• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Micalet 6º de primaria (Valencià)
 

Micalet 6º de primaria (Valencià)

on

  • 3,743 views

Libro completo de Micalet 6º de primaria

Libro completo de Micalet 6º de primaria

Statistics

Views

Total Views
3,743
Views on SlideShare
3,292
Embed Views
451

Actions

Likes
3
Downloads
74
Comments
1

4 Embeds 451

http://elmeuracodeprimaria.wordpress.com 432
http://huerfanito-intentando.blogspot.com.es 9
http://mmaaprendemos.blogspot.com.es 9
http://huerfanito-intentando.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Muy buenas Jorge, me gustaría saber cómo puedo conseguir esta asignatura pero de 4º de Primaria en Valencià, gracias.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Micalet 6º de primaria (Valencià) Micalet 6º de primaria (Valencià) Presentation Transcript

    • icalet % ProjecfeJU A v e K t bromera.txt
    • guanisgermanssojtir vise al carrer dAgramunt núm. 5 i aquesta avaluació me nhan sus- meua familia. Els pares es diuen Pe i Zeta. Be, en realitat aquest no és el seu nom, pero tot el rnón els anomena així. Lestrany és que les meues germanes i jo també ho fem. A casa nostra mai no ens sentirás dir «pare» o «mare». A mon pare li diem Pe perqué s’anomena Pérez i a ma mare Zeta perqué de eognom es|Zúñiea. Pe i Zeta maifno s’enfaden. Són molt oberts. Mai no pallen fort. Els agrada molt fer broma i rebélcar-se a Therba amb nosaltres. Casa nostra, 1Mvan dissenyar Pe i Zeta personalment. És una casa de dues plan­ tes. El jardí també té dues plantes: un arbre escarransit en un cantó i un altre de més gran en unlÉtre cantó. A Pe i a Zetajjls agraden els espais molt buits. El térra de la sala és de fusta de vaixell i damuntjlio hi ha res. No sé per qué volem una sala si només la fem servir per a passar cap al jardí. Pero a la gent que visita la nostra casa li éftcanta que la sala es trobe tan buida. Casa nostra ha eixit en diferents revistes de decorado.
    • Curiosament Zeta, que és decoradora, treballa per a totes aqüestes revistes de decorado. La faena de Zeta és una ganga: consisteix a visitar cases boniques, fer-ne fotos i després escriure sobre aqüestes. _ Pp^sfísic. És físic teórie. La seua especialitat es diumecánica de fluids. Té una pía de persones que treballen per a ell ala universitat i investiguen sobre l&nanera despessir la maionesa i coses així. Tot aixó, ho investi­ guen amb dalculs matemátics. La faena de Pe consisteix a investigar, pero H sempre invéstiga al seu despatx i amb lordinador al davant. A Peilo em sembla que li fa^a molta gracia que irihagen suspés les Ma|¡5 temátiques. Les nieuls germanes es diuen Délia i Silvia i fan quasi u huitanta les duefjB Teneffijuinze i catorze anys, és a dir, que hi ha només quatre i tres anys de diferencia amb mi. No són bessones, pero ho semblen. A i’escola els diuen «les torres bessones», tot i que a elles no els cau gens bé, pehque va passa| %._ Nova York f tot aixó. Ningú ala nostra escola, em referisc a les xiques, té els cabells tan llargs i llisos com elles. I deis xics, tampoc. Les meues germanes són tan Uestes i tan guapes que tots volen eixir amb 'retíef|pero elles no ixen quasi mai amb ningú i el que més els agrada és estarce a la seua ha- bitáció llegint, estudiant i pentinant-se. Délia ilSílviafcom que son xiques, tenen un bany per a elles sóles. Elles diuen que sóc jo el ¿jue tinc un bany per a mi tot sol, pero a mi em sembla que aixó no és exactament així, perqué elímeu bany es troba al passadís, i el dalles es troba dins de la seua habitado. En qualslvol cas mai no se’ns ha acudit ¡discutir per una cosa així, perquiga casa mai no discutim. No. A casa som molt afectuosos, pero sense arribar a ser apegalosós. A casa regna rharmonia, com diu Zeta. R o d r i g o M u ñ o z A v ia . ElsperfectesgjS/terjdA.
    • COMPRENSIO unitat 1 m E Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Quantes persones formen la familia de qué parla el narrador? • Quin lloc ocupa el protagonista entre els germans? • Quina edat té Álex? • Et sembla que són una familia com qualsevol altra? Per qué? Fes un dibuix de la casa que es descriu en la lectura tal com la imagines. Explica, amb les teues própies paraules, de qué treballen els pares d'Alex i en qué consisteix la seua faena. Esmenta quines eines necessiten, segons tu, per a fer el seu treball. Explica: • Per qué creus que Álex diu que a son pare no li fará gracia que haja suspés Matemátiques? • Per qué a les germanes d'Álex els diuen les «torres bessones» a l'escola? • Per qué Álex diu que no té un bany per a ell sol? • Per qué penses que a casa d'Álex no es discuteix mai? E Copialesck^^radons de la lectura en qué apareix la paraula planta i escriu, al costat, el significat que té en cadascuna. JE Relaciona aqüestes paraules o expressions de la lectura amb el significat que tenen. escarransit * * poc desenvolupat una pila • • una sort una ganga * • un muntó E Imagina qué passa a casa d'Álex el dia que porta les notes, i escriu els diálegs que ho representen.
    • 1 unitat EXPRESSIO ORAL Presentar la familia Escolta la presentació que va fer Álex el primer dia d'escola quan el mestre de llengua els demaná que parlaren de la familia. Marca les afirmacions correctes sobre el que acabes d'escoltar. O El text que diu Álex és exactament el mateix que apareix en la lectura. □ La informado que dóna és la necessária per a una presentació curta. D El to que empra Álex no és l'adequat perqué sembla que estiga parlant amb els amics. □ La velocitat amb qué parla Álex és l'apropiada: ni molt rápid ni molt lent. □ La pronúncia d'Álex és l'adequada. D La seua veu no sembla tranquil-la. Haurá de practicar més l'oralitat. © Prepara una presentació de la teua familia per a exposar-la davant deis companys i les companyes. Tria la informació que vols incloure: D El nom deis membres de la familia. D L'edat de tots. D La professió deis pares. G El lloc on viviu. O Les coses que soleu fer junts. O Altres informacions:........ ciin;. -• i, E l Organitza mentalment les dades anteriors i assaja la teua intervenció davant d'un espill, tot emprant el to i la velocitat adequats, seguint l'exemple d'Álex. I B Exposa oralment la presentació de la teua familia a la classe i demana ais companys que valoren aquests aspectes de la intervenció. • La informació (si és l'adequada, si has donat moltes dades o molt poques, etc.). • El to (si has parlat com toca, com si estigueres amb els amics, com si estigueres a casa...). • La velocitat (si has parlat a la velocitat adequada o molt de pressa o molt lent). • La pronúncia (si has pronunciat correctament les paraules o ho has fet malament). • L'actitud (si has estat nervios, tranquil, t'ho has pres de broma, etc.).
    • la meua familia som cinc persones: els meus pares, la meua germana, el meu iaio ijo. B Hi ha comunicado entre aquests xiquets? Per qué? E Tenint en compte resquema següent, digues quins són els elements de ta comunicació en l'escena anterior. emissor rnissatge receptor (qui emet el (la informació (qui rep el missatge) que es transmet) missatge) cod (els recursos que s'ueen per a trans- ________metre eJ missatge)________ unitat 1U S U m S E E IB ' Els elements de la comunicació Relaciona cada situació de comunicació amb el codi que s'hi utifitza francés oral gestos valencia escrit visual ■H La comunicació és un procés en qué un emissor i un receptor intercanvien informació. ! Perqué es prodüísca la comunicació, l'emissor i el receptor han de compartir el codi. H El llenguatge és la capacitat deis éssers humans per a comunicar-se. La llengua és el a)di que usa una comunitat de parlants determinada. El A Espanya es parlen diverses llengües. Enumera-Ies. E l Marca les comunitats autónomes en qué es parla més d'una llenquá. O Extremadura UAndalusia D La Rioja O Galicia D Canáries O País Base O Balears O Castella-la Manxa D Catalunya 63 Comunitat Valenciana O Castella-Lleó D Astúries D Cantabria D Aragó ü Múrcia D Madrid ■2 Pinta en el mapa, de colors diferents, les llengues que es parlen a Espanya i escriu el nom de cadascuna. m
    • *1 unitat ORTOGRAFIA La b Quan ens ajuntem tota la familia, en alguna celebració especial, sempre fem broma sobre la blavor deis cabells de la iaia. Com que els té blancs, es posa un líquid perqué estiguen brillants i sembla com si li donara un reflex blavós. Ella, pobra, s’ho agafa prou bé. Copia les paraules del text anterior que s'escriuen amb b. ñ Escrivim b: * Davant de I i r. • Darrere de m. * Si h¡ ha paraules de la mateixa familia que tenen p o b. • En els prefixos ben-, bes- i bi-. K J Localitza en aquesta sopa de lletres sis paraules que comencen amb els prefixos ben-, bes- i bi- i escriu una oració amb cadascuna. c B D B 1 D 1 L R E B E N P A R L A T R 1 N B E S C 0 L L C A E A E S Z 0 L 0 R N S S S N u L X C Z U T 1 T C A N B 1 E A A B 1 c 0 L 0 R V L R 0 R B E S N E T Llig en veu alta aquesta Mista de paraules que en valencia s'escriuen amb b. móbil base berruga biga bolear calb corb rebentar bena saba desimbolt baina comboi baró buit Biscaia automóbil Escriu alguna paraula derivada de les següents. Ilop................. -~-Hé ralh-,— ... „ T..-......... cap verb................. árab................ ................. tub B Tenint en compte tot el que has aprés sobre la b, completa aqüestes oracions amb b o f ...,.......rauli ha in....entat un líquid contra les..... errugues. L'onde de mon pare és el meu.... esonde. .... lanca és una xiqueta molt desim.....olta. Quan vages al País.... ase, no t'o.....lides de.....isitar.... iscaia. En la.... iga del porxe del jardí hi ha un niu de cor.....s. No sa.....ia que con.....idaries Am.....rosi al teu ani.....ersari.
    • LITERATURA unitat 1 Els géneres literaris H Uig aquests textos ¡ observa les característiques formáis que té cadascun. Males noticies Res feia presagiar que aquell seria un matí diferent deis altres. Al col-legi, el mestre llegia un dictat. Els alumnes de vuité escoltávem expectants cada frase. En un moment de lexercici, va arribar el director a la porta de laula i hi va fer un parell de colps discrets. Després daclarir-se la gola, va pronunciar el meu nom. Vaig dubtar primer i em vaig alegar amb cautela. Finalment vaig eixir de classe. Vaig seguir el director fins al seu despatx. -Ton pare ha mort, Víctor -em va dir d’improvís. És veritat que un no sap mai quina pot ser la seua reacció davant duna noticia tan devastadora com aquella. Jo em vaig quedar immóbil, com hipnotitzat, i simplement no vaig dir res. V ic e n t E n r ic B e l d a . La llegenda de l’amulet dejade. Edicions Bromera Mare, vull menjar —Mare, vull menjar. g-Mira a la nevera. -Mare, no hi ha res que valga la pena. fg-Pren el moneder i vés a la tenda, compra pastissets d'anís i de menta. -Mare, vull menjar, la gana rríofega. •^Filla, no tinc res, - tan sois vent i arena. Dos dies més tard morí la xiqueta. M. D o l o r s P e l l ic e r Versos diversos Edicions Bromera Al costat del pare (T i r a n t pateix un esvaniment i és sostingut peí Duc d e Pe r a . Ca r m e s in a també queda una mica trasbalsada.) EMPERADOR.^Quin mal tens, Tirant, que t’ha canviat el color? T i r a n t . (Mirant a Ca r m e s i n a .) Tinc un gran dolor de ventre, senyor, pero ja estic bé. E m p e r a d o r . Bé, filia meua, qué et sembla, aixó d’anar a Hongria? A mi em sembla bé perqué, si perdem la guerra, tu podrás salvar-te. C a r m e s in a . M’estime més morir prop del meu pare i en la meua propia pátria que viure plena de riqueses en térra estranya. JOANOT M ARTO RELL (adaptació de P. A l a p ó n t ) Tirant lo Blanc Edicions Bromera
    • A unitat ANALISI DEL TEXT La literatura és el conjunt de les obres escrites perqué els lectors en gaudim. Els escrip- tors i les escriptores usen la Mengua d'una manera especial per a crear les seues obres. És el que es coneix com a llenguatge literari. Les obres literáries es divideixen en tres grans grups: * La narrativa, en qué es conten, en prosa, uns fets que passen a uns personatges. * La poesía o lírica, escrita en vers, en qué l'autor expressa els seus sentiments. Els poemes solen teñir ritme i musicalitat. * El teatre, que inclou les obres que han sigut pensades per a ser representades da- vant d'un públic, per^ixó están escrites amb diálegs. WB Digues a quin génere literari pertany cadascun deis textos de la página anterior i justifica la teua elecció. Marca la casella correcta, segons les característiques que té cada text. Text 1 Text 2 Text 3 Els fets, els conta un narrador. ElS fets, els conten els personatges a través del diáleg. Les intervencions deis personatges s'introdueixen amb guions. Les irítjBrveíjicions deis personatges s'introdueixen amb els seus noms. El text está dividit en parágrafs. El text está dividit en estrofes. La llargária de les línies no és important, perqué es llig tot seguit. La llargária de les línies és important, perqué dóna musicalitat. B I Quantes estrofes té el poema? Com apareixen separades? Quants versos té? 99l Comptá els parágrafs que hi ha en el primer text. Com identifiquem el canvi de parágraf? Quins tipus de lletra s'usen en el tercer text? Explica per a qué serveix cadascun. Transforma el poema en un text narratiu en qué aparega un narrador i dos personatges. Enuncia en una oració de qué parla cadascun deis tres textos. No es tracta de fer-ne un resum, sino d'expressar quin n'és el tema. El teñía d'un text és alió de qué parla. Se sol expressar en una sola oració.
    • Classes de diccionaris 3« i Com ja saps, el diccionari serveix per a saber el significat de les paraules. Aquest és el jdiccionari general. Pero hi ha moltes classes de diccionaris, per exemple: • De sinónims i antónims: per a trobar una paraula que signifique el mateix o el con- . trari que una altra. • Bilingüe: per a saber com es diu una paraula en una altra llengua. • D'ortografia i pronúncia: per'a saber com s'escriu i com es pronuncia una paraula. • De frases fetes: per a saber el significat d'aquestes expressions. • Enciclopédic: per a teñir informació detallada de llocs o persones. H Digues de quin tipus és cadascun d'aquests diccionaris i posa un exemple de la informació que hi podem trobar. 01 s DICOOHAR! VALENCIA PE pjOHUHCIAClO MeS#* E Quin diccionari consultaries per a localitzar aquesta informació? • El contrari de celebrar. • Com es diu en castellá besnét. • Si la o de nebot és oberta o tancada. • Quin és el masculí de tia. • Quantes accepcions té la paraula familia. El Consulta un diccionari bilingüe per a escriure correctament les paraules destacades. No m'han donat cap resibo per la cuota que he pagat. El meu bisabuelo va náixer el 1929. No has baixat la basura encara? Els enchufes de la classe d'informática no funcionen. E Consulta el diccionari que necessites (de sinónims, general o de locucions i frases fetes) i escriu una expressió que signifique el mateix que aqüestes. En acabant, inventa una oració amb cadascuna. Amb prou faenes A grapats Com un guant
    • 1 unitat La descripció d'un mateix H Llig la descripció que ha fet Álex de si mateix per a la classe de Llengua. Encara que la meua familia és un poc estranya, potser massa perfecta, jo sóc molt normal. Tinc onze anys, pese 50 quilos ifaig 1,55 cm (Tallada. Sí, ja ho sé, no sóc tan alt com les meues ger­ manes, pero ma mare diu que ja pegaré restirada en la pubertat. Tampoc no tinc els cabells tan llargs com elles. Els meus són curts, llisos i negres com el carbó. El pare diu que el meu iaio els tenia així. I, per a compensar les famílies, he tret els ulls de Yaltre iaio: verds com el rierol del pare quan está net. El que més magrada del meu eos són les carnes. Les tinc 1largues i amb uns bessons que són Tenveja deis com panys de l’equip d e fú tb o l Els bracos, en canvi, els tinc m és prims que altra cosa. M agradaría teñir els abdominals ben marcats, pero per m és qu e m ’esforce ais entrenaments, no hi ha manera de traure la rajóla de xocolate. Ja eixirá, ja. Jo no desistisc. Entre les meues aficions destaque el fútbol i llegir. La gespa del jar- di de ma casa igual em val per a fer un partidet am b el gos com p er a gitar-me al sol de panxa enlaire amb un ¡libre a les mans. Quant al carácter, sóc un poc tímid, sobretot amb Íes xiques, i m olt pensatiu. M'agrada reflexionar molt sobre les coses que em passen. £1 meu millor amic diu que sempre ho pense tot i que em falta sang. Per aixó ens compenetrem tan bé. El Expressa en una oració de qué parla Álex en cada parágraf. La descripció de persones serveix per a dir com és una persona, tant físicament com de carácter. Se sol fer la descripció d'alló més general a alió més particular. En els textos descriptius s'usen adjectius i comparacions. Quan fem la descripció de nosaltres matei- xos, hem d'escriure el text en primera persona. El Encercla els adjectius que hi ha en el text i subratlla les comparacions. HIEscriu la teua descripció per a enviar-la a una cosina llunyana de la teua edat que no et coneix i que vol visitar-te d'ací a poc. Si ho necessites, mira't a l'espill o en una fotografía. Recorda que has de seguir aquests passos: • Comenga per 1'aspecte general. • Descriu els trets més característics del teu rostre. • Comenta algún aspecte del teu eos que destaque. • Parla de les teues aficions. • Descriu el teu carácter. 1
    • IOCS DE LLENGUA unitat WIEmbarbussaments 3ffl Álex í les seues germanes, els dies de pluja, solen seure enmig de la sala a jugar ais embarbussaments. Escoltáis i escriu les paraules que entengues deis embarbussaments. Un embarbussament és un joc de paraules difícil de dir, fet perqué algú s'equivoque. W i Quin deis tres embarbussaments et resulta més fácil? Qui I'ha dit més de pressa? 1 Completa l'embarbussament que els tres germans han deixat inacábat. B Ara et toca a tu. Llig en veu alta aquests embarbussaments, tan rápid com pugues i sense equivocar-te. Duc pa sec al sac, sec on s'bc i el suque amb suc. /anainx°i? ,nxet PUnxava3panxa d un panxut bl Panxut digné al P/nxo; «Pinxo pínxet, no punxes, brutl». El Pinxo li diu al Panxo: «Vols que et punxe amb. un punxó?». I el Panxo li diu al Pinxo: «Punxa'm pero a la panxa no!». Pare, una haca I'he treta, l'altra haca, la trac? pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. Entre a un hort, a geno-- llons, a collircodonys, codonys collits amb la ■ dits.punta deis ( Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va teñir tres filis xics, tics, mies, camacurts i ballarics. Si la gallina no fóra xica, mica, tica, camacurta i ballarica, els filis no serien xics, tics, mies, camacurts i ballarics. B 'Escriu, almenys, dos embarbussaments més. Pots consultar els pares o els iaios o buscar en Internet. m Ara mgueu ais embarbussaments. Per parelles, cadascun tria un embarbussament sense aue el company sápia quin és. Un el diu en veu alta i l'altre l'ha de repetir. La resta de la classe jutjará quin deis dos I'ha dit més de pressa i amb menys errades.
    • 1 unitat REPASSEM O Explica: * Qué és la comunicació? • Quina diferencia hi ha entre llenguatge i llengua? E Escriu resquema de la comunicació en el quadern i analitza els elements de la comunicació de l'escena de la dreta. m Corregeix les paraules que caiga d'aquestes oracions. El vesiaio de Brauli és calv. » La celevració familiar és vianuah L'amvuláncia va arribar massa.tard a l'accident. No m'agrada el teu inyent per.a.tapar les.vigues del sostre Els cosins de Llúcia són vascos i viuen aViscaia. Se m'ha reventat un cavet decena que tenia a la má. U Digues quins són els tres géneres en qué se solen agrupar les obres literáries. Esmenta, almenys, una característica de cadascun. En quin diccionari podries trobar aquesta informació? • La vida de Christian Andersen. • Un sinónim de la paraula aniversari. • La traducció al castellá de bescoll. • Com s'escriu avia. p Explica per a qué serveixen aquests diccionaris: • Diccionari general. • Diccionari bilingüe • Diccionari de pronúncia. Marca amb una creu les afirmacions correctes sobre els textos descriptius i corregeix les inéorrectes. D Un text descriptiu serveix per a contar fets. □ Quan fem una descripció sobre nosaltres mateixos, usem la primera persona. O En les descripcions es parla únicament de 1'aspecte físic. D En els textos descriptius s'usen només comparacions. D Les descripcions solen fer-se d'alló més general a alió més particular. Qué és ionembaríxissament? Posa'n un parell d'exemples.
    • ■REPORTATGE El día de YSputnik 1SEBASTIÁ ESTRADÉ El 4 dbctubre de 1957, la Unió Soviética va plantar la primera pédra de la base de la carrera espacial. El 2007 es compleixen cinquanta anys del llan^ament del primer satéMit artificial que va orbitar al voltant de la Terra. Un dia memorable El dia4 doctubre de 1957 no va ser undiacomelsaltres.ElsEstatsUnits ilaUnióSoviética(formadaperTac­ tual Rússia i altres estats), que eren els estats més poderosos del món, estavenembrancatsenlanomenada guerrafreda, ques’haviainiciatdes- prés de la Segona Guerra Mundial i que, a més duna tensió política, comportava una competició pací­ fica, en la qual cada poténcia volia superar laltra en la realització d'un somni: véncer la gravetat, que reté tots els objectes creats a la Terra, i navegar per lespai exterior, lliure detravés atmosfériques. I, per tant, assolir la ingravitació, perqué cada objecte alliberat de latracció ter­ restre es poguera convertir en un satéMitartificial alentorndelnostre planeta. Cosa que representava la possibilitat, més endavant, de fugir espai enllá i deixar enrere els límits del sistema solar. Véncer la gravetat Perqué aquest vell somni fóra una realitat, calia arribar a imprimir a un objecte de nova creació unave- locitat difícil d’imaginar: la de 7,9 quilómetres per segon, perqué a lespai exterior, a una velocitat in­ ferior, tot objecte cau ala Terra. En canvi, a aquesta velocitat o a una de superior, pot seguir una trajee-
    • B 2 unitat LECTURA tória circular o el-líptica al voltant del nostre planeta, després d’haver ven^ut lacció de la gravetat, que fa caure tots els cossos cap al centre de la Terra. I aquell memorable 4 dbctubre de 1957, una mena de bola que pe- sava 83,5 quilos aconseguia aque­ lla velocitat, grácies a una potent llangadora que anava augmentant lavelocitat amesura que sencenien els coets de cada una de les seues etapes. Aquella bola va ser llanca- da pels soviétics, i va ser batejada amb el nom Sputnik 1, que vol dir company de viatge! La van situar en una órbita de 227 quilómetres de perigeu (el punt deTórbita que es troba a la menor distancia de la Terra) per 946 d’apogeu (el punt que es troba mésdistant). j ¡Sputnik feia una volta a la Ter-y ra cada 95 minuts, i transmetia un senyal, un bip-bip-bip, cada 0,3 se- gons, que es podia captar en tots els observatoris. Duranttres setmanes, va enviar informació de les capes atmosfériques que travessava. I al cap de tres mesos, després d’haver recorregut 70 milions de quilóme­ tres i haver fet 1.367 rotacions, es va desintegrar quan va tornar a en­ trar en contacte amb latmosfera de la Terra. Cinquanta anys d’astronáutica Els ámericans no van aconseguir posar cap satél-lit en órbita fins al 31 de gener següent, per mitjá de fExplorer 1, i quan els seus rivalsja havien llangat a lespai YSputnik 2 amb la gosseta Laika, que va ser el primer ésser viu víctima d’aquella gran aventura espacial. És una aventura que fa cinquanta anys que dura, que encara conti­ nua, tot i que molt alentida. I que ha donat molts fruits: satél-lits de tota mena, de comunicacions, meteoro- lógics, de teledirecció, de reconei- xement i despionatge. I llamadores de gran potencia, que envien naus a missions cósmiques, a unes dis­ tancies de la Terra increíbles. Cavall Forty setembre 2007 (adaptació)
    • COMPREÑSIÓ Marca la casella correcta, segons si les afirmacions són vertaderes o falses. En acabant, corregeix en el quadern les oracions falses. V F Els Estats Units i la Unió Soviética estaven enfrontáis en la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van ser els primers a aconseguir la ingravitació. Per poder véncer la gravetat de la Terra, un objecte ha d'aconseguir la velocitat de 7,9 quilómetres per segon. i'Sputnik 1va estar en órbita durant tres setmanes. La gosseta Laika va viatjar a l'espai en YExplorer 1. 1'Sputnik 1 es va desintegrar quan va tornar a entrar en contacte amb l'atmosfera de la Terra. Des del llangament de YSputnik 1s'han llangat satéMits de moltes classes. WA Completa aquest text i tindrás un resum de la lectura. Els Estats Units i la Unió Soviética estaven embrancats en la............en una competició pacífica per aconseguir ..Aixó es va fer realitat el ~ amb el llangament de M E ..... que va estar en órbita =" .....Els americans van Hangar.....................el 31 de gener següent, quan els russos ja havien llangat.................... , amb el primer...................... Des de ílavors són molts els avengos ques'han aconseguit, com ara IBRelaciona cada data amb l'esdeveniment que s'hi pradueix. Abans del 4 d'octubre de 1957 • • Desintegració de I'Sputnik 1 4 d'octubre de 1957 • *50 anys del llangament de YSputnik 1 Gener de 1958 • • Llangament de YExplorer 1 31 de gener de 1958 • • Llangament de YSputniki 4 d'octubre de 2007 • • Guerra freda entre els EUA i la URSS H Explica, a partir del text, el significat d'aquestes paraules o expressions. Si ho necessites, pots consultar el diccionari. gravetat ingravitació trajectória circular perigeu p |.PMflfl¡7 7 0 rQüfl COOTBETCTBHH ! I • c nP0rPAMM0fí MEKvAVHAPOAHOrO | ^4v;rEQq>H3HHECK0r0TOAA' B pbBETCKOM C0I03E Lrjé l^0H3BEAEH 3AnyCK .Á . ' fflEMTO KCKSCCTBEHHOTO r ' <af ^ i g @ ?3EwüH ; 327kt 1 jbicoiy I0METP0B satél-lit artificial apogeu órbita A partir de la informació següent, redacta una noticia d'unes quinze línies sobre el llangament de YSputnik 2. • Qué? Llangament de YSputnik2 amb la gossa Laika. • Qui? La Unió Soviética. • Quan? El 3 de novembre de 1957. • Per qué? Per veure el comportament d'un ésser viu a l'espai exterior.
    • 2 unitat Donar l'opinió Escolta les opinions cTun grup cTalumnes de sisé sobre els descobriments espacials. E Contesta aqüestes preguntes sobre la conversa que acabes d'escóltar. • Els xiquets parlen tots alhora o respectant el torn de paraula? • Quines expressions usen per a mostrar acord? • I per a mostrar desacord? • Com introdueixen la seua opinió? • Cadascú pensa que la seua opinió és Túnica bona? • Expressen la seua opinió i prou o la justifiquen d'una manera raonada? © Abans d'expressar la teua opinió, prepara la intervenció. Pots seguir aquests passos. • Pensa molt bé el que vols dir. • Anota en un paper les coses que creus necessari comentar. • Busca una justificado, a fi d'expressar cada opinió d'una manera raonada. ~é Pensa també algún inconvenient que puga teñir la teua opinió i intenta raonar-lo. • Fes una llista/de les maneres amb qué pots introduir la teua opinió per a mostrar acord o desacord. © Fes la intervenció oral davant deis companys i les companyes. Has de parlar durant dos minuts sobre els avenaos espacials, expressant el teu acord o desacord amb aquest tipus d'investigació. Grava-la a fi de valorar-la després. ElEscolta la teua intervenció i fes-ne una valoració de l'1 al 5 sobre aquests aspectes, segons el grau en qué els hages aconseguits. 1 (molt poc) 2 3 (prou) 4 5 (molt) Pronúncia adequada. Velocitat adequada. Exposició clara i ordenada. Ús de les expressions per a manifestar l'opinió. Aportado de raonaments lógics. Actitud tranquil-la.
    • Text, parágraf, oració i paraula H I Llig aquest text sobre la Lluna: La Lluna és Túnic satél-lit natural de la Terra. Un satéMit és qualsevol eos que gira al voltant dun planeta. Hi ha satéMits artificiáis, és a dir, llan^ats pels hu- mans, com els destinats a telecomunicacions o a la predicció de loratge. A la Lluna no hi ha vida, ni oceans, ni boscos, ni atmosfera. És un eos celeste mort i pie de cráters causats per impactes de meteorits. Per avisitar la Lluna cal fer servir unvestit especial que ens subministre aire per a respirar i ens protegisca de les temperatures extremes. La gravetat de la Lluna és menor que la de la Terra. unitat 2 Pa c o M o r e n o i Jo r d i M o r e n o . Les aventures espacials... Edicions Bromera Contesta aqüestes preguntes: • De qué parla el text? • Qui és l'emissor? I qui, el destinatari? * Trau tres idees importants del text. ñ Un text és la unitat máxima de comunicació, ja que expressa missatges complets. Les idees que s'expressen en un text están relacionades entre si. Els textos es divideixen en parts més menudes que s'anomenen parágrafs i que se se­ paren entre si per mitjá del punt i a part. Cada parágraf expressa una idea. Un parágraf está format per oracions, que són paraules ordenades amb un sentit complet i que han de teñir, almenys, un verb. Les oracions están formades per paraules. Una paraula és un conjunt de lletres o sons que representen una idea. 1 ! Analitza el text anterior: • Quants parágrafs té? * Quantes oracions té el segon parágraf? IBAcí hi ha barrejades oracions de dos textos diferents. Copia ordenats cadascun deis textos, tot separant els parágrafs. • Quantes paraules té la primera oració? • Copia la primera paraula i l'última del text. Martéselplanetaquemés sassembla a la Terra. Són gegantesques boles de gas. Júpiter, per exemple, és tan gran que hi cabri- en mil planetes com la Terra! Les primeres observacions teles- cópiques del planeta van revelar uns canals que hi hagué qui va pensar que eren construits pels seus habitants, els marcians. És conegut també com el Planeta Roigpeí color de la seua superficie.- Els planetes gegants no tenen una superfi­ cie sólida. Es caracteritza per una gran taca roja en la séua superficie. Més enllá de Mart es troba el tintu­ ró dasteroides, que són unes roques que orbiten al voltant del Sol. Júpiterés elplaneta més gran del sistema solar i té almenys 16 satél-lits. 22 Pa c o M o r e n o i Jo r d i M o r e n o . Les aventures espacials... Edicions Bromera
    • 2 unitat ORTOGRAFIA La V Elmeu aviemcontáque quaneramenutli agradavaobservar el cel.Vivía en un hort i hi havia moltes nits que les passava envetla investígantles estreles per a endevinar on estaven les constel-lacions. En canvi, ara diu que ja no ho pot fer, perqué les llums de la ciutat fan impossible divisar res en la volta del cel. Són els inconvenients del progrés. m Copia les paraules destacades del text anterior on corresponga, segons la regla que exemplifiquen. En acabant, afig dues paraules més en cada cas. ñm Escrivim v: • Darrere de n. Exemples:.................................................. * En l'imperfet deis verbs de la primera conjugació. Exemples: • En el verb haver-hi. Exemples:...................................... • En paraules de la mateixa familia que tenen u. Exemples: E Completa amb mb o nv: e.......olic L„,¿i...estigador ta. or bo. eta e.......enar e...... eja co­ ba. ersa ..olla E Escriu en el quadern l'imperfet deis verbs viatjar i parlar. E Escriu un derivat d'aquestes paraules. iar .ola co. e.. ..it oirat neu blau nou actiu arxiu. breu cultiu captiu El Llig en veu alta aqüestes paraules que s'escriuen amb v. Pronuncia correctament el so de la Metra v. advocat almívar avall avet avia avorrir bava caravel la cascavell cavall cervell covard endívia espavilar esvelt fava gavardina govern llavi núvol pavelló provar rave savit sivella taverna travar trévol vernís voltor m Escriu b o v en els buits d'aquestes oracions: Este...e és un xic molt es... elt i molt desirrwolt. L'oposició va in...estigar l'equip de go... ern. I..lanca i E.....a ha... ien arri... at tard al pa... elló. De menut no m'agrada....a la fruita en almí.....ar.; La ñau espacial viatja...a a molta... elocitat. 23
    • ALTRES TEXTOS unitat 2 L'article d'enciclopédia Qué és un satéMit geoestacionari? Un satéMit geoestacionari és un satéMit artificial situat en órbita geoestacionária, que és lorbita en qué el satéMit fa una volta a la Terra en el mateix temps que aquesta tarda a fer una volta sobre si mateixa. En conseqüéncia, la posició relativa del satéMit respecte a la superficie terrestre resta fixa. Sutilitzen satéMits geoestacionaris especialment per a comunicacions i per a obtenir dades meteo- rológiques. Molts deis satéMits més coneguts són satéMitsgeoestacionaris, com elssatéMitsMeteosat, Hispasat i Intelsat. Els satéMits geoestacionaris acostumen a ser grans i complexos, perqué els fa falta una gran quantitat de combustible per a arribar a lorbita geoestacionária i mantenir-s’hi. Una altra raó és que la majoria són satéMits de comunicacions co­ merciáis, que han de teñir vides útils molt llargues i una fiabilitat elevada. La importancia daquesta órbita per aaquest tipus de satéMit és que, vist des de la Terra, la posició del satéMit és fixa. Aixó evita que s’hagen dutilitzar sistemes de seguiment en les antenes que han de rebre dades del satéMit i enviar-ríhi, cosa que complicarla molt la utilització del satéMit com a repetidor de comunicacions. Són lunic tipus de satéMit artificial en el qual aixó és veritat. En el cas deis satéMits meteorológics, el mateix fenomen permet enregistrar dades meteorológiques (imatges) des duna mateixa posició amb molta freqüén- cia (una imatge cada quinze minuts per al satéMitMeteosat). Així els meteorólegs disposen de dades suficients per a estudiar Toratge i fer prediccions acurades. L’obtenció d'imatges amb aquesta freqüéncia és impossible amb un satéMit no geoestacionari, ja que tarden molt de temps (de dies a setmanes) a tornar a passar per damunt d'un mateix lloc. ü i Font: Viquipédia (enciclopédia lliure) Un artide d'enciclopédia és un text explicatiu sobre una paraula o sobre un tema concret. A més de les enciclopédies tradicionals, n#hi ha també en CD-ROM o DVD i en Internet. La Viquipédia és una enciclopédia lliure escrita des d'lnternet per voluntaris. La major part deis continguts poden ser millorats per qualsevol persona que dispose d'un navega­ dor web. Es pot consultar en aquesta adrega: http://ca.wikipedia.org. ID Subratlla les paraules del text anterior que no conegues i busca'n el significat en el diccionari.
    • 2 unitat ANALISI DEL TEXT H I Explica: * Qué és l'órbita geoestacionária? * Quins avantatges comporta aquesta órbita? * Quines són les funcions per a les quals se solen utilitzar satél-lits geoestacionaris? B Djgues en quin parágraf s'expressa cadascuna d'aquestes idees. ' (JD Avantatges de l'órbita geoestacionária per ais satél-lits de comunicacions. Descripció del satél-lit i l'órbita geoestacionaris. CD Característiques deis satél-lits geoestacionaris. ' □ Avantatges de l'órbita geoestacionária per ais satél-lits meteorológics. t—J Usos deis satél-lits geoestacionaris. £ 5 En un text explicatiu cada parágraf desenvolupa una idea.fLes idees están exposades d'una I manera clara iordenada^de les més generáis a les particulars,Bügades les unesamb les altres ^¡|H Per m*tjá de paraules com ara en conseqüéncia, aixó fa que, per aquest motiu, d'aquesta manera, etc. Aquest fenomen s'anomena coherencia. ¡5 Ordena les idees d'aquest text de manera que tinga coheréncia. |L'órbita és un parámetre molt important per al satél-lit, ja que determina quina será la posi: ció del satél-lit respecte a la superficie terrestre i el tipus de missió que podrá dur a terme. I & A causa de les liéis de la mecánica celeste, les órbites deis satél-lits tenen la:forma d'una el-lipse. L'órbita és la trajectória que el satél-lit descriu en fer voltes al voltant de la Terra. E l Escriu amb coheréncia aqüestes idees. Per a aixó, haurás de relacionar les idees, les unes amb les altres, per mitjá de les expressions proposades. Per aixó Per tant D'aquesta manera La quantitat de satél-lits que pot haver-hi en órbita geoestacionária és limitada. La Unió Internacional de Comunicacions ha dividit aquesta órbita en una série definestres # i regula quins satél-lits s'hi poden instal-lar. S'eviten problemes de col-lisió i interferéncies entre satél-lits. |El manteniment de l'órbita d'un satél-lit geoes- tacionari consisteix a restar dins de la finestra que hi ha estat assignada. 25
    • VOCABULARI unitat 2 Definir substantius, adjectius i verbs Si lliges molt, aprens parayles ^ noves, i < Sí, pero moltes > vegades les has de consultar en el diccionari. O pots intentar definir-les tu mateix, a partir déí que diu el text. És molt fácil Mira: un satéMit és un eos que X. gira al voltant d'un altre. Localitza les paraules del text de la página 24 a les quals fan referéncia aqüestes definicions. I ..............: trajectória que descriu un astre a l'espai. ................: que no és natural. ............ *...: fixar iemmagatzemar dades, sons, imatges, etc. en un suport material adequat per a conservar-los i reproduir-los a voluntat. Per a definir un substantiu, s'utilitza un altre substantiu que indentifique de qué es trac- ta i després s'enumeren les característiques més destacades. Per a definir un adjectiu, s'usa algún sinónim o expressions com ara relacionat amb..., que..., es diu del..., etc. Per a definir un verb, es fa servir un altre verb de significat més general. En tots els casos, la paraula definida no ha d'aparéixer en la definició. Tria la definició més correcta de cada paraula. Li Quan la Terra atrau els cossos materials. gravetat ^ cosa que fa que la Terra atraga els cossos materials. G Forga d'atracció que exerceix la Terra sobre els cossos materials. í L Kelatiu o pertanyent a la Terra, terrestre [ Cosa de la Terra. ... D Quan está relacionat amb la Terra. P Quan un eos gira al voltant d'un altre. orbitar y G¡rar a|voltant d'un eos. D Fer que orbite un eos al voltant d'un altre. E Escriu, amb les teues paraules, la definició d'aquests mots. En acabant, consulta el diccionari per veure si ho has fet bé. planeta celeste coet Hangar lunar ¡ aterrar
    • 2 unitat El reportatge O La lectura inicial de la unitat (pagines 18 i 19) és un reportatge. Busca en el diccionari aquesta paraula i anota'n el significat. d Quines característiques creus que tenen en comú el reportatge i la noticia? Qué els diferencia? Un reportatge escrit és un génere periodístic, basat I en el testimoni directe de fets i situacions, que ex- <^Üf plica amb paraules, i des d'una perspectiva actual, histories viscudes per persones i les relaciona amb el context. Per tant, es pot dir que el reportatge és l'ampliació d'una noticia. ElMarca els apartats Pj Títol T iAvanttítol f i Entradeta T j Entrevistes n Peus de foto que té el reportatge de la lectura. Li Cos GSubapartats Li Autor L ,Fotografíes L -Condusió Ol Ara et toca a tu escriure un reportatge. Abans de comentar, pero, has de pensar sobre qué escriurás. Ací t'oferim alguns aspectes que et poden donar idees. Llig-los i en acabant anota quina será la idea sobre la qual farás el reportatge. * Les noticies. Qualsevol noticia es pot convertir en reportatge si vas al lloc deis fets i entrevistes els implicats. * Els canvis. Tots els canvis que es produeixen en la nostra vida poden ser motiu d'un reportatge: l'evolució de les persones, com era la vida abans i com és ara, etc. * Temes que ens preocupen. Tot alió relacionat amb el medi ambient, les malalties, la dieta, etc. pot ser un bon tema per al reportatge. * Persones interessants. Parlar de la vida d'una persona coneguda, una que treballa en una professió de risc, una persona entranyable... també és una bona idea. * Els objectes. La invenció d'algun aparell o els avantatges d'algun objecte d'ús habitual són propostes interessants. fi! Busca la informació que necessites, entrevista les persones implicades, fes les fotos que caiga i, amb tota la documentado, ja pots posar-te mans a l'obra per a escriure el teu text. Escriu el títol i l'entradeta. En acabant, escriu el cos. Si el text resulta molt llarg, és millor dividir-lo en subapartats amb un títol per a cadascun. Abans d'acabar, no t'oblides d'escriure una condusió. - ¡C f Intercanvieu els reportatges amb els companys a fi de fer-vos suggeriments de miSora. Amb els textos definitius, podeu proposar al diari del poblé o a la revista escolar que els púMkpnetL
    • RACO CLIC-CLIC Observa aquesta informació i digues de quina manera estaría més ben organitzada i s'evitarien repeticions. unitat 2 Les taules de doble entrada m !Pórtarretalts ÜEjí Documen tl - Microsoft Word ! Inserció Presentado de la página Referéndes Correspondencia Reverá Visualteactó Acrobat jjTimes New Román -r|l2 - í A * - “íji- j; ^ 1T | j N JT S ■ 3be x , x ' A a - § H - Tlpusdetic t r a ____: .jfcgjSaEjS!• /... . Parágraf -J - tP -x AaBbCcDcJ AaBbCcDc AaBbCcI TiNormal | í Sense esp... 5 Tftol 1 I § & |¡ Edició " 1* 1' ____ _____________ La Terra Grandária: 6.378 km Període de rotació’ 23,93 hores Període detranslació: 365,256 dies Temperatura superficial mitjana: 15°C Mercuri Grandária: 2.440 km Períodede rotació: 1.404hores Períodedetranslació: 87,97 dies Temperaturasuperficial mitjana: 179°C Venus Grandária: 6.052 km Període de rotació: 243 dies Períodedetranslació: 224,7 dies Temperatura superficial mitjana: 482 °C Página: 1 de 1 Paraules; 0 I La taula de doble entrada permet distribuir la informació de manera que en resulta més 1 fácil la comparació entre diversos elements. Amb el processador de textos podem fer taules de doble entrada. Presentació de la página Pagines- □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ □ ■S- Insereix una taula. £)ibuixa una taula Full decalcul de fExeel Taulesrápides Becorda les dimensions per a les noves taules D'acord Cancel' ció d una taula _ edegAmnes: N nÉre de fies: ftiustament automátic O tapiada fixa de columna: (•) Ajustament automátic al contingut O Aju£ament automátic a la finestra m i A partir d'aquesta imatge, descriu quins són els passos que has de seguir per a indoure un taula de doble entrada en un document. 0 Per a fer la taula amb la informació sobre els planetes, quines dades hauríem d'introduir en aquest cuadre de diáleg? Fes, en el quaderp, la taula de doble entrada amb les dades de Kactivitat 1. En acabant, si tens ordinador, passa-la a un document informátic. Exposa quines altres dades ppdries incloure en una taula de doble entrada. jü Üii. í3 m i Autom.
    • 2 unitat REPASSEM H Escriu dues maneres d'expressar l'acord amb una opinió i dues més d'expressar el desacord. 19 Completa: Un text és..... ....................... L..;-^g......*JmL que expressa..............| ...Les idees d'un text..... Cadascuna de les parts en qué es divideix... ..........s'anomena.....................,, i se separen entre si per mitjá del................. ....... Cada ..r expressa...............¡g.. Un..________ está format per.................... , que són paraules ....*JS.. Una está formada per........ que és un conjunt de.................. que representen5 i El Consulta la unitat i posa un exemple de text, de parágraf, d'oració i de paraula. 19 Completa l'imperfet d'aquests verbs. Tin en compte quan s'ha d'escriure b i quan v. parlar saber viure cabré Jo •Tu Eli/ella Nosaltres Vosaltres Ells/elles E Escriu la paraula que correspon a aqüestes definicions. ............... : pintura transparent per a fer brillar la fusta. ................: boleta de metall buida amb un trosset de ferro dins, que sona. .......: órgan de la intel-ligéncia que hi ha a l'interior del cap. ...... : abric llarg que s'usa, sobretot, els dies de pluja. persona que té por del perill. 0 Completa amb b o v. Geno.....e.....a té una.....ena en el brag dret. A Pere no li agrada.....a el casca^....ell que duia el gat. La no^.etat de l'acte d'ahir és que hi ha.....ia con...^Jdats de totes les edats. Sara no s'ha can^*....iat la ga.....ardina perqué la no..,*, .a no li „„^e ¿¿...ona. ElEscriu la definició d'aquestes paraules sense consultar el diccionari. ñau marciá avangar ;espacial IE Explica qué és un reportatge i de quines parts sol constar. E Exposa el procés que cal seguir en el processador de textos per a indoure un taula de doble entrada en un document. 29 Venus investigar
    • CONSELLS PER AL PRECICLATGE ♦La clau rau á pensar en el futur. Abans de comprar un producte, i lembalatge corresponent, pensa qué llamearás. ♦Pensa en lembalatge com apart del producte. Pagues el que temportes, per tant, si rembolcall está pensat per a llan^ar-lo, el que obtens amb els teus diners són escombraries ben presentades. ♦Busca recipieñts que es puguen tornar autilitzar o que es puguenreciclar (vidre, alumini), o que puguen servir de compost (paper). ♦Compra tot el que pugues sense empaquetar. El preciclatge El 1989, rAjuntamentdeBerkeley, Califdrnia, va iniciar una campanyaper a animar els consumidors a comprar menjar empaquetat amb materials reciclats. Aquestfet va ser denominat preciclatge. Lexplicacióvaser aquesta: es reciclen els articles unavegadacomprats, peropodem 1 preciclar quan comprem. El que comprem té una relació directa amb el que lian- * cem, de manera que és hora que pensem seriosament qué és el que ens emportem a casa. Per qué no reduim els residus deixant de comprar certes coses? Aquesta pot resultar la manera més senzilla de salvar la Terra: simplement, escollint cor- rectament el que cal comprar. Mitjangant el preciclatge podem, dones, evitar que materials perjudicials i poc apropiats acaben a les nostres escombraries. Llavors va ser una bona idea i hui encara ho és. No tan sois ais supermercats, sinó també enqualsevollloc on comprem, els embalatges suposen unatercera part del que es llanca, i és un luxe que no ens podem permetre. El preciclatge és, per tant, una part important del reciclatge.
    • LECTURA U TILITZA LA TEUA INFLUENCIA Potser no creus que la teua opinió pot ajudar a canviar la manera com s’empaqueten els pro- ductes, pero no t'infravalores, la teua opinió té influencia. ♦Per a aconseguir que es compre pensant en el medi ambient, la participació de cada indivi- du és important. Les indústries gasten molts diners en publicitat, a vegades per a aconse­ guir un increment de mercat molt baix; per tant, tindran en compte el que diga el consu­ midor. ♦D alguna manera, quan gastem els nostres diners, votem pels productes que reflecteixen els nostres valors. Qué passa amb els productes que es queden a les prestatgeries? Dones que són substituits per uns altres de millors. ♦Evita comprar articles que es Uancen déspr^^^^^S-lóOTñes^qMñtés vegades (fulles d’afaitar, encenedors, llanternes). Busca productes que es puguen utilitzar moltes vegades (piles recarregables). ♦Evita comprar productes que porten substancies toxiques, ja que són difícils de Hangar sense que aixó implique un perill. ♦Utilitza bosses de tela per a posar-hi la compra. PARLA Si no estás dacord amb el tipus dembalatge que veus en els productes quan vas a comprar, par­ la amb lencarregat o amb qui corresponga. ♦Pregunta si venen els productes propis em- paquetats amb materials reciclables. ♦Demana que comencen la seua propia cam- panya a favor del reciclatge. ♦Utilitza les targetes de suggeriments del client per a demanar que sois accepten productes amb un embalatge mínim i ecológic. T h e E a r t h W o r k s G r o u p Manualpráctic de reciclatge. Blume (adaptació)
    • B Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: * Quin és l'origen del preciclatge? ' • Com contribueix el preciclatge a salvar la Terra? • Qué és millor, comprar productes sense empaquetar o comprar productes en paquets reciclables? Per qué? * Com podem contribuir els consumidors a canviar el sistema d'empaquetatge deis productes? Ei Marca les afirmacions que siguen certes i corregeix les incorrectes. O No hem de comprar productes amb envasos de vidre. O El preciclatge és una part molt important de} recidatge. O Un producte ben empaquetat será més car que un que no ho estig§. És més bo per al planeta comprar productes d'un sol ús. O Les bosses de tela són més ecológiques. O La publicitat és un mecanisme més del preciclatge. O Hem de demanar a les empreses que estiguen a favor del recidatge. R Completa aqüestes definicions amb paraules de la lectura. ...................... : caixa, coberta, embolcall, etc. per a protegir i conservar els objeetes. ...................... : lloc on es deixa tot el que és per a Hangar. ...................... : alió amb qué és embolicada una cosa. ........................ : producte resultant de la fermentació de substáncies orgániques diverses, especialment fem, utilitzat per a adobar la térra. D Explica, amb les teues paraules, qué és el preciclatge. Digues en quines d'aquestes escenes hi ha preciclatge. Explica per qué. m m Qué és millor per a no embrutar el planeta? Marca la resposta correcta. D Comprar detergent en caixes de cartó. D Comprar detergent en botelles de plástic. □ Comprar la cam embolicada en paper. □ Comprar la cam en safates de suro. O Usar plats de cerámica en un aniversari. □ Usar plats de plástic en un aniversari. Escriu un full de suggeriments per al supermercat on soleu anar a comprar en qué els demanes que canvien l'embaíatge deis productes.
    • 3 unitat XPRESSIO ORAL m Instruccions per a reciclar Escolta aquests consells sobre el reciclatge del plástic. Quin temps verbal predomina en el text que acabes d'escoltar? G present d'indicatiu O present d'imperatiu D futur D passat simple Digues on creus que podries escoltar aquest text ijustifica la teua elecció: D en un programa de rádio D en una conversa de carrer □ en una campanya de la televisió G en la classe de Coneixement del medi Q en una conversa telefónica Feu quatre grups i trieu un d'aquests contenidors. □ ______ ___________c u — — S t « ♦ |22. ^ m Prepareu un text oral semblant a l'anterior sobre el contenidor qufejieu triat. Abans, pero, haureu de seguir aquests passos: • Busqueu informació en Internet o pregunteu ais pares sobre quin tipus de productes s'hi llancen. • Penseu a quin tipus d'oients us dirigireu per ajustar el vocabulari a fi que us comprenguen. • Prepareu oracions que no siguen massa ¡largues i que indoguen instruccions clares i senzilles. Í É Trieu un portaveu que faga la intervenció oral davant deis companys i les companyes. La resta del grup podeu ajudar el vostre company amb dibuixos o esquemes. B Feu una valoració, tot el grup, sobre el resultat final del treball, tenint en compte aquests aspectes: • La qualitat i la quantitat d'informació. • La velocitat en l'exposició. • L'exposició clara i ordenada de les ¡dees. • La consecució o no del propósit del treball. £Per a donar instruccions oralment, s'utilitza el mode imperatiu. 33
    • El substantiu: génere, nombre i classes n Subratlla els substantius d'aquest text i classifica'ls en la casella corresponent. Una quarta part del correu que rebem és pu- blicitari. Només que 100.000 persones eli­ minaren els seus noms de les llistes comer­ ciáis, es podrien salvar 150.000 arbres. Cada any, i per cada bústia, passen uns 65 quilos de paper en concepte de publicitat. Ra l f M a s s a n é s i Jo r d i M ir a l l e s Ecología de cada dia. Blume E l Completa el quadre amb exemples: Masculí Femení Singular ---1 Plural — - [|C010G& @ tiCAMM* 11uGJXMfcSWkKXtSBOlAIBASaWW. 1- a. 1 BLUME ■ Els substantius poden ser masculins o femenins, pero hi ha noms que presenten les dues formes. El femení es pot formar de diverses maneres: • Afegint una -a al masculí. Per exemple:........................................................... • Afegint -na o -essa al masculí. Per exemple: ............ ...... S jH jjJJ.....p B B • Canviant la -e final per una -a. Per exemple: • Canviant només l'article. Per exemple:............................................................. • Amb una paraula diferent. Per exemple: m Observa com es pot formar el plural deis substantius. En acabant, fes un quadre explicatiu com el de l'activitat 2. arbre arbres cosí cosins , muntanya muntanyes peix peixos comerg comergos el llapis els llapis i Segons el significat, els noms es classifiquen en: • Comuns: designen un ésser o una cosa qualssevol (riu, ciutat). • Propis: designen un ésser o una cosa concrets (Xúquer, Vinarós). * Individuáis: designen en singular un sol ésser o objecte (plat, cobert). • CoMectius: designen en singular un conjunt d'éssers o objectes (vaixella, coberteria). * Concrets: designen tot alió que es pot percebre pels sentits (gos, cadira). * Abstractes: designen el que no podem percebre pels sentits (alegría, temor). Subratlla els substantius i analitza'ls segons la forma i el significat, com en l'exemple. La banda d'AlcoI toca al mig de la plaga, banda: substantiu col lectiu,femeníi singular. La pinada que hi ha a la Font Roja em produeix molta pau. En les festes de Xert sol haver-hi bous al carrer.
    • La s sorda i la s sonora Llig i escolta aquest text i fixa't en com es pronuncien les paraules destacades en roig i en blau. La cosina d’Ezequiel, el de la meua classe, té quinze anys i ja en fa tres que forma part d’una associació en defensa de la Terra que s anomena Zeladors del Planeta. Fan campanyes per a conscienciar la gent deis perills de no reciclar, d’atacar la capa dozó, de no fer un consum responsable... De moment, tenen una zona d’actuació molt limitada, Tinstitut, pero cada any fan un balan^ bastant positiu. Per al curs queve tenen previst contactar amb la Regidoría de Medi Am- bient perqué els cedisca un local per a programar activitats per a tot el poblé. Quan en sápien ladre^a, la posaran al tauler danuncis. Classifica les paraules destacades del text en la casella que corresponga. s sorda s sonora s c G s z Per a representar el so de la s sorda, escrivim: • s, al principi i al final de paraula i al costat de consonant. • ss, entre vocals. • c, davant de les vocals e, ¡. • £, davant de les vocals a, o, u i al final de paraula. Per a representar el so de la s sonora, eserivim: • z, al principi de paraula, entre vocals o darrere de consonant. • s, entre vocals. Completa aqüestes paraules amb la grafia que corresponga: s sorda plá tic a er comer abata fian a alcalde a eba brutí ia arró palla o ' di abte ca ador auda.... ....éntim ....imfonia s sonora po ició ben ina bron e re idu epelí cami a sal e de ert ebra pin ell pai... atge de embre ....odíac tre....or alt..ina Completa els buits d'aquestes oracions amb s, z, ss, c o q. La recollida *..electiva és l'eina prin....ipal per a evitar l'acumula....ió de fem. En les....ones més urbanitzades, cada....iutadá....ol generar més re....idus. Quan anem ais comer....os, hem de dur un cabás o una bo....a de tela. En compte....d'embolicar l'esmor.....ar amb paper d'alumini, u....a un....aquet de tela.
    • LITERATURA unitat 3 La musicalitat en els poemes Diu la vaca Les ciutats María Dolors Alibés María Dolors Alibés (Girona, 1941) és es- criptora de poesía i de contes per a xiquets, i ha col laborat en revistes infantils com Cavall Fort. Entre les seues obres, per les quals ha rebut diversos premis, cal destacar Super- fantasmes en un supermercat, Contes per a ¡'hora de les postres o L'ombra del ñas. Mare Granell ^ Mare Granell (Valéncia, 1953) és poeta i traductor. A més d'escriure poesía per a adults, n'ha escrit també per a xiquets, reco- llida en els llibres L'illa amb llunes, La lluna que riu i altres poemes, El ball de la lluna, El planeta que era blau o Oda ais peus i altres poemes. En els poemes s'utilitzen diferents recursos per a donar musicalitat i ritme ais versos, com ara: • El paraMelisme: és la repetició de paraules que es produeix en versos successius. • La rima: és la repetició de sons al final deis versos a partir de 1'última vocal tónica. La rima pot ser de dos tipus: -Consonant: si es repeteixen les consonants i les vocals. -Assonant: si es repeteixen només les vocals. Diu la vaca: -No puc més amb tants plástics i papers escampats per les oastures. Diu la mosca: -No puc més amb tants fums contaminats yoleiant nertots costáis. Diu la truita: -No puc més amb tants sucs embrutidors navegant per aieües fosaues. Parlen poc bésties, parlen breu i amh to Ho oreu. sexclamen i rio sexpliauen. peroné rhnnrie inrei-ii£ent peta ¿mpastifant6f i erra, capgirant entorn i amh; t.: M a r í a D o l o r s A l i b é s Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor de gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llen^ols de greix la pell ferida. Les ciutats tanmateix no dormen. Callen i esperen amb espant Taspra embranzida de cotxes, camions, crits i sabates, que será com el gall que obri el nou dia. Les ciutats están tristes i gastades, farcides de soroll, de brutícia. Són enormes taüts plens de fantasmes sense cel, ni capvespre, ni migdia. M a r c G r a n e l l
    • 3 unitat T<S? ANALISI DEL TEXT H Tria, entre les opcions proposades, de qué parlen els poemes. G el reciclatge Q la contaminado O la capa d'ozó D els animals D els carrers m Tot i teñir el mateix tema, els dos poemes són bastant diferents quant al contingut. Especifica en qué es diferencien. E l Analitza els dos poemes mitjangant una graella com aquesta: «Diu la vaca» «Les ciutats» Quants versos té? I quantes estrofes? Tenen totes les estrofes el mateix nombre de versos? Hi ha paral-lelisme? Hi ha rima? El Copia els versos del poema «Diu la vaca» en qué hi ha paral lelisme. El Pinta de roig el final deis versos del poema «Diu la vaca» que tenen rima consonant, i de blau, els que tenen rima assonant. 19Analitza la rima del poema «Les ciutats». Fixa't en la primera estrofa: Quan es giten de nit, ja fatigades, les ciutats fan pudor de gasolina. Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen sota llengols de greix la pell ferida. En la primera estrofa la rima és assonant. Rimen el primer vers amb el tercer (a-e) i el segon amb el quart (i-a). Un altre recurs que s'empra en els poemes per a donar mu­ sicalitat ais versos és la quantitat de síl labes de cada vers. Per a saber si tots els versos tenen o no el mateix nombre de sil-labes es fa el recompte siMábic, que consisteix a comptar les síl labes fins a l'última síllaba tónica. Cal teñir en compte la sinalefa, que és la unió en una síl laba de dues vocals que per- tanyen a paraules diferents. Per exemple: per-qué rho-mejn-tel-li-gent. f l í Fixa't en el recompte de la primera estrofa de «Les ciutats» i fes el recompte de la primera estrofa de «Diu la vaca». Quan-es-gi-ten-de-nit,-ja-fa-ti-ga-des, (10 síllabes) les-ciu-tats-ían-pu-dor-de-ga-so-li-na. (10 síl labes) Tan-quen-a-poc-a-poc-els ulls-ia-ma-guen (10 sil-labes) so-ta-llen-gols-de-greix-la-pell-fe-ri-da. (10 sil-labes) % 37
    • Sinonimia i antonímia D Canvia cada paraula destacada del diáleg per una altra de les següents que signifique el mateix. pol-lució deixalles escombraries localitats Les paraules que tenen un significat igual o semblant s'anomenen sinónimes. Localitza, en la sopa de lletres, sinónims d'aquestes paraules: A P B D 1 M c S col-laborar 1 R X N M U 0 L barreja C 0 R R E D 0 R D V A C S M 1 A manoll F E 1 X' C Q E D passadís C R S A L w z U refrany K B Y M A 0 s j X 1 V M 1 u E A E l Encercla, en aqüestes Mistes de paraules sinónimes, la que signifique el contrari. bla, tou, esponjós, dur, fluix, flonjo ferm, frágil, resistent, fort, sólid, robust aclarir, resoldre, solucionar, |complicar, esbrinar Les paraules que signifiquen el contrari s'anomenen antónimes. O Forma paraules antónimes afegint els prefixos in-, il-, des- i dis- i escriu una oració sobre el tema de la unitat amb cada paraula resultant. preocupació utilitzable muntar sort legal Consulta un diccionari de sinónims i antónims i completa la graella. Sinónim Paraula Antónim responsabilitat construcció lloanga estalviar inventar I constrenyimentm. forjar X. ]ferferunecosa] concebre I opressió (f.) consubstanci pressió (f.) 1. Idemateixad constricció (f.) igual contracció (f.) idéntic -s 1 ¿ [procésadmiwsírafw! substancia obligado (í) exigencia (f.) imposición) hipostáticj 2. (propi(Tunal innat-a 1 inherent natural 1 constricció f. constrenyiment (m.) encolliment (m.) estenosi connatud contracció intrinsecl estrenyiment (m.) insepara arronsament (m.) consuet -a premuda sólit -a I construcció f. acosturd 1. Ifoimarsegonsunpíal ordinari edificado corren* fabricado consueta ál^añient (m.) 1. i. lite a jasado i->dqnolició ^~~V3fíolament (m.) costura protocs cerima derrocament (m.) 2. m. [ofiaj 2. íiécnicadeconstruir] apuna arquitectura consuea 3. [lacosacons¡ro?da¡ comú edifici (m.) freqúi obra ordin fabrica cons* monument (m.) consuH constructiu -iva sd¡. 1. Idem profitós -osa preg positia -iva qüa edificant dur» *-* destructíu -iva prtj constructor -a m. if. 2. lefsd mestre -tra de cases opa mestre -tra d'obres coi construir v. ir. suj 1. ífoimsrsfwinnsiinkítA na
    • 3 unitat EXPRESSIO ESCRITA V La descripció d'un procés Observa la imatge i llig el text. La cadena del recidatge Com a consumidor responsable, tu ets la pega clau en la cadena del recidatge. Sense tu no funciona. Per tant, separa els residus, deposita els envasos de vidre en el contenidor adequat i recorda no llangar taps dins de Figlú. Quan el contenidor és pie, el vidre s arre- plega i es trasllada a la planta de tractament. Allá s’encarreguen de netejar els envasos dimpureses, els trituren i així s’obté vidre triturat, que és el que faran servir a la fábri­ ca d’envasos per a fer nous envasos de vidre iguals ais origináis. i Els envasadors de les distintes empreses ompliran els nous envasos dediversos produc­ tes (melmelada, suc, vi, etc.), que el botiguer ven­ drá amb el distin- tiu de punt verd. Per tant, si compres aquests productes, sa­ brás que les empreses afavoreixen la recollida selectiva i el recidatge. De la botiga, els productes arribaran de nou al consumidor, que és Tencarregat de tornar a comentar la cadena. Així guanya- rem tots. Font: www.reciclavidrio.com (adaptado) Contesta aqüestes preguntes sobre el text: * A quin tipus de públic creus que va dirigit? * S'ha usat un vocabulari fácil o difícil? * * Per qué creus que és així? Quan descrivim un procés, si ens adre- cem al públic en general, hem d'usar un vocabulari senzill, i cada part del procés ha d'estar explicada d'una manera clara i organitzada. És convenient completar el text amb un dibuix o una imatge que el faga més entenedor. E ) Prenent el text anterior com a model i a partir de la imatge de la dreta, redacta ■ntext per al web del centre en qué Htoliques el procés del recidatge del paper. Mercanvia el text amb un company o una pupanya i observa els aspectes diferents !heu tractat cadascun. En acabant, iu la versió definitiva del text i afig els jeriments que t'ha fet el company. • Apareixen reflectits els mateixos passos que en el dibuix? Troncs defusta Escorgaéfóra Fusta sense Triturado escorga de lafusta Aspirado Cilindres Glindres cdlénts Allisatge dela Jdftibai de l'aigua ailisadors per aVossecament lámina depaper M I ContéhidQt-dereddatge Fabricado © Ricardo Salas
    • Mots encreuats Resol aquests mots encreuats sobre el medi ambient. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 6 7 8 9 10 11 Horitzontals: 1. Material que es llanga al contenidor blau. Escombraries (dues paraules). 2. Una de les paraules de les tres erres. . 3. Selecció del fem segons els materials (dues paraules). 4. Persona preocupada peí medi ambient. Objectes que es llancen a un contenidor menut. La Metra que fa nou de l'alfabet. 5. Afirmació. Material que es llanga al contenidor groe. Abreviado d'Eduard en anglés. 6. Vocal tancada; cent en xifres romanes; sinónim de pol lució. Abreviatura de senyor. 7. Abreviatura de depósit legal. Material de qué están fetes les caixes de sabates. Pronom feble de segona persona. 8. Exclamació de sorpresa. Una altra de les paraules de les tres erres. Vocal oberta. Vocal que_pot ser tancada o oberta. 9. Abreviatura de sant. Envás d'alumini que es llanga al contenidor groe. Consonant que pot ser geminada. Lletra que representa la s sonora. 10. Setena lletra de l'alfabet. Recipient destinat a contenir diversos tipus de fem. Un avió sense a. 11. Alió amb qué s'embalen alguns.productes que comprem i que cal que siga mínim. L'altra paraula de les tres erres. Verticals: 1. En plural, el que no aprofita per a res. 2. S'anomertf ajxí el fet de comprar productes amb un embalatge mínim. 17. Vocal tancada. El nombre 1en xifres romanes. Antónim de maIbaratament. 18. Cent en xifres romanes. Material que es llanga al contenidor verd. La meitat de l'iris. 19. Primera lletra de l'alfabet. Capa de ¡'atmosfera que té ufi forat molt gran.LTFl T
    • 3 unitat REPASSEM H Classifica aquests substantius en la casella correcta segons com formen el femení. cosí turista metge mestre fuster cavall Afig -a Afig -na o -essa Canvia -e per-a Canvia rarticle És una paraula diferent Fes el mateix segons com formen el plural. calaix cadira temps cigró banc Afig -s Afig -ns Afig -os Canvia -a per -es Canvia l'artide €J Escriu tres substantius de cada tipus. Comuns Propis Individuáis CoMectius Concrets Abstractes ■ l Completa els buits amb les grafies s, ss, c, go z. Per damunt de la Terra hi ha una capa de ga.... d’o......ó que ens protegeix deis perillo.....o fcaig.... ultraviolats. Aquesta capa s’está destruint a causa deis gasos produits per Té......er hu­ ma. Aixó supo.... a una amena.....a per a la salut humana, per a les collites i per a la fauna. Els pparells d’aire condi.... ionat i els refrigeradors són els prin.....ipals productes amb aquests n s o s que utilitzen els con.... umidors. T he E a r t h W o rk s G roup . Manualpráctic de reciclatge. Blume Analitza la rima i fes el recompte sil-lábic d'aquestes dues estrofes. Binyes verdes vora el mar: ara que el vent no remuga, us feu més verdes, i encar Ifeniu la fulla poruga, Bjhyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster: sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Jo sep M a ría d e Sa g a rra (fragment) Explica els paral-lelismes que hi ha en el poema anterior. Escriu un sinónim i un antónim de cada paraula: tou resistent solucionar muntar sort Escriu el procés de reciclatge d'una botella de vidre. r
    • I«Viatges a Andorra el i cfarrer dissabte de cada I mes. Tel.675 05 14(Juan I Torras). I •Es busca Alna. Per- (duda voltants Monestir. ¡Es gratificará. Trucar al J «Nens espot, Tel.59348 |43, 9ja. T§y •Professor nadiu d 'a jfS j glós busca hab. en f pis a St. Cugat. Tel.61 21 06. (4 a 9 h. Vespré •Lloguer despatxc mobláis, serveis incité sos: centraleta teléforf fotocopiadora, fax, sf cretaria, sala de re| nions i projeccions, cf K l lir a ^*ats, af L’anunci de televisió -Ets tu, Vanessa? Agafa el berenar que tens a la cuina i vineícorrent, que veurem els vídeos una altra vegada. «Els vídeos una altra vegada! Em tor­ naré ximple de tants anuncis!», va pensar Vanessa. Resignada, va deixar la cartera en una cadira, va agafar la safata amb el berenar i es va dirigir a la sala. Sa mare ja havia engegat la televisió i ficava una cinta al vídeo. La mare va pitjar un deis botons del comandament a distancia. La cara de Mercedes va aparéixer a la pantalla, envaint-ho tot. Enquadrada en primer pía, la nena es llepava els dits mentre deía: «Saps per qué em Uepe els dits? Perqué he menjat CACATXUP!». Després la camera passava a enquadrar la nena en un pía sencer, cosa que per- metia veure-la asseguda a térra, voltada de nombrases mostres de les xocolatines CACATXUP, mentre se sentía la canconeta que ja era popular entre tots els nens i nenes: CACAlXUPfagradara, ^ n ^ 5 ¡¡it s e t í« a , fe . TyUp és elgueagradara C A C A T S ^ e^ ^ e ¿emanar malste%sparesnMsdea 4 Aquell dia era un divendres a la nit i tots tres sopaven. El pare mirava distretament el diari mentre sempassava una ració de delicies de mar precuinades, precisament aquelles que la nena de lanunci declarava que eren exquisides. «Dones el meu pare sembla que no pensa el ma­ teix», va pensar Vanessa, «i, és ciar, jo tampoc». -Tinc una sorpresa -va anunciar la mare amb la veu alegre. ^-Hmmm? -va grunyir el pare. -Avui sórtia al diari el que jo esperava des de feia tant de temps. Hi havia un anunci que demanava nens per a un espot de televisió. -I qué deia? -E| pare va semblar interessar-s'hi i va deixar estar el diari. Després va mirar Vanessa i una altra vegada la mare.- No deus voler ficar la teua fillg en algún afer daquests, no?
    • LECTURA4 unitat
    • O Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Quants tipus de text hi ha? • On sol aparéixer publi^atel primer text? • Quina relació tenen els dos textos? unitat 4 Analitza el segon text: j | l • On passa la historia? • En quina época? • Qui n'és el protagonista? • Quins altres personatges hi ha? • Qui conta la historia, un narrador o un personatge? Com ho has sabut? E Tria l'oració que explica millor el contingut del text narratiu i explica per qué. D Vanessa vol aparéixer en un anunci de la tele, per aixó insisteix a sa mare perqué l'ajude preparar-se. El dia que veu l'anunci en el diari, decideix presentar-se a la selecció. D La mare de Vanessa vol que la filia isca en algún anunci de la televisió, per aixó la prepara. I un dia, després de veure un anunci en el diari, la inscriu en una prova de selecció. Relaciona els dibuixos amb els tipus de pía que s'esmenten en la lectura. Pía sencer Primer pía El Qué opina cadascun deis personatges sobre el fet que Vanessa faga un espot per a la televisió? E Com continua la historia? Tria un possible final i escriu el text corresponent, tot afegint els diálegs que caiga, O Vanessa s'enfronta a sa mare i es nega a presentar-se al cásting. D Vanessa es presenta al cásting, la seleccionen i sa mare está molt contenta, pero ella no. D Vanessa es presenta al cásting, pero la rebutgen perqué la seua actitud no és natural. El Qué et sembla l'actitud de la mare de Vanessa? raonada en unes cinc línies. la teua opinió d'una manera
    • portamaletes manillar quadre coberta caden-j Exposar les qualitats d'un objecte Escolta una conversa telefónica i contesta aqüestes preguntes: * Qui són els participants en la conversa? * Quina relació hi ha entre ells? * Qui telefona a qui? • De qué parlen? Marca quines són les característiques de la bicicleta: D És d'alumini. O Els frens són segurs. G No té marxes. D És cómoda. D La cadena se n'ix fácilment. O Té suspensió. O És aerodinámica. D És roja. D Porta cistella. Observa les parts de la bici i digues quines altres característiques podría haver comentat la xiqueta. parafanq canvi de marxes pinyons llanda ¡ E Ara et toca a tu. Tria un objecte o un producte sobre el qual t'agradaria parlar per a contar-ne a algú les característiques. I □ un ordinador D una raqueta de tenis D una beguda refrescant K D el gimnás.nou del barri D una cámera de fotos G .....—mm.............. ... B Escriu una Mista de les característiques del producte que has triat. Per parelles, un de vosaltres será el qui fa la telefonada i presenta el producte i l'altre d qui escolta i s'hi interessa. Recordeu que heu de saludar-vos i acomiadar-vos com ho feu ¡normalment quan parleu per teléfon. En acabant, intercanvieu els papers. E Valoreu vosaltres mateixos la vostra intervenció. Comproveu si heu tingut en compte pquests aspectes. I • El receptor de la telefonada ha contestat correctament en despenjar el teléfon? » * L'emissortia saludat correctament Tinterlocutor a l'inici de la conversa? I • L'emissor ha exposat clarament les característiques del producte? I * El receptor ha escoltat pacientment sense tallar la intervenció del company? f • Us heu acomiadat com ho faríeu telefónicament?
    • Els determinants O Llig aquest text i classifica les paraules destacades on corresponga: Aquest migdia ma mare ha tornat a insistir en el tema de Panunci. Ja estic una miqueta farta d’aquest tema, pero no sé com dir-li-ho a ma mare. El pitjor de tot és que no para de comprar els productes deis anuncis que li agraden. I araja rnha inscrit en aquell cásting! No sé com ho faré per no anar-hi. Les meues amigues estarien molt il-lusionades, pero a mi no em fa gens de gracia. I si li ho dic a mon pare? Articles Demostratius Possessius j Els determinants són les paraules que van davant deis substantius i en concreten el sig- I nificat. Hi ha diverses classes de determinants: •Articles, que poden ser determinats (el, la, I', elsf les) o indeterminats (un, una, uns, unes). • Demostratius, que indiquen proximitat (aquest), distancia intermédia (eixe) o llunya- nia (aquell). • Possessius, que indiquen possessió (meu, teu, nostra...). • Numeráis, que, si indiquen una quantitat determinada, són cardinals (un, dos, tres...), i si indiquen el lloc que ocupa un.ésser o un objecte dins d'un grup, són ordi- nals (primer, segon, tercer...). • Indefinits, que expressen una quantitat indeterminada o imprecisa ^algun, molt, qualsevol, uns quants...). E l Subratlla els determinants d'aquestes oracions i digues si són numeráis o indefinits. La primera vegada que vaig anar al circ no hi havia massa gent. La mare de Vanessa vol presentar-la a quatre proves d'anuncis. Algún dia m'agradaria veure un estudi de gravació per dins. Aquest és el cinqué anunci que passen del mateix producte. A les rebaixes tota la gent es torna boja i no deixen cap pega de roba a les botigues. E l Escriu en lletra les xifres d'aquestes oracions. La 1a persona que entre a l'establiment tindrá un descompte del 25%. L'anunci de Mercedes és el 3r més vist de tots, amb 3.215 espectadors. La filia de Maria és la 5a en la prova de l'anunci, pero s'hi presentaren 276 xiquetes. El Subratlla els indefinits i digues si varien en genere i nombre o no. Cap anunci no pot obligar-me a comprar, -fr No vario en genere ni en nombre. Tots els productes han de teñir alguna garantía. M'agrada veure les pel-lícules en DVD, perqué no hi ha gens de publicitat. L'altre dia no hi havia prou beguda per a tota la gent.
    • 4 unitat ORTOGRAFIA p/b, t/d, c/g al final de paraula Escolta aqüestes parelles de paraules i digues quina lletra sona en cada cas. calb talp acord paret amarg mare Les parelles de lletres p i b, t i d, i c i g sonen igual al final de paraula. Per a escriure-les correctament, hem de teñir en compte aqüestes regles. * S'escriu pf t, c: -Després de vocal tónica: arrap, paret, anorac. ¡jDesprés de vocal átona o de consonant si les paraules derivades també tenen p, t o c. Exemple: esquerp -esquerpa, sort -sortejar, estómac -estomacal. • S'escriu b, d, g: -Després de vocal átona o de consonant si les paraules derivades també tenen b, d o g. Exemple: árab -Arábia, acord -acordar, amarg -amarga. 9 i tapar 4 covardia 4 5 Completa els buits amb la lletra que corresponga: Escriu de quina paraula deriven les següents: sangos 4 .......- verdor 4 .......................... ...colpejar -4.. verbal 4 ...... Ilobató 4 ________________ _embriagar camperol -4.... dentista -4 ..............................______ _grogor -4 ___................carranquejar p/b arra..... na..... Feli..... galo..... bul..... cor..... xaro..... destor..... arro..... prínce..... pol..... tom..... t/d aba..... go Alber..... áci..... óxi..... gela..... Ileopar..... se..... pál-li..... mora..... taü..... ñor..... c/g llar..... abri..... pessi..... fan/ dra..... difton..... re..... náufra..... cómi..... esófa..... ami..... ran..... [Llig aqüestes paraules, que són excepcions de la norma anterior. En acabant, tria'n tre i escriu una oració amb cadascuna. p/b Carib.Icub, tub, adob t/d c/g fred, Alfred, sud__ maq, ánec, cárrec, mánec, fástic Completa els espais buits d'aquestes oracions amb la consonant corresponent. IftrmarL^ i E d u a r h a n fet una bona amista...^^ lia iaia de Rober...^. beu l'aigua de ralju....,;,,^ [En caure el ba....., li eixí un líqui.....groguen..;.... del brag. La publicita.....^, d'aquell clu.....no m'ha convengu...... D í d a é s molt poru..¿yi va fer un geme.....en sentir un lladru.......
    • El text informatiu unitat 4 Et sona aixó del consum? Ets un gran consumidor de menjar, roba...? O, al contrari: prefeíeixes no fer cas deis anuncis i les modes i triar tu mateix alió que més t'agrada? ¡¡ INTRODUCCIÓ Totes les persones som consumidores i, per tant, la societat de consum ens afecta a tots igual. El consum naix amb lesser huma, és a dir, existeix des de fa molt de temps encara que actualment ha pres unes dimensions enormes, ja que hi ha una producció agran escala i una gran circulació de béns en el mercat. Constantment sofrim un bombardeig publicitari que ens incita a consumir, de manera que de vegades acabem consumint productes, béns i serveis sense la suficient capacitat crí­ tica per a poder triar. I ELS TEUS DRETSI ELS TEUS DEURES COM A PERSONA CONSUMIDORA^ Com a persona consumidora és bo que conegues els teus drets i les teues obligacions, així, com el funcionament de la societat de consum. El millor seria poder escollir independentmentde la pressió externa, que es basa sobretot en la publicitat. Els set punts per a saber si consumeixes bé o malament: / Consumeixes el que necessites o et manipulen per obligar-te a consumir? / Quan compres un producte, penses si realment val alió que estás pagantjL y Et será útil alió que compres? / Et deixes portar per la publicitat o compres perqué ho necessites? S Et deixes portar per la moda? y Compres impulsivament o reflexiones abans de comprar alguna cosaj y En el cas d'un servei, demanes la factura quan te l’han prestat? Si reflexiones abans de comprar un producte i només el compres quan realment el ne­ cessites; si només compres aquells productes que tenen un preu adequat i no aquells que tu creus que tenen un preu excessiu; si no et deixes portar impulsivament per les modes i la publicitat, és que consumeixes correctament. Si, al contrari, compres d'una manera impulsiva sense pensar si necessites o no aquell producte i sense comparar amb altres productes per a saber si el preu és adequat, és que consumeixes malament. Guia de salutper a joves. Generalitat de Catalunya (adaptació) Publicitat i
    • 4 unitat ANALISI DEL TEXT Marca les caselles correctes sobre el text anterior: * A qui va dirigit? D a tot el públic D ais joves O a la gent major * On el podries trobar publicat? O en un fu/Iet □ en Internet □ en un diari * Quina n'és la finalitat? □ informar □ convéncer O explicar A partir de la introducció, explica com están relacionades aqüestes paraules. consum consumidor publicitat Contesta els set punts per saber si consumeixes bé o malament i digues en quin deis dos grups de consumidors t'inclous. E ) El text está dividit en dues parts darament diferenciades. Pero, a més del títol, quins elements permeten distingir aqüestes dues parts? E Cadascuna de les dues parts del text es pot subdividir en unes altres. Completa aquest esquema: 1.Introducció 1.1................................. ........................ .... 1. 2 sai... _____ ____I ............... ¡api_________________3........... H ,..,..s..$£¡p... ■ 2.Els teus drets i els teus deures com a persona consumidora 2.1...................,........................................................................................' ........... 2. 2 ...:............................................¡ ¡ ¡ ¡ i . ... ... .... . 2.3.... ................................................ ........................ :.Í:.Lr.,L'.l ...^i..i...£ ... . 2.4. ......... .... ................................................................................................. H H A partir de la informació que ja tens, observa aquesta escena i exposa qué n'opines. Organitzeu un debat a la classe per a parlar del consumiste. Seguiu aquests passos: • Dividiu la classe en dos grups i trieu un secretan de cada grup. * Un grup defensará la publicitat i el consumisme i l'altre defensará el consum responsable i I criticará la*publicitat excessiva. • Prepareu bé els arguments que utilitzareu cada equip. # Elsecretan de cada grup ha d'anar anotant els aspectes més destacats que sorgisquen en I el debat i, en acabar, els dos secretaris en redactaran les conclusions.
    • VOCABULARI unitat 4 Polisemia i homonímia B Observa aquests dibuixos i escriu el nom davall: 0 Subratlla la paraula que es repeteix en aqüestes oracions i digues, en cada cas, a quina categoría gramatical pertany (substantiu, verb, determínant o preposició). Tinc mal de cap peí canvi d'oratge. No he trobat el jersei que buscava en cap botiga. En aquesta bossa no cap tot el que has comprat. Quan vages cap al centre, veges si trobes uns pantalons per a mi. El cap d'aquesta empresa és molt comprensiu amb els treballadors. El próxim cap de setmana volem visitar el cap de Sant Antoni. Les paraules que tenen més d'un significat s'anomenen polisémiques. Les paraules poli­ sémiques apareixen en la mateixa entrada del diccionari, pero amb diverses accepcions, i tenen la mateixa categoría gramatical. Les paraules que s'escriuen i es pronuncien igual pero no tenen cap relació de signifi­ cat entre si s'anomenen homónimes. Les paraules homónimes tenen diferents entrades en el diccionari i poden teñir una categoría gramatical diferent. 15A quin grup pertanyen les paraules de les activitats 1 i 2? Vés amb compte amb les paraules de l'activitat 2 perqué hi ha paraules deis dos tipus. IBSubratlla les paraules que es repeteixen en aqüestes parelles d'oracions i digues si són polisémiques o homónimes. En acabant, escriu una oració amb cadascuna. Arnau ens ha dit que es casa l'any que ve. Quan acabem les classes, véns a ma casa? No he trobat la clau. del problema. Aquesta clau que m'has donat no obri el pany. A la meua portería han posat bústies noves. En el partit de dissabte, cap jugador no va arribar a la portería. Martí no pot venir al cinema demá. Has tirat al fem el pot de vidre? El Escriu dos significáis possibles d'aquestes paraules i digues si es tracta de paraules polisémiques o homónimes. dent^ truita sa pilot gat puny 50
    • m Llig aquests anuncis: L'anunci M o n o p a t í. 2a má. Roda- ments rious. bon estat. Tel. 67 80 09 97. Uoguer. Hab. individual. Barri céntric. C o n n e x ió a Internet. Tel. 68 90 01 18. Classes particulars. Prof. d'anglés. Grups reduits. Preus e c o n ó m ic s. Horari flexible. Tel. 65 64 48 00. Comenteu entre tots: • Quines característiques tenen els anuncis anteriors? * On poden aparéixer publicats? • Quina finalitat té cadascun? Busca anuncis com els anteriors en la premsa i porta'Is a classe. Analitzafn les característiques i la finalitat. Els anuncis per paraules són textos curts que es difonen en la premsa escrita. Pretenen informar sobre vendes, lloguers, ofertes, demandes de treball, etc. Com que es paguen per paraules, solen donar molta informació en el mínim espai i, a més, s'hi usen abreviatures. El Copia les abreviatures deis anuncis anteriors i deis que has treballat en activitat 3 i escriu al costat la paraula completa. ^ 9 Observa ara l'anunci de la dreta explica els canvis que trobes entre aquest i el de l'activitat 1. ;Si I anglés no és el teu fort, has trobat la solucio. A les meues classes aprendrás la llengua de Shakespeare en grups reduits i en | horari que més et convinga. Telefo- na'm per saber els preus i veurás com no te n penedirás. Harry Witkins. 65 64 48 00 ■9Ara et toca a tu. Has de redactar dos anuncis: un per paraules i l'altre per a penjar al tauler del centre. Has de seguir aquests passos: * Pensa quina és la finalitat: D vendre D intercanviar ( J oferir LJ ......... * Tria el producte: D bicicleta □ cómics D classes O ....---------- . , * Redacta l'anunci per paraules, donant la máxima informació en el mínim espai. ecor a usar abreviatures. * Redacta l'anunci per al tauler d'una manera divertida. Mescleu i repartiu els anuncis per paraules i pengeu els altres altau,e^ ® *a de vosaltres ha de trabar al suro l'anunci que correspon a l'anunci per parau q
    • RACO DE LLIBRES unitat 4 Sebastian Darke, Príncep deis Bufons Philip Caveney Traducció de Caries Miró Col. «Esfera», 11 328 pág. Bromera, 2007 Llig aquesta ressenya i La ressenya observa'n les parts. Per a uivbufó professional, com Sebastian, no ser capa<¿ de fer riure ningú contant acudits és' un problema real- ment greu. Després de la mort de son pare, aquest jove mig elfi mig huma veu el futur tan negre que decideix partir cap a la rica ciutat de Queladont i guanyar-se el títol de «Príncep deis Bufons». No hi ha dub- te que un contador d’acudits sense gracia no és el protago­ nista al qual ens tenen acos- tumats les aventures de capa i espasa, pero igual que en Shrek o La princesa promesa, en Sebastian Darke, les lluites a mort, les bruixes malvades i les belles princeses es combi­ nen amb unes dosis denginy i de tópics trencats que fan del relat una delicia per al públic de qualsevol- edat. A més a més, aquesta historia original i atrevida conté humor i di- versió á cabassos! Philip Caveney (Gal-Ies, 1951) ha estudiat disseny grá- fic i s'ha dedicat al teatre, a la publicitat i al rock. Sebastian Darke éslaseuaprimeranovel- la per ajoves. Marta E st r elles B Llig aquests fragments de ressenyes i relaciona'ls amb la coberta del llibre a qué fa referencia cadascun. Justifica les relacions que has fet. Se'ns plantegen sis casos que caldrá resoldre, tot i que están plens de calaveres, fantasmes, amics invisibles, vampirs gallees, quadres misterio- sos o somnis esgarrifosos.______________________________________ Ens endinsarem en una historia en qué s'entremesclen els mites ances- trals xinesos amb les máfies modernes europees en una acció trepidant. Amb una fantasía desbordant, l'autor també barreja les llegendes amb l'época actual._________________________________________________ La magia, els somnis, la realitat i l'amor són el rerefons deis conflictes sentimentals que experimenten els protagonistes. L'acció transcorre en un bosc mágic on quatre joves enamorats viuran tota classe d'embolics. 0 Escriu una ressenya del llibre que estás llegint o de l'últim que llegires. 52 Una ressenya és un text breu sobre un llibre que n'exposa el contingut sense desvelar-ne l'ar- gument, amb la finalitat que puga atraure uns altres lectors. La ressenya indou una fitxa del llibre, el resum de l'argument, l'opinió personal i una informació breu sobre l'autor del llibre.
    • 4 unitat REPASSEM E S —FTotva comentar fa uns quants dies, exactament el dia del meu aniver­ sari. Quan vaig llegir aquell anunci en el diari vaig pensar que estava ■rvant ,de la gran oportunitat que buscava des de feia tant de temps. Podia teñir a labast de.la má la solució de tots els meus problemes. Perqué allá ho deia ben ciar: «Dupliquem totes les claus, amb mostra ásense». Era, sens ,dubte, el senyal que jo esperava. Pero una mica després ja rríhavia envait per segona vegada el desá- lim. Podia tractar-se d'algun manyá que exagerara per fer-se notar, ara pie hi haviatanta competencia ien qualsevolgran magatzemtrobes una scióde duplicació de claus. Com podia saber si eixa pista era bona? A g u stín F e rn á n d e z Paz. «No n'hi ha prou amb una clau» Contes perparaules. Editorial Cruílla , E Articles Demostratius Possessius Numeráis Indefinits Completa la graella anterior amb dos determinants més de cada tipus. Completa els espais buits d'aquestes paraules amb la lletra que corresponga. p/b col.... xaro..:.. tu..... ver..... cal..... arro.... mossára..... t/d pare..... ver..... fre..... se..... quietu..... absur... óxi..... c/g san..... dra..... amar..... cómi..... prole..... áne..... parafan.... Escriu de quina paraula deriven les següents: arrapada 4 ...................... albergar 4 .....dentista H teádesa ^ ............prodigar ^ ..........................................groguenc Hbadia ............draperia "4 1........................................ ......calba "4 ... Subratlla les paraules que es repeteixen en aqüestes oracions i digues si són bolisémiques o homónimes. El dentista m'ha arrancat un clau que em feia mal. Felip té molt bona planta. Malena és esquerrana pero menja amb la má dreta. El meu veí no para de clavar claus a la paret. Té una punxa a la planta del peu. A aquesta paret només li he donat una má de pintura. Amb eixa clau no podrás obrir la porta. D'aquella llavor, mira quina planta n'ha eixit. En aquesta partida qui va de má? Escriu un anunci per paraules per a intercanviar llibres, discos, DVD o jocs d'ordinador. ¡Explica qué és una ressenya i de quines parts consta. 53
    • El gran Ñadí (Arran d’una aposta amb els companys de classe, Ben en tradla caravana de Nicolau Bonjan, Pare Noel de professió. Allá s’assabenta de moltes cfüestionsQnte- ressants sobre el Nadal) -jumes setmanes abans de lultim Nadal ^va comencar en Nicolau-, de sobte van trucar a la Porta Blanca. Era un Trencanous gegant. Em va agafar peí coll, | anunciant que el Gran Consell del Nadal em demanava, E-E1 Gran Consell del Nadal? -va preguntar Ben. Tagrupació de tots els pares Noel. -El follet Barbadecuca va posar cara Pero només nhi ha un que hi té veu i vot: Gerold Geronimus Go- blynch. Des que aquel! pocavergonya mana al Pol Nord, les festes de Nadal s’han tornat tan dolces i enganxoses com una torrada de mel! -Ui, aquest Gerold és un llepa acabat! -va dir langel Matilde tremolant-. Va comprar motos de neu a tots els pares Noel i, deis rens, en va fer salami! Va con­ vencer la majoria de par^s Noel perqué no feren cas de les llistes de desitjos deis nens i només acceptaren encárrecs deis adults... que pagaren per endavant, és ciar. I la vetlaile Nadal ho reparteixen tot només tocant un botó. gBjEspantósfMra dir Bei entre dents. cara de Matilde s’havia posatiroj^ dlndignació.- Ex- ífollets.
    • Nicolau v|j|j3pirar. -Aquesta és la part més trista. Gerold va convéncer la majoria deis pares Noel que només els humans poden proporcioné regáis ais nens humangl Els va con­ véncer que els follets ja no servien per a aquesta feina. I ara els pares.Noel només porten joguines fetes de fábrica ais nens, -Pero no a tots els pares Noel els va agradar aquest nou Nadal -va explicar Bar- baarrissada. -Només en van ser set -va dir Matilde-. I un era Nicolau. Nicolau va assentir. -Set pares Noel que continuávem fent en secret el que sempre havíem fet. Els follets fe- ien els nostres regáis. Els ángels escoltaven els somnis deis nens i recollien els&£us desitjos, bis que no es poden realitzar amb diners. I llavors nosaltres set portávem regáis de Nadal íauténtics ais nens. Al cap dun temps Gerold se’n va adonar i van desaparéixer quatre pares LNoeli ados més els prohibiren que feren cap feina de Nadal. En fi... que només quede jo. Fins aquella nit, ja fa més dun any, que també van trucar a la meua porta. Em van posar a prova. pLallista d'ácusacions era més líarga que el meu brag. RComportament antinadalenc -va enumerar Barbadecuca-, molésties ais pares, destruc-1 ció de regáis, balls i cants sorollosos i estúpids sota un arbre de Nadal... ■BBúsf'il-legal de follets de Nadal -va continuar Tángel Emmanuel-, conspiració amb án- fels, desobediencia continua al Gran Consell de Nadal. m -Sí, i la pitjor acusació -va dir Nicolau- va ser que era incapag de distingir entre el nens R»ons i els nens entremaliats. Co rn elia Fu n k e. Quan el Pare Noel va caure del cel Edicions Bromera
    • COMPRENSIO >Y unitat 5 ID Explica qui són aquests personatges de la lectura, una oració per a definir a cadascun. Nicolau Bonjan L'ángel Maflde Ben L'ángel Emrrc Gerold Geronimus Goblynch El follet Bai m Contesta: • Qui és el personatge principal? • On passa la historia? • Creus que és real o ficticia? Per qué? E Ordena aquests fets de la lectura tal com passaren realmenl E-) Nicolau Bonjan és acusat de comportament antinadalenc, entre áltres caawp^. E j Van desparéixer quatre pares Noel i dos més no es podien dedicar 2 liestomes de Nadal. pares Noel només porten joguets fets de fábrica ais xiquets. vGeroId Geronimus Globlynch mana en el Gran Consell de Nadal. Gerold ha substituít els rens per motos de neu. J3et pares Noel continuaven fent la faena com abans. L eIs follets feien els joguets que els pares Noel portaven ais xiquets. ( ~ IeIs follets recollien els somnis deis xiquets i els pares Noel portaven regáis de Nadal au- téntics ais xiquets. m Q< □ a Q ElComenteu entre tots quines són les diferéncies entre el Nadal que proposa Gerold i el que defensa Nicolau Bonjan. Qui us pareix que té raó? Justifiqueu la vostra opinió. E Marca amb una creu l'escena que representa millor el que es conta en la lectura i justifica la teua elecció. * © Regina Kehm E Qué contará Ben ais seus companys de classe quan isca de la caravana del Pare Noel? Imagina-ho i escriu el diáleg.
    • 5 unitat Fem un Escolta el nou himne de Nadal que ha compost Gerold Gobiynch i expressa qué et sembla el que s'hi diu. El A banda deis regáis, les festes de Nadal están farcides de tradicions. Comenteu en grup quines són les coses que se solen fer en aqüestes dates. tu, qué en penses? Expressa davant deis companys del grup quina és la teua opinió sobre les festes i les tradicions de Nadal. E l Després de saber les opinions de cadascun, és l'hora d'organitzar un debat sobre les Itradicions nadalenques. Pero, qué en sabeu, deis debats? Contesteu aqüestes preguntes: I • Qué és un debat? I • Quantes persones hi poden participar? • Hi han de parlar tots alhora? Per qué? • N'heu vist algún? On? • Heu participat en algún debat? De quin tema tractava? • Considereu que són positius els debats? Per qué? Explica qué signifiquen aqüestes paraules i expressions relacionades amb el debat. Si ho jpessites, pots consultar el diccionari. moderador torn de paraula argument réplica respecte Per a fer el del^at, seguiu aquests passos: • Organitzeu la classe en dos grups, segons quines i són les vostres opinions sobre les festes de Nadal. * Trieu'Ciña persona que faga de moderador, és I a dir, que propose temes de discussió i que I s'encarregue d'organitzar els torns de paraula. * Cada grup heu de reunir-vos préviament a fi de [ comentar els aspectes sobre els quals voleu opinar. • Feu el debat, tot respectant els torns de paraula I que assigne el moderador. Comenteu les conclusions a qué heu arribat. [Valoreu el debat tenint en compte si cada ha defensat correctament la seua opinió i ha ¡Ctat el torn de paraula. debat és un diáleg que mantenen dues persones o més amb opin I En un delDat cal argumentar l'opinió, respectar la deis alths Iraula que assigne el moderador, qui, a més, és l'encarre discussió. 57
    • L'adjectiu: génere, nombre i grau O Completa cada casella amb dos adjectius de la lectura que estiguen en el génere i el nombre que sindica. Masculí Femení Singular Plural Escriu el superlatiu d'aquests adjectius de les dues maneres possibles. felig gran blanca aspre grossa amarg Subratlla els adjectius d'aquest text i analitza'ls morfológicament, com en l'exemple. |Marcel i Arma són bessons. Són tan alts com son ; pare i primíssims. Sempre porten pantalons ampies j i camisetes blanques. Anna és més rossa que Marcel i, encara que és simpática, Marcel és més graciós. Tenen una germana menuda que és molt diferent. alts: adjectiu masculíplural en grau comparatiu d'igualtat. L'adjectiu és la paraula que expressa una qualitat o un estat del substantiu. Concorda en génere i nombre amb el substantiu al qual es refereix. La qualitat que expressa un adjectiu pot estar en tres graus: • Grau positiu: indica una qualitat del nom (dolg). • Grau comparatiu: pot ser d'igualtat (tan dolg com...), de superioritat (més dolg que...) o d'inferioritat (menys dolg que...). • Grau superlatiu: expressa una qualitat en el grau máxim possible (dolcíssim, molt dolg). m Subratlla els adjectius d'aquestes oracions i indica en quin grau están. El germá de Pere és més alt que jo. Les vacances de Nadal són tan llargues com les de Pas- qua. Enríe ha trobat un cadell de gos blanquíssim. En el sopar de Reis els xiquets estaven molt emociónats. Les estrenes del iaio han sigut més abundants que les deis oncles. E l Observa el dibuix de la dreta i escriu cinc oracions en qué apareguen adjectius en diferents graus.
    • 5 unitat ORTOGRAFIA g.j. tg ¡tj Llig i escolta aquest text i fixa't com es pronuncien les paraules destacades Dijous que ve ens ajuntem tota la familia per celebrar el Nadal. Cadascú ha de portar un plat preparat i així no maregem tant la iaia Júlia. Mon pare i jo farem formatge fregit amb melmelada i ma mare i el meu germá Lluís prepararan una mousse dexocolate ben esponjosa per ales postres. L’oncle Jesús, que és del Verger, diu que desviará el trajecte fins a Dénia per dur gambes de la Ilotja. Ens haurem dafluixar la corretja deis pantalons! Si fa bon oratge, després de diñar anirem a passejar per la platja. © Completa la regla: I • Escrivim g o tg davant de les vocals....... , ........Exemples:.............................. .... • Escrivim j o tj davant de les vocals , ......., ........Exemples:........................... I * S'escriu j i no g en els grups -jecc- i -ject- (objecció, ) i en unes quantes paraules com , majestat, jeroglífic, jersei... • Els dígrafs tg i tj només poden anar entre vocals. Completa aqüestes paraules amb la grafía que corresponga. g/j .....ulivert sa.....olida .... endre ma.....estuós sub.... ecte .... erani ve.....etal .... uliol má.... ia ob.....ector tg/tj gara....e alio.... ar •fe.... e desi.....ós homena.....e pa.... e lie.....or carrua.....e cali.... a massa.... ista P Conjuga el present d'indicatiu d'aquests verbs. Has de teñir en compte els canvis íortográfics. menjar desitjar assajar jutjar Jo menge Tu desitges Ell/ella assaja Nosaltres jutgem Vosaltres {Ells/elles L~> -...- Completa els espais buits d'aquestes oracions amb g, j, tg o tj. I. ..osep i ..^.Jsela treballen d'en.....inyersa l'a.....untament. El meu ...^..ermá ha demanat ais Reis molts.....oguets. Vull comprar-me un relio.... e nou amb els diners de les estrenes. m...oel se'n va demá de via.....e al.....apó i encara no té l'equipa.^,...e fet. 59
    • LITERATURA untta,s L'estructura del conte De com les bésties, la nít de Nadal, van gaudir del do de la paraula 60 Tot va comentar la nit de Nadal. Com sabeu, després de náixer Jesús, m nto gpnt es va trobar allá, al portal: pastors, llauradors, pescadors..., gent de tote efe edats i cultures; homes i dones, xiquets i xiquetes... tothom li volia oferir p csents i rollen veure la criatura que feia tant de goig. I no sois aixó, sinó que també'vanportarani- mals de tota mena que de segur podien ser dalguna utilitat. La gent, després dadorar Tinfant, de cantar nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar doble ració de menjar perqué també do- gueren celebrar la vinguda al món de Jesús i, cansats per la llarga jomada, sen van anar a dormir. Va ser aleshores que els animals, ben desperts, contents í farts, es van posar a cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar. El gall es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure que el bon Jesús dormia plácidament, va cridar: «Quiquiriquic!», que volia dir: ‘Jesús és ací!! El bou esva algar de térra iva dir: «Buuuuu?!», quevolia dir: ‘A oooon....?!! Els ocells, que no deixaven de voleiar, deien: «Tit ti-ti-tit!», que volia dir: ‘És cap ací!! Els corders, que eren al voltant del bressol i feia esto­ na queja elveien, pregonaven: «Be beee!», quevolia dir: ‘Está bé!! Els anees, que en aquell moment eren dins duna bassa dalla al costat, en sentir la noticia, van eixir xisclant: «Cuac-cuac-cuaaac!», que volia dir: ‘Jo vull anar!! Els pores, que en aquell moment eren ben bruts al mig del fang, en saber que els anees hi anaven, feien: «Nyeonyec!», que volia dir: ‘Jo també!! Les gallines, ben estarrufades i presu- mides, en veure els pores daquella manera com anaven, van protestar: «Coc-co- . rococ-corocoooooc!», que volia dir: ‘Cal que primer us renteu amb sabó!! I Tase, que estava al cas de tot el que passava, quan vaveure els pores que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits, ex- clamava: «Ihó, ihó, ihó!», que volia dir: ‘Aixó, aixó!! Quan van ser tots al voltant de Tinfant, un gat, emo- cionat per tota aquella imatge, deia dolgament: «Méééuuu!», que volia dir: ‘MireuÜ I el gos, valent com ningú, davant del xiquet va afegir: «Gr-grr- grr-nyec!», que volia dir: ‘Ai de qui gose tocar-li un pélÜ I així, els animals, van passar tota la nit de Nadal, vetlant el son de Tinfant Jesús. I encara ara hi ha molts d'aquests ani­ mals que parlen i diuen*el mateix en record daquella gran nit. C o n t é p o p u l a r
    • 5 unitat ANALISI DEL TEXT Un conte és una narració generalment breu cTuns fets reais o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Els contes están estructurats en tres parts: • Plantejament: en qué es presenten els personatges i se sitúa l'acció en un lloc i en untemps. • IMuc: en qué es planteja l'acció que ocorre ais personatges. • Desenlia^: en qué es resol la situació. Fes un resum del text anterior a partir d'aquestes paraules. Nadal animals gent cantar vetlar parlar Escriu en les bafarades qué diu cada animal en veure l'infant. © Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • On passen els fets? • La historia és real o fantástica? Per qué? • En quina época se sitúa l'acció? * Qué pretén explicar el conte? • Qui són els personatges? * Qué vol dir que és un conte popular? H Analitza l'estructura del conte i justifica-la. El plantejament va de la línia...... a la línia....... , perqué................ .....________ _.........W El nuc va de la línia...... a la línia....... , perqué........ ....... I.il|lÍÍIBÉ^g^ El desenlia^ va de la línia...... a la línia....... , perqué..... ... ......................................... E Observa de quina manera poden dassificar-se els contes i marca amb una creu quin tipus de conte és el que acabes de llegir. Segons el destinatari: O infantil D juvenil Od'adults Segons ej tema: D d'aventures D de misten D fantástic D real Segons l'autor: D anónim D popular D d'autor conegut O Els contes populars formen part de la tradició deis pobles i passen de pares a filis grácies a la llengua oral. Per aixó, moltes vegades hi ha versions diferents d'un mateix conte. Fes la teua propia versió d'aquest conte canviant o afegint els animals que hi apareixen i el que diuen. 61
    • VOCABULARI unitat 5 Copia les paraules destacades i pinta del mateix color la part que es repeteix. Una paraula primitiva és la que no deriva de cap altra. Si afegim un prefix o un sufix a una paraula primitiva, obtenim una paraula derivada. Totes les paraules derivades que provenen de la mateixa paraula primitiva formen una familia léxica. En una familia léxica la part que es repeteix s'anomena arrel o lexema. Els prefixos i els sufixos són els morfemes derivatius. IB Agrupa les paraules de la llista per a formar famílies léxiques. En acabant, pinta de roig el lexema, de verd els prefixos i de blau els sufixos. mariner ressol nugar solejar submarí ' sol mar ultramar solana nuc maregassa asolar nugós nugada maror assolellat desnugar nugassa E l Encercla la paraula intrusa en cada familia léxica. En acabant, escriu quina és la paraula primitiva de cada familia. papereta, paperassa, empaperar, parerera, papessa arrosser, arrossegar, arrossar, arrossada, arrossaire pedrería, desempedrar, pedruscall, peduncle, pedrera El Escriu una paraula amb cadascun deis morfemes proposats. Morfemes derivatius Prefixos Sufixos in-:........................... .... -aire: anti-:................................ -eria: re-:............................... -etud: ................ Paraules primitives i derivades ¡saijo estic acusat 2comportament antinadalenc. v r No ho se, al ^ carrer no hi ha ambient nadalenc. Enguany será com¡fúltim v Nadal? A I escola si que hem cantat nadales. 62
    • 5 unitat EXPRESSIO ESCRITA El diáleg. Estil directe i estil indirecte 1 Llig aquest text i marca quina és la part que conté diáleg i quina és la que conté Piánració. A ca David celebraven més el dia de Nadal que el dia de Reis. La seua germa- £lgeíU< fea fusanna, com cada any, va dir que aquella vegada no pensava menjar ni una mica de torró. Pero després, Susanna no es va poder resistir. I ^leu, xica, beu, que amb tant de torró potser tennuegarás -li deia son pare. Tothom reia i la pobra Susanna es disculpava per no haver complit la promesa. . -Ja ho sé que no ríhauria de menjar tant, pero és que són tan bons. -Menja, Susanna, i deixat de favades, el dia de Nadal sempre ha sigut per a ¡Snrtar, i si t agraden els torrons, no te’n prives -li va dir Fávia Mercé. Enguany em sembla que són més bons que lany passat, no? Que els heu comprat en una [pitra botiga? -va preguntar Susanna. m i ací, Davidva mirar el pare i li va dir que aquell comentan, Susanna, també el feia cada any. David Ne l -lo . Elgeni de la bicicleta. Editorial Cruílla (adaptació) En un conte o en una novel-la pot haver-hi narració, si parla el narrador, i diáleg, si inter- venen els personatges. El diáleg deis personatges es pot presentar de dues maneres: ■ * Estil directe: apareixen reproduí'des les paraules que diuen els personatges. Els di- I álegs en estil directe es presenten per mitjá del guió (-). També s'usa el guió per a [ separar els comentaris del narrador, després de parlar els personatges. I * Estil indirecte: el narrador conta el que diuen els personatges. ■ Copia en el quadern les dues mostres d'estil indirecte que hi ha en el text anterior. ■Transforma el text de l'activitat 1 de manera que apareguen tots els diálegs en estil bUrecte. I Observa aquesta vinyeta i escriu, en forma de narració, el que passa. Usa l'estil directe per a les intervencions deis personatges. ©Picanvol.«Ot,elbruixot».RevistaCavallFort,núm.1083
    • JOCS DE LLENGUA kT unitat 5 Cangons de Nadal Llig i escolta aqüestes nadales. El desembre congelat El desembre congelat confús es retira; abril de flors coronat tot el món admira. Quan en un jardí damor naix una divina flor, d’una ro, ro, ro d'una sa, sa, sa d'una ro, d'una sa, d'una rosa bella, fecunda i poncella. El mes de maig ha florit, sense ser-ho encara, un lliri blanc tot polit de fragancia rara que per tot el món se.sent de llevant fins a ponent i que amb dol, dol, dol, i que amb <¿u, $u, gu, i que amb dol, i que amb <¿u, i que amb dolgura dóna gran ventura. El primer pare causa la nit tenebrosa que a tot el món ofusca la vista penosa, mes en una mitjanit brilla el sol qüe n'és eixit d'una be, be, be, d'una lia, lia, lia, d'una be, d'una lia, d'una bella aurora, que el cel enamora. Arribaren els tres reis amb molta alegría adorant el rei del cel en una establia, oferint-li tres preserits, com són or, mirra i eñcens a la Ma, Ma, Ma, a la re, re, re, a la Ma, a la-re, a la Mare pia, la Verge Maria. El trinen Per damunt la neu lleuger dalt dun trineu, pels camps córrec rabent, alegre i somrient, fent dringar els cascavells com argentins joiells res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu. Ding, dang, dong, ding, dang, dong, dringueu sens parar; anar amb trineu és divertit tant de dia com de nit. Tot cobert de neu llevat del nostre cor, per aixó ara cantem tots la cangó del trineu; i volé la il-lusió amb aquesta cangó i així de molt bon grat s'aferme la nostra amistat. Ca n ^ó p o p u l a r E j Per parelles, analitzeu la rima d'aquestes nadales. IBQuines altres nadales coneixeu? Feu-ne un recull preguntant ais pares i ais iaios o consultant en Internet. 64 Ca n ^ó p o p u l a r
    • 5 unitat REPASSEM Explica qué és un debat i per a qué serveix. Escriu els tres graus d'aquests adjectius: noble curt blanc ampie Utza morfológicament els adjectius d'aquestes oracions: ¡Pescóla hem decorat les aules amb arbres naturals. jtóany hem passat unes vacances divertidíssimes. tcasa, els regáis de Nadal són més bons que els de Reis. una oració amb cada grau deis adjectius següents: í láiteressant amable cómoda acollidor pa els buits amb g, j, tg o tj. Bit de Nadal hi havia molts animals salva.....es. ^^■_.entina, les vacances d'estiu són al mes de.B :ener. losep i .....esús són ..ermans bessons. Ubi tía .....úlia s'allo,...,^ssí.ará en ma casa fins a l..... uliol. .....idors de l'a..... untament serán Ses Ma..... estats d'Oríent. ■Rpiica quines són les parts de l'estructura d'un conte i qué inclou cadascuna. jEsoriu la familia léxica d'aquestes paraules primitives. Si cal, consulta el diccionari. porta paper Mil I Separa el lexema deis morfemes en ^Kestes paraules. ipastissera intransigent cangoner rellotgeria subcampionat ■ De quines dues maneres es poden ^H^ntar les intervencions deis personatges ¡mun a narració? Explica-ho. Bpscriu un conte, que pot ser inventat ■ ser un que conegues, respectant-ne ^^ «ctura i incorpora les intervencions personatges en estil directe i en estil fcte.
    • . Com es fa una pizza Aquesta pizza es fa duna manera rápida i fácil. Ací veurás com es preparen la pasta i la salsa, i també trobarás idees per a farcir-la. Amb aquests ingredients podrás fer dues pizzes de 10 cm de diámetre. Ingredients Per a la pasta Per a la salsa • 150 g de fariña amb rent • 1 ceba menuda • 40 g de mantega • • 1 llanda menuda de tomaca fregida • 3ojL cullerades de llet * 1 cullerada de puré de tomaca 9 Dugae iormatge rauiat * una mica ae sai - * una mica de sal • una mica de pebre Com es prepara la salsa Jt Posa el forn a 220 graus. Pela la ceba, després talla-la per la meiíat i pica-la finament damunt la fusta. 2. Posa la ceba picada dins del casset. Afig-hi la tomaca, el puré de tomaca, la sal i el pebre i barreja-ho tot bé. 3. Cou la mésela a foc lent durant 15 minuts, i vés reme- nant-la de tant en tant. Després apaga el foc i deixa que es refrede. BSTRIS B E C O T ^ Cassópetit I Bol . J f i Y Cullera defusta Corro de pastar | | | | | l Ganivet Ratlladora r---------- =* de formatee Ganivet esmólat Fusta de tñnxar Safata d’enfornar
    • LECTURA Com es fa la pasta 1. Mentre es cou la salsa, prepara la pasta. Posa la fariña, la sal i la mantega dins del bol. Talla la mantega a bocins. 2. Barreja els trossos de mantega i la fariña amb la punta deis dits, fins que la mésela tinga Taspecte de molles de pa. 3. Afig el formatge ratllat i la llet a la mésela de fariña. Barreja-ho tot bé, fins a obtenir una bola de pasta suau. 4. Divideixla pasta en dues parts i fes unabola amb cadauna. Aplana cada bola de pasta amb el corro, donant forma de cercle duns 10 cm de diámetre. 5. Posa els dos cercles de pastaala llanda o safata denfornar préviament untada. Cobreix-los amb la salsa de tomaca, i escampa-la uniformement fins a les vores amb una cullera. 6. Decora les pizzes. Posa-Ies al forn durant 15 o 20 minuts, fins que les vores estiguen dau- rades. Una vegada que tingues la base de les pizzes pots decorar-les, abans de coure-les, amb qualsevol deis ingredients que et suggerim tot seguit. Intenta fer aqüestes que et proposem o inventa-te’n de noves. Ingredients • Olives negres • Pernil dolg tallat a tires • Formatge ratllat • Tires de pimentó o pebrera * Rodanxes de salsitxa • Xampinyons tallats a lamines * Dacsaopanís • Llenques de formatge retallades Llenques de formatge Xampinyons tallats per a les orelles H e l e n D r e w i A n g e l a W i l k e s Elgran llibre de cuina per a tu. Editorial Molino (adaptació) |Pimentó verd per a [la boca iel bigot negres Mitges olives Formatge ratllat
    • Quin tipus de text és la recepta de la página anterior? Marca la resposta ijustifica-la. □ narratiu Dinstructiu □ descriptiu □ explicatiu Contesta aqüestes preguntes sobre el text anterior: • De quantes parts consta? • De qué parla cada part? • És important seguir els passos d'una manera ordenada? Per qué? • Les imatges aporten informació o són merament decoratives? Per qué? Escriu el verb de la lectura que es relaciona amb cada dibuix. •rdena aquests dibuixos segons els pass#s que s'han de seguir per a fer la pZZdí © Expressa la teua opinió: * Qué és més fácil de fer, la salsa o la pasta? Per qué? * Quina pizza deu estar més bona, la de la recepta o la que pots demanar per teléfon? Per qué? * Quina de les opcions triaries per a decorar una pizza? Per qué? II Explica qué volen dir aqüestes expressions de la lectura: tallar a tires tallar a lámines tallar a bocins Henea E Pr»p«sa una altra manera de decorar les pizzes. Escriu la llista d'ingredients necessaris i fes-ne un dibuix.
    • 6 unitat EXPRESSIO ORAL Dissenya un cartell per a la porta del restaurant en qué aparega el menú. Triar un menú Escolta aquesta conversa entre un cambrer i una dienta d'un restaurant. Contesta aqüestes preguntes sobre el que acabes d'escoltar: • A quina menjada del dia o ápat correspon la conversa, al desdejuni, al diñar o al sopar? Com ho has sabut? • Quina relació hi ha entre els dos personatges? • Qué et pareix el menú que proposa el cambrer? • I el que tria la senyóra? • Quins plats hauries triat tu? Per qué? El Per parelles, prepareu el menú de l'endemá per al mateix restaurant. Oferiu quatre opcions per a cada plat, procurant que hi haja varietat: carnf peix, verdura, etc. ■■ I B Representeu, per parelles també, l'escena del restaurant amb el vostre menú. Un de vosaltres fará de cambrer i l'altre, de dient. En acabant, intercanvieu els papers. M Valoreu vosaltres mateixos la intervenció que heu fet a partir d'aquests aspectes: * Heu parlat d'una manera adequada a la situado de comunicació? * Heu respectat el torn de paraula de cadascú? * El cambrer ha presentat el menú correctament o ha dit massa de pressa el nom deis plats? * El client ha fet la tria en un temps adequat o ha dubtat massa? * La relació entre els dos personatges ha sigut cordial?
    • GRAMÁTICA unitat 6 El verb: conjugació, nombre i persona Llig aquest text i subratlla'n els verbs. Qué és la dieta mediterránia? És Falimentació que consumim des de sempre i que constitueix un deis nostres valors culturáis més importants. Con- sisteix en un model alimentari variat i equilibrat que es caracteritza peí consum elevat de fruita, verdura, cereals, llegums, peix, olivegetal (sobretot doliva), ingesta moderada de productes carnis i lactis, ous i dolaos, i lus relativament baix de greixos sólids com la mantega. aEl verb és la paraula que expressa accions o estats. Els verbs s'agrupen en tres conjuga- cions, segons les terminacions: * * Primera conjugació: els que acaben en -ar (cant-ar). * Segona conjugació: els que acaben en -re o -er (perd-re, tém-er). * Tercera conjugació: els que acaben en -ir (dorm-ir). Les formes verbals están formades per un lexema (cant-), que és el que aporta el sig­ nificáis i per un morfema (-ávem), que indica la persona, el nombre, el temps i el mode. G Subratlla els verbs d'aquestes oracions, separa'n els lexemes deis morfemes i digues a quina conjugació pertanyen. Els pares de Lluís compraren un restaurant italiá. Demá diñaré a ca la iaia. ^ La manera de menjar influeix en el carácter de les persones. No begues tanta aigua a les menjades. IBCopia i completa la graella per a analitzar les formes verbals de les oracions anteriors. compraren Nombre Persona Singular Plural Primera Segona Tercera X X 19Escriu, en present, les formes verbals següents: Primera persona plural d'un verb de la tercera conjugació. Tercera persona singular d'un verb de la segona conjugació. Segona persona singular d'un verb de la primera conjugació.
    • La ele geminada (l-l) .0 Llig aquest text i subratlla les paraules que porten Igeminada (I-I). Marcel-la té aMérgia al peix i alabresquilla. Al menjador del col- legi no li n serveixen mai. Ala classe han col-locat un cartell amb les al-lérgies de cadascú, per a evitar possibles problemes. Pere no pot beure llet, Cristina no pot tocar la tinta de les aquarel-les, Martí no pot ni olorar els kiwis... Jo no estic en la llista i em fa molta iMusió ser deis pocs que no té aMérgia a res. E Consulta el diccionari, si cal, i escriu exemples de les regles d'ús de la I geminada. ■Bjj La I geminada (l-l) és el signe que representa el so allargat de la I en la pronunciado. S'escriuen amb l-l: * Les paraules que comencen amb al-l-, col-l-, i roiH-. Exemples: * Les paraules que acaben en -el-la, -il-la i els seus deriváis. Exemplea:................... * Altres paraules cominstallar, intel ligent, anul lar, satéMit... Escriu les paraules que corresponen a les definicions proposades i, en acabant, escriu oració amb cadascuna. 6 unitat m * una ORTOGRAFIA Arreplega de coses d'una classe determinada, especialment de coses d'art, de ciéncia, etc. Període de mil anys. Alegría, entusiasme, que s'experimenta amb l'esperanga o la realització d'alguna cosa agradable. Preparat de fulles de til-ler, molt utilitzat en infusió. Embotit gros fet amb cam de porc i de bou, picada i mesclada amb daus xicotets de sagí. ElCompleta aqüestes paraules amb I, I I o II. Consulta el diccionari si ho necessites. crista.... crista.....í meta.... meta...,..ic para... e.... a carte ..li/' carte....ista mi.... mi....er • se....ecció mi.....ésima heptasL...ab cé....u.......a pá„.id inte....ectua.... E Completa aqüestes oracions amb una de les paraules proposades: anul-lar pupilla caravel-la Sal-lustiá BruseMes caviHar cristal-lí excel-lent il-legal Al museu del.mar hi ha dues ..del seglexvu M'han dit que.han........... ...el gol que marca Francesc en el partit de dissabte. He - . . .... molt la decisió d'anar a viure a .................. La............ i el...'.............. són dues parts de l'ull. J _______considera ¿ .......... I'........ ^ .... que li han negat en l'examen d'accés.
    • ALTRES TEXTOS unitat 6 El cómic p e s fíá c U d I N'ESGAMPA PERTéJTARREU SI GIRA ÉLVENT, SOMMORTS CAL GíUE HIVAJA A PARLAR VES AMB COMPTE, MANU — r r — L magni'f ic / g l E5TJ£ SEGURA QUE E$TAP$ M GONTEMTOEVENDRE'NS-EN/ I EL MEU RAVE NOERA VEROURA POTSER?/ ti,ARA QUE HIPENSE 5ENY0R, VALENT/?/ MIRA* VEUS EL QUE ET* DEIA? LI PODRIA DIR UNA COSA i . SENYOR VALENTI? Guió: Je a n -Y v e s F e r r i - Dibuixos: M a n u L a r c e n e t Adaptado: M e r c é C a n e l a El cómic és un text narratiu en qué, a més de les paraules, són molt importants les imatges. v e r d o r ?
    • 6 unitat ANALISI DEL TEXT B Explica amb les teues paraules el que passa eñ les vinyetes del cómic. El Contesta aqüestes preguntes sobre el cómic: * Hi ha un narrador? * Quins personatges hi apareixen? * Qué fa cadascun? * On passa l'acció? * En quin temps creus que se sitúa? E Explica els avantatges i els desavantatges d'aquestes qüestions que es tracten en el cómic: * Menjar verdura. * Usar pesticides en els conreus. 15Explica els recursos que s'usen per a crear comicitat en la vinyeta 5 de «La verdura». E l En les vinyetes d'«Els pesticides», apareix el text deis personatges, pero aquests no apareixen dibuixats. De quina manera sabem de qui es tracta i qui parla en*cada cas? El La historia que conta el cómic no está completa. Moltes vegades els dibuixants van lliurant les tires setmanalment a fi de deixar la historia en suspens. Inventa la tira cómica anterior i la tira cómica posterior per a contextúalitzar la historia. E Canvia el text de les bafarades de les tres primeres vinyetes i crea una historia nova incorporant-hi tres vinyetes més.
    • VOCABULARI unitat 6 Paraules compostes B Observa aquesta cuina i numera les paraules segons el nombre que té cada objecte en el dibuix. ] llevataps CD trencanous □ ] llavaplats CD torcaboca □ torcamans esclata-sangs O furgadents CD obrillandes / Les paraules compostes están formades per dues o més paraules simples. Les paraules compostes s'escriuen juntes i sense guionet, excepte en els casos següents: • Si la primera paraula és el nom d'un punt cardinal (sud-africá, nord-oest). • Si la primera paraula acaba en vocal i la següent comenta per r,so x (escura-xi- meneres, esclata-sang). • Si en llegir.les dues paraules es pot produir una lectura errónia (Mont-roig) o la pa­ raula primera porta accent (má-llarg). • En els numeráis, entre les desenes i les unitats i entre les unitats de centena i la pa­ raula cents o centes (vint-i-quatre, quaranta-set, tres-centes). E Relaciona les paraules de les dues columnes per a formar paraules compostes i, en acabant, escriu quina és la categoría gramatical de la paraula resultant. Substantiu ferro aigua boca Substantiu boca panxa peí Substantiu Paraula composta mánega - neu carril Adjectiu Paraula composta contení molí roig Adjectiu físic agre blau Verb trencar parar tallar Adjectiu Paraula composta dolg grana químic Substantiu Paraula composta xocs caps papers Escriu tres paraules.compostes amb guionet i redacta una oració amb cadascuna.
    • 6 unitat m EXPRESSIO ESCRITA La recepta B Llig aquesta recepta: Flaó Ingredients Per a a la pasta (panoli) _______ Per al farcit * nr>litra d’oli__________________* ♦-mi-g-Utf^-d’aiguaíd^íit-ariiisat— » 300-g-de-sttcre---------------*- * la faTinarqrre^dmetai^TOescta ♦ * canellaénpols un quilo de brull -o-brossat— -800-g-de-suere— ~400~gifametfe[ mólta molt fina“ Preparacfó Pastem fins que es quedFbenTina i homogénia la barreja dbfi, aiguardent, sucre i fariña. Dividim la pasta en hpletes i les aplanem amb el corro. Introduim en el centre de la coqueta una bona cullerada del farcit, que també haurem barrejat bé, a part. Tanquem la-coca-formant-un pastissetiarrissem les vores formant un cor^~ donet. Espolsem per damunt-eaneUari-sucrei-coem al forn 15 minuts a 20Gp*G^No- senganxaperqué la pastadu oh:— ---- EMi±,iJhEiLJ^La-Mastrax-umaJEdicions-Bmmej:aL E Contesta aqüestes preguntes sobre la recepta: • De quantes parts consta? • Quants passos c^l seguir en el procés d'elaboració? ►Quins estris de cuina fan falta per a preparar la recepta? ►Quina forma verbal predomina en el procés d'elaboració? Una recepta de cuina és un text instructiu que consta de dues parts: * La llista deis ingredients, en la qual han de figurar les quantitats exactes de cada producte. * El mode de preparado, en qué es detalla cada pas amb el verb en imperatiu o en primera persona de plural del present. © Quins plats coneixeu? Comenteu entre tots quines receptes soleu preparar a casa, sois o en companyia deis pares, i expliqueu ais companys els processos que soleu seguir. E Tria un deis teus plats favorits, investiga en Internet o pregunta ais pares i escriu-ne la recepta. Si vols, pots afegir fotos del procés per a il-lustrar el plat més bé. E Amb totes les receptes, podeu elaborar el llibre de cuina de la classe de sisé o podeu preparar una presentació en format informátic per a fer-la a tot el centre en la setmana cultural.
    • Classificar llibres segons el génere B Observa aqüestes prestatgeries i explica de quina manera están ordenats els llibres. E l Com vas veure el curs passat, a les biblioteques s'usa un sistema universal de dassificació deis llibres per temes. Pero, dins de cada tema, els llibres també han d'aparéixer ordenats mitjangant etiquetes identificatives, que s'anomenen teixells. Observa els teixells i relaciona cadascun amb el llibre corresponent. N GAL emp P PEL ver E l Identifica qué és cadascuna de les tres parts del teixell. Indica de quina línia es tracta en cada cas. Les tres primeres lletres del cognom de 1'autor. ............ El génere literari al qual pertany el llibre. ............ Les tres primeres lletres del títol, llevant els articles.................. K l A les biblioteques infantils, els llibres s'identifiquen per edats amb un gomet de color. Visita la biblioteca del centre o la de la localitat i esbrina a quina edat van adregats els llibres marcats amb cada color. ma A partir del que ja sabeu sobre l'organització de les biblioteques, etiqueteu els llibres de la biblioteca d'aula, amb els teixells i els gomets corresponents. ¡mu 10 I a casa, tens els llibres ordenats? Marca la resposta correcta i comenteu-ho. D No, els deixeal prestatge així que elscompre. D Sí, els tinc ordenats per colors. D Sí, els tinc ordenats per grandária. O No, he d'ordenar urgentment el prestatge. E Aprofita el que has aprés en aquesta página i ordena els llibres de la teua biblioteca personal. I/Emferaj^
    • 6 unitat REPASSEM H Completa aquests mots encreuats amb les formes verbals que es demanen i, en acabant, separa él lexema del morfema i digues a quina conjugació pertany cada verb. 2 4____ 5 1. 2a persona singular del passat simple de c o n é ix e r . 2 . 1a persona plural de l'imperfet de c lo u r e. 3. 3a persona singular del futur d'iNFLuiR. 4. 1a persona singular del present de r eta lla r . 5. 2a persona plural del present de serví#. ^ 6. 3a persona singular del present de reb^e. E m Completa aqüestes paraules amb cé..Uglat passare... a anu.....at co... ecció l¿...ega..meta......ic mi....ésima mi... ió crista__ i....uminació cora...| mi..„..er se... eccio para..:.e... insta......ador mi... enni Explica qué és una vinyetá i qué és un cómic. Completa aqüestes oracions amb les paraules compostes proposades. tastaolletes llavaplats parafangs esclata-sangs sud-africá Sara ha posat el m>9buit i s'ha deixat els^gots fora. A mon pare li agrada anar a fer....... a la muntanya. Felip és un ..comenga moltes coses i no n'acaba cap. M'he embrutat els pantalons perqué la bici no té |&£¿j_____.J..:______ El cosí de Pere és __1:....., de la República de Sud-áfrica. Relaciona les dues columnes per a formar paraules compostes. Posa atenció al guionet. soca * * segat aigua * * vergonya escura m * sol para m * ximeneres sord ¡ri * mut nord • * molí poca # • americá penya * • reí ElExplica quines són les parts de qué consta una recepta de cuina. IB Escriu la recepta de Tou caigut. El Explica qué és un teixell i per a qué sfusa, i posa'n un exemple.
    • o morir. canons. LES DUES ARMES principáis deis pirates són l'astúcia i el coratge. L'astúcia perqué s'han d'acostar ais vaixells sense despertar desconfianza, el coratge perqué rió tenen res més a perdre que la vida; Els combatents El grup deágnat per passar a l'abordatge está format pels mariners més auda^os ¡ respectáis.' No és estrany veure un capita pirata abandonat en una ¡lia pels seus companys perqué no ha tingut coratge durant el combat. L'abordatge Desjprés d'esperonar les seues victimes, els pirates es llancen a l'abordatge. El capitá deis pirates a vegades fa enfonsar el seu vaixell per fer entendre ais seus hómés que no poden rétrocedir: cal véncer Presa d'ün galio espanyol al a seglé’xyíi, . Els canons Indispensables en el combat naval. per destruir la ñau enemiga, són pesats i cars. L'abordatge fet amb astúcia permet posar els peus sobre la ñau abans que es pugueníer servir els Historia i llegenda deis pirates La llegenda La historia deis pirates del Carib és, en primer lloc, la historia duna llegenda. La imatge deis filibusters ens és familiar grácies a la literatura daventures, lobra mestra de laqual ésLilla del Tresor, de Robert Louis Stevenson. Igrácies també al ja que les pel-lícules de pirates han estat duraisí molt de temps un genere a part. Com sol succeir, aqüestes llegendes han acabat no assemblant-se gens a la realitat.
    • Un abordatge a principis del segle xix. L'atac Podem imaginar el furor, el fum i la S ® violencia de la lluita. JM j Els pirates entrenáis dEl per cagar i combatre Sgji * sóñ sovint els més jjp forts perqué iluiten contra els mariners de flotes comerciáis miserables, maltractades, i mal allmentades. «De camí, hem pres un vaixeil espanyol, després encara un altre pie a vessar.» les petiade5 El cirurgiá És un personatge indispensable ais vaixells pirates jper curar els ferits, extraure les bales... té pocs. medicaments eticados. Sovint la seua única acció consisteix *atallar els membres afectats per evitar que Ja infecció arribe a la resta del cos. 1. Punyal amb la fulla ondulada que provoca ferides horribles. 2. Pistola d'abordatge amb el cañó de bronze. 3. Coltell, o matxet, reforqat amb una fulla deserra. Instruments del E 'f- cirurgiá. I T h ie rry A p rile i F ra n ^ o is P la c e Seguint lespetjades deispirates' Art Blume (adaptado) La realitat histórica Les recerques históriques permeten restablir algunes veritats sobre la piratería. Les gestes reais o suposades deis pirates poden explicar-se per lavoluntat deis reis de Franca i dAnglaterra, que no volien deixar només ais espanyols les riqueses dAmérica. D’altra banda, es pot relacionar la ferocitat deis pirates amb la de les guerres de reügió entre católics iprotestants, que assolaren Europa unes quantes vegades. La distinció entre corsaris al serve! del rei i pirates que treballen per compte propi és molt poc predsa. Aquest^ aventurera, que sovint eren mari­ ners queno suportavenmésladisciplinaextremadament duradelesflotesreials, vanprendre, de fet, més ciutats fortificades del nou món que vaixells espanyols, efica^mentprotegits.
    • 0 Marca si aqüestes afirmacions són vertaderes o falses, segons la lectura. unitat 7 V F L'illa del Tresor no conta la realitat sobre els pirates. Les gestes deis pirates s'entenen perqué hi havia paísos que volien obteniniqueses del nou món. Molts pirates eren corsaris que volien estar al servei del rei. Els pirates es caracteritzen per ser astuts i valents. ¡ L'atac a les flotes comerciáis no sol ser una tasca fácil perqué disposen de tripulaci- ons fortes. Disparar els canons és una tasca prévia a l'abordatge. El cirurgiá s'encarrega d'amputar els membres ferits deis pirates. És més habitual que els pirates assálten ciutats que no vaixells. El Contesta aqüestes preguntes sobre el text: • Qué ha significat la literatura d'aventures en el coneixement que tenim deis pirates? • Quina relació hi ha entre els atacs pirata i les guerres de religió? • Qué té a veure amb la piratería l'interés deis reis de Franga i d'Anglaterra per les riqueses d'América? ElExplica com són de determinants l'astúcia i el coratge deis pirates per a portar a terme, i amb éxitf un abordatge. E Busca aqüestes paraules en el diccionari i explica'n les diferencies: corsari filibuster pirata bucaner COMPRENSIO ElEn el text es diu que'toneixem la llegenda deis pirates grácies a les novel-les i al cinema. Fes una Mista deis llibres i de les pel-lícules de pirates que conegues. Llibres Pel-lícules Explica, segons la teua opinió, a qué són degudes les diferéncies de vestuari d'aquests E Observa l'escena que representa un abordatge al principi del segle xix i escriu que hi passa. Pots incorporar el diáleg entre els personatges.
    • EXPRESSIÓ ORAL Exposar informació sobre un personatge MM A la classe d'Aitana els han proposat que facen una exposició oral sobre un personatge. Escolta la intervenció d'Aitana. I B Contesta aqüestes preguntes sobre el que acabes d'escoltar. • Per qué ha triat Aitana el personatge de Mary Read? • Per quins motius Mary Read es vist d'home? • Quina és la relació de Mary amb Anne Bonny? I amb Jack Rackham? • En el moment de la*captura, Mary encara és un home? Com ho saps? E Aquest és l'esquema que s'ha fet Aitana per a no perdre el fil durant l'exposició, pero hi ha fragments que no es veuen bé. Completa'l. 1 fzócfi£¿c¿Loié' 1j¿. U a (faryueA ...... ....................................... JÍt¡ .Wifc&LeAAAÁ' ......................................... 2 Pfaviry 'Re&J- % 2.1. N¿Udce/w&yifc 2JL$A' v- éA v-Tir fie?upA& 23. ......J-................ ¿ 4áJÍ£i4tfa a*......... .............M 2.4. ..........................&....................... .... 2.$. i § & y § ¡ i .................................... ........... ............... 3. 'flejld- i ¡¡¡| ¡ : 3.I 4 ^ .................s i............................ H 3>JL'ReJ¡.óLci& ¿Lwdür famA*......................•••—•.............. 3.3. JztiA i ......... , ...d£-..................... *....•••••............. 3.4. ................ .................................. 4 . £¿L'pfclX?UL 4J. L&b faub-feA 3*éJl c¿Lyjjfc¿L.. 3eJisn&t ................... ............. ^2 t-A* ........... ~f• ....... 4 A 'Re&A- i ........................*?’••••■.....'Ptísn-'¿-&1' jfi 4.4. vd' fiexjé- ¿ ...... .......... ........... 4.5: ¡ j K fi& aJ...„........ ........S ..... ........ ¡¡........ E l Ara et toca prejurar una exposició oral d'un personatge. Has de seguir aquests passos: • Tria el personatge de qui vols parlar. Pot ser un esportista, un personatge historie, un escriptor, un actor, un cantant, etc. • Busca informació en Internet, en la premsa, en una enciclopédia... • Elabora un esquema que incloga les dades més importants sobre les quals parlarás. • Assaja la teua intervenció davant d'un espill i controla el temps que hi inverteixes. E Fes l'exposició oral davant deis companys i les companyes i, en acabant, demana'ls que et comenten els aspectes positius i els negatius de la teua intervenció.
    • GRAMATICA unitat 7 El verb: temps i mode B Llig aquesta página del diari de Mary Read i subratlla'n les formes verbals. 15 de juliol de 1720 Ara queja saben tots alvaixell que sóc una dona, tot és més fácil. Els mesos ante- riors he patit molt ocultant la meua identitat, i, quan em venia la regla, havia de dissimular molt perqué no em notara ningú els canvis d’humor. Sort que Anne sempre estava dient-me «Animat». La setmana passada vaig parlar amb Rack-, ham, qui ho entengué de seguida. Veurem qué passa dara en avant. Jo vull que no canvie res en el tráete deis meus companys. Demá farem nit a térra, perqué volem celebrar els éxits d'aquests dies. De segur que ho passarem dalló més bé. Adéu, Mary (ja no Mark) 0 Les formes verbals, a més del nombre i la persona, també expressen temps i mode. El temps en qué passa l'acció pot ser: • Passat, que és l'acció que ja ha succeít (he patit, entengué). • Present, que és l'acció que ocorre en el moment actual (saben, sóc). • Futur, que és l'acció que passará (veuré, farem). El mode expressa l'actitud de qui parla; Mpot ser: • Indicatiu, quan s'expressen fets reais (venia, vull). • Subjuntiu, quan s'expressen desitjos o possibilitats (notara, canvie). • Imperatiu, quan s'expressen ordres (vine). ElClassifica les formes verbals següents segons el temps. salparem he matinat vingué descobria ataquem navegueu vaig descansar era wm ^ i E l Tal com has vist en el quadre, hi ha diverses formes de passat. Observa l'exemple i completa la graella amb formes de la tercera persona del singular. Imperfet Passat simple Perfet Passat perifrástic navegar navegava navega ha navega! «a navegar beure dormir ElIndica en quin mode están les formes verbals d'aquestes oracions. Voldria que m'ajudaresa trobar informació sobre Anne Bonny. Eva, obri la porta perqué córrega l'aire! M'agraden les histories de pirates. El Analitza les formes verbals de l'activitat 2 com en l'exemple. salparem: 1a persona del plural delfutur d'in&icatiu del verb salpar.
    • 7 unitat x, tx i ig O Subratlla les paraules d'aquest text que tinguen les grafies x, tx o ig. Aranxa portava hui a la motxHla un llibre sobre pirates. N’he llegit algún fragment al pati, mentre menjava el sandvitx. M’ha sobtat que, a més de borratxos, eren bastant t>ruts, i la dutxa i el xampú, no els veien ni de lluny. Ximo m’ha expli£át que era normal, perqué passa- ven molts dies en alta mar. Així i tot, jo ho veig una miqueta lleig. ORTOGRAF - Escrivim x al prihcipi de paraula-(xampú) i després de consonant (Aranxa). Escrivim tx entre vocals (motxilfa) i al final de paraula (sandvitx), si els derivats porten tx. Escrivim ig al final de paraula (lleig), si els derivats porten j, g, tj o tg. B Completa aqüestes paraules amb x, tx o ig. "bo í bro a ba illerat assa escabe ocolate inés capu %a origo an ova mar a empa balance cartu..... esto... amfrá ampinyó ció ina feste engan ar esdor ador ......ipolle...... pun a eringa B Escriu les paraules de les quals deriven les següents: assajávem -fr........................ desitjareu ..__________....... encartutxar esquitxada ^ ........&....bloquejat ............................empatxat- m Resol aquests mots encreuats: 5 1/4 Horitzontals: 1. Sacerdot suposadament dotat de poders má- gics d'endevinació i curado. 2. Joc detaula en qué guanya qui primer col-loca les quatre fitxes dins. 3. Conjunt d'illes. 4. Instrument per a introduir o extraure líquids en Torganisme. 5. Arrel comestible que es posa a Tolla. 6. Beguda refrescant feta de xufa. 7. Instrument de metall semblant a la trompeta, que s'allarga i s'acurta com el trombo. Verticals: 1. Natural de la Xina. 2. Conjunt de documente. 3. Figura musical que equival a la huitena part de la redona. 4. f ruit del xirimoier. 5. Disgust, irritado.
    • LITERATURA un¡taT7 Els tipus de narrador La cova deis pirates Em sap greu que Sara estiga malalta, pero estic ben content dañar a la cova a soles amb Elena. I de nit, perqué tot siga més emocionant! Anem tot el camí sense parar de riure ide parlar, i em va bé per a amagar la meua por. No ho diria a Elena per res del món, pero, encara que desitge trobar pirates, la veritat és que em tremolen una mica les carnes. Espere que sabré trabar el camí... No tenim llanternes, pero, penjada al cel, una Ihma enorme ho iUumina tot. -Falta molt? -pregunta Elena. -No, ja som molt a prop! -Que bé, perqué ja no em cap més arena a les ^HfiHrÉij J -Jo aniré primer, que conec el camí -dic, com si ho tmgpe- ra tot perfectament controlat-. En arribar a una roca gran*eos a m a n a n darrere. Des dallí podem veure bé la cova, pero ells no ens veuran. Encara que, amba^KSla duna... '^Segur que hi trobarem pirates? -pregunta Elena ambventremolosa. -Espere que sí... És ciar que cap deis dos es fará enrere, malgrat la por. Arribarem ñus al final, passe el que passe, i demá tindrem una historia emocionant per a contar a Sara— -Ja estem! -dic en veu baixa-. Vinera al darrere. Ens arrosseguem com les serps per darrere de les roques, sense fer cap soroli. Ens ama- guem darrere de la roca gran i mirem amb molta atenció cap al fons de la cotra. De sobte, Elena, esglaiada, magafa la má. I magrada tant que quasi moblide que jo també estic mort de por... Perqué, ben al fons de la cova, unes ombres que només poden ser de pirates es re­ tallen contra la paret. La mar a la nostra esquena fa un soroll i tot J8& arriben els seus xiu-xius. Em concentre a tractar dentendre algunaparaufa del que diuen, pero no hi ha manera. Elena em diu a cau dbrella: ^gDaniel, no són pirates! T e re sa B ro s e ta . Lestiu deispirmte.s. Edicions Bromera Teresa Broseta (Valéncia, 1963) és escriptora de literatura infantil. Entre les seues obres, per les quals ha guanyat diversos premis, cal destacar Labotiga del Carme, Operado Tarrubi, Se­ renars amb Cleopatra, L'estiu deis pirates, L'illa a la deriva, Les costures del món i l'obra de teatre No puges a I'andana. M
    • 7 unitat ANALISI DEL TEXT El narrador és qui conta el que passa en la historia d'una narració. No es pot confondre amb l'autor, que és qui escriu Tobra i que existeix realment. El narrador, en canvi, només existeix en la ficció literaria. Segons la posició que ocupa respecte ais fets que conta, el narrador pot ser: • Intern, si és un deis personatges de la narració i conta els fets des de dins, en prime­ ra persona. • Extern, si conta els fets des de fora de la historia, en tercera persona. Es diu que és omniscient perqué coneix tot el que senten i pensen els personatges. Contesta aqüestes preguntes sobre el text de la página anterior: • Quins personatges hi intervenen? • Qui n'és l'autor? • Qui n'és el protagonista? • Qui n'és el narrador? IBObserva les formes verbals del text i digues si están en primera persona o en tercera. Qué es pot deduir d'aquest fet? I B Llig aquests textos, que són l'inici de dues novel-íes, i digues de quin tipus de narrador es tracta en cada cas. Miquel iEster erenbessons, la qual cosavol dir que havien nascut de la mateixa mare i en unmateixpart. Lapobra dona, quanesva desfer deis sis quilos dexiquets plorons no es podia imaginar laventura que aquestaparella de monyicots tindria al món deis forrellats. Ferra n Ba t a ller . El món deisforrellats Edicions del Bullent Els meus amics em diuen i tinc tretze anys que a punt han estat de no veure la llum deis ca- torze. El motiu? Bé, si us sóc sincer no podem parlar d'un motiu aillat, sinó de tot un manoll desdeveni- ments i de casualitats. Jesú s C o rtés L’ull de la mómia. Edicions Bromera B Llig aquests fragments de diferents versions del text de la página anterior. Identifica qui n'és el narrador en cada cas i digues de quin tipus de narrador es tracta. Mentre jo estic al Hit per a recuperar-me d'aquesta malaltia que m'ha agafat de sor­ presa, Daniel i Elena se'n van a la cova deis pirates. Ja em contaran demá. Finalment, com que Sara no podrá venir, aniré sola amb Daniel a la cova deis pirates. No sé si n'hi deu haver, pero almenys ho passarem bé. I demá farem les dents llargues a Sara. Sara está malalta, així que només Daniel i Elena aniran a la cova deis pirates. Daniel está molt emocionat, perqué li fa molta ¡Musió anar sol amb Elena. Pensa que és una bona oportunitat. B Escriu el text de la página anterior com si el contara un narrador extern. Pots utilitzar el processador de textos de l'ordinador.
    • VOCABULARI unta 7 Camp semántic Observa aqüestes imatges i digues/qué tenen en comú les paraules de davall. goleta bot veler caravel-la mercant Un camp semántic és un conjunt de paraules que tenen significats relacionats. Els camps semántics poden ser: * Oberts, si tenen un nombre il-limitat d'hipónims, per exemple, els noms de persona. * Tancats, si tenen un nombre limitat d'hipónims, per exemple, els dies de la setmana. m Escriu a quin camp semántic pertanyen les paraules de l'activitat 1. Completa aquests camps semántics: r cap, badia, golf, illa, platja... rius gener, maig, juliol, desembre... esports web, xat, blog, enllac, adreca, domini... assignatures El Classifica els camps semántics de l'activitat 3 en oberts i tancats. 1 ! Destria els elements d'aquest dibuix en els camps semántics que corresponga. Escriu els hiperónims i els hipónims en una graella com la de l'activitat 3.
    • El poema narratiu Escolta i llig atju^st poema: E l Repassa el que treballares sobre els poemes en la Unitat 3 (pagines 36 i 37) i, en acabant, fes el recompte sil-lábic del poema de Sagarra i analitza'n la rima. El Contesta aqüestes preguntes: • Qué conta el poema? * Quin tipus de narrador conta la historia? • Qui n'és el protagonista? * Com ho has sabut? S'ha fet pirata del ^$r, i és amo d'una gale¿g. A la proa del vaixeU~ ha posat bandera negra,4 la corpenta d un virrei ha penjat a larbre mestr*. I diu ensenyant les dents: -Adéu, jardins de la térra; no sóc pirata del mar, per la sang ni la riquesa, per la fama daquest món, i Tamor de les princeses; sinó jíerqué dins la ñau, quan para el vent a la vela, jjtmb el sospir de la nit les aigües es tornen tebes, em sentó que tinc el cor més a prop de les estrelles. Jo sep M a r ía de Sa g a rra Jg j A més d'expressar sentiments, els poemes també poden contar histories. Aleshores es * tracta de poesía narrativa. ElTria un tema sobre el que t'agradaria parlar en un poema narratiu: D un personatge O una historia d'amor D uns fets ElQui contará la historia? Tria el tipus de narrador que usarás i justifica la teua elecció. 19 Decideix quina forma tindrá el teu poema: .• Tindran tots els versos les mateixes sil-labes o serán lliures? * La rima será consonant o assonant? * Rimaran tots els versos, només els parells o només els imparells? El A partir de totes les decisions que has pres, escriu el teu poema narratiu. Tin present que haurás de fer.diverses versions fins a aconseguir que tinga tots els elements que vols. Si necessites buscar paraules que rimen, pots consultar un diccionari de la rima. El Amb tots els treballs, organitzeu un recital de poemes a classe. Hi podeu convidar els alumnes d'altres.cursos.
    • JOCS DE LLEIMGUA unitat' 7 WEl vaixell pirata 0 Numera els elements d'un vaixell pirata. D p a l L J proa O bandera O capitá ( 0 sabré C U rebost f—] 1— Ivela O babord CD coberta CD bodega O cofre CD punya). D garfi O timó CD estribord CD timoner CD metge CD áncora O trabuc O popa O cañó O lloro CD buc CD botí O llast mocador L J presoners n i—j pota de fusta O mascaró de proa CD ullera de Marga vista O pegat de l'ull
    • D Explica quins són els passos que s'han de seguir per a preparar una exposició oral. E Analitza les formes verbals d'aquest text: Pep i Maria volien que el seu fill Ximo estudiara medicina. Pero el xiquet es va sentir atret per les histories de pirates i de sempre ha mostrat interés peí món deis vaixells i de la navegado. Ara Ximo treballa en un pesquer en alta mar. És unafaenamoltsacrificada que no crec quetot el món puga aguantar. Pero lapart positivajís que tots els qui formen la tripulado se senten com una gran familia. I B Conjuga els temps verbals que hi ha indicats del verb despertar. Perfet d'indicatiu Imperfet d'indicatiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Jo i Tu Ell/ella Nosa1tres ' Vosaltres Ells/elles H Completa els buits amb x, tx o ig. .....irimiter car.....ofa safare... ................................. escor......ador salsi......a ció.... ina .....urreria .....ulla despa.............. passe..................plan......a © Escriu paraules que pertanguen a aquests camps semántics: Camp semántic Mar Indumentaria Accidents geográfics IBDigues quin tipus de narrador conta la historia d'aquest text i justifica- Hui és 1 de maig de 1666. Vorege els molls del port d’Havre-de-Gráce on fondegen una gran quantitat de naus. Busque el Saint-Jean, per embarcar­ me en direcció a les Antilles. A la má porte el contráete que he signat amb la Companyia, propietaria de totes les Antilles franceses a América. Peí preu de la travessia m’he compromés a treballar tres anys al seu servei. Th ier r y Ap r ile i Fra n ^ois Pla c e Seguint les petjades deis pirates. Art Blume © Explica qué és un poema narratiu. E A partir del text de l'activitat 6 escriu un poema narratiu de sis versos.
    • ON, MIRA/ JO NOMES VEIG ----------~~^UN GAT NO 3APS QUE ELS ^ ^ 1 GATS NEGRES M PORTEN MOLT II M ALASORT? J f DONCS ARA JO NI PASSE TANT S Í COM NO. - Aü! y — : ARA EM DIRAS QUE PASSAR PER OAVALL PUNA ESCALA TAMBÉ PORTA MALA SORT.NO? MIRA Q UEVNE AVISAT! ÑAS OE MIRAR A TERRA!1 © Cavall Fort - VILADOMS
    • 8 unitat HOLA. BALIGA. D'ON VENS TAN CARREGAPA? VINC DE COMPRAR EL MATERIAL QUE NECESSITEMA L'ESCOLA. ITANT. MIRA. UN DICCIONARI UN PINZELL QUINA MA DE P É L / QUINA MALA EDUCACld/ AQUESTS DOS NO LLI6UEN g e n s / PER QUÉ. ENS MIREN AlXf? QUINA CARA.'
    • COMPRENSIO unitat 8 D Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Són dues parts de la mateixa historia o dues histories diferents? Com ho has sabut? • Qui n'és el narrador? • Qui en són els protagonistes? • Quina relació hi ha entre ells? Justifica la resposta. • On passen els fets? ETBusca en el diccionari el nom deis personatges i copia'n el significat. En acabant, explica per qué creus que l'autor ha triat aquests noms. E l Quina de les dues histories t'ha fet més gracia? Per qué? On rau la comicitat en les dues histories? Ordena les accions de les dues historietes i en tindrás un resum. CD Pesquis i Baliga veuen un gat negre i la xiqueta diu que porta mala sort. CD Pesquis passa per on están enllosant. D Els*operaris s'enfaden perqué s'ha esta- cat fins ais genolls. Baliga li diu que no continué caminant. □Pesquis vol passar per davall d'una esca­ la perqué diu que no dóna mala sort. CD Baliga ensenya a Pesquis tot el que ha comprat. CD La gent que passava se sent ofesa pels comentaris que han sentit, pero els xi- quets no ho entenen. O A mesura que va traient els estris, Pes­ quis fa comentaris que coincideixen amb l'aspecte de la gent que passa. ElA partir del que heu llegit i vist comenteu entre tots com us imagineu el carácter deis dos protagonistes. I B Qué passaria si Baliga mostrara a Pesquis aquests estris de l'escola? Completa les escenes i escriu en les bafarades el diáleg entre els dos amics.
    • tf unitat GRAMATICA Conversa sobre un amic Un amiga de Pesquis anirá a sa casa a passar un cap de setmana. Escolta la conversa que mantenen ell i Baliga sobre el tema. Localitza Júlia quan arriba a Testació de tren. ElSegons el que acabes d'escolt^r, qué és el que més destaca Pesquis de la seua amiga Júlia? ElExplica qué signifiquen aqüestes expressions que usa Pesquis quan parla de Júlia. És un tros de pa. Els seus ulls parlen. Té els ulls^com dues magranes. És l'alegria en persona. El Com descriuries la teua millor amiga o el teu millor amic? Pensa els aspectes que destacaries tant del físic com del carácter. Si no el tens davant, potser t'ajudará observar-ne una foto. ElPer parelles, un de vosaltres iniciará la conversa per a descriure el seu amic. L'altre ha d'anar fent comentaris o preguntes, com feia Baliga en la conversa que heu escoltat. En acabant, intercanvieu els papers. m Valora la intervenció.del company o la companya tenint en compte aquests aspectes: • Ha descrit tant característiques físiques com de carácter? • Ha usat alguna éxpressió o comparado? • Ha justificat per qué li agrada ser amic o amiga d'eixa persona? • Ha resolt d'una manera adequada les preguntes o els comentaris que li has fet?
    • ORTOGRAFIA unitat 8 Els pronoms personáis IH Llig aquest text i digues a qui o a qué es refereixen les paraules destacades: La meua germana i jo coMeccionem cómics. Nosaltres en demanem cada any per als'aniversaris, per Nadal... Ella prefereix els de superherois, pero a mi m agraden més els d’-humor. Jo sempre li dic: «Tu no et canses de les super- aventures d'aquesta gent?». I ella em respon: «I tu, de riure de favades?». | Els pronoms personáis són paraules que substitueixen el nom. N'hi ha de dues classes: I iovts i febles. • B& pronoms forts són els que fan la funció de subjecte o van darrere d'una preposició. • Efe pronoms febles són els que fan la funció de complement del verb i tenen formes la posidó que ocupen. 1 Encerda de roíg efe profxms forts fide blau els pronoms febles del text de l'activitat 1. K J Completa la graella deis pronoms personáis forts. Primera persona Segona persona Tercera pergeña Singular mi Plural vosaltres, elles □ "Observa les formes que adopten els pronoms febles depenent de la posició que ocupen. 1a persona 2a persona 3a persona 1a persona _3 l 2a persona o . 3a persona Adverbials Davant del verb Darrere del verb Si comenta per consonant Si comenga per vocal o h Si acaba en consonant o diftong Si acaba en vocal em m' -me 'm et -te 't es, el, la, li, ho s', I', li, ho -se, -lo, -la, -li, -ho 's, 'I, -la, -li, -ho ens ens -nos 'ns ¡j us (vos) us (vos) -vos -üs es, els, les s', els, les -se, -los, -les 's, 'ls, -les en, hi n', hi -ríe, -hP 'n, -hi m Subratlla els pronoms febles d'aquestes oracions i analitza'ls. Fixa't en l'exemple. Si vas a la fruiteria, porta'm un quilo de taronges. 4 Pronomfeble deprimerapersona singular, que va darrere del verb acabat en vcfeal. T'has pres la medecina? Pere, ens hem de preparar per a l'excursió de demá. Vols que li duga els llibres, a Ñeus? -No, ja ho faré jó. ElClassifica els pronoms personáis que apareixen en els cómics de Pesquis i Baliga de les pagines 90 i 91 en forts i febles.
    • No saps >v a quina hora tanquen J X ^ t'hipermercat? ( q f / He de comprarV V herba per l'hámster V perqué ahir se'm 3ver- .... W va oblidar. ORTOGRAFIA Lah Llig i observa com s'escriuen les paraules destacades.' S'escriu h: * Al principi de paraula: en totes les formés del verb haver- hi i en paraules com hipermercat, herba, horari, harmo­ nía, hivern... * Al mig de paraula, en casos com ahir. aleshores, tothom, adherir, prohibir, anhel, vehicle, bohemi, etc. En aquest cas la h és intercalada. Quan una paraula porta h interca­ lada, totes les derivades també en porten. * Al final de paraula, en les interjeccions eh, oh i ah. Escriu h en les paraules que caiga. Pots consultar el diccionari. ospital otel ostessa umor ermita ivern armonía orxata amaca arpa eli eroi onor orfe ou os oste umit eura ombra Completa les oracions amb la paraula correcta. A les deu. Que hi has d'anar? hem/em Pau ijo ......hagut d'anar ben lluny per a trobar el llibre que.......vas encomanar.' has/as No......guanyat la partida encara que tenies Y.......? ho/o Vols que t'......explique.......prefereixes descobrir-.......tu sol? hi/i Ja fa una setmana que no anem a ca la iaia......crec que.......hauríem d'anar. ElAqüestes paraules porten h intercalada. Escriu-la on caiga i afig dues parfaules derivades de cadascuna. subasta saariá coesió exaurir inerent subtraend conort El Completa les vinyetes amb la interjecció que caiga en cada cas. adesiu inalar
    • ALTRES TEXTOS Tens un Per a: juliafuster@correu.com Assumpte: Estem en contacte Hola Júlia, Espere que hages arribat bé i que descanses tot el que no t'hem deixat aquest cap de setmana. La veritat és que, ara que ho pense, no hem parat en torreta. Pesquis m'ha- via parlat tant de tu que tenia moltíssimes ganes de conéixer-te, per aixó no he perdut l'oportunitat que puguem ser bones amigues. A més, ja saps que Pesquis ijo som carn i ungía des que anávem a l'escoleta. Per tant, si al final acabeu junts (de segur que sí, ja veurás), com no he de ser amiga teua? La llástima és qüe ens veurem poc. Pesquis ijo havíem pensat fer una escapadeta a ta casa (bé, si ens convides ©) el próxim pont, pero abans ho hem de preguntar a casa. Ja te n'informarem. I, en el próxim missatge, et promet que t'enviaré les fotos del sopar amb tots els de la classe;'encara no he pogut baixar-les de la camera. Bé, xiqueta, ja xarrarem. Quan vulgues, pots escriure'm peí Messenger, ara ja tens la me­ ua adrega. Podrem conspirar sobre Pesquis. Ja et contaré les barrabassades que fa per ací. Besets, Baliga Per a: baligabalaga@escriu.net Assumpte: Quina alegría! Arxiu adjunt: baligaijo.jpg Hola Baliga, No t'imagines quina alegría que m'ha causat obrir la bústia del correu i veure el teu nom. El missatge espurnejava ais meus ulls, de les ganes que tenia d'obrir-lo i saber com estás. Em faria molta il lusió que vinguéreu a veure'm. í, el dubte ofén, per descomptat que teniu lloc a casa. Si voleu, els meus pares poden parlar amb els teus per a convéncer-los. Vinga, animeu-vos, ens ho passarem d'alló més bé. Jo sí que he baixat les fotos! Ací n'adjunte una en qué hem eixit estupendes. Besets a tots ija parlarem peí Messenger per veure quan veniu. Júlia f l El correu electrónic és un sistema de comunicació que permet enviar i rebre missatges a través d'lnternet. És més rápid que el correu postal, encara que no és tan immediat com els programes de missatgeria instantánia, per exemple el Messenger.
    • 8 unitat' AIMALISI DEL TEXT H Repassa els continguts sobre comunicado de la Unitat 1 i analitza els elements de la comunicado que intervenen en els dos missatges electrónics. E l Comenta amb els companys els^avantatges que representa el correu electrónic davant del correu postal. Podeu tractar appectes com ara la rapidesa, l'enviament, el cost#etc. E Analitza l'estructura deis missatges electrónics que acabes de llegir. De quantes parts consta? Identifica-Ies. E Analitza les semblances i les diferéncies que trobes entre un missatge de córreu electrónic i una carta, quant al format i quant a l'estructura. Per exemple: en un misstatge electrónic no cal posar la data, perqué ja apareix en el progra­ ma de correu. IE En el missatge de Baliga hi ha una icona. Qué significa? El Dibuixa totes les icones que conegues que es fan servir habitualment en els missatges de correu electrónic o en el Messenger. El Comenteu entre tots aqüestes qüestions: * Feu servir habitualment el correu electrónic? * Teniu adrega electrónica? * Amb qui soleu mantenir comunicado a través del corréu electrónic? * Utilitzeu un format semblant al que fan servir Baliga i Júlia? El correu electrónic, encara que és més rápid que la carta, no deixa de ser un mitjá de comunicació escrit en qué el receptor i l'emissor no comparteixen el mateix temps ni el mateix espai. Per aixó, és important respectar una estructura amb salutació, cos del mis­ satge, comiat i nom. Ej Modifica aquest missatge electrónic perqué tinga una estructura adequada. Per a: juliafuster@correu.com Assumpte: No estás mai al Messenger M'he connectat mil voltes, pero no t'hi trobe mai. Contesta'm a la meua adrega i dis-me quin dia podem quedar. Pesquis.
    • n ha escrit. «A .HA jm ñ■m ©Grazia Nidaso Una onomatopeia és una paraula que imita un so, un soroll o les veus deis animals. Quan el so que s'imita és repetitiu, l'onomatopeia s'escriu amb guionet (tic-tac, bub-bub). En el cómic, l'onomatopeia és un recurs molt utilitzat perqué, d'alguna manera, per- met incorporar el so al dibuix. A més, les onomatopeies tenen molta torga visual i sovint omplin per si mateixes una vinyeta. Fes una llista de les onomatopeies que coneixes que representen el so deis animals. E Relaciona cada onomatopeia amb la vinyeta corresponent. En acabant, digues quin significat té cada una. fQOQef m Escriu l'onomatopeia que posaries en aqüestes vinyetes. Has de teñir en compte que la grandária i el tipus de lletra de cada onomatopeia també aporta expressivitat. 9fi_ VOCABULARI ^ unitat 8 ‘ Onomatopeies Observa aqüestes vinyetes i digues qué significa el text que hi
    • El cómic ^ 9 Llig aquest cómic i fixa't én els diferents tipus de bafarada. SUW! BLAM! wm El cómic conta una história amb dibuixos i paraules. La veu del narrador pot aparéixer I per mitjá del cartutx, mentre que els personatges intervenen per mitjá de les bafarades, jj| que poden ser de diáleg o de pensament, i que poden teñir una forma diferent segons el que expressen. El delta és la part de la bafarada que assenyala el personatge. ÜE3Observa aqüestes bafarades i digues qué expressen i qui parla en cada cas, segons el que assenyala el delta. f LA P&UCiA, AM& t VINS^SC-ToR ÉÓÍ2T <AL CA'PCAVAHT, i NO, NO CANTARÁS///^. NOMÉS éS UNCONSTIPAZ ) NO CANTARÁS/// ^SENY0RA. --- ..1....... y 1® 1 | T u / © Lluís Albert © Uderzo-Goscinny .0 Ara et toca a tu escriure i dibuixar un cómic. Pensa quina história vols contar: un conte, un acudit, una anécdota. Redacta el text i després fracciona'! segons les vinyetes que usarás. ■■ E l Amb un regle, divideix un full en les vinyetes que necessites per a contar la história. Dibuixa cada escena amb els personatges, les bafarades i les onomatopeies que caiga. Recorda que has d'expressar moltes més coses amb el dibuix que amb les paraules. K j Passa el cómic a un company o una companya perqué et faga suggeriments i amb els cómics definitius, munteu una exposició per ais alumnes d'altres cursos.
    • ®Udéraó^óidnriy©Mldaml JOCS DE LLENGUA unitat'8 Ideogrames i línies cinétiques H Conta el que passa en aquesta tira cómica en qué no hi ha text. En els cómics, un altre recurs molt utilitzat són les línies cinétiques, que són les que representen el moviment. A més, per a expressar el que senten els personatges's'usen ideogrames, que són dibuixos que representen una realitat. ■ D Dibuixa els ideogrames per a representar aqüestes idees. una cangó gana son una idea un bac Quines són les línies cinétiques de la tira cómica anterior? Identifica els ideogrames d'aquestes vinyetes i explica qué signifiquen. NO HA CALGUT ES P E R A R G A IR E. ANEM A V EU R E QUI HA CAIGUT A LA TRAM PA... ©Brocal
    • 8 unitat f l Subratlla els pronóms personáis d'aquest cómic i dassifica'ls en forts ifebles. p ---- ;--- ^MIRA’L. ESTA QUE SE'N PUJA PER LES PARETS. H HI. Hl!... SEMPRE ESTÁ REPASSEM MALEITS nan o s!... FORA D'ACÍ ABANS QUE . VOS VENTE UNA SESCO- . LLADA.V EL 60RIL-LA ÉS AMIC NOSTRE! | VOSTÉ EL TRACTA MALA- MENT. TROS DE 80RIN0T! ¡TU. MALA PECA. QUIETÍ X VOSALTRES. MICROBIS, ID'ACÍ! QUE POSEU NERVIOS E L » | y ^ GORiLLA. SÍ! N LI HO DIREM AL DIRECTOR DELy V ±GÓ^/a Escriu hen les paraules que n'hagen dedur. ....armonía ....ermita ....orxata ....erbicida ....iena .....orfenat umorístic ostatge ostaler ivernacle B Escriu, si cal, lahintercalada enaqüestes paraules. air conort veicle veeméncia exortar enorabona boemi cacauet subasta exuberant -coet trua O Explica quina és l'estructura quehadeteñir unmissatgedecorreuelectrónic. É Indica quésignifiquen les onomatopeies d'aquestesvinyetes. ossos issar & Digues quinssón els recursos ques'utilitzen enel cómic i explica per aqués'usa cadascun. E Localitza les líniescinétiques queapareixen enlesvinyetes delalectura de lespagines 90 i 91 i explica quésignifiquen. E Defineixquéés un ideograma i digues peraqués'utilitza.
    • Alhamdo li liah rabí alamin (‘en nom de Déu’) O ahmed@marroc.ma T’escric des d’un basar a Marráqueix. El meu nom és Ahmed i el basar pertany a Ornar Ben Isa, un amic del meu pare. El meu pare treballa a Espanya des de fa un any. En tot aquest temps, Ornar ens ha deixat Tor- dinador que té a la rebotiga per a comunicar-nos amb el papa. Mentre el meu pare és fora, Toncle Rayhan ha de cuidar de nosal- tres. Rayhan és el germá gran del papa i és un home ric de Marráqueix. Loncle Rayhan es va casar dues vegades, té dues dones, tres filis de la primera esposa i quatre filies de la segona. A més, ara s’ocupa de la mama i de mi. De tota la familia, loncle Rayhan és lunic que ha fet el viatge sant fins a la Meca. El papa sempre em pregunta él mateix quan escriu: que si complisc les meues obligacions. La meua familia creu en Fislam i se- gueixles obligacions del llibre sagrat: ¡Alcorá. Cinc sónles liéis daquells que tenen fe en AMá: la saháda, testimoniar que no hi ha més déu que AMá i que Mahoma és el seu profeta. Després hi ha el salát, que és Toració. La tercera és lalmoina, el zakát. La quarta sanomena §awn, el dejuni del mes del ramadá, i lultima obligació és el pelegrinatge fins a la Meca almenys una vegada a la vida: el hajj. Pero per complir aquesta obligació, cal teñir molts diners. La meua casa és menuda i está situada entre el soc deis tintorers i el soc de les sandálies. A les ciutats del Marroc, hi ha un soc per cada cosa que es vulga comprar. Un per ais fusters, un altre per ais joiers, per ais terrissaires... i
    • LECTURA La medina és el barrí antic, on les cases semblen més baixes. Per so­ bre hi ha el minaret de la mesquita Kutubiyya (o deis llibreters), des don el muetzí ens crida a loració. Aquesta és la part de la ciutat que magrada més. Bis meus amics i jo solem jugar per ací a amagar-nos. En un extrem de la medina hi ha el palau del Badí, el de la Bahia files tombes saadites. Pero el millor és arribar al centre, a la plaga de Djema el-Fna. Allá hi ha un mercat durant el dia, i quan cau la nit, hi arriben els faquirs, els encantadors de serps i el vell Wadi Ben Khali, que explica llegendes mágiques. Els qui saben magia, els qui arranquen queixals i els qui tenyeixen els cabells de colors... Pero no sempre estic jugant, eh? A leseóla, a més destudiar la meua llengua, laráb, he daprendre fran­ cés. A Marráqueix, molta gent parla francés i espa- nyol. Sempre que tenim visita, la mama cuina la seua famosa recepta de tagín. A casa meua s’entra descalg, i abans de menjar pronunciem Foració Bismillah a lloanga de Déu. Després ens asse- iem sobre coixins-cadira, i rápidament posem els dits al menjar. També utilitzem la forqueta, pero a mi el tagín de la mama magrada menjar-mel amb els dits... És boníssim! lia lika ('fins aviatf) Da n ie l C e l a Digue’m coses del teupaís Parramón Ediciones (adaptado)
    • m Si tingueres l'oportunitat, qué preguntarles a Ahmed sobre la seua ciutat i la seua cultura? Escriu el missatge de correu electrónic que li enviaries. 0 4 COMPRENSIO unitat 9 Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Quin tipus de text és? • Qui és la persona que escriu? • D'on és? • A qui creus que escriu? • De quines persones parla? Marca si aqüestes afirmacions són vertaderes Ahmed és un xiquet marroquí que viu a Espanya. El pare d'Ahmed es comunica amb la familia per correu electrónic. Ahmed i la seua familia han anat a la Meca, per a complir una de les liéis de l'islam. L'oncle Rayhan és qui s'ocupa d'Ahmed i de sa mare mentre son pare és fora. AMá és el déu de l'islam i Mahoma, el llibre sagrat. Al centre de la medina de Marráqueix és on hi ha el soc. Ahmed estudia a l'escola árab, castellá i anglés. A ca Ahmed mengen drets. i o falses © Explica, segons la lectura, quins són els costums marroquins relacionats amb aquests aspectes: el matrimoni les menjades la religió el comerg mi Escriu la paraula de la lectura que correspon a cada definició. Botiga gran en qué es venen moltes classes d'artides. Període d'un mes durant el qual els musulmans fan dejuni........ Nucli antic de les ciutats del nord d'África. ..... Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.......... Edifici destinat, sobretot, a l'oració deis fidels. Relaciona cada dibuix amb la paraula correcta. corregeix les minaretmuetzí
    • 9 unitat EXPRESSIO ORAL P Í 'l&U ^ 0j¿h£4 4j<*l l "^3 U ' Fem una enquesta m Una alumna de sisé ha de preparar un treball per a la classe de Coneixement del medi. Escolta com ho fa. E l Contesta: * Quin treball ha de preparar Claudia? * Sobre qué és el treball? * A qui s'adrega? rm Una enquesta és una mena d'entrevista en la qual l'enquestador fa preguntes a l'en- questat a fi de conéixer els seus costums i els seus hábits sobre un tema determinat. Amb els resultats de les enquestes es fan gráfics que permeten traure'n una conclusió. ElAnalitza l'enquesta de Claudia: * Quantes preguntes ha fet? j* Dóna opcions en totes les preguntes? * Les preguntes són cla/es i directes? * A quantes persones.creus que ha de fer l'enquesta? El Fes una Mista del material que consideres útil per a fer les entrevistes d'una enquesta. El Escriu les cinc preguntes que plantejaries per a fer una enquesta sobre aquest tema: Us agrada viatjar? E Assaja la presentació que farás a cinc persones, que no siguen amics ni familiars, perqué responguen a l'enquesta. E Fes l'enquesta a les cinc persones i enregistra-la en una gravadora. E Fes que els companys de classe escolten alguna de les entrevistes perqué l'avaluen tenint en compte aquests aspectes: * T'has presentat d'una manera adequada? * Has usat el tractament adequat per a adregar­ te a l'enquestat? * Li has fet les preguntes amb l'entonació adequada? * Has oferit opcions en les preguntes que ho requerien? * Has escoltat amb atenció l'enquestat o l'has tallat a fi d'acabar més prompte? * T'has acomiadat correctament i has agrart la col-laborado que t'ha prestat? i p i
    • GRAMATICA H Llig aquest text i digues qué expressen les paraules subratllades: temps, lloc, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte. unitat 9 L'adverbi El meunomésSarahRagnar.Volsconéixer algunacosad’Islándia? T’avise, és lluny de quasi tot. A Islándia també l’anomenen térra de gel. Mira, val més que t’explique com va náixer la nostra illa. El meu avi, quanjo era més menuda, mexplicava que abans Islándia no existia. On som ara, a rAtlántic nord, només hi havia aigua i trossos blancs de gel. Pero un dia hi va haver un cataclisme i... alehop! Islándiava amollar les amarres al fons de la mar i va eixir a la superficie. D a n ie l C e l a . Digue’m coses del teupaís ParramónEdiciones (adaptado) ----------— ——— .......................... ■w ■ r L'adverbr és una paraula invariable (és a dir, no varia en génere ni nombre) que expressa una circumstáncia de lloc, temps, manera o quantitat. També pot expressar afirmació, negació o dubte. Els adverbis poden completar el significat d'un verb, un adjectiu o un altre adverbi. m Classifica els adverbis i les locucions adverbials següents segons qué indiquen. ahir lentament tampoc allá davall molt potser no bé prompte tal vegada arrei abans bastant damunt en efecte demá lluny menys sí de cap manera adés Temps Lloc Manera Quantitat Negació Dubte E Subratlla els adverbis d'aquestes oracions i digues qué expressen i a quin tipus de paraula modifiquen. Fixa't en l'exemple. El basar está molt prop. 4 molt: adverbi de quantitat que modifica un adverbi (prop); prop: adverbi de lloc que modifica un verb (está). Demá volem fer una excursió a la mesquita. Ornar és árab pero ha viscut sempre ací. Els alumnes xinesos han aprés la nostra llengua prou bé. Adriana i Gabriela són massa menudes per a jugar a básquet. ElCanvia les expressions destacades per un adverbi que expresse la mateixa circumstáncia. .. Quan era menut, el meu iaio em contava contes d'altres paísos. Les amigues de Sara no vindran a escola. No m'agrada que et.comportes d'aquesta manera.
    • 9 unitat ORTOGRAFIA Regles d'accentuació m Llig aquest text i classifica les paraules subratllades en la columna corresponent. Méxic és al centre del continent americá, i per aixó som una gran bar- reja de tots. El meu germá em va explicar una vegada que, a Méxic, hi viuen mestissos, criolls i indígenes. La meua familia és mestissa, com la majoria dels.mexicans. El meu pare és fill deis tzotsil, que viuen a la regió de Chiapas. Els meus pares van venir a Ciutat de Méxic perqué van pensar que així tindríem més oportunitats per a estudiar. D a n i e l C e l a . Digue’m coses del teupmís. Parramón Ediciones (adaptació) 1 # | Agudes Planes Esdrúixoles | Sense accent Amb accent Sense accent Amb accent 0 Completa el quadre amb exemples: j Segons la posició que ocupe la síl laba tónica, les paraules poden ser: * Agudes: si la síl laba tónica és l'última. Porten accent gráfic les paraules agudes que acaben en vocal, vocal +s, en, in. Exemples:............. .................... J j j ......... ....... * Planes: si la síl laba tónica és la penúltima. Porten accent gráfic les paraules planes que no acaben en vocal, vocal +s, en, in. Exemples:.............................................. * Esdrúixoles: si la síl-laba tónica és l'antepenúltima. Porten accent gráfic totes les paraules esdrúixoles. Exemples:............................... ___=....................................... & L'accent gráfic pot ser greu o obert 0/ o agut o tancat 0. Accentua correctament aqüestes paraules, tenint en compte les regles. Greu: á, é, ó Agut: é, í, ó, ú música cafe :;sofál oxid cami arros historia exit mobil ciencia barnus ovul © Accentua les paraules d'aquestes oracions que ho necessiten. OscariMiquel volenserquimics. El meugermaaprenmoltrapidamentalesclassesd'historia. Moltesciutatsd'Africaviuenenunasituaciodepobresagreu. Peralaclassed'angleshemdeferladescripciód'unpersonatgefamos. AcaAngel iClaudiaacolliranunxiquetsahraui aquestestiu. © Explica per qüé s'accentuen o no aqüestes paraules de les oracions anteriors. Fixa't en l'exemple. Óscar:porta accentgráficperqué ésplana i acaba en r. L'accent ésgreu perqué la o és oberta. germa historia apren ¡ciutats pobresa famos Claudia estiu
    • Els personatges en la narrado Hodja i les broquetes (llegenda del Magrib) Un dia, Hodja, que no sempre menjava per la gana que tenia, va anar al mercat i va passar per davant d'una parada de broquetes. Qui­ na bona olor que feien! Pero Hodja anava sempre curt darmilla: no es p’odia permetre el luxe de comprar una daquelles broquetes que feien venir tanta salivera. Hodja va anar a la fleca i va comprar ui* tros de pa (aixó, encara s’ho podia perme­ tre), va tornar a la parada de les broquetes i es va plantar al davant, sense dir res. -Qué vols comprar? Broquetes? -li va de- manar lamo de la parada-. Quantes en vols? H -N o , no vull comprar res -va contestar Hodja. -Dones, au: ja te’n pots anar. -Un moment, només: ara me'n vaig. I va agafar la llesca de pa i la va aguantar sobre les broquetes que es coien, de manera que rebia tot el fum que s’enlairava. Estra- nyat, Tamo de la parada li va demanar: -Qué fas? -Ara ho veurás. Al cap d’un parell de minuts, la llesca de pa s’havia impregnat de la fumera greixosa i olorosa de les broquetes. Aleshores, Hodja se la va menjar amb una satisfacció evident. -Que bo que era! Au, grácies -va dir Hod­ ja. I va fer per anar-se n. Pero Tamo de la parada no el va deixar anar tan facilment. -Abans danar-ten rnhas de pagar -li va dir tot decidit. -Que t’he de pagar? Si no t’he comprat res! -va protestar Hodja. -Ja ho crec, que sí! M’has de pagar el fum i lblor de les broquetes. Com que no es van posar dacord, van anar a parar en presencia del cadi, perqué decidi­ rá el cas amb la seua autoritat. El cadi els va escoltar atentament i, tot seguit, va demanar a Thome de la parada: gg¡|Quant vols que et pague? |Bt-Un diñar de plata. El cadi va demanar a Hodja que li donara un diñar i Hodja el va haver d'obeir. Era 1ul- tim que li quedava. El cadi el va agafar, el va passar unes quantes vegades per davall el ñas de Tamo de la parada i el va tornar a Hodja. -Aquest cas ja está resolt -va sentenciar, amb veu autoritária, el cadi. Lamo de la parada no sen sabia avenir. " "—Que no me The de quedar jo, el diñar? ¡B ÍN o. Hodja ha olorat les teues broquetes, i tu has olorat la seua moneda. Ara ja esteu en pau. Ja us en podeu anar. A l b e r t Ja n e La volta al món en vuitanta contes Edebé (adaptació) Les narracions populars (faules, rondalles i llegendes) formen part de la tradició de cada cultura. Moltes són própies d'un lloc determinat, pero n'hi ha d'altres que es repeteixen en pobles diferents allunyats els uns deis altres. La v o l t a a l m ó n EN VUITANTA CONTES AlbertJané JudUMonda AdríaG¿i)ia __ _
    • IH D Contesta aqüestes preguntes sobre el text ánterior: • Qui conta la historia? • De quin tipus de narrador es tracta? • On passen els fets? E Busca en el diccionari el significat d'aquestes paraules del text anterior: fleca broqueta .cadi diñar El Analitza Testructura del conte. Indica des d'on fins a on van l'inici, el nuc i el desenlia^. j En una narració es conta una historia que passa a uns personatges. Els personatges po- I den ser: | Principáis: són els protagonistes deis fets que es narren. • Secundaris: poden ser ajudants del protagonista o antagonistes, és a dir, quan dificulten els objectius del personatge principal. E Identifica els personatges del conte «Hodja i les broquetes». • Qui n'és el personatge principal o protagonista? • Quins altres personatges hi intervenen? • Identifica qui és l'ajudant i qui és l'antagonista. E l Recorda un conte popular que conegues (La Caputxeta, L'aneguet lleig, El gat amb botes...) i analitza els personatges que hi apareixen. Qui n'és el protagonista? Quins personatges secundaris són antagonistes i quins, ajudants? El En aquest text es descriu un personatge. A partir d'aquest inici, escriu un conte en qué intervinguen, almenys, tres personatges més, de manera que hi haja protagonista, ajudants i antagonistes. Cada vegada que el mirall li retornava la imatge, la bruixa Nicotina sangoixava, es deprimia i sesverava. Obrialaboca i quéveia? Unafileradedents blanques iperfectament arrenglerades. Ni una de torta! Ni una de podrida, tot i que vigilava de no rentar-se-les mai i es feia un fart de menjar sucre i llaminadures! Es mirava el ñas i quéveia? Un nassarró menut i arromangat! «Totes les meues companyes el tenen meravellosament gros iganxut, i el meu no té ni tan sois üna berruga!», pensava desesperada. E Relaciona cada expressió amb el dibuix corresponent. Anar curt d'armilla Fer venir salivera M i q u e l P u j a d o . Unpríncep massa encantat i altrespersonatges amb problemes. Edicions de La Magrana
    • VOCABULARI unitat 9 Estrangerismes HILlig aquest text i subratlla les paraules que no pertanyen a la nostra llengua. Ciao! Em dic Raffaella, com una famosa presentadora italiana, que un dia va venir a menjar al restaurant del meu pare. Nosaltres vivim just dalt del restaurant. És una osteria molt famosa ala ciutat de Cremona. La meua familia viu ací des de fa molts anys, de mane- ra que tothom coneix les pizzes del meu pare i els marubini, que són una mena de pasta fresca amb carn. D a n i e l C e l a . Digue’m coses del teu país Parramón Ediciones (adaptació) ñ Els estrangerismes són les paraules d'una llengua que s'incorporen a una altra. Quan en la nostra llengua no hi ha una paraula per a designar un concepte, la llengua n'ampra una d'una altra. Aquesta paraula s'anomena préstec o manlleu. Si, per contra, la llengua ja disposa d'una paraula genuina, es tracta d'un barbarisme que cal rebutjar. ElLocalitza, en la sopa de lletres, les paraules valencianes que es corresponen a aquests estrangerismes. párquing toilette mail link espot film match team mate speaker A P A R C A M E N T D N E 1 D 0 A C S M 1 Q U L C R R B E M. C T L N L W A R 0 P A A R 0 C 1 z U E Q U 1 P A C 1 C L B U G U X H P U Y U L E N L L A C X T D L A V A B o- D 1 D 0 M A Q L T C R A T N R ^9 Relaciona aqüestes paraules o expressions d'altres llengües amb les expressions genuYnes corresponents. En acabant, consulta el diccionari i digues quines són préstecs i quines, barbarismes. linier • • coixí de seguretat airbag • • surf de vela mountain bike • * arbitre assistent windsurf • • salt arrere flashback • • posició preferent match point * • fora de joc orsai * • bicicleta de muntanya pole position • • punt de partit ElObserva aqüestes paraules d'altres llengües que han estat adaptades a valencia, i que, per tant, són préstecs. Consulta el diccionari de l'Enciclopédia (www.enciclopedia.cat) i digues de quina llengua provenen. suflé confeti mussaca córner xip espagueti xou xófer crep handbol handicap
    • 9 unitat EXPRESSIO ESCRITA El text explicatiu sobre una ciutat O Llig aquest text i observa'n els punts destacats. Marráqueix Marráqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, a prop de les munta- nyes de FAtles, a 466 m daltura. El clima és mediterrani sec, amb temperatures no inferiors ais 10 °C. Les gelades són escasses, mentre que les temperatures altes són habitu­ áis a Festiu, i superen els 40 °C unes quantes vegades lany. Les precipita- cions (247 mm anuals) están concentrades de Foctubre al maig, i moltes vegades aqüestes pluges són torrencials. Té el soc més gran del Marroc i la placa amb més tráfec de tot FÁfrica, que es diu Djema el-Fna. Marráqueix está dividida en la medina i la ciutat moderna. Hi ha uns quants monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, cosa que la converteix en Fatracció turística més important del país. Entre els llocs turístics emblemátics que el viatger no ha de deixar de visitar hi ha la mesquita Kutubiyya -de la qual destaca el minaret, que és el model deis de les mesquites de Rabat, Torre Hassan, i de Sevilla, la Giralda® els jardins de la Menara, les tombes sadites -que destaquen per la bellesa de la decoració- i el palau del Badi. Font: Viquipédia (enciclopedia lliuré) Situado Clima Característiques destacables Atractiu türístic E l Marca quina és la finalitat del text anterior. □ Contar una llegenda sobre Marráqueix. □ Donar informado .de Marráqueix. O Exposar els sentiments d'una persona que ha viatjat a Marráqueix. El Comenta amb els companys els punts en comú i les diferencies que té aquest text amb el missatge de correu electrónic d'Omar que hi ha en les pagines 102 i 103, tant peí que fa al contingut com a la manera de presentar la informació. Un text expositiu és el que té la intenció de donar informació sobre un tema de- terminat d'una manera clara i objectiva. Són textos expositius, per exemple, els articles de les enciclopédies. El Tria una ciutat o un poblé valencia que t'agrade, o el teu mateix, i justifica per qué t'agrada. El Busca'n informació en Internet, en les revistes locáis, en la biblioteca, etc. i escriu un guió amb els punts importants que en destacarles. Observa els que hem destacat en el text sobre Marráqueix. E Escriu un text expositiu sobre la localitat que has triat, tenint en compte que no pots barrejar la informació, sinó que has d'agrupar-la segons els punts que has col locat en el guió. Passa el text a l'ordinador amb el processador de textos i adjunta alguna foto del poblé, d'algun monument interessant o el mapa de situació. E Amb tots els vostres textos podeu editar una guia turística deis pobles valencians.
    • C a n v ia r e ) fo r m a t d 'u n t e x t a donar forma de carta al text ^ que he escrít? ^ Wgmarldel Pirante:0 D o c tftiie ^ ~ M c ra s o ftW o rá " 1 ? | ínsB^5&; Prtwrr¿c»dei¿j¡lyat . Refowoec Cttqcpogfto* R ráí Vmnüzwó Aaobat i g § ¡ j ¡ íTimesNewRomcñ -Í12 -| A‘ A I : í í ' ^ A ^ b C c D c ji AaBbCcDc AaBbCcI Títol1 S 111 J M X S - S S -^ - ' -E .~ Í fNomw» ¡ -.r-' . J- ■ - . T - L - ■ Simat, 4 de marg de 2010 Hola Gaelle, Per fi puc escriure't després de tant de temps. I ho faig perqué he de convidar-te a casa a passar les festes. Ma mare m'ha dit que a Nimes tindréu vacances, així que podem aprofitar i passar uns quants dies juntes. Vinga, anima't, que t'ho passarás molt bé. Contesta'm prompte. Besets, Roser Mira, Roser, és ben fácil. Tens tot el que necessites a la pestanya Inici. Observa la barra d'eines de la pestanya Inici i encercla els botons que fan referencia al format d un text. y ^ ■ Documéntl- MicrosoftWord - fl xM m ÉralH ü - -¡ H Inici í Insaxíóf.*: -Presentado de la WEngaroe ívájj Times New Román j H AT S - síe x, & J E Canvía :i j Edtció Observa les dues pantalles i digues sobre quins botons de la barra d'eines deu haver punxat Roser per a canviar el text: Doawmntl-MicrosoftWord - *** Referlnaes Coirespondénca RcMstó VtSúifá&ó:Acrqfa^ -V. . , 5 > T¡mc5N^ „ ^ E"S?** J : K i!« * r x? ia-j.'S ' - ¿ - j g < g IWoonil |IIScwtíap... Ttoll - Simat 4 de marg de 2010 Hola Gaelle, Per fi puc escriure’t després de tant de temps'. I ho faig perqué he de convidar-te a casa a passar les festes. Ma mare m’ha dit que a Nimes tindreu vacancés, aixíque podem aprofitar i passar uns quants dies juntes. Vinga, anima’t, que t'ho passarás molt bé. Contesta’m prompte. Besets, Roser El format d'un text és la disposició que adopta en la pantalla. Hem de teñir en compte que la lectura ha de ser tan clara com siga possible, per aixó cal usar una font de lletra i un cos adequats. A més, no hem d'abusar de la negreta i la cursiva, que convé reservar per ais títols i subtítols. El Consideres que aquest text té un format adequat? Per qué? Qué canviaries? B CODtÍD€Dtifjp itl UAAfchrtí4a és uyi ívidret §§1 bufeiA, veitás de s o o ¡z m /K c-apa^os d'eiA^ur-se umjá personé per l'alre. Fa tairá de -fred que si et pei^a el m.oc, en-qüesttó de segovus se't'c-om/eKteyc ev^ c,amM.el. No h í viu cap es^uím:aL vú, éspoiar’ • -tampoc-. 6 ia, aquest paratge, ov^>sen/tbla c¡ue la v id a siga e(u.asi Impossible,* m hi ha cap arbre m. arbust cue pw.0a ^^gpLresistlr els -2 0 2c o víure tot |¡|¡¡¡| em/oltat de 0 lac-eres i guéisers^. &a, c a m/i, t e ja ra cue parega dí-fCúl de oreu- ' re, ac£ viuen, anim als i huw.aiA,s cue haiA, si0 ut capados d'adaptar-se a acuestes co ^ íc,ídia,&de vida taiA, aterses. J o r d i R a ü l V e rd ú . Aventura antartica. Edicions La Xara
    • B Subratlla els adverbis d'aquestes oracions i digues de quin tipus són. Despús-demá arriben els sahrauís que acollirem ací. El menjar italiá és el que més m'agrada de totes les cultures europees. Quan faces un viatge lluny, no t'oblides de escriure'm una postal des d'allá. M'agrada molt veure que Hassan s'ha adaptat perfectament a la nostra cultura. E l Escriu l'accent gráfic, greu o agut en les paraules que n'hagen de dur i explica per qué. menú fenümen arab paciencia Berlín entenc parlaveu arros adob carrec farmacia mobil xofer xidet examens © Explica quins tipus de personatge podem trobar en una narració. E Analitza els personatges del conte Blancaneu. H Explica amb les teues paraules queés una enquesta i per a qué serveix. El Escriu una narració en qué apareguen aquests personatges, amb les relacions entre ells que vulgues establir. Has de triar qui en será el protagonista i quin paper tindran els altres personatges. D Localitza els estrangerismes d'aquestes oracions i canvia'ls per la paraula o l'expressió valenciana corresponent. El linier va pitar dues vegades orsai en el partit del diumenge. Dissabte que ve hi haurá concurs de mates en la pista de baloncesto. Quan vages amb bike, vés alerta que no portes airbag i tu ets el xassís. El Explica qué és un text expositiu i per a qué serveix. El Escriu un text expositiu sobre el teu barri. r Quins aspectes cal teñir en compte per a donar a un text un format adequat en el processador de textos? Explica-ho amb les teues paraules.
    • Lasaviesapopular El gegant de Segaría No recorde el temps que fa que al poblé del Verger vivía un pescador de vela lia tina a qui deien Pere. Un dia ana a pescar vora Tilla del Portitxol, i... quina va ser la seua sorpresa quan... el que son les coses... péscá una sirena. Ves per on, ell que no creia en totes les histories que els vells pescadors narraven sobre aquests éssers mitológics. -Qui... i qué ets tu? -li pregunta. -Sóc Euterpe, una sirena. Qué penses fer de mi? -satreví a plantejar-li la sirena. -Dones no ho sé. Potser t’hauria de vendre. -Pér favor, no ho penses. Jo també sóc un ésser huma, almenys en part. -Pero laltra part és danimal marí, i potser interesses a algún circ -digué Pere. ..-*rSí, pero com que sóc mig persona i mig peix, puc romandre un temps fora de laigua, pero necessite tornar a la mar. Per Neptú, tornam a la mar, fjio suplique. - Després daquesta reflexió, de sobte a Pere se li esvairen els dubtes i va decidir tornar Euterpe a la mar sense més dilación
    • Moltdetemps des- i J f prés daquest fet, un dia en qué f estava feñt garotes peí Portitxol, de sobte es va . | algar mal oratge, lamaregassavaprovocar que sotsobraralabar­ ca i Pere ana aparar a 1aiguaamb tan mala sort que es quedamig enredat ambles xarxes. Comqueno podiadeslliurar-sencomenta aanarcapalfons, iveiatan negre el seu vfutur que satarantá i perdé el sentit. Quan passa el temporal, Pere es vadespertar estés damunt Farena de la platja alavora dunes roques, onveié amb sorpresa al seucostat... Euterpe. En reviscolar, el pescadorva agrair ala sirena que Fhaguerasalvat. I quan ella estava apunt dellan^ar-se ala mar, liva demanar que volia tornar aveure-la. Tant va insistir que ella hi va accedir. -D ara endavant sempre que em vulgues veure sois has de fer so­ nar aquesta closca de caragol marí i jo acudiré presta i diligent. A partir daquell dia sempre que eixia Pere a la mar feia sonar el caragol i Euterpe emergía a la mateixa vora de la barca. I, a poc a poc, ambdós s’enamoraren. Heus ací que no sabien com dirimir aquella situació tan peculiar que els impedia romandre perma- j nentment junts. Fins que a Euterpe se li va acudir la solució. -Pere, conec unes coves submarines que sendinsen cap a dins I de térra ferma. Una daqüestes dóna a una cova de la serra de Se- I gária, prop del Verger. Allí dins podríem viure junts. Dones així fou com Pere entra en aquella gruta i ja mai més neixí ni si se sabé res dell. Molts anys després, i d’una manera inexplicable, perqué no'hi va haver cap terratrémol, la part situada més a llevant daquella serra de Segária va adoptar una fesomia que era la silueta de la cara de Pere des del coll fins ais cabells, com si un colossal gegant estiguera enterrat per sota el Verger i del qual sois eixia el cap, que apareix dormint o mirant cap al cel. Aquesta visió encajra es pot veure hui en dia mirant cap al sud, anant des de la Safor cap a la Marina. Vi c e n t Sa n c h is . Elgeperut delBuixcarró i altres contes} Edicions La Xara (adaptado)
    • COMPRENSIO unitat lO Ordena aqüestes oracions sobre la lectura anterior. C Molt de temps després, Pere es queda enredat entre les xarxes i Euterpe va eixir a salvar-lo. D A poc a poc, Pere i la sirena s'enamoraren i decidiren anar a viure junts a una cova. O La sirena suplica al pescador que la deixara lliure i aquest hi va accedir. (Z ] Un dia, Pere va pescar una sirena. O Amb el temps, una part de la serra de Segaría va adoptar la forma de la cara de Pere, i aixó encara es pot veure huí en dia. O La sirena li digué que fera sonar una dosca de caragol cada vegada que volguera veure-la. E l Contesta: . * Quin tipus de narrador és el que conta la historia? • Quins personatges hi apareixen? • On se sitúen els fets? • En quina época creus que transcorre l'acció? ElAnalitza l'estructura de la narració anterior. Marca quin és 1'inici, el nuc i el desenlia^. Explica: • Per qué la sirena invoca Neptú? • Per qué Pere va acceptar deixar lliure la sirena? • Per qué el pescador va desaparéixer per sempre? • Per quins motius s'associa aquesta historia amb la forma de la serra de Segaría? Relaciona cada paraula amb el dibuix corresponent. garota maregassa sotsobrar ElTria una altra opció per a continuar la historia i redacta el final nou. Qué hauria passat si...?_ • Pere no haguera deixat lliure la sirena. • La sirena no haguera acudit la primera volta que Pere va fer sonar la closca. • Euterpe haguera d.ecidit anar a viure al Verger.
    • JOesfiDJlaQL Rec.uis.QS-expiesski5i ■E.ers.ona-4u.e.Ja-Coiiíai BxLCfídénda: Eeisonalgea: Narrar una historia Escolta aquesta narració contada per un contacontes. B Escriu quina és la fórmula de comengament i d'acabament del conte que acabes d'escoltar. 30 Contesta aqüestes preguntes sobre el conte: • Quins són els personatges que hi intervenen? • Qué hi predomina mes, la narració o el diáleg? • De quin tipus de narrador es tracta? • Com introdueix el narrador les paraules deis personatges? El Comentéu entre tots quins recursos expressius usa el contacontes per a captar l'interés deis possibles oídors. Ü0 Demana ais teus iaios o ais teus pares que et conten algún conte o narració popular. Si no en coneixen cap, pots consultar Internet o algún llibre de la biblioteca. H Emplena una fitxa com aquesta: E l Memoritza la narració que has triat i usa els recursos expressius necessaris: modulació de la veu, ús d'onomatopeies, creació de l'ambient adequat, etc. 1 3 Assaja la teua.intervenció i enregistra-la a fi de veure quines coses has de millorar. El Conta la narració ais companys i les companyes tenint en compte tot el que has assajat. R E Voteu les intervencions deis companys i valoreu qui és el contacontes més bo.
    • GRAMÁTICA unitat10 Preposicions i conjuncions Llig les bafarades i classifica les paraules destacades en el lloc corresponent. m Preposicions Conjuncions Es difícil triar-ne un entre tots, pero les histories sobre nyítols són ben curioses i estranyes. • Les preposicions serveixen per a relacionar una paraula amb els seus complements. Són preposicions: a#amb, cap, cap a, contra, davall, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sobre i vers. • Les conjuncions serveixen per a unir dues paraules d'una oració o dues oracions entre si. Són conjuncions: i, ni, o, pero, mentre, que, perqué, si, quan... ElSubratlla en verd les preposicions que hi ha en aquest text i, en blau, les conjuncions. Els nyítols o nítols són, entre les presencies secretes, de les més mal conegudes i poc estudiades. Invisibles, pero no immaterials, són de tan reduides dimensions que entren peí conducte auditiu huma a nú- vols de milions, buscant la memoria per rosegar-la perqué és la part més dol^a del cervell. Es poden engolir tots els records d'un individu i impedir-li crear-se n de nous. Els nyítols assalten els qui dormen al ras, en camp obert, que és on més fácilment troben les ofelles. Víc t o r L a b r a d o . Llegendes valencianes. Edicions Bromera © Completa els espais amb la preposició adequada. sopa......... lletres café..Ilet aigua.......... gas campanya....... ..el tabac comandament.......... distancia arrós*...... *4 ..fesols i naps platja ...pedres gasolina......... plom olla..........pressió ElRelaciona les dues oracions usant la conjunció proposada entre paréntesis. Fixa't en l'exemple. No m'agrada contar histories de por. No m'agrada que me les conten, (ni) No m'agrada contar.histories de por ni que me les conten: Parles amb la gent major. Aprens moltes coses, (q ua n ) Pau no volia que anárem al cine. Al remat va cedir. (pero) Véns amb nosaltres a la plaga? Prefereixes anar a la piscina? (o) Alicia treballa a la biblioteca. El germá treballa a la llibreria. (i)
    • lO unitat ORTOGRAFIA L'accent diacrític f l Llig les paraules destacades de les bafarades i fixa-t'hi, Qué hi observes? ñ Iaio, ja fá més d'un mes que no em contes un conté, i al meu germá sí. Ai, xiqueta, si hagueres vingut ahir amb el teu germá, te n'hauria contat un que té el nyítol com a protagonista. L'accent diacrític és el que s'usa en paraules que, segons les regles d'accentuació, no haurien de portar accent gráfic, pero que en porten per a diferenciar-íes d'unes altres que s'escriuen igual. Amb accent diacrític Sense accent diacrític bé, béns: adverbi de manera, propietat be, bens: corder, nom de la lletra b déu: divinitat v deu: numeral, del verb deure dóna, dones: del verb donar dona, dones: persona del sexe femení és: del verb ser es: pronom má: part del eos ma: possessiu més: quantitatiu |mes: part de Tany | món: planeta ■ 1mon: possessiu nét, néta: fill del fill net, neta: sense |brutícia ós, óssos: mamífer 1os, ossos: part de |Tesquelet Amb accent ' diacrític Sense accent diacrític peí, pels: filament ¡ que cobreix el eos peí, pels: contracció de per +ek sé: del verb saber se: pronom sí: afirmació si: conjunció con­ dicional, pronom, nota musical sóc: del verb ser soc: calcat, mercat árab sol, sois: térra sol, sois: astre, sense companyia són: del verb ser son: ganes de ¡dormir, possessiu té: del verb teñir te: pronom, infusió, ¡nom de la lletra t véns, vénen: del verb venir |vens, venen: del |verb vendre E E Completa aqüestes oracions amb la paraula correcta de les proposades. Lluís i Anna són els..........del senyor Bernat. (néts/n ets) La iaia de Pasqual sempre ...... una tassa de -..a les mans. (té/te ) coneix que, a Voro, no li han dit on..........la sessió de contacontes. (és/ es) El..........que ve anirem a veure una exposició de vestits tradicionals. (m és/ m es) ..........mare, que és esquerrana, diu que de menuda li lligaven la ...esquerra a Tes- quena.. (m a/»m a )> Escriu una oració amb cada parella de paraules. dóna dona són son ós os món mon vénsl vens
    • ALTRES TEXTOS unitat lO El cartell fpm El cartell és un full gran que es fixa en llocs públics per anunciar alguna cosa. N'hi ha de “ molts tipus, pero els més habituals són els que presenten tota la informació, com si es tractara d'un programa, i els que presenten només la informació principal. del 7 al 10 de maig de 2008 r u N 1 TORRENT 3r festival intefnaciona de contes defnútkdlMI QtJúTt de p o t fe t - LM ortaJ Z & 37 * OvtrArtt, 7 te títen&r AUc^H,T4arjaMk 0RUPDECN4SESDEPURO «Ctamíe, 1 detetemu* lUti*SOY,SOf*rfOphr AUcm*S0U.D**Í**U C a tlA DETMaí. I Oeí^AlUA «WTZaRa TREUCaVÍsL H E X A C o R O E i VANESA fAUELA <k'ócc'{/í *[-2 ÁéCtt¿élU~Ue0 H v j S assOáaáOaif^irdíA>mssC{SMtrIf cCUtkúftáOAé
    • lO unitat ANALISI DEL TEXT B m Observa els cartells de la página anterior i digues qué anuncia cadascun. Contesta aqüestes preguntes: • Quin deis tres cartells presenta la informació més detalladament? • En quin predomina el text i en quin, la imatge? • En quin deis tres podem dir que «una imatge val més que mil paraules»? Per qué? Analitza els elements de la comunicado deis tres cartells i emplena una fitxa com aquesta: Cartell núm. Em¡ssoc_ -RECEptOQ. JMissataei | Codi: Q g ráfic (tipus de lletra)__CLrisiiaUim aj^ El cartell no sempre ha dut imatge. Abans que es va inventar la litografía (a les acaballes del segle xvm), el text del cartell es presentava amb una composició estética i solia portar molta in­ formació ja que era l'únic mitjá per a informar. Amb la litogra­ fía, la imatge adquireix importáncia i aixó fa que s'intente posar només la informació principal per a deixar lloc a la imatge. Explica qué és la litografía. Pots consultar Internet o una enciclopédia. Observa aquests cartells i digues, per la informació que contenen, a quin cartell de la página anterior s'assemblen més. 13Qué anuncia cadascun deis cartells anteriors? E Per grups, dividiu-vos la tasca d'anar al cinema, a la biblioteca, a l'ajuntament, a la casa de la cultura, etc. a demanar cartells. En acabant, dassifiqueu-los en dos grups, segons la quantitat d'informació que contenen, i empleneu una fitxa com la de l'activitat 3 per a cada cartell. zdaJfíil f diádáttifaeM infantil j ¡juvenil
    • Locucions i frases fetes B I Llig les expressions destacades i fixa-t'hi: Ais meus néts els agrada escoltar bona cosa d’históries. I solen demanar que els conte les mateixes fil per randa. Hi ha dies que no en tinc ganes, i els mire de gaidó per veure si s’ho repensen. Pero ells no badén boca, així que em lligue les espardenyes i rnhi llance. La meua dona sempre em diu que tinc molta corretja. Qué voleu que faga, són les ninetes deis meus ulls! Preferisc tenir-los ací prop del foc que no que vinguen a fer la visita del metge. 3 Comenteu entre tots qué signifiquen les expressions destacades. .* Una locució és un grup de paraules que expressa el mateix que un adverbi. * Una frase feta és una expressió de la llengua, formada per un verb i uns complements, que té un sentit figurat que no és el de la suma del significat de les paraules que la formen. E l Classifica les expressions de l'activitat 1 en el lloc corresponent. m Relaciona cada locució amb el significat que té. En acabant, tria'n tres i escriu una oració amb cadascuna. Locucions Frases fetes a la dula * a espentes i redolons * en un tancar i obrir d'ulls * a mansalva * a la bestreta * de gom a gom • a les palpentes * a~contracor * a ull nu * a la babalá * en conill • de bat a bat * a cau d'orella * de colp i volta * • amb moltes dificultáis • per endavant • instantániament • pleníssim • palpant en la foscor • sense control de ningú • en gran quantitat • a simple vista • sense roba • en veu baixa • a desgrat • d'improvís • precipitadament • obert cómpletament E l Completa aqüestes oracions amb una frase feta de les proposades. Tin en compte que has de conjugar el verb en el temps i la persona adequats. ferdenteta -fef^ines ser un^idam ficSa^jllerada fer-ehmañta traure el lleu tocare peus a térra El germá de Dídac li........... ....... ,........................................ els dibuixos per a l'escola. La véína de Pilar és una dotora i sempre vol .......... JH .......Ü en totes les converses. SL.......................... ¿j ...... ..........ara, quan arriben els exámens haurás de treballar més. Durant la cursa vaig ........ .......................i vaig aconseguir arribar entre els vint primers. Felip.................................................... i sap que no podrá viatjar després de Toperació. No em ...... __________ amb la bici nova, ja sé que és fantástica. La iaia de Pol sempr-e li diu que... ............................perqué va vestit molt arreu.
    • lO unitat EXPRESSIO ESCRITA El conte Llig‘aquest conte: Agustí, quan tenia 45 anys, 3 mesos i 22 hores de vida, va decidir que volia ser passejador de tortugues. Després d’haver fet de cambrer pallasso, de veremador espantat i de botiguer fartaner, el nostre amic Agustí havia trobat el sentit definitiu a la vida: seria passejador de tortugues, i en portaría nou o deu alhora nuades amb una cadena de plata. Les trauria de bon matí per fer la primera passejada i les primeres necessitats i per jugar amb una pilota al pare; després, les trauria quan hagueren dinat, perqué babearen el menjar i feren la digestió, i, finalment, les trauria a la nit, perqué estiraren les potes abans d’anar a dormir. Després les gitaria amb una manta gruixuda i calenta i els faria un bes de bona nit. Pero el bon amic Agustí, quan va saber que les tortugues no es treien a passejar, va pensar que a la vida hi havia coses molt més interessants que passejar tortugues, i va decidir comentar a entre- nar-se per a ser Thome bala del circ internacional. F e r r a n B a t a l l e r . Contes amb tinta blava. Edicions Bromera E Analitza aquests aspectes del text anterior: * L'estructura: quina informació apareix en el plantejament en el nuc i en el desenlia^? • El narrador: quin tipus de narrador conta la história? ■ * Els personatges: qui n'és el protagonista? E Contesta: • Quina és la situació de partida de la narrado?- * Qué passa per a arribar a la situació final? Un conte és la narració d'uns fets que passen a un o més personatges i que modifiquen I la situació inicial després de produir-se un conflicte. ElTria un personatge sobre el qual escriurás un conte i fes-ne la descripció. Decideix si hi inclourás un únic personatge o més d'un i assigna'el paper que tindrá cadascun (protagonista, ajudant i antagonista). E Planteja quin será el conflicte que modificará la situació inicial del personatge. Si vols situar la narració en un lloc i en una época determinada, descriu-los.r E l Decideix el final de la história: el protagonista resol favorablement la situació o no? Per qué? E Amb tota aquesta informació, redacta el conte. En acabant, intercanvia el text amb un company o una companya a fi de fer-vos suggeriments per a millorar-los. E Redacta el conte definitiu amb el processador de textos. Si s'organitza en el centre algún concurs de contes, presenta'l. També pots presentar-lo a altres premis literaris que s'organitzen per a alumnes de la teua edat, com ara el Premi Sambori (www.sambori.net).
    • JOCS DE LLENGUA unitat lO El joc de les frases fetes n Escriu, al costat de cada frase feta, la xifra del dibuix que representa el sentit literal i la del que representa el sentit figurat. Sentit literal Sentit figurat Afluixar la llengua Teñir la má foradada Buscar les cosquerelles Bailar l'aigua a algú Fer campana Teñir bona barra
    • D Subratlla en roig les preposicions d'aquest text i, en blau, les conjuncions. El Trib Real és una colla confusa dTiomes i dones que van de nit per Taire, surant més amunt de les carenes i cims de les muntanyes, travessant els nú- vols, volant i ballant en un remolí de crits, cancons i música de guitarres. Sense repós, tothora els bracos surant al so de la dansa, fan voltes els uns sobre els altres al^ant la cameta ara i adés, perdent la poca roba que duen i sense poder tocar mai de peus a térra ni reposar un sol moment. Ho fan per un cástig que els van imposar perqué, quan vivien entre els antics, no tenien cap mirament per res ni per ningú i ballaven quan calia i quan no, sense importar-los el plor ni el dol deis altres. V í c t o r L a b r a d o . Llegendes valencianes. Edicions Bromera 19 Completa les oracions amb la paraula correcta: .........les dotze de la nit i encara no tinc _____(son /só n ) que no vindran a emportar.,,,^...... els mobles, com m'havien dit. (s*e/sé) Quan anem peí carrer, . ^ ¿ ^ p a r e es para a parlar amb tot el......... (m qn / m ó n ) dius que........, ja veurás com no te'n penedirás. (si/sí) m E Explica qué és un cartell, quins tipus de cartell hi ha i per a qué se solen usar. Escriu una oració amb cadascuna d'aquestes locucions. de gaidó de gom a gom a la dula a ull nu en conill Relaciona aqüestes locucions amb el significat corresponent. a tort i a dret • • amb la vista fixa de cap a peus * fil per randa • * de retruc a recer * de fit a fit • • detalladament sense solta ni volta • de retop * • sense reflexió d'esma * • maquinalment * sense motiu raonable * á l'abric • del.principi al final Explica qué signifiquen aqüestes frases fetes i escriu una oració amb cadascuna. bailar l'aigua a algú buscar les cosquerelles traure el Heu A partir d'aquest inici, en qué es descriu un personatge, escriu un conte. Andreu, a qui tots coneixien amb el malnom del Vell perqué arriba aviu- re cent anys, era a penes un sagalet de dótze Thivern que van morir els pares: de fam, de fred i de cansament de viure, com tants altres pobrets de la comarca. Va ser un hivern cru, sec i traidor, que va deixar Andreu orfe i en conill: amb una má davant i laltra darrere. Només posséia la barraqueta que els veíns del poblé, per llástima, els havien deixat bastir a ‘lera de dalt i la figuera que va plantar son pare lany que ell va náixer. Jo s e p F r a n c o . Rondalles valencianes. Edicions Bromera
    • Comunicacióadistancia Dear Cathy, estimada BM | Ací aFranca en diemaixí, á^s anglesos: rosbifs! Sembla que sou gent molt impor- j tant, perqué lameitat del planeta slkirotlla | amb la vostra llengua. Pero a mi em%em- ® bla que no és cap llengua, aixó: a cada fn|ge ¡F us mengeu la meitat de les paraules, a ca<m paraula, tres quartes parts de les sil-labes, i a W cada síMaba, quatre cinquenes parts de les lle­ tres. Amb el que queda, gairebé no pots escriure ni un telegrama. Dol^a Cathy, estimada rosbif, tinc una gran ambició: ser lunic home que no parle mai anglés! Llavors, em dirás, per qué tanta xerrameca? Per culpa de la meua mare. És un tráete que he fet amb ella. M’he deixat prendre el pél i estic obligat a respectar el contráete. Pero els meus_problemes familiars no són cosa teua, preocupad deis teus assumptes. Adéu, estimada corresponsal. Si mai tingueres la intenció daprendre francés amb un servidor, compradun diccionari gruixut. El més gruixut que trobes. I passa de la gramática. Kamo PS: Tagradari-asaber per quéfhe triat? Dones perquélagénciavapassara ma mare una llista de quinze crápules. Vaig deixar-hi caure el compás amb els ulls tancats i es va plantar en el teu nom: Earnshaw. En plena E majúscula. No vas notar res? Amics percorrespondéncia?
    • X*I unitat LECTURA Granota esquifida, fastigosa i malaltissa, Sens dubte voldríeu que continuara escrivint en aquest to; tinc la impressió que us agradaría. Dones, no! No tinc gens de ganes de riure, ni cap rao per a divertir-vos. Heu volgut fer-vos I-original, senyor Kamo, pero en deixar caure el compás sobre el meu nom, vau pJantar-lo en la desgracia. Em dem aneu si he sentit laferida. No ho sé: el dia que vau plantar aquest compás en la E majúscula deis Earnshaw em preocupava un altre dolor. Just aquell dia feia deu anys que el meu pare havia mort. Vaigllegirlavostra carta asseguda alpeu de la seua butaca buida. Podeu imaginar-vos la impressió que em va fer! Tanmateix, en llegir les vostresparaules, vaigmenysprear-me sobretot ami mateixa. La vostra carta estúpida em varecordar quejo parlava al meu pare en el mateix to arrogant, oposant contínuament els meus capricis a la seua fatiga extrema, les meues ganes de divertir-me a la seua necessitat de pau. Infancia imbécil, que no veu!II ultim vespre, mentre estava asseguda ais seus peus, amb el cap repenjat sobre els seus genolls (de vegades ho feia perqué em perdonara les bestieses que tornava a repetir lendemá)just abans que s adormira, em va acariciar els cabells, i em va dir: «Per qué no pots ser sempre una bona filia, Cathy?», Aqüestes van ser les seues darreres paraules. Ja us ho he dit tot Heu enviat aquesta carta com si tiráreu una pedra per ?aret: ésjust que sapieu on ha caigut. La meua resposta no espera res Catherine Earnshaw Da n ie l Pe n n a c . Quinun, enKamo! Editorial Cruilla
    • H Analitza els elements de la comunicació de les dues cartes. Consulta, si ho necessites, la página 10 d'aquest llibre. ElMarca les afirmacions sobre els personatges que siguen vertaderes i corregeix les falses segons la lectura. □ Cathy i Kamo són molt amics, pero tenen una mala temporada. O Cathy és anglesa i Kamo és francés. D Kamo escriu a Cathy perqué vol aprendre anglés. D El to que empra Kamo en la carta és perfecte per a comentar una relació per correspon­ dencia. D Cathy li parla de vosté perqué el considera una persona molt respectable. □ Cathy no entra en el joc de Kamo, per aixó el to de la carta és més serios. E!Exposa, amb les teues paraules, quina és l'opinió de Kamo sobre l'anglés. I tu, qué en penses? Estás d'acord amb Kamo? Justifica la teua opinió. ElLlig aquest text, previ a la carta que escriu Kamo, i explica quins són els motius que fan que es llance a escriure a Cathy. -I pensar que tots els adolescents del món parlen anglés! Tots, menys el meu fill Per qué justament el meu fill, eh? -I pensar que a totes les mares del món la faena els dura més de quinze dies! A totes, menys a ma mare. Per qué justament ma mare, eh? -Ok, espavilat: hui mateix buscaré faena, en trobaré i la conservaré, i dací atres mesos, tutambé tindrás tres me- sos per a aprendre anglés. D’acord? D a n i e l P e n n a c Quin un, en Kamo! Editorial Cruilla El Troba en la lectura la paraula que correspon a cada definició: fet de parlar sense substáncia. ....: que té correspondéncia amb una altra persona. .....: que viu en la disbauxa. ...............: que no arriba a la mida qué cal. 19Quina deu ser la reacció de Kamo en rebre la carta de Cathy? Posa't en la seua situació, tria una de les dues opcions i escriu la carta que redactarles. G Kamo demana disculpes a Cathy i comenga una gran amistat entre ells. G Kamo s'excusa peí to emprat i li diu que no tindrá més noticies seues. _______________________________________________________________________
    • 11 unitat EXPRESSIO ORAL & | m Parlar per teléfon Escolta la gravació. Contesta aqüestes preguntes sobre el que acabes d'escoltar: • Quins personatges hi intervenen? • Quina relació hi ha entre ells? • Des de quan no parlaven Neus i Voro? • Qué creus que ha passat entre ells? • Per qué Voro no diu la veritat a sa mare? Analitza la situació de comunicació de la conversa telefónica. H Completa la graella amb dues formules de cada tipus que es poden emprar en una conversa telefónica. Respondre per teléfon Presentar-se Acomiadar-se Digues? Ei, sóc Neus. Ens veiem demá. Informal Diga'm? Bon dia, volia parlar amb... No el moleste més. Adéu. Formal E Dramatitzeu la conversa tenint en compte que heu d'utilitzar les formules de presentació i comiat adequades. ádS Valoreu les converses deis companys. Heu de teñir en compte aquests aspectes: • La conversa ha resultat creíble o molt forjada? • Els personatges han interpretat correctament el seu paper? • Han usat les formules de salutació i comiat adequades? *- • Han usat el nivell de llengua adequat a la situació de comunicado? © Per parelles, trieu una d'aquestes situacions per a dramatitzar una conversa telefónica. Abans de res, assigneu el paper que ha de fer cadascú. G Voro s'ho repensa i telefona a Neus perqué no vol quedar amb ella. Q Neus telefona a la seua millor amiga per contar-li que, per fi, ha quedat amb Voro. D Voro telefona a una altra amiga per demanar-li consell de com actuar amb Neus en la cita de l'endemá. D L'endemá, Voro telefona a sa mare per dir-li que arribará tard perqué está amb Neus. E Escriviu un guió breu sobre qué parlareu.
    • L'oració: subjecte i predicat H Llig aquest text i subratlla de roig les frases i de blau, les oracions. Magrada comunicar-me amb els meus amics. A vegades ho faig per correu electrónic, a vegades, peí Messenger, a vegades, per teléfon. Increíble! Abans les cartes eren el mitjá de comunicado més important entre les persones. I ara? Amunt Internet! Una oració és un conjunt de paraules ordenades i amb sentit complet. En una oració ha d'haver-hi, com a mínim, un verb. Les oracions tenen dues parts: * Subjecte: indica qui fa l'acció expressada peí verb. * Predicat: expressa el que es diu del subjecte. El subjecte i el predicat sempre concorden en nombre i persona. Quan el subjecte és un pronom, a vegades pot.estar elidit perqué ja ens dóna la infor mació el verb. Exemple: (Nosaltres) Arribarem demá. Hi ha oracions en qué no hi ha subjecte: s'anomenen impersonals. Són impersonals les que porten el verb haver-hi i les que inclouen un verb que expressa fenómens meteo- rológics. Exemples: Hi ha molta gent, Plou massa. m Relaciona cada subjecte amb un predicat. Recorda que has de teñir en compte la concordanga. LeoiMarisa * • treballaenuncibercafé. Elveíd'Empar • • veabuscar-medesprésdel'entrenament. Aleixijo • * hanadoptat unaxiquetaxinesa. El meucosíVíctor * • xarrempeí Messengerdesprésdesopar. El Subratlla de roig el subjecte d'aquestes oracions i, de verd, el predicat. Si está elidit, escriu-lo tu, i si l'oració és impersonal, indica-ho. Ahirdematívaigrebreunapostal deisiaios. Lamestrad'anglésm'hadonatl'adregaelectrónicad'unxicdeLondres. Demáarribenelsfrancesosdel'intercanvi. • Hi hauráunberenarperacelebrar-ho. Lesvespradesd'hivernsónbastantavorrides. Vull fer-mesoci d'unaONG. CadadiaLarapassaabuscar-meperanaral pare. L'hivernpassatvanevar? Subjecte +predicat Subjecte elidit 1 Impersonal
    • L'accentuació deis diftongs i els hiats n Copia en la columna corresponent les paraules d'aquest text. El meu amic Andreu viu al Pirineu lleidatá. Ens vam co- néixer Thivern passat, quan hi vam anar a esquiar amb els companys de faena del pare. Des daleshores tenim unabona relació a través del correu electrónic. Ens escrivim cada huit o deu dies. I si vull saber alguna cosa d’ell, només he de liegir el seu bloc. Hi deixa fotos i reflexions ben interessants. 11 unitat Amb diftong Amb hiat ORTOGRAFIA HjB Un diftong és la unió de dues vocals en una sola síl laba. Exemple: Andreu. ! Un hiat és la pronunciació en síl labes diferents de dues vocals que s'escriuen juntes. Exemple: esqui-ar. Per a accentuar una paraula amb diftong, hem de teñir en compte que Taccent s'es­ criu sobre la vocal forta (a, e, o) o sobre la primera vocal si el diftong está format per les vocals i i u. Exemple: farmacéutic, esdrúixola. Per a marcar que dues vocals que podrien formar diftong es pronuncien en sil-labes diferents, usem l'accent (ve-í) o la diéresi (ve-í-na). 0 Separa les síl labes d'aquestes paraules, encercla de roig els diftongs, i de verd, els hiats, i col-loca l'accent on caiga. nautic comunicacio iencia historia distancia bruixola aquatic Ileo naufrag naixer fructuos guardia influencia hidraulic clausula terapeutic desguas aiguos aquarium nausea K J Pronuncia en veu alta aqüestes paraules i veges si hi ha diftong o hiat. En acabant, accentua les que caiga correctament a fi de marcar que es desfá el diftong. vei boina afaitar bilbai queixal^ pais baina aire coixa roi cuina biscai D 1 C U E P D A C E N S A 1 MA D A Q U E L F C R B E T R A N S E U N T UM G 1 R 0 1 N A A S R T G 0 Y NM L P A 1 S 0 S 1 A L A 1 U WX A UM 1 Q T U E R L D 1 A H E R 0 1 N A C El En la sopa de lletres següent s'han amagat deu paraules en qué el diftong es desfá mitjangant la diéresi. Localitza-les i copia-les en el quádern.
    • L IT E R A T U R A unitat 11 Tema i argument Estimada Antonia, Tescric des d’ací, molt lluny de casa. Lapluja va mullant els vidres bruts del bar estrany on ara ém trobe esperant un got de vi i un poc d’engany. No tinc més solució, ja ho saps. Carta a casa Lengany. I mompliré tot dell per anar vivint, per anar aguantant, per anar estimant. The enviat els diners, com tots els mesos. Per ara no hi ha augment, paciencia, tot arriba. Me nhe guardat uns quants, per comprar-me un abric. L'hivern, sense el teu cos, és molt més cru. Diuen que em passaran a una secció més descansada. I, si Déu vol, molt prompte, trobaré casa, i vindreu tu i la nena. El company del meu quarto ha estat malalt, la grip, coses d’ara, ja saps, Thivern. Fa més duna setmana que espere carta. Esteu malalts? Em feu patir moltíssim, tan lluny de casa. L’any que ve, potser, tindrem un cotxe, qui ho havia de dir? I escola per la nena, sense pagar, i diners suficients per no plorar. Tot aixó, pero, ja saps, lluny de la casa: alió que no s’oblida ni tan sois amb el vi, aquell que jo tinc ara, posat a taula. Encara plou, Antonia. Demá será diumenge i no passejarem tot tres junts per la pla^a del poblé. Cuideu-vos molt, besades, escriu-me més sovint. O v id i M o n t l l o r (1973) Ovidi Montllor Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 -Barcelona, 1995) fou un cantautor i actor valencia. Actúa en nombrosos grups teatrals i en diverses pel lícules. A més, en la’seua faceta musical, es dedica a cantar poemes seus i d'autors com Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Pere Quart...
    • O Analitza la situació de comunicació del poema anterior. I B Contesta aqüestes preguntes sobre el poema: • Dequintipusdetextestracta? • Dequinespartsconsta? • Enquinaépocaestáescrit? • Quinssentimentsettransmet?Perqué? B Comenteu entre tots les característiques d'aquest poema: • Quantsversosté?Iquantesestrofes? • Sóntotselsversos igual dellargs? •Térima?Dequintipus? • Iritme?Quinselementsn'hi donen? B A quin tipus de poesia correspon el text que has llegit? Justifica la teua elecció. D Poesialírica: expressaelssentimentsi lesemocionsdel poeta. O Poesianarrativa: contaunahistóriareal oinventada. E Encercla de roig els fragments en qué l'autor adopta una actitud positiva, i en verd, aquells en qué té una actitud negativa. Quins elements t'han permés fer la tria? Comenta- ho amb els companys i les companyes. El tema d'un text és la idea principal que l'autor ha volgut transmetre. S'enuncia amb un sintagma o amb una oració. L'argument és la successió d'accions i anécdotes sobre les quals es construeix el text. És com un resum del text. E l Tria l'oració que, segons tu, expresse millor el tema de «Carta a casa»: D Lapenad'unapersonaquenoviuasacasa. □ L'enyordel poetaperlespersonesvolgudes. D Elsséntimentsd'unimmigrantllunydecasaideisseus. El Escriu l'argument de «Carta a casa». Pots comentar així: Un home que treballafora del seu poblé escriu una carta a la dona... ^ 9 Torna a llegir el text de la lectura principal (págines 126 i 127) i escriu quin és el tema i l'argument.
    • VOCABULARI unitat 1 1 Neologismes I I Llig: Tot i que escriviu en la meua llengua hi ha unes quantes paraules el significat de les quals igonore totalment. Parleu del «metro» i de «con­ verses telefóniques». Em podríeu explicar qué volen dir? Cathy «Quina mena de xica deu ser, que no coneix el metro ni el teléfon?» D a n i e l P e n n a c . Quin un, en Kamo!. Editorial Cruílla (adaptació) I B Explica per qué no deu conéixer Cathy el significat de les paraules metro i teléfon. éf¡B Els neologismes són: 1 3 * Les paraules noves que es creen en una llengua per a designar les realitats que no ^■1 exilien anteriorment, com maquines, descobriments... (metro, Internet). • Efe significáis nous que reben paraules que ja existien (ploma, móbil). mm :€3 Relaciona cada paraula amb dos dibuixos, segons els significats que té, i explica quin deis dos és un neologisme. navegar ratolí finestra consola ~ ' 00 a S □ b □ □ Escriu cada neologisme davant de la definició corresponent. módem teletreball microscopi videojoc píxel ....................:cadascunadelesfraccionsmínimesenquéresultadivididaunaimatgeique podemapreciarsi l'ampliem. ....................:treball queespotefectuarforadel'empresaatravésdesistemesdeteleco- municacionsiinformátics. ...:aparell convertidordesenyalsdigitalsensenyalssusceptiblesdeserenviats / perunalíniatelefónicaotelegráfica. ....................:instrumentquepermetobservarobjectesdedimensionsmoltreduídes. ..:jocinteractiuensuportelectrónic. Completa la graella amb almenys tres neologismes que conegues de cada camp semántic. Esports Informática Mitjans de comunicació pádel virus teletext
    • El correu electrónic Llig aquest missatge de correu electrónic: 11 unitat EXPRESSIO ESCRITA Per a: arnauet@elmeucorreu.com **-- L Assumpte: Amics per correspondencia? Hola Arnau, En primer lloc, voldria presentar-me. Em dic Michele i vise a Lió. La meua mestra em va passar una Mista d'alumnes valencians interessats a establir contacte amb alumnes francesos que parlaren la seua llengua. Jo ja fa anys que la parie, perqué els meus iaios són de Borriana, pero fa només tres que l'escric Bé, vaig triar escriure't a tu per sorteig, segons el que em va ensenyar la meua iaia: «La boleta de café, jo la sé comptar molt bé, com el color del xocolate, un, dos, tres i quatre». M'agrada jugar al fútbol itambé practique la natació. En el temps lliure, a més, llig. M'agrada qualsevol tipus de llibre: d'aventures, de por, de poemes, de teatre... * Si t'interessa teñir una bona amiga amb qui compartir experiéncies en la teua llengua o en francés, podem escriure'ns de tant en tant o quedar per a parlar peí Messenger. Espere rebre noticies teues. Adéu Michéle El Repassa el que has aprés en la Unitat 8 sobre el correu electrónic (pagines 96 i 97) i escriu el nom de cada part al lloc córresponent. E l Tria una d'aquestes opcions per a escriure un missatge de correu electrónic a una persona que no coneixes: O A un alumne que t'acollirá a sa casa en un intercanvi. D A uns amics deis teus oncles que t'han convidat a passar les vacances al seu poblé l'estiu que ve. , D Al fill d'una amiga de ta mare, amb qui haurás de passar un cap de setmana. El Per a escriure'l, has de seguir aquests passos: • Pensa bé qué vols dir i resumeix-ho en l'assumpte. • Redacta la salutació. • Organitza la informado del cos del missatge en parágrafs, segons els temes que tractes. • Inclou el comiat i el teu nom. K j Proposeu al mestre o la mestra intercanviar adreces de correu electrónic amb alumnes d'altres escoles, del vostre poblé o d'un altre, a fi de mantenir-hi correspondéncia.
    • n m Elisa, has revisat S , el treball sobre les rondalles s^ a u e et vaig passar?^- ~— Sí, et vaig fer algunes modificacions i et vaig comentar un parell de cosetes,Dones el ^ — document és el mateix que el ^ c i u e et vaig passa I aixo com es fa? RACÓ CLIC-CLIC unitat 11 Comparar documents Per a veure els canvis, haurás de els documen Observa la imatge i explica els passos que cal seguir per a comparar dues versions d'un mateix document i veure els canvis que s'han produít entre l'una i l'altra. »0 r. O ^ íJ a: "■ Insercio ^ Recerca fljá s . J * Entrevista Serafí Antúnez [Mode de compatrbilítat] - MicrosoftWord Presentado de la página Referéncies Correspondencia i Revisió I Vtsualtearió Acrobat Rebutja * - tí* * iEtiquetatge mostrat fina! - 3 _J Mostra retiquetatge T Anterior Crea un . j! Control de Globus -i Accepta [Compara comentan -** ¡i canvis - - ¡ 0 Subfinestra de revisió ■* ¡ - 4*} Següent Mostra els documentsd’oíigep5 Comentaris Compara— Compara duesversions d'un document (estiljuridic). Combina— Combina les revisións de diversos autors en un sol document ■BH EntrevistaSerafíArituhi tdó de lapagina Referéncies ^decón^atíbilltat}] Correspondencia i Revisió j . VisuaTftzadó Serafí Antúnez. Catedrátic del Departament de Didáctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. «Cal construir acords i fer-los servir com a guia i referencia» DolorsPalau AMB MÉS OE DUES DÉCADES DE REFLEXIÓ ENTORN DE LES QÜESTIONS BASIQUES DE LA PLAN1FICAC1Ó OOCENT, SERAFÍ ANTÚNEZ ÉS UN DELS MÁXIMS EXPERTS A L’HORA D’ABORDAR ELS REPTES I LA IMPORTANCIA DEL PROJECTE CURR1CULAR (PC). EL CATEDRÁTIC OE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB), AUTOR DE DIVERSES PUBUCAaONS, CONSIDERA QUE AQUEST DOCUMENT ÉS UNA EINA CLAU PER A ADAPTAR ELS ACORDS DIDÁCT1CSGENERALS AL FUNCIONAMENTDE CADA CENTRE I SOSTÉ QUE ÉS COMPATIBLE AMB LA LUBERTAT DE CÁTEDRA DELS DOCENTS. Els centresescolars han de comengara elaboraraquest cursun fui! de rutaque definisca qué, quan i com s’han efensenyar i avaluar determináis continguts educatius, un instrument que, segons Serafí Antúnez, catedrátic de didáctica i organitzacióescolardela UB, respon alanecessitatdestablir«acordsquedonin OLJA&JI ¡ P 3gCreaun comentan —» ¡ p « Etiquetatge mostratfinal ~ ^ Rebutja - 1: Anterior ; Accepta ^ Següent n | S jr-E g y - : Control de canvis•- Globus _J Mostra í etiquetatge • 53 Subfinestra de revistó * Compara - ’ Mostraos documents d'ongcn RCementans Seguimení Canvis Comparació - ■ R K ' i • i • i 2 • i •3 * « 4 . | .{ •10• i •11• i •12• » •13 • 1 •14 i 'Í5V t<j tó ■.t :v • > ««'•-«. --------- Comparació de documents, Serafí Antúnez. Cate Educativa de la Univei Document original |EntrevistaSerafíAntúnez[Mododecon v , zj Ebqueta ek canvisamb DocumentQevisat & EUguetads canvisamb |DavidMorel D’acord Cancel-la Paraules:!L28l: catalá «Cal construir acords i fer-los servir com a guia i referencia» DolorsPalau Amb MÉS DE DUES DÉCADES DE REFLEXIÓ ENTORN DE LES QÜESTIONS BASIQUES DE LA PLANIFICACIÓ DOCENT, SERAFÍ ANTÚTCZ ÉS UN DELS MÁXIMS EXPERTS A L’HORA D’ABORDAR ELS REPTES I LA IMPORTANCIA DEL PROJECTE CURR1CULAR (PC). EL CATEDRÁTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (U B ), AUTOR OE DIVERSES PUBUCACIONS, CONSIDERA QUE AQUEST DOCUMENT ÉS UNA EINA CLAU PER A ADAPTAR ELS ACORDS DIDÁCT1CSGENERALS AL FUNCIONAMENT DE CADA CENTRE I SOSTÉ QUE ÉS COMPATIBLE AMB LA LUBERTAT DE CÁTEDRA DELS DOCENTS. Eis centres escolars han de comengara elaboraraquestcurs un full de rutaque definisca qué, quan i com s’han d’ensenyar i avaluar determináis continguts educatius, un instrument que, segons Serafí Antúnez, catedrátic de didáctica i organitzacióescolarde ia UB, respon ala necessitatdestablir«acordsquedonin rn h o r¿ n fia arfiri ilarió i pnntim iBa í a loe catató JE 100% Una vegada hem comparat els documents qué passa? Marca l'opció correcta. G Desapareix per sempre el document orginal. D Es crea un document amb els canvis marcats en roig perqué els acceptem o els rebutgem. D S'imprimeix el document revisat. G Es desfan els canvis en el document revisat. Document2 - Microsoft Word Observa la pestanya Revisió i contesta: • Quina icona cal prémer per a acceptar els canvis? • I per a rebutjar-los? • Quina icona hem de prémer per a incloure un comentari? El Comenteu entre tots quins avantatges té l'opció de comparar documents. na Referéncies Correspondencia i Revisió | Visuaützacic 1 F !Etiquetatge mostratfinal 7 tii n i *>«1 ¡S Mostra i‘etiquetatge js ontroldé Globus canvist- r ¿0 Subfinestra de revisió M : ^ J Accepta * t > s | Seguiment : ^ CarM fl i 3 • * • 4 • i • 5 • i ■S • i • 7 • i • fi • J • ^ • i ‘ • ' ¡| J
    • O Escriu subjectes i predicáis a fi d'obtenir oracions amb sentit. ha escrit més correus electrónics que mai. ____?-/;x .v___ _________- ....... --v:^^ quedarem per a l'estiu. Els amics de Pau.._________________________________ ........................ÜÜ Pere ijo;OTW_r.™ ................................................... ______ £ — El Analitza aqüestes oracions seguint l'exemple: Els meus amics vindran al meu aniversari. __________________N N________________________-• S P j Demá anem al cinema? Els llibres d'aventures són els meus favorits. Plourá aquest cap de setmana? El teléfon ha sigut un gran invent per a la humanitat. El Accentua, si cal, aqüestes paraules, tenint en compte els diftongs i els hiats: hidraulic avio aquarium coneixer clausula apareixer nautica confluencia creixer bruixolá distancia vei El Escriu quin és el tema d'aquesta carta i quin l'argument. Estimat Kamo, D a n i e l P e n n a c . Quin un, en Kamo!. Editorial Cruilla (adaptació) © Subratlla els neologismes d'aquestes oracions i digues a quin camp semántic pertany cadascun. He calfat la llet en el microones. En l'agéncia han rebut un teletip amb les últimes noticies. M'has enviat per fax els codis nous de la televisió digital? No m'agrada l'aeróbic, preferisc eixir a correr. Hauré de passar l'antivirus al disc dur del portátil. E Explica quines funcions s'associen a aqüestes icones. Esteu perdonat, i jo també us he de demanar perdó. Us vaig tractar durament, ho sent. Cal dir que la vostra carta la vaig rebre en el pitjor moment. Per comentar, aquell trist aniversari i, després, lambient que es respira ací des que el meu germá Hindley socupa de la casa. És un bestia i un tou (sí, un bestia tou!) que tortura els que Fenvolten perqué no está content dell mateix. Teniu algún exemplar semblant a Franca? Ja ho veieu, hui estic de més bon humor; Esteu, dones, totalment per­ donat. Ara us he de confessar una cosa: jo tampoc no tenia cap intenció daprendre unallenguaestrangera.VaserlameuacunyadaFrancés quiva donar el meu nom a aquesta agencia Bable. Perqué no mavorrisca, diu. Cathy
    • Sara torna a casa (Els parésjde Sara sé separaren quan ella tenia qú^nze anys i ella se’n ya anar ambson pare a Londres. Ara,déspréíd& deu anys, torna a ,caSfi.) I ¡Pj Nolséper quevaigpíf¡rar;a penes arribar acasa. Potserpeí cúmul demo- cions contingudes: ^jfveure ma mare i els meus germans, rebre la tele­ fonada deis amics i quedar já amb ells i trobar-me, désprés dun temps llarg, amb elsfepais i e|s objectes que fiavien omplitila meua vida du- rant uns anys de la njeua adolescencia. Una part impórtant deis meus sentiments d’afecte es troba ací, en la meua casa de Dénia i en aqüestes terres. Segurament per aixó, emvacausar unaforta impressió constatar, des del mateix moment que vaig arribar a laeroport de FAltet, els ex- traordinaris canvis que está sofrint el paisatge. Mentre venia cap a casa amb el cotxe del meu gernjá contemplava amb gust els espais bonics de muntanya i de mar. Pero, alhora, em produia un gran desgrat veure edificacions noves i zones construides. Grues a banda i banda, aparta- ments, grans urbanitzacions vora la mar i ais voltants deis póbles,, a fes ! faldes de les muntanyes i ais türons-A mesura que m’ariavfaaproximant a Dénia, els canvis se’m feien més evidents. Els paisatges jano|són igual que abans perqué una allau de construccions que descampen ací i allá handesfigurat camps imuntanya|Famal|mirar-ho.Constatar la transformació duns espais que quanjo els vaig deixar,,a ]|esaij
    • 12 unitat queja comen^avenasaturar-se, encara erenbells ivius, fapatir. I; segummerít^ aixó també va afectar el meu estat emocional. -Tindrás material per a fer un llibre de cinc mil pagines si vols saber-ho t<^^em-va^dir_Tendemá de la meua arribada eljÉeu amic Vicent-. Ací han pai&aiípa^in mjokes coses. I no totes són precisament bones. BBPel queinhe^an^reontant, ja me n faig una idea -vaig dir jo-. Al llkrg del temps he ana®guard3ní'én disquets totes les cartes que m’heu enviat fer correu electróniéldes que tinc adrega d’Internet. Sí. Eren molteMes informacions que havia de posar en comú i completar, moltes les qüestiefks que calia comentar... Vaigpensar que hi haviatemps per sdavant. Aniríem#$oc a poc. ■ Ens hi arribavátóia brisa suau que ens transportava el perfum de les roses que havien florit jjgpcs metres d’on ens trobávem. Ma mare sempre ha sentit entusiasme pels rcife^rs i al jardí de casa mai ®jjjan faltat- Era mitja vesprada i conversávem al voÉant d’una taula de marbre sostinguda per unes potes de ferro, al centre del jardí. Les mimoses, a la banda esquerra, havien crescut molt i hi feien una ombra agradosa. La buguenvíl-lia cobria tota la tanca- i, juntament amb el gesmiler, que encara no havia florit, protegía la nostra mi­ rada de les grues i excavadores que, per la banda nord, removien les terres després d’haver desfet un camp de taronger¿¡El soroll que feien ens arribava esfereídor, insistent. Cada grúa era una amenaza. Cada colp a térra era com un mos immens que hi feia sorgir, a trossos, les entranyes pedregoses. LECTURA C a r m e M i q u e l . Lamenaza de les grues. Edicions Bromera
    • C O M P R E N S I Ó unitat 12 Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Qui ésel personatge principal? • On se sitúa ¡a narració? • En quina época? • De quin tipus de narrador es tracta? Tría l'opció que reflecteix més bé el tema del text i justifica la teua elecció. O L'especulado urbanística a les zones de platja. D El paisatge modificat per les grues. O La vida a la ciutat. O Els sentiments que provoquen els canvis en el paisatge. K J En el text, hi ha fragments de narració, de descripció i de diáleg. Identifica i classifica cada fragment. Per exempte: á text narratiu va de )a tírü 1 a la línia... Explica quins sentiments provoca a la protagonista cadascuna d'aquestes imatges. I B Explica com es comunicava Sara amb els seus amics meAre vivia a Londres. Et pareix una bona manera de no perdre la relació amb els amics? Per qué? K ü Escriu les paraules de la lectura que corresponen a aqüestes definicions: ...................... període de la vida comprés entre la infancia i l'edat adulta. .: vista d'un lloc natural. : máquina usada per a algar cárregues. ........ : terreny delimitat artificialment on s'edifica un nucli de població. B Segons la lectura, explica el significat del títol del llibre a qué pertany el fragment, L'amenaga de les grues. .. B Escriu la conversa que creus que mantenen Sara, sa mare, el germá i el seu amic Vicent al voltant de la taula del jardí.
    • Hem de decidir en quines activitats de la setmana v cultural participarem. r Pero N no hem de preparar un v taller? y< 12 unitat EXPRESSIO ORAL Assemblea: arribar a un acord Anoteu totes les idees que tingueu i demá ens reunirem . per a decidir-ho. Jo voldria apuntar-me a la ^ cursa. ^ Si, com cada any. Pero enguany ha de ser sobre el m medi ambient. W ID Marca quin tipus de reunió faran els xiquets del dibuix: □ una reunió de veíns O una assemblea Dun col-loqui Duna taula redona D un debat Duna exposició Una assemblea és una reunió convocada amb la intenció de deliberar i prendre decisions I i arribar a acords sobre un assumpte. Fes una llista deis temes que es poden tractar en una assemblea de classe. Escolta i copia quines són les actuacions correctes en una assemblea de classe. Ordena els passos que cal seguir per a fer una assemblea a Taula. O Quan hi haja un tema que puga presentar confrontado, les persones que vulguén expo­ sar la seua opinió han de demanar el torn de paraula. □ □ Es tria un secretan i un moderador.' Les dues o tres propostes amb més defensors se sotmetran a votado. CD El moderador ha d'exposar els punts que cal tractar. Els participants en Tassembleá es posaran d'acord amb una proposta o una altra. El secretan ha de prendre nota deis aspectes més rellevants de Tassemblea. □ □ © Organitzeu una assemblea a Taula sobre les activitats en qué us agradaría participar en la setmana cultural del centre, tenint en compte el que heu aprés. © En acabant, valoreu entre tots com ha anat Texperiéncia: • El secretan ha pres nota correctament del més destacat? I B L • El moderador.ha presentat els temes que havíeu de tractar? • Tots els participants han demanat el torn de paraula? ^ Sjl • Han participat tots els afectats pels temes tractats? • El to de veu predominant durant la reunió ha sigut Tadequat?
    • G R A M Á T I C A Elsconstructora envejososarribaranaposar lesgruesvoramar^f Sí. Nosaltres *2jgg¡= nohemconegutlesplatges senseedificis. Elsmeusiaios ^.^irrparlen sempre.^jd Estructura del subjecte El paisatge costahasigutmolt modificatelsdarrers ánys. ^ÍH de B Copia les oracions de les bafarades, separa'n el subjecte i el predicat, i subratlla el nucli del subjecte. La funció de subjecte, la pot fer un nom (Mónica treballa a l'hospital), un pronom (Ella treballa a l'hospital) o un grup nominal (Ma tía treballa a l'hospital). El subjecte pot estar format per aquests elements: % * El nucli (n), que és el substantiu o el pronom. • El determinant (d et ), que pot ser un article, un demostratiu, un possessiu... • El complement del nom (c n ), que pot ser un adjectiu o un sintagma preposicional. E l Escriu determinants i complements per a completar aquests grups nomináis. .........platja...................................és un paisatge agradable. .........germá ... estudia a l'institut. _... ....iaio..r,„.,___ .......................se sprprén deis canvis en el paisatge. E!Observa l'exemple i analitza aquests subjectes. En acacant, escriu predicats per a formar oracions. _L' arbre del jardí ... ........ ' J>- i DET N CN El meu cosí menut.............. ............ ........ ... Eva iJúlia S i l ............................................________ El pare de Martí............................................ ........... Nosaltres .......... ................... L ^ g u E S ___________ B Copia tres de les oracions d'aquest text i separa'n el subjecte i el predicat. En acabant, analitza els elements de qué consta cada subjecte. Poc després el pare vingué a fer uns reportatges fotografíes a Londres. Al cap dun temps invita la mare. Els tres filis romaní- em a Dénia. La mare acaba les vacances i-tornaren a casa. Pero al final de setembre el páre ens pomunicá la decisió danar-se n a Londres una altra vegada. Em va caure lanima ais peus. Ca rm e M iq u e l . L?amenaza de les grues. Edicions Bromera (adaptació)
    • La diéresi ^9 Llig aquest text i subratlla les paraules que porten diéresi. Damunt de quines vocals es col-loca? Si lavisió diürna del paisatge és esferéídora, encara ho és més la visió nocturna. És freqüent que, quan tots els veins de les urbanitzacions encenen els llums, sapague lallum de la lluna. És una qüestió física, perqué la lluissor deis fanals impedeix contemplar el cel. Els científics en diuen contaminado lumí­ nica i és el que está passant en molts paísos civilitzats. H I J0 Completa el quadre amb exemples del text^Snterior. La diéresi ( ') és un signe gráfic que s'usa en aquests casos: * Damunt de la vocal u en éls grups güe, qüe, güi, qüi per a indicar que aquesta u Ü 1 sona. Exemples:................ .......... 2.............................................¡...jfiSj.... .... ♦ Damunt de les vocals i, u per a indicar-que no formen diftong amb la vocal següent, sinó que es pronuncien en sil-labes diferents. Exemples: ........................... En aquest darrer cas, si el (jjftoag es pot desfer seguint les regles d'accentuació, l'accent preval per davant de la diéresi. Exemple: país, paísos. ECol-loca la diéresi en les paraules que en necessiten: aquífer aiguós equestre quota seguent ambigua llengua eloquent piraguisme lingüista questionar pasques E Escriu el substantiu derivat d'aquests adjectius. Consulta el diccionari si ho necessites. oblic4 ............................ exigu4 ......... ubic^ .......... ......... contigu ......... propine-4............................. ambigú4 ......... El Tria tres paraules de l'activitat anterior i escriu una oració amb cadascuna. El Corregeix les paraules que están escrites malament col-locant l'accent o la diéresi, segons que caiga. Raúltreballaenunaquifer. Undeispaisosquemésm'agradaésSuissa. APasquadel'anyque.vefarempiraguisme. LluisiEloisas'enfadenambfrequeneia. El meuveitéunaparraambmoltderaim. AgrairiemmoltqueensdugueresunaensaimadadeMallorca.
    • A L T R E S T E X T O S unitat 12 W L'article d'opinió La platja de PAhuir No suporteu les platges abarrotades? El ciment us pesa ais ulls? Dones tothom cap a FAhuir! LAhuir és un daquells espais que queden sense construir al litoral del País Valencia. La platja de FAhuir i la seua restinga ocupen més de dos quilómetres de primera línia litoral no urba­ nizada al terme deGandía, amb una ampiaríaduns 800 metres des delamar fins ala carreteraNatzaretr Oliva, que la separa de les marjais de la Safor. 1 LAhuir té molts valors, com ara la presencia de dunes amb la flora i la fauna que les acom- panya -que és unfet extraordinari per si mateix, sobretot si tenim en compte els processos de transformado paisatgística que es donen ala costavalenciana-; el paisatge agrícola immediat -encara amb algún espai de muntanya-; el fons escénic forestal amb varietat de formacions vegetáis del massís del Mondúver, o la perfecta visibilitat de tots els elements del paisatge, sense construccions properes ni alteracionsvisuals significatives. Lafragilitat daquestpaisatge s’ha de teñir en compte de cara aFordenació territorial, ja que qúalsevól edificació provocaría un impacte no remeiable. Cal que mostrem la voluntat que aquesta platja es mandinga com está, o millor, perqué está inclosa en el Pía General d’Ordenació Urbana de Gandía com a zona urbanitzable, tot i els seus valors i els deis espais que Fenvolten. A més, es troba dins el perímetre dmfluéncia de dos espais inclosos en el Catáleg de Zones Humides: la desembocadura del riu de Xeraco i les marjais de la Safor, a banda que és Feixida natural a la mar d'aquestes. La regeneració de FAhuir donaría al municipi de Gandía unavarietat dambients i una sin- gularitat única, en definitiva, un atractiu poc comú en un entorn geográfic majoritáriament urbanitzat. Des del punt devista económic i turístic, en un context de ciment i asfalt, aquesta joia pot continuar atraient a la comarca el turisme més exigent i conscienciat en parámetres paisatgístics. Per acabar, voleminsistir que cadascú de nosaltres pot ser el protagonistade lamanifestado cívica més fresca de Festiu. Perqué FAhuir será nostra. Tan sois cal anar-hi a prendre el bany. R o g e r C r e m a d e s R ó d e j a Membre de la Plataforma pels Pobles de la Safor Font: http://saforopinio.blogspot.com (adaptació) E L'article d'opinió és un tipus de text periodístic en qué Faütor expressa, d'una manera subjectiva, qué pensa sobre un tema o un fet determinat. L'objectiu d'aquest tipus de text és donar les claus ais lectors per a interpretar els fets o els temes. Solen aparéixer publicats en diaris i revistes tant en paper com en Internet.
    • A N A L I S I D E L T E X T E E 12 unitat Contesta aqüestes preguntes sobre el text anterior: • Quin és el tema? Enuncia'! erítrna oració. * Quina és l'opinió de Tautor sobre la platja de TAhuir? ♦ Per qué Tautor pensa que cal preservar TAhuir? * On ha aparegut publicat e| text? Busca en el diccionari les' paraules objectiu i subjectiu i explica'n les diferéncies. En el text apareixen afirmacions objectives (informacions) i afirmacions subjectives (opinions). Completa una graella com aquesta amb les afirmacions que fa Tautor del text. Afirmacions objectives Afirmacions subjectives L'Ahuir és un espai sense construir. . La preséncia de dunes és un fet extraordinari. K J Completa aquest esquema de l'estructura d'un article d'opinió amb la informació que et proposem. contextualització deis fets reafirmado de l'opinió exposició deis fets exposició de Targumentació exposició de les mesures que cal prendre Introducció (........ ........ ) Ampliació deis fets ( Cos de Argumentado (..... ■ .... ........ ... ■ n l'a rtid e ) (..........................1...i .......) E l Digues quins parágrafs del text corresponen a cadascuna de les parts de l'article d'opinió. ^ 9 Porteu a classe uns quants diaris i, per parelles, localitzeu els articles d'opinió que hi apareixen. Feu una llista deis temes de qué parlen i analitzeu-ne l'estructura. E Cerca informació sobre la platja de TAhuir en Internet i expressa el teu acord o desacord amb Tautor del text.
    • Sigles i abreviatures Observa aquesta targeta postal: 24-abr.-2010 Ei, Robert! Com anem, amic? Acabem d'arribar a la casa nova i he vist que al cantó hi havia un quiosc amb pos­ táis. Com veurás en la foto, les platges són precio- ses. Llástima que encara fa fred per a banyar-nne. Pero si véns a l'estiu, ja veurás que bé que ens ho passem. Espere que m'escrigues abans que comencem TESO! Si no pots per correu electrónic, envia'm al­ gún SMS de tant en tant. Ja et passaré el tel. nou. Besets, Roser Robert Martí Camps C/de la Mar, núm. 15 CP 12000 Castelló de la Plana ElLes paraules destacades són sigles i abreviatures. Escriu a quina paraula o paraules fan referencia. Per exemple: abr. abril. Una sigla és una paraula, escrita amb majúscules i sense punts, formada per les lletres iniciáis de diverses paraules que fan referéncia a una entitat, un organisme, etc. Per exemple: ESO (Educado Secundaria Obligatoria). Una abreviatura és un conjunt de lletres que s'escriuen en lloc de la paraula sencera. Porten un punt o una barra al final. Per exemple: tel. (teléfón). Relaciona cada sigla amb el significat corresponent: CEIP * AVL • DOCV • IES* SALT * IVA* ONG * EUA • AMPA* • Impost del Valor Afegit • Estats Units d'América • Associació de mares i pares d'alumnes • Académia Valenciana de la Llengua • Col-legi d'Educació Infantil i Primaria • Diari Oficial de la Comunitat Valenciana • Servei d'Assessorament Lingüístic i Traducció • Instituí d'Educació Secundaria • Organització no governamental © Escriu les abreviatures d'aquestes paraules. Si ho necessites, pots consultar la relació d'abreviatures que ofereix el SALT (http://www.edu.gva.es/polin/docs/WebHelp/Ajuda_SALT. htm) o la que hi ha en la Gramática normativa valenciana (www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf). excellentíssim departament director biblioteca capítol col-legi honorable carretera illustríssim nosaltres traductor número
    • El text argumentatiu ■ I Llig: La costa valenciana El paisatge de costa valencia cada vegada está més urbanitzat. Les grans empreses construc­ tores no fan res més que edificar xalets, apartaments, centres comerciáis... a primera línia de platja o en la muntanya més propera, i, d’aquesta manera, converteixen les nostres platges en conglomerats urbanístics al servei del turisme urbá. El problema és que som molts els turistes que visitem els póbles de la costa buscant alguna cg^més que les vacances de sol i platja, per aixp ens allunygmdejgs massificacions i busquem la tranquil-litat, la peculiaritat paisatgística o cultural, Famabilitat de la gent... I Huí en dia és difícil trobar indrets amb acuestes característiques al litoral valenciá. Per aixó, seria encomiable que les autoritats vetlaren mes pels interessos naturals del nostre terrítori, ja que d’aquesta Manera es podría atraure un altre tipus de turisme més preocupat "perTinterés natural i paisatgístic deis llocs que peí gaudi personal. Al cap i a la fi, prendre el sol es pot fer en qualsevol platjá, pero sempre és més agradable quan t’envolta un paisatge natural -amb dunes, matolls, muntanyes- i no una visió esperpéntica de construccions que lluiten per veure quina arriba a tocar el cel. Aína Ma rch (6é de Primária) WÉ El text argumentatiu és un tipus de text en qué Fautor defensa una idea (una tesi) apor- ! tant raons (arguments) per a intentar convéncer altres persones. Els articles d'opinió són ttj un tipus de text argumentatiu. E Analitza l'estructura del text anterior, tot tenint en compte el que has estudiat en les pagines 144 i 145 sobre l'article d'opinió. E Contesta: • Quina tesi defensa l'autora del text? • Els arguments són objectius o subjectius? Per qué? • Quins arguments hi aporta? • Per qué creus que Aina ha escrit el text? ElTria una noticia d'algun periódic per a escriure un text argumentatiu. Abans d'escriure el text, has de planificar-lo seguint aquests passos: • Escriu la tesi que defensarás. • Redacta els arguments que reforjaran la teua opinió. • Pots afegir algún argument en contra de la tena opinió per a després refutar-lo. 15Escriu el text argumentatiu seguint l'estructura adequada. En acabant, intercanvia el text amb un company o una companya a fi de fer-vos suggeriments per a millorar-los. IB Amb els textos definitius, confeccioneu el Llibre d'opinions de la classe.
    • unitat 12JOCS DE LLENGUA Passatemps IB Escriu els mots ais quals fan referencia aqüestes definicions i, en acabant, encaixa'ls al lloc corresponent. Penyal que es troba a Calp. ...v.,r............................... Franja de terreny en contacte amb la térra i la mar. .................. Terreny d'aiguamolls vora la mar. ................................ Entrada del mar en la costa. ................ ... ...... Són pare natural les de la Mata-Torrevella. Porció de mar que s'endinsa en la térra (de baix cap a dalt)........ ...... ..... ..... Punta de térra que entra mar endins. , ....... .... Entrada que fa la mar en una costa brava i que s'aprofita per a traure ¡avarar les embarcacions. ..................................... Platja de Gandía (de baix cap a dalt). ................................ L ¿í Promontoris d'arena que hi ha en algunes platges. i..... ............................... Poblats, barris, etc., establits de nou segons un pía de conjunt...................... L'illa valenciana més extensa i poblada. .................... Pare natural de la Marina Alta. M U T B 1 A ■1 L G S * S Resol aquests jeroglífics. Qué han fet en la urbanització?
    • D Escriu un subjecte per a aquests predicats. .........................¿................ viatjarem a la Costa Brava. .... ...-...no havia vingut ací mai. ..... ..............es queixen de la massificació de les platges. E Separa el subjecte i el predicat d'aquestes oracions i analitza els elements de qué consta el subjecte. Les dunes de la platja d'Oliva están protegides. Hem d'organitzar el viatge de fi de curs. Els pares de Joan tenen una caseta a la platja. Els turistes anglesos passen tot l'any a les platges valencianes. ElCol-loca Taccent o la diéresi a les paraules que caiga. diurn peuc pais coneixiem traduira lingüista quota influirieu suissos aqueducte ambiguitat llengueta Saúl argueixes reull ataullar o Explica qué és un article d'opinió i representa, en un esquema, les parts de qué consta. El (Jig aquest text argumentatiu i extrau-ne la tesi i els arguments. Destrucció del paisatge Un deis principáis problemes referents a la degradació del medi am­ bient que tenim en aquest país, per no dir el més greu, és el que fa re­ ferencia a Talarmant procés de destrucció del paisatge de les darreres décades. La situació és especialment preocupant. La proliferació de polígons i naus industriáis construíts en qualsevol lloc, les urbanitza- cions disperses i latro^ especulació urbanística, tant a la mar com a la muntanya, les infraestructures viáries agressives o els pares eólics mal situats han acabat arruinant i fent malbé, sovint duna manera irreversible, nombrosos paisatges de valor del nostre territori. Huí el nostre paisatge fa pena i correm el risc evident de suburbialització i de viure en un país lleig i desendregat si no hi fem alguna cosa. Uns altres paísos del nostre entorn europeu, sense renunciar a la modernitat, han sabut preservar els seus paisatges i el seu entorn; ací, malauradament, no podem dir el mateix. A l b e r t G i m p e r a . «Bústia», Avui, 25 de febrer de 2008 El Escriu a quines paraules fan referéncia les sigles i les abreviatures següents. Sigles Abreviatures ONG Hble. CEIP núm. AMPA dm. IVA set. ESO bibl.
    • L’enganyapastors EL NOM El..nom.vulgar m gamapastors-amb qué n w es coneix aquest ocell se li dona perqué! durant molt de temps, es va creare que s’ali- I J , ! mentava a la nit de la llet deles cabres (quan, en realitat, revólava pels voltants deis corráis en cerca deis insectes que vivien associats ais ramats). També s’anomena així perqué pot romandre totalment quiet al térra i deixar ques’acoste una persona, amb la qual cosa fa la impressió que no potvolar, fins que, quan un estámolt a prop, s'enlaira. El nom científic (Caprimulgus eüropaéüs)també fareféréncia al” suposat costum de munyir les cabres. BIOLOGIA Uenganyapastors és un ocell estival, duns 28 em de longitud i plo- matge totalment térros, cosa que el fa molt.mimétic.amb el térra, el brancatge o la fullaraca sobre la qual sovint descansa. Els máseles presenten, en les plomes primarles de lala i én la cua, unes taques blanques que rio tenen les femelles. I La seua distribució mundial abasta des d’Europa fins aAsia Cen­ tral Peí nord no sol superar els 65° de latitud^ peí sud s’estén pels- paisos delMagrib. Ala península Ibérica sotocupar preferentment les terres més fresques,en la meitat septentrional. S?ha estimat que"
    • 13 unitat LECTURA la població reproductora,ibérica oscil-la entre les 82.000 i les 112.000 parelles_ Al País Valencia la seua distribucio-també ve marcada peí clima de tipus sec-subhumit, raó per la qual la major part de la població se sitúa a les comarques septentrionals. -j-Larribada deis primers exemplars, en solitari o en grups menuts, pro- cedents deles áijeés intertropicals áfricanegjé* produeix a mitjan abril i continua al maig.Xa migració póstnupcial abasta des del final de juliol fins á sétembre. Sol situar-se en hábitats amb poca cobertura arbória, com matossars ambpins o carrasques disperses, próxims acamps de conreu. El seucant, emés alcapvespre o ala nit, és un refilet ronc que recorda el dun insecte ortópter molt comú, el cadeU. (Grillotalpa gryllotalpa). L'enganyapastors no construeix cap niu, sinó que pon directament els ous damunt del térra* al costat d'algun tros de fusta que li serveix de fita. Allí pon dos ous amb fons blane i taques grises o terroses que es confonen amb els materials del voltant i que coven els dos membres de la parella durant uns 18 dies: El mateix temps és ' el que necessitaran els polis per a desenvólupar-se i arribar a volar. Les segones postes; son freqüents en aquest ócell. Les poblacions europees de Tenganyapastors pa- teixen un descens poblacional que és degut, segons es j creu, aFúsexcessiu de pesticides per alluitar contra les j plagues, cosa que repercuteix en una falta de recursos alimentaris per a Focell. J e s ú s V i l l a p l a n a . Biología i mites deis ocells Edicions La Xara (adaptado)
    • HiMarca acaseUa correcta segons sesafirmacions següents sónvertaderes ofalses. V F L'enganyapastors és un ocell en perill d'extinció. Els máseles i les femelles es diferencien peí plomatge. És un ocell habitual a les zones calorases. La posta d'ous es fa en nius que construeixen a les carrasques. Aquest ocell emet un refilet semblant al del cadell, un insecte orópter. Les femelles d'aquest ocell ponen només dos ous l'any. IB Explica els motius que justifiquen el nom vulgar i el nom científic de l'ocell. B A partir de la informació que hi ha en la lectura, completa aquesta fitxa amb les característiques de Tenganyapastors. Nom comú:_______________________ Nom científic:_____________________ i_____Elomalge;______________ Mida: _________________________ __Época de presencia a les nostres terres: i Alimentació:_______________________ % | Hábitat: _______________________ Reproducció:______________________ B Contesta: • Qué vol dir que l'enganyapastors és mimétic? • Quin és el procés de migració que segueix aquest ocell? • Per qué es produeix un descens en la població d'aquest animal? B Fent ús del sentit comú, relaciona els diversos noms de l'enganyapastors amb la llengua corresponent. Si ho necessites, pots consultar-ho en Internet. chotacabras • * italiá succiacapre * • portugués noitibós • • castellá nightjar • • francés engoulevent * • anglés zata • * base Explica, a partir del que coneixes sobre l'enganyapastors, aquest refrany: Per la Mare de Déu de marg, els enganyapastors de deu en deu, i si no n'hi ha, mal any de cabres será. B La creenga que l'enganyapastors s'alimentava de la llet de les cabres ve de molt antic. Escriu un conte breu en qué ho desmentisques.
    • 13 unitat 1 EXPRESSIO ORAL Exposar les característiques d'un animal f a Escolta aquesta descripció d'un altre ocell i ompli la fitxa següent amb les dades que hages escoltat. Nom comú: Nom científic: _Elümatg£L -Mida; terres: JdabitaL JOistpfoiiriflL i___ Bepmdu-cciói E Consulta les fonts que cregues convenients (enciclopédies, Internet, llibres sobre ocells...) i completa la fitxa amb més dades del cigne mut. & Elabora un mural sobre el cigne mut a partir de la informació que n'has obtingut. Pots afegir-hi les fotos o els dibuixos que consideres interessants. ElPer parelles, trieu un animal -pot ser un ocell o un altre de qualsevol especie- per a fer una exposició oral sobre les característiques que té. En la tria, argumenteu les vostres opinions per a posar-vos d'acord. El Cerqueu la informació necessária per a parlar de l'animal que heu triat, tot consultant les fonts que considereu oportunes. E En acabant, ompliu una fitxa com la de l'activitat 1, que us ajudará a fer l'exposició oral sense deixar-vos cap dada important. A més, podeu confeccionar un mural amb les fotos del vostre animal, a fi de facilitar ais companys la comprensió de l'exposició. ElPrepareu un guió amb el que direu davant deis cpmpanys i amb la informació que exposará cada membre de la parella. Tingueu en compte que heu de participar tots dos igual ja que es tracta d'un treball conjunt. E Exposeu oralment, davant deis companys i les companyes, les característiques de l'animal que heu triat. El Mentre cada parella fa l'exposició oral, la resta de la classe ha de valorar el treball deis companys. Per a aixó, contesteu aqüestes preguntes: • L'exposició és clara i ordenada? • Els dos membres de la parella intervenen igual? • Per a fer l'exposició, s'han documentat d'una manera adequada i han utilitzat diverses fonts? • Han acompanyat l'exposició de muráis, esquemes o fitxes que ajuden a comprendre la intervenció? • La pronúncia ha sigut l'adequada? I l'ús del vocabulari?
    • G R A M A T I C A unitat 13 Estructura del predicat D Subratlla els verbs d'aquest text i, en acabant, copia les oracions en la Ilibreta separant el subjecte i el predicat. Loroneta és un ocell estival. El plomatge presentael dorstotalment negre amb irisacions blavoses. Té el ventre blanc o lleugerament rosat. El seu cant és llarg i trémul. Sol emetrel des de les primeres llums del dia. Je s ú s V i l l a p l a n a . Biología i mites deis ocells Edicions La Xara El predicat és la part de 1'oració que diu alguna cosa del subjecte. El nucli del predicat és el verb, que pot anar acompanyat>o no, de complements. Hi ha dos tipus de predicats: • Nominal, que está format per un verb copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) i un atribut. Per exemple: La iaia de Miquel era perruquera. Les oracions amb aquest tipus de predicat s'anomenen copulatives. * Verbal, que está format per un verb no copulatiu, que pot anar sol o amb comple­ ments. Per exemple: El xiquet dórm. Joel té sis anys. Les oracions amb aquest tipus de predicat s'anomenen predicatives. ESDigues de quin tipus són els predicats de les oracions de l'activitat 1 . E l Subratlla el subjecte i el predicat d'aquestes oracions, extretes del llibre de Jesús Villaplana. En acabant; digues de quin tipus de predicat es tracta en cada cas. La cigonya blanca s'alimenta d'invertebrats i vertebráis menuts. El cucut és símbol de l'astúcia, l'egoisme i la ingratitud. El blauet té un bec negre i un cap molt gran. La cadernera sol’hiar en pins, gárrofers o tarongers. . El corb és un ocell sedentari. Des d'antic, la Cornelia ha simbolitzat la fidelitat. El Escriu dues oracions amb predicat nominal i dues més amb predicat verbal. El Observa l'exemple i analitza aqüestes oracions copulatives. El germá de Fermí és ornitóleq. N ATR SUBJ PN Pere i Lluís semblen germans. Després de Tentrenament, estic cansada. Els canaris del meu oncle són molt cantadors. Les llegendes sobre.els ocells són bastant curioses.
    • L'apóstrof Laltre dia vaig anar dexcursió amb els meus pares al Racó de Tolla, a TAlbufera de Valencia. Vam esmorzar en unes tauletes que hi ha al pare i, quan el meu germá, que menja molt espaiet, sacaba Fentrepá, comengárem el camí fins ais observatoris, des don es poden veure moltes especies d’ocell. Vam anar al Palmar i vam menjar per a diñar un allipebre danguila que estavaboníssimi, en acabant, passe- járem en barca peí llac. Arribárem a casa quanja s’havia fet de nif, contents, pero cansats. He de dir que la idea d'anar tota la familia iriha agradat més del que em pensava. E l Contesta: * Qué tenen en comú les paraulés que acompanyen els articles apostrofats? • Quins altres casos d'apostrofació hi ha en el text? Copia'ls. HILlig aquest text i copia els articles apostrofats i les paraules que els acompanyen. L'apóstrof O és ürt signe gráfic que s'usa per a marcar que s'ha elidit una vocal. Es po­ den apostrofar els articles el i la, la preposició de i alguns pronoms febles. * Els articles el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula que comenta per vocal o h (l'ávia, d'hora). Pero l'article femení la no s'apostrofa davant de parau­ les que comencen per i o u átones (la il lusió, la humitat). * Els pronoms febles s'apostrofen davant d'un verb que comenta en vocal (m'alegra, l'he sentit). També s'apostrofen quan van darrere d'un verb que acaba en vocal (conta'm, portáis). E Escriu davant de cada paraula l'artide corresponent: fñ. , B- humor ......ánec ' ....universitat platja ......antiguitat ' historia ......infermer ...... ordinador ......álbum .....carpeta .......impressora ...... ullal E Escriu de o d': amics......infantesa llibre..... . aventures horari estiu laboratori......química pastís....... aniversari meló......Alger taula......estudi cortina fil , pintura cera E Tria la forma correcta deis pronoms febles que hi ha entre paréntesisper a completar aqüestes oracions.. Jaume (s '/es/'s) ...1.....alegra de veure............(m '/em / 'm ) cada vegada. , No (t '/et/'t ) .......oblides d'agafar el llibre que (m '/em / 'm ) has de dur. A Carme, (l '/la/ 'l) .......vaig visitar l'estiu passat. Anna, la bicicleta, deixa ,...(l 7 - la/ 'l) al garatge. imagjnació viatge barca olla plánol fullet aire ......única
    • L IT E R A T U R A wunitat 13 El text teatral: acte i escena La paella mágica ESCENA VI (La gallina Pepeta es troba enmig del bosc, s’está algant queixant-se del colpj P e p e t a . I ara, cap a on vaig? Bé, vegem. (Es xupla un dit i Vexposa a Vaire.) Ahá! Elvent ve dalla, que és d’on venia aquest colom, i com que els coloms són uns mandrosos, de segur que s’ha deixat arrossegar peí vent, de manera que he dañar en aquella direc- ció. Una poteta davant de laltra també i botet, hop! (Hofa.)M (De sobte es troba amb una Velleta, se sorprén i esposa una mica a la defensiva) P e p e t a . Cri co cri cu!¡¡¡¡ Ve l l e t a . Bon dia tingues tu també, filia! P e p e t a . Coneixeu el llenguatge de les galli- nes? V e l l e t a . Qué? Parla més alt que sóc una mica sorda. P e p e t a . (Cridant.) Que si coneixeu el llen­ guatge de les gallines!? V e l l e t a . (S’acarona la panxa i es llepa els llavis.) Ciar, bonica, he tingut algún con­ tacte amb vosaltres. | P e p e t a . I qué feu per ací? Ve l l e t a . (Amenagant.) Veurás, curiosa i in­ terrogativa gallina, jo vise en él camí i ara anava buscant alguna cosa amb qué omplir la panxa, ja fa molt que | no menegelesbarresi es- ! tic sentint comelsbudélls | entonen cants de súplica. 5 P e p e t a . Ah, dones no us preocupeu, ara mateixús ’ pone un parell d’ous. I (S’ajoca i elspon. Elsdóna a la Velleta, la qual, mentrestant, ha tret unapaella i un fogueret. Aleshores elsitrenca i esfa unparell dbus caiguts, que serán d’aquells deplástic.) V e l l e t a . Hummm, hummm, quina bona pintaque fan. (Seis suca ambpa ise’ls men- ja.) Saps qué, amable i dilecta Pepeta? P e p e t a . Com sabeu el meu nom? Ve l l e t a . Oh, bé, les bruixes sabemmoltes co­ ses. Com et deia, quan t’he vist acostar-te, iríhe dit: per ací v<fel meu esmorzar. I no rríheequivocat. Bé,énrealitatsí,perquépen- savamenjar-te atuben torrada. Pero amb la teuabonaaccióhasaconseguitsaciarlameua fam, salvarlesteueácuixes ientendrirelmeu endurit cor. Per tot aixó, et faré un regal:jas, aquesta paella és mágica i estic segura que podrá ajúdar%e a arribar al lloc on vas. P e p e t a . Grácies, bondadosavelleta! (Respira alleugerida per hcMersalvat la pell.) C a r l e s C a n o . La gallina quepogué regnar. Edicions Bromera Carles Cano Carles Cano (Valencia,. 1957) és mestre, contacontes i escriptor. Entre els seus llibres, trobem obres de narrativa, com La máquina deis contes; de poesia, com Poemes sense diminutius, i de teatre, com La gallina que pogué regnar.
    • 13 unitat ANALISI DEL TEXT H I Contesta: • Quins personatges apareixen en el text anterior? • Quina relació hi ha entre ells? • On es traben? © Explica quin tipus de text és la lectura anterior i justifica com ho has sabut. E!Llig les acotacions del text i explica quina és la funció d'aquests elements en un text teatral. El text teatral és un text dialogat en qué la historia la conten els personatges mateixos. Una obra de teatre pot estar estructurada en actes i escenes. Un acte és cadascuna de les parts en qué es divideix 1'obra i, tot i que hi ha molta variado, sol donar-se el fet que els actes coincideixen amb el plantejament, el nuc i el desenlia^ de la historia. Una escena és cadascuna de les parts en qué es divideixen els actes i en la qual inter- venen els mateixos personatges. ElPer parelles, visiteu la biblioteca del centre o la de la localitat i consulteu llibres de teatre. Extraieu la informació següent i, en acabant, comenteu-ho amb la resta de la classe: • Totes les obres están dividides en actes i escenes? • Quants actes solen teñir? • I escenes? E Lo gallina que pogué regnar no está estructurada en actes, pero sí en escenes, concretament en onze. Com pots comprovar, el fragment que has llegit correspondía més o menys a la meitat de la historia. A partir de la lectura de la coberta posterior, imagina qué deu haver passat al principi i escriu la primera escena. Á l Escolta aquest fragment de l'adaptació que ha fet Eduardo Zamanillo de l'obra Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare. Digues a quina part de la historia correspon -plantejament, nuc o desenlia^- tenint en compte que está dividida en cinc actes. Justifica la teua elecció. • Ü § MICALET TEÜrTRE a partir de 8 anys ■ Al nostre príncep de conte li falta la princesa. Per aixó, idea el que creu que será un pía perfecte: fingirá que es troba greument malalt i que es casará amb aquella que el $alve. Ara bé, com pot imaginar que tot tipus d'estranyes i divertides situacions faran de la gallina Pepeta una ferma candidata? Caries Cano (Valencia, 1957) és un deis autors.de llibres infantils més populars, i també especialista a contar contes. En Bromera ha publicat Poemessensediminutius, Contesrosegáis, Lamáquina deis contes, LlegendesdelSoli de la Uuna i Lesaventures dePotaconill. ^romera
    • V O C A B U L A R I ¡G Troba en el diccionari l'expressió sine qua non i contesta: * En quina llengua está? Gom ho has sabut? * Per qué s'escriu en cursiva? * Qué significa? ñ Un llatinisme és una paraula o una expressió que el valencia pren del llatí i que s'usa, normalment, en contextos formáis. Com que prové d'una altra llengua, si el llatinisme no | s'ha adaptat, s'ha d'escriure en lletra cursiva. ElRelaciona les dues columnes i sabrás el significat d'uns quants llatinismes que fem servir habitualment en la nostra llengua. Si et fa falta, pots consultar el diccionari. ex abrupto • * en igualtat de mérits exaequo • • sense data fixa ex professo • • cosa sense importáncia ' sine die • * manera de viure statu quo • • expressament modus operandi * • manera d'actuar modus vivendi * • estat actual de les coses peccata minuta * • bruscament, sobtadament J 0 Ara escriu el significat d'aquests llatinismes que, segurament, deus haver sentit alguna vegada. Si no coneixes les expressions, demana ais pares o ais iaios que et posen algún exemple. a priori a posteriori mea culpa ipsofacto ElCompleta aqüestes oracions amb algún llatinisme de les activitats anteriors: La reunió de delegats s'ha ajornat......................... ...... Han detingut una banda d'atracadors amb un...un tant estrany. Si hem d'anar a la biblioteca, m'agradaria eixir de casa _________ Els errors que em comentes de la pel-lícula són........... .. , al costat de la inter- pretació deis actors. ....m..el teu treball sobre els ocells pareix interessant, ja veurem quan el Hija. iico
    • E X P R E S S I Ó E S C R IT A13 unitat El resum i resquema H Llig el resum que hem fet de la lectura de l'enganyapastors. L’enganyapastors té aquest nom perqué abans hi havia la creenga que furtava la llet a les cabres i perqué fa creure que no vola. És un ocell d’estiu, duns 28 cm de llarg, que és molt mimétic. Es localitza en terres fresques, en hábitats de pocs arbres. A la península Ibérica el podem trobar peí nord i, a casa nostra, a les comarques septentrional. Arriba a les nostres terres, procedent dÁfrica, a mitjan abril i migra entre juliol i setembre. No fa niu i pon dos ous a térra, que coven el másele i la femella durant 18 dies. Actualment pateix una disminució dexemplars a causa deis pesticides. ñ El resum és una técnica de treball que consisteix a reduir un text a la informació básica. Per a fer-lo, cal distingir quines són les idees principáis i quines, les secundáries. Convé usar paraules própies i no allargar massa el text. L'esquema és el guió del text, que conté els conceptes agrupats segons la seua impor- táncia. A partir d'aquestes etiquetes, fes resquema de la lectura de l'enganyapastors: explicació del nom característiques distribució migració reproducció problemes mEh Torna a llegir el text sobre YSputnik de la Unitat 2 (págines 18 i 19) i segueix aquests passos per a fer-ne el resum: • Subratlla les idees principáis i les secundáries en colors diferents. • Resumeix provisionalment cada parágraf separadament i, en acabant, mira si pots unir-los. • Redacta el resum i evita usar les mateixes paraules que el text original. El Tria un ocell sobre el que t'agradaria parlar a la resta de la classe. Consulta la informació en Internet o en una enciclopédia, imprimeix el que has trobat i subratlla alió important. El Escriu el resum i fes resquema de la informació sobre l'ocell, seguint les recomanacions de les activitats anteriors. ElIntercanvia el resum, l'esquema i la informació original amb un company o una companya, a fi que valore si els teus textos contenen tot alió imprescindible o si falta informació o en sobra.
    • De quin ocell parla el poema? Els poetes han escrit molts versos sobre els ocells. Te'n presentem uns quants. Escolta'ls i escriu en el títol de quin ocell parla cadascun. anee gall cigonya canari cigne oca I S l i Amb vestit de plomes blanques i ales negres molt gentils afavorim pau i alegría en les llars, nobles o humils. Hi ha qui es bat, hi ha qui rondina pie dangoixa o pie de fel; només pau hi ha en nostres hores una pau que ve del cel. Ja només amb la presencia reeaptem pau i perdó, i si els nuvis ho demanen els durem un infantó. En les terres dAlemanya i de Bélgica també, al damunt de les teulades beneím la gent de bé. Jo s e p Ca r n e r ................blanc, lleuger de ] llarg de coll i presumit, vas lliscant sobre les aigües com si el món et fos petit. Veus els aneguets negres i tels mires de reüll, pero ells, que són felinos, no fan cas del teu orgull. Criden, naden i es cabussen entre els peixos de colors. Tu estás trist i ets solitari. Ells sestimen i són dos. Jo a n a Ra s p a l l Un................i una... damuntduna roca embullen la troca i toca a qui toca. Ni f ................és soca que sembli una lloca ni II................ és tan................. que arribi a tanoca. M i q u e l D e s c l o t El................de llavor sestarrufa quan senfila en el perxer. Si el ventet no lestarrufa cap gallina li está bé; si la tramuntana bufa, diu que ha de dormir primer. M i q u e l D e s c l o t -Sóc un ocell de gábia, esclau, pero gentil; i fins en Fesclavatge se’m té per amic. Donant la joia ais altres i demanant ben poc, com dringa el cant alegre; quin goig, el donar goig! I si han obert la gábia i un raig de sol hi va, cap a la gábia torno per a seguir cantant. Jo s e p C a r n e r
    • n Subratlla de roig el subjecte i de blau el predicat d'aquestes oracions*i digues de quin tipus de predicat es tracta. La bibliotecária m'ha recomanat un llibre sobre ocells. L'estiu passat fou el més calorós deis darrers anys. Toni i la seua germana semblen bessons. Cada matí sent piular els ocells del jardí. E Escriu dues oracions copulatives i dues de predicatives i analitza sintácticament les copulatives. E Escriu l'article el, la o I' davant d'aquestes paraules: ... . anee águila garsa ......colom ......riu .......aiguamoll* escola .......instituí ... albufera facultat marjal universitat E l Corregeix les errades d'apostrofació d'aquestes oracions: La amiga de Óscar és de Albalat. Em ha agradat molt 1'história d'pirates que me has contat. El teclat del ordinador pareix que es ha espatlat. No te oblides de tancar la porta de la escala abans de anar-te'n. El arpellot, el agró o el esplugabous són ocells que s'poden veure al pare de la Albufera. EExplica qué és un acte i qué és una escena en una obra teatral. E Explica el significat d'aquests llatinismes i escriu una oració amb cadascun ipsofacto ex professo a priori statu quo E Fes el resum i Tesquema d'aquest text: La predilecció que mostra la cigonya blanca per construir els enormes nius da- munt de tota classe dé construccions humanes a Finterior deis pobles i la seua alimentació basada en cues, réptils i insectes, animals d’una tradicional mala reputado, han estat decisives a Thora de considerar-la com una gran aliada a la qual calia protegir. Possiblement és, juntament amb loroneta -un altre ocell al qual espodrien aplicar les consideracions anteriors-, un deis ocells silvestres que gaudeix de més estima en la major part de les cultures. AFantigaGrecia, lacigonya fou considerada comFanimalque més bé representava lamor filial, perqué es pensava que els joves cuidaven i alimentaven els pares quan aquests es feien vells i ja no podien aconseguir aliment. Peí fet de formar parelles estables durant tota la vida, les cigonyes foren considerades Femblema de la castedat i de Famor conjugal, i per descansar sovint en peu «ecolzades sobre una pota, adoptant una postura que.podria donar a entendre un estat de leflexió i vigilancia, foren també símbol de la meditado. Je s ú s V i l l a p l a n a . Biología i mite deis ocells Edicions La Xara (adaptado)
    • 'épocadeiscastells (Lescena representa la sala del tron, on se celebra Vaudiéncia. En una b a n d a >dalt d'una tarima, el R e í, la R e i n a m a r e , el S e n e s c a l i alguns cavallers; a l’altra banda,gentde tota condición Davantde tot, el P r i m o g é n i t i el F i l l s e g o n , que esperen,) Reí. (AlS e n e s c a l , d iscu lp an t-se,) Han passat quatre mesos des que vaig fer tancar a la torre i encara no rnho puc perdonar. No sé se’m va acudir!, malgrat que us vaig fer alliberar de seguida, vaig poder pensar que vós, un home que mai no ha faltat a la donada, me la poguéreu haver jugada? S en escal. (TraientM importancia,) Ja és aigua passada. Qui sefi re- corda? Ara cal que continueu governant, que impartiu justicia. Ací teniu aquests dos germans, filis d'un gentilhome traspassat fa poc, Vi.JLC11l i o L a l o d L C tU p C l U .C 1 L i l i I d 1L U C 1 H C l C i l L l d » jl/1 p d l C j v i :r ^ v l , a v U testament, va determinar que s’ho repartiren tot a parts iguals, cas­ tells, terres, pous, serfs, pero no són capados de posar-se d’acord i han decidit sotmetre’s al vostre arbitratge. Reí. Está bé, exposeu la causa que us ha portat a comparéixer davant del vos*tre rei. P r i m o g é n i t . (Amb rancúnia,) Aquest sempre ni ha fetlaguitza, senyor, d'en^á del seu naixement. Jo era la nineta deis ulls deis meus pares,
    • 14 unitat pero va haver de comparéixer aquest i el que abanseren grá- | W cies que s’havien de riurevan passar aser entremaliadures que s’havien de corregir. M’ho ha pres tot i ara també es volquedar | la millor part de Fheréncia. 1 'J K í j F ill segon . (Tambéamb rancúnia.) No he fet res més que de- fensar els meus drets. Va abusar tant comva poder del fet de ser f| més gran i ara que ja li puc plantar cara no se’n sap avenir. i Reina m are. (Esglaiada.) Déu meu, sodien com germans! * S en escal. (AlReí, ambpreocupado.) Aquest és un cas delicat. No seria la primera vegada que la desavinen^a entre dos germans ha estat Finici d’una guerra de bándols. Aquests dos galifardeus no són uns qualssevol i, si nafavoriu un, us guanyareu lenemistat de Faltre, cosa que no us convé. Reí. I qué m’aconselles que fa<;a? Bé rríhe de pronunciar. Reina m are. No t’hi mulles, fill, en pots eixir escaldat. Reí. Pero hauré de dir alguna cosa. Al cap i a la fi, sóc el rei. S en escal. (Fregant-se el cap.) Deixeu-me pensar. (Pausa.) Teniu a la presó un : filosof que és un home entrenimentat i que de segur que sabrá com actuar en aquest cas. Reí. Tenim un filosofa la presó? Per qué ningú no m’ha informat que la filosofía ha esdevingut un crim? Que no he de saber el pa que es dóna al meu reialme? ff Porteu-me immediatament aquest filosof. (Els O f i c i a l s d e l r e í ixen corrents i tornen a en- trarportant el F i l o s o f , que presenta un aspecte molt desmillorat.) ¿Senescal. Amic meu, quina mala pinta que feu! Que no us tracten bé a la presó? F i l o s o f . (Amb un certressentiment.) No éslamenad’hos- tal quejo hauria triat; és unamasmorra húmida, bruta i gens confortable, el servei d’habitacions és abominable i el menú, sempre el mateix: pa i aigua. Jo se p M . M o r r e r e s Peripécies a la cort Edicions Bromera (adaptació)
    • Contesta aqüestes preguntes sobre la lectura: • Quants-personatgeshiapareixen?Qui éscadascun? • Onsesitúal'acció? • Enquinaépocatranscorrelahistoria? m¡á Explica, amb les teues paraules, qué es representa en l'escena de la lectura. Eren habituals aqüestes situacions en alguna época anterior? En quina? Per qué es feien? I B Observa aquests dibuixos i digues quin grup de personatges corresponen a l'época de la lectura. Explica per qué. ElA l'edat mitjana la societat estava estructurada en forma de pirámide. Observa aquesta i digues en quin estament situaries cadascun deis personatges mpieapareixen en la lectura. J Coim continua la dliEÍllliilliiie l ¡pemil'a «esoldre el Troba en la lectura les paraules que corresponen a aqüestes definicions: .........:granoficial del palaud'unsobirá. ...............................:primerfill. L..,..homedellinatgegenerós. L,j&...............I....:regne. Relaciona cada expressió amb el que significa: seraiguapassada• nofaltaralaparaula• serlaninetadeisullsd'algú* ferlaguitza• * molestar, destorbar • estaroblidat *complirelqueesdiu •serel preferit
    • 14 unitat EXPRESSIO ORAL Fem una dramatització rCs Escolta la dramatització que han fet uns xiquets de sisé i analitza-la. • Quants personatges intervenen en Tescena? • Qué s'hi representa? • Creus que cada xiquet usa un to de veu adequat al personatge que representa? Per qué? • Has escoltat efectes especiáis? Quins? Dramatitzar un fet o una anécdota vol dir fer-ne la representació. Es pot fer amb veus i gestos o només amb la veu. E l Formeu grups de quatre i feu una llista de les anécdotes que us agradaría dramatitzar. Us en proposem unes quantes: • Una discussió amb l'árbitre del partit per una falta mal xiulada. • Una felicitació del cap a un treballador per la faena ben feta. • Una reunió d'escala per a debatre la pujada de la quota. • Una escena familiar en qué la filia demana permís per a dormir a casa de l'amiga. E Trieu quina és ('anécdota que voleu dramatitzar i expliqueu per qué l'heu triada. En acabant, distribuíu-vos els personatges, tenint en compte que heu de participar els quatre membres. E Redacteu el guió de la dramatització, afegint les acotacions que facen referéncia a la manera de parlar, ais efectes especiáis, etc. IB Dramatitzeu la vostra anécdota i enregistreu-la. Escolteu-la i repetiu el que siga necessari per a millorar-la. E Porteu a classe la gravació final i feu que l'escolten els companys i les companyes. En acabant, cada membre del grup ha de dir qué li ha paregut, tenint en compte aquests aspectes: • La dramatització és versemblant. • El to de veu de cada participant és adequat al seu personatge. • Heu usat efectes especiáis per á fer més creíble Pescena. • Heu participat tots els membres de l'equip d'una manera semblant.
    • El complement directe i l'indirecte Llig i subratlla els predicats verbals: El complement directe rep directament l'acció del verb, per tant, completa el significat deis verbs que s'anomenen transitius. Pot substituir-se pels pronoms febles el, la, els, les, ho i en. Es troba si preguntem al verb qué. El complement indirecte expressa a qui va dirigida l'acció del verb. Pot estar introduit per les preposicions a o per a i pot substituir-se pels pronoms febles em, et, li, ens, us i els. Es troba si preguntem al verb a qui o per a qui. E l Subratlla de roig el complement directe i de blau el complement indirecte d'aquestes oracions: , El Gran Teatre té butaques per a cinc-cents espectadors. Marina i Caries escriuen obres de teatre per a menuts. La modista ha cosit els vestits ais actors i les actrius. El públic va adregar un gran aplaudiment al director. ■■ Escriu els complements directes d'aquestes oracions: El pati de l'escola té ............................................... Demá portarem................................. Lluísa ha fet !i:... > , f , , E l Observa els exemples i substitueix els complements directes i els indirectes pels pronoms febles corresponents. Complement directe: el, la, els, les, en, ho Complement indirecte: li, els Alicia vol vendre la bici. Alicia la vol vendre. El meu germá llig cinc llibres al mes. Miquel durá les flors. Elisa ha organitzat l'homenatge. Vols aixó per a beiíenar? Anna. porta els deures a Ovidi. Anna. porta-li els deures. La iaia fará arrós al forn per ais néts. Martí vol regalar una entrada a Mireia. Pau reparteix el pa a les veínes. Sara, fes un got de llet al iaio. complement directe complement indirecte 71
    • 14 unitat ORTOGRAFIA El guionet H Llig i digues qué tenen en comú les paraules subratllades. El meu avi és un home de setanta-huit anys queva náixer aVila-real. Li agrada molt la história i sol llegir llibres que parlen de castells, cavallers, tornejos, trobadors, etc. Despús-ahir livaigpre­ guntar siempodiaexplicarcom era uncastell medieval. Emvaexplicarque solienestar construíts al capdamunt deis penya-segats, per ser més inaccessibles i que, tot i que nhi havia arreu de les nostres terres, a ell li agradaven més els del sud-est o el nord-est perqué están més a prop de la mar. També em va contar que, dejove, xino-xano, vavisitar tots els que queden dempeus. C Completa el quadre amb exemples extrets del text anterior. El guionet (-) és un signe gráfic que s'usa en aquests casos: • En els numeráis, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). Exemples:............................................................................................................ • En les paraules compostes: -quan el primer mot acaba en vocal i el segon comenta en r, s o x. Exemples:......... x-que están formades per un punt cardinal. Exemples:............................................ -en qué si no hi haguera guionet, no es podrien llegir bé o quan el primer mot porta accent. Exemple: pit-roig, pél-llarg, pél-roig. -d'alíres tipus. Exemples:........................................... ...... ....... ................... • Quan els pronoms febles van darrere del verb. Exemples: trobar-lo. © Escriu en lletra aquests numeráis: 28 63 439 5.932 67.543 885.786 ^ 9 Relaciona les paraules de les dues columnes i escriu-ne de compostes. Tin ej^compte si has d'escriure el guionet o no. pica * * olletes Moni • * ampie panxa * • roja cara • • zaga cama • • contení ziga * * demá sud* • soques despús * * roig tasta • * americá má * • llarg Escriu correctament aqüestes combinacions de verbs i pronoms febles. volia ajudarlo vingué a buscarle 1has de duíxaríe poís portarme sabia convéncenos vas saludarlos 1 9 Completa aqüestes oracions substituint els dibuixos per la paraula corresponent, tenint en compte si ha de dur guionet o no. f Quan vages a la platja no t'oblides el [ Hem aconseguit .......................coHaboradors. Deixa la jaqueta al
    • El text expositiu Relacions de vassallatge Els nobles estaven lligats al rei per un pacte de fidelitat. El rei concedía el feu a canvi que el noble es comprometerá aprestar-li ajuda militar i consell en el govern. El rei era el senyor del noble i aquest es convertia envassall del rei. Elvassallatge comportava una cerimónia en qué elvassall retía homenatge al seusenyor i aquest es comprometia aassegurar-li protecció i amantenir-lo a sa casa o a concedir-li un castell o unes terres. Al seutorn, elsnobles podienteñirvassalls propis, que solien ser nobles no tan importants. A canvi de jurar lleialtat al seu senyor, aquests els donavenunapart delesterres, ésa dir, unfeu més menut. D’aquesta manera, una cadena de llamos personáis lligava el rei amb tots els nobles del regne. El feudalisme a Fedat mitjana La societat estamental A l’edat mitjana la societat estava dividida en tres grups o estaments: els cavallers, els clergues i els camperols. Els dos primers estaments eren privilegiáis: estaven constituíts per una minoría delapoblació i gaudien de privilegis com ara no pagar impostos, no treballar i participar en els cárrecs més alts. Es pertanyia a un estament o un altre per naixement, i era quasi impossible passar d’un a un altre. Feu: reserva senyorial i masos El castell, la residencia del senyor, era el centre del senyoriu. En cada senyoriu hi havia di­ versos llogarets on vivien els camperols que depenien d’aquest senyor. Les terres es dividien en la reserva i els masos. La reserva era la part del feu explotada peí senyor. Els productes de conreu que se n’obtenien sentregaven al senyor. Els masos eren porcions de térra que el senyor concedia ais camperols barata unes rendes que li pagaven. Aqüestes rendes podien ser diners, productes de la collita o serveis personáis, com ara treballar debades les terres del senyor durant un temps. La Enciclopedia del Estudiante. Santillana-El País (traducció) Un text expositiu és el que presenta dades i informacions sobre un tema concret. Són textos expositius els manuals, els llibres de text, etc. La característica principal d'aquest tipus de text és que el llenguatge ha de ser entenedor i la informació ha d'estar presen­ tada d'una manera ordenada.
    • VOCABULARI unitat 14 Paraules tabú i eufemismes H I Llig i digues qué tenen en comú les paraules destacades: El cec de Cabrera tustava amb la punta del bastó les vores deis camins, els clots i les pedres. Caminava amb passes llargues i al^ava molt els peus; mai no ensopegava. Jo anava sempre al costat o davant de Finvident, perqué, com que era el més jove de la colla, li feia de pigall. Emili T e i x i d o r . L’ocell defoc. Editorial Cruílla * Les paraules tabú són aquelles que evitem dir perqué sonen malament o perqué consi- derem que poden ofendre algú. • Els eufemismes són les paraules o expressions que usem per a evitar les paraules tabú. Digues quina paraula del text anterior és tabú i quin és Feufemisme que la substitueix. m corresponent: parir • * persona de color paralític • • fer de ventre vell • • faltar morir • * obés . váter * • donar a llum criada • * assistenta prenyada * • lavabo gros • • embarassada negre • • discapacitat cagar • • anda K 1 Tria tres eufemismes de Factivitat anterior i escriu una oració amb cadascun en qué siga evident el significat. ElCanvia les paraules tabú d'aquestes oracions per l'eufemisme corresponent deis proposats. orinar residéncia d'ancians tercera edat menstruació assistenta Per Nadal solem anar a l'asil a cantar nadales. Quan anava el més interessant de la pel-lícula vaig haver d'algar-me a pixar. Aquesta agéncia programa viatges per ais majors. Consol treballa de criada en aquella casa tan gran. A la meua germana li vingué la regla quan tenia deu anys.
    • 14 unitat EXPRESSIO ESCRITA El text teatral ESCENA 7 (Els cavallers R i c a r d iD i a f e b u s es ves- teixen les cotes d’armesper a la batalla.) D i a f e b u s . Quin és el teu lema, amic Ricard? R i c a r d . (Executa un m olinetam b Vespasa.) ? «En la guerra, tant me fa un com cent!» I el teu, company Diafebus? (D i a f e b u s f a u n a ltre m olin et i els dos fa n x o ca r les espases.) D i a f e b u s . «Alió que ais altres fa dormir a mi em desperta!» ( Tots dos riuen. Arriba Ti r a n t am b l’ai- re lánguid, vestit am b una cota de malíes i per damunt, la cam isa de Ca r m e s i n a , llarga i d efil de seda. R i c a r d i D i a f e b u s es miren i es queden estupefactes.) R i c a r d . (A D i a f e b u s .) Estás veient el ma­ teix que jo, amic? D ia f e b u s . N o irího puc creure! (A Ti r a n t , maliciós.) Capitá nostre, amb una cota d’ar­ mes com aquesta que dus tan... guerrera (R i c a r d esclafeix a riure.)f bé deus teñir un lema. T i r a n t . (Somiador.) «Qui bé está que no es menege; qui seu en pía no té d’on caure.» R i c a r d . Tot jo tremole d’espant, sí. D i a f e b u s . I es pot saber quines qualitats de- fensives té aquesta camisa? T i r a n t . Si saberes la propietat que té, ríes- taries molt admirat, cosí. Jo a n o t M a r t o r e l l (adaptació de Pa s q u a l A l a p o n t ) Tirant lo Blanc. Edicions Bromera D Contesta aqüestes preguntes i digues quina part del text t'aporta la informació per a respondre: • Quants personatges intervenen en aquesta escena? • Qué están preparant? • Qué resulta graciós a Diafebus i a Ricard? • Amb quin to parlen a Tirant? El text teatral és un text dialogat que s'escriu per a ser representat. Els diálegs es marquen amb el nom deis personatges, escrits en majüscula, davant de cada intervenció. Les aco- tacions, en cursiva i entre paréntesis, permeten descriure l'escenari i els gestos i Tactitud deis personatges. ^9 Tenint en compte tota la informació que tens, escriu la continuació del text teatral anterior. Per a aixó has de seguir aquests passos: * Pensa com vols continuar el text. Primer, si vols, pots escriure el text com una narració. * Decideix si farás intervenir més personatges o no. * Pensa qué fará cada personatge i fes-ios intervenir a tots, per mitjá del diáleg i per mitjá de les descripcions de les acotacions. * Usa les acotacions per a representar la veu del narrador, pero tracta de no abusar-ne. * Escriu el teu text tenint present que els diálegs han de ser ágils i han de fer avangar la história. E l Per parelles, llegiu els textos que heu escrit i mireu de resoldre els dubtes i les dificultáis que us hagen sorgit. En acabant, escriu la versió definitiva del teu text. 19Trieu els quatre textos que més agraden a tota la classe i, per grups, representeu-los a Taula.
    • f JOCS DE LLENGUA i unitat 14 Desxifrar un codi D Ací tens les parts d'un castell en un alfabet inventat. A cada lletra d'aquest alfabet correspon sempre el mateix signe. Desxifra el codi i escriu cada nom on caiga ir u r c ü p ím nmu nlk-ck c'knlf M E___ ....... .... AT P . . . X Z Z f —S D'...i:...... ¡ H cr ¡ m ¡¡|fcll r^ilL il K S B R G....mm ..li........ • ----1
    • Subratlla el complement directe i l'indirecte d'aquestes oracions: Alícra, has enviat el missatge amb l'hora de l'assaig a tots els companys? M'has dut les entrades per a l'obra de teatre? Farem una representació especial per ais jubilats del barri. Pau Vidal conta acudits ais menuts a l'hora dej pati. Subratlla el complement d'aquestes oracions, directe o indirecte, i substitueix-lo peí pronom feble corresponent. CD Cl Anna encara no ha dut el pa. Has comprat pomes al mercat? No he pogut llegir l'obra de teatre. He de telefonar a lajaia. Veges si pots portar caramels ais menuts. Pilar, recita a la tia el paper que fas a l'obra. E l Escriu en lletra aqüestes dades. Si no en saps alguna, busca la informació en Internet, en alguna enciclopédia o preguntant ais pares. * La teua algada en centímetres.* La data del teu aniversari. * La suma deis anys deis pares. * L'any de publicació de Tirant lo Blanc. * El teu número de teléfon. * El número de sabata que uses. • La página del llibre de Medi que esteu treballant. E l Corregeix, si cal, aqüestes paraules compostes: nordamericá pélllarg fisicoquímic penyasegat piupiu despúsahir allioli escurabutxaques esclatasangs sordmut barrimbarram caraxuclat E Explica qué és un text expositiu i digues quines característiques ha de teñir. En acabant, troba dos exemples de textos expositius. El Substitueix les paraules tabú d'aquestes oracions pels eufemismes corresponents. Vaig comprar aquest cinturó en la parada deis negres. La meua cosina va parir la setmana passada. Demá farem una visita a l'asil. Va teñir un accident i ara s'ha quedat paralític. Escriu un text teatral en qué apareguen aquests personatges:
    • Degranvullser PW% Pul/man pirotécnica A més de mil quilómetres de distancia, en un país si- tuat a Test de la selva i al sud de jjk les muntanyes, vivien un pirotécnic anomenát Lalchand i Hk la seua filia, Lila. La dona de Lalchand haviamort quan Lila era menudeta. Lalchand llk li va construir un bressoleti elva posar en unracó deltaller, des don Lila podia veure com botaven les espumes i sentir com cremava Bk i esclatava la pólvora. Quan va arribar a Fedat daprendre, son pare va comen- H B k (par a explicar-li lart de fabricar focs dartifici. Així, Lila va aprendre afabricar, primer, uns coets menuts que es deien B k dracs i que anaven en tires de sis. Després, va aprendre H|k afabricar mones saltarines, esternuts daurats MBl i, finalment, els focs de Java. I al cap de poc jflSÉk de temps, laxiquetaja sabiafabricar tots els focs dartifici senzills ivacomentar a inventar-ne de més difícils. 1 --Pare -va preguntar undia-,
    • LECTURA quépassaria si canviara el cotó que posem en els focs de Java per unes flors de sal? -Prova-ho i ho sabrem -li va respondre son paré|s^ Lila va fer els canvis que havia imaginat i, en efecte, els focs deJavaja no cremaven amb una llumverdai constant, sinó que escampa- ven al vent milers d’espurnes de colors vius que giraven en Taire abans de desaparéixer. Així, Lila va anar aprenent més i més se- crets'de Tofici de son pare fins que, un dia, li va preguntar: —Creus que ara ja sóc una bona pirotéc­ nica? ^gNo, no -li va respondre son pareB de cap deles maneres. Ni tan sois has comengat encara a ser-ho. Quins són els ingredients de la pólvora rápida? pp’^No ho sé. -On podríem trobar grans de tro? |B¡§Mai no havia sentit parlar deis grans de tro... -Quina quantitat doli descorpí cal posar en una font de Krakatu? ¿ -Una culleradeta de café? ^ -Com? Volaries la ciutat sencera... Encara has d’aprendre moltes coses. Vols realment aprendre Tart de la pirotécnica, Lila? -Naturalment! No vull una altra cosa... ja... Pero la culpa és meua; no ho vaig fer: t’hauria d’haver dut a viure amb la meua germana Jembavati, que t’hauriaensenyatTart deladansa. El taller dun pirotécnic no ésunlloc adequatper auna senyoreta. Mira quines pintes tens: els cabells despentinats, els dits cremats per la pólvora, les ungles tacades pels productes químics, les celles socarrimades... Com t’he de trobar un marit, mentre tingues laspecte que tens? Lila es va estranyar molt. ;k.4rUn marit? -Naturalment! No deus voler quedar-te ací per sempre, no? Es van mirar Tun a Taltra com si foren estranys. Pare i filia tenien unes idees molt diferents a propósit del futur i aquell desco- briment els va alarmar una miqueta. ' Des daquell m'oment, Lila no va tornar a dir que Volia ser pirotécnica i son pare no li va parlar mai més de marits;-pero els dos continuaven sense canviar didea. P h i l i p P u l l m a n . Lila i el secret deis focs. Edicions Bromera (adaptado)/
    • B Aqüestes afirmacions no són del tot certes, segons la lectura. Corregeix-les. Lila i son-pare viuen en un taller de focs d'artifici. El pare de Lila no vol que la xiqueta aprenga l'ofici de pirotécnica. Després d'experimentar amb els focs de Java, Lila ja coneix tots els secrets de la pirotecnia. Amb la cosina Jembavati, Lila hauria pogut aprendre m.úsica. Lalchand considera que Lila hauria de trobar un marit pirotécnic. Segons Lalchand, l'ofici de pirotécnic és propi de les filies de pirotécnics. E! Contesta aqüestes preguntes sobre el text: * On se sitúa l'acció? * En quina época c&eus que succeeixen els fets? * Qui n'és el narrador? « * Quira personatges hi apareixen? * Qui n'és el protagonista? E Analitza l'estructura del text que has llegit. Assenyala les parts que té i de qué es parla en cadascuna. E Ordena els dibuixos segons com passen els fets en la lectura. Escriu una oració de cada dibuix i tindrás un resum del text. ElImagina com hauria sigut la vida de Lila si s'haguera criat amb Jembavati i fes una descripció de l'aspecte de la xiqueta, que, de ben segur, seria ben diferent del que descriu son pare. Explica: • Per qué creus que Lalchand no vol que la filia es dedique a la pirotécnia? • Per qué vol trobar-li un marit? • Quina creus que va ser la relació entre pare i filia a partir-de llavors?
    • EXPRESSIÓ ORAL Exposar les preferéncies professionals m Escolta com aquests xiquets parlen del que els agradaría ser de grans. E Contesta aqüestes preguntes a partir del que has escoltat: • Quants xiquets expressen les seues preferéncies professionals? • Qué vol ser cadascun? • Quin té més dubtes? Per qué? • Quin creus que té més ciar el que vol ser? • Per qué? E l Comenteu, entre tota la classe, que haurá de fer cada xiquet deis que has escoltat per a aconseguir treballar del que vol. E Qué en penseu? Totes les persones treballen del que els agrada? Per qué? Qué fa falta per a teñir una faena que t'agrade? E Fes una Hista de les cinc professions que t'agradaria fer de gran i de les cinc que no faries per res del món. E Per grups, cadascun de vosaltres ha de donar, almenys, un motiu per cada professió que li agradaría exercir i també per cada treball que no faria. Comenteu entre tots les raons que aporta cadascú i valoreu si són valides i si están justificades. E En acabant, cada membre del grup ha de triar una de les professions que li agraden per a parlar-ne davant de la resta de la classe. Podeu tractar, entre altres, aquests aspectes: • Els motius pels quals us agrada l'ofici que heu escollit. • Els dubtes que teniu sobre la formado que heu de fer per a aconseguir treballar d'aixó. • Els avantatges i els inconvenients de la professió que heu triat. • Les dificultats del món laboral per a trobar eixa faena. E Quan acabe de parlar cada company, la resta de membres del grup heu d'afegir dades, modificar-ne o comentar algún aspecte destacable, segons el que heu parlat arran de l'activitat 6. O A partir deis suggeriments deis companys, valora tu mateix la teua intervenció tenint en compte aqüestes qüestions: • Thas centrat a parlar de la professió que t'agradaria teñir de gran i no te n'has anat del tema. • Has aportat raons de pes per a explicar la tria que has fet. • Has aprofitat els suggeriments i els comentaris deis companys de l'activitat 6. • La pronúnaa i l'entonació de la teua intervenció han sigut adequades.
    • GRAMATICA unitat 15 El complement circumstancial P h i l i p P u l l m a n . Lila i el secret deis Focs Edicions Bromera K l Contesta aqüestes preguntes amb les expressions destacades del text anterior i digues de quin complement es tracta en cada cas. CC DE TEMPS CC DE LLOC CC DE COMPANYIA • Quan se'n va Lila? • Amb qui ha acabat l'aprenentatge? • On se'n va? • Quan es tornaran a veure? gn¡ El complement circumstancial expressa matissos i circumstáncies de l'acció verbal. Pot ser de lloc (on), de temps (quan), de manera (com), de quantitat (quant), d'instrument m (amb qué), de companyia (amb qui), de finalitat (per a qué) o de causa (per qué). El complement circumstancial es pot substituir: • Peí pronom feble en, quan va introduít per la preposició de (Vine de Vilafamés ^ En vine). • Peí pronom feble hi, quan va introduít per qualsevol altra preposició (Treballe ajnb ton pare Hi treballe). E Subratlla els complements circumstancials d'aquestes oracions i indica de quin tipus són. Pasqual viu a Taltra banda del riu. El germá d'Oriol ja no treballa a la fábrica de taulells. La mestra d'anglés ens fa les classes amb la pissarra digital. Huí rrThe entrenat amb els infantils. Lola ha enviat sis currículums per a trobar faena. Has de fer el treball de Medi amb ganes. E Escriu oracions que continguen complements circumstancials del tipus que s'indica. CC DE MANERA CC D'iNSTRUMENT CC DE FINALITAT CC DE LLOC 3 sybratiia els complements circumstancials i substitueix-los peí pronom feble corresponent. saiudat amablement. "'VNprlEÉs els dies de Valéncia? - Mefet aqpuest dibuix amb l'ordinador. £st¡mat Ja beacafcat e) rwetiapreoeotatgeambftu ^rlcíes per totes Íes coses que m'foas eoseoyat* Ara me'o vaig a fctiscar ei sofre reía) a Ja cova de ^azvanl, e) (7¡mOOi <?e ^oe, ¡>probafriemeot* 00 eos toroarem a vetiremaí més» La tetiá exfüia LíJa E Llig la nota que deixa Lila a son pare i observa les expressions destacades.
    • 15 unitat T S ^ 1 ORTOGRAFIA Les cometes i els paréntesis H Llig i encercla de roig les cometes i de blau els paréntesis. áffá Les cometes, «», s'usen: | 3 * Per a reproduir les paraules dites o escrites per algú. * Per a donar un sentit especial a alguna paraula. * En els títols d'articles, de poemes, de cangons, de col-leccions o de capítols de llibres. Els paréntesis, (), s'usen: * Per a introduir explicacions o donar dades concretes. * En les acotacions d'un text teatral. «Vol ser una bona pirotécnica? Camina damunt de les meues flames!» Aquesta és la gran prova que el Dimoni del Foc plan- teja a la protagonista de Lila i els secrets deisfocs (Premi Atra- pallibres deis lectors 2007). Aquest llibre de Philip Pullman (Norwich, Anglaterra, 1946), publicat en la col-lecció «Esfera», ha rebut critiques molt positives, com la que publica el diari anglas The Independent: «Un d'aquests llibres estranys en qué la narració avanza amb mágica confianza... Pur enginy». Philip Pullman. Enguany Fexcursió de final de curs será a Prada Conflent. És un poblé situat ais Pirineus Orientáis. Lelement més repre- sentatiués el Canigó, conegut peí poema que li dedicá l’escriptor Jacint Verdaguer Osona, 1845 - Barcelona, 1902. Com que Fanyque ve hi haurá molts alumnes que faran FESO Educació Secundária Obli­ gatoria en instituís diferents, tots els de sisé s'hi han apuntat per a fer un viatge que no oblidaran mai. Indica quin ús tenen les cometes i els paréntesis del text de l'activitat 1. © Escriu les cometes que caiga en aqüestes oracions: El poema Cangó de la lluna d'Estellés está musicat per Joan Améric. Has llegit algún altre llibre de la col-lecció Esfera? Joan Fuster va dir: Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta o pagés. La meua professió, en canvi, és ser Joan Fuster. No entenc massa bé lesjustificacions que em dones per la teua puntualitat. 1 ! Completa aquest text amb els paréntesis que falten: A70
    • LITERATURA unitat IS L'encavallament UElionor UElionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aqüestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». La gent se Festimava, FElionor, tan tendrá, i ella cantava mentre feia correr Fescombra. Els anys, pero, a dins la fábrica es dilueixen en lopaca grisor de les finestres, i al cap de poc FElionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. UElionor, dacord amb la molt sávia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va teñir filis. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: «sí, senyor» i «bones tardes». Miguel Martí i Pol Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 -Vic, 2003) és un deis poetes més llegits en la nostra llengua. Va rebre diversos premis per la seua obra i els seus poemes han sigut inter-. pretats per cantautors. Entre els seus poemaris, cal destacar Vint-i-set poemes en tres temps (1972), Estimada Marta (1978) o Llibre d'abséncies (1984). B Contesta aqüestes preguntes sobre el text anterior: • Quants versos té? • Están dividits en est-rofes? • Hi ha rima? • I ritme? Com está marcat? • En quina persona gramatical está escrit? M i q u e l M a r t í i P o l
    • 15 unitat ANALISI DEL TEXT IB Digues quin és el tema del poema i quin l'argument. © Explica quin signficat té en el poema l'oració «Duia trenes encara». ElComenteu de quina época penseu que parla el poema, quina situació social es vivia i per qué era habitual comentar a treballar amb catorze anys. I B Segons el poema, quina era la situació que vivia la dona en aquella época? Quines diferéncies reconeixeu respecte de la situació actual? Penseu que está tot fet per a aconseguir la igualtat entre homes i dones? Per qué? I B Copia la primera oració del poema i digues quants versos ocupa. |M L'encavallament és un recurs poétic segons el qual una oració es distribueix en més d'un ! vers. Si la mateixa oració ocupa versos sencers, es diu que és un encavallament suau, pe- ró si en el segon vers hi ha una pausa (una coma o un punt i coma), es tracta d'un enca­ vallament abrupte. © Localitza els encavallaments que hi ha en el poema «L'Elionor» i digues si són suaus o abruptes. m ¿I Escolta aquests poemes de Martí i Pol i subratlla de roig els encavallaments abruptes i de blau els suaus. En acabant, recita'ls en veu alta tenint en compte els encavallaments. Un sonet per a tu Un sonet per a tu que em fas més ciar tant el dolor fecund com Falegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conéixer i estimar. Discretament rescric, i vull pensar que el rebrás amb discreta melangia, com si es tractés dalguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu, només aixó, pero amb aquell toe lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debo. Un sonet per a tu que rríha permés de dir-te clarament el que volia: més enllá de teñir-te'ño hi ha res. I/amor Tot en lamor semplena de sentit. La for^a renovada d’aquest cor tan malmenat per la vida, dbn surt sinó del seu immens cabal damor? És, dones, sois per lamor que ens creixen roses ais dits i se’ns revelen els misteris; i en Tamor tot és just i necessari. Creu en el eos, per tant, i en ell assaja de perdurar, i fes que tot perduri dignificant-ho sempre amb amorosa sol licitud: així donarás vida. M i q u e l M a r t í i P o l M i q u e l M a r t í i P o l <■0 4
    • VOCABULARI unitat 15 El canvi de significat Observa els dibuixos i escriu el nom de cadascun: ñ Les paraules no sempre tenen el mateix valor, ja que el significat evoluciona i els mots adquireixen sentits nous. El canvi de significat pot produir-se per diverses causes: * El significat d'una paraula canvia perqué ha evolucionat l'objecte que denomina. Exem­ ple: la ploma que s'usava per a escriure i la que coneixem ara, que té el mateix ús. * Una paraula adquireix significats nous perqué s'usa en un ámbit diferent del que li és propi. Exemple: S'ha casat de penal. * Un mot adquireix significats nous perqué hi ha semblanza entre alió que representa i un objecte nou. Exemple: la finestra de la casa i la finestra d'un programa informátic. * A vegades es produeix ampliació de significat en una paraula perqué es generalitza amb un ús diferent del que li és propi. Exemple: el móbil, que ha desplaqat l'expressió teléfon móbil. E Emparella aquests dibuixos per la relació de semblanza i, en acabant, explica l'ampliació de significat que s'ha produít en les paraules que els designen. E Explica el canvi de significat que es produeix en les paraules destacades. L'altre dia no et vaig veure perqué hi havia una cortina de pluja al carrer. He vist un anunci en qué totes les imatges están separades per cortinetes. Si escoltes música amb els cascos, et farás mal al timpá. En aquell quiosc, podem tornar els cascos de la beguda. Dóna'm el número de móbil per si no puc arribar a hora. El meu germá ijo hem fet un móbil per a la cosineta que acaba de náixer. f i 031.
    • EXPRESSIO ESCRITA La instancia H Llig lainstanciasegüent icol-locael nomdecada partoncorresponga. exposició de motius sol-licitant data signatura organisme al qual s'adreca nucli Arnau Vidal i Llopis, alumne de 6é de Primaria del CEIP Joanot Marto- rell de Gandía, amb DNI 0021345, 1. Quevaig sol-licitar una beca per a poder participar en el programa d'idiomes Eurocursps que l'IVAJ ofereixaisjoves, la qual m'ha estat denegada perqué notinc l'edat ni esticfent TESO. 2. Que, per a l'estudi de qualsevol idioma és molt important aprendre elscostums i la cultura deis llocs on es parla. Per la qual cosa, DEMANE: Que es considere la possibilitat defer Eurocursos també per aisalum- nes de tercer cicle de Primaria, per la necessitat quetenirn d'aprendre idiomes ambvista ais nous canvis que comporta 1'ESOen la nostra formació. Gandía, 18dejuny de 2010 SR. DIRECTOR DE L'IVAJ (INSTITUI VALENCIA DE LAJOVENTUT) Unainstancia o sol-licitud ésundocument quepresentemdavant d'unorganismepú- I blic perasol-licitaralguna cosa. Comaltresdocumentsadministratius, lainstanciatéuna Comenteuenquinessituacions idavantdequinsorganismes podríeupresentarinstáncies. Triaunad'aquestes situacions i redacta unainstanciaseguint el model: DHas sol-licitat matricular-te per a l'ESO a l'institut que hi ha més a prop de ta casa i t'ho han denegat. O Amb els companys de classe, has de demanar a l'Ajuntament que us deixe una sala de la Casa de la Cultura per a assajar l'acte de fi de curs. O Has sigut exclós, per equivocació, de la Mista d'alumnes inscrits en el programa Vela 2009 per a viatjar en un veler per la costa valenciana durant dues setmanes. DUna altra situació. Explica-la: .............................. ........ *.............................. © Intercanvia lainstanciaamblad'uncompanyounacompanya ifeu-vossuggeriments peramillorar-les. « 1Q3
    • unitat 15 Fórum de Ilibres Llig aquests comentaris que s'han fet en un fórum d'lnternet sobre Ilibres: Julia Geronimo Stilton, al regne de lafantasía és un llibre sobre un ratolí anomenat Geronimo Stilton que un dia veu un estel fugag. Abans que tinga temps de demanar un desig li apareix una capseta de mú­ sica envoltada de set pedres precioses i un pergamí al davant que diu: «ajuda»... Mirant per la finestra Geronimo Stilton veu una escala d'or que va directa al cel, va pujar-hi ¡va trobar una porta d'or. Gero­ nimo obri la capsa de música, troba una clau, la fica al pany i s'obri la porta. Allá dins es troba amb un gripau que l'acompanyará peí regne deis dracs, el regne deis follets, de les bruxies... És un llibre que enganxa, pie d'olors, perfums o tufs, que et desperten tots els sentits. Jo us el recomane.;) Martí Jo també The llegit, está molt bé... El recomane a tothom que el vulga llegir... Brian___________________________________________________________________________ A mi em va agradar molt perqué és de fantasía al mateix temps que és d'aventures. I, a més, també és molt guai per tot el tema de les olors que tracta.;) Us el recomane de veres: www.quellegeixes.cat (adaptació) El Dividiu la classe en quatre grups i munteu un fórum per a parlar deis Ilibres que us agraden. Podeu comentar aquests aspeQtes: els tipus de lectura que feu (d'aventures, de misteri, de por, d'humor...), quins són els vostres personatges favorits... E En acabant, redacteu l'acord en qué cadascun de vosaltres s'ha de comprometre a llegir un llibre que haja recomanat algún deis companys del grup. El Ara, dividiu-vos en grups de quatre i visiteu el web Qué llegeixes? (www.quellegeixes.cat). Comenteu quina informació ofereix i com podeu participar-hi. E Llig aquesta recomanació d'un llibre de Philip Pullman i, en acabant, escriu-ne una, seguint el model, d'un llibre que hages llegit. La brúixola,daurada Lyra, amagada amb el seu daimonion -esperit animal que parla i que canvia d’aparenga- en una sala de TOxford College, és testimoni duna reunió en qué es parla de la Pols, dossos cuirassats i de conceptes que no coneix. Alhora van desapareixent xiquets, i ella rebrá un aletiómetre. Quan els esdeveniments la duen al pol nord, el seu destí es fa present. Intriga i fantasia, ritme trepidant.i girs inesperats de la trama. Realment addictiu! El Amb tots els títols que de segur han aparegut en les vostres converses, tria'n dos que t'agradaria llegir durant l'estiu i explica ais companys els motius de la tria.
    • REPASSEM E l Digues quines parts ha de teñir una instancia. El Escriu una instancia per a sol-licitar ser admés a Pescóla d'estiu fora del termini marcat. E S Escriu una recomanació del llibre que més t'agrada per al fórum del web de Pescóla. ElSubratlla els complements circumstancials d'aquestes oracions i indica de quin tipus són. Aquest estiu anirem de vacances a Cantabria. He fet el treball amb els companys del grup. No puc omplir bé la fitxa del llibre amb Pordinador. Demá prepararé un gelat per a les postres. E Escriu oracions que continguen complements circumstancials del tipus que s'indica. CC DE COMPANYIA CC DE MANERA CC DE FINALITAT I B Explica el canvi de significat que s'ha produít en les paraules destacades d'aquestes oracions. M'he d'entrenar per a escriure rápid amb Pordinador. Els mecánics solen portar una granota de color blau per a no tacar-se de greix. Hem posat cinc ulls de bou al sostre del menjador. ESSubstitueix el complement circumstancial d'aquestes oracions peí pronom feble que corresponga. Anna ha participat en el campionat comarcal de natació. Quan Paire bufa de ponent, fa molta calor. Menja els espaguetis amb forqueta! Encara véns ara de la biblioteca? Aniré a Pentrenament a les set. I B Explica qué és un encavallament i digues de qirins tipus n'hi ha. El Copia un poema de qualsevol unitat d'aquest llibre en qué hi haja digues de quin tipus és. un E l Completa els espais amb les cometes o els paréntesis, segons que convinga. El poema L'amor de Martí i Pol em transmet sentiments positius. M<he fet el carnet de lector de LIJ Literatura Infantil i Juvenil. Quan plou molt ma iaia diu: Plou com si la deixaren caure. Mare Granell Valéncia, 1953 és un altre poeta que m'agrada. Pau s'escriu peí Messenger amb una amiga de Morella Ports. encavallament i
    • INFINITIU GERUND1 PARTICIPI SIMPLE haver COMPOST haver hagut SIMPLE havent COMPOST havent hagut hagut haguts haguda hagudes INDICATIU PRESENT 1 he 2 has 3 ha 4 hem 5 heu 6 han PERFET he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut IMPERFET havia havies havia havíem havíeu havien PLUSQUAMPERFET havia hagut havies hagut havia hagut havíem hagut havíeu hagut havien hagut PASSAT SIMPLE 1 haguí 2 hagueres 3 hagué 4 haguérem 5 haguéreu 6 hagueren PASSAT PERIFRÁSTIC vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver PASSAT ANTERIOR haguí hagut hagueres hagut hagué hagut haguérem hagut haguéreu hagut hagueren hagut PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut FUTUR 1 hauré 2 haurás 3 haurá 4 haurem 5 haureu 6 hauran FUTUR PERFET hauré hagut haurás hagut haurá hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut CONDICIONAL hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien CONDICIONAL PERFET hauria hagut hauries hagut hauria hagut hauríem hagut hauríeu hagut haurien hagut | SUBJUNTIU PRESENT PERFET IMPERFET PLUSQUAMPERFET 1 haja haja hagut haguera/hagués haguera/-és hagut 2 hages hages hagut hagueres/haguesses hagueres/-esses hagut 3 haja haja hagut haguera/hagués haguera/-és hagut 4 hágem hágem hagut haguérem/haguéssem haguérem/-éssem hagut 5 hágeu hágeu hagut haguéreu/haguésseu ¡ haguéreu/-ésseu hagut 6 hagen hagen hagut hagueren/haguessen hagueren/-essen hagut IMPERATIU
    • (NFINITIU GERUNDI PARTICIPI SIMPLE ser COMPOST haver sigut SIMPLE sent COMPOST havent sigut sigut siguda siguts sigudes INDICATIU PRESENT 1 SÓC 2 ets/eres 3 és 4 som 5 sou 6 són PASSAT SIMPLE 1 fui 2 fores 3 fou 4 fórem 5 fóreu 6 foren FUTUR 1 seré 2 serás 3 será 4 serem 5 sereu 6 serán PERFET he sigut has sigut ha sigut hem sigut heu sigut han sigut IMPERFET era eres era érem éreu eren PASSAT PERIFRÁSTIC vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser PASSAT ANTERIOR haguí sigut hagueres sigut hagué sigut haguérem sigut haguéreu sigut hagueren sigut FUTUR PERFET hauré sigut haurás sigut haurá sigut haurem sigut haureu sigut hauran sigut CONDICIONAL seria series seria seríem seríeu serien PLUSQUAMPERFET havia sigut havies sigut havia sigut havíem sigut havíeu sigut havien sigut PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver sigut vas haver sigut va haver sigut vam haver sigut vau haver sigut van haver sigut CONDICIONAL PERFET hauria sigut hauries sigut hauria sigut hauríem sigut hauríeu sigut haurien sigut SUBJUNTIU PRESENT 1 siga 2 sigues 3 siga 4 siguem 5 sigueu 6 siguen PERFET haja sigut hages sigut haja sigut hágem sigut hágeu sigut hagen sigut IMPERFET fóra/fos fores/fosses fóra/fos fórem/fóssem fóreu/fósseu foren/fossen PLUSQUAMPERFET haguera/-és sigut hagueres/-esses sigut haguera/-és sigut haguérem/-éssem sigut haguéreu/-ésseu sigut -hagueren/-essen sigut IMPERATIU 1 1 2 sigues 3 siga 4 siguem 5 sigueu 6 siguen
    • INFINITIU SIMPLE estar COMPOST haver estat GERUNDI PARTICIPI SIMPLE estant COMPOST havent estat estat estats estada estades INDICATIU PRESENT 1 estic 2 estás 3 está 4 estem 5 esteu 6 están PASSAT SIMPLE 1 estiguí 2 estigueres 3 estigué 4 estiguérem 5 estiguéreu 6 estigueren FUTUR 1 estaré 2 estarás 3 estará 4 estarem 5 estareu 6 estaran PERFET he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat PASSAT PERIFRÁSTIC vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar FUTUR PERFET hauré estat haurás estat haurá estat haurem estat haureu estat hauran estat IMPERFET estava estaves estava estávem estáveu estaven PLUSQUAMPERFET havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat PASSAT ANTERIOR haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat. haguéreu estat hagueren estat PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat CONDICIONAL estaría estaries estaría estaríem estaríeu estarien CONDICIONAL PERFET hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat SUBJUNTIU PRESENT 1 estiga 2 estigues 3 estiga 4 estiguem 5 estigueu 6 estiguen PERFET haja estat hages estat haja estat hágem estat hágeu estat ¡ hagen estat IMPERFET ¡ estiguera/-és estigueres/-esses estiguera/-és estiguérem/-éssem estiguéreu/-ésseu estigueren/-essen PLUSQUAMPERFET haguera/-és estat hagueres/-esses estat-: haguera/-és estat haguérem/-éssem estat haguéreu/-ésseu estat hagueren/-essen estat IMPERATIU 1— 2 estigues 3 estiga 4 estiguem 5 estigueu 6 estiguen
    • SIMPLE anar INFINITIU COMPOST haver anat □ GERUNDI PARTICIPI SIMPLE anant COMPOST havent anat anat anats añada añades INDICATIU PRESENT 1 vaig 2 vas 3 va 4 anem 5 aneu 6 van PASSAT SIMPLE 1 aní 2 añares 3 ana 4 anárem 5 anáreu 6 anaren FUTUR 1 aniré 2 anirás 3 anirá 4 anirem 5 anireu 6 aniran PERFET he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat IMPERFET anava anaves anava anávem anáveu anaven PASSAT PERIFRÁSTIC vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar PASSAT ANTERIOR haguí anat hagueres anat hagué anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat FUTUR PERFET hauré anat haurás anat haurá anat haurem anat haureu anat hauran anat CONDICIONAL aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien PLUSQUAMPERFET havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver anat vas haver anat va haver anat, vam haver anat vau haver anat van haver anat CONDICIONAL PERFET hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat SUBJUNTIU PRESENT 1 vaja 2 vages 3 vaja 4 anem 5 aneu 6 vagen PERFET haja anat hages anat haja anat hágem anat hágeu anat hagen anat IMPERFET anara/anés anares/anesses anara/anés anárem/anéssem anáreu/anésseu anaren/anessen PLUSQUAMPERFET haguera/-és anat hagueres/-esses anat haguera/-és anat haguérem/-éssem anat haguéreu/-ésseu anat -hagueren/-essen anat IMPERATIU 1— 2 vés. 3 vaja 4 anem 5 aneu 6 vagen
    • INFINITIU GERUNDI PARTICIPl SMPUE ^COMPOST s m t ^COMPOST vist ivistos veure haver vist veient havent vist vista vistes INDICATIU PRESENT 1 veig 2 veus 3 veu 4 veiern, 5 veieu . 6 veuen PASSAT SIMALE 1 viu • 2 veres/veieres 3 véu/veié 4 vérem/veiérem 5 véreu/veiéreu 6 veren/veieren FUTUR 1 veuré 2 veurás 3 veurá 4 veurem 5 veureu 6 veuran PERFET he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist IMPERFET veia veies veia véiem véieu veien PASSAT PERIFRÁSTIC vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure PASSAT ANTERIOR haguí vist hagueres vist hagué vist haguérem vist haguéreu vist hagueren vist FUTUR PERFET hauré vist haurás vist haurá vist haurem vist haureu vist hauran vist CONDICIONAL veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien PLUSQUAMPERFET havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist CONDICIONAL PERFET hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist SUBJUNTIU PRESENT veja veges veja vegem vegeu vegen PERFET haja vist hages vist haja vist hágem vist hágeu vist hagen vist IMPERFET vera/veiés veres/veiesses vera/veiés vérem/veiéssem véreu/veiésseu veren/veiessen - PLUSQUAMPERFET haguera/-és vist hagueres/-esses vist haguera/-és vist haguérem/-éssem vist haguéreu/-ésseu vist hagueren/-essen vist IMPERATIU 2 veges 3 veja 4 vegem 5 vegeu 6 vegen
    • INFINITIU GERUNDI PARTICIPI SIMPLE teñir o tindre COMPOST haver tingut SIMPLE tenint COMPOST havent tingut tingut tinguts ¡ tinguda tingudes INDICATIU PRESENT 1tinc 2 tens 3 té 4 tenim 5 teniu 6 tenen PERFET he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut IMPERFET tenia tenies tenia teníem teníeu tenien PLUSQUAMPERFET havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut PASSAT SIMPLE 1tinguí 2 tingueres 3 tingué 4 tinguérem 5 tinguéreu 6 tingueren PASSAT PERIFRÁSTIC vaig teñir vas teñir va teñir vam teñir vau teñir van teñir PASSAT ANTERIOR haguí tingut hagueres tingut hagué tingut haguérem tingut haguéreu tingut hagueren tingut PASSAT ANTERIOR PERIFRÁSTIC vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut FUTUR 1tindré 2 tindrás 3 tindrá 4 tindrem 5 tindreu 6 tindran FUTUR PERFET hauré tingut haurás tingut haurá tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut CONDICIONAL tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien CONDICIONAL PERFET hauria tingut hauries tingutj hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut SUBJUNTIU-—.—I-----—-------- -- PRESENT PERFET IMPERFET PLUSQUAMPERFET tinga haja tingut tinguera/tingués haguera/-és tingut tingues hages tingut tingueres/tinguesses hagueres/-esses tingut tinga haja tingut tinguera/tingués haguera/-és tingut tinguem hágem tingut tinguérem/tinguéssem haguérem/-éssem tingut tingueu hágeu tingut tinguéreu/tinguésseu haguéreu/-ésseu tingut tinguen hagen tingut tingueren/tinguessen hagueren/-essen tingut 1-- 2 tin . 3 tinga 4 tinguem 5 teniu 6 tinguen IMPERATIU
    • HPRIMARIA TERCER CICLE IN * material» educatius ■BTSjQJffiSilfKnEGQSjEBBi' bromera.txt