Ud3. noves tecnologies en la investigació del medi ambient

  • 630 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
630
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
8
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. UD. 3.- les noves tecnologies en la investigació del medi ambient
  • 2. Sistemes informàtics i simulació mediambiental Tots dos van ser desenvolupats pel mateix equip de treball i es basen en diferents variables i tots dos fan prediccions de l’evolució possible dels sistemes Els principals sistemes informàtics de simulació mediambiental són:
    • World-2
    • World-3
  • 3. Sistemes informàtics i simulació mediambiental WORLD-2 Dades d’inici de la simulació: els valors reals al 1900 Simulació o evolució futura: des del 1900 fins al 2100 Variables:
    • Població
    • recursos naturals no renovables
    • aliments produïts
    • contaminació
    • capital invertit
  • 4. Sistemes informàtics i simulació mediambiental WORLD-2 Conclusions ( Els límits del creixement, 1972 ):
    • No es pot mantenir el ritme actual de creixement poblacional i econòmic.
    • Perquè el sistema s’estabilitzi cal:
    • Reduir en un 50% la natalitat
    • Reduir en un 75% la taxa de consum de recursos naturals,
    • en un 25% la quantitat d’aliments produïts
    • En un 50% la taxa de contaminació
    • En un 40% la taxa d’inversió de capital
  • 5. Sistemes informàtics i simulació mediambiental WORLD-3 Intenta millorar i enriquir el model anterior.
    • fa evolucionar la població en funció de les diferents decisions polítiques respecte a la taxa de consum dels recursos naturals, de manera que s’obtenen quatre possibles situacions:
    • Creixement continu o il·limitat
    • Aproximació a l’equilibri
    • Superació i oscil·lació.
    • Superació i col·lapse.
  • 6. Sistemes informàtics i simulació mediambiental WORLD-3 Conclusions ( Més enllà dels límits del creixement, 1991 ):
    • 1a conclusió:
    • Si es continua la tendència actual de creixement de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i el consum de recursos, els límits del planeta s’assoliran dins dels pròxims 100 anys.
    • 2a conclusió
    • És possible modificar les tendències de creixement i establir unes normes d’estabilitat ecològica i econòmica, que poden ser mantingudes per molt temps amb vista al futur.
    • 3a conclusió
    • Si els pobles de la Terra es decideixen per aquesta segona alternativa, com més aviat ens hi posam majors seran les possibilitats d’èxit.
  • 7. Sistemes informàtics i simulació mediambiental Crítiques a aquests models
    • Aquestes simulacions es basen en el model maltusià, cosa que es tradueix en culpar als països del sud del creixement desmesurat de la població i de tots els problemes ambientals, quan són els països rics els que més recursos consumeixen per persona i més residus generen.
    • Els models representen la realitat de manera simplificada, de manera que només mostren tendències.
    • Les tendències resultants poden variar segons les variables que es tinguin en consideració i l’any d’inici de la simulació.
  • 8. Sistemes de teledetecció la teledetecció és la tècnica que permet l’observació a distància i l’obtenció d’imatges de la superfície terrestre des de sensors instal·lats en avions o en satèl·lits artificials. Components d’un sistema de teledetecció
    • Sensor: cambra capaç de captar, codificar i transmetre les imatges de la superfície terrestre.
    • Flux d’energia detectada pels sensors: diferenciem dos tipus de sensors atenent si usen fonts d’energies externes o pròpies:
    • Passius: usen fonts d’energies externes, bé sigui del Sol o d’elements situats a la superfície terrestre.
    • Actius: són sensors que emeten radiació i en capten el reflex de la superfície terrestre.
    • Centre de recepció
    • Sistema de distribució
  • 9. Radiacions electromagnètiques en la teledetecció Espectre de radiació solar
  • 10. Radiacions electromagnètiques en la teledetecció
    • Regió central o zona visible (V)
    • Situada entre 0,4 μ m i 0,7 μ m, on es troben els colors de l’arc de sant Martí. Tanmateix les persones només en diferenciem tres de primaris:
        • (B) Blau de 0,4 μ m a 0,5 μ m
        • (V o G) Verd de 0,5 μ m a 0,6 μ m
        • (R) Roig de 0,6 μ m a 0,7 μ m
      • Regió d’infraroig (IR)
      • (IRP) infraroig pròxim al visible (des de 0,7 μ m a 1,3 μ m). Molt útil per detectar masses vegetals.
      • (IRM) infraroig mitjà (d’1,3 μ m a 8 μ m). Són sensor que detecten l’energia tèrmica emesa pels diferents mitjans quan es troben humits.
      • (IRT) infraroig llunyà o tèrmic (de 8 μ m a 14 μ m). Capat la calor emesa per la superfície terrestre quan és escalfada pel Sol, és per això que se solen usar per fer estudis globals sobre el canvi climàtic.
  • 11. Radiacions electromagnètiques en la teledetecció
      • Microones
      • D’1mm a 1m, són captades per sensors de radar i s’usen per realitzar mostres quan no és possible usar altres zones de l’espectre. Les microones han permès obtenir imatges de zones amb núvols permanents o prendre imatges nocturnes.
  • 12. Imatges obtingudes mitjançant la teledetecció Característiques de les imatges digitals
      • Les imatges digitals estan dividides en píxels, parcel·les amb diferents tonalitats del gris, segons sigui la intensitat del senyal, com més intens sigui, més clar serà el gris del píxel.
      • Un píxel és la superfície mínima detectada per un sensor i es correspon amb la unitat d’informació mínima en què es divideix una imatge. Els píxels tenen un valor numèric, que es correspon a cadascuna de les tonalitats de gris.
  • 13. Imatges obtingudes mitjançant la teledetecció
    • Existeixen diferents tipus de resolució
    • Resolució espacial. Fa referència a la mida del píxel i representa l’àrea mínima que es pot distingir amb aquest sensor.
    • Resolució temporal. És la freqüència amb què s’actualitzen les dades d’un sensor.
    • Resolució radiomètrica. És la capacitat de discriminar les variacions d’intensitat de la radiació emesa pels objectes. Per tant, mesura la totalitat de tons de gris diferents que té una imatge.
    • La resolució radiomètrica es mesura en bits per píxel. Així una imatge que tingui 6 bits per píxel, significa que el sensor pot discriminar 64 bandes de gris en cada píxel (2 6 =64).
    • Resolució espectral. Fa referència a les de bandes de longitud d’ona de l’espectre en què treballa un sensor. La majoria dels satèl·lits són multibanda, ja que operen en diferents bandes de longitud d’ona.
    Resolució d’un sensor La resolució d’un sensor és la mesura de la seva capacitat per discriminar els detalls
  • 14. Imatges obtingudes mitjançant la teledetecció
    • En funció de les bandes que escollim, podem obtenir:
    • Color natural o RGB=3 2 1. Es prenen les tres imatges en gris corresponents a les bandes 3, 3, i 1 i se’ls aplica el color de la següent forma:
      • A cada píxel de la imatge obtinguda a través de la banda 3, li atorguem el color roig (R), la intensitat del qual està determinada pel seu to de gris.
      • A cada píxel de la imatge obtinguda a través de la banda 2, li atorguem el color verd (G), la intensitat del qual està determinada pel seu to de gris.
      • A cada píxel de la imatge obtinguda a través de la banda 1, li atorguem el color blau (B), la intensitat del qual està determinada pel seu to de gris.
  • 15. Imatges obtingudes mitjançant la teledetecció
  • 16. Imatges obtingudes mitjançant la teledetecció
    • En funció de les bandes que escollim, podem obtenir:
    • Fals color. S’apliquen diferents bandes a les tonalitats, de manera que aconseguim tenir fotografies amb colors diferents segons què es vulgui estudiar.