Substancies Pures i Mescles

91,465 views
94,230 views

Published on

Published in: Education, Technology, Business
3 Comments
27 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
91,465
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
48,004
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
3
Likes
27
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Substancies Pures i Mescles

  1. 1. Substàncies pures i mescles
  2. 2. • Classificació de la matèria • Puresa de les substàncies • Mètodes de separació de mescles • Dissolucions
  3. 3. Classificació de la matèria Matèria Substàncies pures Mescles Elements Compostos Mescles heterogènies Mescles homogènies (dissolucions) Col·loides (dispersions col.loidals) Suspensions
  4. 4. Classificació de la matèria Substància pura ElementCompost Mescla heterogenia Mescla homogènia (dissolució) Col·loide (dispersió col.loidal) Suspensió Hi ha una sola substància? Es pot descompondre en substàncies més simples per mètodes químics? Sí NoSí Mida partícules? No Mescla >0,1 μm (visibles a ull nu) 0,1-0,001 μm (microscopi; Efecte Tyndall) <0,001 μm (ions, molècules)
  5. 5.  Tenen una composició fixa i propietats característiques ( temperatures de canvi d’estat, pressió de vapor, densitat, capacitat calorífica, etc. ).  Les substàncies pures no es poden separar en d’altres més simples per mètodes físics de separació. Substàncies pures Elements Compostos  No es poden descompondre en altres substàncies més senzilles.  Tots els elements estan ordenats a la taula periòdica.  Es poden descompondre en altres substàncies més senzilles ( elements) per processos químics.  Es representen mitjançant fórmules químiques. Classificació de la matèria
  6. 6. Elements Or Sodi Clor (Cl2), brom (Br2) i iode (l2) Classificació de la matèria
  7. 7. Compostos Es representen mitjançant fórmules químiques. Aigua ( H2O ) Clorur de sodi ( NaCl ) Diòxid de carboni ( CO2 ) Classificació de la matèria
  8. 8. Compostos Es poden descompondre en altres substàncies més senzilles ( elements) mitjançant reaccions químiques. Electròlisi de l’aigua: 2 H2O (l)  2 H2 (g) + O2 (g) Classificació de la matèria
  9. 9. http://www.youtube.com/watch?v=ntVylKfa4nk Compostos Classificació de la matèria
  10. 10.  Les mescles estan formades per diverses substàncies pures ( components ).  No tenen propietats fixes ( depèn de la composició de la mescla ).  Els components que formen les mescles es poden separar per mètodes físics de separació ( filtració, decantació, destil·lació, etc. )  La major part de sistemes materials que podem trobar a la naturalesa són mescles. Mescles Classificació de la matèria
  11. 11.  Se’n poden distinguir els components a ull nu o amb l’ajut d’un microscopi ( grandària de partícula > 0,001 μm )  Les propietats varien d’un punt a l’altre de la mescla.  Depenent de la grandària de les partícules es poden classificar en suspensions i col·loides. Mescles heterogènies Classificació de la matèria
  12. 12.  Mida partícules > 0,1 μm  No són estables, les partícules sedimenten. Suspensions Classificació de la matèria
  13. 13.  S’anomenen col·loides, suspensions col·loïdals o dispersions col·loïdals  Formats per dues fases: la fase dispersa (minoritària) i la fase contínua (o medi dispersant).  Mida partícules : 0,001 - 0,1 μm  Les partícules no són apreciables a ull nu, travessen els filtres i no sedimenten.  Es poden classificar en aerosols, gels, sols, escumes i emulsions. Col·loides Col·loide Classificació de la matèria
  14. 14. Efecte Tyndall Dispersió de la llum per les partícules d’un col.loide. Col·loides Col.loide Classificació de la matèria Dissolució Col.loide
  15. 15. Efecte Tyndall Dispersió de la llum per les partícules d’un col.loide. Col·loides Col·loide Col.loide Classificació de la matèria
  16. 16. Col·loides Fase dispersa Gas Líquid Sòlid Gas No és possible perquè tots els gasos són solubles entre sí (dissolució) Aerosol líquid Exemples: boira, laca Aerosol sòlid Exemples: fum, pols en suspensió Líquid Escuma Exemples: escuma d'afaitar, nata muntada Emulsió Exemples: llet, maionesa, crema de mans, sang Sol Exemples: pintura, tinta xinesa Sòlid Escuma sòlida Exemples: aerogel, roques volcàniques Gel Exemples: gelatina, formatge Sol sòlid Exemples: robí, vidre Classificació de la matèriaFasecontínua
  17. 17. Col·loides Fum (aerosol sòlid) Llet (emulsió) Aerogel (escuma sòlida) Pintura (sol) Gelatina (gel) Classificació de la matèria
  18. 18.  Les mescles homogènies o dissolucions tenen aspecte uniforme. No se’n poden distinguir els components a ull nu ni amb un microscopi.  Les propietats són idèntiques en tots els punts.  Mida partícules < 0,001 μm (ions o molècules).  Formades per dissolvent ( component majoritari ) i soluts (components minoritaris). Mescles homogènies Classificació de la matèria
  19. 19. Classificació dissolucions Mescles homogènies Classificació de la matèria sòlid líquid gas sòlid Acer, bronze, llautó Aigua de mar Fum (col.loide) líquid Amalgama (Hg-Au) Alcohol 96º Boira (col.loide) gas Hidrogen en pal.ladi Oxigen en aigua Aire (oxigen en nitrogen) Dissolvent Solut
  20. 20. Mescles homogènies Oxigen en aigua Ví Aliatges (acer) Aigua mineral Classificació de la matèria
  21. 21. Mescles homogènies Dissolució d’un gas en un sòlid H2 (g) en Pd ( s) Classificació de la matèria
  22. 22. Puresa de les substàncies Com podem saber si una substància és pura? Les propietats característiques serveixen per diferenciar les substàncies pures de les mescles i, alhora, identificar de quina substància es tracta. Estudiarem alguns exemples de propietats característiques: - Punt de fusió i punt d’ebullició - Densitat - Calor específica - Calor latent de canvi d’estat
  23. 23. Punt de fusió i punt d’ebullició El punt de fusió (Tf) és la temperatura a la qual una substància canvia de la fase sòlida a la líquida, a la pressió d'1 atm. El punt d’ebullició (Te) és la temperatura a la qual una substància canvia de la fase líquida a la gasosa, a la pressió d'1 atm. En el Sistema Internacional es mesuren en K (kelvin). Puresa de les substàncies
  24. 24. Punt de fusió i punt d’ebullició Temperatures de fusió dels elements químics Puresa de les substàncies
  25. 25. Punt de fusió i punt d’ebullició Temperatures d’ebullició i de fusió d’alguns dissolvents (P= 1 atm) Puresa de les substàncies
  26. 26. Punt de fusió i punt d’ebullició T ebullició ( a 1 atm ) T fusió ( a 1 atm ) Gràfic d’escalfament de l’aigua Puresa de les substàncies T f i Te es mantenen constants durant els canvis d’estat
  27. 27. Densitat  = d = m V Unitats SI: kg·m-3 També s’expressa en g/mL o g/cm3 Puresa de les substàncies
  28. 28. Densitat Determinació de la densitat D’un sòlid D’un líquid (densímetre) m D’un gas  = P · Mr R · T Puresa de les substàncies
  29. 29. Densitat El valor de la densitat és característic per a cada substància pura. Puresa de les substàncies
  30. 30. Densitat La densitat d’una substància varia amb la pressió i la temperatura Densitat de l’aigua a diferents temperatures i P = 1 atm Densitat de l'aigua a 1 atm i 3.98 °C 1000 kg/m3 = 1 g/cm3 Puresa de les substàncies
  31. 31. Densitat La densitat de les mescles depèn de la seva composició. Puresa de les substàncies Quines d’aquestes substàncies són mescles i quines substàncies pures?
  32. 32. Calor específica La calor específica o capacitat calorífica específica ( c ) és l’energia necessària per augmentar en 1 K la temperatura d’1 kg de substància treballant a la pressió d’1 atm. S’expressa en J · kg-1 · K-1 És característica de cada substància Puresa de les substàncies
  33. 33. Calor latent de canvi d’estat La calor latent de vaporització (Lv) és l’energia necessària per passar de líquid a gas un kg de substància treballant a la pressió d’1 atm La calor latent de fusió (Lf) és l’energia necessària per passar de sòlid a líquid un kg de substància treballant a la pressió d’1 atm Puresa de les substàncies
  34. 34. Calor latent de canvi d’estat Calors latents de vaporització (Lv) d’algunes substàncies pures a 1 atm Calors latents de fusió (Lf) d’algunes substàncies pures a 1 atm Puresa de les substàncies
  35. 35. Mètodes de separació de mescles Els components d’una mescla es poden separar mitjançant mètodes físics de separació - Filtració - Decantació - Centrifugació - Sedimentació - Separació magnètica - Sublimació - Evaporació - Cristal·lització - Destil·lació ( simple i fraccionada ) - Extracció sòlid-líquid - Extracció líquid-líquid - Cromatografia
  36. 36. Filtració · Es basa en la diferent mida de les partícules que formen la mescla. · Permet separar mescles heterogènies sòlid-líquid mitjançant filtres. · Tipus de filtració: - a pressió atmosfèrica - filtració al buit Mètodes de separació de mescles
  37. 37. Filtració al buit paper de filtre embut Büchner connexió al buit matràs Kitasato Mètodes de separació de mescles
  38. 38. Mètodes de separació de mescles Filtració (a pressió atmosfèrica i al buit) http://www.youtube.com/watch?v=CYezaEehK-E
  39. 39. Decantació · Es basa en la diferència de densitats entre els components de la mescla. · Permet separar mescles heterogènies sòlid-líquid o líquid-líquid. Embut de decantacióDecantació manual Mètodes de separació de mescles
  40. 40. Sedimentació · També es basa en la diferència de densitats entre els components de la mescla. · Permet separar sòlids que es trobin en suspensió en un líquid. Decantador d’una planta depuradora d’aigües residuals Mètodes de separació de mescles
  41. 41. Mètodes de separació de mescles https://youtu.be/zpYc2yNsaSs Potabilització de l’aigua Funcionament de l’ETAP de Sant Joan Despí
  42. 42. Separació magnètica · Si un dels components de la mescla és atret pels imants, pot separar-se de la resta. · Permet separar els metalls fèrrics d’una mescla heterogènia. Mètodes de separació de mescles
  43. 43. Sublimació Algunes substàncies tenen la propietat de passar directament de sòlid a gas. S’escalfa la mescla i els vapors es recullen sobre una superfície freda, on tornen a passar a l’estat sòlid. Mètodes de separació de mescles http://youtu.be/Y7-V_PFgo64
  44. 44. Centrifugació · Tècnica basada en la diferència de densitats entre els components de la mescla ( homogènia o heterogènia ). · Consisteix en aplicar una gran velocitat de rotació; això fa que les partícules més denses es dipositin en el fons. Centrifugadora Mètodes de separació de mescles
  45. 45. Centrifugació Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=HSCLfjKi80Q
  46. 46. La llet desnatada o descremada s’obté eliminant el greix de la llet per centrifugació. Amb el greix separat se solen fabricar productes com la crema de llet, la mantega o la nata. Centrifugació Mètodes de separació de mescles
  47. 47. Evaporació Salines Bany maria · Es fonamenta en la diferència de temperatures d’ebullició entre els components de la mescla. Mètodes de separació de mescles http://www.alonsoformula.com/videoteca/video_048.htm
  48. 48. Destil·lació · Es fonamenta en la diferència de temperatures d’ebullició entre els components de la mescla. · Consisteix en una vaporització i posterior condensació dels líquids que formen una mescla homogènia. Mètodes de separació de mescles
  49. 49. Destil·lació simple Si els líquids tenen temperatures d’ebullició bastant diferents Mètodes de separació de mescles
  50. 50. Destil·lació fraccionada o rectificació Si els líquids tenen temperatrures d’ebullició molt properes. Cal utilitzar una columna de destil.lació Mètodes de separació de mescles
  51. 51. Destil·lació simple i destil·lació fraccionada Mètodes de separació de mescles http://youtu.be/rThEqp2Ro-Y
  52. 52. Destil·lació fraccionada Mètodes de separació de mescles Refineria de petroli
  53. 53. Extracció · Es basa en la diferència de solubilitat dels components de la mescla · Extracció líquid – líquid: permet separar dos components líquids mitjançant l’addició d’un tercer component líquid. Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=ixSj9Tx3Fvo
  54. 54. Extracció · Extracció sòlid – líquid: s’afegeix un dissolvent que dissol el component sòlid que interessa separar de la mescla. · També se l’anomena rentatge, percolació o lixiviació. Mètodes de separació de mescles
  55. 55. Cromatografia · Mètode de separació basat en la diferència d’afinitat dels components de la mescla entre dues fases: la fase estacionària ( suport sòlid ) i la fase mòbil ( dissolvent o eluent ; pot ser líquid o gas) · Els components que avancen més ràpid són els més solubles en la fase mòbil i menys retinguts per la fase estacionària. Mètodes de separació de mescles
  56. 56. Cromatografia Mètodes de separació de mescles El factor de retenció (Rf) és un paràmetre característic de cada compost. Depèn de la fase estacionària i de la fase mòbil (dissolvent) amb que es treballi
  57. 57. Cromatografia sobre paper Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=ffzjV0S1YOI
  58. 58. Cromatografia en columna Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=RsP4RrQWLoE
  59. 59. Cromatografia de capa prima (TLC) Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=3x22zpE1iM0&list=PLB1262F9690A720F8
  60. 60. Cromatografia de gasos (GC) Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=LG3SIfuG40o
  61. 61. Cromatografia líquida d’alta resolució (HPLC) Mètodes de separació de mescles http://www.youtube.com/watch?v=kz_egMtdnL4
  62. 62. Dissolucions Les dissolucions són mescles homogènies de dos o més components. Les partícules dissoltes tenen una mida molt petita (molècules, ions) i no són visibles. Mida partícules < 0,001 μm Les dissolucions poden ser sòlides ( aliatges ), líquides o gasoses. Dissolució = dissolvent + solut-s Dissolvent: component majoritari Soluts: components minoritaris Dissolucions
  63. 63. Composició de les dissolucions Dissolucions
  64. 64. Composició de les dissolucions Dissolucions
  65. 65. Composició de les dissolucions La proporció en què es troben els components d’una dissolució s’anomena concentració. Es pot expressar de maneres diferents: Percentatge en massa % massa = g solut . 100 g dissolució Percentatge en volum % Volum = mL solut . 100 mL dissolució Grams per litre g/L = g solut Litres dissolució Dissolucions
  66. 66. Composició de les dissolucions Molalitat o conc. molal m = mols solut kg dissolvent Molaritat o concentració molar M = mols solut L dissolució Fracció molar XA = mols solut A mols soluts + mols dissolvent Parts per milió ppm = mg solut kg dissolució Dissolucions
  67. 67. Composició de les dissolucions Molaritat o concentració molar M = mols solut L dissolució Dissolucions http://phet.colorado.edu/en/simulation/molarity
  68. 68. Solubilitat La solubilitat és la quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent, a una temperatura determinada. La solubilitat coincideix amb el valor de la concentració del solut en una dissolució saturada. La solubilitat sol expressar- se en g/L o mol/L Dissolucions
  69. 69. Solubilitat Dissolucions http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16946&p_ex=quimica&p_niv=2234&p_ar e=6455&p_tip=VIDEO&p_num=3
  70. 70. Solubilitat La solubilitat dels compostos iònics en aigua depèn de la temperatura Dissolucions
  71. 71. El Mar Mort té un contingut en sals 10 vegades més gran que la resta de mars i oceans. Solubilitat Dissolucions
  72. 72. Solubilitat Dissolucions Solubilitat de diferents gasos en aigua ( variació amb la temperatura )
  73. 73. Si el cabal d’un riu és petit, l’aigua de refrigeració de les centrals tèrmiques i centrals nuclears pot augmentar la temperatura de l’aigua i això pot provocar la disminució de la concentració d’O2 (g) en dissolució. Solubilitat Dissolucions
  74. 74. Solubilitat ? Creença popular: Una cullera de plata evita que s’escapin les bombolles de les ampolles de cava Dissolucions
  75. 75. Variació de la solubilitat d’un gas en un líquid en canviar la pressió Solubilitat Dissolucions
  76. 76. Llei de Henry A temperatura constant, la quantitat d’un gas dissolta en un líquid és directament proporcional a la pressió parcial que exerceix aquest gas sobre el líquid. CA = K · PV(A) CA : solubilitat (concentració) del gas A en el líquid (mol/L) K: constant de Henry (depèn de T, el gas i el líquid) Pv(A): pressió parcial del gas A (atm) Solubilitat Dissolucions http://youtu.be/18Y_2IAM5qY
  77. 77. Solvatació Dissolucions Les molècules d’aigua són polars per això... 1) Poden arrencar els ions de la xarxa cristal·lina 2) Envolten els ions i els mantenen separats en la dissolució
  78. 78. Solvatació Dissolucions Un catió de sodi solvatat per molècules d’aigua La solvatació és un fenomen que es produeix en una dissolució i que consisteix en l'atracció, mitjançant forces intermoleculars ió-dipol o dipol-dipol, de les molècules de dissolvents i els ions o molècules de solut. Si el dissolvent és l’aigua la solvatació s’anomena hidratació.
  79. 79. http://www.youtube.com/watch?v=8yZOPNH8sf4 Dissolucions Solvatació
  80. 80. Dissolucions http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/molvie1.swf Solvatació
  81. 81. Dissolvents Dissolucions http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16947&p_ex=quimica&p_niv=2234& p_are=6455&p_tip=VIDEO&p_num=3
  82. 82. Preparació de dissolucions A partir d’un solut sòlid Dissolucions http://www.youtube.com/watch?v=KmpDAmsEbzc
  83. 83. A partir d’un solut sòlid Càlculs Calcular els grams d’hidròxid de sodi necessaris per preparar 250 mL de dissolució de NaOH 0,5 M. 250 mL dissolució . 1 L dissolució . 0,5 mol NaOH . 40,0 g NaOH = 5,0 g NaOH 1000 mL dis. 1 L dissolució 1 mol NaOH Volum de dissolució a preparar Concentració de la dissolució Massa molecular del solut sòlid Dissolucions Preparació de dissolucions
  84. 84. A partir d’una dissolució concentrada http://youtu.be/9rCRlKuWn8g Dissolucions Preparació de dissolucions
  85. 85. Càlculs Calcular el volum d’àcid clorhídric concentrat que hem d’agafar per preparar 100 mL (0,1 L) de dissolució de HCl 0,25 M. Dades de la dissolució concentrada comercial (HCl conc.) : - densitat 1,18 g/cm3 - 35% en massa - M (HCl) = 36,5 g/mol 0,1 L dissolució . 0,25 mol HCl . 36,5 g HCl . 100 g HCl conc. 1 cm3 HCl conc. =2,2 cm3 HCl conc. 1L dissolució 1 mol HCl 35 g HCl 1,18 g HCl conc. Volum de dissolució a preparar Concentració de la dissolució a preparar Massa molecular del solut A partir d’una dissolució concentrada % en massa dissolució concentrada densitat dissolució concentrada Dissolucions Preparació de dissolucions
  86. 86. Dil.lucions Realitzar una dil.lució és obtenir una dissolució més dil.luida (de concentració més baixa) a partir d’una dissolució més concentrada (solució mare). Càlculs Vconcentrada · Mconcentrada= Vdil.luida · Mdil.luida V = volum (mL o L) M = molaritat (mol · L-1 ) Dissolucions
  87. 87. Dissolucions http://www.youtube.com/watch?v=I_x8_ykaeyA Dil.lucions
  88. 88. Dissolucions Formació del menisc (dissolucions aquoses)
  89. 89. Dissolucions Formació del menisc (dissolucions aquoses)
  90. 90. Propietats de les dissolucions Les propietats col·ligatives són propietats que varien amb la concentració de les dissolucions. • Disminució de la pressió de vapor (Δpv ) • Augment ebulloscòpic (ΔTe ) • Descens crioscòpic (ΔTf ) • Osmosi. Pressió osmòtica (  ) Dissolucions
  91. 91. http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/vaporv3.swf Dissolucions Propietats de les dissolucions Disminució de la pressió de vapor (Δpv ) Què és la pressió de vapor?
  92. 92. Disminució de la pressió de vapor (Δpv ) La pressió de vapor d’una dissolució disminueix en augmentar la concentració de solut (en disminuir la fracció molar del dissolvent). Llei de Raoult Δpv = Xsolut · pvº Dissolucions Δpv: disminució de la pressió de vapor de la dissolució (mmHg) Xsolut : fracció molar del solut pvº: pressió de vapor del dissolvent pur (mmHg) Propietats de les dissolucions
  93. 93. La pressió de vapor d’una dissolució disminueix en augmentar la concentració de solut ( ja que augmenten les interaccions entre les molècules de solut i les de dissolvent ). Dissolucions dissolvent pur dissolució Disminució de la pressió de vapor (Δpv ) Propietats de les dissolucions
  94. 94. http://group.chem.iastate.edu/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/propOfSoln/vp3.html Dissolucions Disminució de la pressió de vapor (Δpv ) Propietats de les dissolucions
  95. 95. Ascens ebulloscòpic (ΔTe ) La temperatura d’ebullició augmenta amb la concentració de solut. ΔTe = Ke · m ΔTe: augment de la temperatura d’ebullició (ºC) Ke :constant ebulloscòpica del dissolvent (kg · ºC ·mol-1) m : molalitat (mol · kg -1) Líquid refrigerant-anticongelant Dissolucions Propietats de les dissolucions
  96. 96. Descens crioscòpic (ΔTf ) La temperatura de solidificació ( o fusió ) disminueix amb la concentració de solut. ΔTf = Kf · m ΔTf : descens de la temperatura de fusió (ºC) Kf : constant crioscòpica del dissolvent (kg ºC ·mol-1) m : molalitat (mol · kg-1) Camió llençant sal sobre una carretera per prevenir la formació de gel. Dissolucions Propietats de les dissolucions
  97. 97. Descens crioscòpic (ΔTf ) Dissolucions Propietats de les dissolucions
  98. 98. http://group.chem.iastate.edu/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/propOfSoln/colligative.html Dissolucions Propietats de les dissolucions
  99. 99. Osmosi L’osmosi consisteix en el flux de molècules d’aigua a través d’una membrana semi-permeable ( només deixa passar molècules d’aigua, no de solut ). http://www.youtube.com/watch?v=K6PEVCwKUPo Dissolucions Propietats de les dissolucions
  100. 100. Osmosi http://highered.mcgraw-hill.com/sites/0072495855/student_view0/chapter2/animation__how_osmosis_works.html Dissolucions Propietats de les dissolucions
  101. 101. Osmosi Una solució pot ser isotònica, hipotònica o hipertònica depenent de si té una concentració igual, inferior o superior a la de l’interior de la cèl·lula. http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/materiales_tic/biomoleculas/osmosis2.swf Dissolucions Propietats de les dissolucions
  102. 102. Osmosi L’aigua passa de la solució més dil·luïda ( hipotònica ) a la més concentrada ( hipertònica ) fins que s’igualen les concentracions i s’arriba a una pressió determinada que atura el procés ( pressió osmòtica ). Dissolucions Propietats de les dissolucions
  103. 103. Osmosi Conservació d’aliments La sal (salaons) constitueix un dels mètodes més antics de conservació d’aliments. Els microbis no soporten una salinitat excessiva. Els microorganismes moren deshidratats en perdre per osmosi gran quantitat d’aigua a través de les seves membranes . Dissolucions Propietats de les dissolucions
  104. 104. Centrals dessalinitzadores Mitjançant l’osmosi inversa es pot obtenir aigua dolça a partir de l’aigua del mar. L’osmosi inversa no és un procés espontani, per això s’han d’aplicar pressions molt elevades perquè l’aigua passi a través d’unes membranes semipermeables (deixen passar les molècules d’aigua però no els ions de la sal). Osmosi (Osmosi inversa) Dissolucions Propietats de les dissolucions
  105. 105. Osmosi (Osmosi inversa) http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/energia_y_ ciencia/2009/09/27/188235.php http://www.youtube.com/watch?v=I81zpxhLvw8&feature=related Dissolucions Propietats de les dissolucions
  106. 106. Les persones amb insuficiència renal necessiten eliminar residus de la seva sang mitjançant la tècnica de diàlisi. És un procés semblant a l’osmosi però en aquest cas la membrana selectiva deixa passar aigua i també certes molècules, eliminant les toxines. Osmosi Dissolucions Propietats de les dissolucions
  107. 107. Pressió osmòtica ( ) La pressió osmòtica és la pressió hidrostàtica necessària per detenir el flux net de dissolvent a través d’una membrana semipermeable. A una temperatura determinada, és proporcional a la molaritat de la dissolució.  = c · R · T  : pressió osmòtica (atm) c : concentració molar ( mol ·L-1) R : constant dels gasos (0,082 atm ·L · K-1 · mol-1 ) T : temperatura ( K ) Dissolucions Propietats de les dissolucions
  108. 108. Determinació de la massa molecular d’un solut (Msolut)  = c · R · T = nsolut · R · T = msolut/Msolut · R · T V V M = m · R · T  · V Dissolucions Les propietats col·ligatives (Δpv , ΔTf , ΔTe i  ) s’utilitzen per determinar de manera experimental la massa molecular de substàncies. Msolut: massa molecular del solut (g·mol-1) msolut : massa de solut dissolta (g) nsolut : nombre de mols de solut (mol)  : pressió osmòtica (atm) V : volum de dissolució ( L) R : constant dels gasos (0,082 atm ·L · K-1 · mol-1 ) T : temperatura ( K ) Propietats de les dissolucions
  109. 109. Determinació de la massa molecular d’un solut (Msolut) ΔTe = Ke·m = Ke· nsolut = Ke · msolut /Msolut kgdissolvent kgdissolvent Msolut = Ke ·msolut ΔTe· kgdissolvent Dissolucions Les propietats col·ligatives (Δpv , ΔTf , ΔTe i  ) s’utilitzen per determinar de manera experimental la massa molecular de substàncies. Msolut: massa molecular del solut (g·mol-1) Ke : constant ebulloscòpica del dissolvent (ºC ·kg·mol-1) msolut : massa de solut dissolta (g) ΔTe : augment de la temperatura d’ebullició de la dissolució (ºC) Kg dissolvent: massa de dissolvent (kg) Propietats de les dissolucions
  110. 110. Autor José Ángel Hernández Santadaría jherna24@xtec.cat “Substàncies pures i mescles” de José Ángel Hernández Santadaría està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

×