1. http://xarxesimes.blogspot.com.es/
XARXES I INFORMÀTICA
DEFINICIÓ DE XARXES
Una xarxa es un conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal de compartir feina i
recursos (com la impressora, el router, etc.). Per tal de crear-la necessitem cables i un
concentrador de cables (hub) o commutador (switch); a més necessitem dins l’ordenador una
targeta de xarxa per comunicar-n os a través de la LAN.
Les persones que utilitzen la xarxa s’anomenen usuaris.
Per fer funcionar la xarxa necessitem maquinari (explicat anteriorment) i programari (protocols
de comunicació, programes de correu electrònic, enviar arxius, etc.)
En resum, els avantatges d’una xarxa son:
·Compartir recursos
·Restringir l’accés a recursos
·Compartir informació
·Accés a informació des de qualsevol dispositiu
·Compartir informació referent a bases de dades
·Concentrar dades en els ordinadors de cada xarxa
·Rastrejar els usuaris que volen accedir a certa informació

2. TIPUS DE XARXA
A més de la LAN hi han més tipus de xarxa; les classificarem segons el seu abast (àrea que
abarca) i les característiques:
Segons l’abast;
LAN (Xarxa d’Àrea Local) màxim abast; un edifici (La Salle)
MAN (Metropolitan Area Network) (Xarxa d’Àrea Metropolitana) abast; una ciutat (xarxa de
caixers automàtics de totes les sucursals de Bankia de Girona)
WAN (Wide Area Network) (Xarxa d’Àrea Mundial)abast; el món (Internet)

3. Segons les característiques;
Xarxa en anell (Token Ring): sistema per el qual un grup d’ordinadors estan connectats en
forma de cercle amb cables, de manera que la informació es passava a qualsevol ordinador
(però passant abans per els altres). Ara s’ha quedat obsoleta, ( era característica dels anys
80,desenvolupada per IBM) , i tenia l’inconvenient de que si un ordinador es penjava la xarxa
deixava de funcionar; actualment ha evolucionat en la xarxa en estrella.
Xarxa en estrella: Xarxa que funciona amb uns dispositius connectats a un concentrador o hub,
el qual s’encarrega de distribuir les dades. Conté un servidor que controla les peticions, les
xarxes,. Els usuaris, etc; és l’element més important de la xarxa i en el cas de que deixés de
funcionar la xarxa també ho faria.

4. Xarxa en bus: Xarxa que funciona mitjançant un cable anomenat bus, al qual es connecten els
dispositius; permet no haver de tenir tots els dispositius en funcionament per compartir dades
i recursos.
Xarxa en arbre: Munió de xarxes en estrella interconnectades entre si, cada una amb el seu
concentrador propi.
Xarxa cel·lular: Xarxa més actual que funciona amb tecnologies inalàmbriques per compartir
dades; Wireless Lan (WLAN, WiFi), Bluetooth, etc.

5. CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA
Per tal de poder construir una xarxa, a part dels terminals i els cables de connexió, necessitaré
que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni
accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que
necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells (actualment obsolet) i si es
tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran els switchs i routers (encaminadors)
per tal de segmentar (conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra
els intrusos amb un Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través
d’una passarel·la o gateway.
Cables de connexió de xarxa; mitjà per on passen les dades entre ordinadors i perifèrics.
S’hauran de valorar les següents característiques:
•
Material construcció i fabricació
•
Velocitat de transmissió assolible
•
Fiabilitat davant soroll (ones externes) i pirateig de senyal
Cable coaxial (nom ve del llatí axis (nucli) i vol dir que està format al voltant del centre):Cable
actualment obsolet de coure format per un tub central per on passa la informació, una capa de
polímer que li dona flexibilitat però també rigidesa, una capa en forma de malla que evita
interferències, i a sobre hi ha una capa per fer més agradable el tacte; les desavantatges son
que el cable atenuava molt la senyal i no permetia fer grans xarxes (fins a 100m)
L’acompanyen els connectors BNT i els connectors T (que s’utilitzen per anar connectant els
ordinadors al llarg del cable)
Fibra òptica: Cable fet amb dues capes de polímer plàstic, es a dir, fibra de vidre (s’ha d’anar
amb compte ja que, tot i que es un cable que ni s’escalfa i es trenca, s’ha d’anar amb compte,
ja que funciona amb làser i si el dobleguem ens pot anar als ulls; a més, s’ha de vigilar de no
clavar-se el cable, ja que la fibra de vidre es molt tòxica per al sistema circulatori). El cable
també té una capa menys transparent al voltant de la fibra que provoca un efecte mirall, és a
dir, la llum, al xocar contra les parets, rebota i es queda a dins, fent que es perdi molt menys.
S’utilitza en empreses que donen connectivitat a internet a altres empreses (ONO,
TELEFONICA, ADIF, Etc.) i en grans distàncies (Port Aventura, per exemple; la distància es molt
gran i es necessita que la informació viatgi ràpid).
Té el problema de que el material es car i que es difícil de manipular (en realitat, hi ha
persones especialistes, es un treball de FP amb poques especialistes i molt ben pagat).
Parell trenat (TP)(Twisted Pair): Cable de coure més utilitzat, format per 4 parells trenats que
li dóna immunitat al soroll; a més pot portar una pantalla (STP, ShieldedTwisted Pair) o no
(UTP, UnshieldedTwisted Pair). Totes les connexions amb TP es fan a un armari anomenat rack.

6. El connector UTP funciona amb un connector anomenat RJ45. Es crea el cable mitjançant un
aparell anomenat grimpadora.
WiFi: Sistema de connexió sense fils. Funciona amb ones i hi ha tres sistemes; Bluetooth (crea
una xarxa de curt abast i poca velocitat, utilitzada per compartir arxius entre dos mòbils o un
mòbil i ordinador), Infrarojos (primera tecnologia inalàmbrica creada; té poc abast i poca
fiabilitat) i WLAN (tecnologia que coneixem com a connexió WiFi, té molt abast, però hi ha
certs elements que poden evitar que funcioni, com reixes metàl·liques).
Adaptador de xarxa: la targeta de xarxa, també anomenada adaptador de xarxa o NIC
(Network Interface Card), permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats
entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips (discs durs, CD-ROM,
impressora, etc). Hi ha diversos tipus d'adaptadors en funció del tipus de cablejat o
arquitectura que s'utilitzi a la xarxa (coaxial fi, coaxial gruixut, Token Ring, etc.), però
actualment el més comú és l'Ethernet, que utilitza un connector RJ-45.
Concentradors
Hub (concentrador): Comunica els segments de xarxa, transportant paquets d’informació que
arriben al hub i posteriorment es mouen per tots els segments. Això es un inconvenient, ja que
provoca que per els segments es moguin més paquets dels que estan destinats als dispositius
connectats; això provoca ralentització de la xarxa per saturació i que sigui fàcil infectar tota la
xarxa mitjançant un paquet extern amb codi maliciós.

7. Switch:Fa la mateixa funció que el hub però transporta cada paquet per el segment que li
pertoca (i no el passa si no està destinat a cap dispositiu de la xarxa); això evita els principals
inconvenients del hub (ralentització de la xarxa i risc d’infecció total de la mateixa per paquets
amb codi maliciós).
Router (encaminador):Comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permetque la informació sigui
filtrada depenent de la xarxa on vingui ofins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui,
regular les xarxes amb les que podem connectar i quin serveis podem utilitzar (podríem
impedir que els usuaris de la nostra xarxa es connectin a una determinada adreça o que enviïn
fitxers), fer de hub o switch (però és malbaratar les seves possibilitats) i fins i tot fer de
Firewall (un element “tallafoc” per dotar de seguretat una xarxa).
Mòdem: Dispositiu obsolet que permetia que un dispositiu es connectés a Internet mitjançant
la via telefònica.
Gateway:És una eina de xarxa que funciona com un router que enllaça xarxes que no tenen
perquè ser en el mateix protocol, com serien la xarxa telefónica i la d’Internet.

8. Access Point:Hubinalàmbric.
Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem
imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que tindrà un receptor inalàmbric per rebre la
informació imprimir.
Repetidor de senyal: Periféric que fa que la senyal inalàmbrica d’una xarxa WiFi es regeneri,
cosa que permet ampliar la xarxa.

9. CONFIGURACIÓ DE XARXES
Model de nivells de xarxa TCP-IP (Torre OSI)
1.Nivell físic (cable,fibraóptica: s’encarrega de tipus de cable, tipus i freqüència de senyal,
codificació de bits i transformació en electricitat.
2.Nivell d’enllaç de dades (Ethernet): s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador
pot transmetre informació que posteriorment escoltaran els seus companys de xarxa; a més,
aquests dispositius també arreglen els errors dins la informació (gràcies a la targeta Ethernet).
3. Nivell de xarxa (IP): s’encarrega de transmetre dades fora de la nostra LAN (gràcies a una
“matrícula” anomenada distintiu de xarxa IP).
4.Nivell de transports (de dades)-TCP,UDP: Rep les dades de les aplicacions que està utilitzant
l’usuari i les fragmenta per al seu posterior enviament (al arribar al dispositiu de destí les
dades es desfragmenten i en cas de faltar algun paquet s’ordena el reenviament).
5.Nivell d’aplicacions:Processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un usuari.
Al protocol TCP-IP la informació fragmentada es codifica en nivells; el primer paquet es posa
un sobre l’altre (i primer van els paquets de nivell més alt, de manera semblant a una
mathrioshka). Quan s’arriba al més baix el document s’envia.
En total, el procés d’enviament d’un missatge és així:
1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha l’adreça origen i
l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí més ràpid, podent anar inclús
per camins no són sempre el mateix (per exemple si la xarxa està congestionada o hi ha un tros
de xarxa inactiu).
3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre que toca.
4. El missatge es reconstrueix al destí.
Adreça MAC: Les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que ve predeterminat de
fàbrica, que s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a matrícula
identificativa del dispositiu (pertany al segon nivell, és a dir, enllaç de dades). Aquest nombre
ja aniria bé per identificar la màquina però només és visible a dins de la xarxa, i per tant fora
d’aquesta hem de tenir una altra identificador per tal de que arribin els missatges. (com el
nombre de carnet d’identitat)
Per saber l’adreça MAC de la teva targeta de xarxa seguirem els següents passos: Primer
anirem a Inicio, a partir d’on anirem a un menú anomenat Conexionesdered; després
seleccionem Conexión de Àrea Local i per últim Detalles(aquests passos també els seguirem
per comprovar quina és la nostra adreça IP, entre altres). Ara podrem observar l’adreça de la
nostra targeta, un nombre expressat en sistema numèric hexadecimal (16 símbols:
0,1,2,3,4,5,6,7,8,9, A, B, C, D, E, F) i equivaldria a una matrícula d’identificació dins la nostra

10. LAN. Com podem observar al ser un nombre molt llarg és quasi bé impossible tenir dues targes
amb el mateix nombre de sèrie.
Adreça IP:Per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar informació
necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment (com el nombre de passaport).
Aquest nombre és l’adreça IP (Internet Protocol, nivell de xarxa). L’adreça IP pertany al 3er
nivell (nivell de xarxa) i té dues parts, l’adreça de xarxa i l’adreça de màquina. La primera part
és comuna a totes les màquines d’una mateixa LAN, i la part de màquina és diferent per cada
dispositiu. La podem veure de la mateixa manera que la MAC.
Màscara de xarxa: Codi que serveix per identificar als dispositius que pertanyen a una mateixa
xarxa al exterior, permetent que, per exemple, un paquet s’enviï automàticament a tots els
dispositius amb aquesta màscara de xarxa (i si no està destinat a cap d’ells, que sigui
descartat).
Servidor DNS: Servidor que s’encarrega de desxifrar una adreça URL i convertir-la en la seva IP;
totes les adreces web tenen un servidor DNS.

11. Eines de diagnòstic de problemes de xarxa
Ping: Comanda utilitzada per comprovar l’estat de la connexió a Internet i el del
servidor al que volem accedir.
Per utilizar-la hem d’anar a Inicio i després a Ejecutar, on hem d’escriure cmdal quadre
d’acció que ens apareix.
Ara ens apareixerà l’intérpret de comandes de MS-DOS, el primer sistema operatiu de
Microsoft, en el que haurem d’escriure ping(espai) www.(adreça que volem
comprovar).(es,com,etc.). Ara el servidor podria contestar al ping (més o menys ràpid i
passant per més o menys terminals diferents abans de contestar) o no; en el segon cas,
podria haver-hi un problema al servidor, un error de comunicació o, simplement, que
està protegit contra pings.
IpConfig:Aplicació de consola que mostra els valors de configuració de xarxa de TCP/IP
actuals y actualitza la configuració del protocol DHCP y el sistema de nombres de
domini (DNS).
Tracert: Comanda molt semblant en la que escrivim tracert(espai)(adreça URL) en
l’intèrpret de comandes de MS-DOS; aixó ens permet veure per on passen els paquets
de IP.