1. Treball
José Javier Muñoz Servera
Projecte Final de Màster
Curs 2011-2012

2. ÍNDEX
 Introducció
 L’Entitat
 Forma Jurídica
 Marc Jurídic
 Finançament de l’entitat
 El capital humà
 Recursos Materials
 Comptes Anuals
 Indicadors
 Conclusió Final

3. Introducció
 Médecins Sans Frontières (nom originari) va ser fundada a França
l’any 1971 per un grup que englobava metges i periodistes.
Qualcuns metges eren testimonis del genocidi de la minoria Ibo, ja
que treballaven en el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).
Aquest grup se sentia frustrat davant l’obligació de guardar silenci
que exigia el CICR als seus membres, sobre lo vist i fet al Biafra.
 Un altra grup de metges que acabava d’arribar de socórrer a les
víctimes de les inundacions que assoliren el Pakistan Oriental
(actual Bangladesh) es van adonar de que, un cop finalitzat el procés
de descolonització, l’escenari internacional estava en fase de
transformació i s’imposava adaptar l’ajuda humanitària a les noves
necessitats. A partir d’aquest moment, atendre a les víctimes no
seria suficient: Hi hauria que denunciar les violacions dels drets
humans, crear corrents d’opinió a través dels medis de comunicació
i professionalitzar l’ajuda.

4. MSF
Médicos sin Fronteras (MSF) és una organització
mèdica internacional que aporta la seva ajuda a les víctimes de
catàstrofes d’origen natural o humà y de conflictes armats,
sense cap discriminació qualcuna de raça, sexe, religió, filosofia
o política que reivindica el dret universal a l’assistència mèdica
humanitària i a la salut de forma global.
Actualment té iniciats projectes d’ajuda humanitària arreu del
món, concretament a aquests països:

5. Projectes MSF
 Els projectes seguits per a cada continent són els següents:

6. MSF
 A l’any 1999 l’entitat va rebre el Premi
Nobel de la Pau. El comitè Nobel de
Noruega li va concedir per ser pionera en el
treball humanitari en varies localitats.
 També ha guanyat el Premi Príncep
d’Astúries de la Concòrdia el 1991.
 A més, ha rebut molts altres premis de
caràcter internacional al llarg del temps.

7. Estructura MSF

8. MSF
 Actualment, compta amb més de 3,8 milions
de socis, prop de 22.000 professionals fent-hi
feina, dos mil voluntaris treballant en
programes humanitaris a setanta països i
altres mil en labors administratives. Preveu i
tracta qualcunes infermetats com la
tuberculosi, el sida i la meningitis.

9. MSF
 L’acció humanitària de Médicos Sin Fronteras és desinteressada a més de no ser de
caràcter lucratiu. El seu objectiu no és transformar la societat, sinó a permetre-li
superar un període crític: el seu objectiu fonamental són les persones, no els
Estats. Per aquest motiu les seves intervencions són limitades en el temps.
- Les condicions bàsiques que fomenten són les següents:
 Humanitat
 Imparcialitat
 Independència
 Neutralitat
 Accés lliure i independent
 Avaluació imparcial
 Universalitat i proporcionalitat
 Lliure elecció d’accions i medis
 Responsabilitat, supervisió i control

10. MSF
 A més de d’oferir l’ajuda humanitària descrita,
addicionalment realitza altres funcions que publica a
la seva pàgina web, així com impresos com:
- Noticies
- Entrevistes
- Publicacions
- Blogs
- Campanyes
- Agenda
- Bolletins

11. L’ENTITAT
 MSF té la característica de ser una Entitat No Lucrativa, ja que la
intencionalitat econòmica de l’entitat al constituir-la no és
l’obtenció de beneficis, sinó un benefici social, cobrint una demanda
específica creada per un mercat que no reparteix d’una forma
eficient els recursos disponibles.
 Podem confirmar que MSF persegueix un interès general, duent a
terme un treball de cooperació amb la gent més necessitada de
qualsevol part del món, fora excloure ningú. L’entitat actua on han
ocorregut catàstrofes naturals, guerres, o d’altres conseqüències
que provoquen que hi hagi víctimes les quals no obtindrien altra
ajuda per part de l’oferta del mercat existent. El que tracta MSF és
pal·liar aquestes debilitats del mercat capitalista en què ens trobem
actualment.

12. L’ENTITAT
 El sector on opera és el sector terciari, o el que és el mateix,
el sector serveis. L’ajuda aportada per part dels professionals,
administratius, col·laboradors és la finalitat d’aquesta Entitat
de caràcter solidari, englobada dins l’economia social.
 Segons la definició del CIRIEC (Economia Social), MSF és una
institució sense fins lucratius, productora no de mercat privat
(els serveis que produeix no són destinats a la venda, sinó a
cobrir necessitats humanitàries bàsiques), tampoc controlada
per les administracions públiques (ja hem comentat abans
que és fruit d’un col·lectiu de persones), i la seva principal
font de finançament són les aportacions dels seus socis o
membres col·laboradors, que aporten recursos fora
contraprestació qualcuna (ho fan per solidaritat amb la gent
necessitada d’aquests tipus de serveis).

13. ONG
 Hem pogut observar en el temps que Médicos Sin Fronteras
no es troba només als països en vies de desenvolupament,
sinó també als països desenvolupats, quan ha ocorregut per
desgràcia una catàstrofe natural o humana, ja que les seves
accions en forma de prestacions de serveis, van encaminades
a: L’ajuda humanitària en cas de sofrir qualcuna emergència,
l’acció social o cooperació per al desenvolupament, entre
altres.
 El que podem confirmar sobre l’entitat és que és una ONGD
(de Desenvolupament) ja que opera al 3er món, així com
també ONGS (d’Acció Social), degut a que també presta els
seus serveis als més desfavorits del 1er món, anomenat
Quart Món.

14. La ONG
 Ara passarem a realitzar una sèrie de preguntes que es poden demanar sobre
les característiques generals de les ONG’s per a veure si compleix els requisits
i confirmar realment es tracta d’una ONG o no:
- ¿És una empresa privada, sense ànims de lucre i independent de governs i institucions?. 
Afirmatiu
- ¿Està basada en una ideologia altruista i una actitud transformadora de sensibilització
ciutadana?  Afirmatiu
- ¿Té una finalitat social d’interès general dirigida al col·lectiu de persones desfavorides? 
Afirmatiu
- ¿Presten els seus serveis de forma gratuïta?  Afirmatiu
-¿És una organització de base social?¿Empra mecanismes solidaris com voluntaris o
donants?  Afirmatiu
• Hem comprovat com l’entitat MSF és una ONG, ja que compleix totes les
característiques generals que han de complir per a ser-ho.
• A continuació passarem a descriure les característiques específiques
d’aquesta.

15. La ONG
 Característiques específiques de l’entitat:
- Objectiu: Producció i distribució de benestar social, mitjançant la prestació
de serveis que reporten un benefici social a l’usuari.  Ajuda humanitària.
- Oferta social i solidària orientada a la solució de problemes, dirigida a una
demanda tàcita o inexistent, formada per col·lectius desfavorits. 
Eradicació d’ajuda tant humanitària com defensa dels drets humans.
- Finançament procedent de fonts distintes a la prestació del servei.
Recerca constant de fons  Finançament de quotes dels socis, voluntaris i
d’altres.
- Solidaritat en l’ input i en l’output ocupant un lloc predominant i
prioritari.  Ajuda econòmica de forma solidària per part dels
socis, voluntaris i d’altres, a més de la prestació del servei per part de
l’entitat.
- Aportació a la societat d’un valor afegit, canalitzant els desitjos de
solidaritat dels donants (intermediació social) i redistribució dels fons
(intermediació econòmica).  Cobreixen una necessitat que ni el mercat
ni les administracions públiques ho fan. La gent que vol donar doblers els
dóna a l’entitat per a que aquesta, posteriorment, els distribueixi on fan
més falta.

16. Forma jurídica
 Les ONG com a persones jurídiques de dret privat i d’interès
general se constitueixen fundamentalment baix la forma
d’associacions o fundacions, essent l’associació la forma jurídica
predominant.
 Podem dir que l’entitat MSF (entitat espanyola MSF - Espanya) és
una associació privada. L’entitat és declarada d’utilitat pública per
acord del Consell de Ministres amb data de 27 d’agost de 1993.
Aquest tipus d’entitats gaudeixen duna sèries de beneficis fiscals
(Regulats a la Llei 49/2002, de 23 de desembre).
 Les aportacions de donants privats o les quotes d’associació a
aquestes entitats, tindran una deducció en el IRPF d’un 25%, i en el
IS d’un 35%, el que les fa preferents davant un donant (ja sigui
persona física o empresa) a l’hora d’elegir on dipositar les seves
aportacions.

17. Marc Jurídic
 MSF – Espanya, al tractar-se d’una associació, es trobarà regulada per la Llei Orgànica
1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’associació.
 Reial Decret 1740/2003, de 19 de desembre, sobre procediments relatius a associacions
d’utilitat pública.
 Reial Decret 776/1998, de 30 de abril, per el que s’aproven les normes d’adaptació del
Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i les normes d’informació
pressupostaria d’aquestes entitats. Estableix l’obligatorietat per a les fundacions de
competència estatal y associacions d’utilitat pública.
 Reial Decret 1497/2003, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament del Registre
Nacional d’Associacions i de les seves relacions amb els restants registres d’associacions.
 Reial Decret 1270/2003, de 10 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament per a l’aplicació
del regim fiscal en les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals del mecenatge.
 Reial Decret 1512/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el Pla General de
Comptabilitat.
 Reial Decret 1491/2011, de 24 de octubre, pel que s’aproven les normes d’adaptació del
Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i el model de pla d’actuació de
les entitats sense fins lucratius.
 Llei 49/2002 de 23 de desembre de règim fiscal de les entitats sense fines lucratius estableix
en el seu articulat els beneficis fiscals i les obligacions que tenen aquestes entitats.
 Els procediments relatius a la utilitat pública es troben regulats també en el Reial Decret
1786/1996, de 19 de juliol.

18. L’Entitat
 MSF compleix amb tota la normativa vigent (dóna una bona imatge), pel
que la fa una entitat més transparent a l’hora d’escollir-ne una on dipositar
desinteressadament els inputs dels donants. Ha aconseguit complir els
principis de la La Fundació Lleialtat per al període 2008/2010.

19. Finançament de l’entitat
 El finançament de les ONG, Mercat de donants:
definit des de el punt de vista  Subvencions
del receptor, consisteix en  Quotes d’associats
l’obtenció dels recursos  Donacions
econòmics necessaris per a  Patrocini
que una entitat es proveeixi
de béns i serveis que Mercat de béns i serveis:
posteriorment emprarà per al  Campanyes de recaptació
seu funcionament, que  Activitats mercantils
sempre anirà destinat a cobrir
 Rendiments d’inversions financeres
la finalitat per la qual es va
 Rendiments d’altres actius
crear.
 Contractes per serveis o convenis de
col3Laboració
Segons la classificació de la
Sra. Herranz, podem distingir Mercat d’inversors:
els següents tipus de mercats  Préstecs
de donants:  Crèdits
 Deutes en general

20. Finançament de l’entitat
Aquests són els orígens dels ingressos i el destí de les
despeses suportades per l’entitat internacional:

21. Despeses MSF internacional
Segons la
seva
naturalesa
Segons els
projectes
per
continent

22. Despeses MSF internacional segons
els projectes per a cada regió.

23. Finançament de l’entitat MSF-E
 En el cas de MSF – Espanya, el compte de Resultats ens descriu d’ on
provenen els ingressos de l’entitat per a l’any 2010 en aquest cas: (FONT
WEB MSF – CUENTA DE RDOS DETALLADA 2010).

24. Finançament de l’entitat
 D’aquest compte podem extreure unes quantes conclusions.
Podem dir que MSF és econòmicament independent, parlant
en quant a la recaptació de recursos, ja que el 93,11% dels
ingressos obtinguts provenen per part del sector privat
(havent pressupostat un 85,82%, el que ens situa més enfora
de la realitat), mentre que per part del sector públic només
s’ha aconseguit per al 2010 nomes un 6,89%, enfront el
15,48% pressupostat a l’inici de l’any.
 El que tracta MSF és la fidelització per part dels socis que
donen, desinteressadament els recursos necessaris (en forma
de doblers) a l’entitat per a que aquesta canalitzi els seus
desitjos cap al cobriment de les necessitats bàsiques d’ajuda
humanitària a les persones més necessitades, com ja hem
comentant anteriorment.

25. Finançament de l’entitat
 També podem comparar els ingressos obtinguts l’any 2009
amb l’any 2010.
Hi podem observar una gran
diferència primerament en la
quantitat d’ingressos, que passa de
71.644.791€ a 102.872.236€.Amb
la crisi econòmica, els agents
econòmics els quals formem el
mercat, han experimentat una
sensibilització molt més marcada
amb les persones més
necessitades, que podria haver
influït les campanyes de
sensibilització que van fer i segueix
realitzant MSF.

26. Finançament de l’entitat
 El segon aspecte a destacar és que només les
recaptacions privades són les que han
augmentat de forma considerable d’un any a un
altre, concretament han passat de la recaptació al 2009
de 63.347.908€ a 95.785.029€ (i dintre d’aquests, els
que més han augmentat han estat els fons privats de
MSF - Espanya en base a la quota obtinguda, seguida
molt de prop per part de fons d’altres seccions de MSF
arreu del món).

27. Finançament de l’entitat MSF-E
 Com hem pogut podem
observar, bàsicament
l’entitat MSF- E es finança
amb les quotes dels socis,
així com donatius de
particulars i empreses i
d’altres col·lectius.

28. Finançament de l’entitat
 En canvi, la recaptació
per part del sector
públic ha decaigut de
8.296.883€ a
7.087.207€ respecte a
l’any anterior
(segurament degut als
temps que corren, amb
la crisi econòmica
mundial).

29. El capital humà
 A més dels recursos financers que suporten el pes
econòmic de l’organització, aquesta necessita per al seu
desenvolupament un altre tipus de recursos sense els
quals tampoc podria dur a terme la seva activitat. Es
tracta de les persones que realitzen la funció dintre de
la ONG, que n’hi ha de dos tipus:
 Voluntaris: Són aquelles persones que cooperen amb
l’entitat sense rebre cap tipus de contraprestació
econòmica.
 Personal contractat: És el personal laboral de
l’organització, és a dir, aquell que reporta el seu treball
obtenint una retribució econòmica per aquest fet.

30. Voluntaris
 MSF segueix al peu la llei de Cooperació, concretament en el seu
article 37.3 fa referència a ells en els següents termes:
 <<Els voluntaris de cooperació per al desenvolupament es trobaran
vinculats a l’organització en la que prestin els seus serveis per mitjà
d’un contracte no laboral que contempli com a mínim:
 a) Els recursos necessaris per a fer front a les seves necessitats
bàsiques en el país de destí.
 b) Una assegurança d’assistència a favor del voluntari que en tot cas
cobreixi els riscos d’infermetat i accident durant el període de la
seva estància a l’estranger i despeses de repatriació.
 c) Un període de formació, en cas de ser necessari.>>

31. Personal Contractat
 Una de les normes de conducta defineix que es
respectaran escrupolosament la legalitat vigent
quan la relació entre les ONG i les persones que
reporten el seu treball sigui de caire laboral. Les
ONG hauran d’adoptar les mesures necessàries
per a evitar que es produeixi qualsevol
discriminació o exclusió de participar en la mateixa
per raó de raça, sexe, nacionalitat o religió. Així
com desenvolupar polítiques internes que
garanteixin l’efectiva igualtat de gènere i
participació de les minories.

32. Personal MSF- E
Font: CCAA Auditades MSFE 2010
Font: Informe del tresorer MSFE 2010

33. Recursos Materials
 Són tots els elements d’aquesta naturalesa que
l’organització necessita per a poder dur a terme
les seves activitats, com per exemple:
locals, mobiliari, equips de processament
d’informació, entre d’altres. Es poden aconseguir
de diferents formes, com adquirint els mateixos
(nous o emprats), mitjançant donació (com
ocorre quan uns equips s’han quedat obsolets a
una ONG les soles transferir a una altra que els
necessita en aquell estat) o, inclús per herència.

34. Recursos Materials
Font: CCAA Auditades MSFE 2010
 Podem veure que de l’any 2009 a l’any 2010 s’han incorporat a
l’entitat: Aplicacions informàtiques, instal·lacions tècniques,
maquinària, utillatge, mobiliari, altre immobilitzat material, així com
altres actius financers. Mentre que els terrenys han decrescut,
segurament per la falta de liquides actual deguda a la crisi mundial
ocorreguda des de l’any 2007, ha fet que moltes entitats i persones
hagin tingut que vendre les construccions que tenien com a
segones residències, inversions, entre altres.

35. Comptes
anuals de MSF
 El Balanç de Situació
 En aquest apartat
passarem a explicar de
forma breu les partides
d’Actiu que componen
el Balanç, descrites a la
memòria de l’entitat.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

36. Balanç de Situació
 L’immobilitzat
intangible, com diu a les
CCAA ’10, el qual
comprenen les aplicacions
informàtiques i les marques,
es troba comptabilitzat pel
seu preu d’adquisició o pel
seu cost de producció,
minorat per l’amortització
soferta o correccions
valoratives pel
deteriorament. L’Entitat
revisa el valor residual i la
vida útil de cada un d’ells al
tancament de l’exercici.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

37. Balanç de Situació
 L’immobilitzat
material, compost per les
construccions, instal·lacion
s, mobiliari, equips per al
processament d’informació
i altre immobilitzat, es
troben enregistrats al
Balanç pel seu cost
d’adquisició, minorant les
amortitzacions i
correccions valoratives pel
deteriorament acumulades.
A la memòria hi trobarem
aquesta breu descripció de
les partides.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

38. Balanç de Situació
Font: CCAA Auditades MSFE 2010
 A les partides d’Actius No corrents Mantinguts per a la
Venda, s’han comptabilitzat les herències de les quals l’entitat és
beneficiaria i que es troben lliures de càrregues i plenament
adjudicats, pels que es troba previst un pla de venda per als
mateixos. Els Actius son revalorats cada 6 mesos i no s’amortitzen i
són valorats pel menor entre el cost comptable i el valor raonable
menys els costos de venda. A la informació de la memòria hi podem
trobar les explicacions d’aquestes partides.

39. Balanç de Situació
 A l’ Immobilitzat financer hi
trobem els dipòsits i fiances
valorats pel seu valor de
desemborsament.
 A les comptes d’efectiu i altres
líquids equivalents hi ha l’efectiu
de caixa i dels comptes corrents
que té l’entitat als dipòsits bancaris
a la vista. També s’inclouen altres
inversions a curt termini sempre i
quan siguin fàcilment convertibles
en imports determinats d’efectiu i
no tinguin pràcticament risc en
l’operació. A la memòria també hi
trobarem la desagregació
d’aquestes partides.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

40. Balanç de Situació
 Les Subvencions,
Donacions i Legats es
comptabilitzen com a
ingressos reconeguts en
patrimoni net un cop es té
coneixement oficial de la
concessió oficial i s’hagin
complit les condicions per
a l’adquisició de les
mateixes o no hi hagi
dubtes raonables sobre la
recepció de les mateixes.
El detall de les mateixes es
trobarà integrat dins la
Font: CCAA Auditades MSFE 2010 memòria.

41. Balanç de Situació
Font: CCAA Auditades MSFE 2010
 Les Provisions es reconeixen a les comptes del Balanç quan
l’associació té una obligació present, ja sigui legal contractual,
implícita o tàcita, com a resultat d’un succés passat. El que
passarà és que l’entitat es tindrà que desfer d’una determinada
quantitat de recursos de la que disposi. Els imports valorats es
farà de la millor estimació a la data de tancament. La memòria
ens indicarà la informació pertinent d’aquestes partides.

42. Excedent de l’activitat
 A la partida de Reconeixement
d’ingressos hi haurà les quotes i
donatius dels socis valorats en el
moment de ser adquirits al valor
raonable.
 L’ Impost de Societats, com ja em
esmentat en un dels punts
anteriors del treball, ens diu que
l’entitat es trobarà lligada a la Llei
49/2003 que eximeix de l’impost
sobre societats per a determinats
rendiments obtinguts. Els altres
rendiments no contemplats a la
Llei 49/2003 aniran gravats al 10%.
A la memòria hi figura l’explicació
més detallada d’aquest
procediment.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

43. Passius Financers
 Els instruments financers es
classifiquen en el moment del seu
reconeixement inicial com a un
actiu, passiu financer o instrument
de patrimoni, de conformitat amb
el fons econòmic de l’acord
contractual, segons la seva
naturalesa.
 Passius financers, on hi ha els
creditors comercials i altres
comptes a pagar, que no es trobin
classificats com a mantinguts per a
negociar o com a passius
financers, es reconeixen al seu
valor raonable, minorant els costos
de transacció que siguin
directament atribuïbles a l’emissió
dels mateixos. El detall el trobarem
Font: CCAA Auditades MSFE 2010 dintre de la memòria.
Les Transaccions entre entitats vinculades es troben valorades al Balanç pel
seu valor raonable de la contraprestació entregada o rebuda.

44. Balanç de
Situació
El Passiu
 Els Fons Propis de
l’entitat ens diu la
memòria que la
composició i el
moviment del patrimoni
net es presenten a l’Estat
de Canvis en el
Patrimoni Net.
*Nota: A la memòria hi
trobem també el de l’any
2009 (per a poder fer-ne el
comparatiu, però nosaltres
no l’inclourem, a efectes
pràctics).
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

45. El Passiu
 A la memòria de l’entitat hi podem trobar:
 El detall de l’origen de les Subvencions i donacions de caràcter No
Reintegrable.
 Les explicacions de les Provisions dotades, a l’apartat número (14),
fent-ne el comparatiu de l’any 2009 amb l’any 2010.
 Les Deutes financeres i els Creditors Comercials es descriuen de
forma clarificadora a l’apartat número (15).
 Els deutes amb l’Administració Pública queden desagregats a
l’apartat (16).
 I per acabar també es descriuen de forma clara les informacions
sobre: Personal de l’entitat, la informació mediambiental, els
honoraris d’auditoria, entre d’altres. D’aquesta manera, un usuari
extern a l’associació pot veure’n la imatge fidel de la mateixa,
observant les Comptes Anuals Auditades de l’entitat.

46. Estat de Canvis en el Patrimoni Net
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

47. Compte
de
Pèrdues i
Guanys
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

48. Estats d’Ingressos i Despeses
Reconeguts
 L’Estat d’Ingressos i
Despeses es diferencia del
Compte de Pèrdues i
Guanys de l’entitat en que
aquest recull el resultat
obtingut d’aquesta
darrera, i
posteriorment integra
les Subvencions no
reintegrables, donant
com a resultat el Total
d’ingressos i Despeses
reconeguts per
l’Entitat (A la data de
tancament de la mateixa).
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

49. Els equilibris
financers
 Els equilibris financers
expressen el compte de
resultats de l’associació en
funció de l’afectació de les
despeses a activitats que
s’inclouen directament a la
Missió Social o d’altres que
no s’hi inclouen a aquesta
finalitat, però que són
necessàries per a la
realització d’aquesta
primera. D’altra banda, els
ingressos es classifiquen en
Ingressos Privats i Ingressos
Públics Institucionals. La
diferència d’aquestes dues
partides (d’Ingressos i
Despeses) expressa el
superàvit o el dèficit en els
que l’entitat hagi generat
durant l’exercici.
Font: CCAA Auditades MSFE 2010

50. Indicadors per avaluar la gestió
dels recursos financers (Herranz)
 Rati d’eficàcia en l’obtenció de recursos: Ens
servirà per a veure si s’ha realitzat les previsions estimades a
principi d’any amb els recursos obtinguts durant tot l’any.
Fórmula EOR = Rec. Obtinguts / Rec. Previstos
 Recursos Previstos 2009 = 76.250.071€
 Recursos Obtinguts 2009 = 71.644.791€
◦ EOR2009 = 71.644.791/76.250.071 = 0,9396029  93,96%
 Recursos Previstos 2010 = 84.645.185€
 Recursos Obtinguts 2010 = 102.872.236€
◦ EOR2010 = 102.872.236 /84.645.185 =1,215334  121,15%

51. Rati EOR
 Com podem observar, a l’any 2009 no es van aconseguir les previsions
estimades sobre els ingressos obtinguts. Però molt contràriament s’ha
aconseguit a l’any 2010, on s’ha aconseguit un 21,15% més dels
ingressos estimats que esperava l’entitat. Segurament ha ocorregut això
degut a la conscienciació social sobre les catàstrofes naturals ocorregudes
aquest darrer any (al Japó, a Haití...).
 El que podem dir a n’ aquest punt és que no s’ha aconseguit exactament
tot el que s’havia esperat obtenir ni al 2009 ni al 2010 de qualcunes
partides, com per exemple les Subvencions Institucionals, on al 2009
s’esperava rebre uns 12.300.000€ i es van recaptar tan sols 8.296.883€
(només es va realitzar en un 67,45% la previsió a l’ inici d’any). A l’any 2010 va
passar, en part, el mateix, ja que s’esperava recaptar de les mateixa font uns
12.000.000€ i es van recaptar efectivament 7.087.207€ (menys que el
2009, segurament degut a la crisi econòmica soferta també per al Govern), el
que suposa que es va aconseguir al 2010 un 59,06% de l’ esperat. El que ha
passat,a l’any 2010 és que d’altres partides d’ingrés, com és el cas
dels Ingressos Privats, han cobert de forma significativa les
previsions estimades, fet que ha suposat obtenir-ne més del total estimat
amb els dos tipus de fonts (pública i privada).

52. Indicadors per avaluar la gestió
dels recursos financers (Herranz)
 Rati sobre els Costos de l’obtenció de recursos:
Aquest rati ens servirà per a avaluar si els costos
incorreguts durant un any ens han sortit més o menys
cars del que s’havia previst a principi d’any.
Fórmula ECOR = Cost efectiu dels recursos
obtinguts / Cost efectiu dels recursos prevists
 Nota: El cost efectiu dels recursos és el cost de captació de fons,
coneixent com a tals aquells costos destinats a accions publicitàries
amb finalitats recaptatòries, anomenat en el balanç financer com a
Fundraising (Recaptació de Fons).

53. ECOR
 Fundraising Real a l’any 2009= 7.016.048€
 Recursos obtinguts a l’any 2009= 71.644.791€
- Cost efectiu dels recursos obtinguts per a l’any 2009= Fundraising
Real a l’any 2009 / Recursos obtinguts a l’any 2009 = 0,09792823 
9,9792%
 Fundraising Previst a l’any 2009= 8.188.817€
 Recursos Prevists a l’any 2009= 76.250.071€
- Cost efectiu dels recursos prevists per a l’any 2009= Fundraising
Previst a l’any 2009 / Recursos prevists a l’any 2009 = 0,10739422 
10,7394%
 Fundraising Real a l’any 2010= 9.106.794€
 Recursos obtinguts a l’any 2010= 102.872.236€

54. ECOR
- Cost efectiu dels recursos obtinguts per a l’any 2010= Fundraising
Real a l’any 2010 / Recursos obtinguts a l’any 2010 = 0,08852584 
8,8852%
 Fundraising Previst a l’any 2010= 9.139.956€
 Recursos Prevists a l’any 2010= 84.645.185€
- Cost efectiu dels recursos prevists per a l’any 2010= Fundraising
Previst a l’any 2010 / Recursos prevists a l’any 2010 = 0,10797963 
10,7979%
 ECOR 2009= 9,9792%/10,7394% = 0,911782  91,17%
 ECOR 2010= 8,8852%/10,7979% = 0,819789  81,97%
 Conclusió ECOR: Observem per als 2 anys consecutius que ECOR és
inferior a la unitat, el que vol dir que els dos anys l’entitat ha obtingut
els recursos més barats del que tenia en un principi previst.

55. Indicadors per avaluar la gestió
dels recursos financers (Herranz)
 Rati sobre l’eficiència en l’obtenció de recursos: Ens dirà quin tipus
d’eficiència (sempre i quan com a mínim a un dels 2 ratis esmentats en anteriors
apartats s’hagi assolit un bon resultat) hem obtingut per a un any concret.
Fórmula EFOR = EOR / ECOR
 EFOR per a l’any 2009= 93,96% / 91,17% = 1,0306  103,06%
 EFOR per a l’any 2010= 121,15% / 81,97% = 1,4479  144,79%
 Per a l’any 2009, al ser la EOR <1, al igual que la ECOR <1, direm que
l’eficiència es troba condicionada, ja que hem aconseguit els recursos d’una
forma més barata, però no hem assolit la previsió d’ingressos prevists per a aquest
any.
 En canvi per a l’any 2010, tenim una EOR >1 i una ECOR <1, el que tindrem
una situació d’eficiència màxima, degut a l’obtenció de més recursos dels
prevists i a més, més barats, els que optimitza tant els inputs com els outputs de
l’entitat.

56. Conclusió
 El que podem dir de forma resumida sobre l’entitat Médicos Sin
Fronteras és que es tracta d’una gran associació a nivell
internacional, que no té caràcter governamental (és una associació
privada integrada per un grup de persones), que realitza tasques
com a element canalitzador dels desitjos dels usuaris, patrocinadors i
també de les entitats públiques (via subvencions) cap a les persones
més necessitades, sigui en el lloc que sigui i fora cap mena d’exclusió.
En conclusió, hi ha solidaritat en els inputs per part dels donants
dels recursos, i en els outputs, per par de l’entitat a l’oferir aquests
serveis de forma gratuïta i tenir la voluntat de realitzar-la.
 MSF – E té la facultat de ser una Associació declarada d’Utilitat
Pública, el que la fa gaudir de molts privilegis fiscals (mencionats als
punts anteriors), però alhora té moltes normes comptables i fiscals
que assolir (anomenades també a l’apartat del marc jurídic), el que
fa que el personal sigui personal qualificat, ja que realitzarà la
informació que, posteriorment, serà inclosa a les Comptes Anuals
de l’exercici i després serà sotmesa a una auditoria de comptes
externa.

57. Conclusió
 Tal com diu l’informe
d’auditoria, les Comptes
anuals de l’exercici 2011
reflecteixen la imatge fidel de
l’entitat MSF- E.
 Els ratis analitzats al punt anterior són
uns bons indicadors, per a saber si
l’entitat ha aconseguit el que sempre es
pretén (minimitzar costos i maximitzar
beneficis).
 Pel que hem pogut observat a n’aquest
darrer punt, hem pogut descriure el
millor resultat que ha obtingut l’entitat
ha estat per a l’any 2010, on la situació
ha estat d’eficiència màxima.

58. Bibliografia
 Cuentas-anuales-auditadas-MSFE-2010MSF88-Memòria 2010
 Estatuts - associació- Médicos- Sin- Fronteras
 Identitat -MSF
 Informe-del-tesorero-MSFE-2010
 MSF-cuenta-de-resultados-detallada-2010
 REGLAMENT - INTERN- MÉDICOS – SIN - FRONTERAS
 www.msf.es
 Tema_1_y_2-ONG-Herranz
 Tema_1_y_3-ONG-Socias-Pastor
 Tema_2-ONG-libro_Socias
 Tema_3-ONG-Socias
 Tema_4-ONG-Herranz
 Tema_5-ONG-Herranz
 Tema_6_1_-ONG - legislació
 Tema_6_2_BOICAC_C1_73.3.08
 Tema_7-ONG-libro_Socias
 Tema_8-ONG-libro_Socias
 Tema_9-ONG-libro_Socias
 Tema_12
 Tema_12_Herranz