Formulacio i nomenclatura inorganica

Formulació i nomenclatura inorgànica

• Conceptes bàsics • Substàncies simples • Compostos binaris • Compostos ternaris • Compostos quaternaris

Conceptes bàsics Normes de la IUPAC La IUPAC ( International Union of Pure & Applied Chemistry ) és l’organisme internacional encarregat de definir les normes generals per escriure el nom i la fórmula de les substàncies químiques. La nomenclatura sistemàtica és la proposada per la IUPAC però avui dia encara es continuen utilitzant altres tipus de nomenclatura com la de Stock i la tradicional. http://www.iupac.org

Nombre d’oxidació o valència d’un element La valència d’un element en un compost: - Representa la capacitat que té aquest element per combinar-se amb l’hidrogen. - Ve donada pel nombre d’electrons captats, cedits o compartits per un àtom d’aquest element quan forma un compost. El nombre d’oxidació , en general, coincideix amb el nombre d’electrons que falten o sobren a l’àtom per adquirir l’estructura electrònica externa pròpia dels gasos nobles. Té signe positiu o negatiu. Conceptes bàsics

Nombre d’oxidació o valència d’un element Exemples: · El fluor té valència (nombre d’oxidació) – I perquè li falta un electró per adquirir la configuració de gas noble ( 8 electrons en el darrer nivell ) . F ( Z=9 ) : 1s 2 2s 2 2p 5 · L’àtom de magnesi té valència (nombre d’oxidació) +II perquè li sobren dos electrons per tenir estructura electrònica de gas noble. Mg ( Z=12 ) : 1s 2 2s 2 2p 6 3s 2 Generalment els metalls tenen nombres d’oxidació positius i els no-metalls presenten nº d’oxidació negatius . Conceptes bàsics

A la taula periodica podem consultar els diversos nombres d’oxidació d’un element. Conceptes bàsics Nombre d’oxidació o valència d’un element

També podem calcular el nombre d’oxidació d’un àtom en un compost a partir del nombre d’oxidació dels altres àtoms que l’acompanyen: Nº d’oxidació H 2 O H =+1 ; O =-2 H Cl O H =+1 ; O =-2 ; Cl =+1 H Cl O 3 H =+1 ; O =-2 ; Cl =+5 N O 3 - O =-2 ; N =+5 K Mn O 4 O =-2 ; K =+1; Mn = +7 Conceptes bàsics Nombre d’oxidació o valència d’un element

Valències dels elements Conceptes bàsics

Tipus de nomenclatura Fórmula: NH 3 · Nomenclatura sistemàtica (IUPAC) trihidrur de nitrogen · Nomenclatura de Stock hidrur de nitrogen ( III ) · Nomenclatura tradicional amoníac Conceptes bàsics

Substàncies simples · Les substàncies simples estan constituïdes per una única classe d’àtoms. · En general, els elements gasosos formen molècules diatòmiques ( N 2 , O 2 , H 2 ) · Els gasos nobles són monoatòmics ( He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn ) P 4 tetrafòsfor S 8 octasofre O 2 dioxigen ( oxigen )

Fórmula N. Sistemàtica N. Tradicional N 2 dinitrogen nitrogen O monooxigen oxigen atòmic O 2 dioxigen oxigen O 3 trioxigen ozó P 4 tetrafòsfor fòsfor blanc Formulació i nomenclatura de substàncies simples Substàncies simples

Compostos binaris
Tipus de compostos binaris
Combinacions binàries de l’oxigen ( òxids )
Combinacions binàries de l’hidrogen ( hidrurs )
Sals binàries
Sals hidratades

Combinacions binàries de l’oxigen ( òxids ) L’oxigen es combina amb tots els elements, excepte amb els gasos nobles. En aquests compostos l’oxigen actua amb valència –II Oxigen + metall > Òxids bàsics Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . Fe O monòxid de ferro òxid de ferro (II) Fe 2 O 3 triòxid de diferro òxid de ferro (III) Li 2 O monòxid de diliti òxid de liti Compostos binaris

Combinacions binàries de l’oxigen ( òxids ) Compostos binaris El rovell està format principalment per òxid de ferro (III) hidratat L’òxid de titani (IV) és un dels components de les cremes protectores solars

Combinacions binàries de l’oxigen Oxigen + no metall > Òxids àcids ( anhídrids ) Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . CO monòxid de carboni òxid de carboni (II) CO 2 diòxid de carboni òxid de carboni (IV) N 2 O 5 pentaòxid de dinitrogen òxid de nitrogen (V) Compostos binaris

Combinacions binàries de l’oxigen Compostos binaris El diòxid de carboni (CO 2 ) produït en les combustions és un dels gasos responsables de l’efecte hivernacle

Hidrogen ( -I) + metall > Hidrurs metàl·lics Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . NaH (mono)hidrur de sodi hidrur de sodi CaH 2 dihidrur de calci hidrur de calci CuH (mono)hidrur de coure hidrur de coure ( I ) Combinacions binàries de l’hidrogen L’hidrogen sempre actua amb valència I : pot ser –I o +I. Compostos binaris

Hidrogen ( +I) + no metall > Hidrurs no metàl·lics Fórmula N. Sistemàtica En dissolució aquosa . HCl clorur d’hidrogen àcid clorhídric HBr bromur d’hidrogen àcid bromhídric H 2 S sulfur de dihidrogen àcid sulfhídric Combinacions binàries de l’hidrogen Compostos binaris

Combinacions binàries de l’hidrogen Compostos binaris El salfumant és una dissolució aquosa d’HCl

Hidrogen + semimetalls > Hidrurs volàtils Fórmula N. Sistemàtica Nom comú . NH 3 trihidrur de nitrogen amoníac PH 3 trihidrur de fòsfor fosfina AsH 3 trihidrur d’arsènic arsina BH 3 trihidrur de bor borà B 2 H 6 hexahidrur de dibor diborà Combinacions binàries de l’hidrogen Compostos binaris

Combinacions binàries de l’hidrogen Compostos binaris L’amoníac (NH 3 ) és un gas a temperatura ambient i les seves dissolucions aquoses s’utilitzen com a producte de neteja.

metall + no metall > Sals neutres Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . NaCl (mono)clorur de sodi clorur de sodi FeCl 2 diclorur de ferro clorur de ferro (II) Ni S (mono)sulfur de níquel sulfur de níquel (II) Sals binàries Compostos binaris

Sals binàries Compostos binaris El clorur de sodi (NaCl) és el principal component de la sal de cuina

no metall + no metall > Sals volàtils Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . BrF 3 trifluorur de brom fluorur de brom ( III) CCl 4 tetraclorur de carboni clorur de carboni (IV) B P (mono)fosfur de bor fosfur de bor Sals binàries Compostos binaris

Sals (binàries o oxosals) que incorporen molècules d’aigua a la seva estructura molecular Fórmula Nomenclatura de Stock . MgCl 2 · 6 H 2 O Clorur de magnesi hexahidratat CuSO 4 · 5 H 2 O Sulfat de coure (II) pentahidratat Sals hidratades Compostos binaris

Sals hidratades Compostos binaris CuSO 4 · 5 H 2 O CuSO 4 anhidre

Compostos ternaris
Tipus de compostos ternaris
Hidròxids
Àcids oxoàcids
Oxisals
Altres compostos ternaris

Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . NaOH hidròxid de sodi hidròxid de sodi Fe(OH) 2 dihidròxid de ferro hidròxid de ferro (II) Al(OH) 3 trihidròxid d’alumini hidròxid d’alumini
Hidròxids
Formats per l’ió OH - ( hidròxid ) unit a un metall.
Les seves dissolucions aquoses són bàsiques .
Compostos ternaris

Hidròxids Compostos ternaris L’hidròxid de sodi (NaOH) o sosa càustica, és un compost molt corrosiu, amb múltiples aplicacions industrials (fabricació de sabó, producció de paper, etc.)

Fórmula N. Tradicional N. Sistemàtica funcional . H 2 SO 4 àcid sulfúric àcid tetraoxosulfúric ( VI) HNO 2 àcid nitrós àcid dioxonítric (III) HNO 3 àcid nítric àcid trioxonítric (V) HClO àcid hipoclorós àcid oxoclòric (I)
Oxoàcids
Fórmula general: H a X b O c ( X = no metall o metall de transició )
Les seves dissolucions aquoses són àcides .
Compostos ternaris

Oxoàcids Compostos ternaris L’àcid sulfúric (H 2 SO 4 ) concentrat és molt corrosiu i té nombroses aplicacions en la indústria química

Fórmula N. Tradicional H 2 Cr 2 O 7 àcid dicròmic H 2 CrO 4 àcid cròmic HMnO 4 àcid permangànic H 3 BO 3 àcid bòric H 2 CO 3 àcid carbònic H 4 SiO 4 àcid ortosilícic H 2 SiO 3 àcid metasilícic HNO 2 àcid nitrós HNO 3 àcid nítric H 3 PO 4 àcid (orto)fosfòric HPO 3 àcid metafosfòric H 3 AsO 3 àcid arseniós H 3 AsO 4 àcid arsènic H 2 SO 4 àcid sulfúric H 2 SO 3 àcid sulfurós H 2 S 2 O 3 àcid tiosulfúric H 2 SeO 4 àcid selènic H 2 SeO 3 àcid seleniós Llista dels oxoàcids més importants Fórmula N. Tradicional HClO àcid hipoclorós HClO 2 àcid clorós HClO 3 àcid clòric HClO 4 àcid perclòric HBrO àcid hipobromós HBrO 2 àcid bromós HBrO 3 àcid bròmic HBrO 4 àcid perbròmic H IO àcid hipoiodós H IO 2 àcid iodós H IO 3 àcid iòdic H IO 4 àcid periòdic Compostos ternaris

Exemples Fórmula N. Tradicional N. Sistemàtica funcional H 2 Cr 2 O 7 àcid dicròmic àcid heptaoxodicròmic (VI) H 2 CrO 4 àcid cròmic àcid tetraoxocròmic (VI) H 2 SO 4 àcid sulfúric àcid tetraoxosulfúric (VI) Exercici És convenient aprendre de memòria el nom i la fórmula dels 30 oxoàcids més importants. Escriure els noms de tots oxoàcids anteriors utilitzant la nomenclatura tradicional i la sistemàtica funcional . Compostos ternaris

Oxosals Estan formades per un oxoanió ( provinent d’un oxoàcid ) i un metall . H 2 SO 4 2 H + + SO 4 2- àcid sulfúric ió sulfat OXOÀCID OXOANIÓ Na 2 SO 4 sulfat de sodi OXOSAL 2 Na + Compostos ternaris

Nom oxoàcid àcid hipo.........ós ..............ós ..............ic per...........ic Oxosals Nomenclatura tradicional Nom oxoanió ió hipo.........it ...............it ..............at per.........at Nom oxosal hipo.........it de .... ...............it de .... ..............at de .... per.........at de .... Compostos ternaris

Oxosals El carbonat de calci (CaCO 3 ) és una substància molt abundant a la naturalesa. Forma part de roques i de les closques i esquelets de molts organismes. Compostos ternaris

Oxosals Nomenclatura sistemàtica funcional Na 2 SO 4 Tetraoxosulfat (VI) de sodi CaCO 3 Trioxocarbonat (IV) de calci Li ClO Oxoclorat (I) de liti Fe 2 (SO 4 ) 3 Tetraoxosulfat (VI) de ferro (III) Compostos ternaris

Exemples Fórmula oxoàcid Fórmula oxoanió N. Tradicional oxoanió N. Sistemàtica func. oxoanió H ClO ClO - ió hipoclorit ió oxoclorat (I) H NO 2 NO 2 - ió nitrit ió dioxonitrat (III) H 2 SO 4 SO 4 2- ió sulfat ió tetraoxosulfat (VI) H IO 4 IO 4 - ió periodat ió tetraoxoiodat (VII) Exercici: Escriure els noms i les fórmules de tots els oxoanions provinents del llistat dels oxoàcids més importants. Empreu la nomenclatura tradicional i la sistemàtica funcional . Compostos ternaris

Peròxids Anió peròxid (O 2 ) 2- Fórmula N. Sistemàtica N. Stock . H 2 O 2 peròxid d’hidrogen peròxid d’hidrogen CuO 2 peròxid de coure peròxid de coure (II) Compostos ternaris

Peròxids Compostos ternaris L’aigua oxigenada o peròxid d’hidrogen (H 2 O 2 ) és una substància oxidant. Les seves dissolucions diluïdes s’utilitzen com a desinfectant i blanquejant.

Altres compostos ternaris · Hiperòxids (O 2 ) - Sr(O 2 ) 2 hiperòxid d’estronci · Ozònid (O 3 ) - NaO 3 ozònid de sodi · Amidur (NH 2 ) - NaNH 2 amidur de sodi · Imidur (NH) 2- K 2 NH imidur de potassi · Azidur (N 3 ) - Pb(N 3 ) 2 azidur de plom (II) · Disulfur (S 2 ) 2- CaS 2 disulfur de calci · Cianur (CN) - NaCN cianur de sodi Compostos ternaris

Compostos quaternaris Fórmula N. Sistemàtica N. tradicional Na HCO 3 Hidrogentrioxocarbonat (IV) de sodi Carbonat àcid de sodi Hidrogencarbonat de sodi Bicarbonat de sodi Na HSO 4 Hidrogentetraoxosulfat (VI) de sodi Sulfat àcid de sodi Hidrogensulfat de sodi Bisulfat de sodi Sals àcides Són sals en les quals no s’han substituït tots els hidrogens de l’àcid per ions metàl·lics.

Compostos quaternaris Sals àcides Una de les aplicacions de l’hidrogencarbonat de sodi (NaHCO 3 ) és com agent per neutralitzar l’acidesa gàstrica.

Fórmula N. Sistemàtica N. tradicional MgNO 3 (OH) Hidroxitrioxonitrat (V) de magnesi Nitrat bàsic de magnesi Hidròxid-nitrat de magnesi Al (OH)SO 4 Hidroxitetraoxosulfat (VI) d’alumini Sulfat bàsic d’alumini Hidròxid-sulfat d’alumini Al ClO 4 (OH) 2 Dihidroxitetraoxoclorat (VII) d’alumini Perclorat dibàsic d’alumini Dihidròxid-perclorat d’alumini Sals bàsiques Són sals que es formen quan en la reacció de neutralització hi ha un excés d’ions hidròxid ( OH - ) Els anions s’escriuen en la fórmula per ordre alfabètic. Compostos quaternaris

Fórmula N. Sistemàtica N. tradicional KNaSO 4 Tetraoxosulfat (VI) de potassi i sodi Sulfat (doble) de potassi i sodi CoNaPO 4 Tetraoxofosfat (V) de cobalt (II) i sodi Fosfat (doble) de cobalt (II) i sodi Sals dobles - Són sals que contenen més d’un catió metàl·lic. - En la fórmula s’escriuen primer els cations per ordre alfabètic. Compostos quaternaris

Autor José Ángel Hernández Santadaría Institut Badalona VII [email_address] Referències de les imatges http://www.sciencephoto.com/ Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

http://agora.xtec.cat	2015
http://www.plamarcell.cat	731
http://iesjbporcar.edu.gva.es	470
http://cursos.inslaferreria.com	459
http://agora.educat1x1.cat	408
http://bendinatfq4eso.blogspot.com	264
http://cursos.inslaferreria.net	228
http://quimicapierrecurie.blogspot.com	116
http://insbellulla.educat1x1.cat	106
http://homeostasi.wordpress.com	76
http://www.slideshare.net	66
http://blocs.xtec.cat	43
http://biada.org	18
http://www.iesantonimaura.net	18
http://bendinatfq4eso.blogspot.com.es	13
http://gestor.ieslaferreria.net	6
http://quimicapierrecurie.blogspot.com.es	6
http://www.moodle.terresdeponent.com	2
http://translate.googleusercontent.com	1

Formulacio i nomenclatura inorganica

by José Ángel Hernández Santadaría on May 31, 2008

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

19 Embeds 5,046

Statistics

Formulacio i nomenclatura inorganica — Presentation Transcript