paraula a Salvador Vendrell, qui ben segur que ensaclarirà enigmes com les raons de la tria de columnes que ha feto la justificació de la classificació tripartida que trobem al llibre. Itots els altres secrets confessables i inconfessables sobre l’activitatcreadora que vulga regalar-nos, per descomptat.