E S P È C I E S   A U T Ò C T O N E S   D E   C A T A L U N Y A
LA VACA ALBERESA <ul><li>Criada en estat semisalvatge, en el Parc Natural del Massís de l’Albera, a cavall de l’Alt Empord...
<ul><li>Rústega i primitiva, molt resistent al fred però força sensible a la calor, s’alimenta tot l’any, en pastoreig ext...
LA VACA BRUNA DELS PIRINEUS <ul><li>La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina del Tronc Alpí, de pelatge bru, rús...
<ul><li>La Bruna és una raça adaptada plenament al seu medi. La seva rusticitat li dóna la capacitat per a pujar a les pas...
LA VACA PALLARESA <ul><li>La instauració, de forma apremiant, d'un programa de Recuperació, és objectiu principal i inelud...
És molt semblant a la Bruna. El principal tret diferencial amb respecte aquesta és la coloració uniformement blanca de la ...
CABRA BLANCA DE RASQUERA <ul><li>El primer document escrit que parla d’aquesta espècie data del 1573,es originària de les ...
<ul><li>Destaquen les banyes de base ampla robustes i ben conformades en ambdós sexes. Es dóna una gran varietat en la for...
L’OVELLA RIPOLLESA <ul><li>És considera que l’origen d’aquesta rasa Ripollesa està en l’encreuament, antic i fixat, entre ...
<ul><li>Aquest tipus d’ovelles són molt robustes, sobretot les seves extremitats(les cuixes i les potes). </li></ul><ul><l...
L’OVELLA XISQUETA <ul><li>El nucli originari de la raça Xisqueta se situa al nord de la comarca del Pallars Jussà, concret...
<ul><li>El pes viu aproximat de 22 a 24 kg. Els marrans solen pesar de 60 a 65 kg (amb una alçada mitjana a la creu de 77 ...
L’OVELLA ARANESA <ul><li>L’ovella aranesa està estretament emparentada amb la seva veïna francesa Tarasconesa pròpia dels ...
<ul><li>La llana generalment És blanca i fina, encara que també existeixen altres varietats. És típica la presència de ban...
EL GOS D’ATURA CATALÀ <ul><li>El seu origen el trobem a les valls pirinenques i prepirinenques. Es reconeix com a raça aut...
<ul><li>Hi ha dos tipus de gos d’atura Català: el de pèl llarg i el de pèl curt o cerdà. Són animals de grandària mitjana:...
L’ASE CATALÀ <ul><li>Distribuïda majoritàriament per Catalunya, trobem efectius de la raça (un 28% del cens actual) també ...
<ul><li>Els ases catalans; individus de temperament sanguini, vitals i nobles, d’aparença orgullosa i cap elevat, orelles ...
ELS CAVALLS <ul><li>Es un fet demostrat que en gran part del territori pirinenc es criava l’antic cavall Català, raça de f...
<ul><li>És  un  bestiar molt mestís,, i que no ha perdut les qualitats d’adaptació al terreny: rusticitat, bona fertilitat...
LA GALLINA NANA <ul><li>Es una au petita, motejada de blanc, molt rústega, vigorosa, elegant i de temperament molt viu. En...
<ul><li>Destaca, i ha estat sempre apreciada, per les seves bones aptituds maternes, tant vers els propis ous i pollets co...
GALLINA EMPORDANESA <ul><li>Pon uns 160 ous (220 les millorades) rogencs a l'any d'uns 60 grams cada un.  </li></ul><ul><l...
N'hi ha quatre varietats: blanca, blanquirossa, roja i rossa.  És de tipus semipesant (pesant la millorada).
<ul><li>És un colom d’una mida mitjana i amb un pes normal (285-340 g), ample de pit i esquena, amb una aparença compacte ...
<ul><li>És distingeix per el seu cap gran, curta, ampla i quadrada. Amb el bec curt i gras amb rivetes oculars extremadame...
<ul><li>És la gallina més antiga a Espanya, juntament amb la Castellana Negra. </li></ul><ul><li>Té el seu origen al Baix ...
<ul><li>Destaca pel blanc de les seves orelletes i pel color blau de les potes, d’aquí el sobrenom de “potablaves”.  </li>...
GALLINA PENEDESENCA <ul><li>Prop dels anys trenta, Rosselló i Vilà parlava d’una raça de gallines típica del Penedès que e...
<ul><li>A més dels típics “ous rogencs”, també s’aprecia, cada cop més, la producció de pollastres del Penedès, obtinguts ...
LA GALLINA D’ULL DE FLAMENC <ul><li>És un colom molt robust, ampla i llarga; de longitud aproximada entre 40 i 45 cm, amb ...
El seu vol és escàs degut a la seva mida tan gran. Pertany al grup de les caruculades. Les carúncules nasals amples i por ...
COLOM ENREIXAT <ul><li>Procedeix, de l’unió entre el colom primitiu de corbata, la Figureta i la Papatatxi o Capuchina, i ...
<ul><li>El més característic d’aquesta raça son els girs en les plomes.  </li></ul><ul><li>Colom de mida petita, amb un pe...
COLOM DE VOL CATALÀ <ul><li>Té un origen molt antic; és considera que aquest coloms van arribar al Llevant Peninsular amb ...
<ul><li>Són petits i pesen entre 230 i 315g, però aparenta ser més gran per el seu pit ampla i circular. També són erguits...
COLOM REFILADOR <ul><li>El nom prové primer pels seus ulls característics i després per què les rèmiges, per fricció amb l...
<ul><li>Pesa entre 310 i 335 grams. </li></ul><ul><li>Cos allargat i esvelt.  </li></ul><ul><li>Vol en solitari o en estol...
COLOM FIGURETA <ul><li>La Figureta és un dels coloms més petits que hi ha al món (155–170 g). Pertany al grup dels encorba...
<ul><li>Originària de les regions mediterrànies de parla catalana (Catalunya, València i Balears) prové, molt probablement...
OCA EMPORDANESA <ul><li>Les primeres cites que tenim d’oques catalanes daten de finals del segle XIX, però en aquell momen...
<ul><li>És un animal esvelt, de color blanc i amb un monyo característic, que no sembla pas estar present en altres races ...
Fi ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT
Fet per : <ul><li>Mariona Ríos </li></ul><ul><li>Xènia Costa </li></ul><ul><li>Ariadna Pinazo </li></ul><ul><li>Rosa Arcas...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Espècies autòctones ramaderes catalanes

1,871 views
1,708 views

Published on

Espècies autòctones ramaderes catalanes

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,871
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Espècies autòctones ramaderes catalanes

  1. 1. E S P È C I E S A U T Ò C T O N E S D E C A T A L U N Y A
  2. 2. LA VACA ALBERESA <ul><li>Criada en estat semisalvatge, en el Parc Natural del Massís de l’Albera, a cavall de l’Alt Empordà i el Vallespir, és troba el reduït nombre d’exemplars d’aquesta petita raça bovina. Hi ha dues varietats de la mateixa, l’anomenada Fagina i la Negra, i entre les dues no arriben actualment als 300 individus, encara que predominen més els animals fagins que no pas els negres. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Rústega i primitiva, molt resistent al fred però força sensible a la calor, s’alimenta tot l’any, en pastoreig extensiu, de la vegetació existent a la zona, sobretot dels fruits i brots tendres del faig. </li></ul><ul><li>El seu caràcter és esquerp i poc manejable, ja que el contacte que té amb l’home és mínim. Aquest es produeix un cop l’any, en l’esquellada, on es recullen tots els animals amb la finalitat principal de recuperar i retirar els vedells per a l’engreix. Pel que respecta a la morfologia, i en el conjunt de tota la població, el grau de variabilitat és bastant elevat, principalment a causa dels diferents encreuaments amb races d’aptitud càrnia. </li></ul>
  4. 4. LA VACA BRUNA DELS PIRINEUS <ul><li>La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina del Tronc Alpí, de pelatge bru, rústega i amb una gran capacitat de pasturatge. Inicialment fou una vaca de triple aptitud: carn, llet i treball, passant posteriorment a especialitzar-se cap a la producció de carn en el seu hàbitat natural i en règim extensiu. </li></ul><ul><li>L’origen d’aquesta raça el podem situar en les comarques pirinenques de Lleida (Val d’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça), </li></ul>
  5. 5. <ul><li>La Bruna és una raça adaptada plenament al seu medi. La seva rusticitat li dóna la capacitat per a pujar a les pastures d’alta muntanya –els ports- durant l’estiu, acompanyada normalment per la seva cria. Molts individus de la raça també passen l’hivern a la intempèrie. </li></ul>
  6. 6. LA VACA PALLARESA <ul><li>La instauració, de forma apremiant, d'un programa de Recuperació, és objectiu principal i ineludible per a salvaguardar aquest patrimoni genètic d'indubtable interès històric i cultural. </li></ul><ul><li>Els aproximadament 20 individus que resten, representen els darrers vestigis de les ancestrals vaques d'aquestes comarques, les quals es varen anar encreuant, a principis de s. XX, amb boví lleter importat de Suïssa (Bruna Alpina), donant lloc a través d'encreuaments repetits i selecció cap a caràcters de tipus càrnic a l'actual població que coneixem amb el nom de “Bruna dels Pirineus”, la qual es troba àmpliament estesa en la zona </li></ul>
  7. 7. És molt semblant a la Bruna. El principal tret diferencial amb respecte aquesta és la coloració uniformement blanca de la capa. Encara que en els seus orígens fou, lògicament, de triple aptitud, avui dia se la destina a la producció de carn ecològica, criant-se en règim extensiu durant tot l'any degut a la seva gran rusticitat i adaptació al medi.
  8. 8. CABRA BLANCA DE RASQUERA <ul><li>El primer document escrit que parla d’aquesta espècie data del 1573,es originària de les Terres de l’Ebre, en concret: Ribera d’Ebre, Baix Camp, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, havent-ne extingit d’aquesta última i amb una desigual distribució en les quatre restants. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Destaquen les banyes de base ampla robustes i ben conformades en ambdós sexes. Es dóna una gran varietat en la forma, destacant les de tirabuixó, en sabre i cargolada, també destaca la presència de barba en ambdós sexes. </li></ul><ul><li>Pell gruixuda i elàstica, la podem trobar policromada en negre sobre fons blanc o blanques totalment (són les més comunes) després també es poden trobar amb colors marrons. </li></ul>
  10. 10. L’OVELLA RIPOLLESA <ul><li>És considera que l’origen d’aquesta rasa Ripollesa està en l’encreuament, antic i fixat, entre l’ovella dels Pirineus centrals i exemplar de la rasa Merina, que està a la mateixa zona a conseqüència de transhumància de l’estiu. I es diferencien les unes de les altres per la seva mida, la seva llana i per la seva cornamenta. Encara que no disposem d’un nombre en concret de totes aquestes ovelles, podem dir que hi ha unes 70.000. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Aquest tipus d’ovelles són molt robustes, sobretot les seves extremitats(les cuixes i les potes). </li></ul><ul><li>Tenen la capa de color blanc amb algunes pigmentacions de color negre a la panxa i també al nas. </li></ul><ul><li>El pes dels xais és de 22 a 24Kg i el de les ovelles més grans és de 60 a 90Kg els mascles, i les femelles de 40 a 60Kg. </li></ul>
  12. 12. L’OVELLA XISQUETA <ul><li>El nucli originari de la raça Xisqueta se situa al nord de la comarca del Pallars Jussà, concretament a les Valls de Manyanet i la Vall Fosca </li></ul><ul><li>Coneguda també amb el nom de Pallaresa, topònim de les comarques a on s’ubica </li></ul>
  13. 13. <ul><li>El pes viu aproximat de 22 a 24 kg. Els marrans solen pesar de 60 a 65 kg (amb una alçada mitjana a la creu de 77 cm) i les femelles de 45 a 50 kg (amb una alçada mitjana a la creu de 70 cm). Molt rústecs i amb un instint maternal molt desenvolupat. </li></ul>
  14. 14. L’OVELLA ARANESA <ul><li>L’ovella aranesa està estretament emparentada amb la seva veïna francesa Tarasconesa pròpia dels Pirineus Centrals. </li></ul><ul><li>Aquest tipus d’ovelles es troba a la Vall d’Aran, encara que repartit d’una manera desigual. Actualment existeixen 64 explotacions en les valls, amb poc més de 1700 exemplars. Les explotacions mitjanes consten d’uns 40 animals. La major part de les explotacions tenen de 11 a 30 reproductors, i únicament tres explotacions superen el centenar d’animals. </li></ul>
  15. 15. <ul><li>La llana generalment És blanca i fina, encara que també existeixen altres varietats. És típica la presència de banyes en els dos sexes. El pes mitjà d’un xai petit viu és de 22 a 24 kg. Els xais més grans mascles solen pesar entre 80 a 100 kg i les femelles de 50 a 70 kg. </li></ul>
  16. 16. EL GOS D’ATURA CATALÀ <ul><li>El seu origen el trobem a les valls pirinenques i prepirinenques. Es reconeix com a raça autòctona a Espanya a l’any 1991, encara que a alguns jaciments catalans es van trobar registres arqueològics de gossos de talla similar, amb una datació d’uns 4.000 anys, és a dir, de l’Edat del Bronze. </li></ul>
  17. 17. <ul><li>Hi ha dos tipus de gos d’atura Català: el de pèl llarg i el de pèl curt o cerdà. Són animals de grandària mitjana: els mascles solen mesurar entre 47 i 55 cm a la creu i pesen uns 22 kg, les femelles una mica més petites (45 a 53 cm a la creu). </li></ul><ul><li>Té diversitat de pelatges, encara que el més característic és el de color canyella. També són habituals el gris platejat, el pissarra, i les monocolors com el negre o la neula. La pell és gruixuda i ben pigmentada. </li></ul>
  18. 18. L’ASE CATALÀ <ul><li>Distribuïda majoritàriament per Catalunya, trobem efectius de la raça (un 28% del cens actual) també en altres zones geogràfiques d’Espanya, però encara avui dia, es troba catalogada com a raça domèstica en imminent perill d’extinció. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>Els ases catalans; individus de temperament sanguini, vitals i nobles, d’aparença orgullosa i cap elevat, orelles erectes i mirada expressiva, han contribuït, al llarg dels segles, a la formació i millora de moltes altres races. Les mules catalanes, obtingudes de l’encreuament entre un guarà i una euga. </li></ul><ul><li>La capa característica és de color negre amb el ventre la cara i les extremitats blanques. Entre aquestes decoloracions, sobretot les del cap, sorgeix una franja rogenca molt característica. </li></ul><ul><li>L’ase català a estat sempre molt útil per exemple com element netejador del sotabosc per a la prevenció d’incendis forestals. </li></ul>
  20. 20. ELS CAVALLS <ul><li>Es un fet demostrat que en gran part del territori pirinenc es criava l’antic cavall Català, raça de format eumètric, extingida durant el primer terç del s.XX filogenèticament emparentada amb altres races meridionals de la península –Andalús, Lusità, Mallorquí i Menorquí- gràcies a això hi va haver un mestissatge amb races hipermètriques importades de França que van fer aquesta espècie característica. </li></ul><ul><li>Actualment, les comarques amb un major cens de la raça són: la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès </li></ul>
  21. 21. <ul><li>És un bestiar molt mestís,, i que no ha perdut les qualitats d’adaptació al terreny: rusticitat, bona fertilitat, i notables aptituds maternals. Estan tot l’any a l’aire lliure, amb un sistema de maneig elemental: pasturatge continu, munta en llibertat, parts naturals sense ajuda, criança dels pollins per la mare, i deslletament brusc als 5-7 mesos, sense més instal·lacions que les mànegues de maneig i els corrals de retenir. A l’hivern no s’estabulen, i només els dies més freds poden rebre una ració (normalment palla) de baixa qualitat. Els costos d’alimentació són els mínims, per tal de cercar el màxim rendiment econòmic . </li></ul>
  22. 22. LA GALLINA NANA <ul><li>Es una au petita, motejada de blanc, molt rústega, vigorosa, elegant i de temperament molt viu. Ens la podem trobar amb les següents coloracions: daurada amb motejat blanc, canyella amb motejat blanc, negra motejada de blanc, blava motejada de blanc i blanc cendrós. La gallina adulta pesa al voltant d’uns 800gr i el gall 1100 gr. De tarsos predominantment blancs i les orelletes blanques. Pon uns ous amb un pes al voltant dels 38 gr. </li></ul>
  23. 23. <ul><li>Destaca, i ha estat sempre apreciada, per les seves bones aptituds maternes, tant vers els propis ous i pollets com cap els d’altres aus. Podem definir la seva capacitat d’incubació de la següent manera: 10 ous propis, 6 de gallina gran, 15 de perdiu, 20 de guatlla, 4 d’ànec o paó i 2 d’oca. </li></ul>
  24. 24. GALLINA EMPORDANESA <ul><li>Pon uns 160 ous (220 les millorades) rogencs a l'any d'uns 60 grams cada un. </li></ul><ul><li>Orelletes normalment grogues. </li></ul><ul><li>Tarsos grocs. </li></ul><ul><li>Cresta senzilla amb clavell . </li></ul>
  25. 25. N'hi ha quatre varietats: blanca, blanquirossa, roja i rossa. És de tipus semipesant (pesant la millorada).
  26. 26. <ul><li>És un colom d’una mida mitjana i amb un pes normal (285-340 g), ample de pit i esquena, amb una aparença compacte i forta. Té un cos rígid però amb les cames curtes i grasses. Les ales i la cua són amples i llargues. Les seves característiques principals les té al cap. </li></ul>LA GALLINA D’ULL DE MADUIXA
  27. 27. <ul><li>És distingeix per el seu cap gran, curta, ampla i quadrada. Amb el bec curt i gras amb rivetes oculars extremadament desenvolupats i molt vermells (de color fresa), formats per dos o tres cercles concèntrics, que augmenten de mida i grossor des de dins cap fora. </li></ul>
  28. 28. <ul><li>És la gallina més antiga a Espanya, juntament amb la Castellana Negra. </li></ul><ul><li>Té el seu origen al Baix Llobregat. </li></ul><ul><li>Es va començar a expandir cap a l’any 1920. </li></ul><ul><li>A parit de 1965, les gallines d’aquesta raça ha anat decaient, a causa de les gallines híbrides comercials, que produeixen el doble de carn i d’ous. </li></ul><ul><li>Però l’any 1975 es posà en marxa un programa de recuperació i conservació d’aquesta raça. </li></ul><ul><li>Actualment hi han, més o menys, 2000 exemplars, dels quals el 50% el troben a Catalunya. </li></ul>LA GALLINA DEL PRAT
  29. 29. <ul><li>Destaca pel blanc de les seves orelletes i pel color blau de les potes, d’aquí el sobrenom de “potablaves”. </li></ul><ul><li>Hi ha dos clases: la lleonada i la blanca. </li></ul>
  30. 30. GALLINA PENEDESENCA <ul><li>Prop dels anys trenta, Rosselló i Vilà parlava d’una raça de gallines típica del Penedès que es caracteritzava pel tipus d’ou que produïa, de closca de color marró rogenc molt intens (dels més foscos a nivell mundial), un ou conegut com a “ou rogenc de Vilafranca” , molt preuat en el mercat de Barcelona. En quant als seus orígens es tracta d’una raça antiga, de la qual no s’ha pogut precisar, com deia el professor Rossell i Vilà, des de quan es criava al Penedès. Els primers intents de caracterització morfològica daten del període 1921-1946. </li></ul>
  31. 31. <ul><li>A més dels típics “ous rogencs”, també s’aprecia, cada cop més, la producció de pollastres del Penedès, obtinguts a partir de la seva varietat Negra i criats en règim de plena llibertat, comercialitzats amb el nom de “Gall del Penedès” i estant en tràmit la seva IGP (Indicació Geogràfica Protegida). Hi ha quatre varietats de la raça: la Negra, l’Aperdiuada, la Blat i la Barrada. </li></ul>
  32. 32. LA GALLINA D’ULL DE FLAMENC <ul><li>És un colom molt robust, ampla i llarga; de longitud aproximada entre 40 i 45 cm, amb un pes que oscil·la al voltant dels 800g als mascles i 700g les femelles. De potes curtes que li obliguen a caminar amb un lleuger moviment del cos. La riveta ocular és ampla, grossa, i carnosa, de forma circular i homogènia i sempre de color vermell. </li></ul>
  33. 33. El seu vol és escàs degut a la seva mida tan gran. Pertany al grup de les caruculades. Les carúncules nasals amples i por cargolades. Sota del bec tenen dos berrugues laterals i una central que pot arribar a ser de la mida d’una avellana i que forma, en el coll, una papada carnosa, desplomada i de color
  34. 34. COLOM ENREIXAT <ul><li>Procedeix, de l’unió entre el colom primitiu de corbata, la Figureta i la Papatatxi o Capuchina, i la Milanesa o Rizada. </li></ul>
  35. 35. <ul><li>El més característic d’aquesta raça son els girs en les plomes. </li></ul><ul><li>Colom de mida petita, amb un pes entre 250 a 320 gr., postura ergida y vertical, de formes arrodonides. </li></ul><ul><li>Es de caràcter tranquil, dòcil i familiar, sense una gran aptitud pel vol. </li></ul>
  36. 36. COLOM DE VOL CATALÀ <ul><li>Té un origen molt antic; és considera que aquest coloms van arribar al Llevant Peninsular amb el àrabs, en el segle VIII. S’ha trobat una de les varietats més emblemàtiques d’aquest colom que és representa en un gravat de segle XII. </li></ul>
  37. 37. <ul><li>Són petits i pesen entre 230 i 315g, però aparenta ser més gran per el seu pit ampla i circular. També són erguits i esvelts. </li></ul><ul><li>El seu cap es petit i lleugerament quadrat i sense arestes. </li></ul><ul><li>Tenen un caràcter tranquil, però despert i sempre alerta al més mínim moviment. </li></ul><ul><li>Aquests coloms tenen una gran capacitat per el vol, tant en solitari com en grup. </li></ul>
  38. 38. COLOM REFILADOR <ul><li>El nom prové primer pels seus ulls característics i després per què les rèmiges, per fricció amb l'aire, refilen, canviant de modulació a cada gir. </li></ul>
  39. 39. <ul><li>Pesa entre 310 i 335 grams. </li></ul><ul><li>Cos allargat i esvelt. </li></ul><ul><li>Vol en solitari o en estol. </li></ul><ul><li>Ulls molt grossos de color blanc perla. </li></ul><ul><li>Nineta dels ulls molt petita de color negre intens. </li></ul><ul><li>Són admesos tots els colors i patrons de plomatge. </li></ul><ul><li>Ales blanques. </li></ul><ul><li>Tigrats en tots els colors. </li></ul><ul><li>Vola donant capgirells. </li></ul>
  40. 40. COLOM FIGURETA <ul><li>La Figureta és un dels coloms més petits que hi ha al món (155–170 g). Pertany al grup dels encorbatats i és una de les races més valorades tant a Catalunya com a l’estranger. De caràcter eixerit i despert, i amb un posat molt viu, la Figureta mostra una excel·lent aptitud per al vol, i té una particular forma de volar. Sol caminar ben estirat i enfilat sobre els dits del davant –com si anés de puntetes–, cosa que el fa més esvelt. S’admeten tots els colors, dibuixos i dissenys, mentre siguin purs, definits i brillants; el blanc és el més popular. </li></ul>
  41. 41. <ul><li>Originària de les regions mediterrànies de parla catalana (Catalunya, València i Balears) prové, molt probablement, de la selecció dels antics coloms tunisians (Corbata Tunisiana) del nord d’Àfrica, arribats a les nostres terres durant la dominació àrab. Les primeres referències documentals són del segle XVIII. En els anys seixanta es trobava, molt abundant, tant a Mallorca com a Menorca, i també a Barcelona. Després va entrar en recessió fins a arribar a quasi desaparèixer del tot. L’Associació de Criadors d'Aus “El Francolí” va cuidar-se de la seva recuperació i difusió a partir d’una població important </li></ul>
  42. 42. OCA EMPORDANESA <ul><li>Les primeres cites que tenim d’oques catalanes daten de finals del segle XIX, però en aquell moment encara se les coneixia com a “oques del país” o “oques blanques”, i eren molt habituals a Girona i Barcelona. No van quedar ben definides fins al segle XX. Possiblement l’origen de l’oca Empordanesa sigui el mateix que el de les demés races d’oques europees. Totes elles provindrien de les poblacions d’oques salvatges o vulgars ( Anser anser ) encara existents a Europa. </li></ul>
  43. 43. <ul><li>És un animal esvelt, de color blanc i amb un monyo característic, que no sembla pas estar present en altres races d’oques. Avui dia té més una utilitat de companyia que no pas productiva, encara que els seus rendiments, tant en posta con en carn, són força acceptables. Els efectius actuals a Catalunya són limitats, encara que l’interès per aquest animal és creixent, i això fa preveure que es pugui anar allunyant del perill d’extinció. </li></ul>
  44. 44. Fi ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT
  45. 45. Fet per : <ul><li>Mariona Ríos </li></ul><ul><li>Xènia Costa </li></ul><ul><li>Ariadna Pinazo </li></ul><ul><li>Rosa Arcas </li></ul><ul><li>Jika Ye </li></ul><ul><li>Laura Pérez </li></ul><ul><li>Raquel Rodríguez </li></ul>

×