Your SlideShare is downloading. ×
T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

T Ema 14 Pobresa MonetàRia Catalunya I Espanya 1

395
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
395
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Teoria Social Pobresa i exclusió social a Europa. 1. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE 2. LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE 3. POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUÑA • Dimensió estàtica • Estudi longitudinal, qui entra, qui surt. • I LA CRISI?
  • 2. Teoria Social LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE •EUROSTAT. •Eurobaròmetre 279.
  • 3. Percepció La pobresa és heretada o adquirida? Teoria Social 100% 13 14 12 90% 20 80% NS/NC adquirida 70% heredada 60% 59 59 58 48 50% 40% 30% 20% 29 32 28 28 10% 0% NMS12 ESPAÑA EU27 EU15 Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 4. Percepció Teoria Social Quina és la causa que hi hagi pobresa a la UE? 100% 20 80% 19 cap d'aquestes NS/NC 60% És una part inevitable del progés Perquè hi ha molta injustícia en aquesta societat Son població desafortunada 37 40% A causa de la peresa i manca de voluntat 20% 13 11 0% EU27 Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 5. Percepció Teoria Social de pobresa segons ideologia política. 100% cap d'aquestes NS/NC 9 10 10 13 90% És una part inevitable del progés 12 13 15 8 80% Perquè hi ha molta injustícia en aquesta societat 70% Son població desafortunada 60% 36 32 40 45 A causa de la peresa i manca de 50% voluntat 40% 19 30% 20 16 19 20% 21 24 23 10% 15 0% Esquerra Centre Espanya (totes) Dreta Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 6. Percepció Teoria Social principals causes de pobresa a la UE(diferents factors) NS/NC 2 Pares pobres 6 Tenir masses fills 7 No poder accedir a un habitatge 8 Patir discriminació ètnica, sexual... 9 Viure en una zona empobrida 10 Hi ha una manca de sensibilitat 13 No fan el suficient 14 Ruptura familiar 21 Patir alguna malatia o discapacitat 22 Manca d'educació 23 Víctimes alcohol, drogues, addicció 29 Ajuts socials i pensions baixes 33 Salaris baixos 34 Atur de llarga durada 35 % 0 10 20 30 40 50 Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 7. Percepció de pobresa o exclusió al municipi Teoria Social de residència a la UE 2007 % 100 Pobresa extrema Situació de pobresa 80 60 58 55 48 48 44 44 43 42 42 41 40 38 40 34 33 31 31 29 29 27 26 26 25 25 22 21 20 20 19 20 19 19 19 18 18 17 16 20 15 15 15 15 15 15 14 14 13 13 10 10 9 10 8 8 7 6 6 5 6 6 4 4 3 2 2 2 2 2 1 2 0 IE -2 I HR E BG UK DK FR IT FI DE 2 PL EL HU SK NL NM T RO CY LU EE SE ES W BE CZ LV 27 T LT AT 7 15 S 2 D- S1 P M 00 00 D- EU -2 15 EU EU Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 8. Teoria Social LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE L’esforç econòmic S80/20 EL 60% de la renda mediana Pobresa després de les transferències socials Risc de pobresa La despesa social EUROSTAT. Panel Desigualtats Socials de Catalunya
  • 9. Esforç econòmic individual als països de la UE Teoria Social Escala 1-10 10 8 6,4 6 5,5 4,9 4 2,3 2 0 EU27 EU15 NMS12 ESPANYA Fuente: Eurostat, març de 2007. L’Esforç econòmic és una mitjana subjectiva construïda a partir de la sensació de pobresa i diverses dificultats econòmiques, per a ser comparades entre països.
  • 10. Població que expressa tenir dificultats financeres Teoria Social que li suposen un gran esforç. % 50 40 33 30 27 24 21 20 10 0 EU27 EU15 NMS12 Espanya Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
  • 11. Diferències entre les rendes més altes i les més baixesTeoria Social a la UE l’any 2007 segons l’índex s80/20 S80/20 és un indicador que compara el nivell d'ingressos equivalents a les llars amb més renda respecte de les que tenen menys renda. ( dues dècil·les superiors versus dues dècil·les inferiors) En el cas d’Espanya les llars amb més riques disposen de 5,3 vegades els ingressos de les llars més pobres al 2007. Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009
  • 12. Diferències entre les rendes més altes i les més baixes Teoria Social la UE l’any 2007 (índex S80/20) 5,5 5,5 5,3 6,5 4,38* 5,3 6 5,5 Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009 * Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
  • 13. Percentatge de població en risc de pobresa Teoria Social (60% per sota de la renda mediana) 2007 % 25 21 21 20 20 20 20 20 19 19 19 18 18 18 16 15 15 15 15 13 13 13 13 13 12 12 12 11 10 10 10 9 5 0 EL PL IE NL ES SE DE BE EE FR CZ HR BG LV DK LU UK HU SK SI FI RO MT AT IT PT LT CY Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, Polònia i Lituània els més pobres. Segons l’INE el percentatge per aquest any va ser de 19,9% Fuente: Eurostat, març de 2007.
  • 14. Teoria Social Pobresa a Europa després de les transferències socials 2007 Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009 * Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
  • 15. Risc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar Teoria Social els ajuts socials.Evolució 1996-2007 % 25 20 15 10 eu25 EU (25 countries) eu15 EU (15 countries) 5 es Spain 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Eurostat, març de 2009
  • 16. Risc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar Teoria Social els ajuts socials, segons gènere. Evolució 1996-2007 % 25 20 Homes 15 Dones 10 5 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Font: Eurostat, març de 2009
  • 17. Percentatge de despesa del PIB en protecció social Teoria Social a la UE any 2006 UE 25 27,0% 20,9% Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
  • 18. Total de despesa social per habitant a la UE Teoria Social any 2006 UE 25 6.057,40€ 3.828,90 € Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
  • 19. La despesa social pública per camps I Teoria Social Malaltia/ atenció Discapacitat vellesa Supervivència sanitària Alemanya 26,2 7,5 40,6 1,4 Aústria 24,2 8 45,5 1,3 Bèlgica 26,4 6,5 32,6 9,4 Xipres 23,7 4,2 45,7 1,8 Dinamarca 20 13,5 36,1 0 Eslovàquia 29 9,3 37,9 0,7 Eslovènia 32 8 42,1 1,6 Espanya 30 7,3 39,7 2,9 Estònia 31 9 42,3 0,8 Finlàndia 24,7 12,8 32,2 3,6 França 28,2 5,5 34,8 6,1 Grècia 25,7 4,9 45,9 3,4 Hungria 28,9 10,1 35,9 5,7 Irlanda 40,4 5,1 17,4 4,9 Itàlia 25 5,9 49,5 9,7 Letònia 23,9 9,5 46,2 2,4 Lituània 28,6 9,9 43,8 2 Luxemburg 24,5 13,3 25,5 10,3 Malta 26,7 6,6 48,8 1,8 P.Baixos 28,4 10,2 33,8 5 Polònia 19,1 11,3 54,1 4,8 Portugal 28,4 9,7 37,5 6,6 R.Unit 29,9 9,1 40,5 3,2 R.Xeca 34 7,7 38,7 1 Suècia 24,5 14,2 36,5 2,1 UE 15 27,2 7,7 39,6 4,4 Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
  • 20. La despesa social pública per camps II Teoria Social Familia / Atur exclusió altres llar Administració Infancia /desocupació social despeses Alemanya 10,1 8,3 0,8 1,6 3,4 0,2 Aústria 10,4 5,8 0,4 1,4 1,7 1,3 Bèlgica 6,7 11,9 0,2 1,5 3,4 1,3 Xipres 11,2 4,9 2,3 4,4 1,7 : Dinamarca 12,7 9,2 2,3 3,4 2,9 : Eslovàquia 10,3 6 0,1 3 3,4 0,1 Eslovènia 8,4 3 : 2,7 2 0,2 Espanya 3,4 12,5 0,8 0,9 2,4 0,2 Estònia 12,5 1,6 0,4 1,1 1,4 : Finlàndia 11,1 9,5 1,1 2 3,2 : França 8 7,3 2,7 1,4 4,1 2 Grècia 6,7 5,7 2,2 2,3 3,1 0 Hungria 11,9 2,9 2 0,6 2 : Irlanda 14,9 7,9 3,1 2,2 4 0,2 Itàlia 4,3 1,9 0,1 0,2 2,7 0,7 Letònia 10,2 3,3 0,6 1,2 2,2 0,4 Lituània 8,5 1,5 0 2,5 3,1 0,1 Luxemburg 17 4,6 0,7 2,2 1,5 0,3 Malta 5,1 6,8 1,6 1,3 1,2 0 P.Baixos 4,5 5,8 1,2 4,4 4,8 1,8 Polònia 4,5 3,4 : 0,8 1,9 0,2 Portugal 5 5,3 0 0,9 2,2 4,4 R.Unit 6,6 2,6 5,5 0,8 1,9 0 R.Xeca 8,1 3,8 0,5 2,8 3,5 0 Suècia 9,3 6 1,7 2,1 3,6 0 UE 15 7,5 6,4 1,9 1,4 3,1 0,8 UE 25 7,5 6,3 1,9 1,4 3,1 0,7 Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
  • 21. Percentatge de la despesa social en despeses Teoria Social administratives (estructura personal, prestació servei...) a la UE2006 UE 25 3,1% 2,2% Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
  • 22. Teoria Social POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUNYA Dimensió estàtica La privació a Catalunya Estudi longitudinal, qui entra, qui surt. •Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE
  • 23. EL Llindar de la pobresa a Catalunya 2002. Teoria Social llindar % 50% 60% 70% Llindar de pobresa 4.838,10 € 5.805,80 € 6.773,4 € econòmica % de pobres 11,3 18,6 27,1 Intensitat 2,0 4,2 6,9 Severitat 0,5 1,3 2,4 població pobre 721.500 1.181.700 1.720.700 Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 24. El llindar de la pobresa a Catalunya 2007. Teoria Social Llindar de la pobresa 60% por debajo de la renda media (estandarizado UE) Llindar de pobresa econòmica 689,67€ mensuales (Espanya es de 8.276 € anuals)* Percentatge de pobres 17% (INE Espanya 19,9%) Població pobre 721.500 persones** Font: Parlament de Catalunya, sessió 17 de desembre de 2007. *El càlcul per a Espanya és de l’any 2005, i no varia segons membres de la llar. **algunes entitats com Justícia i Pau, Creu Roja o Càrites apunten que aquesta dada és més propera al milió de persones.
  • 25. Teoria Social Distribució de pobres a Catalunya segons grups d’edat % 50 40 33,3 30 20,5 Mitjana 18,6% 20 18,2 14,2 12,3 10 0 menors de 16 anys 16-29 anys 30-39 anys 50-64 anys 65 o més anys Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 26. Teoria Social Distribució de la pobresa segons sexe i estat civil % 50 Homes dones 40 36,7 30 26,2 23,1 22,1 21,1 Mitjana 18,6% 20 17 17,3 15,7 15,5 14 10 0 % pobres casat/da Solter/a separat/a o vidu/a divorciat/da Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 27. Teoria Social Distribució del total de pobres segons estat civil i sexe. 1,2 100% 2,9 19,7 24,7 80% vidu/a 12,9 separat/a o divorciat/da 60% Solter/a 28,2 casat/da 40% 71,2 20% 39,2 0% Dones Homes Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 28. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social de familia. Persona de referencia menor de 35 años. I % 25 Población total Población pobre 20 1 de cada 4 joves que viuen sols estan en situació de pobresa. Són l’11% del total de Catalunya. 15 11,2 10 8 6,6 4,8 5 4 1,5 0 Joven, sin pareja, sin hijos Joven, nucleo en pareja, sin joven, nucleo con pareja, con hijos hijos Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 29. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social de familia. Persona de referencia menor de 65 años ó 60 en caso de jubilada. II % 25 Población total Población pobre 20 18,8 19,3 15 14,3 9,8 10 8,5 8,5 7,4 7,4 6,1 6,5 6 5 3,7 0 pareja con hijos Principio de Dos Núcleo con Núcleo sin Núcelo sin menores de 16 dispersión. generaciones. pareja, ni pareja, ni pareja, no años Pareja con Pareja sin hijos, joven, ni joven, ni jubilado, con hijos, alguno algun joven jubilada, sin jubilado, sin hijos mayor 16 hijos hijos Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 30. Distribución de la población total y la población pobre según tipo Teoria Social de familia. Persona de referencia mayor de 65 años o de 60 en caso de jubilada. II % 25 Población total 22,6 Población pobre 20 15 11,5 9,8 10 5 3,8 0 Persona mayor, núcleo sin pareja Persona mayor, núcleo en pareja Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 31. Teoria Social Porcentaje de pobres según la grandaria del hogar % 50 Población total Población pobre 40 32,2 30 25,8 24 24,7 22,4 20 17,9 12,1 12,2 10,7 10 8 5 5 0 1 2 3 4 5 6 ó más Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 32. Teoria Social Relación entre la grandaria del hogar y el porcentaje de pobres. % 50 45,4 40 29,9 30 19,9 21 Media 18,6% 20 14,9 13,4 10 0 1 miembro 2 miembros 3 miembros 4 miembros 5 miembros 6 ó más miembros Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 33. Distribución de la población pobre según situación Teoria Social ante el Mercado de Trabajo. 100% 6,6 1,9 15,8 3,4 3,7 80% Otros inactivos 7 Invalidez laboral 60% Parado/a 88,1 Trabaja 40% 73,5 20% 0% Población Total Población pobre Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 34. Porcentaje de pobres según actividad económica Teoria Social de la persona de referencia. (no jubilados) % 50 40 36,3 31,5 29,1 30 Media 18,6% 20 12,7 10 0 Trabaja Parado/a Invalidez Laboral Actividad no económica (otros inactivos) Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 35. Porcentaje de pobres. La situación de trabajo Teoria Social 5 4 3,9 3,3 3 2 1,2 Media 18,6%. Índice sintético 1 0,6 0,3 0 Ningún miembro 1 miembro trabaja 2 miembros No trabaja Trabaja trabaja trabajan La persona de referencia vive en pareja La persona de referencia no vive en pareja Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 36. Porcentaje de pobres según el tipo de contrato y temporalidad Social Teoria en el mercado de trabajo. % 50 41,4 40 33 30 20 Media 18,6% 12,6 11,5 10 7,3 3,8 4 4,2 0 Los dos a Los dos Uno fijo y Los dos Uno Fijo y Fijo y Contrato jornada fijos, uno a jornada con asalarido y jornada jornada temporal completa y jornada completa, y contrato otro por completa completa (las dos fijos completa y otro con temporal cuenta jornadas) otro parcial contrato propia temporal Família. 2 ocupados Família o núcleo. 1 ocupado Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 37. Porcentaje de pobres según el tipo de Teoria Social prestación económica de la que son beneficiarios. % 100 80 60 53,7 42,1 40 36,1 35,6 33,7 20 Media 18,6% 0 Paro Jubilación viudedad invalidez PIRMI o ayudas sociales similares Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 38. Porcentaje de pobres según el Régimen de propiedad Teoria Social o alquiler de la vivienda % 50 El 31% del total de población en Cataluña tiene una vivienda 40 con cargas de hipotecas yun 14,7% vive de alquiler 32 30 20,5 20 Media 18,6% 10,2 11,1 10 0 Vivienda en propiedad, Vivienda en propiedad, Alquiler Cesión semigratuita o sin cargas hipotecarias con cargas de hipotecas gratuita o préstamos Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 39. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social tipo de privación. La dimensión básica de consumo I. % 25 20 15 11,07 10 5 3,58 1,04 0 El Hogar no se puede permitir Comprar medicamentos que receta El hogar no se puede permitir comprar carne o pescado el médido suponen un esfuerzo muy económicamente comrpar ropa de semanalmente grande abrigo una vez al año Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 40. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social tipo de privación. La dimensión básica de consumo II. % 25 20 15 11,07 10 6,01 5 3,58 2,68 1,04 0 El hogar no se puede El hogar no se puede El hogar se ha el hogar se ha El hogar se ha permitir permitir demorado en pagar demorado en pagar retardado en pagar económicamente económicamente el alquiler la hipoteca los recibos de agua, ropa nueva cada comprar zapatos luz, o gas temporada cada año Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 41. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social tipo de privación. La dimensión básica de la vivienda. % 25 20 15 10 7,33 5 3,76 1,92 1,99 1,92 0,4 0 El hogar tiene una Hay fata de agua Problemas de Problemas de instalaciones Problemas de frio deficiencia grave corriente i/o váter humedad falta de deficientes por el mal y hay grandes i/o baño ventilación, aislamiento dificultadades grietas en la para solucionarla pared, aluminosi u otros problemas de seguridad Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 42. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social tipo de privación. La dimensión secundaria I. % 25 23,92 19,71 20 15 14,24 10 8,47 5 0 con los ingresos que tiene Los gastos de vivienda No se pueden permitire No se pueden permitir dice que llega a final de suponen mucho esfuerzo conómicamente una casa cambiar los muebles mes con dificultad confortable cuando se estropean Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 43. Porcetnaje de individuos afectados por algún Teoria Social tipo de privación. La dimensión secundaria II. % 25 23,83 20 15 10 7,61 5,34 5 2,11 0 No se pueden permitiar En el hogar nadie dispone No se pueden permitir El hogar no se puede cambiar electrodomésticos de coche regalos a amigos o permitir económicamente ir cuando se estropean familiares una vez al año de vacaciones una vez al año. Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
  • 44. Teoria Social POBRESA I DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYA QUI ENTRA I QUI SURT A LA POBRESA •Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE
  • 45. Incidència, intensitat i severitat de la pobresa a Catalunya Teoria Social 2000-2004 2004 2004 2000 2003 2004 Espanya UE Risc de pobresa (incidència) 18,6 18,4 18,5 19,9 16% Intensitat 4,2 4,6 4,6 Severitat 1,3 1,7 1,6 Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
  • 46. Les transicions dins i fora de la pobresa Teoria Social 2004 any no pobre pobre total 8,68 no pobre 91,32 8,1%(UE) 100 2003 29,78 pobre 39.8%(UE) 70,22 100 total 81,67 18,33 100 Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
  • 47. Pobresa a Catalunya: Qui entra qui surt. Teoria Social Davalllada EMPITJOREN Increment Llindar 2003 Pobresa persistent SUPEREN Llindar 2004 Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
  • 48. Teoria Social I LA CRISI ACTUAL? Que aporta a la dimensió del risc de la pobresa? Qui pagarà les conseqüències?
  • 49. Aturats/des a Espanya i Catalunya 2009 Teoria Social Espanya 13,91% 3.481.859 2.435.894 30,00 Catalunya 11,82% 479.487 378.268 21,00 Font: MTAS 2009
  • 50. Què posa en evidència la nova situació? Teoria Social Destrucció d’ocupació (14% atur, però més aturats que mai 3.207.900, 620.000 llocs de treball destruits) Dificultats empresarials per fer front als compromisos (circulant) i mantenir nivells anteriors Augment de la morositat familiar (3,80% Gener de 2009. 4,8% Caixes, 3,2% Bancs, increment 27% en relació al 2008 de deutes a comerços per pagaments ajornats) Augment massiu de la demanda d’assistència social (BCN 2008 = 38.000 persones Càrites) Augment de les mesures liberalitzadores i privatitzadores de l’Estat de Benestar En General:mesures que arriben tard, són poc efectives, no són estructurals, i donen més resposta als “culpables de la situació” que no pas eines reals a les “víctimes.” En l’etapa anterior de creixement no s’ha invertit en mesures de combatre la pobresa ni en propostes estructurals. El cicle expansiu anterior és dels més llargs que es recorden.
  • 51. Com pot afectar la situació de crisi? Teoria Social Des del punt de vista de la pobresa Augment de la població Accentua els nous factors de sensible al risc de pobresa risc de pobresa: des d’un punt de vista Precarietat del mercat de monetari: treball Pèrdua del poder adquisitiu Sistemes de protecció social Pèrdua feina febles, i liberalització i Jubilar-se privatització de drets. Enviudar Increment de la Increment deutes desocupació sense drets Increment preus primeres Noves tendències necessitats demogràfiques Noves exigències familiars Nuclis familiars més vulnerables La nova immigració Major esforç econòmic Deutes habitatge INCREMENT DE LA POLARITZACIÓ I DUALITZACIÓ SOCIAL
  • 52. Mesures proposades per a combatre la situació Teoria Social de crisi econòmica pels agents econòmics i socials Proposta de la banca espanyola: Disposar de més liquiditat per a evitar col·lapse del sistema financer. “situació de crisi nacional”, i evitar la “fallida” Proposta de la banca catalana: Augmentar els ingressos de l’Estat a partir de pujar l’IVA Reduir els impostos a les empreses per fer-les més competitives. Ajudar als emprenedors Proposta de la CEOE Abaratiment dels acomiadaments Rebaixes fiscals a les empreses per a evitar acomiadaments i poder competir. No pujar salaris per sobre 1%. (diverses mesures) ALTRES PLATAFORMES EMPRESARIALS Reforma del mercat de treball Rebaixa de costos PLATAFORMES SINDICALS Garantir el poder adquisitiu dels salaris (convenis col·lectius) Estimular el consum Renda garantida de ciutadania (només alguns sindicats) per a població sense atur. CONFAV Intervenció estatal per protegir a la població més vulnerable Rebaixa de la pressió fiscal de taxes i tributs municipals. MESURES DEL GOVERN CENTRAL, AUTONÒMIC, LOCAL....