Sociologia de les religions
•Què és, per tu, la religió?

•Com la definiries amb la
   màxima exactitud?
La religió: Una definició
• La creença en allò sobrenatural,
  que es pot definir com alguna cosa
  més enllà del que pode...
Característiques de les religions
• Tenen un sistema de creences, que poden estar
  incloses en un llibre sagrat, com la B...
L’evolució de la religió
• Les primitives formes de religió, anomenades
  animisme o naturisme intentaven explicar
  fenòm...
El monoteisme
• La creença en un sol déu totpoderós i
  infinit sorgeix del judaisme, i s’ha estès de
  tal manera que les...
El budisme
• Més aviat representa una manera de viure, una
  saviesa, que una religió en sentit estricte, ja que
  no cont...
El paper de la religió en la societat
• Les diferències entre els sociòlegs que
  expliquen el paper de les religions en l...
El funcionalisme
        (Durkheim o Talcott Parsons)
• La religió compleix una funció beneficiosa per a
  l’individu i la...
El punt de vista marxista
• Karl Marx opinava que no va ser déu qui va crear els
  éssers humans sinó al revés: les person...
El punt de vista marxista (2)
• La religió justifica les desigualtats socials com
  establertes per déu, fent que els pobr...
El punt de vista weberià
      Max Weber: L’ètica protestant i l’esperit del
                    capitalisme
• Va estudiar...
Exemples de conflictes religiosos
• Les lluites entre musulmans i hinduistes,
  en el context de la independència a l’Índi...
Creences religioses i progrés
• La lluita encapçalada per Martin Luther King que
  va influir decisivament en el reconeixe...
El feminisme i la religió
• La religió tendeix a perpetuar les desigualtats de la dona
  en la societat en el seu conjunt
...
Criteris per classificar les
              religions
• La manera com estan organitzades
• El nombre de seguidors
• La seva...
Tres categories
• Esglésies
• Sectes
• Denominacions
Les esglésies
• Grans organitzacions religioses
• Estructura jeràrquica
• Els seus oficials o sacerdots són professionals
...
Les sectes
• Es tracta de petits grups religiosos sense una estructura
  organitzativa complexa, que solen ser guiats per ...
Les denominacions
• Són un intermedi entre les esglésies i les sectes
• No s’identifiquen amb l’Estat, sinó que veuen la
 ...
Secularització
• La secularització es refereix al fet de la pèrdua
  d’importància de la religió en la societat.
• Les acc...
Com es mesura la
           secularització?
• Els sociòlegs no es posen d’acord sobre si
  la religió està en declivi actu...
Altres fenòmens actuals
• Hi ha hagut un increment de moviments
  religiosos, com els mormons o els adventistes o
  els Te...
A Espanya i Catalunya
• Els estudis realitzats pel Centre d’Investigacions
  sobre la Realitat Social (CIRES) i FOESSA
  s...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Sociologia De Les Religions

1,226
-1

Published on

Published in: News & Politics, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,226
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sociologia De Les Religions

  1. 1. Sociologia de les religions •Què és, per tu, la religió? •Com la definiries amb la màxima exactitud?
  2. 2. La religió: Una definició • La creença en allò sobrenatural, que es pot definir com alguna cosa més enllà del que podem experimentar o fins i tot comprendre.
  3. 3. Característiques de les religions • Tenen un sistema de creences, que poden estar incloses en un llibre sagrat, com la Bíblia o l’Alcorà, que pretenen respondre a les grans qüestions de la vida • Els creients, a més de conèixer la doctrina, han de realitzar certes pràctiques o rituals per demostrar la seva fe i per experimentar algun tipus de comunicació amb la divinitat. • Les religions proveeixen els seus fidels d’un codi de conducta que aquests deuen seguir; d’aquesta manera, se senten units formant part d’una comunitat
  4. 4. L’evolució de la religió • Les primitives formes de religió, anomenades animisme o naturisme intentaven explicar fenòmens naturals com el vent, el sol, la mort o els somnis, a través de la creença en l’existència d’esperits • Els esperits propis de l’animisme i el naturisme antics es van anar transformant en déus, amb un poder sobrenatural sobre una classe de fenòmens, i van donar lloc al politeisme. Hi havia un déu del cel, un déu del mar, o de la fecunditat, o de l’agricultura...
  5. 5. El monoteisme • La creença en un sol déu totpoderós i infinit sorgeix del judaisme, i s’ha estès de tal manera que les religions amb major implantació actualment són monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l’islam. • L’hinduisme pot semblar politeista per a un profà, encara que ells adoren diverses manifestacions d’una divinitat: l’absolut o Brahma.
  6. 6. El budisme • Més aviat representa una manera de viure, una saviesa, que una religió en sentit estricte, ja que no conté una idea de divinitat ni una paraula de déu revelada als homes. • El Buda no es considerava déu ni profeta, sinó un home que ensenya la manera de fer el bé i evitar el sofriment. • Amb el temps s’ha transformat en una religió, amb la seva organització de monjos, rituals, cerimònies, pregàries i han arribat a considerar el Buda gairebé com una divinitat.
  7. 7. El paper de la religió en la societat • Les diferències entre els sociòlegs que expliquen el paper de les religions en la societat són tan profundes que és impossible establir un acord entre ells. • Examinarem les tres teories sociològiques més importants referent a aquest tema: el funcionalisme, el marxisme i el punt de vista weberià (de Max Weber).
  8. 8. El funcionalisme (Durkheim o Talcott Parsons) • La religió compleix una funció beneficiosa per a l’individu i la societat perquè aporta un sentit a la vida. • La religió permet a l’individu assumir situacions, particularment aquelles que són doloroses, com la malaltia o la mort, per la qual cosa redueix el sofriment i l’ansietat i fomenta l’estabilitat social. • Els funcionalistes destaquen el paper d’agent de socialització de la religió: aporta unes normes i valors que els individus interioritzen, com per exemple que robar és dolent
  9. 9. El punt de vista marxista • Karl Marx opinava que no va ser déu qui va crear els éssers humans sinó al revés: les persones van crear o van inventar déu. • Marx destaca el paper de control social que ocupa la religió: les classes dominants d’una societat utilitzen la religió com un mitjà de controlar i sotmetre la resta de la població, persuadint les classes dominades que acceptin la seva posició a la vida en lloc d’intentar canviar-ho. • La religió actua com l’”opi del poble” perquè, com una droga, adorm els oprimits perquè no es rebel·lin contra els opressors
  10. 10. El punt de vista marxista (2) • La religió justifica les desigualtats socials com establertes per déu, fent que els pobres acceptin resignadament la seva situació amb la promesa d’una vida millor després de la mort. • Moltes religions consideren la pobresa com un a virtut. D’aquesta manera, s’evita que els pobres pensin a canviar la societat i les classes dominants es mantenen en la seva posició privilegiada.
  11. 11. El punt de vista weberià Max Weber: L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme • Va estudiar particularment el protestantisme com a element de suport del capitalisme. • El calvinisme i el seu paper en la industrialització, a través de l’ètica del treball dur, l’estalvi i els assoliments personals • Més que una font d’estabilitat o de control social, les religions poden ser, en certes ocasions, fonts de conflictes o de canvi
  12. 12. Exemples de conflictes religiosos • Les lluites entre musulmans i hinduistes, en el context de la independència a l’Índia • Les guerres i enfrontaments entre àrabs i jueus. • Els conflictes religiosos entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord.
  13. 13. Creences religioses i progrés • La lluita encapçalada per Martin Luther King que va influir decisivament en el reconeixement dels drets civils dels negres a Amèrica • “Teologia de l’alliberament”: lluita contra les dictadures en alguns països d’Amèrica Llatina • Jon Sobrino. • Importants moviments socials, els sense terra del Brasil recolzats pel bisbe Pere Casaldàliga • En coneixes algun exemple que hagi estat d’actualitat?
  14. 14. El feminisme i la religió • La religió tendeix a perpetuar les desigualtats de la dona en la societat en el seu conjunt • En la majoria de les religions del món, les dones no gaudeixen dels mateixos drets que els homes: el sacerdoci femení (?) • En la religió dels sikhs (Índia) els homes i dones ocupen les mateixes funcions. • Entre els jueus només hi pot haver dones rabins en les sinagogues progressistes, però no entre els jueus ortodoxos. • En la resta d’esglésies, no s’admet el sacerdoci femení.
  15. 15. Criteris per classificar les religions • La manera com estan organitzades • El nombre de seguidors • La seva actitud respecte a altres religions i a l’Estat • La classe de persones que hi pertanyen
  16. 16. Tres categories • Esglésies • Sectes • Denominacions
  17. 17. Les esglésies • Grans organitzacions religioses • Estructura jeràrquica • Els seus oficials o sacerdots són professionals estratificats segons la seva importància • Es consideren a elles mateixes com l’únic camí cap a la salvació • Acostumen a tenir relacions estretes amb l’estat o el poder: L’Iran, o Israel… • Són exemples d’esglésies l’Islam, el Judaisme, l’Hinduisme i les diferents branques del Cristianisme.
  18. 18. Les sectes • Es tracta de petits grups religiosos sense una estructura organitzativa complexa, que solen ser guiats per un líder carismàtic • Tenen regles estrictes sobre qui pot formar part del grup. • Encara que en la majoria d’elles els seus membres poden seguir duent la seva vida normal, i fins i tot poden ser recolzats en les seves carreres professionals, en algunes altres es mantenen allunyats de la resta de la societat, fins al punt de separar als seus fidels de les seves famílies i poden arribar a ser tan radicals que s’han donat casos de suïcidi col·lectiu • Convé diferenciar les sectes fanàtiques d’aquelles que no ho són.
  19. 19. Les denominacions • Són un intermedi entre les esglésies i les sectes • No s’identifiquen amb l’Estat, sinó que veuen la religió i l’Estat com separats, el que els fa ser més crítiques en qüestions polítiques, però són grups socialment integrats. • Els seus fidels són de procedència variada, principalment de classe baixa i mitjana. • Per exemple, els metodistes o els baptistes
  20. 20. Secularització • La secularització es refereix al fet de la pèrdua d’importància de la religió en la societat. • Les accions humanes i els costums ja no estan guiades per la religió • La societat occidental és menys religiosa avui que en el segle XIX • A l’Iran, Paquistan, Afganistan ... l’Islam és una religió amb una implantació major que en altres èpoques
  21. 21. Com es mesura la secularització? • Els sociòlegs no es posen d’acord sobre si la religió està en declivi actualment. • Alguns sociòlegs mesuren el nombre de membres, l’assistència actes religiosos, les noces religioses i el nombre de clergues • Altres afirmen que hi ha molta gent que té creences religioses encara que no segueixi les pràctiques i rituals oficials.
  22. 22. Altres fenòmens actuals • Hi ha hagut un increment de moviments religiosos, com els mormons o els adventistes o els Testimonis de Jehovà i també de grups fonamentalistes cristians (cristians renascuts), el cas de G.Bush. • En el passat una sola religió monopolitzava les creences de les societats de nombrosos països • Avui dia la tendència es manifesta en la pluralitat • Una altra explicació apunta que el que està en declivi és la religió institucionalitzada,però que la religió continua viva com a necessitat humana
  23. 23. A Espanya i Catalunya • Els estudis realitzats pel Centre d’Investigacions sobre la Realitat Social (CIRES) i FOESSA sostenen que la població que manifesta que la seva religió és la catòlica l’any 1993 era el 91,3% dels enquestats, els qui tenen una altra religió el 1,32% i el 7,34% no té cap religió (FOESSA 1994) • El 2002, el 80% de la població es defineix catòlic, el 1% d’una altra religió i el 12% no creient (CIS, maig 2002)
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×