La diversitat del paisatge d'Espanya

570 views
273 views

Published on

expliquem els diversos paisatges que hi han a Espnya

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
570
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La diversitat del paisatge d'Espanya

  1. 1. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE D’ESPANYA Berto Gradoli Jose Antonio Comes Borja Soriano 2nBatx
  2. 2. ÍNDEX Introducció.  Mapa conceptual.  Espanya seca.  Mediterrani del litoral.  Mediterrani d´interior.  Espanya Àrida.  Paisatge Illes Canàries.  Preguntes Pau.  Glossari.  LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
  3. 3. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE INTRODUCCIÓ La riquesa i la diversitat paisatgística es el tret més important de la natura d'Espanya. Per aquesta raó trobem una gran varietat de relleus,té una condició climàtica molt variada, ja que podem trobar en tot el territori espanyol diversos tipus de climes, degut a açò i a la situació que ocupa Espanya la vegetació que hi trobem tant a la península Ibèrica i a les illes Canàries és molt diversa. Per aquestes raons Espanya es divideix en grans àrees, en les que anem a centrar-se: Paisatge i vegetació sec. (Mediterrani d’interior i litoral), Paisatge i vegetació àrid. Paisatge i vegetació de les Illes Canàries.
  4. 4. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE MAPA CONCEPTUAL
  5. 5. LA DIVERSITAT DEL PAISAT PAISATGE I VEGETACIÓ SEC Aquest paisatge ocupa l'àrea de extensió més amplia d'Espanya. Podem distingir dos tipus de paisatge. MEDITERRANI DEL LITORAL MEDITERRANI DEL INTERIOR
  6. 6. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE MEDITERRANI DEL LITORAL Comprèn un ampli territori que s'estén per el litoral mediterrani, incloent Extremadura i zones d'Andalusia. Pel que fa a les precipitacions en general son escasses i irregulars. Hi ha que destacar que hi han importants diferències ja que en algunes zones superen els 700mm i en altres a penes arriben als 300mm.
  7. 7. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE ELS SOLS SÓN MOLT VARIATS: TIPUS DE SÒL Marrons meridionals Predominen en Extremadura, i àmplies zones d’Andalusia occidental Terres amb escàs humus, de color marró clar. Marrons calcaris Terra rossa Predomina a la resta del territori Bons per al cultiu quan tenen precipitacions adequades. Es localitza a les depressions. Son el resultat de la descalcificació de les calcàries. Es un terreny excel·lent per a l’agricultura.
  8. 8. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE VEGETACIÓ REPRESENTATIVA DELS BOSCOS Alzina Sureres Formació arbustiva: Arboç, grèvol i buc Margalló
  9. 9. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE DE MEDITERRANI D´INTERIOR Es distribueix per una àmplia zona que comprèn les depressions del Duero, Tajo , Ebre i part del Guadalquivir.
  10. 10. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE CARACTERÍSTIQUES Precipitacions En general son prou escasses degut a l'aïllament de l'interior peninsular de les borrasques atlàntiques. Sòls predominats Són els típics de l'àrea mediterrània: els marrons meridionals, els marrons calcaris i els rojos mediterranis. Formació boscosa més estesa Arbre més representatiu És el carrascar que és l'espècie que millor s'adapta a les diferències estacionals de l'interior peninsular : El pi blanc
  11. 11. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE I VEGETACIÓ ÀRID Es distribueix per algunes zones d'interior peninsular i el sud-est peninsular.
  12. 12. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE CARACTERÍSTIQUES A destacar L'absència de pluges, no superen els 300mm a l'any i la presència duna estació seca molt llarga. Els sòls predominants Els marrons grisencs poc rentats. La vegetació L'interior peninsular S'enfronta a unes condicions edàfiques difícils i a un clima molt sec. Destaca per l'absència d'arbres, la única planta que suporta aquestes condicions extremes es la savina
  13. 13. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PAISATGE I VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES Les Illes Canàries tenen un paisatge diferent a la resta d’Espanya per: -El seu caràcter insular -Les sues condicions climàtiques i edàfiques -El seu origen volcànic El clima predominant és el subtropical, les temperatures son càlides i estables, amb poca oscil·lació tèrmica.
  14. 14. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE Canàries Clima Subtropical. Temperatures càlides i estables. Poca oscil·lació tèrmica Sòls Formats a partir de roques volcàniques. Tenen en general un horitzó fosc i poc desenvolupat. Pis Basal, Pis Muntanyenc humit, Pis muntanyenc sec i Pis d’alta muntanya. Vegetació Xeròfila, oberta i escarransida, adaptada a l’aridesa, formada per espècies suculentes com el cardó.
  15. 15. LA DIVERSITAT DEL PAISAT El pis muntanyès sec Es situa entre els 1200 i els 1800 metres és la zona de domini de la pineda canària, espècie capaç de suportar l'escassetat d'aigua i les baixes temperatures. El pis muntanyès humit Situat entre els 500 i 1200 metres. es troba davall la influència dels vents alisis, que en la façana de sobrevent en el vessant nord mantenen la presència constant de núvols els quals provoquen precipitacions. En aquestes condicions es desenvolupa un bosc dens i sempre verd, la laurisilva. Pis d’alta muntanya Es troba a partir dels 2000 m. està caracteritzat per un matoll arbustiu ric en endemismes. Té una escassa vegetació. Son també plantes endèmiques LA DIVERSITAT DEL PAISATGE
  16. 16. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE CLISÈRIE CANÀRIA És un model de representació de la successió altitudinal de les diferents formacions vegetals en les dues vessants d'una muntanya o serralada
  17. 17. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PREGUNTA PAU 1  En el document 1 trobem descrites les principals característiques ecològiques de quatre de les espècies arbòries més corrents d’Espanya: el faig, el pi blanc, l’alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies. Indiqueu cada mapa de distribució a quina espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió.
  18. 18. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE DOCUMENT 1     El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i exigix una gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant a sòls calcaris com als silicis. L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos. La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids. El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.
  19. 19. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE DOCUMENT 2
  20. 20. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE El mapa A correspon a:    El faig, necessita desenvolupar-se o evolucionar en ambients humits en els que no faça massa fred, ja que no suporta bé l’excés de baixes temperatures. Per aquest motiu, el faig es una espècie característica de l’Espanya humida, on es donen les condicions idònies per que es desenvolupe. L’Espanya humida s'estén des de el litoral cantàbric fins el litoral mediterrani de Girona. En quant al sòl, predominen els silicis . Podem afirmar que la gran humitat d’aquesta zona junt a les temperatures suaus faciliten l’existència d’abundants espècies caducifòlies. Finalment, pel que fa al clima, predomina l’oceànic, caracteritzat per hiverns suaus i una escassa amplitud tèrmica.
  21. 21. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE El mapa B correspon a:   La surera és una espècie típica del paisatge mediterrani de litoral. La surera és freqüent en àmplies zones d’Extremadura, la costa atlàntica d’Andalusia i zones costaneres de Catalunya i del País Valencià on predomina el clima templat sec. Aquest clima es característic de la costa mediterrània i de l’interior peninsular i està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions, un ambient perfecte per al desenvolupament d’aquesta espècie perennifòlia.
  22. 22. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE El mapa C correspon a:   L’alzina és un arbre fort que s’adapta a quasi totes les condiciones climàtiques, però que concretament, és una espècie típica del paisatge de l’Espanya Seca. En aquest paisatge, predomina el clima templat sec, que sestén al llarg de la costa mediterrània i l’interior peninsular. Aquest clima està caracteritzat per una gran amplitud tèrmica amb elevades temperatures en estiu i escasses precipitacions al llarg de l’any. En definitiva, és una espècie que podem trobar-la en la majoria de paisatges d’Espanya.
  23. 23. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE El mapa D correspon a:    Aquesta, és la formació boscosa més extensa en l’Espanya Seca, ja que és la que millor s’adapta a les diferencies estacionals de l’interior peninsular i concretament, és pròpia del paisatge mediterrani de l’interior. El pi blanc s’estén pel litoral mediterrani i sobre tot l’interior i els sòls en els que es troba son típics de l’àrea mediterrània: meridionals, calcaris i rossos. És una espècie que es desenvolupa en les zones on predomina el clima mediterrani d’interior, localitzat en les 2 submesetes i la Depressió de l’Ebre.
  24. 24. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE PREGUNTA PAU 2  Amb l’ajuda de la informació que apareix en els mapes i en el document, i fonamentant-te en els teus coneixements, indica les principals diferències litològiques que trobarem entre el sector occidental (Extremadura) i oriental (Comunitat Valenciana) de la Península Ibèrica.
  25. 25. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE RESPOSTA A LA PREGUNTA 2 DE LA PAU A Extremadura predominen els materials silicis . Són materials antics , precámbricos i primaris , roques com el granit i les roques metamòrfiques ( pissarres , gneis i quarsites ) . Totes elles són dures i resistents a l'erosió , per això fallen i es fracturen , i amb l'erosió donen lloc a formes suaus i arrodonides ( tarteres ) . A la zona oriental , en concret a la Comunitat Valenciana , alternen els materials calcaris i argilosos . Els calcaris són sediments del Secundari i Terciari , plegats en aquest últim període . La calcària és una roca dura , permeable i soluble , per això en les valls fluvials es formen goles i falçs , i són comunes les formes càrstiques per dissolució ( torcas o dolines , úvalas , avencs , rasclers , embornals , poljés ) . Els terrenys argilosos són sediments de fins del Terciari i principis del Quaternari . Els materials que predominen són argiles i margues : l'argila és impermeable , no soluble , en canvi les margues són permeables i poroses . En el modelatge en argila apareixen xaragalls per l'acció de l'aigua de torrentera , és comú també el relleu tabular en erms quan les argiles estan protegides per calcàries .
  26. 26. LA DIVERSITAT DEL PAISATGE GLOSSARI Humus: Part del sòl formada per la descomposició parcial de matèries orgàniques. Fulla perenne: Fulles que viuen sovint dos o tres anys i cauen gradualment principalment a la primavera en el moment en què són substituïdes per les noves. Regeneració: Acció i efecte de regenerar. Regenerar: Refer, tornar a l'estat primer una cosa que havia degenerat. Vegetació clímax:Fa referència al màxim desenvolupament de una comunitat biològica. Xeròfila: Qualitat que tenen algunes plantes per a adaptar-se a condicions extremes. Carrascal: Espècie de pi més utilitzada per a repoblar els boscos mediterranis. Tomillars: Matorrals xicotets en els que abunden flors aromàtiques. Piròfit: Planta que és afavorida pels incendis. Endemismes: Espècies que viuen només en determinats ambients regionals o locals. Especies suculentes: Plantes les quals les fulles o tiges són carnoses i contenen abundants sucs aquosos. Se'ls anomena també plantes crasses

×