Eleccions Parlament 2012 a Facebook
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
199
On Slideshare
199
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Anàlisi crítica Fonaments i Evolució de la Multimèdia Castellano Martínez, Josep 17.12.12 1
  • 2. Index PàginaObjecte d’estudi 3Qualificació dels candidats a Facebook 4Estratègies per fomentar la participació 15Facebook segons els principis de Manovich 16 1. Representació numèrica 17 2. Modularitat 17 3. Automatització 18 4. Variabilitat 19 5. Transcodificació 20Facebook com a interfície cultural 21Facebook com a programari 23Aportació personal 25Bibliografia / Webgrafia 27 2
  • 3. Objectiu d’estudi:Aquest article pretén analitzar les diferències formals en l’ús de les TIC entretres candidats a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2012. L’estudis’emmarca en el període del 21 al 27 de novembre, setmana última i clau per atals eleccions. Els candidats són Artur Mas (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i AlíciaS.Camacho (PP de Catalunya).* TIC: Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Elements i tècniques utilitzades en el tractament ila transmissió de la informació, principalment la informàtica, Internet i les telecomunicacions. 3
  • 4. Qualificació dels candidats a Facebook.En primera instància cal considerar que aquest estudi ha servit per determinarque existeixen diferències notables en l’ús que fan de les xarxes socials trescandidats al Parlament de Catalunya l’any 2012. Aquestes diferències s’evidencienen l’aprofitament de les possibilitats del mitjà en línia, la dinamització delscontinguts i els diferents punts de sortida que des de Facebook es fan a altrescanals. Per a tot això, i a fi de ser clar, concret i concís, considero que OriolJunqueres és qui ha treballat millor l’entorn digital de les xarxes socials. Elsegueix Artur Mas i n’ha fet un pitjor mal ús Alícia Sánchez Camacho. 4
  • 5. Els tres candidats presenten una estètica diferent que corrobora els seusposicionaments. Per exemple, Oriol Junqueres acata un to més proper en el quese’l veu, entre d’altres, regant plantes al seu jardí o envoltat de famílies ambnens i nenes. Aquest to denota un esperit de progrés català, però des d’un puntde vista de carrer, proper i pròxim al treballador mitjà que se sent català i quevol créixer cap a la independència amb família. 1* 2*1*: Una fotografia d’un to més institucional però que defineix perfectament la visió i missió de partit. És una carta clarade presentació.2*: Típic d’un míting, Oriol Junqueres és recolzat per persones d’edats i sexes diversos que perfilen el tipus de votant alqual es dirigeix el partit. El candidat està lleugerament desplaçat a l’esquerra.La majoria de les fotografies que apareixen al mur d’Oriol Junqueres a Facebook presenten una tonalitatataronjada que aporta calidesa, benestar i proximitat al candidat. 5
  • 6. Per la seva part, Artur Mas adopta una postura més institucional, és a dir, laimatge de corbata i americana sense cap mena d’arruga cap a un progrés depaís en el seu conjunt. El candidat convergent s’acosta a un to messiànic que,com ha demostrat als resultats d’aquestes recents eleccions, no ha convençuta molts dels seus antics votants que abans havien depositat la seva confiança aCiU. En suma, es creu que molts d’aquests vots han anat a parar a mans d’ERCper tenir un missatge més clar i al no haver estat involucrada en cassos decorrupció tal com va apuntar el diari El Mundo en plena campanya electoral. 1* 2*1*: Una imatge que posa de relleu els objectius d’anar cap a la consolidació d’un estat propi. Que apareguin esteladesha estat la “novetat” d’aquest partit sobiranista que per a l’anterior legislatura havia optat per la millora del pacte fiscal. 2*: Un president Mas molt institucional i que denota compromís i treball en el país.En general la imatge és molt cuidada i, per al meu gust, excessivament protocol·lària. 6
  • 7. 3* 4*3* i 4*: L’excés de protocol per al meu gust marca una mica de distància amb el que podrien ser els seus votants. No esmostra un president proper, sinó un president que vol demostrar que ell és el president. És per això que es marca unacerta distància entre els nens, les nenes i els treballadors. Malgrat tot, els colors de la fotografia són molt naturals tot ique la fotografia sembla que ja hagi estat pensada i tothom sàpiga on s’ha d’ubicar. 7
  • 8. Finalment, Alícia Sánchez Camacho transmet un to popular, pròxim a la classetreballadora que vol ser catalana i espanyola. Als seu newsfeed* podem veurefotografies d’una candidata propera a persones grans i els nens petits. L’any2010 a les eleccions del Parlament ja va jugar la carta de la classe treballadoraon es veien persones d’edats mitjanes. 1* 2*1*: Una imatge d’un dels mítings del PPCatalà en la que Alícia S.Camacho té a la seva mà dreta Mariano Rajoy i la sevamà esquerra és Enric Milló. Ubicacions poc casuals.2*: La proximitat portada a les portes de casa. Explicat en castellà al comentari de fotografia, Camacho acompanya aXavier Albiol als pisos precintats per la policia en els que hi havia sobre-excès de persones. Aquesta és una imatge a peude carrer que transmet preocupació per al dia a dia de les persones. 8
  • 9. 3* 4*3*: Definint una mica més el target, el PPCatalà i, en concret Alicia S. Camacho, mostra un interès per totes aquellespersones grans. Mostra proximitat amb aquest col·lectiu amb imatges que semblen naturals.4*: Tal com abans, en aquest cas la proximitat recau en els nens i nenes. Imatges naturals que, òbviament, han estatpensades i preparades per a la fotografia.Val a dir que en gran part dels cassos la qualitat no és el que impera sinó el fet de ser real, de fer veure a la gent quela candidata és una més dels altres. 9
  • 10. Pel que fa a la dinamització dels continguts, les diferències són també moltnotables. He comptabilitzat el número de publicacions que els tres candidatshan fet al llarg de la setmana prèvia a les eleccions parlamentàries del 25 deNovembre i aquests són els resultats: 10
  • 11. Com podem observar, Oriol Junqueres ha estat molt actiu a Facebook i AlíciaS.Camacho excessivament poc activa. Per la seva part, Artur Mas es mantéquasi a l’equador dels dos altres candidats, tot i tenir tendència a acostar-se ales poques publicacions de la líder dels populars.A banda, he notat que es fa un gran ús de les comparticions de persones i/oorganitzacions properes. Globalment són poques les publicacions que demanera directa fa un candidat. Així mateix, els tres candidats fan un gran usde les fotografies i, en el cas de Junqueres, de les il·lustracions. En Mas utilitzamolt bones fotografies, però en Junqueres aposta també per al disseny i lesil·lustracions. A més, em crida l’atenció el to emotiu, de futur i messiànic queagafa la campanya de Mas amb fotografies que porten a un futur millor.Finalment, els tres candidats han sabut aprofitar amb més o menys encert lespossibilitats que li aporta el mitjà. Per exemple, a l’hora d’expressar la biografiao de relacionar-se amb la seva pròpia pàgina personal. La única que no dispossade pàgina personal és Alícia S.Camacho. 11
  • 12. Les diferències queden marcades en la qualitat. És a dir, Oriol Junqueres aportaun calendari en el que es faciliten detalls dels actes programats. A més, de lamateixa manera que Artur Mas, Junqueres té uns àlbums de fotografies moltben organitzats i titulats, res a veure amb com ho distribueix Alícia S.Camacho.D’altra banda, Oriol Junqueres afegeix un apartat en el que és possible ferdonacions per al partit. Cap dels altres dos candidats contempla aquesta opció.D’una manera similar, Oriol Junqueres és l’únic que utilitza un canal de Youtubeenllaçat des de Facebook. Finalment, Junqueres i Mas són els únics que utilitzenInstagram.Per a tot plegat considero que Oriol Junqueres es podria emmarcar en un contextde molt alta qualitat. Els continguts han estat molt ben tractats i organitzats. Elcandidat és proper i transmet un sentiment positiu.Artur Mas, en canvi, el rellevo en un nivell mitjà de qualitat. Tot i tractar elscontinguts d’una manera ben organitzada i fer una exhaustiva biografia, no crecque hagi aprofitat al 100% les possibilitats que Facebook pot aportar. Finalment, Alícia Sánchez Camacho per a mi aporta un nivell baix de qualitat.La poca dinamització de la xarxa, el poc us que li’n fa, i l’aturada en sec decontinguts després de les eleccions em porten a aquesta conclusió.Calendari Oriol Junqueres Donacions Oriol Junqueres 12
  • 13. Fotografies Alícia S.CamachoFotografies Oriol Junqueres Fotografies Artur MasInstagram Oriol Junqueres Instagram Artur Mas 13
  • 14. Estratègies per fomentar la participació:Com s’ha comentat l’activitat dels tres candidats ha estat desigual. Per tant, unshan promogut una major activitat que d’altres malgrat que el suport sempre hihagi estat per part dels seus ‘fans’.Oriol Junqueres ha estimulat l’activitat a partir de promoure novetats i de marcarun discurs clar i continu. La major part del material reforçava el missatge idonava voltes sobre el mateix. A més, la seva activitat també s’ha traslladat aTwitter on hi ha tingut força presència.Artur Mas ha actuat com a líder i s’ha limitat a consolidar un missatge mésemocional que havia de portar a una majoria absoluta. Tot i no voler denominar-se ‘messies’ s’hi ha comportat com a tal malgrat que els resultats finalment nol’han acompanyat. El seu Facebook ha estat marcat per les crítiques de seguidorsde l’oposició i els clams de victòria dels seus seguidors. A twitter no té perfil. Finalment, Alícia S.Camacho ha dinamitzat poc el seu mur i s’ha mostratconservadora amb un discurs plenament espanyolista. A Twitter té perfil i s’hi hamostrat més activa que a Facebook. Potser ha cregut que Twitter era una einamés útil per marcar proximitat amb les corrents del govern central del PP.Mur Artur Mas 14
  • 15. Mur Alícia S.Camacho Mur Oriol Junqueres 15
  • 16. Facebook segons els principis de ManovichCom la majoria de les interfícies amb voluntat de persuadir, informar o connectaramb l’espectador, Facebook manté els valors de claredat i funcionalitat. Lainterfície està plenament connectada amb el contingut i per tant aquesta ésjerarquitzada de forma coherent perquè qualsevol persona pugui accedir demanera intuïtiva a la informació. En aquest sentit, trobem una pàgina principalen la que les dades es generen de manera dinàmica i en temps real. El que puguipublicar un amic ràpidament ho veurem al nostre portal de notícies o, com ésconegut de manera anglosaxona, el newsfeed. Ho podríem considerar, per tant,com una obra d’art dinàmica dels nous mitjans en el que les dades es creensobre la marxa. Això ens porta al que apunta Manovich a la pàgina 127 de “Ellenguaje de los nuevos medios de comunicación”, el contingut de l’obra d’art ésel resultat d’una col·laboració entre l’artista, el programa informàtic i l’usuari.A banda del que fins ara he expressat, des d’un punt de vista de l’usuari ja noens comuniquem amb un ordinador sinó amb una cultura codificada de formadigital. En altres paraules, Facebook no és un canal de transmissió de missatgesplans. En el seu conjunt representa una cultura que estarà conformada perel nostre cercle d’amistats, els nostres gustos i les nostres preferències. Perposar un exemple, la publicitat s’ajustarà a les nostres conviccions, a allò quehaguem intuït que ens agrada. El mateix passa amb Youtube, Google, … Això ensporta a aquella màxima de “think global be local”, és a dir, treballem globalmentsobre dades que acabaran creant el nostre perfil, la nostra identitat com a serdigital. Malgrat tot, això ens porta a un matís: ja no som anònims. Som personesdigitals a les quals es pot identificar i inclús atacar en el sentit dèbil o estricte dela paraula.Havent fet aquesta posta en escena del que comporten les interfícies, considerointeressant abordar els paral·lelismes que té Facebook amb els nous mitjans.Per aconseguir-ho em basaré en cada un dels seus principis entenent-los comcaracterístiques indispensables per enllaçar Facebook amb aquests nous mitjans. 16
  • 17. 1. Representació numèrica:És evident que Facebook és un mitjà programable. No en el sentit de podermanipular la interfície ja que no és de codi obert, però si en el de poder establiruns menús, prioritats i característiques així com complimentar informació ocontingut. Les dades en la seva totalitat són digitals. Ja siguin vídeos o imatges,el procés que s’estableix és sempre el de digitalització procedint a la pressade mostres i a la quantificació, i convertint, per tant, les dades de discretes acontinues. Per entendre’ns, cada publicació d’una amistat de Facebook suposauna dada més que unida a la resta de publicacions crea un continuu informatiu.En aquest sentit, què seria d’una xarxa social sense publicacions i/o activitat? 2. Modularitat:Aquesta és una característica present a Facebook ja que aquesta xarxa sociales forma de parts generals que es van dividint progressivament fins a l’infinit.És a dir, podem parlar d’una estructura que vincula el newsfeed en el qual hi hadiferents apartats, cadascun dels quals amb les seves propietats que a l’horatenen vincles amb altres entitats, … i així successivament. El nivell de detallpot arribar fins als píxels, els frames, etc. Per tant, es parla de modularitaten el sentit de “l’estructura fractal dels nous mitjans” ja que l’objecte delsnous mitjans presenta sempre la mateixa estructura modular. De fet, molts elsobjectes dels nous mitjans són, en realitat, programes informàtics que obeeixena un estil de programació estructural. 17
  • 18. 3. Automatització:Per posar un exemple, l’automatització a Facebook es podria entendre com lapossibilitat de trobar ràpidament determinats objectes mediàtics, determinadespersones o perfils en el seu context. Buscar una imatge d’un perfil es podriaconvertir en un impossible si no fos per l’automatització. Gràcies a ella podempublicar un comentari, afegir una imatge o un vídeo sense haver d’escriureextenses línies de codi que farien la feina molt més molesta. 18
  • 19. 4. Variabilitat:La variabilitat afecta també els comentaris que puguem fer a una publicaciód’algú. Com sabem, una vegada haguem escrit un comentari és possible editar-lo per donar-li una nova forma, reescriure’l o modificar-lo. Per tant, la variabilitatimplica que un objecte dels nous mitjans no és una cosa fixada d’una vegadaper sempre, sinó que és modificable i mutable. De fet, els nous mitjans escaracteritzen per la seva variabilitat.A més, com ja s’havia apuntat al principi d’aquest escrit, la web s’adapta anosaltres ja que té en compte les nostres preferències i els nostres gustos.Aquest també és un efecte de la variabilitat ja que provoca que l’estructura, omillor dit, el contingut, es pugui adaptar a l’usuari.Així mateix, i amb això acabo la variabilitat, l’hipermèdia es pot considerar comun cas particular d’aquesta propietat. Als nous mitjans, els elements individualsconserven sempre la seva identitat individual i poden ser connectats entre si enmés d’un objecte. L’hipervinculació que s’estableix a Facebook, per exemple, ésuna manera d’establir aquesta connexió. 19
  • 20. 5. Transcodificació:En un sentit més tècnic i no tant humà, la transcodificació abraça conceptes comel pes i el tipus d’arxiu, la classe de compressió utilitzada, el tipus de format, …Per ser més clar, a l’argot dels nous mitjans ‘transcodificar’ alguna cosa significatraduir-lo a un altre format.En el context de Facebook, la programabilitat és un fet a tenir en compte ja queno tots els formats són acceptats encara que si gran part d’ells. Amb la intencióde no posar traves als usuaris que vulguin pujar un vídeo o una imatge, Facebookha procurat ser més accessible. Des del meu punt de vista ho ha aconseguit perals formats més comuns. 20
  • 21. Facebook com a interfície culturalEl lenguaje de los nuevos medios de comunicación de Lev Manovich és un llibrerespectable per al seu contingut i la conservació del patrimoni present en elmoment d’escriure. És un llibre dens en el qual s’hi ha d’estar molt connectat enel moment de llegir-lo. Si no és així se’ns poden passar per alt frases com: “sien l’espai de la carn hem d’esforçar-nos en recordar, en el ciberespai ens hemd’esforçar a oblidar”. Per a mi aquesta és una de les frases més memorablesd’aquest llibre ja que marca un punt i a part entre l’estadi analògic i aquell queés digital.El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Pàg 112.Dit això, Manovich presenta una visió actual en la que l’ordinador i la sevainterfície són el centre de tota cultura. Però … què és una interfície? Manovinchla defineix com una eina que s’ajusta a la manera en la que l’usuari concep elpropi ordinador. Determina, a més, la manera en que pensa en qualsevol objectemediàtic al que accedeix a través de l’ordinador. Tot plegat fa que la interfícieimposi la seva pròpia lògica i proporcioni uns clars models del món. En resum, lainterfície no és una simple finestra a les dades, sinó que arriba a nosaltres ambels seus propis i potents missatges.A més, Manovich planteja la societat de la informació com una societat bastantdiferent de la industrial. En aquesta nova societat informatitzada l’oci i el treballconvergeixen i flueixen en un mateix estat per a una mateixa persona. És per aixòque en la cultura de l’ordinador es torna habitual elaborar una serie d’interfíciesper al mateix contingut.En un altre sentit, la dimensió informativa ha estat molt present en aquestaevolució de les interfícies. De fet, aquesta dimensió és compartida per tots elsobjectes dels nous mitjans, incloses les xarxes socials com Facebook que abanshem analitzat. Malgrat tot, les obres d’art dels nous mitjans posseeixen altresdimensions estètiques o experimentals que es referirien a estaments com eltemps, l’espai o la superfície. En aquesta línia s’observa l’estudi que he fet dela periodicitat i la dinamització dels continguts publicats a Facebook per elsdiferents candidats, i com aquestes freqüències tenen repercussió en un aspectecomunicatiu. 21
  • 22. En un àmbit més concret, les interfícies culturals utilitzen els elements de lainterfície d’usuari generalista com ho són les finestres d’avanç o retrocés (temps),o mapes desplegables per moure’s per l’espai (superfície). A més, els hipervinclesajuden a desplegar aquest concepte de doble pantalla en el que la profunditat ila superfície, l’opacitat i la transparència, la imatge com espai il·lusionista o coma instrument per a l’acció. És per això que les diferents dimensions convergeixenen la mateixa interfície provocant sensacions que busquen la persuasió.Davant d’aquest escenari de tantes variables n’hi ha una que agrupa la resta:la coherència. Manovich planteja aquest concepte com un dels principis bàsicsde la moderna interfície de l’usuari. La coherència implica els menús, les icones,les finestres de selecció i altres elements de la interfície que han de ser elsmateixos en les diferents aplicacions. Malgrat tot, això no priva l’originalitatja que es dóna per entès que cada objecte cultural és diferent de la resta. Enresum, les interfícies culturals procuren aplegar la doble demanda de coherènciai originalitat a l’hora que creen el seu propi llenguatge i eviten un us generalista. 22
  • 23. Facebook com a programariTal com s’apuntava a l’apartat anterior, la interfície és el pont d’unió entre l’homei l’ordinador i cadascú prendrà la seva connexió atenent a una sèrie de filtresculturals. A Facebook aquesta connexió és tangible en el sentit que cada personaajusta el seu perfil a la seva forma de ser o a la manera d’exposar-se davant laresta d’amistats d’aquesta xarxa social. En altres paraules, Manovich defineixel disseny del software i de la interfície com l’exponent que reflexa una lògicasocial, una ideologia i un imaginari de la societat contemporània de caràctermés ampli. En aquest sentit, com ja es va comentar en els primers anàlisisd’aquest document, no tots els candidats actuen de la mateixa manera i, coms’ha observat, les diferències són notables.D’altra banda, aquest acostament entre l’home i l’ordinador ha estat afavorit perl’automatització, un concepte que ja hem tractat i que és clau en els nous mitjans.Aquesta automatització és efectiva en el moment que apareixen determinadesoperacions com ho són la selecció, la composició i la teleacció i que tenen efectesmés concrets.El concepte d’automatització és especialment rellevant en el moment que permetuna major connexió entre el productor i l’usuari, a l’hora que permet acostardistàncies entre l’aficionat i el professional. Amb menys pressupost és possibleaconseguir uns resultats professionals, un problema per als experts en la matèriaque procuraran marcar distància a fi d’aconseguir sobreviure. És per això queels professionals dels nous mitjans creen estàndards, formats i expectativesde disseny per mantenir el seu status. Malgrat aquest acostament controlatés important assenyalar que tant els professionals com els aficionats utilitzenalgunes de les mateixes operacions.En el context de Facebook aquestes operacions es fan efectives en el momentque un usuari és capaç de seleccionar en una llibreria o en un menú elementso opcions predefinides com ho són la privacitat, l’estil i la informació que seràpossible veure. A més, com s’ha vist en l’estudi que precedeix aquest escrit, elstres candidats a les eleccions parlamentàries han fet us d’imatges o vídeos queells mateixos (en realitat el seu departament de comunicació) han creat per adefinir una imatge personal concreta. En aquest sentit, els candidats en un principihan actuat com a prosumers, és a dir, creadors i consumidors de continguts quecircularan per la xarxa amb més o menys viralitat. Aquesta tendència desvirtuaaquell concepte de tradicionalitat que les belles arts van voler mantenir. Ara,l’any 2012, molts creen, molts observen i molts altres comparteixen. I si no és 23
  • 24. així més val que ens fixem en la quantitat de comparticions que els candidatshan utilitzat al llarg de la seva campanya.A banda, Manovich apunta que la majoria dels mitjans interactius utilitzenestructures arbòries fixes. Si ens hi fixem, Facebook n’és una d’elles ja que engeneral l’estructura és la mateixa per a tots els usuaris malgrat que alguns puguinafegir més o menys aplicacions dins dels seus perfils. Per posar un exemple, OriolJunqueres fa us del calendari, de l’aplicació de Youtube a Facebook, o integraInstagram a fi d’ampliar els recursos. Alícia S.Camacho, per la seva banda, eslimita pràcticament a seguir l’estructura bàsica que Facebook proporciona. Enqualsevol cas, els dos candidats han seleccionat, un concepte també importantja que, com diu Manovich, el subjecte modern va per la vida seleccionant endiferents menús i catàlegs. En definitiva, els nous mitjans són la millor expressióque disposem de la lògica de la identitat ja que consisteix en escollir valors enuna sèrie de menús predefinits.Per tant, i ja per acabar, considero que Facebook segueix perfectament lalògica d’aquests nous mitjans tan en la forma com en el contingut. La formaes formalitza en els aspectes estructurals i el contingut és dinamitzat per unconsumidor creador de continguts que regenera i fa moure la màquina de lesinterfícies culturals. 24
  • 25. Aportació personalSeria massa fàcil dedicar-se a explicar les coses bones de cada un dels trescandidats en termes comunicatius a Facebook. Però com que ara no es tractad’això em proposo fer unes millores al que considero que ha estat la pitjorcampanya impulsada a través de Facebook per als tres candidats al govern delParlament 2012. Em refereixo a Alícia Sanchez Camacho, candidata al governcatalà i líder del Partit Popular a Catalunya.Com hem pogut observar a pàgines anteriors, la candidata ha estat poc activaa Facebook encara que força a Twitter. No ha sabut explotar les possibilitatsque Facebook li pot aportar, és a dir, aplicacions externes, integració amb altresxarxes socials, l’ús d’Instagram, Youtube, algun calendari, ... En aquest sentitJunqueras i Camacho són molt diferents en la seva gestió comunicativa a travésde Facebook.A més a més, considero que no ha buscat la qualitat, sinó el punt de realitatque la fa ser més propera al seu candidat. Des d’un punt de vista denotatiuaixò podria ser correcte, però les persones som instintives i el bon disseny ensentra més ràpidament i amb més bona actitud que les imatges o els vídeos poctractats. Aquest punt seria discutible però no puc negar que m’ha agradat mésel disseny de Junqueres que el de Camacho.Així mateix, no veig que tingui cap pàgina web personal. La integració d’unweb propi connectat de manera directa amb les xarxes socials podria milloraraquesta proximitat amb el votant tenint en compte el perfil del target al qual vadirigida l’acció.Per tant, penso que Alícia Sánchez Camacho podria haver tret més profit deFacebook i n’hauria pogut explotar molt més les seves possibilitats. Malgrat tot,veient el context en el qual estem immersos i els paral·lelismes que es podenestablir amb els líders estatals del seu mateix partit, potser ha estat millor no fergrans anuncis sinó ser més comprensius i tolerants amb el dia a dia del ciutadà.En l’aspecte soberanista, Alícia S.Camacho ha adoptat un posicionament clar, fetque ha fet més fàcil la comprensió del missatge per part del votant.En terme generals, considero que els votants del Partit Popular són molt fidelsal partit i, per tant, el missatge és més penetrable per als seus seguidors. Enaquest sentit, és més fàcil fidelizar els votants o ex-votants que aconseguir-nede nous i aquesta crec que és la carta que ha jugat el PPC en aquestes eleccions. 25
  • 26. Pel que fa a Facebook, com ja he comentat la considero com una eina imprescindibleper poder establir un diàleg proper amb el ciutadà. Malgrat que ara encara hi hagigent que legítimament pensi que el polític està allunyat de la realitat, el cert ésque cada vegada som més a prop. Ara, per sort, podem dirigir-nos directamental seu seu perfil i dir-li el que vulguem. Una altre cosa serà qui està coordinantaquell perfil i quina importància se li donen a les opinions dels ciutadans. Desdel meu punt de vista tenir un feedback permanent pot afavorir a la pressa deconsciència de determinades corrents d’opinió encara que també a un majorpartidisme i no tant de política.Facebook per tant, s’ha establert com una eina d’oci i de feina, un canalinformatiu que ens permet estar al corrent del que passa en un cercle amistósi que a l’hora ens permet estar informats de l’última hora. Les xarxes socialshan permès establir ponts entre persones llunyanes i intercanviar opinions, avegades de manera inapropiada, amb persones que poden pensar diferent. Ara,finals de 2012, ja no som sers allunyats de la realitat. Som persones informades,a vegades desinformades o sobre-informades, que tenim tot el dret de dir lanostra i això em fa pensar que la democràcia se’n veu afavorida. Una altre cosaés que puguem dir el que vulguem però que no se’ns faci cas.Per a tot plegat, Manovich abraça tots els conceptes d’aquest nou panoramadigitalitzat, on els conceptes, les formes i en certa manera el paradigma canviacap a una nova convergència de tots per a tots. Els conceptes que Manovichplanteja són molts i molt diversos i, per tant, valorar-los d’una manera globalseria francament complicat. Malgrat tot, el que és evident és que la digitalitzaciói, en essència, els nous mitjans han obert la porta a un extens i quasi il·limitatconjunt d’oportunitats que tardarem molts anys en aconseguir digerir. Per ara,com diu Manovich, ens dediquem a seleccionar, a optar per opcions predefinidesque ens porten a un final o a un altre. Queda molt per investigar en camps comla neurociència, l’aplicació dels cinc sentits en el terreny dels nous mitjans, i lausabilitat. 26
  • 27. BibliografiaManovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen enla era digital. Paidós Comunicación 163.WebgrafiaPerfil Facebook Alícia Sánchez Camachohttps://www.facebook.com/aliciasanchezcamachoppc?ref=mfPerfil Facebook Artur Mashttps://www.facebook.com/pages/Artur-Mas/50747210078?fref=tsPerfil Facebook Oriol Junquerashttps://www.facebook.com/junqueras?fref=tsHenry Jenkins on Transmediahttp://www.youtube.com/watch?v=Nk3pahtpsVY 27