• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
C.medi
 

C.medi

on

  • 2,360 views

Libro completo de conocimiento del medio de 6º de primaria, en valenciano.

Libro completo de conocimiento del medio de 6º de primaria, en valenciano.

Statistics

Views

Total Views
2,360
Views on SlideShare
2,346
Embed Views
14

Actions

Likes
1
Downloads
46
Comments
0

2 Embeds 14

http://huerfanito-intentando.blogspot.com.es 12
http://huerfanito-intentando.blogspot.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    C.medi C.medi Presentation Transcript

    • VNVIDN31VA±V±INnvyOD CURS n a t u m VicensVives Educado Primaria IJlBcilíll cultural TERCER CICLE
    • 'ftnivers L'univers és el conjunt format per tots els cossos celestes i l'espai immens que els conté. Els cossos celestes més importants són les estreles. LES ESTRELES Una estrela és una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor. El Sol és una estrela. El seu diámetre és 110 vegades més gran que el de la Terra, i la seua massa és 330000 vegades més gran. El Sol és una estrela de grandária mitja- na. Altres estreles tenen un diámetre centenars de vegades més gran que el Sol, i n'hi ha que emeten una quantitat d'energia milers de vegades més gran. LES GALÁXIES Les estreles s'agrupen en galáxies. Cada galaxia té milers de milions d'estreles. Hi ha galáxies de diferents grups. La ga­ laxia on es troba el Sistema Solar és la Via Láctia: té una forma espiral, i el seu diámetre és d'uns 100000 anys llum. La temperatura del Sol en la seua superficie és de 5500°C. En l'interior, assoleix els 14000000 °C a causa de la gran quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de llum i calor, i hi fa possible l'existéncia de vida. TIPUS DE GALÁXIES UN Ab*y llu m é s la ? D|stábicia que r e - Co*RE LA LLUM EN UN AlíY* QUE EQUIVAL A UlV|S °EU BILIONS DE k C)u,l6iv«etres. á
    • L'ORICEN DE L'UNIVERS Els científics creuen que Punivers es va originar a partir d'una gran explosió, el Big Bang, que es va p ro duirfa uns 15000 milions d'anys. Segons aquesta teoría, abans de l'explosió tota la m ateria i l'ener- gia que constitueixen l'univers es- tava compactada en un punt molt menut. En produir-se la gran explosió aquesta materia es va anar expan- dint en totes direccions en forma de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espaí, es van originar les prime- res estreles; les agrupacions d'es- treles van form ar les galáxies. Actualm ent, les galáxies conti­ núen movent-se en Pespai i, en general, es van allunyant les unes de les altres. En aquesta fotografía es veu la formació de noves estreles a partir de gas i pols. 1* Havies sentit parlar abans de la teoria del Big Bang? Explica en qué consisteix. Per a trobar informado, pots consultar Internet o algún llibre d'astronomia. Per a investigar Cada vegada más, els científics tenen un gran nombre d'instruments óptics que ens envíen imatges ¡ ens proporcionen informado sobre l'univers. O Esbrina el nom d'uns quants d'a- quests ¡nstruments, on se sitúen i com funcionen. 2. Identifica els dos instru- ments de les fotografíes. Els avanzos tecnológics ens han permés conéixer més bé l'univers.
    • El Sistema Solar está format per tots els cossos celestes que están sotmesos a la forga de gravetat del Sol. Els principáis cossos del Sistema Solar son els planetes. ELS PLANETES Els planetes són cossos grans i arredonits que giren al voltant d'una estrela. Segueixen sempre un recorregut, que s'anomena órbita i té una forma quasi circular. No tenen llum propia, pero poden reflectir la llum de l'estrela al voltant de la qual giren. En el nostre Sistema Solar hi ha huit planetes principáis: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urá i Neptú. Aquests planetes es divideixen en interiors i exteriors, segons que estiguen més prop o més lluny del Sol. Així, dones: • Mercuri, Venus, la Terra i Mart són planetes inte­ riors. Són rocosos i relativament petits. • Júpiter, Saturn, Urá i Neptú són planetes exteriors. Són gasosos i de dimensions més grans. Hi ha també uns altres planetes, anomenats planetes nans: Ceres, Plutó i Eris. Es diferencien deis principáis per­ qué són més menuts i poden compartir la seua órbita amb altres cossos celestes. A la ¡I-lustrado només s'han repre- sentat els planetes principáis i el cinturó d'asteroides. Júpiter, el planeta ge- gant, po­ dría conte- nir tots els altres plane­ tes del Siste­ ma Solar. Mart, el pla­ neta roig, és el planeta més semblant a la Terra. Saturn es carac­ teriza peí seu sistema d'anells.
    • COSSOS DE DXMEtfSXOtfS MEKUDES Per a contestar 1 1Qué són les estreles? Quina és l'estrela més próxima a la Terra? 21 Qué és una galaxia? Com s'anomena la nostra galaxia i quines característiques té? 3 1Quines semblances hi ha entre un planeta i un satéMit? 4 Quins són els planetes principáis del Siste­ ma Solar? Ordena'ls segons la seua dis­ tancia al Sol. 5 Quins cossos celestes menuts hi ha? H Busca informació sobre les característi­ ques que té cada planeta principal. Els satéMits són cossos celestes, generaI- ment amb forma esférica, més xicotets que el planeta al voltant del qual giren. També reflecteixen la llum d'una estrela. ELS SATÉL LITS Els planetes interiors tenen pocs satéMits: la Terra només en té un, la Lluna; Mart en té dos, i Mercuri i Venus no en tenen cap. Els planetes exteriors, en canvi, solen teñir molts satéMits: Júpiter, per exemple, en té 63. La Lluna és 49 vegades més menuda que la Terra. No té atmosfera i la temperatura a la seua superficie pot arribar a 107 °C de dia i a -173 °C de nit. Els cometes són cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Són visibles quan s'acosten al Sol, perqué part del gel s'evapora i arrossega partícules de pols, que originen la cua del cometa. Els asteroides són cossos rocosos. La majoria es troben en l'anomenat cinturó d'asteroides, en­ tre Mart i Júpiter. Els meteorits són fragments d'asteroides o res­ tes de cometes que viatgen a grans velocitats per l'espai. Quan xoquen amb plane­ tes i satéMits hi formen grans cráters en la su­ perficie. Si són menuts, quan entren en contacte amb I'atmosfera s'en- cenen i es veuen des de la Terra en forma d'estreles fugaces. El cráter Meteor d'Arizona té més d'1 km de diámetre i va ser produít fa uns 49 000 anys per un meteorit d'uns 20 m de diámetre.
    • La T e r r a , EL NOSTRE PLANETA La major part de la Terra está formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arredonida d'uns 13000 km de diámetre. Gran part de la geosfera está coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua líquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els ñus. Aquesta capa es comparativament molt prima, perqué el seu gruix mitjá és de només 4 km. Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa és també molt prima: només té unes desenes de quilómetres d'altitud. En aquesta unitat descobrirem de qué está for­ mada la geosfera, els fenómens que hi tenen Uoc i com ens afecten. ■ Fixa't en les fotografíes petites: - Quina part de la Terra representa cadascuna? ■ Quin gruix tenen? a j í Has sentit alguna vegada que a la Península Ibé- ? rica haja entrat en erupció un volcá o que s'hi ha- ja produit un terratremol? ■ Et sembla que l'ésser huma modificá el paisatge? Explicarho. r.
    • L a geosfera DE QUÉ ESTÁ FORMADA LA GEOSFERA La geosfera está formada per roques. Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substáncies quí- miques anomenades minerals. El granit, per exemple, és una roca comuna formada pels mine­ rals quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negra). Algunes roques están formades per un sol mi­ neral; és el cas de la calcária, formada només peí mineral calcita. Nosaltres només podem observar les roques que es troben en la superficie de la geosfera. Pe­ ro les roques del seu interior tenen unes caracte- rístiques especiáis. En primer lloc, están molt més calentes, i ho están més com més gran és la profunditat: al centre de la Terra la seua temperatura arriba ais 5000 °C. A aqüestes altes temperatures les roques es fon- drien si no fóra perqué están sotmeses a grans pressions peí pes de les roques que tenen damunt. Només en una zona próxima al centre i en Él magma ix a l'exterior a través d'un volca ¡ Pot ^ unes zones próximes a la superficie terrestre, les r'ÜS *ava' roques es troben en estat líquid. Aqüestes roques foses reben el nom de magma. LES CAPES DE LA GEOSFERA Segons la composició de les roques i les condi- cions en qué es troben, la geosfera es divideix en tres capes concéntriques: • L'escorga, que és una capa molt prima: té no­ més de 5 a 70 km de gruix. Forma els conti- nents i el fons deis mars. • El mantell, que té uns 3000 km de gruix. Está format per roques més denses. • El nucli, que té uns 3500 km de radi. Les ro­ ques del nucli són encara més denses que les del mantell, i contenen un 90 % de ferro. En la part més externa, les roques es troben en estat líquid. mica feldspat quars El granit está format per tres minerals. La calcária, només per un, la calcita. nucli .nucjíí 3500 km mantell escoria escoria 5-70 km mantell 3000 km
    • LES PLAQUES LITOSFÉRIQUES La geosfera és en gran part sólida, pero les roques que la formen poden deformar-se i moure's molt lentament. Aquests moviments tenen lloc en la part superior de la geosfera, en les anomenades plaques litosfériques. Les plaques litosfériques tenen un gruix d'uns 100 km, i están formades per l'escorga i la part més externa del mantell. La seua extensió és molt ctesigual, i están disposades com si foren les rajóles irregulars d'un paviment que cobreix tota la geosfera. En moure's, les plaques litosfériques es poden espen- tar entre si, separar-se o fregar-se unes amb altres. Aquests moviments són molt lents: només uns centí- metres per any. Pero són molt importants perqué són la causa d'uns altres fenómens: la formado de les grans serralades muntanyoses, deis volcans i deis térra- En a|gUns llocs de la Terra es pot veure la trémols. zona de contacte entre dues plaques. Fixa't en el mapa: re­ presenta les plaques li­ tosfériques i els límits d'aquestes. 1* En quantes pla­ ques está dividida l'escorga terrestre? Quin nom reben? 2* En quina placa hi ha la Península Ibérica? Amb qui­ nes plaques limita? 9 Per a contestar l| Qué és una roca? Iun mineral? 2 En quines condicions de temperatura es tra­ ben les roques de la geosfera? 3 Qué passaria si les roques de l'interior no estigueren sotmeses a grans pressions? 4 Quines capes es distingeixen en la geosfe­ ra? Quina profunditat tenen? 5 Qué són les plaques litosfériques? Quin ti- pus de relleus es formen quan aqüestes pla­ ques es mouen? PLACA DEL PACIFIC FL Placa de les Filipines CO Placa de Cocos CA Placa del Carib AR Placaarábiga DEL PACÍFIC
    • Com canvia el relleu terrestre La superficie de la geosfera está en canvi cons- tant, pero la majoria d'aquests canvis són difíciis de percebre, perqué duren milions d'anys. Els elements que provoquen aquests canvis són els agents geológics. Poden ser: • Agents geológics interns, si procedeixen de Tinterior de la geosfera. • Agents geológics externs, si són en l'exterior, com l'aigua i Taire. E L S AGENTS GEOLÓGICS INTERNS L'agent intem principal és l'energia que pro- dueix els moviments de les plaques litosféri- ques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrémols. Les grans serralades Allá on xoquen les plaques litosfériques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Himá- laia, els Andes o els Pirineus. En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serra­ lades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceániques. Els volcans Y Els volcans es localitzen principalment en les vores de les plaques litosfériques. Un volcá és un clivell de l'escorga terrestre peí qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superficie. Quan la roca fosa es troba en Tinterior de la Terra rep el nom de magma, i quan ix a l'exterior en una erupció s'anomena lava. De vegades, a causa de la pressió deis gasos, el magma convertit en lava és expeHit a l'exterior del volcá, juntament amb cendres i fragments de roques. La lava i els altres materials expel*lits peí volcá s'acumulen al voltant de l'orifici d'eixida, anome- nat cráter. Tots ells formen una mena de puig que rep el nom de con volcánic. Algunes serralades s'originen quan es deformen les vores de dues plaques que xoquen l'una amb l'altra TALL ESQUEMÁTIC D'UN VOLCÁ Un volcá, durant una erupció, emet gasos, lava i productes sólids. lava ximenera volcánica magma cráter cendres con volcánic
    • Els terratrém ols Un terratrémol o sisme és una sacsejada brusca d'una zona de l'escorga terrestre produlda peí trencament i el desplagament d'una gran massa rocosa a certa profunditat. Els terratrémols es produeixen principalment en les vores de les plaques litosfériques. La majoria deis terratrémols són tan débils que només es detecten per mitjá d'aparells espe­ ciáis, anomenats sismógrafs. Quan els terratrémols són intensos notem que la Terra tremola i es produeixen desastres enor­ mes; els edificis poden arribar a caure. El focus del terratrémol o hipocentre és el punt de Pinterior de la Terra on s'origina el terratrémol. L'epicentre és el punt de la superficie, situat damunt de Phipocentre, al qual arriben abans les ones sísmiques. , PRINCIPAL* ZONES DE RISC SÍSMIC A LA PENÍNSULA IBÉRICA A la Península Ibérica, el risc sísmic, és a dir, de terratrémols, es considera moderat. Les zones amb un risc més alt són el sud i el sud-est peninsulars ¡ els Pi- rineus. OCEÁ ATLÁNTIC g g ÍM Per a contestar 1 Qué són els agents geológics? De quins ti- pus poden ser? H Qué es forma abans en un volca, el con vol- cánic o el clivell que el comunica amb el magma de l'interior? 3 Classifica aqüestes paraules en dos grups, segons que estiguen relacionades amb els volcans o amb els terratrémols: epicentre erupció sismógraf lava focus magma
    • E l desgast del relleu terrestre ELS AGENTS GEOLÓGICS EXTERNS Els principáis agents geológics externs són l'aigua, el gel i Taire. Aquests agents tendeixen a arrancar materials de les zones més altes del relleu Oes muntanyes), i a reblir-ne les zones més baixes (les valls i els fons marins). L'acció d'aquests agents es fa en quatre fases: meteorització, erosió, transport i sedimentació. • La meteorització és el conjunt deis processos produíts per l'ai- gua i Taire, que alteren les roques i les descomponen en frag- ments. • Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua, el gel i el vent les erosionen, és a dir, en van arrancant fragments a poc a poc. • Els materials erosionáis són transportats pels rius, els mars o el vent a uns altres llocs. • Finalment, els materials transportats es sedimenten, és a dir, es dipositen en llocs com les desembocadures deis rius o el mar. El conjunt deis materials que es dipositen rep el nom de sedi- m ments. ACCIÓ DELS AGENTS GEOLÓGICS EXTERNS Per a interpretar 1. Relaciona cada foto- grafia amb la fase de desgast que represen­ ta.
    • COM ES PRODUEIX LA SEDIMENTACIÓ? La sedimentado deis materials es pot produir de maneres diferents: • Els materials dissolts es sedimenten a causa de certs canvis en les condicions de l'aigua: per exemple, quan s'evapora. Així es forma la cal­ cita, un mineral comú a moltes roques. • Els materials no dissolts es sedimenten quan l'aigua perd velocitat, ja que no té prou for^a per a continuar arrossegant-los. Primerament, se'n dipositen els més grossos, els cudols i les graves, i després les arenes i els fangs. • Uns altres materials que es sedimenten són les conquilles de diferents organismes marins, formades per substancies minerals, com la cal­ cita. Ompli un got amb aigua i afig-hi arena i pols d'argila. Agita'l amb una cullereta i deixa'l reposar. Observa que, a mesura que l'aigua va perdent forga, al fons del got es diposita l'arena i, damunt, l'argila. Passa una cosa semblant quan l'aigua deis rius perd velocitat. En la part mitjana deis rius s'acumulen els cudols que l'aigua ja no pot arrossegar. La sedimentado de les conquilles forma materials com el que mostra la imatge. En els mars cálids i salats, l'aigua s'evapora i la sal es sedimenta damunt de les roques. If l Per a contestar l| Digues el nom deis principáis agents geoló- gics externs. 2 Quins elemens s'encarreguen de transpor­ tar el mineral erosionat? 3 Qué passa al final amb els minerals erosio­ náis? 4 Per qué els minerals com els cudols i les gra­ ves es sedimenten abans que les arenes i els fangs? 5 Com es forma la calcita? H N'hi ha prou amb la fragmentado de les ro­ ques per a canviar el paisatge? Raona-ho.
    • Les roques ¡ els sois de l'esco^a terrestre TlPU S DE ROQUES Les roques de l'escorga terrestre es classifiquen en tres tipus: magmátiques, sedimentáries i metamorfiques. • Les roques magmátiques són aquelles que es formen en refredar-se un magma (una roca en estat líquid). Si el magma arriba a la superficie a través deis volcans i es refreda rápidamént, els minerals que es formen són microscópics. El basalt és un exemple comú d'aquest ti­ pus de roques. Si el magma es refreda lentament, es formen roques en qué els minerals es distingeixen a ull nu, com ara el granit. • Les roques sedimentáries es formen a partir deis mi­ nerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus: - Els sediments poden ser fragments d'altres roques, arrossegats per l'aigua o per Taire. Per exemple, a partir de l'arena es forma el gres, i a partir del fang, l’argila. - Els sediments poden procedir de minerals dissolts en l’aigua, que es solidifiquen quan l'aigua s'evapora. Així es formen el guix, la sal i la calcária. - Algunes vegades, els sediments poden ser grans quan- titats de cossos morts d'organismes que queden col- gats. Aquest és l'origen del carbó i del petroli. • Les roques metamorfiques es formen quan les roques sedimentáries o magmátiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seues característiques, pero sense arribar a fondre's. Aquest és el cas de la pissarra, que procedeix de l'argi- la, i el del marbre, que procedeix de la calcária. Un mineral és una substancia química natural que té unes propietats caracte­ rístiques (forma, color, duresa, etc.). A partir d'aquestes propietats podem identificar els minerals: La calcita pot teñir diferents colors: transparent, blanc... Es parteix en romboedres. ELS SÓLS calcita Els sois están formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descompos- tos. Aqüestes restes reben el nom d'humus. L'humus d'un sol és molt important perqué les plantes hi puguen créixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondré les substancies minerals que les plantes ne- cessiten per a créixer. Els sois poden teñir una profunditat d'uns quants centí- metres, com en les parts rocoses de les muntanyes, o d'uns quants metres, com en els boscos. La presencia de l'humus en el sol li dona un to fose característic.
    • ROQUES PRINCIPALS ROQUES SEDIMENTÁRIES La sal comuna es forma en les salines quan l'aigua de mar s'evapora. ROQUES MAGMÁTIQUES El basalt és una roca magjnática que es refreda rápidament en la superficie de la Terra i en la qual no es distingeixen els minerals. 1. Elegeix un exemple de roca sedimenta­ ria, un de roca magmática i un de roca metamórfica. □ Busca informado sobre els usos que té cada tipus de roca. ROQUES METAMÓRFIQUES 15 La quarsita és una roca d'aspecte compacte i molt resistent a l'erosió. La pissarra és una roca que es parteix amb una certa fácilitat en forma de Iloses. El marbre és una roca metamórfica que prové de la transformació de la calcaría. Per a contestar H Quins tipus de roques hi ha en l'escorqa ter­ restre? 2 A quin tipus de roques pertanyen la calcária i el guix? Com es formen? 3 Quin és l'origen del carbó i dél petroli? 4 Com es formen les roques magmátiques? Posa'n un exemple de cada tipus. 5 Qué és una roca m etam órfica? Posa un exemple de roca metamórfica. □ On es troben els sois? El guix s'extrau de pedreres que es van formar per evaporació fa milions d'anys. El gres és una roca sedimentaria formada per grans d'arena, apegats entre si per mitjá d'altres substancies minerals.
    • Mapa conceptual La Terra i está formada per atmosfera hidrosfera I escoria I está composta per i roques i i lsedimentáries magmátiques metamorfiques j » JlS g fts r mantell es divideix en _______l_______ 1 * canvia per l'acció deis i agents geológics r 1externs JT 1 aigua gel 4 nucli zona zona interna externa sólida fosa interns i moviments de plaques litosfériques Completa un resum ft La Terra está formada per 1' • Els moviments de les plaques originen la ....... i la ............ i ......... • La geosfera es divideix en I' • Els agents geológics externs són 1' e l....... i e l............ e l....... i P ............ • Les plaques litosfériques están formades • • Les roques de Pescoria terrestre es per 1'....... i la part superior del............ classifiquen e n ....... , ........i ............ • L'escorga terrestre experimenta canvis • Els.......están formats per roques, mi­ a causa deis nerals i ..........
    • Aprén Observar I'acció erosiva de l'aigua ■ i Material ■ Dues caixes rectangulars de fusta o de plás- ■ Terra de jardí tic amb un forat d'1 o 2 cm de diámetre en H Plástics un deis costats curts de la caixa ■ Dos tubs de goma d'1 a 2 cm de diámetre ■ Llavors de gespa ■ Dos recipients ■ Úna regadora H Procedfment El sol pot ser arrossegat fácilment per I'acció erosiva de l'aigua i d'uns altres agents geológics. Pero, experimentará la mateixa erosió un sol en el qual creixen plantes? L'experiéncia següent ens permetrá contestar aquesta pregunta: 1. Col-loca el tub de goma al forat que tenen les dues caixes en un deis costats curts, com es veu al dibuixQ . 2. Folra l'interior de les caixes amb plástic perqué l'aigua no s'escape O Després, ompli-les de térra fins a un nivell just per davall del forat del tub de goma. 3. En una de les caixes sembra les llavors de gespa i rega-les durant uns dies fins que cresquen uns centímetres. Rega també amb la mateixa quanti- t tat d'aigua la caixa sense gespa Q . 4. Col-loca les dues caixes com s'indica al dibuix Q , de manera que queden un poc inclinades. Amb la regadora, abocóla mateixa quantitat d'aigua (un litre, per exemple) damunt de la térra de la part superior de la caixa. Un cop realitzada l'experiéncia contesta: x - Quin fenomen de la realitat representa l'aigua que ix de la regadora? - De quina caixa ha eixit més aigua? - Quines diferéncies hi ha entre l'aigua que ha eixit de cada caixa? Quina n'és la causa? - Quines conclusions pots traure d'aquesta expe- riéncia?
    • Practica competéncies básiques (Q Contesta les preguntes següents al quadern: - Com és l'estructura de la Terra? - Quins tipus d'agents geológics hi ha? t - Quines conseqüéncies comporten els moviments de pla­ ques litosfériques? - Qué és la lava que ix deis volcans? | Q Qué és un terratrémol? Amb quin aparell es detecten? ^ Com actúen sobre la superficie de la Terra Taire i l'ai- gua? H H De quines maneres es sedimenten els materials arrosse- gats per I aigua? ^ éís$fí; desgastada peí vent. - Quins tipus'de roques coneixes? Posa'n exemples. 2 La geosfera está formada per capes diferents: - Copia el dibuix de la geosfera al quadern i després ássenyala-hi cadascuna de les capes. En el nucli es distingeixen dues zones. Marca-Ies també r al dibuix. - Busca al tema el gruix de les capes més importants i anota'l al dibuix. 3 Fixa't en les dues imatges i contesta les preguntes: jSj Quin tipus d'agents geológics intervenen en cada cas, interns o externs? - Quins són aquests agents?
    • @ - Esbrina per a qué s'utilitzen aquests materials i escriu el nom d'objectes que, en una cuina, puguen estar fabricats amb algún d'aquests materials. - Després indica si s'han obtingut a partir de roques o de minerals. - Quins altres materials es poden tFobar en una cuina? Elabora un diccionari digital amb els termes més importants que aprendrás du- rant el curs: 1. Crea un document amb l'ordinador. 2. Ordena alfabéticament els termes següents i defineix-los: geosfera magma placa l¡to5férica sediment humus granit vidre acer marbre coure alumini n Copia la llista de materials següent: 5 Les tres imatges següents mostren els processos d'erosió, transport i sedimen- tació de materials. Indica quina foto correspon a cada procés i després explica al quadern en qué consisteix cadascun: 4 1 L'activitat deis terratrémols queda recollida en uns gráfics anomenats sismogrames. Fi- xa't en aquest sismograma. Com més puja i baixa la línia del gráfic, més intens és elter- i ratrémol: 7 h 19 min 7 h 20 min 7 h 21 - A quina hora comenta i a quina hora aca­ ba el terratrémol segons el gráfic? jp Quant temps dura? A quina hora ha estat més ihtens?
    • elleu, rius i clima d'Europa EL RELLEU I LES COSTES D'EUROPA Europa és un continent d'extensió reduída (10500000 km2): representa el 7 % de les terres emergides del planeta. A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu: • Les planures: la més important és la Gran Planu- ra Europea, que s'estén des de Bélgica i els Paí- sos Baixos fins ais Urals. • Les muntanyes i els massissos vells, de poca altitud i de formes arredonides, com el Massís Central francés, el Massís Rená... • Les muntanyes joves, que són les més altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...). La costa europea és molt extensa i variada: • Les costes del nord d'Europa i d'lslándia arri­ ben fins a l'oceá Glacial Ártic. • La zona costanera de l'oest del continent está banyada per l'oceá Atlántic. • Les costes del sud d'Europa es corresponen amb el mar Mediterrani, que está dividit en diferents mars (Tirré, Adriátic, Egeu...). • Al sud-est trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi. En les costes d'Europa destaquen les penínsules Escandinava i de Jutlándia, al nord; i la Ibérica, la Itálica i la Balcánica, al sud del continent. ELS RIUS EUROPEUS Segons el mar o l'oceá on desemboquen, agru- pem els rius europeus en cinc vessants fluvials: • Rius del vessant ártic: el Petxora, el Dvina Sep­ tentrional... • Rius del vessant atlántic: l'Elba, el-Sena, el Rin, el Tajo, el Loira... • Rius dei vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine, el Po... • Rius que desemboquen al mar Caspi: el Volga. • Rius que desemboquen al mar Negre: el Danu- bi, el Dniéper, el Don... Les serralades muntanyoses joves, com els Pirineus, es localitzen principalment al sud d'Europa. Tenen un relleu abrupte i accidentat que dificulta les comunicacions. El riu Volga és el més llarg d'Europa. Naix a l'oest de Rússia i desemboca al mar Caspi. Alguns rius europeus són navegables. Les valls per les quals flueixen aquests rius faciliten les comunicacions entre les diferents zones d'Europa.
    • RELLEU I RIUS D'EUROPA M assís' 'fíéita/ Elbrus| 5633 111 V Massís Centraf¿ M m í-físúla C ó rseg M PjEninsulé, Balcánica ^e3í$ Sardenyi Tirré 600km liles Canáries * ♦' Teide i 3 #18 m EL CLIMA D'EUROPA El clima d'Europa és molt variat: • El clima polar, al límit nord d'Europa, pre­ senta temperatures molt baixes. • En les zones amb clima d'alta muntanya els hiverns són molt freds. • En l'interior d'Europa el clima és conti­ nental: estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions. • En la costa atlántica el clima és oceánic: temperatures suaus i moltes pluges. • Al sud, el clima és mediterrani: hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses. rtl IM PS n'FM R D P A
    • Ejuropa política i social EUROPA, UN CONTINENT MOLT POBLAT Europa és un continent molt poblat: hi viuen més de 730 milions d'habitants i té una densitat mit- jana de 72 h./km2. La poblado es distribueix de manera desigual: • A PEuropa central la densitat de població arri­ ba ais 300 h./km2. • En els pa'ísos nórdics i en les zones de muntanya la densitat de població és inferior ais 20 h./km2. ELS ESTATS D'EUROPA. LA UNIÓ EUROPEA ActúaIment, Europa está formada per 45 estats diferents. Europa és una de les zones més desenvolupades del planeta. Els europeus produeixen més de la quarta part de tota la riquesa mundial. La majoria de la població europea treballa en la industria i els serveis (transports, comen;, turisme, f¡nances...). A Europa hi ha més de 50 ciutats o aglomeracions urbanes que superen el milió d'habitants. Tres d'aquestes ciutats (Londres, París i Móscbu) en tenen més de 10 milions. Més del 70 % de la població europea viu en les ciutats. Aixó significa que el continent está molt urbanitzat. Una part d'aquests estats va iniciar, en la década del 1950, un projecte de cooperació i d'integra- ció que ha donat lloc a la formació de la Unió Europea. Actualment, 27 pa'ísos d'Europa formen part de la Unió Europea.
    • ESTATS D'EUROPA Helsinki Nord D,j c°P&Íwi¡ép Moscou pNrdam T • l e w ^ h y a ixkmuRG— xemhñrJ iREPlj Varsóvia ygÉLGÍ Brussel-l $ HONG Rl A / '/V'^áAN YtTI marino ü a naf 9 i <■*Marino-^ (^áUTATDEt^ ^ I / vatícá 7 *©utat dei%nrn: . ¡ a paticé 7 1 _ fj Mar < ^ f r7 / Tirré S Í S C L Bucarest 1 # SERBIA f ! ~ kpNEG^ BULGARIA C^X*5ola^ J V 'ÍS lco p je ^ fSSSNW? gCEGOVI ALBÁNI ■Mar^ LaVullettá*occAAtlántic t y . MALTA '«OOáBBv Inno. 0.0° E. de Greenwich DIVERSITAT DE POBLES I CULTURES A Europa hi ha una gran diversitat de po- bles i de cultures. S'hi parlen més de 120 llengües i s'hi professen diverses religions: católica, protestant, islámica... A mésf actualment Europa és un deis nuclis de recepció cHmmigrants més important del món. La mobilitat de les persones contribueix a la integrado de nous pobles, que aporten els seus models de vida, tradicions, religions... C o n é ix e r gent d'altres paísos ens enriqueix culturalment.
    • R elleu i rius d'Espa n ya Europa está situada en la zona temperada de la Terra, en l'hemisferi nord. Al sud-oest del eontinent europeu es troba la Península Ibérica, que, peí nord, s'uneix a Eu­ ropa per la serralada deis Pirineus; peí sud, la seua costa és a pocs quilómetres d'África, separada per l'estret de Gibraltar. La Península Ibérica está banyada peí mar Mediterrani, el mar Cantábric i l'oceá Atlantic. Espánya, amb una superficie de 505 900 km2, ocupa quatre cinquenes parts de la Península Ibéri­ ca. La part restant correspon a Portugal. També formen part d’Espanya els arxipélags de les Balears i de les Canáries, i les ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Africa. ■ En quin eontinent es troba la Península Ibérica? ■ Quins mars i quin oceá banyen les costes de la Península? ■ Quins dos arxipélags formen part d'Espanya? On están situats? ■ Descriü els diferents tipus de relleu d'aquestes fo­ tografíes. L'arxipélag de les Canáries está format per set illes. En una d'aquestes illes hi ha el Tei- de, el pie més alt d'Espanya. 4
    • EstretÉe Gibraltar -------- Ceuta Serralada deis Pirineus, que uneix la Península amb Franca L'arxipélag de les illes Balears está format per cinc illes. Estret de Gibraltar. La longitud entre Punta d'Oliveros (Espanya) i Punta Cires (el Marroc) és de 14,4 km.
    • 1 . E l territori espanyol LES GRANS UNITATS DEL RELLEU ESPANYOL Podem agrupar el relleu espanyol en aqüestes grans unitats: • Unitats interiors del relleu, formades per: - La Meseta, una gran plana elevada que ocupa el centre de la Península Ibérica. Está dividida en dues parts peí Sistema Central, la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. En la zona sud de la Meseta hi ha les Muntanyes de Toledo. - Les serralades interiors que envolten la Meseta: les Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantábrica, el Sistema Ibéric i Sierra Morena. • Unitats exteriors del relleu, formades principalment per: - Les serralades i les muntanyes exteriors i indepen- dents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catala­ nes i les Serralades Bétiques. - Dues grans depressions, la de l'Ebre i la del Guadal­ quivir. • Unitats del relleu insular, que están formades per dos arxipélags: - Les illes Balears, arxipélag situat en el mar Mediter- rani i format per cinc illes. - Les illes Canáries, que es localitzen en l'oceá Atlán- tic i formen un arxipélag de set illes i alguns illots. Per a contestar ! Quina extensió té el territori espa­ nyol? On está situat? EL RELLEU D'ESPANYA Amb quins estats limita Espanya peí nord i per l'oest? Quines cadenes muntanyoses traves- sen la Meseta i quines muntanyes l'envolten? Quines unitats del relleu exterior dis- tingeixes al mapa? Quines depres­ sions hi veus? . v -- Trevjnca m 2124 m ' ÜJ VJ Roque de los Muchachos 2426 m W La Palma A T L A N T I C Lanzarote % 0 C E A x L LES C A N A f í / S s Teide 3718 nv Tenerife Pico de las Nieves 1949 m Fuerteventura Gran Canaria
    • Jo W m BASQUES < Aizkorri^ ^ 1544 m ^-Aitxúri J? ¿H m <i - y* . ^ o rtd e l^ x v r Piqueras / ir^ ri Moncayp A r 2315 ni" DORRA ¿ps Portde # l- / f Somport Maladeta 3308 m l‘Home 17Í 2_m 18 Hhño '2:788 m Peñajara3^*; Peñarroya 2024 mAlmanzor 45^2 m 1 131 H i M ? i Bañuela' penape7°s >V 1323m» c M A <#■ r % S lJw sS I¿ u Veleta Mulhácen ¡§ g ¡ ^ 3 | 8 i ¿ f e í ^ ; m ilBRRA NEVAD/l SERRALADAPENIBft^ 10Ó km A N g M° nJ Aneto Perdut 3404m Picad'Estats 3143 m t P T E N T R 1 0 N A i Somosierra Delta 0 / 3 de l'Ebre Menorca * 4 Mallorca Cabrera Eivissa Formentera n alta'fibra» W * CEUTA CMBLILLA
    • Unitats ¡nteríors: la Meseta i les serralades LA MESETA I LES SEUES CADENES DE MUNTANYES Més de la meitat del territori peninsular l'ocu- pa la Meseta, una gran extensió de terres relati- vament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar. Travessen la Meseta d'est a oest: • El Sistema Central, una serralada molt eleva­ da, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d'Almanzor (2592 m). Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts: - La Submeseta Nord, més elevada. - La Submeseta Sud, amb menys altitud. • Les Muntanyes de Toledo, serralada de me­ nor altitud i situada en la Submeseta Sud. S e r r a l a d e s q u e en vo lten la m es e t a Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta peí nord, per l'est i peí sud: • Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Mese­ ta peí nord-oest. Són muntanyes poc elevades, i la máxima alti­ tud n’és el cim Teleno (2188 m). • La Serralada Cantábrica, situada al nord de la Meseta i paralélela al mar Cantabrio. El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), ais Picos de Europa. • El Sistema Ibéric, un conjunt de muntanyes situades a l’est de la Meseta. El cim més alt n'és el Moncayo (2315 m). • Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un escaló que separa la Meseta de la valí del Guadalquivir. Les seues altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), pero, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despe- ñaperros. El relleu peninsular té una altitud mitjana de 500 metres, a causa, principalment, de la gran exten­ sió de la Meseta i de la seua altitud mitjana so­ bre el nivell del mar, que és de quasi 700 metres. Paisatge de la Meseta castellana, en terres de Consuegra (Toledo).
    • UN1TATS INTERIORS D EL RELLEU Muntanyes de Lleó Serralada Cantábrica torre Cenado, |fc^48m *v Sistema Ibéric TeíenoV!2188 m Moncayo ^23t5m Submeseta Nord Sistema Central ^^^Peñalara 2430 ni Meseta IMmanzor 2592 m "jftT Las Villuejcas 1601 m Muntanyes de Toledo Submeseta Sud Bañuela 1323 m> ' Sierra Morena Per a observar ! Imagina que entres a la Península peí nord i la travesses en direcció sud. Fixa’t en la secció del relleu i, amb l'ajuda d'un atles, contesta* aques- | tes preguntes: 1. Quines unitats de relleu traves- saries en el recorregut? Q Quins rius principáis travessa- ries? 3* On trobaries el cim de més alti­ tud? On es troba el pie de Peña- lara? El Localitza els ports de Pajares i d'El Escudo. VCfre t T }@ f / > Fes dic en la nostra Comunitat, segueixles instruccionsi toma a fer clicsobre: Per a contestar 1| Explica les característiques princi­ páis de la Meseta i indica quines cadenes muntanyoses la travessen. 2 En quins dos sectors queda dividi­ da la Meseta peí Sistema Central? 3 Escriu el nom del cim més alt del Sistema Central i indica el lloc on es troba. 4 Indica les serralades que encerden la Meseta peí nord-oest, peí nord, peí sud i per l'est H Quines altituds són les més impor- tants en cadascuna d'aquestes ca­ denes muntanyoses?
    • Unitats exteriors: les serralades LES SERRALADES EXTERIORS Les serralades exteriors són unitats de re­ lleu separades de la Meseta. En formen part: • El Massís Galaic. Está situat al nord-oest de la Península. Les muntanyes són poc eleva- des i de formes ondulades. Els cims més elevats en són el Cabeza de Man- zaneda (1778 m) i la Peña Trevinca (2124 m). • Les Muntanyes Basques. Es troben al nord de la Península, entre la Serralada Cantábrica i els Pirineus. Són muntanyes de poca altitud. Hi destaquen els cims d'Aitxuri (1551 m) i Aizkorri (1544 m). • Els Pirineus. Constitueixen una extensa serra­ lada d'uns 400 km que va des del mar Cantá- bric fins al mar Mediterrani. Hi trobem algunes de les máximes altituds de la Península, com l'Aneto (3404 m) i el Mont Perdut (3355 m). • Les Serralades Litorals Catalanes. Están formades per dues cadenes de muntanyes d'al- tituds mitjanes que s'allarguen paral-leles a la costa mediterránia i entre les quals hi ha una valí allargada o Depressió Prelitoral. La Serralada Prelitoral, situada en l'interior, és la de més altitud. El cim més alt n'és el Tu­ ró de i'Home (1712 m). La Serralada Litoral és la més propera a la costa. • Les Serralades Bétiques. Es localitzen al sud de la Península i tenen una longitud de 800 km. Están formades per dues cadenes de muntanyes quasi paral-leles, pero d'altitud diferent: - La Serralada Penibética s'estén molt pro­ pera a la costa mediterránia. En formen part els cims més elevats de la Península: el Mulhacén (3482 m) i el Veleta (3398 m). - La Serralada Subbética, situada al nord de la Penibética, limita amb la Depressió del Guadalquivir. El cim més alt n'és La Sa­ gra (2382 m). La Serralada Subbética té cims molt abruptes. Paisatge nevat de les serres de Cazorla, Segura i Las Villas, a Jaén. Per a contestar 1 Qué anomenem unitats exteriors del relleu peninsular? On són? 2 Explica les característiques principáis de ca- dascuna de les serralades exteriors de la.Pe­ nínsula Ibérica. « El Copia i completa el quadre següent amb les cadenes muntanyoses exteriors i els seus cims més alts: Cadenes muntanyoses Cims més alts
    • LES SERRALADES EXTERIORS Les muntanyes del Massís Galaic, les Munta­ nyes Basques, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bétiques limiten amb les terres costaneres peninsulars. Els Pirineus estableixén el límit nord de la Pe­ nínsula amb el continent europeu. !• En quina zona de la Península es localit- zen aqüestes serralades? Indica a quina Comunitat Autónoma corresponen. 2. Assenyala amb quins altres relleus limi­ ten aquests sistemes muntanyosos. MASSIS GALAIC MUNTANYES BASQUES 39
    • 4.Unitats exteriors: les depressions LES GRANS DEPRESSIONS Les depressions formen part de les unitats exteriors del relleu. Les constitueixen grans ex- tensions de terres planes i de poca altitud. En aqüestes ‘depressions hi ha sois molt fértils per al cultiu d'una gran diversitat de productes agrícoles. Per cada una d'aquestes depressions passa un gran riu, del qual pren el nom: l'Ebre i el Gua­ dalquivir. La Depressió de l'Ebre La Depressió de l'Ebre s'estén entre els Piri­ neus, les Serralades Litorals Catalanes i el Siste­ ma Ibéric. Es una valí extensa de forma triangular, oberta al mar Mediterrani per on flueixen el riu Ebre i els seus afluents. La Depressió del Guadalquivir La Depressió del Guadalquivir está situada al sud de la Península Ibérica, entre Sierra More­ na i,la Serralada Subbética. Es una valí de gran extensió i de forma trian­ gular, oberta a l'oceá Atlántic. La reguen el riu Guadalquivir i els seus afluents. ALTRES DEPRESSIONS A la Península Ibérica hi ha altres depressions, pero tenen una extensió menor. En general, són planes litorals que trobem so- 1*2 bretot al llarg de la costa mediterránia. D'aquestes petites depressions cal destacar-ne dues: • La Depressió de Valencia, formada pels sedi- ments deis rius Túria i Xúquer. • La Depressió Prelitoral de Múrcia, travessa- da pels rius Segura i Guadalentín. El paisatge d'aquestes depressions está molt humanitzat i els seus sois fértils es cultiven in- tensament. FORMES DEL RELLEU DE LES D E PR E SSIO ^ En general, les depressions són planes extenses de terres baixes i humides, pero no presenten un paisatge uniforme, perqué les formes de relleu característiques són diverses: - A la Depressió de l'Ebre trobem piemonts i clo- tades-al peu de les serres, j moles al centré de ~ la depressió. - A la Depressió del Guadalquivir predominen els camps i les hortes en la zona oriental, i les maresmes en ¡'occidental. • Recordes les característiques d'aquestes formes del relleu? Si et cal, busca'n informado en In­ ternet. 1; Qué és una depressió? 2 1Quines són les depressions principáis de la Península? 3| On es troben aqüestes dues depressions? Quines característiques tenen? 4 Quines altres depressions de menor exten­ sió hi ha? Quins rius les travessen? LOCALITZACIO DE LES DEPRESSIONS
    • LES DUES CRANS DEPRESSIONS La Depressió de l'Ebre, situada al nord-est de la Península, té una longitud d'uns 380 km i una ampiaría máxima de 150 km. La Depressió del Guadalquivir, al sud peninsular, ocupa uns 330 km de longitud per 200 km d'am- plária en la costa. Ambdues tenen zones humides importants, com el delta de l'Ebre i les maresmes del pare de Do- ñana, en la desembocadura deis rius respectius. Mira els dibuixos de les depressions: 1. Quines formes del relleu limiten amb cadascuna de les depressions? 2. Cap a quin mar o oceá s'obrin? 3. Quins rius, a més de l'Ebre i el Gua­ dalquivir, flueixen per aqüestes de­ pressions? DEPRESSIÓ DE L'EBRE DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR
    • Ies costes EL LITORAL D'ESPANYA Espanya té un litoral molt extens. Té 3904 km de costa peninsular, 910 km de les Balears i 1126 km de les Canáries. Aqüestes costes les banya el mar Mediterrani, l'oceá Atlantic i el mar Cantábric. LA COSTA MEDITERRÁNIA La costa mediterránia s'estén des de la frontera amb Franga fins a l'estret de Gibraltar. Hi podem distingir: • La costa catalana. Hi alternen les costes altes i roca- lloses amb costes baixes i arenoses. Els accidents principáis són el golf de Roses, el cap de Creus i el delta de l'Ebre. • La costa de llevant és, en bona part, una costa baixa, recta i arenosa. Hi destaquen el golf de Valencia, el cap de la Ñau i el de Palos, el penyal d'Ifac i el Mar Menor. • La costa andalusa mediterránia. S'hi alternen les costes altes i rocalloses i les baixes i arenoses. El golf d'Almería i la punta d'Europa en són els acci­ dents més importants. • A les illes Balears hi ha costes altes i rocalloses al cos- tat de costes baixes i arenoses. La badia de Palma i la badia d'Alcúdia en són els accidents més importants. LA COSTA ATLANTICA En lacosta atlántica podem distingir: • La costa gallega. En general és alta, rocallosa i reta­ llada, amb nombrosos caps i ries. Les principáis ríes gallegues són les de Muros, Arousa, Pontevedra i Vigo. Entre els caps destaquen el d'Ortegal i el de Fisterra. • La costa atlántica andalusa. Es baixa i arenosa, amb zones de dunes i d'aiguamolls^ Els accidents principáis són el golf de Cadis, el cap Trafalgar i la punta de Tarifa. LA COSTA CANTÁBRICA El litoral cantábric va de la frontera amb Franca a la punta de l'Estaca de Bares, a Galicia. A causa de la proximitat de les muntanyes al mar, el litoral cantábric és abrupte i espadat. Hi destaquen les ries d'Avilés i del Nerbion, el golf de Biscaia i els caps de Peñas, Ajo i Matxitxako. EL PAISATGE DE COSTA Per a interpretar_____________ 1* Fixa't en el dibuix i explica qui­ nes diferencies hi ha entre una costa alta i una costa baixa. 2. Amb l'ajuda d'un diccionari, defineix els accidents costaners. Q Feu tres grups i busqueu infor­ mado sobre la costa atlántica, la cantábrica i la mediterránia. Il lustreu la informació amb fo­ tografíes i feu que cada grup I'expose a la resta de la classe. Per a contestar 1 És molt extens, el litoral espanyol? Quina extensió té? 2 Quins tipus de costes hi predomi­ nen? 3 En quines zones es divideix la‘cos­ ta mediterránia? Quines zones es distingeixen en la costa atlántica? Com és el litoral cantábric?
    • LES CO STES PEN IN SU LA IW Espanya és un deis pa'ísos europeus amb més quilómetres de costa. En general, el litoral és poc retallat i hi predominen les costes altes i rocalloses. Hi ha un gran nombre d'accidents costaners: ries, caps, golfs o badies. 1. Quines són les costes peninsulars? 2. Escriu els noms de cinc caps, cinc golfs o badies i cinc ries. -a. PtSL. de LaEstaca M a r C a n t á b r i c ■v C °es JC. OrtegaLde Bares C. de <£T &e 'rznrrz?. ('iWiiiii i l <2 .Matxitxako * 0 ^ C. físferrg. ^ SERRAÍ-ADA ^AMTÁBR/Q ® Riade?¿crv Ría O C. de Creus GolfdéRoses / • C. de Gata w r. nFL COSTA o * Cad,S # T / ; ^ W ASOL TROPICAL a C. T rá fa lg a r^ p ,pta. d'Europa Pta. de T a rifa fiibraltar CEUTA Á F R I C A cMEULLA
    • Els rius. El vessant mediterrani Ca r a c t e r ís t iq u e s d e l s r iu s PENINSULARS Els rius peninsulars presenten diferencies a causa del tipus de clima. Són més cabalosos en les zones de pluges abundants i no tan cabalosos en les zones de pluges escasses i irregulars. El relleu també influeix en els rius. Si les muntanyes on naixen són lluny del mar, els rius són llargs; pero si es troben prop del mar, els rius són curts. Els rius peninsulars pertanyen a tres vessants fluvials, o conjunts de terres els rius de les quals van a desembocar al mateix mar o oceá: el ves­ sant atlántic, el vessant cantábric i el vessant me- diterrani. El vessant atlántic és el més extens i el de rius més llargs; el cantábric és el més reduit i de rius més curts; i el mediterrani el que pateix més estiatge (disminució del cabal) a l'estiu. E l s r iu s d e l v es sa n t MEDITERRANI Els rius que aboquen les aigües al Mediterrani, llevat de l'Ebre, són curts, de poc cabal i de régim irregular. Presenten estiatge a l'estiu, pero en époques de pluja tenen crescudes que poden provocar inundacions. Els rius principáis Entre els rius del vessant mediterrani desta­ quen: • L'Ebre. Es el riu més llarg i el de més cabal. Alguns dels seus afluents per la riba esquerra són l'Aragó, el Gállego i el Segre. Per la riba dreta el principal afluent és el Jalón. • El Xúquer. El seu afluent principal és el Cabriol. • Altres rius mediterranis: el Ter i el Llobregat a Catalunya; el Millars, el Túria i el Segura a la Comunitat Valenciana; i lAlmanzora, l'An- darax i el Guadalhorce a Andalusia. ELS VESSANTS FLUVIALS Per a interpretar I Fixa't en-el mapa i respon: 1. Quins són els tres vessants fluvials de la Península? 2. Quin dels tres vessants és el més extens? I el més petit? Raona la resposta. RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI Andarax~flH j Almanzora HIH Guadalhorce~IIH H I Millars ~hB Llobregat Ter - É M I TúriaH IH pH H Segura -IH fliH H H I Xúquer-flH H H H H I Ebre -Éü I' j j — j i- l i i j 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 km
    • EL VESSANT MEDITERRANI El Ter i el Llobregat són rius de Catalunya. El Llobregat forma un delta a la desembocadura.Roses L'Ebre. Naix a Peña Labra (Cantabria) i desemboca a Amposta (Tarragona). La desembocadura de l'Ebre forma un gran delta, en qué abunden els arrossars. Desembocadura del riu Ebre de l'Ebre El Xúquery'Naix en la zona muntanyenca de Conca i desemboca al golf de Valéncia. És un riu típicament mediterran amb crescudes freqüents. A. l'estiu perd cabal. Rambla murciana En general, els rius del vessant mediterrani són curts, malgrat que moltstravessen el terri­ tori de diferents com unitats fins a desembo- caFáTM edilerrani. El riu Ebre és una excepció, perqué recorre més de 900 km des de Cantabria, on naix, fins a la seua desembocadura al mar Medi­ terrani. * Y Fixa't en el mapa i contesta: 1. A quin vessant correspon? Per qué rep aquest nom? Quines zones comprén? 2 . Esmenta els rius principáis del vessant mediterrani. Quin n'és el més llarg i el més cabalós? Ptarde Tarifa L'Almanzora i el Guadalhorce són rius d'Andalusia. El seu cabal és molt irregular. El Millars, el Túria i el Segura flueixen per la Comunitat Valenciana, malgrat que en naixen fora. Per a contestar j J Explica quines són les característiques gene­ ráis deis rius espanyols. 0 Defineix els termes següents referits ais rius: cabal vessant, estiatge. e Quants vessants fluvials hi ha a la Península Ibérica? Quin n'és el més extens? I el més curt? 4 Escriu el nom de cinc rius mediterranis.
    • E ls rius dels vessants cantábric i atlántic ELS RIUS DEL VESSANT CANTÁBRIC *Els rius que aboquen les aigües al mar Cantábric són curts i torrencials perqué naixen en muntanyes situades prop de la costa, pero el seu cabal és abundant i regular, perqué passen per zones de clima plujós. En aquest vessant són destacables: el Bidasoa, el De- va, el Nerbion, el Pas, el Besaya, el Nalón i el Narcea. ELS RIUS DEL VESSANT ATLÁNTIC Els rius que aboquen les aigües a l'oceá Atlántic són els més llargs i els que tenen més cabal. Al llarg del seu recorregut reben l'aigua de nombrosos afluents. En aquest vessant distingim tres grups de rius: Els rius gallees Com que naixen en muntanyes properes a la costa els rius gallees són curts pero tenen un cabal abundant per­ qué flueixen per una zona de clima plujós. Entre els rius gallees destaquen: • El Miño. L'afluent principal n'és el Sil. • Uns altres rius gallees són l'Eume, el Tambre i l'Ulla. Els rius que travessen la Meseta Són rius llargs perqué naixen en muntanyes allunyades de la costa. Teñen un cabal abundant pero irregular i présenten un estiatge important a l'estiu. Els rius més destacas d'aquest vessant són: • El Duero. Es llarg i cabalós. Els seus afluents més im­ portants són el Pisuerga, l'Esla, 1'Adaja i el Tormes. • El Tajo. És el riu més llarg de la Península. Entre els seus afluents destaquen el Jarama, l'Alberche, el Tiétar i l'Alagón. • El Guadiana. Es el riu menys cabalós d'aquest vessant. Els seus afluents principáis són: el Záncara, el Cigüela i el Zújar. Els rius andalusos Els rius andalusos presenten unes característiques sem- blants a les dels rius que travessen la Meseta. Els més des- tacats són: • El Guadalquivir. Els seus afluents principáis són el Gua- dalimar, el Jándula, el Guadiana Menor i el Genil. • Uns altres rius importants són el Tinto i l'Odiel. RIUS DEL VESSANT ATLÁNTIC Tinto"p B Eume- Odiel ~ Ulla- Tambre Guadiana Duero Tajo-W 0 100 200 300 400 500 600 700 800 9001000km Fixa't en el gráfic i contesta: 1• Dels rius representáis al gráfic, quants n'hi ha que travessen la Meseta? 2. Els rius que recorren la Meseta són més llargs que els rius an­ dalusos o els gallees? Per qué? 4 PER A SABER-HE MÉS A Espanya s'han construít un gran nombre de pantans per a aprofitar l'ai- gua dels rius. En algún cas, per a po- der-ne dur a terme la construcció ha # calgut inundar zones d'alta muntanya (pantá de Cíjara, al riu Guadiana). pantá
    • EL VESSANT CANTÁBRIC I L'ATLANTIC Els rius del vessant cantábric flueixen per trams curts i amb desnivelIs pronunciáis, fins a desembo­ car en el mar Cantábric. En canvi, els rius del vessant atlántic recorren un territori molt extens, com el riu Tajo, que naix a 150 km del Mediterrani i desemboca a l'Atlántic, després d'un recorregut de 1100 km. Fixa't en el mapa i contesta: lo Quines diferencies hi veus, entre els dos vessants, peí que fa a grandária? 2. Quins rius destaquen en cada ves­ sant? On desemboquen? Per a contestar 1| Quines característiques tenen els rius del vessant atlántic? I els del vessant cantábric? Quines diferencies trobes entre els dos ves- - sants? 2 Escriu els noms deis rius deis vessants can­ tábric i atlántic i indica en quins sistemes muntanyosos naixen i els llocs on desembo­ quen. Pta. de La Estaca C. O rteg a ld e Bares Golf de Biscaia Fórimiñam^ SfRRALÁ Guarda Malhayo Pantá d'Mmendra #Alcahtaia_J^ald«toás Pantá de Garría Sola i :stua^íisboa ¡elTal0 Ayamontej C. Trafalgar H Pta. de Tarifa^ vessant atlántic El Duero. Naix ais Picos de Urbión i desemboca a Porto (Portugal). El Tajo. Naix a la Muela de San Juan, en la serra d'Albarrasí (Terol), i desemboca a Lisboa, on ha format un gran estuari. El Guadiana. Naix al Campo de Montiel (entre Albacete i Ciudad Real) i desemboca a Ayamonte (Huelva). El Guadalquivir. Naix a la Sierra de Cazorla (Jaén) í desemboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis). El Miño. Naix a Fonmiña (Lugo) i/ desemboca prop d'A Guarda (Pontevedra). Riu Tajo Riu Guadalquivir
    • Les illes Balears LA SITUACIÓ I EL RELLEU Les illes Balears están situades en el mar Mediterrani, davant de la costa est de la Península. Les Balears formen un arxipélag de cinc illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, For- mentera i Cabrera. Les illes de Mallorca i Eivissa són fragments de les Serralades Bétiques, amb les quals s'uneixen peí fons marí. El relleu de Tilla de Menorca es relaciona amb el de les Serralades Litorals Catalanes. • Mallorca. L'illa de Mallorca és la més muntanyosa; hi destaca la Serra de Tramontana, amb el Puig Major (1445 m), i les Serres de Llevant, amb una zona de plana entre ambdues. • Menorca; La major part de l'illa de Menorca és plana, tot i que hi ha puigs de poca altitud. • Eivissa i Formentera. L'illa d'Eivissa té planes poc exten­ ses i un gran nombre de puigs. L'illa de Formentera té un relleu molt pía. ELS CURSOS D;AIGUA A LES BALEARS A les illes Balears hi ha nombrosos torrents. La majo- ria naixen a la Serra de Tramuntana. Tenen un recorregut curt i un cabal molt irregular. Són remarcables els torrents de Muro i Gros. El riu de Santa Eulária (Eivissa) és l'unic curs d'aigua permanent. Per a interpretar Fixa't en aquest i mapa de les Balears i contesta les pre­ guntes: VI. Quines illes for­ men l'arxipélag balear? 2 . Quins són els accidents més importants del relleu de les illes Balears? LES ILLES BALEARS Mallorca sa Dragonera Menorca C. de Cavallería „a<Ja C.de Portde J * Formentor Ciutadella . ¡ ¡ 1 de Pollenga PuigMajQfHr$S& 1 4 4 -X^ad/a r&üM¡X'^jfc&d'Alcúdia pta. deCapdepera ÍBadiaí ¿ L n «lis deMaó I. de I 'Airé Eivissa Grossa Coniller§§9*** */fesaTafei sa Cortillerai' C.desFalcó^Cabrera C. de ses Salines l&a Talaiassa tmm liles Pitiüses ISes Salines la Mola a 192ifiSí _ c.de Barbaria Formentera NI A l'illa de Mallorca es combinen les cadenes de muntanyes amb les zones de plana. Per a contestar 1 Amb quines unitats del relleu pe­ ninsular tenen relació les illes Ba­ lears? 2 On es troba situat l'arxipélag ba­ lear? Com és el seu rélleu? Serra de Tramuntana
    • 0 T es illes Cañarles LES ILLES CANARIES Malpaso 1500 mi El Hierro T L N Roque de los Muchachos La Palma lf3N£> w i Pta. de Fuencaliente Alegranza 'iyGraciosa ^ J$ Jñ a s del Lanzarote °ía- Papagayo Pta. de Tostón ¿s? Pta. de Anaga m Fuerteventura Va Lobos Pta. de la Restinga &A Pta. de/ Roque Jandía j 807 m / ¿ V Pía. de la Entallada La Gomera Gran Canaria Pta. de Jandía LA SITUACIÓ I EL RELLEU Les illes Canáries están situades en l'oceá Atlántic, da- vant de la costa d’África. La majoria de les seues costes són altes i rocalloses. Comprenen les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canária, Tenerife, La Gomera, La Palma, El Hierro i di­ versos illots. Les illes Canáries són d'origen volcánic i es van for­ mar a partir de l'acumulació de materials expulsats per volqans submarins. • Les illes orientáis. Lanzarote i Fuerteventura tenen un relleu poc accidentat i de poca altitud. • Les illes occidentals. Gran Canaria, Tenerife, La Go­ mera, La Palma i El Hierro tenen altituds superiors ais 1000 metres. A l'illa de Tenerife s'alga el Teide, un volcá que, amb 3718 m d'altitud, és el cim més alt d'Espanya. L'AIGUA A LES CANÁRIES A les illes Canáries, a causa de l'escassetat i la irregula- ritat de les pluges, no hi ha rius. Només hi ha barrancs que porten aigua esporádicament, és a dir, quan plou. Els materials volcánics són molt permeables i per aixó l'aigua de pluja es filtra i forma nombrosos aqüífers subterranis. Per a interpretar 1• Escriu el nom de les illes de l'arxi- pélag. Quines són les més mun­ tanyoses? Vista de Las Cañadas del Teide, Tenerife. Per a contestar 1 Quin és l’origen de les illes Caná­ ries? Com es van formar? 2 On es troben situades aqüestes illes i com n'és el relleu? 3 Quins cursos d'aigua hi ha a les Ca­ náries?
    • Mapa conceptual El relleu d'Espanya es divideix en relleu peninsular Balears Canáries Unitats interiors I formades per la Meseta i les serralades que la divideixen: el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo I i I les serralades que l'encerclen +■ Muntanyes de Lleó •i Serralada Cantábrica 1 1 Sistema Ibéric I Sierra Morena i Unitats exteríors i formades per 4- serralades i muntanyes i Massís Galaic n formades per i depressions i les més importants són I ^ Muntanyes Basques de l'Ebre i Pirineus del Guadalquivir Serralades Litorals Catalanes I Serralades Bétíques Relleu costaner i es divideix en mediterrani atlántic cantábric Els rius sagrupen en i vessant mediterrani vessant atlántic i vessant cantábric Completa un resum • El relleu espanyol comprén el relleu peninsular i I'.......... • El relleu peninsular es divideix en uni­ tats ........ uhitats....... i el relleu............ • La depressió de I'.......i la del......... són les més importants d'Espanya. • El relleu insular comprén l'arxipélag d e.......i el d e............ • Les extenses costes espanyoles es divi deixen en mediterránia,.......i ............ • 5¡s rius espanyols s'agrupen en: rius del vessant......., del........i del............
    • Aprén 3 #t« Confeccionar un mapa del relleu En un mapa físic es representa el relleu, la hidrografía o la vegetació d'un territori. ■ i Procedim ent Ara farem un mapa del relleu espanyol. Per a fer-lo, copia aquest mapa d'Espanya i segueix les instruccíons: 1. Consulta el llibre o un atles ¡ escriu al mapa les unitats del re­ lleu espanyol següents: Meseta, Sistema CentralMuntanyes de Toledo, Sistema Ibéríc, Ser- ralada Cantábrica, Massís Galaic, Sierra Morena, Muntanyes Basques, Piri­ neus, Serralades Bétiques, Depressió de l'Ebre i Depressió del Guadalquivir. 2. Ara, col-loca en el lloc corresponent els cims més importants i els ports de muntanya principáis. 3. Finalment, escriu i assenyala els sectors de costa: costa mediterránia andalusa, Ilevantina, catalana i balear; costa atlántica andalusa i gallega; costa cantábrica; costa canária. www.vicensvives.net/mternautaL. ^ ís dicen la riostraComunito segueixlesinstruedonsi toma a ferdic sobre: 2b ▲pie 11 port demuntanya
    • Practica competéncies básiques Q Contesta al quadern les preguntes següents: - Quina extensió té el territori espanyol? On es troba la majoria d'aquest territori? Quines altres zones formen part d'Espanya? - Amb quins pa'ísos té frontera Espanya? - En quina zona del món está situada la Península Ibérica? Espanya és un país muntanyós? - Lá zona costanera d'Espanya és gran o petita? Raona la resposta. - Quins són els rius espanyols més importants? 2 1 Imagina que has de desplagar-te de Santander a Málaga. Copia aquest esquema al quadern i escriu en cada requadre aquests elements del relleu espanyol: riu Tajo Muntanyes de Toledo Submeseta Nord riu Guadalquivir riu Duero mar Mediterrani Sierra Nevada Sierra Morena 3 Indica si aqüestes unitats del relleu són interiors (IN) o exteriors (EX) en relació amb la Meseta: Depressió del Guadalquivir □ Massís Galaic □ Muntanyes de Toledo □ Muntanyes Basques □ Pirineus □ Muntanyes de Lleó □ Serralada Cantábrica □ Serralades Litorals Catalanes □ Serralada Subbética □ Sistema Ibéric □ Sierra Morena □ Depressió de l'Ebre □ Serralada Penibética □ Sistema Central □ A continuado, explica breument les característiques principáis d'aquestes grans unitats del relleu.
    • H Fixa't en aqüestes dues fotografíes i compara-íes. Després contesta les pregun­ tes següents: - Explica qué veus en cadascuna de les fotografíes. - Identifica una d'aquestes imatges com a relleu de muntanya i l'altra com a depressió. ^ Descriu les característiques que presenta cadascun d'aquests dos relleus. Esménta alguns llocs d'Espanya en qué es puguen trobar relleus semblants ais de les fotografíes. 5 1 Col-loca en el lloc corresponent cadascun dels accidents costaners que es rela­ cionen a continuació: • golf d'Almeria • golf de Roses cap de Fisterra • badia de Palma • cap de la Ñau • cap de Trafalgar ría d'Arousa ria de Pontevedra golf de Cadis badia d'Alcúdia ria del Nerbion punta de Tarifa • penyal de Gibraltar • ria de Vigo • cap de Palos • Mar Menor • golf de Bíscaia • cap de Creus • ria de Muros • cap d'Ortegal • ria d'Avilés • badia de Santander • cap de Peñas • delta de l'Ebre COSTA MEDITERRÁNIA COSTA ATLANTICA COSTA CANTÁBRICA golf d'Almeria {¡x) Afig aquests termes al teu diccionari digital: relleu Península Ibérica vessant depressió la Meseta serralada
    • 3 C lim a i VECETACIÓ d ’Esp a n y a ' r- 1, i 'v ' * ■ ^ La major part del territori espanyol está situada en la zona temperada de rhemisferi nord de la Térra i aixó fa que el seu clima siga temperat, es- sencialment mediterrani. | Pero alguns factors, com la proximitat o la llunya- nia del mar i l'altitud i el relleu, fan que a Espanya hi haja uns altres conjunts climátics: atlántic, d'in- terior i de muntanya. A més, les illes Canáries es troben en una zona cálida de la Terra i tenen, per tant, un clima dife- rent: subtropical árid. A Espanya, la vegetació varia segons la zona cli­ mática, En general, s'hi distingeixen tres grans ti­ pus de vegetació: oceánic, mediterrani i de l'arxi- pélag canari. ■ Per la seua situació, quin clima predomina a Es­ panya? Quins altres conjunts climátics es troben en el territori espanyol? ■ Quins són els tres grans tipus de vegetació que es troben a Espanya? ■ Fixa't atentament en les fotografíes. Descriu el paisatge represéntat en cadascuna i explica les diferencies que hi pots veure. ■ Quin clima creus que correspon a cada paisatge? Raona la resposta.
    • El clima EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÁTICS El clima és el conjunt de condicions atmosfériques (temperatures, precipita- cions, vent, humitat...) que predominen en una zona concreta de la Terra. El clima está determinat per la latitud, la pro^mitat o la llunyania del ihar, ¡ altitud i la disposició del relleu. • La latitud. Les temperatures i les pre- cipitacions d'un territori son condicio­ nadas per la latitud, és a dir, per la distáncia a qué están situades de l'e- quador. Així dones, la temperatura bai- xa a mesura que augmenta la latitud. • La proximitat o la llimyania del mar. En les zones properes al mar les temperatures són més suaus <jue en l'interior, i hi plou més perqué hi ha més humitat. Las terres allunyades del mar te nen uns estius calorosos, uns hiverns freds i reben poca pluja. • L'altitud i el relleu. Amb l'altitud, la temperatura disminueix. Per tant, en les *terres altes i en les zones de muntanya les temperatures són més baixes. La disposició del relleu també mo­ difica les temperatures i les precipita- cions, perqué les serralades periféri- ques aillen les terres interiors de la influencia del mar. ELS CLIMES D'ESPANYA Una bona part del territori espanyol * es troba en la zona temperada de la Terra. Per tant, hi predomina el clima temperat. A Espanya hi ha cinc zones o conjunts climátics: - atlántic - de muntanya - mediterrani - subtropical - d’interior La proximitat o la llunyania del mar, l'altitud i el relleu són factors que influeixen en el clima. Per a interpretar - ^ ) 1• Quins diferents dimes hi ha en el territori espa­ nyol? 2* Quin clima és el que ocupa una extensió més gran? i 3. Per^qué les illes Canáries tenen un clima subtro­ pical? / ELS CLIMES D'ESPANYA
    • LES ZONES CLIMÁTIQU ES PE LA TERRA Paisatge de Canáries zona cálida Per aquest motiu a la Terra distingim: - una zona cálida - dues zones temperades - dues zones fredes Prop de l'equador els rajos solars incideixen per- pendicularment sobre la superficie terrestre ¡ cal- fen més. A mesura que ens anem allunyant de l'equador els rayos solars hi incideixen obliquament i calfen meins zona temperada zona freda 1. En quines grans zones climátiques es divi­ deix la Terra? En quina es troba situada la í Península Ibérica? I les illes Canáries? Com incideixen els rajos solars sobre la su­ perficie terrestre? En quines zones les tem­ peratures són més caloroses? I més fredes? P e r a s a b er -n e m és Els fenómens atmosférics (temperatura, precipi- tacions...) influeixen en el temps i en el clima. El temps és la situado en^jjn lloc i un moment determináis. Per exem­ ple, hui fa molta calor a Cór- dova. El clima són les condicions atmosfériques que es do­ nen en una regió en un pe- ríode llarg de temps i que arriben a caracteritzar-la. Per a contestar 1 Defineix el clima i indica els factors que el determinen. Segons els factors climátics, com varíen les temperatures i les precipitacions? 2 Imagina una localitat situada a 1500 metres d'altitud i una altra a 250 metres. En quina de les dues deu fer més calor a l'estiu? En quina fa més fred a Phivern? Q On fa més calor a l'estiu, al nord de la Pe­ nínsula o al sud? Per qué? 49
    • La vegetació ELS PAISATGES Els paisatges naturals són aquells paisatges que no han estat modificats per l'acció deis és- sers humans. Aquests paisatges són prácticament inexistents a la Península, perqué és un territori intensament humanitzat. No obstant aixó, encara s'hi poden trobar algu- nes zones no construídes que són espais molt va- luosos per a la Península per la gran diversitat de formacions vegetáis que hi ha. FACTORS OVE IMFLÜtIXEM EK LA VEGETACXé La vegetació d'un lloc depén, principalment, deis factors climátics (latitud, posició geográfica, re­ lleu...). A més, en les zones de muntanya, el tipus de ve­ getació que hi creix depén de l'orientació: • L'obac esta orientat al nord i té menys sol, és més humit i amb vegetació abundant. • Al solell, orientat cap al sud, hi toca més el sol, és sec i amb una vegetació menys densa. LES FORMACIONS VEGETALS Els boscos son un element molt important del paisatge natural. Hi trobem una gran diversitat d'espécies vegetáis. A Espanya es donen les condicions ambientáis favorables perqué existisquen diferents tipus de boscos: • bosc de tipus oceánic • bosc mediterrani • bosc de coníferes • bosc de la riba deis rius ELS ElSPAIS n atu ra ls p r o t eg it s A ESPANYA La preocupació per la degradació de la natura- lesa ha fet que es prenguen mesures de protecció deis espais naturals que hi ha a Espanya. La Llei de Conservado d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres té com a finali- tat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament. A Espanya hi ha diferents tipus d'espais prote­ gits, entre els quals destaquen els tres següents: els pares nacionals, els pares naturals i les reser­ ves naturals. Espanya compta amb un total de 1587 espais naturals protegits, que representen un 11,8% del territori espanyol. Observa al dibuix com rorientació i l'altitud del relleu influeixen en la vegetació. Peí* a investigar ] En grup, busqueu informació sobre el ti­ pus de vegetació característic de la zona on viviu. - Quines espécies vegetáis reconeixeu? De quin tipus de bosc formen part? ] Quins espais naturals protegits hi ha a la Comunitat Valenciana? NORD (OBAC)
    • LES CRANS ÁREES DE VE6ETACIÓ A ESPANYA A Espanya hi ha tres grans árees de vegetado: la zona del Cantábric i de.Galicia, que comprén també altres zo­ nes muntanyoses de diferents serralades, la zona de l'in- terior peninsular i la costa mediterránia, és a dir, la resta de la Península, i l'arxipélag de les illes Canáries. 1• Quines característiques prin­ cipáis tenen aqüestes tres grans árees de vegetado? Vegetado de l'arxipélag canari A les illes Canáries hi ha una vegetado d'origen mediterrani, pero amb influéndes africanes i atlántiques. La seua vegetado canvia amb l'altitud, l'orientadó i la quantitat de pluja que rep. Vegetado de tipus oceánic En la zona nord de la Penín­ sula i en diferents árees .— s. muntanyoses el bosc més característic és el de tipus oceánic. Está format per arbres de fu­ lla caduca que necessiten molta humitat. Vegetado de tipus mediterrani En la major part de la Península pre­ domina el bosc mediterrani. Está format per arbres de fulla peren­ ne adaptats a la sequera estival. ✓ Per a contestar 1 Qué anomenem paisatge natural? Hi ha molts paisatges naturals a la Península? 2 Quins tipus de bosc podem trobar a Espa­ nya? & De qué depén que existisca un tipus de ve­ getado o un altre? Q Quina importancia té l'orientació en les zo­ nes de muntanya?
    • E l clima i la vegetació atlántics EL CLIMA ATLÁNTIC El clima atlántic és propi de Galicia, de la fagana can­ tábrica i d'algunes zones del Pirineu occidental. La proximitat a l'oceá fa que l'aire humit del mar hi pro­ voque pluges durant tot l’any i que en suavitze les tempe­ ratures. Característiques del clinia atlántic • Les temperatures no són mai extremes, amb hiverns suaus i estius frescos. L'oscil-lació térmica anual, 0 diferéncia de temperatura entre estiu i hivem, és re­ dolida. • Les precipitacions són abundants i hi plou al llarg de . tot l'any. Sovint es tracta d'una pluja fina que impregna d'humitat tot l'ambient. LA VEGETACIÓ ATLÁNTICA L'abundáncia i la regularitat de les pluges fan que la vegetació atlántica d'Espanya siga molt rica^ i variada. Tipus de vegetació Entre els tipus de vegetació que es troben en aquesta zona de la Península n'hi ha tres de remarcables: • Els boscos frondosos de fulla caduca, amb rourgs, cast^nyers i fajos. En les parts altes de les muntanyes abunden les coníferes. El roure és l'arbre tipie d'aquestes zones atlántiqués i, en altres temps, havia estat el més abundant. Pero l'ac- ció humana ha destrult moltes rouredes per a convertir­ les en camps de cultiu. . La repoblació forestal ha anat substituint la vegetació natural per unes altres espécies, com el pi, arbre domi- nant a Galicia, i l'eucaliptus. • El sotabosc está format, básicament, per falagueres 1moisés. Aquests tipus de plantes creixen davall deis arbres i en els vessants obacs de les muntanyes i cobreixen tot el sol humit. També hi són freqüents espécies com el bruc, la gatosa i la retraura. • Els prats naturals es mantenen verds durant tot l'any. ZONES DE CLIMA ATLÁNTIC CLIMOGRAMA DE SANTANDER mmI i j r- ! | °C 160-! -j— H -1551 Anota les dades següents: 1. La temperatura mitjana del mes més calorós. 2. La temperatura mitjana deis mesos més freds. 3. El mes amb més pluja. El mes menys plujós.
    • « EL PAISATCE I LA VECETACIÓ ATLÁNTIC5 A I'Espanya húmida, com anomenem el nord de la Península, trobem aquest tipus de pai­ satge. Hi ha prats abundants i boscos extensos, per­ qué l'abundáncia de les precipitacions fa que la vegetació hi siga molt frondosa. 1. Descriu els elements principáis que con­ figuren el paisatge atlántic. Per qué aquest tipus de paisatge es man- té verd tot Pany? castanyer roure Per a contestar ✓ 1 On es dóna el clima atlántic? Quines en són les característiques? 2 Com és la vegetació típica del clima atlán­ tic? Per qué? - Quins són els arbres característics dels boscos atlántics? 3 En qué ha consistit la repoblació forestal que s'ha dut a terme en algunes zones? B Informa't de les precipitacions anuals que es registren a la teua localitat. - Consideres que són própies del clima atlántic? boscos de roures i castanyers bruc, gatosa i retraura sotabosc amb falagueres ¡ moisés repoblació amb eucaliptus aire humit del mar pluges abundants prats naturals
    • E l clima i la vegetació mediterranis EL CLIMA MEDITERRANI El clima mediterrani afecta tot:el llevant peninsular, les illes Balears, una bona part d'Andalusia i Ceuta i Meli- 11a. És un clima cálid, amb pluges escasses. Característiques del clima mediterrani • Les temperatures hivemals són suaus i els estius, molt calorosos. Com a conseqiifencia, 1'osciHació térmi­ ca anual és petita. • Les precipitacions anuals hi són escasses (600 mm) i irregulars. La primavera i la tardpjr són les estacions més pluj£t_ ses. S'hi solen produir tempestes que, de vegades, pro­ voquen grans riuades i inundacions. L'estiu és l'estació .més seca. Les temperatures més altes i les precipitacions mínimes s'enregistren al sud-est de la Península (Múrcia i Almería), i donen lloc a un clima mediterrani árid i molt calorós. LA VEGETACIÓ MEDITERRÁNIA La vegetació mediterránia está adaptada a la calor i a la sequera estival. Per aixó, hi són abundants els^arbres, de fulla perenne i de mesura petita, per a evitar un ex- cés de pérdua d'aigua en la transpiració. A més, les arrels són extenses i profundes per a arribar a les capes humides del subsól. Tipus de vegetació Entre els tipus de vegetació típica de la zona mediterrá­ nia n'hi ha quatre de remarcables: • En el bosc abunden els pins en les zones més altes i els roures i castanyers en les més baixes. L'arbre més comú és el pblanc} al seu costat s'hi poden trobar exemplars d'alzines i de sureres. • En el sotabosc creixen la coscolla i el bruc, juntament amb petits arbustos d'espécies aromátiques, com ara f el timó i el romer. • Quan el bosc desapareix hi queda una vegetació d'arbus- tos anomenada garriga o máquia. • En les zones més árides del sud-est peninsular creixen l'espárt, el margalló i la pita. ZONES DE CLIMA MEDITERRANI CLIMOGRAMA DE MALAGA °C G F M A M J J A S O N D Anota les dades següents: 1* La temperatura mitjana del mes més cálid. 2• La temperatura mitjana del mes més fred. 3. Quin és el més més plujós? 4. Quins mesos són més escasses les pluges?
    • En la costa mediterránia, al sud peninsular, a les illes Balears i a Ceuta i Melilla és possible trobar aquest tipus de paisatge típicament mediterrani. Hi ha zones boscoses i també matoll, que és el resultat de la degradació del bosc per l'ac- ció de l'ésser humá. 1. Descriu les característiques principáis d'aquest paisatge mediterrani i compa- ra'l amb el paisatge atlántic. A quins factors climátics n'atribueixes les diferéncies? EL PAISAT6E I LA VE6ETACIÓ MEDITE RRANIS coscolla clima sec (fbcs a l'estiu) roures i castanyers coscolla, timó i romer m m t garriga alzina surera boscos de pins, alzines isureres influencia del mar cultius B S mediterranis &>§& Per a contestar 1 On es troba el clima mediterrani? Com és el tipus de vegetació mediterránia? 2 Qué és la garriga o máquia? Quan es des- envolupa? Per qué? El Informa't de les temperatures mitjanes del mes més cálid i del mes més fred de la teua localitat. - S'assemblen a les del clima mediterrani?
    • E l clima i la vegetació d'interior EL CLIMA D'INTERIOR * El clima d’interior predomina a la Meseta, a la Depres­ sió de l'Ebre i en una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya. Característiques del clima d 1interior Aquest clima té unes característiques comunes amb el clima mediterrani; tot i aixó, presenta trets diferenciáis: • Les temperatures de les terres de l'interior mostren una forta osciWació anual perqué no reben la influencia del mar. Els estius són molt calorososd els hiverns són més freds que en el litoral. • Les precipitacions són semblants a les del clima medi­ terrani: máximes a la tardor i a la primavera, i escas­ ees durant l'estiu. La quantitat total de pluja anual és reduída (de 800 a 500 mm). LA VEGETACIÓ EN LES TERRES D'INTERIOR La sequedat de l'interior fa que la vegetació d'interior siga semblant a la mediterránia, pero adaptada a tempera- tures més extremes, sobretot al fred de l'hivem. Tipus de vegetació En aquesta zona de l'interior peninsular trobem dife­ rents formacions vegetáis: • En les zones de més altitud creix una vegetació típica de muntanya,*amb coníferes (pins ojaYets), i matolls o pastures ais cims. • En les terres de menys altitud podem trobar zones bos- coses, amb roureso fajos, tot i que els boscos són es- cassos a causa de la gran quantitat de tales que s'hi han fet per a guanyar terres de cultiu. L'arbre més característic és 1'alzina, bé que actualment només predomina en les d^veses de Salamanca, Extre­ madura i en xicotetes zones d'Andalusia. A més d'alzines, trobem savines en les zones més fre- des, pins i sureres en les terres més cálides, i omsJ xops. en la riba dels rius. • En les zones sense arbres i no cultivades podem tro- bar una vegetació d'arbustos, matolls i herbes (timó, romer, espígol, estepa, etc.). ZONES DE CLIMA D'INTERIOR V ' CLIMOGRAMA DE MADRID mm| : i I °C 160-1 140- • 120- 100-1 80 -I G F M A M J J A S O N D Contesta aqüestes preguntes: 1• Quina és la temperatura mitjana del mes més calorós i del mes més fred? 2. Quin mes és més alta la pluviosi- tat? Quins mesos hi plou menys? 3. Quina semblanza té aquest cli­ ma amb el clima de tipus me­ diterrani?
    • EL PAISAT6E I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR En l'interior peninsular predomina aquest ti­ pus de paisatge, que presenta molta semblan­ za amb el de tipus mediterrani. Hi.abunden grans extensions de terreny per á l'acti^gt agrícola i ramadera, i terres aban- donades on creix una vegetació arbustiva. Els boscos es troben només en les zones més altes i en les ribes deis rius. Descriu les característiques principáis d'aquest paisatge d'interior. 3 Per qué a penes hi ha boscos en aquest tipus de paisatge? - Fixa't en el dibuix i esbrfna a quina es- tació climática correspon. estiu caloros roures i fajos timó, romer H i espígol: M ■- oms i xops ^ arbustos m i matolls terres de cultiu alzina surera ¿4$ pluges m escasses Per a contestar l| On predomina el clima d'interior? Com és la vegetació d'aquestes terres? 2 Quin és l'arbre característic? On creix ac- | tualment? El Calcula 1'osciMació térmica anual de la teua localitat. - És superior, inferior o igual a la del clima d'interior?
    • EL CLIMA DE MUNTANYA El clima de muntanya es dóna en les zones més eleva- des dels diferents sistemes muntanyosos d'Espanya i es ca- racteritza per les baixes temperatures i les precipitacions abundants. Característiques del clima de muntanya y^íivems freds i llargs, amb temperatures sota zero, I i estius frescos i curts. • Pluges molt abundants. amb precipitacions sovint en forma de neu durant l'hivern. LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA Segons I1altitud Segons l'altitud, la vegetació de muntanya presenta les característiques següents: • En lesiones més baixes sol créixer una vegetació mix­ ta^amb espécies d'árbres de clima sec (com alzines i pins) i d'árbres de zones humides (com rmire&_ifgt jos). • En la muntanya mitjana la vegetació és la típica del bosc atlántic: roures i altres arbres també de fulla caduca. • Si pugem en altitud, hi trobem boscos de coníferes, (pins i avets) que resisteixen bé el fred. • Per damunt deis 2000 m el bosc desapareix i s'hi fan matolls i pastures de muntanya. Segons I1orientación La vegetació de muntanya també varia segons l'orien- 58 tació: • Els vessants orientáis al nord (obac) reben menys ener­ gía del sol i són més liumitsi frescos, / Per aixó acostumen á teñir una vegetació.abundant i ar­ bres de fulla caduca, com els roures. • Els vessants orientats al sud (solell) reben més hores de sol i ,són més secs>. Per aquest motiu tenen una vegetació més pobra i menys densa, amb arbres de fulla perenne com les al­ zines. ¿ f l E l clima i la vegetació de muntanya Anota les dades següents: 1. Les temperatures mitjanes del mes més calorós i les del mes més fred. 2. El mes amb més pluja, el .mes amb menys pluja ¡ la precipita­ do total anual. ZONES DE CLIMA DE MUNTANYA CLIMOGRAMA DE LEITARIEGOS ¡ i * -o ,il n. C KA A kA I A C A kl rs
    • EL PAISATGE I L A VEGETACIÓ DE MUNTANYA Aquest tipus de paisatge es troba en les zones muntanyoses situades per damunt defs~t000 metres d'altitud. La vegetació boscosa varia en funció de PaltK tud. En aquest paisatge destaquen els boscos de coníferes formats per pins i avets. 1. Descriu les diferents espécies vegetáis que es poden trobar en aquest tipus de paisatge. Quina és la causa de les diferéncies de vegetació que es veuen al dibuix? roure pins i avets pastures de muntanya boscos de coníferes roures i fajos pi negre boscos de fulla caduca prats naturals neu abundant 2 Quins tipus de vegetació són propis de la muntanya? Per a contestar 1 En quines zones de la Península hi ha clima de muntanya? Quines característiques té?
    • E L CLIMA DE LES ILLES CANÁRIES Les illes Canáries están situades en lá zona cálida CLIMA DE LES ILLES CANÁRIES de la Terra, properes al trópic de Cáncer, i tenen un clima subtropical árid. j Les característiques del clima de les Canáries • Els hiverns a les illes Canáries són molt suaus i els estius, moderadament cálids, a causa, principalment, de la influencia del corrent marí fred que prové de l'Atlántic. • Les precipitacions hi són escasses per la influencia dels vents cálids i secs que arriben del desert. Lanzarote i Fuerteventura són les illes més árides. En la resta d'illes les precipitacions són una mica més abundants. LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÁRIES La vegetació de les illes Canáries és poc^abundant, pero compta amb una gran diversitat d'espécies. Tipus de vegetació Segons l'altítud, es distingeixen tres zones amb tipus de vegetació diferents: • Les regions baixes, on abunda una vegetació de ma­ tolls xerófils, és a dir, plantes adaptades a la sequedat de l'ambient. Destaquen l'atzavara i el cardón. • Les regions d'altitud mitjana, que tenen unes precipi­ tacions més abundants, permeten l'existéncia de boscos amb especies com el llorer i el boix grévol canaris i_ el til-ler. • Les zones altes, amb la seua característica vegetació de boscos de pi canari. Per damunt dels 2000 metres trobem matolls'de retama i codeso. A partir dels 2600 metres creix la viola del Teide,,. E l clima i la vegetació de les illes Canáries 1* Fixa't en els climogrames. En quina illa plou més? Quins mesos són els més plujosos? 2. Esbrina en quin d'aquests dos llocs la temperatu­ ra mitjana anual és més alta. G F M A M J J A S O N D
    • EL PAISATGE I LA VEGETACIÓ DE LES CANÁRIES El paisatge natural de les ¡lies Caná­ ries ha estat modificat ¡ntensament per l'activitat turística. En aquest paisatge tan humanitzWt és possible trobar boscos de pins, llorers i diferents tipus de matoll adaptats a les condicions climátiques de les illes. 1. Descriu els elements principáis que configuren el paisatge de les Canáries. 2 . Escriu els tipus de vegetació que hi ha a¡ dibuix i relaciona'ls amb l'altitud. Representació altitudinal de la vegetació del Teide canan llorer, boix grévol ¡ til-ler matolls: atzavara i cardón el mar suavitza les temperatures MI laurisilva viola del Teide retraura i codeso3718 cardones i tabaibas pi canari Per a contestar 1 Explica les característiques del clima de Par- 2 Quina és la vegetació típica de les zones xipélag canari. - més altes de les illes Canáries?
    • Mapa conceptual í depén de I factors climátics I T m El clim a a Espanya hi ha cinc zones climátiques í I latitud altitud proxim itat <x atlántica m editerránia d'in terior d e subtropical i relleu llunyania del m ar m untanya Els paisatges I a Espanya n'hi ha de, ciqc tipus i I atlántic mediterrani d'interior de muntanya canari roure, pi i prats pi, alzina i m áquia alzina, pi i m atoll avet, roure i prats pi canari, laurisilva i m atoll Completa un resum El clima depén de factors diversos: l'altitud i e l........., la .........i la proximi­ tat o la .........del mar. Espanya es troba en la zo n a.........de la Terra. Hi ha cinc zones climátiques: I'........., la ........., la d'interior, la d e ........ i la ............ En el territori espanyol hi ha dife­ rents tipus de boscos: de tip u s........., .......,, d e ..........i de la riba d els.............. En el paisatge atlántic predominen e l........., e l .........i e ls.............. En el paisatge.........hi h a ..........., ........ i máquia, i a l'interior,..................... En el paisatge d e .........la vegetació essencial es l'avet, tot i que també s'hi fa e l .........i hi h a ............. En el paisatge.........hi predominen el pi canari, la .........i e l..............
    • Aprén a... Elaborar un climograma En un climograma es representen les temperatures mitjanes i les pluges totals d'un lloc durant els dotze mesos d'un any. Ét proposem que aprengues a elaborar un climograma. H Procedim ent Per a fer un climograma necessitarás les dades de temperatures i de precipitacions de la taula següent: G m i M I D I M J J A s O 1 N ! D Precipitacions (en mm) i 31 26 40 35 37 33 14 15 27 32 40 39 Temperatures (en °C) 3,5 5,1 8,7 10 12 16,5 19,5 19,5 16,5 11 6,2 3,1 1. Dibuixa els eixos en un paper mil limetrat. Divideix l'eix horitzontal en dotze parts iguals i escriu, davall de cadascuna, les iniciáis dels mesos de l'any. Representa les dades climátiques ais ei­ xos verticals. Dibuixa un eix a l'esquerra per a les pre­ cipitacions i un eix a la dreta per a les temperatures. 2. Divideix l'eix de les precipitacions en intervals de 10 en 10, des de 0 fins , a 50 o 60 mm. Fixa't que 5 mm sobre el paper mil lime- trat representen 10 mm de precipita­ cions. Dibuixa una barra per al valor de les pre­ cipitacions de cada mes. Pinta les barres amb color blau. 3. Divideix l'eix de les temperatures en in­ tervals de 5 en 5, des de 0 fins a 20 °C. Cada interval equival a la meitat de l'in- terval de les precipitacions: 10 mm = 5°C. Assenyala la temperatura de cada,mes amb un punt roig. Uneix els punts i ob- tindrás la finia de les temperatures. V Precipitacions Temperatures G ^F M A M J J A S O H D Precipitacions (en mm) 60- 50- 40- 30- 20 10 0 Temperatures G F M A M J J A S O N D Precipitacions (en mm) 60- Temperatures (en °C) G F M A M J J A S O N
    • Practica competéncies básiques O Recorda el que has aprés i contesta aqüestes preguntes: j — Quins són els cinc tipus de dimes que es donen a Espanya? Quines característi- ques presenta cadascun? - Quines tres grans árees de vegetació trobem a Espanya? Quins tipus de boscos hi ha? - Com influeixen l'altitud i l'orientació en la vegetació de muntanya? - Quines diferencies básiques.tenen el clima d'A Corunya i el de Toledo? Justifica la resposta. m Quines particularitats té la vegetació mediterránia per a adaptar-se a la calor i a la sequedat? Per qué la vegetació atlántica d'Espanya és tan rica i diversa? 2 Dibuixa un mapa del temps i, amb l'ajuda deis signes convencionals, expressa la s¡- 'tuació general següent: Nevades ais Pirineus. Pluja a la cornisa cantábrica. « Cel ciar al sud-oest. - Cel tapat en tot el llevant, incloses les illes Balears. .. Vent al Sistema Ibéric. Cel tapat a la Meseta. - Cel dar a les illes Canáries, a Ceuta i a Melilla. 3 Copia aqüestes frases al quadern i ompli els espais en blanc amb les paraules adequades: • altitud • longitud • més petita • perpendicularment • calor • latitud • més gran • obliquament • baixa • suavitza • fred • temperatura - Els rajos solars cauen.......a l'equador. Per aixó fa més.........a mesura que ens apropem a l'equador. - La distáncia d'un punt terrestre a l'equador rep el nom d e..........Quan la lati­ tud augmenta, la temperatura.......... ’-h El mar.......les temperatures. En les terres próximes a la costa, l'oscil lació de la temperatura é s.......que a les terres de l'interior. - La .......baixa a mesura que augmenta J'.*.........Per aixó, en les zones muntanyo­ ses les temperatures són més baixes. # seré nuvoiós cobert
    • 4 1- Fixa't en les imatges i contesta les preguntes: Bosc de pins. Bosc de fajos i falagueres. Paisatge amb plantes xerófillés. - Descriu la vegetació de cada fotografía i explica quines condicions climáti- ques necessita cadascuna de les espécies que s'hi veuen. - Identifica a quin tipus de clima correspon cada fotografía i indica en quines zones d'Espanya podríem trobar cada tipus de vegetació. m Dibuixa al quadern una taula semblant a la del model. Explica com són les tem­ peratures i les precipitacions en cadascun deis cinc llocs d'Espanya que s'hi in­ diquen. T'ajudará localitzar-los en un mapa. Finalment, escriu el tipus de clima a qué correspon cada lloc: TEMPERATURES PRECIPITACIONS CLIMA Els hiverns són Els estius són Les pluges són Distribució anual Correspon al clima Gijón Múrcia Navacerrada Ciudad Real Las Palmas ........ 0 Afig aquests termes al teu diccionari digital: altitud oboe clima latitud zones climátiques solell vegetació natural
    • La p o b la c ió ESPANYOLA Espanya té uñs 46 milions d'habitants. És, per aixó, el cinqué país més poblat de la Unió Europea. Aquesta població és distribueix de manera molt irregular en el territori. Així, la meitat es concen­ tra en només set províncies, totes elles costaneres amb l’excepció de Madrid. A més, la població espanyola és majoritáriament urbana, és a dir, viu en ciutats. A Espanya, el nombre d'habitants augmenta cada any, malgrat que de manera moderada. La natalitat positiva, l'augment de l’esperan§a de vida i sobretot la immigració són els factors que im­ pulsen Tactual creixement demográfic. ■BÍ ■ Les fotografíes et mostren algunes característiques de la població espanyola actual. Pots deduir-les? ■ Recordes quins factors demográfics fan que aug­ mente una població? Quins fan que disminuisca? ■ En aquesta unitat utilitzarás termes que ja conei-* xes: densitat de població, població activa, pobla- cio urbana, entre d'altres. Defineix aquests ter­ mes amb paraules teues.
    • iH Característiques de la població espanyola La natalitat El creixement de la població és alt quan el nombre de naixements és molt superior al de de- funcions. I és báix quan disminueix el nombre de naixements. En el nostre país, actualment, el nombre mitjá de filis per dona és molt baix: 1,4 filis. Aquesta disminució de la natalitat és deguda a factors propis d'una societat urbana i industrial, com per exemple: • La incorporació de la dona al treball remune- rat. • Retard de l'edat de matrimoni i de la materni- tat fins ais 30 anys. • Desig de garantir ais filis l'educació i bones condicions de vida. • Habitatges poc espaiosos. Els darrers anys, pero, la població torna a créixer, en gran part per l'arribada de població immigrant i per l'augment del nombre de naixe­ ments entre les mares estrangeres. LA MORTALITAT Grácies al millorament dé ralimentació, la sa- nitat, l'habitatge i el desenvolupament económic, la mortalitat de la població espanyola va baixar al llarg del segle XX. També ha estat molt important la disminució de la mortalitat infantil. Fa cent anys, de cada 1000 nounats en morien 120, pero actualment només en moren 7 de cada 1000. La disminució de la mortalitat infantil és degu­ da, entre altres causes, ais factors següents: • La cura i l'alimentació dels bebés. • El millorament de les condicions sanitáries en el moment del part. EVOLUCIO DEL NOMBRE DE FILLS PER DONA A ESPANYA nombre de filis 5 - 1900 1950 1970 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Í2007 1. Quin nombre mitjá de filis per dona hi havia al comengament del segle XX? I actualment? 2. Explica les causes possibles d'aquest descens en el nombre de filis. La disminució de la mortalitat infantil ha contribuít a l'augment de la població espanyola.
    • L'ESPERANCA DE VIDA Anomenem esperanza de vida la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona. La.disminució de la mortalitat infantil i l'aug- ment del nombre d’anys de vida de les persones han afavorit que l'esperanga de vida siga cada ve­ gada més gran. Aquest fet és un indicador del be- nestar d'una societat. Per aixó' és,més gran en els palsos ries que en els paisos pobres. Cada vegada arriba més gent a edats av^anga- des. L'any 1900, l'esperanga de vida a Espanya era de 35 anys. Actualment és de 78 anys per ais homes i de 84 per a les dones (valors de l'any 2007). La disminució de la natalitat i l’augment de l'esperanga de vida han generat un envelliment de la població espanyola. Per aquesta raó, a Espanya és cada vegada més alt el nombre de persones de més de 65 anys i disminueix el nombre de joves (menors de 15 anys). EVOLUCIÓ DE L'ESPERANQA DE VIDA PER SEXES A ESPANYA edat 1900 1920 1940 1960 1980 1990 2000 2005 2007 Quina evoludó ha seguit l'esperangalde vida al llarg del segle XX? 2. Qui té més esperanza de vida, els ho­ mes o les dones? B Busca informació sobre les possibles causes d'aquest fenomen. Durant el segle passat, l'esperan^a de vida dels espanyols va evolucionar de manera considerable, fins a duplicar-se. Espanya és un dels paísos del món amb una esperanza de vida més alta. Per a contestar 1 Quines característiques té la natalitat a Espanya? 2 Per qué ha disminuít la mortalitat? I la mor­ talitat infantil? 3* Quina és l'esperan^a de vida actual dels es­ panyols? 4 i Qué indica el fet que un país tinga una es­ peranza de vida alta?
    • i»e d ' h a b i t a n t s EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (espa n yo la La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX. Entre l'any 1900 i el 1980 la població es va dupli­ car, i va passár de 18 milions d'habitants a més de 37 milions. El ritme de creixement més gran dins d'aquest període es va produir entre els anys 1970 i 1980. En aquesta década la població espanyola es va in­ crementar amb quasi 4 milions de persones. Pero, a partir del 1980 el creixement de la pobla­ ció es va detenir, com a conseqüéncia, en part, de la disminució prolongada del nombre deis naixe­ ments, mentre que el de defuncions es va mante- nir com els anys anferiors. Entre el 1990 i el 2000, la població espanyola a penes es va incrementar amb uns 600000 habi- tants. Des del comengament del segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Així, entre els anys 2000 i 2008, la població s'ha incrementat en quasi 6 milions de persones. Actualment, Espanya té més de 46 milions d'ha­ bitants. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA Espanya ha estat tradicionalment un país d'emi- grants. Pero, des de la década del 1990, el creixement de l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'haja convertit en un país receptor d'immigrants. Espanya és, actualment, el país de la Unió Europea que rep un nombre més gran d'immi­ grants. El nombre de residents estrangers a Espanya representa el 10% de la població total .(4,5 milions d'habitants). L'arribada massiva d'immigrants durant els dar- rers anys O'any 2006 Espanya va ser el segon país del món que va rebre un nombre més gran d'im­ migrants: més de 800000) ha estat una de les cau­ ses del creixement actual de la població espanyola. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA (1900-2008) Anys Habitants 1900 18616630 1910 19990909 1920 21388551 1930 M 23677095 1940 26014278 1950 28117873 1960 30528539 1970 33956047 1980 37680960 1990 39887140 2000 40494791 2008 46157822 LA IHTEGRACIÓ DELS IMMIGRAHTS En una societat democrática, com la nostra, tot el món té dret a professar les seues creences i a actuar segons els seus valors i els seus costums, sempre que no siguen contraris a la llei. Hem d’aprendre a conviure amb persones d'altres cultures. La tolerancia i la capacitat d'integració enriqueixen la nostra societat, mentre que el re- buig i la marginació Pempobreixen i són fonts de conflicte.
    • L ORI6EN I LA DESTINACIÓ PE LA IMMICRACIÓ L'origen deis immigrants Els immigrants que arriben a Espanya procedeixen majoritáriament de PAmérica del Sud i Central, del nord d'Á- frica i d'alguns pa'ísos de la Unió Europea. Per pa'ísos, hi destaca Romanía, el Marroc, l'Equador, el Regne Unit i Colombia. Dins de la població immigránthi ha més homes (53,2 %) que dones. ESTRANGERS A ESPANYA SEGONS EL LLOC DE PROCEDÉNCIA L'ANY 2007 milers 800- POBLACIO ESTRANGERA PER COMUNITATS dones homes i * I* De quins tres pa'ísos procedeixen la majoria deis Immigrants? 2 . En general arriben a Espanya més homes o més dones? La destinado deis immigrants Les comunitats amb una concentració més alta d'immigrants són les liles Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, la Comunitat de Madrid i les Canáries. Així, dones, es tracta de comunitats amb un gran dinamisme económic i que necessiten má d'obra. La majoria deis immigrants troben ocupado en el sector de serveis. En el cas d'alguns immigrants comunitaris (ale- manys, británics...), aquests vénen a Espanya per gaudir d'un clima més suau que el deis seus pa'ísos d'origen. Elegeixen com a destinado localitats del litoral mediterrani i les Canáries. 71 Per a contestar 1 Quant ha crescut la població espanyola en- 3* Com influeix l'arribada d'immigrants en l'in- tre els anys 1900 i 2008? crement de la població? 2 En quins períodes ha crescut més la pobla- Q Per quines raons algunes persones es veuen ció espanyola? en la necessitat d'emigrar?
    • La distribució de la població a Espanya UN REPARTIMENT DESIGUAL La població espanyola esta distribuida de manera molt irregular sobre el territori. Aixó és degut a factors físics, com ara el relleu i el cli­ ma, i a la diferencia en els recursos económics. Les zones amb més volum de població són les que tenen més indus­ tries i serveis. Així, dones, la població espanyola es concentra prin- cipalment en: • La franja litoral. En aquesta zona hi ha les províncies més poblades: Barcelona, Valencia, Málaga, Alacant... Les zones prop del mar presenten les densitats més al­ tes, i és on es troben les ciutats principáis. • La Comunitat de Madrid. Ací hi ha la ciutat de Madrid, que és la capital d'aquesta comunitat i d'Espanya. Madrid i la seua área metropolitana sumen ^ uns 6 milions d'habitants. / Les zones menys poblades corresponen a l'interior peninsular. Hi destaquen especialment les províncies de Zamora, Soria, Terol, Páléncia, Conca, etc. La densitat de població d'Espanya és de 91,2 h./km2, mentre que la mitjana dels paisos de la Unió Europea arriba ais 112,5 h./km2, LA POBLACIÓ RURAL A Espanya, el 21,9% de la població és considerada rural, és a dir, viu en municipis de menys de 10000 habitants. La població rural pot ser: • Dispersa, quan viu en cases aíllades, petits llogarets o grups de cases. • Concentrada, quan s'agrupa en pobles. LA POBLACIÓ URBANA El 78,1% de la població espanyola viu en municipis ur- bans, és a dir, de més de 10000 habitants. L'elevat percentatge de la població urbana és degut al fet que la major part de les activitats económiques es con­ centren en les ciutats i, per tant, hi ha més oferta de llocs* de treball. MadridX3132463 h.) i Barcelona (1595110 h.),són els dos municipis espanyols amb més habitants. Madrid és la ciutat espanyola amb més volum de població. Model de poblament urbá. Model de poblament rural concentrat.
    • DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER PROVÍNCIES ASTURIES ACORUÑA LUGO ANDORRA PONTEVÉÉStA O/ GIRONABURGOS OSCA LLEIDA SARAGOSSA TARRAGONA GUADALAJARa TEROLÁVILA MADRID CUENCA TOLEDOCÁCERES ALOCETECIUDAD REAL BADAJOZ MÚRCIA HUELVA SEVILLA 200 km I CEUTA OCEA A T L A N T I C SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS A PALMAS M L MELILLA | més de 5 milions d'h. | d'1 a 5 milions d'h. | ¿ ¿ - J de 250000 a 1 milió d'h. I | menys de 250000 h. Per a contestar lü Quins factors van condicionar a Espanya la distribució de ia població sobre el territori? 2 Com es distribueix la població espa­ nyola? 3 Defineix qué és un municipi rural i qué és un municipi urbá. 4 Per qué afirmem que la major part de la població espanyola és urbana? Per a observar Fixa't en el mapa ¡ contesta les preguntes: 1. De qué ens informa aquest mapa? 2. Quines són les províncies amb més població? On están situades a la Península? 3. Quines províncies tenen més d'un milió d'ha­ bitants? On es troben? 4 . Enumera les províncies espanyoles que tenen menys població.
    • ,a població espanyola i el treball POBLACIÓ ACTIVA Anomenem població activa la que té una ocupació re­ munerada o que busca faena. Es a dir, formen part de la població activa tant les persones que treballen com les que estañ en atur. El percentatge de població activa a Espanya, l'any 2007, era del 58,9% (21 milions d'espanyols), deis quals n'lii ha- via un 91,7% en situació d'ocupació i un 8,3% en atur. E l s s e c t o r s d'activitat La població activa treballa en els tres sectors d'activitat tradicionals: el primari, el secundari i el terciari. • Actualment, el 69,6% de la població activa espanyola treballa en el sector terciari. Dins d'aquest sector des­ taquen, peí nombre d'ocupacions, el turisme, el comer? i els serveis públics. El sector terciari és el que ocupa més població en totes les comunitats, pero és predominant sobretot a les Canáries (79%) i a les liles Balears (75%), en part per la importáncia que hi té el turisme. • El 13,3% de la població activa está ocupat en la indústria j el 13,1% en la construcció, dins del sector secundari. La indústria ocupa molta població al País Base, a Navarra i a la Rioja. Peí que fa a la construcció, destaca a les Ules Balears i a Castella-La Manxa. • Només el 4% de la població activa espanyola treballa en pl sector primari. Hi destaquen les activitats agrá- ries; la pesca també ocupa molt poca pdMació. Aquest sector és encara important a Extremadura, a la Regió de Múrcia, a Galicia i a Andalúsiá'. En canvi, ocupa molt poca gent a la Comunitat de Madrid, a les liles Balears i a Catalunya. POBLACIÓ NO ACTIVA Es considera població no activa aquella població de més de 16 anys que no poden treballar o que no fan una activitat remunerada. Formen part d'aquest grup els estudiants, les mestres- ses de casa, els jubilats i les persones amb discapacitats determinades. El percentatge de població no activa a Espanya, l'any 2007, era del 41,1% (15 milions de persones). POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA PER SECTORS L'ANY2007 Sector terciari 69,6% _________ Sector primari 4% Sector secundari 26,4% Quin sector ocupa més pobla­ ció? Posa exemples d'algunes de les faenes que s'inclouen en aquest sector. 2 . Quin sector ocupa menys po­ blació? Quines activitats s'hi inclouen? En els darrers anys, la població activa espanyola ha augmentat de manera considerable. Aquest creixement s'explica per l'arribada de població immigrant en edat de treballar ¡ per la incorporació de la dona al món laboral.
    • LA PONA EN EL MÓN LABORAL Durant les darreres décades s'ha produít un procés important d'incorporació de la dona al treball remunerat fora de la llar. La incorporado de la dona en prácticament tots els ámbits.del món laboral ha estat progressiva i s'ha produít, en part, peí canvi de mentalitat sobre el seu paper en la societat actual. L'any 1960, la població activa femenina a Espanya era del 14%. Pero, en els darrers anys aquesta població ha augmentat molt. Així, mentre que l'any 1995 er^ del 34,3 %, l'any 2007 era del 41,4 %, és a dir, més de 8 milions de dones. Aquesta xifra, malgrat que s'ha incrementat notablement, és encara molt lluny de la masculina (68,6 %) i és inferior a la d'al- tres pai'sos de la Unió Europea. Tot i que la dona s'ha introduít en profes- sions considerades només per a homes, la seua presencia en cárrecs directius és molt baixa. A més, per la mateixa faena, el salari, en molts casos, sol ser inferior al dels homes (entre un 30 i un 35 % més baix). POBLACIÓ OCUPADA FEMENINA PER SECTORS SOBRE LA POBLACIÓ OCUPADATOTAL % -x 6 0 - 1982 1995 2007 Malgrat que s'está lluny de la igualtat en la participado laboral, el percentatge de dones ocupades en tota mena de professions ha crescut els darrers anys. 75 Per a contestar 1 Qué és la població activa? Quantes perso­ nes formen part d'aquest grup a Espanya? A quin percentatge correspon? 0 En quins tres sectors d'activitat económica podem agrupar el treball de la població activa? 3 En quin sector d'activitat hi ha més població ocupada? Quines comunitats hi destaquen? ** Per qué? Quin és el sector que ocupa menys població? 4 Qué és la població no activa? Quantes per- sones formen part d'aquest grup?
    • Mapa conceptual La població espanyola es distribueix de manera irregular i i ' zona litoral: zona interior: molt poblada poc poblada envelleix perqué i l i baixa disminueix augmenta la natalitat la mortalitat l'esperanga de vida pot ser 1 '1 '■i activa treballa o busca treball en el no activa i l sector sector sector primari secundari terciari viu i majoritáriament cada vegada en ciutats menys en pobles Completa un resum • La població espanyola és d e .......habi- tants i es distribueix de manera....... .. • Una natalitat....... . una mortalitat ....... i una.........elevada són caracterís- tiques de la població espanyola. • Els espanyols vivim majoritáriament en les....... , mentre que la població rural é s.......... • Els municipis....... tenen menys d e ....... i els........en tenen més de • Els sectors económics en qué treballa la població són e l....... , e l........i el • La població....... és la que no pot treballar o no fa un treball remunerat.
    • Aprén a... Elaborar una enquesta de població Quan fem un conjunt de preguntes a un grup de persones per conéixer la seua opinió sobre alguna cosa, estem fent una enquesta. Les enquestes ens faciliten informació que pot teñir interés. ^■i Procedim ent Per a conéixer l'evolució de la natalitat en la teua familia, et proposem que interrogues les persones que la integren. Per aixó, copia i ompli un quadre com el que tens al model. RESULTAIS Década de naixement Nombre de filis dels besavis paterns Nombre de filis dels besavis materns GENERACIO DELS MEUS AVIS RESULTATS Década de naixement Nombre de filis deis avis paterns Nombre de filis dels avis materns GENERACIÓ DELS MEUS PARES RESULTATS Década de naixement Nombre de filis dels meus pares Nombre de filis d'uns oncles materns Nombre de filis d'uns oncles paterns ____ A continuado, amb totes les dades obtingudes, contesta les preguntes següents: % Quina evolució ha seguit el nombre de filis que tenen els membres de la teua familia? 2. La natalitat de la teua familia s'assembla a l'evolució general de la natali­ tat que existeix a Espanya? 3. Finalment, entre tots els companys i les companyes de la classe, feu l'acti- vitat següent: - Sumeu les dades de cada generació familiar i feu la mitjana de la classe. H SElaboreu un gráfic de barres i compareu les dajdes de la classe amb la mitjana espanyola. Hi ha molta diferéncia entre les dades obtingudes i la mitjana d'Espanya?
    • Practica competéncíes básiques ContestaJes preguntes següents: ® Si disminueix la natalitat i creix l'esperanga de vida de la població d'un país, quin fenomen s'hi produeix? - Com s'anomena la població que viu en les ciutats? I la que viu en els pobles? - On viu la majoria de la població espanyola? En quines zones? - La població que es troba en atur, és població activa? - Per qué la població activa es compon actualment de més homes que de dones? Raona algunes causes que ho expliquen. Elabora un gráfic a partir de les dades de la taula de l'Evolució de la pobla­ ció espanyola de la página 70: 1. Per a representar gráficament aquesta evólució recorrerem a un gráfic lineal: - Traga dos eixos perpendiculars entre si. *- Una vegada traíais els eixos assenya- larem, a Phoritzontal, els anys del període 1900-2008 en intervals de 10 anys, excepte al final, on escriurem 2008. A Peix vertical representem lesxifres de població (en milions) en intervals de cinc milions. - En cada divisió horitzontal (anys) aI- cem una perpendicular que arribe fins ala xifra corresponent, indicada a l'eix vertical de l'esquerra de la taula. 2. Una vegada assenyalats tots els punts, els unim per mitjá de tragos rectes, i ja tenim el gráfic que volíem. 3. Posa un títol al gráfic que has fet. 4. Ara contesta les preguntes següents: Quina informació aporta el gráfic? - Quin període comprén? - Com ha estat l'evolució de la població espanyola durant el període que s'hi ha representat? - Quin és el període de creixement máxim? - Quan va créixer menys la població espanypla? - Quant ha augmentat la població espanyola en c de representad al gráfic?
    • 3 Mira atentament les fotografíes següents i contesta les preguntes que es fan a continuado: - Descriu els dos tipus d'hábitat de les fotografíes. - A quin mitjá correspon cadascuna? ■ - E n quina de les dues creus que deu ser més ailtala densitat de població? Raona la resposta. 4 Relaciona els elements indicats ais requadres i escriu, a continuació, una frase com la de l'exemple: 11. Densitat de població A'. 91,2 hí/km2 2. Esperanza de vida alta B. Litoral i Comunitat de Madrid 3. Natalitat alta C. Població que treballa o que está en atur 4. Zones més poblades D. País desenvolupat 5. Població activa E. Creixement de la població Exemple: 1- A. La densitat de població d'Espanya és de 91,2 h./km2. ( S j Afig els termes següents al teu diccionari digital: densitat esperanza de vida moviments migratoris _________ *--------------- sectors económics població urbana població activa ppblació rural
    • LES ACTIVITATS ECONÓMIQUES a Es p a n y a Espanya té una població activa de més de 21 mi­ lions de persones. El sector primari és el que ocupa menys pobla­ ció. Hi destaquen principalment ¡'agricultura i la pesca. El sector secundari, que inclou la minería, la indústria, la construcció i la producció d'energia, ocupa la segona posició peí que fa a nombre de tre- baUadors i també peí valor económic que genera. El sector terciari és el més desenvolupat actual- ment a Espanya. Més de 8 milions de persones treballen en els serveis, que aporten la major part del valor econó­ mic. Dins d'aquest sector destaquen, sobretot, el comer$ i el turisme. Recordes en quins sectors s'agrupen les activitats económiques? Fixa't en les fotografíes i relaciona-les amb un sector d'activitat. Quin sector económic penses que és el més des­ envolupat a Espanya? Per qué? Compara la teua respostá amb la d'algun company o alguna com- panya.
    • E l sector primari: agricultura, ramadería i pesca ¡.'AGRICULTURA La superficie de terres cultivades a Espanya és de 16,2 milions d'hectárees, que suposen el 32% de la superficie total. Més de les tres quartes parts d'aqüestes terres es de­ diquen ais cultius de seca i la resta, ais de regadiu. • Els principáis cultius de seca són: - Els cereals. Hi destaquen el blat i l'ordi, que ocupen grans extensions de Cast'ella i Lleó, Castella-La Man- xa i Aragó.; - L'olivera. Ocupa grans árees a'Andalusia. - La vinya. Predomina a Catalunya, Castella-La Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia i La Rioja. • Els cultius de regadiu més estesos són: - Els fruiters. Destaquen els cítrics. que es localitzen a la Comunitat Valenciana)La resta de fruiters de regadiu (pomes, préss_ecs„.) es troben principalment al litoral mediterrani. - Les hortalisses. Es cultiven en tot l'espai agrícola. Hi destaquen les tomaquesTels enciams i les-cehesL - Els cereals. Hi .destquen la ¿acsa lJLarms^ LA RAMADERIA Els tipus de bestiar principáis que es crien a Espanya són el porquí, l'oví, el boví i els animals de granja: • El sector porquí és el primer sector ramader d'Espanya i el que experimenta un creixement més gran. La pro­ ducció es destina a l'elaboració de cam ixlembotits. • El bestiar oví es cria en les zones de seca de l’interior peninsular i el boví es localitza principalment al nord. La producció es destina a cam i a llet, • Deis animals de granja s'obtenen ous i carn. Les gran- ges avícoles es localitzen arreu del territori. LA PESCA A Espanya es practiquen dos tipus de pesca: ■f La pesca d'altura que es fa en aigües llunyanes i que utilitza grans vaixells factoría, que congelen el peix a al­ ta mar. S'hi pesca llu§, aladró i abadejo^ • La pesca de litoral que es fa prop de la_eosta. S'hi pes­ ca peix (tonyina, sardina, Uu?...), marisc i també crusta- cis. El blat i l'ordi són els cultius més extensos. Prop del 30 % de la superficie total cultivada a Espanya l'ocupen aquests dos cereals. L'arrós ocupa grans extensions erries zones regades del litoral de la Comunitat Valenciana i en algunes árees de Catalunya i d'Andalusia. Per a contestar 1 Quins són els principáis productes de seca que es cultiven a Espanya? Quins productes destaquen entre els cultius de regadiu? 2 Indica els principáis tipus de bes­ tiar que es crien a Espanya. A qué es destina la producció? 5 Quin tipus de pesca es fa a Espa­ nya? Quines són les espécies prin­ cipáis que s'hi capturen?
    • AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA A ESPANYA A Coruña "ASTÚRtf? Santoña Bermeo CANTABRIA ____.GALICIA NAVARRA LA RfOJA CASTELLAI LLEÓ arrós fOMtpTAÍ DE MADRID EXTREMADURA, «fAlgesires AGRICULTURA ^ pomes plátans norta Isses NDORRA i r * SRoses olivera CATALUNYA céreas Barcelona ' ^ g^ w anova i la Geltrú f Tarragona _ r - ¡ _ farratges ARAGO Sant Caries de la Rápita creílles ¥ < 3 RAMADERIA bestiar Castelló de la Plana bestiar boví ULES BALEARS CASTELLA - LA MANXAbestiar porquí animáis de granja ports pesquers principáis { REGIÓ % Di-MÓRCÍA ANDALUSIA Almena OCEÁ A TLÁ N TIC Cadisé O C E Á A T L A N T I C canAries; Santa Cruz de Tenerife^ o "♦Las Palmas *<, )de Gran Canaria Per a interpretar P e r ASABER-NEMÉS Fixa't en el mapa: 1. On predomina el cultiu deis ce- reals? On es cultiven la vinya i l'olivera? En quines comunitats es cultiven dos o més d'aquests productes? 2. Relaciona les comunitats en qué es cultiven hortalisses i fruites. 3. On es cria el bestiar porquí? I el bestiar oví? | 4. Quins són els ports pesquers principáis d'Espanya? L'agricultura ecológica té com a objectiu protegir el medi ambient, mantenir la fertilitat del sol i proporcionar ali- ments amb totes les seues propietats naturals. Per aconse- guir-ho, exdou del procés de producció l'ús de productes químics, com ara fertilitzants i pesticides. A Espanya hi ha prop d'1000000 d'hec- tárees destinades a aquest tipus d'a- gricultura. Els principáis productes que s'hi cultiven són els cereals, l'oli­ vera, les fruites seques i la vinya. La major part de la producció espa- nyola de productes ecológics es desti­ na a l'exportació, principalment a Ale- manya, els Paísos Baixos, F ra n g a i el Regne Unit.
    • El sector secundari: minería i producció d'energia LA MINERIA §■ A Espanya, la producció de minerals metal-lies és poc important. Sobreix actualment l'extracció d'or a Astúries, la de ferro a Andalusia i l'es- tany a Castella i Lleó. El sector de les roques i els minerals industriáis esta en creixement. Hi destaca la producció de guix i de pedra natural (marfrre, granit, pis- sarra). LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA La major part de l’energia que es produeix a Es­ panya s'obté de les fonts d'energia no renovables. Fonts d'energia no renovables Les més usades són el petroli, el gas natural, el carbó i l'urani. La seua producció no cobreix la demanda i per aixó cal importar-ne. •.Petroli Es l'energia més utilitzada i se n'im- porta quasi la totalitat (99,5%). El petroli es transforma en les refineries, com les de Puer- tollano (Ciudad Real), Escombreras (Múrcia); Bilbao, Cadis, Huelva i Tarragona. • Gas natural. N'hi ha alguns jaciments a Anda­ lusia, pero la majoria s'importa d'Algéria. • Carbó. Hi ha algunes mines de carbó a Astú­ ries í a Castella i Lleó. • L’urani. A Espanya només hi ha un jaciment d'urañi, a la provincia de Salamanca. Fonts d 1energía renovables Les principáis fonts d'energia renovables que s'aprofiten a Espanya són: • L’aigua. La producció hidráulica es localitza especialment a les conques de l'Ebre, del Due­ ro, del Tajo i deis rius del nord peninsular. • L'energia solar. La majoria de les plantes so­ lars es localitzen al sud d'Espanya. • L'energia eólica. Espanya és un deis princi­ páis paisos productors d'aquest tipus d'energia i está previst que es desenvolupe encara més durant els próxims anys. Espanta és excedentária en l'extracció de roques idé minerals industriáis. Per aixó, se n'exporta una part de la producció. Els Estats Units i els pa'ísos de la Unió Europea són els compradors principáis d'aquests productes. ORIGEN DE L'ENERGIA CONSUMIDA A ESPANYA L'ANY 2007 Renovables Resta Petroli 18% 1. Quina és la font d'energia més consumi­ da a Espanya? 2• Quins llocs hi ocupen el gas natural, el carbó i l'urani? 3. Quin lloc hi ocupen les energies renova­ bles?
    • LES ENER6IES RENOVABLES A ESPANYA Les fonts d'energia renovables més utilitzades a Espanya per a la producció d'electricitat són el vent, el sol i l'aigua. El desenvolupament d'aquestes fonts d'ener- gia*permet réduir la dependéncia energética de l'exterior. Per aquesta raó, la majoria de les comunitats autónomes n'impulsen el crei- xement. Espanya es troba entre els primers productors d'energia eólica del món. Actualment, a Es­ panya es produeix prop del 20 % de l'energia eólica mundial. Galicia, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Ara- gó i Navarra són les comuni­ tats que han instal-lat més pares eólics. A Espanya, l'energia hidráulica és l'energia renovable més utilitzada per a la producció d'electricitat. Les comunitats amb un nombre més gran de centráis hidráuliques són Castella i Lleó, Gali­ cia, Catalunya, Andalusia, Aragó i Navarra. Espanya és un deis paísos del món amb més hores de sol. Per aixó és un deis principáis productors d'energia solar fotovoltaica del món. Hi destaquen, per la poténcia instal lada, Andalusia, Navarra, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. Per a contestar 1| Quins són els principáis minerals metál-lics que s'extrauen actualment a Espanya? 2 Quins productes destaquen en el sector de les roques i deis minerals industriáis? 3L Qué són les fonts d'energia no renovables? Quines són les més emprades a Espanya? Q Quines són les principáis energies renova­ bles que s'aprofiten a Espanya?
    • E l sector secundari: indústria i construcció lA INDÚSTRIA L'activitat industrial a Espanya comprén: • La transformació de materies primeres en productes semielaborats: acer,_ciment... • La fabricació de béns d'equip, és a dir, arti- cles que serveixen per a produir-ne uns altres, com ara maquinaria i eines. • La fabricació de béns de conSum, com per exemple begudes, conserves, electrodoméstics, etc. Localització industrial Tradicionalment la localització de la indústria ha depés de factors com la proximitat de les ma- téries primeres i de les fonts d'energia, així com de la proximitat deis mercats. Malgrat que aquests aspectes continúen sent importants, actualment han guanyat importancia uns altres factors, com ara: • La disponibilitat, la qualificació i el baix cost de la má d'obra. • L'existéncia d'una bona xárcia de comunica­ cions i transports. • La facilitat de l'accés a la informació i a la in­ novado. - A Espanya, les zones amb major concentració industrial són Catalunya, el País Base, la Comu­ nitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. VALOR ECONOMIC DELS PRINCIPALS SECTORS INDUSTRIALS A ESPANYA L'ANY 2007 Textil, cuir i calgat 3,2% Material elédric 5% Productes minerals no metál-lics 6,6% Fusta, paper i arts gránques £9% Maquinaria i equip, óptica i similars 6,9% V Material de transport 14% Altres 9,7% Alimentació, begudes i tabac 1. Quin és el principal sector industrial a Espanya? Q Esbrina qué es fabrica en les indústries agroalimentáries. 3. Quin lloc hi ocupa el sector metal lúrgic? I el sector químic? LA CONSTRUCCIÓ El sector de la construcció comprén redifica- ció d’immobles i la realització d'obres públiques (ponts, vies de transport...). Durant molts anys, la construcció ha estat un sector de gran importancia en el conjunt de l'e- conomia espanyola, i ha generat molts llocs de treball. Malgrat aixó, a causa de la crisi económica ini­ ciada a la darreria de l'any 2008, el valor que aportava, així com el nombre de persones ocupa- des en aquest sector o que hi tenen vinculació, ha baixat molt. Per a contestar 1 Quines activitats comprén la indústria a Es­ panya? 2 Quins factors influeixen actualment en la localització industrial? 3 En quines comunitats es localitza majoritá­ riament la indústria? 4 A qué fa referéncia el sector de la construc­ ció? Per qué ha estat tan important aquest sector?
    • LA INDÚSTRIA A ESPANYA Pera interpretar 1• Fixa't en el mapa i enumera els centres in­ dustriáis principáis que hi ha a Espanya. 2. On se sitúen principalment aquests cen­ tres industriáis, en l'interior o en la perife­ ria peninsular? 3* Localitza les grans árees industriáis i els municipis que en formen part. 4. Quins són els tipus d'indústries que s'han representat al mapa? On es localitzen les indústries alim entáries? I les industries químiques? H Fes una taula i anota-hi quins sectors in­ dustriáis són els més destacats de cada Co- munitat Autónoma.
    • E l sector terciari: el comerg i el turisme EL COMERA El córner^ interior Es el que es realitza dins del propi país. La mi* llora deis mitjans de transport i les comunica­ cions, així com la creació de grans superficies co­ merciáis, juntament amb el petit comer?, han afavorit el desenvolupament del comer? interior. El comer^ exterior Es el que es fa amb uns altres palsos. Espanya manté relacions comerciáis principalment amb els paisos de la Unió Europea, els Estats Units i el Japó. • Espanya ven o exporta, sobretot, vehicles, ma­ quinaria, cal?at, productes químics, fruites i hortalisses. • El nostre país compra o importa maquinaria, petroli, electrónica de consum i productes quí­ mics. EL TURISME El turisme és una activitat económica destacada a Espanya. L'any 2007 van visitar Espanya més dé 54 milions de turistes, la majoria procedents del Regne Unit, Alemanya, Fran?a i Italia. Les destinacions preferides d'aquests turistes són Catalunya, les-Bles Balears, les Ules Caná­ ries, Andalusia i la Comunitat Valenciana. A més del turisme estranger, cada vegada és més important el turisme nacional, és a dir, el que fem els espanyols dins del propi país. Hi predominen els viatges de cap de setmana seguits per les vacances d'estiu. Les destinacions preferides del turisme nacional són Andalusia, Ca­ talunya, la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. POBLACIO OCUPADA EN EL SECTOR SERVEIS A ESPANYA L'ANY 2007 Altres - Comen; 10,8% 15% 1. Quin percentatge de la població activa treballa en el comerg? 2* Quin lloc hi ocupa el turisme? La importancia del turisme es reflecteix en el nombre de llocs de treball que genera. Al voltant de l'11% de la població activa ocupada treballa en aquest sector. Per a contestar ir Amb quins paisos manté Espanya relacions comerciáis? 2 Quins productes importa Espanya? Quins productes exporta? 3 Quins són els principáis paisos de procedén- cia deis turistes que visiten Espanya? Q Quines són les comunitats que reben més turistes?
    • ESPANYA, POTENCIA TURÍSTICA M UNDIAL Espanya és una de les principáis destinacions turístiques del món peí que fa a nombre de turistes i al nivell d'ingres- sos, només superada per Franca i els Estats Units. Els turistes que visiten Espanya ho fan atrets per la gran diversitat del paisatge, peí clima, per la riquesa cultural i arquitectónica i per uns preus assequibles en comparació amb els d'altres destinacions. Fes cüc en la nostra Comunitat, segueix les instrucdons i toma a fer dic sobre: L'Alhambra de Granada
    • E l sector terciari: els transports EL TRANSPORT TERRESTRE El relleu accidental de la Península ha condicionat tradi- cionalment les vies de comunicació terrestres. Els darrers anys s'han fet inversions per a la construcció de noves vies de comunicació amb la finalitat de garantir el desenvolupa- ment económic de totes les comunitats. La xárcia de carreteras Actualment el transport per carretera és el més utilit- zat. La nostra xárcia de carreteres té'estructura radial, amb centre a Madrid. La xárcia viária espanyola té més de 600000 km. D’a- quests, 13900 corresponen a autopistés i autovies. La xárcia ferroviária La xárcia ferroviária espanyola té una longitud aproxi­ mada de 16000 km i la seua estructura també és radial. El ferrocarril és un transport molt útil en grans árees urbanes i per al desplagament a distáncies mitjanes. El futur del ferrocarril passa per les línies d’alta veloci- tat (AVE). Se n'han construit més de 800 km i están en construcció línies noves. Aixó facilitará la comunicació entre les comunitats autónomes i, en el futur, connectará Espanya amb els paisos de la Unió Europea. EL TRANSPORT MARÍTIM El transport marítim s'utilitza per al comer? exterior en Hargues distáncies, principalment, per al trasllat de mer- caderies pesants o perilloses i per al tránsit de viatgers en­ tre la Península i les Balears, les Canáries, Ceuta i Melilla. Els ports espanyols principáis són els d'Algesires, Barce­ lona, Bilbao, Tenerife, Cartagena, Valencia i Tarragona. EL TRANSPORT AERI El transport aeri a Espanya és cada vegada més im- portant. Per aquesta raó els grans aeroports (Madrid, Barcelona, Málaga, Palma de Mallorca...) amplien les seues installa- cions per a atendre un nombre més gran de vols i de pas- satgers: més pistes d'envol i d'aterratge, ampliació de les termináis o construcció de nous accessos... La xárcia de carreteres és la infraestructura de transport que més renovacions ha tingut durant els darrers anys. Aqüestes millores tenen com a objectiu facilitar els desplagaments i millorar la seguretat deis usuaris. L'aeroport de Madrid-Barajas és el més important d'Espanya peí nombre de passatgers, i es troba entre els cinc primers aeroports d'Europa. Per a contestar 1 Assenyala les característiques de les xárcies de transport terrestre. 2 Per a qué s'utilitza el transport ma­ rítim? Quins són els ports princi­ páis? 3 Quines millores es fan en els prin­ cipáis aeroports espanyols? Per qué es fan?
    • ELS TRANSPORTS A ESPANYA El tren d'alta velocitat transporta més de nou milions de passatgers cada any. Aquesta xifra augmentará amb la inauguractá de noves línies. Per a interpretar____________ Mira el mapa de transports: 1* Com és l'estructura de la xárcia de carre­ teres? On té el seu centre? 2. Compara la xárcia de carreteres amb la del ferrocarril. 3. Quins trams de tren d'alta velocitat es- tan construíts? Quines ciutats uneix? 4.Escriu els noms deis ports comerciáis principáis. m Quants aeroports hi ha a Espanya? Per qué creus que hi ha aeroports en totes les illes?
    • Per a procJuir nous béns o productes, de vegades aprofitem els recursos naturals: vegetado, minerals, aigua... Pero, el fet d'utilitzar-los molt sovint fa que anem modificant el medi natural: talem boscos, extraiem minerals i construi'm pantans, ciutats... DESENVOLUPAMENT I MEDI AMBIENT Anomenem desenvolupament tot alió que Pésser huma fa per millorar la seua qualitat de vida. Pero, de vegades, aquest desenvolupament influeix negativament ^n el medi ambient i el malmet o el contamina. Hem de ser conscients que els recursos naturals es poden esgo- tar. Hem d'evitar que l'activitat económica destruisca el medi natural. Afortunadament, en els darrers anys s'han elaborat normes per a evitar les agressions al medi natural. També ha anat creixent la presa de consciéncia del fet que els problemes ecológics són de tothom.
    • rwww.vicensvives.net/internautaj EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Parlem de desenvolupament sostenible per a referir-nos a l'explotació racional deis recursos naturals que permet satisfer les nostres necessitats i les de les generacions futures sense destruir el medi natural. Un consum sense límits pot acabar amb els recursos del plane­ ta. Per a evitar-ho, cal: • Reduir l'explotació deis recursos perqué la sobreexplotació no en comporte l'esgotament. • Buscar alternatives al consum energéticamb energies que es puguen renovar. • Impulsar estils de vida més respectuosos amb el medi i reci­ clar residus: paper, vidre, plástic, etc.
    • Mapa conceptual Activitats económiques a Espanya I es divideixen en sector primari sector terciari compren compren compren i ± i minería producció industria construcció d'energia i i córner^: turisme 1 transports *— m exterior interior nacional estranger terrestre marítim agricultura ramaderia i— i — Lr — ; pesca seca regadiu ovina bovina porquina animals de altura litoral granja Completa un resum • A Espanya la majoria de les terres cul- tivades es destinen a l.......... • El sector ramader principal és e l.......... • La font d'energia més generalizada per a la producció d'energia és ....... • Les zones de més concentració indus­ trial són:....... f ...... ............, ...... . * Espanya manté relacions comerciáis - amb els pai'sos de la ....... f els........i e l....... principalment. sector secundan I r aeri
    • Aprén a... Elaborar un mapa témátic Els mapes temátics s'utilitzen per a representar la distribució de fets o temes concrets: població, agricultura, indústria, etc. A continuació, segueix els passos que s'indiquen i elabora un mapa temátic sobre la localització industrial a Espanya: ■■i Procediment % 1. Copia al quadern un mapa com el que tens a continuació: 2. Per a elaborar el mapa, segueix aquests passos: - Acoloreix, amb el color que indica la llegenda, les árees principáis que hi ha assenyalades amb blanc al mapa i que corresponen a les grans zones industriáis espanyoles. M feEIs punts de color negre assenyalen els municipis industriáis més impor- tants. Consulta el mapa de la indústria d'aquesta unitat i situa'ls. - No oblides col locar-hi els noms deis mars i l'oceá que banyen les costes, així com els deis pa'ísos i el continent que limiten amb Espanya. - Escriu un títol a la part superior esquerra del mapa que has elaborat.
    • Practica competéricies básiques O Contesta les preguntes següents: - Quins són els principáis productes agrícoles espanyols? - Quin és l'origen de les fonts d'energia que s'utilitzen a Espanya? Hi són impor- tants les energies renovables?^ - Quin mitjá de transport és el més habitual a Espanya? - Amb quins paísos manté Espanya relacions comerciáis? - A quin tipus d'agricultura correspon cada fotografía? Com ho has sabut? - Quins productes es poden trobar en un tipus d'agricultura o un altre? - En quina zona d'Espanya predomina el seca? I el regadiu? 3 Llig el text següent i contesta les preguntes: La Denominació d'Origen Protegida (DOP) és una identificado geográfica que s'a- plica a alguns productes agraris o alimentaris que per les seues característiques es- tan vinculáis a una zona o territori. Els productors que s'acullen a la DOP es comprometen a mantenir alts nivells de qualitat i a fer totes les fases de producció en la zona en qüestió. Aixó garanteix al consumidor unes caracte­ rístiques especifiques i un nivell constant de qualitat del pro- ducte que compra. A Espanya hi ha molts productes amb DOP: vins, olis, for- matges, fruites... Fes dic en la nostra Comunitat, segueix les ¡nstruccions i toma a fer dic sobre: - Qué és la Denominació d'Origen Protegida? - Quines característiques ha de complir un producte amb DOP? - Quins avantatges té aquesta denominació per al consumidor? 5d Les fotografíes et mostren dos paisatges agrícoles espanyols. Míra­ les atentament i contesta les preguntes següents:
    • Fixa't enla taula i contesta les preguntes: *■* Quina informació proporciona la taula? m Quin és el sector més important peí valor económic en Papartat de les exportacions? I en el de les importacions? - Per qué el valor de les exporta­ cions deis productes energétics és inferior al de les importa­ cions? - Ordena la informació de la tau­ la segons el valor, de més gran a més petit. Elabora un gráfic de barres del córner^ exterior a Espanya l'any 2008. VALOR DEL COMERA EXTERIOR DE MERCADERIES A ESPANYA L'ANY 2008 (en %) Sectors Aliments Béns d'equip Sector de l'automóbil Productes químics ., Productes energétics Textil i calgat Matéries primeres Altres sectors Exportacions Importacions 14,2 17,1 20,6 13,4 6.4 5.4 1,9 21 9,2 22,3 11,7 10,5 20 5,6 3,5 19 EVOLUCIO DEL TURISME ESTRANGER A ESPANYA milions de turistes Contesta les preguntes següents relacionades amb el turisme a Espanya: 1. Fixa't en el gráfic: - De qué tracta? - Quin període s'hi ha representat? Explica les dades que presenta el gráfic. - Quina evolució ha experimentat el turisme a Espanya en els darrers anys? 2. Per qué creus que els turistes estrangers trien Espanya com a lloc de vacances? 3. Quan hi ha un nombre més gran de turistes a Espanya? Disminueix en al­ guna época de l'any? 4. Et sembla que el turisme és important per al conjunt de l'economia espanyo­ la? Per qué? 30 L 0-L Afig aquests termes al teu diccionari digital: comerq. exterior energía eólica tren d’alta velocitat petroli blat turisme nacional concentració industrial pesca litoral
    • L'ÉPOCA DELS DESCOBRIMENTS El descobriment d'América, l'ány 1492, assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que arriba fins a la Re- volució Francesa, l'any 1789. Al comengament d'aquest període, els Reis Cató- lics regnaven en les corones de Castella i d'Aragó i van conquistar altres regnes peninsulars. Les millores introduides en la construcció de vai- xells (les^caraveHes) i el progrés en les técniques de navegació (brúixola, astrolabi, portolans...) van per- metre fer viatges més llargs i obrir noves rutes ma- rítimes. Així, dones, els europeus, sobretot els espanyols i els portuguesos, van vorejar la costa africana i van obrir nous contactes comerciáis. El suport deis Reis Católics va permetre i'arriba- da de Cristófor Colom a América, on es va crear més endavant un gran imperi espanyol. El perfeccionament de les teories de Colom va permetre que Magalháes i Elcano feren la prime­ ra volta al món i demostraren així que la Terra és redona. ■ Fixa't en l'eix cronológic: - Quins monarques van regnar a Espanya a l'ini- ci de l'Edat Moderna? - Saps qué eren els imperis asteca i inca? - Qui va navegar fins a América per primera ve­ gada? ■ Fixa't en la il-lustració: - Informa't del nom i les característiques d'aquest tipus d'embarcació i fes-ne una descripció.
    • 1516 1519-1522 Magalháes - Elcano Primera volta a la Terra Hernán Cortés Francisco Pizarro Conquista de-l'imperi asteca Conquista de l'imperi inca
    • L'Espanya deis Reis Católics EL REFORpAMENT DE L'AUTORITAT REIAL Al comengament de l'Edat Moderna, els monar- ques europeus van anar imposant la seua autori- tat sobre la noblesa feudal. D'aquesta manera va sorgir un nou tipus de monarquía, en la qual el rei exercia el poder sobre tot el territori que govemava i concentrava a les seues mans moltes atribucions (administrado de justicia, recaptació d'impostos, control-de l'exér- cit...). Aquest tipus de monarquía és coneguda com a autoritaria. Els Reis Católics, Isabelde Castella i Ferran d'Aragó, van ser un model de monarques autori- taris. Van govemar sobre tots els regnes peninsu- lars, llevat de Portugal, i van imposar l'autoritat reial i la religió católica. Per aconseguir-ho, Isabel i Ferran van crear nous órgans de govern i d'administració, un exér- cit modem i un nombrós eos de funcionaris i de diplomátics. La cort era itinerant, perqué els reis no tenien una residencia fixa (Toledo, Valladolid, Sevilla, Granada...). ELS REIS CATÓLICS L'any 1494, el papa Alexandre VI va concedir a Isabel i Ferran el títol de Reis Católics, per la de­ fensa que feien de la fe cristiana. Va ser el reconeixement de la seua política d'uni- tat religiosa. Per fer-ho, van forjar els musulmans i els jueus a convertir-se a la fe católica. Els mu­ sulmans que es van convertir van ser anomenats moriscos,4i els-juéus, conversos. També se'ls va donar el títol de Reis Católics per l'esfor£ per evangelitzar els pobles indígenes que hi havia a América. ELS REGNES DE LA PENÍNSULA Al comengament del segle XV, la Península Ibé­ rica estava dividida en quatre regnes cristians: el regne de Castella, la Corona d’Aragó, el regne de Navarra i el regne de Portugal. Al sud hi ha­ via el regne musulmá de Granada. > El matrimoni d'Isabel, reina de Castella, i Fer­ ran, rei de la Corona d'Aragó, va comportar la unió d'aquests dos regnes el 1479. Pero només va ser una unió dinástica, perqué tant la Corona d'Aragó com el regne de Castella van conservar les institucions própies, les liéis, la llengua i les fronteres. v Posteriorment, Isabel i Ferran van conquistar el regne musulmá de Granada (1492). * Més endavant, van annexar-se les illes Caná­ ries; Melilla i Orá, al nord d'Africa, i el regne de Navarra (1512), que va conservar les institucions própies. Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Els Reis Católics s'anomenen així perqué es van entestar a difondre el catolicisme. LA POBLACIO PENINSULAR EN 1480 Corona de Castella Corona d'Aragó Catalunya Valencia Aragó ’ Balears Regne de Navarra 4500000 840000 260000 250000 250000 80000 100000 La població de la Corona de Castella era quasi cinc vegades més gran que la de la Corona d'Aragó.
    • ELS REGNES PENINSULARS (SEGLES XV-XVI) Per a observar LA CONQUISTA DE GRANADA En aquest text es narra la rendido del regne de Granada: "El rei i la reina van deddir anar a prendre l'Alhambra; i partiren dilluns dos de gener, amb un gran exércit, molt or­ denada la formació. Quan s'acostaven a l'Alhambra, va eixir el rei musulmá de Granada, Boabdil, amb les claus a les mans, damunt d'un ca- vall i acompanyat de molts cavallers. Boabdil va voler desmuntar per besar la má al rei, pero el rei no li va consentir que descavalcara ni li va voler donar la má; Boabdil li besá el brag i li va donar les claus tot dient: -Tin , senyor, les claus de la teua ciutat; que jo i els qui som dins som teus. I él rei Ferran va rebre les claus i les va donar a la reina (...) i amb tres mil genets i dos mil espingarders, va donar l'ordre d'entrar a l'Alhambra i d'apode- rar-se'n." 1* Quins regnes hi havia a la Península al final del segle XV? 2 . Quins anys van acon- seguir els Reis Católics unir tots aquests reg­ nes sota la seua coro­ na? Quin regne en va quedar al marge? 3* Quins territoris de to­ ra de la Península van unir a la corona? Fesdic en la nostra Comunitat, segueix lesinstrucaons i toma a ferdic sobre: Fragment de la Historia deis Reis Católics del dergue Andrés Bernáldez (1450-1513). Els Reís Católics entren a Granada. Per a contestar l ' l Quan va sorgir la monar­ quía autoritaria? En qué consistía? Qui eren els Reis Católics? Per qué van ser un model de monarques autoritariS? 3 Com era la cort deis Reis Católics? Per qué? 4 Quins regnes van conser­ var les seues institución^
    • Els grans descobriments geográfics Ca u s e s d e l s d e s c o b r im e n t s En l'Edat Mitjana es creia que la Terra era completament plana i que no hi havia res més enllá de l'oceá Atlántic. Pero al final del segle XV, navegants i aventu- rers europeus van fer un seguit d'expedicions que van ampliar el món que es coneixia. Molts reis, especialment els de Portugal i els de Castella, van finangar aqüestes expedicions, que van ser motivades per diverses causes: • Els avangos técnics i científics (brúixola, as- trolabi, caraveHa, mapes oceánics...) que van permetre que es millorara la navegació. • El desig d'enriquir-se i de trobar or per a poder encunyar moneda. • La necessitat de trobar noves rutes marítimes i comerciáis per a arribar a les Ules de les Espécies (liles Moluques), a l'Ásia. EL PROJECTE DE COLOM Els portuguesos van ser els primers navegants que van anar cap al sud de l'oceá Atlántic i van aconseguir arribar a l'India vorejant la costa afri­ cana, és a dir, navegant cap a l'est. Per aixó, Cristófor Colom, que coneixia les expedicions portugueses, va presentar al rei de Portugal un projecte per a arribar a les Ules de les Espécies seguint una ruta que travessava l'oceá Atlántic, és a dir, navegant cap a l'oest. Pero el rei de Portugal va rebutjar aquest projecte. Aleshores, Cólom va anar a buscar el suport dels Reis Católics. Aquests vían decidir d'ajudar-lo i li van proporcionar una ñau (la Santa María) i dues caravel-les (la Pinta i la Niña), i també ali- ments, armes i quasi un centenar de mariners. Mapa d'Europa ¡ África realitzat l'any 1558. Brúixola del 1561, decorada amb la representació dels planetes. LES RUTES DE LES EXPEDICIONS PORTUGUESES Per a contestar 1| Quines causes van motivar les grans expe­ dicions marítimes? 2 Fixa't en el mapa i explica les rutes de les expedicions portugueses. S Qui era Cristófor Colom? Quin era el seu projecte? 4 Com van donar siiport els Reis Católics al projecte de Colom? liles del CapVerd Equador íCr O CEA lilesAqores liles Madeira A T L Á N T I C Madagasgar ruta de Bartolomeu Dias ruta deVasco da Gama Un astrolabi era un instrument de navegació on es representava Pesfera del firmament amb les estreles.
    • L A C A R A V E L L A M lCj 3. El timoner utilitzava el timó i els mapes oceá- nics. Per a qué servien? 4. On dormien els mariners? ! 1. Quants país tenia una caravel la? En quin hi havia la cofa? Quina utilitat tenia? 2. Quantes veles hi havia? Quina forma tenien? vela quadrada: permetia navegar més rápidament. vela triangular: servia per a maniobrar. cabina del capitá coberta mapes oceanics popa timó: marcava la direcció del vaixell La caraveMa,va facilitar les travessies transoceániques. L'incre- ment del nombre i de les dimensions de les veles li van donar més velocitat. La capacitat de les bodegues va permetre aug­ mentar la tripulació i les provisions. trinquet: era el pal de davant de la caravel la. timoner bodega: per a emmagatzemar provisions. áncora
    • E l descobriment d'América COLOM VA^ARRIBAR AUN MÓNNOU Les tres naus van partir del port de Palos (Huelva) el 3 d'agost del 1492 i, després d'una escalá a les illes Canáries i de més de dos mesos de travessia molt dura, van desembarcar a Pilla de S,an Salvador, al Carib. Cristófor Colom creia que havia arribat a l'ín- dia, al continent asiátic, per aixó va anomenar "indis" els habitants que hi va trobar.. El gener del 1493, Colom va comentar el re- tom i arribá al port de Palos peí mar§ d'aquell mateix any. Tot i que va fer tres viatges més a América, Cristófor Colom va morir l'any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent entre Eu­ ropa i Asia. Representado del viatge de Colom. Al fons apareix 1‘illa de San Salvador, a la qual va arribar el 12 d'octubre del 1492, i els seus habitants. CONFIRMACIÓ D'UN MÓN NOU El cartógraf italiá Amerigo Vespucci va ser el primer que va plantejar que aquelles terres forma- ven part d'un nou continent. Per aixó, quan un altre cartógraf va dibuixar les noves terres ais seus mapes, els va posar el nom d'América en honor seu. Per a observar 1• Quin era el projecte de Colom? 2* Quina ruta va seguir en el seu primer viatge? 3* Per qué va anomenar "indis" els habi­ tants d'aquestes noves terres? EL PRIMER VIATGE DE COLOM Retrat de Cristófor Colom. Tot i que va amagar el seu origen, sembla que provenia d'una familia de teixidors genovesos. O C E Á / A T L Á N T I C lilesAzores liles Canáries j^^^Sai¡/Salvador La Ñ sp a n rn '^ V¡.Guadalupe lilesdel CapVerd I # _ Puerto c * r f h Rico Ir viatge: añada — ► tornada
    • ¿r5sw1la- llles Canáriez Trópic de Cáncer liles Filipines Golfde} i,<felh- 27-4-1521 mor MagaBiáes Equador guinea Elcano n’assumejx e{ comandament Trópic^de^apjicorn viatge déHVlagalháes/ Elcano (10-8-1519/6-9-1522) LA PRIMERA VOLTA AL MÓN Uns quants anys després, en 1519, el navegant portugués Femando de Magalháes, al servei de Caries I, va emprendre la primera volta al món. Partint d'Andalusia, va travessar 1’oceá Atlantic i va vorejar tota la costa d'América del Sud fins a trobar, a la Patagónia, el pas cap a l'oceá Pacific, Tactual estret de Magallanes. L'expedició va continuar rumb a l'oest fins que va arribar a les Ules de les Especies. Magalha.es es va i^orir a les Ules Filipines i Juan Sebastián Elcano es va fer cárrec de la tomada a Espanya. El viatge, que havia durat tres anys, va demostrar que la Terra és redona. Per a contestar 1 Qui va confirmar que América era un nou continent? 2 Per qué es va anomenar América aquest nou continent? 3 Qui era Fernando de Magalháes? Per a interpretar________ ____________ !• Descriu el viatge de Magalháes i Elcano al voltant de la Terra. Quin estret van descobrir? 2* Qué va demostrar la volta al món? La ñau Victoria representada en un atles del 1580. Va ser un deis cinc vaixells de la primera volta al món de Magalháes-Elcano, i Túnica qué va tornar a Espanya. IL&ClUUS.-affp. veKvofis ¿mímn. cursifus Órfeiti, tu novo te- £ue duelaJreto .fy¿ toq) voeor VICTORIA.: sunt mí . unectum, aCrrút'Wfffíffrirían •.
    • p B Els pobles precolombins Anomenem precolombins els nombrosos pobles i cultu­ res indígenes que hi havia a América abans que Cristófor Colom hi arribara. Els pobles precolombins principáis eren l'imperi inca i l'imperi asteca. També hi van destacar els maies. Aquests pobles vivien agrupats en tribus i no coneixien la roda ni el ferro, per aixó utilitzaven armes de pedra i de fusta molt senzilles (maces, escuts, ares i fletxes). L'IMPERI INCA Els inques vivien en l'altiplá del Perú i eren agricul- tors. L' aliment principal que tenien eren les creilles i la dacsa. A més, cultivaven carabasses, tomaques, cacauets i coto. L'administració de l'imperi es trobava a mans de l'empe- rador, que rebia el nom d'Inca ("fill del Sol"). Per facilitar els intercanvis, havien constrult una xárcia de camins molt extensa pels quals transitaven els correus de l'emperador i les caravanes de llames. Els inques eren politeistes, és a dir, creien en l'existéncia de molts déus. Els déus principáis eren el Sol i Viracocha, creador de l'univers. L'IMPERI ASTECA Els asteques vivien en l'altiplá de Méxic i estaven gover- nats per un emperador. La majoria eren llauradors i cultivaven dacsa, toma­ ques, fesols, alvocats, vainilla i cacau, amb el qual feien el xocolate. A més, eren artesans i ceramistes. El córner^ a llarga distancia era poc freqüent perqué no coneixien la roda i, per tant, no disposaven de carros. Tam¿poc no tenien animals de transport com el cavall o la muía. Veneraven molts déus: el del Sol, el de la Guerra i el de la Pluja. Per obtenir-ne el favor van construir grans tem­ ples en els quals els oferien sacrificis. Per a interpretar _____ Q | Digues el nom dels estats que actualment ocu­ pen el territori dels antics ¡mperis precolombins. ELS IMPERIS PRECOLOMBINS cultius en terrasses cultius de dacsa
    • els poblats se situaven en les elevacions andines teixien roba de colors vius una llama [transporta mercaderies els porrts penjants permetien el tránsit entre muntanyes traginer el gran Inca es desplagava damunt d'una Ilitera elaboració de coques de dacsaceramicamercat Per a observar 1. Com eren els carrers i les cases d'aquest po- blat inca? 2 . Enumera les activitats quotidianes que fan els personatges. 3. Per qué cultivaven les terres en terrasses? 4. Quin animal s'hi uti- litzava com a mitjá de transport? Hi veus cap carro? Per qué? 5. Qui exercia l'autoritat al poblat? El distingei- xes al dibuix? 1 Quins eren els pobles precolombins principáis? 2 Amb quins materials fabricaven les armes i les ferramentes? Per qué? 3 Quins productes agrícoles cultivaven els imperis inca i asteca? 4i Per qué no existia un córner^ a llarga distancia entre els po­ bles precolombins? Per a contestar pega de cerámica figura d'or d'un noble inca ganivet d'or amb pedres precioses flauta d'
    • I Conquista i colonització d'América L'ARRIBADA d e l s e s p a n y o l s A AM ÉRICA Els conquistadors espanyols eren poc nombro- sos en comparació amb els pobladors indígenes. Tot i així, un conjunt de factors van facilitar que pogueren dur a terme la conquista d'América: • La superioritat de l'armament. Els espanyols utilitzaven armadures de ferro i cavalls (animal desconegut pels indígenes). També tenien ar­ mes de foc i gossos ensinistrats que provoca- ven pánic entre els nadius.; • La influéncia de llegendes antigües. Molts caps indígenes creien que els espanyols eren enviats dels déus i que, per tant, era inútil que s'hi resistiren. A més, hi havia divisions inter­ nes entre els indígenes. GrácieS*a tot aixó, dues expedicions espanyoles van conquistar fácilment els grans imperis preco­ lombins: la que comandava Hernán Cortés va sotmetre l'imperi asteca (1521) i la de Francisco Pizarro, l'im peri inca (1533). CORTÉS 1 M O tta V K K Gravat que representa la trobada entre Cortés i Moctezuma. Les troniques espanyoies de aconquista conten que l*emperador asteca Moctezuma, durant a primera trobada amb Hernán Cortés, iva dir: "Es déus d*aquesta ciutat ens van dir que vindries a assumir eWoc que et correspon: benvvngut anos- tre regne, senyor". Per qué creus que Moctezuma va re- bre Hernán Cortés amb afrase que hi ha entre'cometes? Els colonitzadors espanyols van imposar ais pobles precolombins l'idioma castella i la religió cristiana. Seguint el model castella, van construir moltes ciutats a l'América colonial, que es comunicaven entre elles per mitjá de camins i calgades reials. Entre Espanya i América es desenvolupá un comer§ marítim important: • Espanya exportava al nou continent alguns productes agrícoles (blat, vi...), animals (va­ ques, cavalls i ovelles), teixits, armes i ferra- mentes de cultiu (arada). L o r g a n it z a c ió d e l ’Am e r ic a COLONIAL • Des dfAmérica s’importaven cap a Espanya minerals (plata i or), sucre i altres productes agrícoles que es desconeixien fins alesliores a la Península: cacau, dacsa, creílla, tomaca, pinya, etc. PRODUCTES QUE ES PORTAVEN D'ESPANYA PRODUCTES QUE ES PORTAVEN D'AMERVCA. Productes principáis del comerq utramar entr i América.
    • Per a observar I- Quina és l'estructura característica d'una ciutat colonial? Indica on se sitúa el cen­ tre. 2. Fes una Mista deis edificis més caracterís- tics d'una ciutat colonial i explica'n la funció. Per a contestar 1 Qui va dirigir les conquistes de 1'imperi as- teca i de l'imperi inca? 2 Quins factors van facilitar la conquista? 3 Quins productes exportava Espanya cap a América? Quins s'importaven d'América? f l Reconeixes el cacau a les fotografíes?
    • a cultura ¡ l'art faccions de la cara més realistes eos en moviment proporció de les parts del eos preeisió en els plecs de la petxina EL PROGRÉS CIENTÍFIC I CULTURAL A l'Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat important en les persones, que va canviar la visió medieval del món. La influencia de l'Església va comentar a disminuir i l'ésser huma es va convertir en el centre de l'univers. Els científics van comentar a observar la naturalesa i a fer servir la raó com a métode per a com- prendre el món que els envoltava. L'astrónom Nicolau Copérnic vademos: trar que laJlejra jgira-aI voltant delSol. JVliqugl Servet va contribuir ai descqbrú- ment de la circulaeió sanguínia. La invenejó de-la-impremta per Johannes Gutenberg va impulsar la difusió de nous * coneixements, perqué permetia imprimir una gran quantitat de llibres en menys temps. Johannes Gutenberg davant d'una de les primeres impremtes a mitjan segle XV. Al cánon de Leonardo da Vinci es representen les proporcions ideáis del eos huma. EL RENAIXEMENT ARTÍSTIC El Renaixement és un estil artístic que va sorgir a partir del segle XV a Italia i que, més endavant, es va escampar arreu d'Europa. Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i retornar a l'art grec i roma de l'Antiguitat. Els artistes renaixentistes representaren un ideal de bellesa de l'ésser huma. Per fer-ho, van establir unes normes (cánons) de l'harmonia i de la proporció de les formes. L'art es va convertir en símbol de presti- gi. Reis, comerciants i banquers es van convertir en mecenes, que contractaven i protegien els artistes. Aquest détall del quadre El naixement de Venus, de Botticelli, mostra les característiques de la pintura renaixentista. detalls en el pentinat
    • ARQUITECTOS, PINTORS I ESCULTORS Els arquitectes, com Brunelleschi, van utilitzar els elements arquitectónics clás- sics (ares i columnes). Sovint coronaven els edifids amb una gran cúpula. Els pintors, com Sandro Boticelli, Leo­ nardo da Vinci o Miquel Ángel, van re­ presentar temes mitológics i recrearen personatges i ambients de l'época. Els escultors van reproduir, sobretot, el eos huma i en van exaltar l'harmonia i la bellesa de les propórcions. Per a observar Per a interpretar Fixa't en 1‘escultura de la Pietat de Miquel Ángel, que és al Vaticá: 1. Explica l'escena que repre­ senta. Quin tipus de sentiments ens mostra? 1• Enumera els diferents elements que componen la cúpula. B Explica quina funció creus que té la llanterna. La cúpula de la Catedral de Santa María del Fiore (Florencia, Italia), construida per Brunelleschi, marca el comengament de ('arquitectura renaixentista.
    • Mapa conceptual A l'EdatModerna(seglesXV-XVI) es consolida la i monarquía autoritaria es van produir grans i descobriments geográfics í la unió dinástica deis regnes peninsulars avanzos técnics i científics i la unitat religiosa imposar la seua autoritat necessitat de noves rutes comerciáis desig de trobar riqueses fels portuguesos Colom van arribar fins a va arribar i l'índia I América i expedicions marítimes com les de i Magalháes i t va fer la i primera volta al món Completa un resum Al comen^ament de l'Edat Moderna es va consolidar la ........, representada a Espanya pels....... , que es deien ...... i ... ... . Isabel de Castella i Ferran d'Aragó van aconseguir la unitat dinástica deis....... , imposar....... i la unitat:.......... Es van produir grans....... , motivats pels....... , la ........i e l............ Es van fer importants ....... com les deis navegants portuguesos, que van arribar fins a l ' ....... ; les de Colom, que va arribar a ....... ; i la de Maga­ lháes i Elcano, que van fer la ........... que van aconseguir representada a Espanya pels iReis Católics
    • Apréna... Conéíxer la ciutat de Tenochtitlan M Procedím ent 1* Fixa't en la ¡I lustrado d'una plaga de la ciutat de Tenochtitlan que hi ha en aquesta página i contesta aqüestes preguntes: ;De primer fixa't en el mercat: Quins productes s'hi venen? Quins no es trobaven a Europa abans de l'arribada dels espanyols a América? Com transportaven les mercaderies? S'hi veuen animals de transport? ^ ^ |A ra fixa't en els personatges: Pots diferenciar, peí vestit, els ries dels pobres? Descriu com van vestits els uns i els altres. - Finalment, descriu els edificis: Quina forma tenen els temples aste- ques? Quins déus veneraven? 2. Uig el relat que va escriure un dels conquistadors espanyols quan va veu- re la gran plaga de Tenochtitlan i contesta les preguntes: Després de ben mirat i considerat tot el que havíem vist, vam tornar a veure la gran plaga i la multitud de gent que hi havia, els uns comprant i els altres venent, que tan sois la remor i el zumzeig de les veus i les paraules que hi havia se sentien a més d'una llegua. Bernai Díaz del C a stillo : Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. - Creus que el dibuix reflecteix la imatge que dóna el conquistador de la plaga de Tenochtitlan? Per qué? Consideres que la civilització asteca era avangada?
    • Practica competéncies básiques O Recorra el que ha&estudiat al llarg d'aquest tema i contesta aqüestes preguntes: ^ Com eren els monarques autoritaris de l'Edat Moderna? - On creía Colom que havia arribat en els seus viatges? Quin era l'error principal del projecté de Colom? Qui va demostrar que era un nou món? > Per«qué el Sol i la Pluja podien ser déus tan importants per ais asteques i els inques? - Quines plantes, animals i altres productes van ¡ntroduir els espanyols a América? - Qué van representar en les seues obres els artistes del Re­ naixement? 2 Fixa't en el dibuix de la caravel-la i contesta les preguntes: Descriu la caravel-la i identifica'n les parts numerades. - Quins avantatges tenien les caraveMes respecte deis ó/áixells anteriors? 3 Analitza aquest mapa del final del segle XV, que mostra els coneixements que te­ nien els europeus sobre com era la Terra. Sitúa al requadre corresponent cadascu- na d'aquestes descripcions: - África s'hi representa molt defor­ mada. - Els límits d'Ásia són poc precisos. América no és al mapa. L'índia és molt més petita. Australia no hi és.
    • 4 1 Fixa't en«aquests dibuixos, que han estat extrets de l'escena del poblat inca de les pagines 106-107. Explica amb quina activitat dels pobles inques es relacionen: E l El text següent és un fragment del diari d'un navegant que va acompanyar Magalháes en la seua expedició. Llig-lo i contesta les preguntes: Vam navegar durant tres mesos i vint dies sense tastar aliments frescos. El pa gue menjávem per a diñar no era fet de fariña de blat, sinó d'una mésela de farines que feien una pudor insuportable, perqué estaven impregnades d'orina de ratolí. L'aigua que bevíem estava podrida i pudia. També ens vam veure obligats, per no morir-nos de fam, a menjar trossos de cuiro que sub- mergíem en aigua de mar durant uns quants dies per estovar-los. Durant aquests mesos van morir dénou homes. Del diari de Pigafetta a bord de Pexpedídó de Magalháes (1522). __i-----------------------------------------------------i________________________________ |Magalháes [ - Explica, segons el relat, com era l'al¡mentado a bord d'un vaixell en una tra- vessia Marga. Per qué no tenien aliments frescos? Informa't sobre l'escorbut, una malaltia, molt freqüent en aquella época, derivada d'aquesta situació. Qué és el que t'ha sorprés més d'aquest relat? Per qué? 6 Busca algunes obres (escultures, pintures) de Miquel Ángel. Després tria la que t'agrade més i descriu-la: - Quines característiques de l'art del Renaixement hi veus? - Quins personatges representa? Com van vestits? 0 Afig aqüestes paraules al teu diccionari digital: <S monarquía autoritaria instruments de navegació rutes marítimes imperi inca imperi asteca colonftzació Renaixement
    • L'ÉPOCA DELS H a b s b u r c Durant el segle XVI, els monarques Caries I i Felip II, que pertanyien a la dinastía deis Habs­ burg, van formar l'imperi més extens i poderos de l'época, amb possessions a Europa i amb els territo- ris americans incorporáis a la Corona espanyola. Un imperi tan gran va ser escenári de nombroses guerres, moltes causades per problemes religiosos, perqué efcs reis espanyols van ser defensors decidits del catolicisme. Ja en el segle XVII, els seus descendents Felip HI, Felip IV i Caries II, que van delegar les tasques de govern en mans deis seus validos, no van poder evitar la decadéncia de l'imperi espanyol. Els gfreus problemes económics, ais quals es va afegir un descens important de la població i unes quantes derrotes militars, van fer que els Habsburg perderen el domini a Europa. ■ Fixa't en l'eix cronológic: - Quins monarques de la dinastia deis Habsburg van regnar a Espanya durant l'augé de l'imperi? I durant la decadéncia? - Quin monarca va establir la capital del regne a Madrid? Quin any? ■ Fixa’t en la il-lustració: - Descriu les diferents éscenes que tenen lloc en aquesta plaga del segle XVII. - Com van vestits els diversos personatges? A quins éstaments socials creus que pertanyen?
    • E l poder dels Habsburg CARLES I VA APLEGAR UN IMPERI PÓDERÓS Durant el segle XVI, el nét dels Reis Católics, CarlesJ^va aplegar sota la seua corona un impe- ri gran i poderos. Va.ser él primer monarca deJLa_ dinastía deis Habsburg. Caries I va rebre una herencia considerable formada pels regnes hispánics, l'imperi americá i diversos territoris europeus, entre els quals des­ taquen Austria, els Paisos Baixos, Milá, Nápols_ i Sicilia. J^nés, va ser elegit emperador d'Alemanya La dinastía dels Habsburg és coneguda també com a , , , ^ casa d'Áustria perqué aquest era el lloc de procedéncia amb el nom de Caries V. . . £ fgm , . . . . Z. , . de la familia a la qual pertanyia el pare de Caries I. Per governar aquests territoris tan dispersos i teñir cura dels afers de l'imperi, Caries I va re­ organizar l'administració i també va crear'nous funcionario (jutges, notaris, algutzirs, escrivans, etc.). Caries I va dedicar una bona part del seu reg- nat a solucionar els conflictes europeus, com la guerra entre católics i protestants que va escla- tar en els estats alemanys. % L'IMPERI DE CARLES M FELIP IIA EUROPA LA REFORMA PROTESTAtfT Al comengament del segle XVI una bona part de la cristiandat creía que l'Església necessitava una reforma. Un frare alemany, Martí Luter, "va protestar" con­ tra algunes practiques abusivés de l'Església i en va ser expulsat. La doctrina de Luterjes va difondre sobretot a Ale- manya, ¡ els seus segui- dors van ser anomenats luterans o protestants. Y Busca informació so­ bre el luteranisme í explica algunes carac- terístiques d'aquesta doctrina. . v Martí Luter llíg la Biblia. ’ Per a observar 1• Quins territoris europeus comprenia l'im- peri espanyol en temps de Caries I? Qué va passar quan es va morir? 2* Enumera els territoris europeus que va heretar Felip II.
    • F e l ip lli la d e f e n s a DEL CATOLICISME Quan es va morir Caries I, l'imperi va quedar dividit. Son fill Felip II va heretar tots els seus regnes llevat d'Austria i l'imperi alemany. A més, va annexar Portugal a la monarquiá hispánica. Felip II es va erigir en el gran defensor del ca- tolicisme^Per aquesta raó va lluitar contra l'Eu- ropa protestant i contra els tures mu- sulmans. Un dels seus exits més grans ^ va ser a la batalla de Lepant (1571), que va detenir el progrés ture al Mediterrani. Per fer front a aqüestes guerres, Felip II va formar l'exércit més potent i amb més recursos d'Europa, que tenia com a unitat básica el terg. Mantenir Ja^cort, que Felip II va fixar a Ma- vdrid, i pagar els funcionaris i 1'exércit resultava molt car. La gran quantitat d'or i de plata que arribava d'América va finangar aqüestes despeses REPRESENTACIÓ DELS TERQOS cavalleria: s'utilitzava per a defensar els flanes. é l 1 . 53 arcabusser: dispa­ rava contra l'ene- rriic amb l'arcabús. POSSESSIONS ESPANYOLES A AMERICA Im m territoris de l'América ■ i portuguesa territoris de I'América espanyola: j¿)j virregnat de Nova Espanya ^ virregnat de Nova Granada f virregnat del Perú virregnat dél Riu de la Plata capitanía de Xile Per a interpretar__________________ ___ 1. Enumera o s territoris que posseía l'im­ peri espanyol a América. 2. Com es deien els diversos virregnats? Quina capitanea hi havia? 3* Enumera els territoris que pertanyien a l'América portuguesa^ Peracontestar 1 A quin conflicte va haver d'enfrontar-se Car­ ies I? On va esdatar? 2 Per qué Felip II va lluitar contra els protes- tants i els tures? Qué va comportar la bata­ lla de Lepant? 3 Qué eren els tergos? Quins soldats en for- maven part? Quines armes utilitzaven?
    • La decadéncia de l'imperi LA CRISI ECONÓMICA I SOCIAL Durant el segle XVII, els regnes hispánics es van enfonsar en una crisi profunda. D'una banda, lesfáms, les epidémies i les guerres van compor­ tar un descens de la poblado. D'altra banda, va disminuir la quantitat d'orJ_ -de plajg. que arribava d'América, i aixó va empo- brir molt.les arques de l'Estat. Ajnés, l'exporta- ció de llana, que era la riquesa principal de Cas- tella, també es va reduir a causa de les guerres. La crisi afecta tots els grups socials, pero d'u­ na manera especial els llauradors, molts deis quals van emigrar cap a América. En les ciutats va créjxer el nombré de vagabunds i de captaires. ELS ÚLTIMS HABSBURG 'V- I : §§ . ’ rSv. B K * NB Els réis Felip m ; Felip IV i Caries II, que van regnar durant el segle XVII, no van poder;* evitar la crisi económica. D'aquesta manera, l'im- peri espanyol, que havia tingut la máxima esplen­ dor durant el segle XVI, va comentar un període de llarga decadéncia. Els darrers Habsburg no exercien personal- ment les tasques de govern, sinó que van delegar moltes de les seues funcions en els válidos. LA DERROTA DE L'IMPERI En temps de Felip III i Felip IV, Espanya parti­ cipa en la Guerra deis Trenta Anys (1618- 1648), que va enfrontar diversos paisos europeus (Franca, els estats alemanys, Holanda, etc.). Els exércits d'Espanya i d'Austria, després d'u- nes quantes victóries (com la de Breda del 1625), van ser derrotats. El conflicte s'acabá amb la Pau de Westfália, que va comportar la fi de l'hegemonia espanyola a Europa. La guerra va produir grans despeses i 1'empobriment del país. La decadéncia de l'imperi deis JHabsburg enca­ ra es va agreujar més amb la mort sense descen- déncia de Caries II, el 1700, perqué aquest fet va generar un greu conflicte successori. La crisi económica del segle XVII va afectar especialment els més pobres. ELS VALIDOS Els validos eren les persones de confianza del rei i tam bé els qui dirigien una bona part deis afers d'Estat. Per aixó tenien una gran influencia, de vegadés poc beneficiosa, sobre el monarca i les seues deci sions polítiques. El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV. Él duc de Lerma, valido del monarca Felip III.
    • El quadre La rendido de Breda, també anomenat Les Ilances, va ser pintat per Diego Velázquez en 1634, pocs anys després de la batalla. Per a observar 1• Descriu el quadre La rendido de Breda i explica l'esdeveniment que representa. I 2 . Quins reis espanyols van participar en la Guerra dels Trenta Anys? 3. Durant quin regnat es va produir la ren­ dido de Breda del 1625? Qui va ser el vencedor? Per a contestar 1 Quins factors van provocar la crisi económi­ ca i social de l'imperi espanyol? Q Quins reis van governar Espanya durant el segle XVII? Qui eren els validos? 3 En quina guerra va participar Espanya en el segle XVII? Quins pa'ísos s'hi enfrontaven? 4 Qué va comportar per a l'imperi espanyol la Pau de Westfália?
    • Les activitats económiques L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA Durant l'Edat Moderna, 1'agriciiltiira segneix sent la font de riquesa principal. La majoria de la població era formada per llauradors, que treballaven la térra que perta- nyia ais nobles o bé a l’Església. Els métodes de cultiu i les ferramentes agrícoles havien millorat poc des de l'Edat Mitjana i es continuava utilit- zant la técnica del guaret. Els eultius tradicionals de cereals i llegums produíen pocs rendiments. A Castella, una gran part de les terres es dedicaven a la ramaderia transhumant. La noblesa era propietaria de grans ramats d'ovelles mermes, que prodmen-llana d'una gran qualitat que s'exportava ais Paisos Baixos. LA TECNICA DEL GUARET primer any: es deixaven dues p arcelles sense cultivar perqué el sol es recupera- L ARTESANIA I EL COMERC L’elaboració de productes la feien els artesans que treba­ llaven en petits tallers i s'agrupaven en gremis. En aquesta época, la producció artesana (teixits, cerá­ mica, cuir...) es va expandir grácies a la gran quantitat de" productes que s’exportaven a América. També va ser molt important la construcció naval. El port de Sevilla, anomenat El Arenal, va monopolitzar el comer? americá. Tots els mercaders que tenien permís ofi­ cial havien d'anar a Sevilla per a embarcar les seues merca- deries o per a comprar els productes arribats d’América. El acomerg interior, en canvi, era escás. No es tenia cura deis camins i el transport es feia amb mules i carros. Per a interpretar 1» Fixa't en els dibuixos i explica en qué consistía el sistema del guaret. 2 . Per qué es deixava una part de la térra en repós? segon any: es cultivaven les dues par- cel les del guaret del primer any i es deixaven reposar les altres. El traginer guiava la récua (animals de cárrega) per les senderes i pels camins. Gerra de cerámica del segle XVII procedent de Talavera de la Reina (Toledo).
    • SEVILLA El* L'ÉPOCA DELS HABSBURG Per a observar Al riu Guadalquivir, la ciutat de Sevilla hi tenia un port. Es­ tava molt arrecerat, motiu peí qual va ser elegit pels reis per a centralitzar-hi el córner^ amb América. A causa d'aquest monppoli, Sevilla va esdevenir la ciutat més poblada d'Andalusia; va passar deis 55000 habi­ tants que tenia l'any 1530 ais 120000 que tenia al final del segle XVI. Pero, la gran decadéncía del segle XVII va fer minvar l'acti- vitat comercial de la ciutat, que va perdre uns 40000 ha­ bitants al llarg del segle. 1• Descriu el port de la ciutat de Sevilla en el segle XVI. 2. Com eren els vaixélls? On es col locava la cárrega que transportaven? B Descriu els personatges del primer pía i digues quina acti- vitat fan. Per a contestar 0 Quina era la font de riquesa principal durant l'Edat Moderna? 2 A qué es dedicava una gran part de les terres de Castella? 3 Per qué l'artesania va experimentar un auge en el segle XVI? 4 Com era el comerg en aquesta época?
    • L a societat estamental ELS ESTAN!ENTS Un estament era un grup social al qual es per- tanyia per naixement. En l'Edat Moderna, la societat es trobava divi­ dida en dos grans grups: els privilegiáis i els no privilegiats. ELS PRIVILEGIAIS La noblesa i el clero formaven el grup deis privilegiats: no pagaven impostos, podien portar armes i, a més, eren jutjats per t-ribunals i per liéis diferents. Per a una persona que no nasquera en una fa­ milia noble era quasi impossible accedir al grup deis privilegiats. La noblesa tenia grans extensions de térra i vivia de les rendes. Residia en castells, en boni- ques mansions o en la cort. Entre el clero, els alts carrees eclesiástics (bis- bes, abats...) vivien com la noblesa. En canvi, els frares, les monges i els sacerdots portaven una vida més humil. ELS NO PRIVILEGIAIS El grup deis nó privilegiats era format per la major'part de la població: els llauradors i els habitants de les ciutats. Tots ells vivien del seu treball, pagaven impos­ tos i no podien accedir a carrees importants ni portar armes. En el camp, alguns llauradors eren propieta- ris de les seues terres, pero la majoria treballava per ais grans propietaris i vivia en la pobresa. En les ciutats habitaven els burgesos (merca- ders, banquers, notaris, metges, artesans...). En­ tre ells es diferenciaven básicament per la riquesa que tenien. També hi havia un gran nombre de persones amb un nivell de vida molt.baix: criats, hosta- lers, pregoners, aiguaders, i també picaros, cap- taires, etc. ELS GRUPS SOCIALS EN L'EDAT MODERNA Per a interpretar u Descriu els grups que formaven la socie­ tat en l'Edat Moderna. El picaro era una persona que vivía d'embolics i d'enganys. Es va convertir en un personatge característic de l'Espanya del segle XVII.
    • UNA CASA DE LA NOBLESA Per a observar 1. Descriu com era l'inte­ rior d'una casa noble del segle XVII. 2. Quihs mobles hi ha? Són m olt d iferen ts dels actuals? 3. Com es calfava i s'il- luminava la casa? Per a contestar ^ 1 Defineix qué és un estament. 2 Explica quins privilegis tenien la noblesa i el clero. Q Qué significa que la noblesa vivia de les rendes? A qué es de- dicava la burgesia? 4 Quines obligacions tenien els grups no privilegiats? H Busca en el diccionari les paraules: hostaler, aiguader, prego- ner, captaire i picaro, i explica'n el significat. PERSONATGES DE L'ÉPOCA
    • E l "Siglo de Oro" Durant el segle XVII, la literatura i l’art van teñir a Es- panya una etapa de gran esplendor que va coincidir amb el moment més brillant de l'estil barroc. Aquest període és anomenat "Siglo de Oro”. LA PINTURA Els temes religiosos eren els preferits deis artistes del Barroc espanyol, pero també van pintar natures mortes, retrats i escenes costumistes. En la primera meitat del segle XVII van destacar Josep de Ribera, molt preocupat peí tractament de la llum i el color, i Francisco de Zurbarán, que volia acon- seguir la representació exacta de les coses. En la segona meitat del segle destaca Bartolomés Esteban Murillo, sobretot pels temes amb xiquets i pels colors suaus. Pero el pintor més important del segle d'or espanyol va ser Diego Velázquez, artista de la cort de Felip IV i el més universal deis pintors barrocs espanyols. Era un gran retratista i gran creador també d'estíenes quotidianes, que va saber captar la realitat de les coses del seu entorn. En la seua nombrosa producció destaquen: Las Meni­ nas, Les filoses o La faula d'Aragné, La rendido de Breda, La farga de Vulcá, El triomf de Bacus... Retrat de Felip IV, de Diego Velázquez. Sant Hug al refectori deis cartoixans, de Francisco de Zurbarán. Aquest artista va ser un gran pintor de monjos i de natures mortes. LA LITERATURA L'obra que caracteritza millor el segle d'or de la literatura castellana és una novel-la: El Ingenioso Hidalgo Don Qui jote de la Mancha, de Miguel de Cer­ vantes. El Quixot és el Ilibre es- crit en castellá del qual han aparegut més edi- cions i que ha estat tra- I du'ít a més Mengües. ¡EL INGENIOSO I H i ® í i C O D O N / • dc¡aMancha. Informa't del nom deis seus personat- ges principáis i ex- plica'n Pargument. Portada de redició del 1617 del Quixot de Cervantes. I 1 G I ,D O A L DV Q _V £ D E ¡UCfír,MjrqocideGibrakoi),Conde<JCÍím kaor y £*Mtcs,V«coddeifclaía itla * a tener. BsitílUSorícvni 12Librero. Xiquets merífant r&'im i meló, de- Bartolomé Murillo.
    • L'ARQUit^ctu ra Durant el segle d'or espanyol es van construir grans obres d'arquitectura religiosa d'estil barroc, com la sagristia del ínonestir de Guadalupe. Aquests edi- |icis es caracteritzen per la grandiositat i per l'abundáncia d'ornaments a les fa- ganes i ais interiors. En arquitectura civil les obres són més serenes i equilibrades, com po4em veure a la Plaza Mayor de Madrid. L'ESCULTURA Magdalena penitent, escolpida per Pedro de Mena e! 1664. La Plaza Mayor de Madrid va ser projectada en 1617 i destaca per l'horitzontalitat i el joc d'arcs. Per a contestar 1 Per qué el segle XVII és conegut com a "Siglo de Oro"? 2 Quin tipus d'edificis es van cons­ truir en estil barroc? Per qué es ca­ racteritzen? 3 Quins elements defineixen la imat- geria dels escultors barrocs? 4 Quins eren els temes preferits dels grans pintors de l'época? Els escultors van crear básicament imatges religioses de gran efecte drama- tic (imatgeria). Les seues obres, ,$scol- pides amb fusta i policromades, eren realistes i transmetien un sentiment religiós popular. En el segle d'or espanyol van destacar Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena. Per a observar____________ ___ I , 1. Explica com van vestits els per- sonatges de les pintures: el rei de^elázquez, els monjos i el patge de Zurbarán, els xiquets de Murillo. L, 2. Fixa't en el retaule de San Este­ ban i descriu-lo. El Quina escena representa l'es- cultura de Pedro de Mena? Quin efecte produeix? Retaule de San Esteban (Salamanca), de José de X o n o •• -g .
    • Mapa conceptual . A l'época dels Habsburg (segles X VI i XVII) hi hagué i un auge cultural i artístic es crea un gran imperi es desenvolupá i una societat estamental dividida en i' ' i privilegiats no privilegiáis com noblesa clero com i _ burgesos I llauradors I servents I captaires i picaros ariómenat ü "Siglo de Oro" amb l'esplendor de i l'estil barroc a í i É ; Europa América que va teñir r -1-* época época de d'auge decadéncia 1 amb 1 amb i Caries 1 | Felip III 1 1 Felip II Felip IV i1 Caries II Completa un resum • L'época dels Habsburg a Espanya cor­ respon ais segles.......i ............ • Els Habsburg van crear un......., que s'estenia per.......i ............ • El període d'auge de l'imperi espa­ nyol es correspon amb els regnats de ..............i ............ • L'imperi entra en decadéncia durant els regnats de......., ........i ........... • La societat de l'época era.......J i es di­ vidía en .......(noblesa i i (......., ................... etc.). • A Espanya hi va haver un gran auge ......., en el període anomenat..........
    • Apren Analitzar un quadré wmm Procedim ent Fixa't en el quadre de Las Meninas dfe Diego Velázquez, analitza l'obra detalladament i contesta aqüestes preguntes: 1. Primerament, fixa't en els perso- natges del primer pía: - Quantes persones hi ha? Hi ha j algún animal? 4 Qui és el personatge central? Quins acompanyants l'envol- ten? N'hi ha algún que et sem­ ble un nan? - Qui és el personatge de Tes- guerra que té una paleta i un pinzell a les mans? - Descriu, a partir de Las Meni­ nas, com vestia la noblesa cas­ tellana del segle XVII. 2. Després fixa't en la representació dels reis: - On apareixen representáis Fe­ lip IV i la seua esposa Mariana d'Áustria, pares de la infanta Margarita? - On es trobaven de fet aquests dos personatges? 3. Tot seguit, analitza la composició i la llum de l'obra: - Qué creus que está pintant Velázquez a la tela que hi ha al quadre? - Qué hi están fent la infanta i les seues acompanyants? h Per on entra la llum al quadre? Hi ha diferents tons de llum? - Es veuen totes les figures amb la mateixa claredat? Es veu amb la ma- teixa nitidesa el personatge del fons, que sembla que se'n va per la porta oberta, que els personatges del primer pía? 4. Finalment, busca informació sobre Diego Velázquez: - Quines altres obres va pintar? Feu un mural a classe amb els quadres de Velázquez que us hagen agradat més. Velázquez infanta Margarita dama d'honor meninas I Felip IV i Mariana d'Áustria Aquest quadre de Diego Velázquez, conegut com Las Meninas (així s'anomenaven les dames de companyia de l'época), és un retrat de la familia de Felip IV.
    • Practica competéncíes básiques Q Recorda el que has éstudiat sobre l'época deis Habsburg i contesta al quadern aqüestes preguntes: Quina va ser l'época d'esplendor de l'imperi espanyol? Quins territoris com- prenia aleshores? i-r* Quins fets van marcar la decadéncia de l'imperi? - Quines diferéncies socials hi havia entre els privilegiats i els no privilegiats? - Explica les característiques principáis del "Siglo de Oro". B Relaciona les figures d'aquestes pintures amb els diferents grups socials de l'Edat Moderna representats a la pirámide de la página 124. Després respon al teu quadern aqüestes preguntes: - Qui formava part del grup deis privilegiats? I deis no privilegiats? - Qui vivia en les ciutats? I en el camp? 3 Relaciona aquests personatges amb la seua professió o amb una obra: Velázquez Cervantes Zurbarán Luter comte-duc d'Olivares valido de Felip IV pintor de Las Meninas pintor del "Siglo de Oro" creador de la Reforma protestant autor del Quixot
    • 4 Copia alquadern el mapa de l'imperi de Caries I i Felip completa'l seguint aquests passos: Sitúa i escriu al mapa el ñbm dels territoris se­ güents: Castella, Navarra, Corona d'Aragó, Franc Com- tat, Nápols, Sicilia, Sardenya, Paisos Baixos, Austria, Milá i Luxemburg. - Pinta amb color verd tots els territoris que va héretar Caries l a Europa, i amb color marró els estats alemanys. - Assenyala amb ratlles, tal com t'indica la lle- genda, tots els territoris que formaven l'imperi de Felip II. Ij Malocalitza Portugal al mapa i escriu-ne el nom al lloc corresponent. BSígpPer qué l'imperi de Felip II tenia menys-territoris . a "Europa que en l'época de son pare. Caries I? 5 1 Escriu al quadern els anys de regnat de cadascun dels monarques de la dinastía dels Habsburg i ordena'ls cronológicament: (5 ) Afig aqüestes paraules al teu diccionari digital: imperi Reforma protestant orisi "valido" guarét "Siglode Oro" Barroc imatgeria II a Europa. Després, ^jj Imperi de Caries g j Estats alemanys _ _ _ límits de l'imperi Alemany Imperi de Felip II OCEÁ ATLÁNTIC Mar del Nord
    • L'ép o c a p e l L1BERALISME I DE LA INPUSTRIALITZACIÓ L'Edat Contemporánia va comentar amb la Re- volució Francesa, l'any 1789, i arriba fins ais nos- tres dies. Al final del segle XVIII, les noves idees de la IHustració van portar al liberalisme polític, és a dir, a un sistema de govern en el qual el poder ja no és absolut, sinó que está limitat per una Constitució que estableix els drets deis ciutadans. Al llarg del segle XIX es va produir un procés in- tens d'industrialització, en el qual una nova font d'energia, el vapor, és va aplicar a les máquines i ais nous mitjans de transport. La industrialització va comportar una gran trans- formació de la societat, basada en la consolidado de dues classes socials: la burgesia industrial i els obrers. ■ Fixa't en l'eix cronológic: - Quan es va iniciar l'Edat Contemporánia? Amb quin esdeveniment va comengar? - Quins grans canvis es van produir al llarg del se- ■ Mira la il-lustració: - Qué representa? Descriu com hi van vestits els ’ diferents personatges. A quines classes socials creus que pertanyen? gle XIX?
    • ECONOMIA SOCIETAT RÍSTEM A DE COVERN Segle XVIII Domini de ¡‘agricultura. Economia senyorial de tipus feudal. Poc comerc Societat estamentária. Noblesa i clero. Burgesia i camperols Absolutisme. El reí concentra tots els poders £ Edat Moderna Revolució Industrial i1789 Revolució Francesa Segíe XIX Sea 1® ij n r i ¡fmju XI' tetstde dasses. Biyrgesüañ dasse obrera UberalisffliiE'. D'msk Con jjp¡¡ 'ir!¡90' 0 £ pOOCfS. Edat
    • L'época de l'absolutisme i QUÉ ÉS L’ABSOLUTISME? En el segle XVII, els monarques europeus concentraven tots els poders: governaven, cobraven impostos, dirigien la política exterior i els exércite, feien les liéis i, a més, eren jutges suprems. La monarquía tenia un origen divi i el rei no responia dels seus actes davant de ningú. Era un monarca absolut. Lluís XIV de Franca va ser un model de monarca absolut. UNA NOVA DINASTIA A ESPANYA Caries II, com que es va morir sense descendencia en 1700, va deixar com a hereu dels seus regnes Felip^V, príncep francés de la dinastía deis Borho ijnét del rei LluísJQV, que tenia el suport de Franca i de Castella. Altres paisos europeus, que tenien por que el regnat d'un Borbó^reforgara el poder de Franca, s'estimaven més com a rei d'Espanya l'arxiduc Caries d'Austria, que tenia el suport de la Corona d'Aragó. Aquesta disputá per la corona espanyola va ser l'oíigen de la Guerra de Successió, que es va acabar el 1714 amb el reconeixement de Felip V com a rei d'Espanya. Retrat de Lluís XIV, rei de Franca. Per a interpretar_____________ ________________ 1• Quina dinastía va regnar a Espanya durant el se­ gle XVIII? Quins en van ser els reis? 2 . Gom va arribar a Espanya aquesta dinastía? D'on procedía? Reis de la dinastía dels Borbó del segle XVIII. Després de Felip V, van regnar. successivament els seus filis Ferran VI i Caries III, al qual va succeir el seu fill Caries IV. mantell reial ceptre flor de lis, emblema dels Borbó corona
    • L'ABSOLUTISME BORBÓNIC Felip V reorganitzá el sistema polític espanyol i va esta- blir una forma de govern absolutista. Primerament, va abolir la llengua, les liéis i les institu- cions-^própies dels regnes de la Corona d'Aragó (Áragó, Catalunya, Valencia i les Balears), que s'havien oposat al seu regnat. En canvi, el País Base i Navarra, que li havien donat su­ port en la Guerra de Successió, van conservar una part de les seues liéis tradicionals (furs). En segon lloc, ya unificar el sistema polític i va con­ centrar tot el poder a les seues mans, poder que exercia per mitjá dels seus ministres i funcionaris. El territori espanyol es va dividir en províncies, cadas- cuna de les quals era governada per un capitá general, nomenat peí rei. A la segona meitat del segle XVIII va regnar a Espanya el monarca.Caries III, que es va preocupar per la moder- nització i per l'augment de la riquesa del país. Per aixó va fomentar el desenvolupament de ragricultura, la indústria i el comerg. Per a contestar 1| Defineix l'absolutisme monárquic. 2 Qué va ser la Guerra de Successió? . Com es va acabar? 3 Explica com va organitzar Felip V el sistema polític espanyol. 4 De qué es va preocupar Caries III durant el seu regnat?
    • La IMustració i el liberalisme EL PÉNSAJMENT IL LUSTRAT I LIBERAL Durant el segle XVIII es va produir un canvi important de les idees filosófiques, económiques j politiques. Aqüestes noves idees van generar un gran moviment cultural que va rebre el nom d'IMustració. Els iHustrats defensaven la llibertat individual i consideraven que totes les persones naixe_n iguals i tenen els mateixos drets. Creien en el progrés de l'ésser huma i s'emparaven en la raó i en l'educació com a mitjans principáis per a poder aconseguir-ho. Els pensadors iHustrats van proposar una no­ va forma de govern, que va evolucionar, ja en el segle XIX, cap al liberalisme, basat en: • La sobirania nacional, segons la qual el po­ der emana dels ciutadans que tenen dret a ele­ gir els seus representante per mitjá del vot (eleccions). • La Constitució, una üei fonamental que re- coneix els drets i les llibertats dels ciutadans i limita el poder del rei. • La divisió de poders, amb el legislatiu (exercit peí Parlament, que elabora les liéis), l'executiu (que deixa-JÉgovern a mans del rei i dels seus ministres) i el judicial (que és responsabilitat deis tribunalsjndependents, que jutgen segons les liéis). ABSOLUTISME (CONCENTRACIÓ DE PODERS) Fa les liéis Fa complir HeaUIiX Julia segons les Deis LIBERALISME (DIVISIÓ DE PODERS) SOBIRANIA NACIONAL (dret a escollir els governants) PARLAMENT (vota una Consfitudó'/ qué limita el poder reial) REI/MINISTRES JUTGESI TRIBUNALS: les liéis v. (legislatiu) Fan complir ; les liéis (executiu) Jútaen segónSJ les lleis^U (¡udicial) 1. Quines característiques té l'absolutis­ me? Com s'organitza el poder en el li­ beralisme? 2. Quin és l'origen del poder en Pabsolu- tisme? I en el liberalisme? 3. Qué és una Constitució? Les revolucions liberáis L'any 17-89 va esclatar a Franga una revolució que va acabar amb l'absolutisme i va ajudar a difondre el liberalisme arreu d'Europa. Va ser la Revolució Francesa, que va marcar el comenga- ment de l'Edat Contemporánia. La burgesia del segle XIX no acceptava que tot el poder estiguera a mans de l'aristocrácia i de la monarquía absoluta. Per aixó va defensar les no­ ves idees proposades peí liberalisme. Aixó va originar les revolucions liberáis, que van aconseguir posar fi a l'absolutisme monár- quic i transformar les formes de govern d'acord amb els principis del liberalisme. Plantado d'un arbre en 1790, símbol de la llibertat ássolida amb la Revolució Francesa.
    • DECLARACIÓ DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÁ (1789) La Declaracip Universal de Drets de I'Home i del Ciutadá ha servit de model per a moltes constitucions deis segles XIX i XX: Alt* j§ Els homes naixen lliures i iguals en drets (...). Art. 2. (...) Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressió. Art. 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació (...). Art. 4. La llibertat consisteix en poder fer tot alió que no perjudique un tercer (...). Art. 6. (...) La llei ha de ser la mateixa per a tothom, tant si protegeix com si castiga (...). Art. 10. Ningú no ha de ser molestat per les seues opinions, fins i tot religioses, mentre la seua manifestació no altere l'ordre públic (...). Art. 11. La lliure comunicado de pensaments i d'opinions és un deis drets més preuats de l'home (...). Acta aprovada a Franga per l'Assemblea Constituent el 26 d'agost de 1789. 1. Quins drets deis ciutadans es recullen en els articles de la Declaració? 2. Qué entens per drets humans? Quan es van reconéixer per primera vegada? Q Creus que hui dia els drets humans es res­ pecten arreu del món? Raona la teua res- posta. El Parlament és una institució elegida pels ciutadans a fi de limitar el poder del monarca. Aquesta escena representa el Parlament anglés, un deis primers que va existir, celebrant sessió parlamentaria en el segle XVIII. Per a contestar 1 Qué va ser la ll-lustració? 2 Quines noves idees van defensar els iMustrats en el segle XVIII? Q Quin esdeveniment va significar el co- mengament de l'Edat Contemporánia? 4 Per qué creus que va ser tan important la Revolució Francesa? Qué van ser les revolucions liberáis del segle XIX? president de la Cambra díputats
    • ÜLa Revolució Industrial El gran desenvolupament de l'agricultura i de la indús- tria que es va produir entre els segles XVIII i XIX és cone- gut com a revolució agrícola i industrial. LA MILLORA DELS SISTEMES DE CULTIU Durant el segle XVIII es van introduir noves técniques de cultiu i noves máquines que van facilitar les tasques agrícoles. Un deis canvis fonamentals per a l’agricultura va ser reliminació del guaret i l'ús de la rotació de cultius amb plantes farratgeres. També va ser molt important la intro- ducció de nous cultius arribats d1América: la dacsa i la creilla. A més, la difusió de noves máquines de llaurar, sem­ brar, segar i trillar va permetre un gran estalvi de má d'obra i l'augment de la producció agrícola. La in d u strialitza ció La industrialització consisteix en la producció de béns a gran escala per mitjá de la utilització de máquines mogu- des per fonts d'energia noves. Aquest procés es va poder dur a terme grácies a la in- venció, a mitjan segle XVIII, de la máquina de vapor, que va permetre moure altres máquines a partir de l’apro- fitament de l'energia del vapor d'aigua. La invenció de máquines noves que utilitzaven el vapor, i l'aparició de grans fábriques van comportar l’augment de la producció i el descens deis preus deis productes. NOUS TRANSPORTS I FONTS D'ENERGIA La máquina de vapor també es va aplicar ais transports. El ferrocarril i el vaixell de vapor eren molt més rápids, tenien més capacitat i resultaven més barats que els siste­ mes de transport anteriors; a més, van augmentar la segu- retat deis viatges. Per a moure les máquines i els mitjans de transport es va utilitzar com a combustible el carbó. Durant la segona meitat del segle XIX es va trobar una altra font d'energia Elsva¡xe|bdevapor_construItsambferro, més neta i barata: l’electricitat. podien travessar l'Atlántic en 15 dies. mina de carbó m o lí d'aigua ^ sembradora arada
    • LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA I INDUSTRIAL indústria granja horts magatzems vagons de passatgers carro tirat per animals carbó trilladora pastura cultius locomotora molí de vent máquina de vapor ciutat industria Peí* a observar 1. Quins elements del dibuix mostren les noves técniques de cultiu i les noves máquines agrícoles? 2. Quins altres elements es relacionen amb el procés d'industrialització? @ Quina font d'energia usen algunes má­ quines agrícoles, les indústries i el fer­ rocarril? Com ho has reconegut? 4. Explica com eren els primers ferrocarrils. Quins mitjans de transport s'utilitzaven anteriorment? Per a contestar 1 Qué va ser l'anomenada revolució agrícola i industrial? ^ 2 Quins canvis fonamentals van permetre la millora dels sistemes de cultiu? 3 Qué és la máquina de vapor? Per qué po- dem dir que va obrir el camí al procés d'in­ dustrialització? 4 A quins nous mitjans de transport es va aplicar la máquina de vapor? 5 Quina nova font d'energia es va utilitzar en la segona meitat del segle XIX?
    • C ap italism e i burgesia industrial EL CAPITALISME Per a construir una fábrica, comprar maquinária o adquirir matéries prime- res calia invertir una gran quantitat de diners (capital). Per aixó, aquest nou sistema económic és anomenat capitalisme. El capitalisme es fonamenta §n la propietat privada deis instruments de producció (fábriques, máquines, merca- deries...) i l'objectiu principal que té és la consecució del máximbenefici enles empreses. L'economia capitalista es basa en la iniciativa individual de les persones i considera que l'Estat no ha d'intervenir en els afers económics. En la nova societat industrial i capita­ lista van agafar una gran importáncia dues classes socials: la burgesia indus­ trial i els obrers. LA BURGESIA INDUSTRIAL Laburgesia industrial era formada per totes aquelles persones que tenien els diners suficients per a invertir en la creació de noves indústries, en els mit- jans de transport o en les activitats co­ merciáis. Amb l'ascens social de la burgesia es van imposar una serie de valors nous, com ara l'esforg, el treball, l'éxit en els negocis, etc. També es van establir formes noves de vestir i d'oci. Els cafés, els teatres i sobretot Topera es van convertir en els llocs d'oci predilectes d'aquesta nova burgesia. El gust burgés per l'ostentació de la riquesa es mostrava portant vestits molt luxosos, vivint en grans pisos o cases i promovent la celebració de festes i de recepcions. El desenvolupament del capitalisme va comportar Pexpansió deis bañes, que subministraven capital a les empreses. Una vetlada de la burgesia del segle XIX, en la qual es mostra el gust per les grans mansions amb servei doméstic i l'ostentació en la manera de vestir. camisa amb gorgera levita, jaqué o frac pantalons lligats amb llagos Indumentaria d'un burgés del comengament del segle XIX.
    • tapir» dormitori per al server dormitan principal menjador cuma Per a observar 1. La burgesia acostumava a viure en pisos grans o cases espaioses amb moltes co- moditats: De quantes plantes consta l'habitatge del dibuix? Quantes habita- cions té? Quina utilitat es donava a les diverses dependéncies? 2. Descriu el mobiliari. És luxós? 3. Creus que hi havia servei doméstic? Per qué? Per a contestar 1 Qué és el capitalisme? D'on prové aquest concepte? Explica'n les característiques. 2 Quines dues classes socials es van consoli­ dar amb la industrialització? 3 Qui constituía la burgesia? 4 Quins valors i gustos va promoure la burge­ sia industrial? ^ Fixa-t'hi i descriu la indumentaria d'un bur­ gés del comengament del segle XIX.
    • E ls obrers LES CONDICIONS DE TREBALL Els obrers eren les persones que treballaven en les fabriques a canvi d'un salari. Tenien unes condicions laborals molt precáries. L'ambient en les fabriques resultava poc saluda­ ble i la jornada de treball era molt llarga (més de dotze hores diáries). Els obrers tenien salaris molt baixos i deixaven de percebre'ls si estaven malalts. Per poder man- tenir la familia, les dones i els xiquets també treballaven en les fabriques, per un salari molt inferior al dels homes. Els xiquets i les xiquetes comengaven a treba­ llar al voltant dels deu anys i no podien anar a l'escola. Per aixó pocs sabien llegir i escriure. ELS BAftRIS OBRERS La majoria dels obrers eren llauradors que ha- vien emigrat cap a les ciutats buscant un treball en les noves fabriques. Aquests treballadors es van instal-lar en barris obrers que no tenien electricitat ni aigua corrent ni clavegueram. Els carrers eren estrets i bruts, i no estaven asfaltats. Els habitatges eren humits i tenien poca ven- tilació. Sovint, unes quantes famílies compartien una mateixa casa i s'amuntonaven en un espai molt reduit. L'alimentació dels obrers resultava escassa i poc variada (pa, llegums, cereals, abadejo i rara- ment carn). Com a conseqüencia d'aixó, les ma- lalties eren freqüents i causaven una mortalitat molt alta entre els obrers. LES ORGANITZACIONS OBRERES Per miHorar les condicions de treball i de vida, els obrers van crear sindicats. Aqüestes organitzacions obreres reclamaven augments de salari, la disminució de les hores de treball, la reglamentació del treball infantil i altres millores socials. * Per a pensar Q Fixa't en la primera ¡(«lustrado i descriu la indumentaria obrera. 2 . Ara fixa't en la segona: jS lP e r qué era freqüent que les dones treballaren en les fabriques? - Les dones cobraven el mateix salari que els homes? Treballadores en l'interior d'una fábrica de cal^at espanyola l'any 1874. pantalons llargs Un obrer amb la indumentaria característica. mocador al coll
    • terrat comuna cuina económica ciris per a fer llum carbó pati interior saleta d'estarmenjador HABITATGE OBRER PER A UNES QUANTES FAMÍUES dormitori principal altres dormitoris gábies per a animais Per a observar 1# Descriu l'habitatge obrer per a unes quantes famílies: Quantes habitacions té? Com és la comuna? Com són els dor- mitoris? Com és la cuina? 2* Descriu el mobiliari de la casa. 3* Explica com s'il-luminaven i es calfaven les habitacions. Q Compara aquest habitatge obrer amb la casa burgesa que has vist a l'apartat an­ terior. Per a contestar 1 Explica quines condicions de treball tenien els obrers durant el comengament de la in- 14.1 dustrialització. 2 D'on venien la majoria deis obrers que tre- ballaven en les fabriques? 3 Qué feien les dones i els xiquets deis obrers? 4 Com eren els barris obrers? Com s'alimenta- ven els obrers? 5 Qué són els sindicáis? Per qué van sorgir? Qué redamaven?
    • 6. La ciutat industrial CREIXEMENT d em o g r á fic I ÉXODE RURAL L'augment de la producció agrícola va perme­ tre que hi haguera una alimentado millor de la població i, per tant,' la desaparició progressiva de les grans epidémies. D'aquesta manera, va disminuir la mortalitat i durant els segles XVIU i XIX la població europea va créixer notablement. L'augment demográfic va contribuir al procés de la Revolució Industrial. Va significar l'aparició de ma d'obra abundant per a la indústria i va permetre una demanda més gran de tota mena de productes. A més, la mecanització de les tasques agrícoles va fer que molts llauradors es quedaren sense faena i emigraren a les ciutats per treballar en les noves indústries. Aquest procés d'emigració del camp cap a la ciutat és conegut com a éxode rural. EL GRAN CREIXEMENT DE LES CIUTATS Com a conseqüencia de Tambada de grans quantitats d'immigrants, les ciutats van créixer molt, i en moltes es van haver d'enderrocar les. muralles medievals per construir-hi barris nous (eixamples). Aquests eixamples es van dotar de noves infra- estruqtures, com clavegueram, il-luminació i nous mitjans de transport (el tramvia i, més endavant, el metro). També es van obrir avingudes ampies i es van edificar viHes amb jardins i luxoses cases de pi­ sos habitades per la burgesia. D’aquesta manera, la burgesia es va traslladar a aquests nous barris, que eren molt més higié- nics i espaiosos. Ais afores de les ciutats es van construir suburbis industriáis, on se situaven les fabri­ ques i on s'edificaven habitatges per ais obrers que arribaven a les ciutats buscant treball. Carrer de l'eixample de Barcelona en la segona meitat del segle XIX. Els primers gratacels es van construir ais Estats Units al final del segle XIX.
    • __ * barrí industrial vaixell de vaporcentre urbá . rjy.fr habitatges j0 burgesos ximenera per on ix el fum de la combustió del carbó indústria barcassa per al transport de mercaderies maquina de vapor canal i filadores [ carbó ferrocarril locomotora el moviment generat per la máquina de vapor es transmet a través d'aquestes corretges habitatge obrertelers LA CIUTAT INDUSTRIAL Per a observar Per a contestar le Descriu l'estructura de la ciutat industrial. Per qué hi ha tantes ximeneres? 2. Fixa't en la fábrica del primer pía. Quines máqui­ nes hi ha? Quin tipus d'indústria és? O Explica, a partir del dibuix, com funcionava una máquina de vapor. 4. Quins són els mitjans de transport que pots iden­ tificar al dibuix? 1 Quines causes van afavorir el creixe- ment de la població? 2 Qué és l'éxode rural? Com va afectar el procés d'industrialització? 3 Com eren els barris nous (eixanples}? Qui hi vivia? 4 Qué eren els suburbts indusUriaite" Qiim se situaven? corretja de transmissió
    • L'Espanya del segle XIX LA IMPLANTACIÓ DEL LIBERALISME El primer intent d'implantar a Espanya un siste­ ma polític liberal es va produir durant la Guerra de la Independéncia (anomenada Guerra del Francés a Catalunya) contra la invasió de les tro- pes de Napoleó Bonaparte (1808-1814). En la ciutat de Cadis es van reunir unes Corts elegides pels espanyols, que van .votar la primera Constitució espanyola el 1812. Pero el regnat de Ferran VII (1814-1833) va significar la tornada de l'absolutisme i l'abolició de les Corts i de la Constitució. Durant el regnat d'Isabel II, Espanya es va convertir definitivament en una monarquía parlamentaria. La Constitució del 1837 va esta- blir la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuáis deis .ciutadans. La Constitució que va durar més de tot el reg­ nat d'Isabel II va ser la del 1845, que donava am­ plíes atribucions al monarca. La democratització del sistema polític espanyol va fer un pas endavant durant el Sexenni Demo- crátic (1868-1874), quan es va establir per prime­ ra vegada el sufragi universal masculí i es procla^ ma la Primera República. En l'últim quart del segle XIX, la restauració de la monarquía en la persona d'Alfons XII va inaugurar una nova etapa de monarquía parla­ mentaria i constitucional. Isabel II jura la Constitució del 1845 davant del Senat. Després de la mort de Ferran VII, els reis d'Espanya van teñir els poders limitats per la Constitució. i ELS MONARQUES ESPANYOLS DEL SEGLE XIX Amadeu IIsabel II Alfons XIIFerran VII I ISABEL II m alfo n s xii MONARQUIA CONSTITUCIONAL D ^ ™ r > c MONARQUIA CONSTITUCIONAL I 1812. 1 • 1837 1845 1869 1876 |Constitució de Cadis |Constitució Constitució |Constitució Constitució
    • LA POBLACIÓ ESPANYOLA Durant el segle XIX, la població espanyola va créixer de manera notable: va passar d'11,5 a 18,5 milions d'habitants. Tot i així, aquest augment va ser més petit que en altres paisos europeus, on la mortalitat va dis­ minuir més de pressa que a Espanya. EVOLUCIO DE LA POBLACIO ESPANYOLA EL LENT PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ *Engeneral, la revolució agrícola i industrial a Espanya va patir un retard notable respecte dels paisos més industrialitzats d'Europa. La modernització de l'agriculturá va ser lenta i escassa. La mecanització s'imposá tardanament i molts agricultors que no tenien terres van que­ dar en el camp treballant com a jornalers, amb sous molt baixos. Com a conseqüencia d'aixó, durant el segle XIX la major part d'Espanya continuava sent eminent- ment agrícola. Només dues regions van comentar un procés d'industrialització: Catalunya (indústria textil) i el País Base (indústria siderúrgica). La societat estamental es va anar transformant de mica en mica, pero la poca industrialització del país va comportar un desenvolupament insuficient de la burgesia industrial i dels obrers. Obrers espanyols treballen en un forn de vidre al final del segle XIX. . Per a interpretar______________________iMiií — Mí « o n M i ■ ■ u . . .-ammmmmmsai I . Fixa't en l'eix cronológic i indica quins' monarques van regnar a Espanya du­ rant el segle XIX. Quins van ser constitu- cionaíistes? 2» Quan es va crear a Espanya la primera monarquía constitucional? I la Primera República? 3 . Quantes constitucions es van promulgar a Espanya en el segle XIX? Quina va es- tablir per primera vegada el sufragi uni­ versal masculí? Per a contestar 1 Fixa't en el gráfic d'aquesta página i explica l'evolució de la població espanyola durant el segle XIX. B Explica per qué, durant tot el segle XIX, Es­ panya va continuar sent un país eminent- ment agrícola. 3 Quin tipus d'indústria es va desenvolupar a Catalunya? I al'País Base? 4 Com va evolucionar l'antiga societat esta­ mental durant la industrialització? milionsd'habitants 20 18 16 14 12 10 8 6" 4 4 2 ! 'O4—//---r— 1797 1860 I I I TTt- 1887 1897 1900 1910
    • L'art del segle XIX PINTURA: GOYA, TESTIMONI D'UNA ÉPOCA El pintor aragonés Francisco de Go- ya és una de les máximes figures de la pintura espanyola. Va viure entre dues époques, la de les monarquies absolutes i la de les revolucions liberáis. Com a pintor de Caries III i Caries IV va retratar l'ambient cortesá i aristocrá- tic amb un gran sentit crític (La familia de Caries IV). Les seues primeres obres representa- ven escenes populars de caire festiu ple- nes de vitalitat i d'optimisme {La prade­ ría de Sant Isidre, La verema). En els últims anys, la seua malaltia (la sordesa) i la Guerra de la Indepen­ dencia van transformar la seua pintura, que se centrá en els horrors de la guer­ ra i el sofriment del poblé (Els afusella- ments de la Moncloa, lespintares ne- gres...). La verema, de Goya. En aquesta obra de ia primera etapa, Pautor mostra un món amable i tranquil. ESCULTURA 148 María Benlliure El marqués de Santa Cruz, 1891. Aquesta obra mostra la perfecció de la técnica de l'escultor. L'Ángel caigut, escultura de Ricardo Bellver, situada al pare d'EI Retiro de Madrid. El jove amb ales simbolitza la caiguda del diable. En aquesta época, moltes escultures van adquirir un carácter públic i els carrers, les places i els jardins de les ciutats s'ompliren d’obres. Entre els escultors destaquen el cordovés José Álvarez Cu­ bero (Defensa de Saragossa), el madrileny Ricardo Bell­ ver (Angel caigut) i el valen- ciá Mariá Benlliure (Monu- ment a la poma).
    • Ar q u itectu r a Per a contestar Durant el segle XIX es va imposar 1'arquitectura del ferro. El ferro simbolitzava la nova era industrial i el seu ús en fábriques, es- tacions i mercats va permetre que els edificis assoliren una altura i una lluminositat fins aleshores desconegudes. La Torre Eiffél, a París, n'és la construcció més emblemática. EL MODERNISME Al final del segle XIX va sorgir un moviment artístic a Europa: el Modernisme. L'art modernista va teñir la máxima expressió en l'arquitectura, pero també va integrar les arts plástiques Qa pintura i l'escultura) i les arts decoratives (l'orfebreria, l'ebenisteria, els vitralls...). El Modernisme s'inspira en les formes i els colors de la naturale- sa. Es caracteritza per la profusió de materials utilitzats (fusta, fer­ ro forjat, vidre, cerámica...) i per l'exuberáncia de les formes. 4 Quines dues etapes es dis- tingeixen en l'obra de Go- ya? Quins trets caracterit- zen cadascuna? Com són les escultures del segle XIX? Quins escultors en destaquen? Qué és l'arquitectura del ferro? Quina n'és la cons­ trucció més emblemática? Digues les característiques principáis del Modernisme i els materials que utilitza. En quins elements s'inspira el Modernisme? El Capricho i detall de l'ornament d'una de les torres de la Sagrada Familia de Barcelona. 1• Descriu El Capricho de Gaudí. Fixa't en l’ús de la cerámica i la riquesa cromática que proporciona. Qué t'evoca aquest edifici? 2. Fixa't en el detall ornamental de la Sagra­ da Familia. En qué s'inspira Gaudí? Quin material hi utilitza? A Espanya, el gran protagonista del Modernisme va ser Antóni Gaudí. Tot i que una bona part de la seua obra la va fer al comencament del se­ gle XX (Casa Batlló, Casa Milá, Sagra­ da Familia...), I'originalitat de Gaudí ja queda reflectida en obres anteriors dels anys 1880 i 1890. Entre aqüestes destaquen El Ca­ pricho, a Comilles (Cantabria), el Pa- lau Episcopal d'As- torga i la Casa de los Botines, a Lleó.
    • Mapa conceptual Durant elsseglesXVIII iXIX f ------------- la forma de govern basada en amb I liberalisme l — revolució agrícola i estimula Revolució Industrial 7 i comporta consolidació burgesia noves indústries mecanitzades nous mitjans de transport l'aparició obrers i producció . 4- creixement industrial de més aliments de la població S, 1 1 1 1 noves fonts d'energia creixement de les ciutats com com ferrocarril vaixell de vapor carbó electricitat Completa un resum • Durant els segles XVIII i XIX es van produir grans canvis en i a ........, basa­ da en el ........... • La revolució agrícola va permetre . I'augment de la producció d '........, la qual cosa estimula el creixement de l a ........... • La Revolució Industrial va comportar el sorgiment d e ........, ........., .......... i també e l........... • Durant el procés d'industrialització van agafar una gran importancia dues noves classes socials: l a ........ i e ls ........... % la societat hi va haver grans canvis en l'economia amb la amb
    • Aprén a... Identificar una ciutat industrial del segle XIX mmm Procedim ent Aquest dibuix mostra una ciutat i una industria del segle XIX. Fixa-t'hi atentament i contesta les preguntes: 1. Primer fixa't en el funcionament de la fábrica: m Qué es produeix en aquesta fábrica? Quins tipus de máquines hi pots identificar? - Com es genera Penergia necessária per a moure les máquines? Com es transmet el moviment? m S Per qué sempre hi havia una ximenera en les fábriques? ji'W Explica les diferéncies entre Pelaboració de productes abans de la Revolució Industrial (artesanía) i la fabricació de béns a gran escala en les indústries del segle XIX. 2. Ara analitza els altres elements que formen la ciutat: ^^'*Per qué creus que sempre hi havia una font a la plaga? - Quins mitjans de transport hi pots veure? Com funcionen? - Hi pots distingir l'habitatge del propietari de la fábrica? 3. Finalment, fixa't en els personatges: >** Descriu qué fan els diferents habitants de la ciutat que hi ha a la ¡Ilustrado. Quins grups socials representen?
    • Practica competéncies básiques O Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes al quadern: - Qué és una monarquía absoluta? I una monarquía parlamentaria? - Explica qué va comportar la revolució agrícola i industrial. - Descriu les característiques principáis de la burgesia i de la classe obrera. H Llig atentament aquest text i contesta les preguntes: Cap home no ha rebut'de la natura el dret de governar sobre els altres. La llibertat és un regal del cel i cada individu de la mateixa espécie té el dret de gaudír-ne de la mateixa manera que gaudeix de la raó. Denis Diderot (article sobre el poder polític). - Qué critica aquest text? *- De quins dos grans drets han de poder gaudir tots els homes segons Diderot? - ^Quina facultat humana justifica aquesta exigéncia? 3 Una de les técniques agrícoles que es van implantar durant els segles XVIII i XIX va ser la rotació de cultius. Fixa't atentament en els dibuixos i contesta aqüestes preguntes: - En qué consistía la rotació de cultius? - Compara aquest dibuix amb el de la técnica del guaret de la página 122. Qui­ nes diferéncies hi veus? - Explica els avantatges que presenta el sistema de rotació de cultius sobre el sis­ tema de guaret. TÉCNICA DE ROTACIÓ DE CULTIUS Diderot fou un illustrat del segle XVIII que va defensar el liberalisme. Els cultius es desplacen de parcel-la cada any, i d'aquesta manera es permet la recuperado del sol sense deixar de conrear-lo.
    • 4 Completa la pirámide de la societat industrial i després contesta la pregunta al quadern: - Sitúa i e^criu ais requadres corresponents el nom deis diversos grups que for­ maven la societat industrial: obrers industriáis grans capitalistes, industriáis i banquers llauradors i jornalers artesans i assalariats funcionaris i professionals Éscriu al lloc corresponent el nom de les classes socials en qué es dividien aquests grupsL petita i mitjana burgesia classes populars comerciants % % t i alta burgesia A quines activitats es dedicava cadas- cun deis grups socials? Copia un quadre com aquest al quadern. Escriu-hi aquests conceptes relacio- nats amb els difereríts tipus de monarquía: Sobirania nacional Concentració de poders Divisió de poders. Constitució Origen diví del poder Els ciutadans elegeixen un Parlament No es reconeixen els drets humans Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadá Monarquía absoluta Monarquía parlamentaria ^ Afig aqüestes paraules al teu diccionari digital: absolutisme Xllustració industrialització burgesia obrer
    • EUROPA I EL MÓN ESPANYA EL$E6LE XX I EL MÓN ACTUAL La forma de vida de l'ésser huma ha canviat més des del segle XX que al llarg d'uns quants segles precedents. La població i l'economia mundials han experi­ mental un gran creixement i els avanzos cientí- fics i tecnologics han permés millorar el nivell de vida de les persones. Pero, malgrat aixó, el món ha conegut també grans enfrontaments béWics i ha desenvolupat l'armament més mortífer de tota la historia. A més, encara persisteixen grans desigualtats económiques entre els paisos: els paisos rics gau- deixen de benestar i riquesa, mentre que en els pal- sos pobres els manquen molts deis productes de pri­ mera necessitat. D'altra banda, el progrés industrial ha generat greus problemes mediambientals. ■ Fixa't en l'eix cronológic: - Quines dues grans guerres mundials va viure el segle XX? Quin nom donem al període entre les dues guerres? - Amb quin esdeveniment va acabar la Segona Guerra Mundial? - Quin període en les relacions internacionals va comentar després de la Segona Guerra Mundial? - Quines van ser les grans etapes de la historia d'Espanya en el segle XX? 1910
    • limó Europea ACTUALITAT D I C T A D U R A F R A N Q U I S T A 1939 1936 Fi de la Guerra Civil 1986 1975 1977 Entrada a la CEE O Insurrecció militar Mort de Franco Eleccions democrátiques
    • E ls conflictes del segle X X I del segle XXI LES DUES £¡UERRES MUNDIALS El segle XX va conéixer dues grans guerres que van impactar el món i que van teñir unes característiques desconegudes fins aleshores: • Van implicar diversos continents: Europa, América, Asia i Africa. • S’hi van utilitzar noves armes amb una capaci- tat destructiva molt més gran que les anteriors. •”El nombre de baixes civils va ser molt elevat. En la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es van utilitzar armes noves, com tañes, avions i gasos. Com a conseqüéncia de la guerra van mo­ rir 10 milions de persones i van quedar devastats extensos territoris europeus. En la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es van produir bombardejos massius contra les ciu­ tats i es van llangar dues bombes atómiques so­ bre el Japó (Hiroshima i Nagasaki). Hi va haver 50 milions de morts. A més, moltes-persones es van quedar sense casa i sense faena. Acabada la guerra, es van descobrir fets terri­ bles, com els camps d'extermini on els nazis ha- víen matat milions de jueus. ELS CONFLICTES ACTUALS Actualment hi continua havent un gran nom- • bre de guerres, que afecten algunes de les zones més pobres del planeta. Milers de persones patei- xen les conseqüéncies terribles deis conflictes bél*lics: destrucció, fam, mort, etc. En molts paisos la violencia s'ha convertit en un fet quotidiá, i les persecucions i massacres so­ bre la població civil han comportat l'éxode de mi­ lers de refugiats. Per a interpretar 1. Quants morts per conflictes béllics hi va haver entre els anys 2000 i 2005? 2 . En quin continent hi va haver més morts com a conseqüéncia de les guerres? L'ONU I ELS DRETS HUMANS BAIXES EN CONFLICTES BÉL LICS (2000-2005) L'impacte causat per la Segona Guerra Mundial va impulsar la fundado, l'any 1945, de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), els objectius de la qual són el manteniment de la pau i la cooperado entre pa'ísos. El 1948, l'ONU va elaborar la Declaració Universal deis Drets Humans. Consta de 30 articles que recu- IIen els drets fona- mentals que té tothom, sense distinció de raga, color, sexe, religió o Mengua. En la fundado de l'ONU van participar 46 estats de tot el món. Actualment, 192 paísos en són membres de pie dret.
    • Per a observar Per a contestar 1. Descriu Pescena i els efectes del bom- bardeig sobre la ciutat. 2. Quina funció tenen els focus que iMu- minen el cel? 3* On es refugia la població civil? Per qué? Com creus que repercuteix la guerra en sa vida? 1 Quines noves característiques van teñir les guerres del segle XX? 2 Entre quins anys van transcórrer les dues grans guerres mundials que hi va haver al llarg del segle XX? 3 Qué és l'ONU? Quan es va crear? Quins en són els objectius? Qué va elaborar aquesta organització l'any 1948?
    • Espariya durant el segle XX Al llarg del-tsegle XX, Espanya va patir una guerra civil terrible i una dictadura militar de quasi quaranta anys. LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA L'any 1931, després del triomf en les eleccions municipals deis republicans, es vá proclamar a Espanya la Segona República. El rei Alfons XIII va abandonar el país i es va abolir la institució de la monarquía. Pero l'any 1936 es va produir un algament mili­ tar contra la República, que va conduir a la Guerra Civil. Espanya va quedar dividida en dues zones: la que donava suport ais militars in- surrectes i la que es va mantenir al costat de la legalitat democrática, la República. Durant la guerra, la població civil va patir grans penúries. Milers de persones van morir com a conseqüéncia deis combats, els bombarde- jós i la fam. Després de tres anys d'enfrontaments cruents, la República va ser derrotada l'abril de 1939. LA DICTADURA FRANQUISTA Els vencedors de la Guerra Civil van imposar una dictadura (1939-1975). El general Francisco Franco va concentrar tots els poders en la seua persona i es va atorgar el títol de caudillo. Durant aquest període, Espanya va deixar de ser un país democrátic. Les Corts van ser clausu- rades i es van prohibir els partits polítics i els sindicats, amb l'excepció d'un partit únic, del qual Franco era el máxim dirigent, la Falange Española, i del sindicat del govern. No hi havia una constitució que garantira els drets deis espanyols i tampoc no se celebraven eleccions per a elegir els governants. A més, les persones que es van oposar al fran- quisme van ser perseguides i empresonades, i mol- tes van haver d'exiliar-se fora d’Espanya o lluitar en la clandestinitat. B U La Puerta del Sol de Madrid després del triomf deis republicans en les eleccions de 1931. Durant la dictadura franquista, en la década de 1960, es van vendre moits cotxes "600" de la marca SEAT.
    • LA tr a n sic ió a la d em o c r a c ia Després deja mort de Franco, en 1975, Joan Caries I va ser nomenat rei d'Espanya i es va ini­ ciar un procés de transició cap a la democracia. Els partits polítics i els sindicats van ser lega- litzats, es va amnistiar els presos polítics i es va permetre el retorn deis exiliats. El juny de 1977, es van celebrar les primeres eleccions demo- crátiques després deis anys de dictadura. El procés de transició va acabar amb l'aprova- ció, l'any 1978, d'una Constitució democrática, que estableix que Espanya és una monarquía parlamentária i declara que la sobirania resi- deix en el poblé. Durant la transido, el poblé espanyol va recuperar la seua sobirania després de quasi quaranta anys de dictadura militar. Amb aquest quadre, anomenat Guernica, Picasso va voler denunciar el bombardeig brutal de la ciutat de Gernika el 1937 per l'aviació alemanya, que donava suport al bándol franquista. Per a observar í . Descriu l'obra. Quina impressió produeix? 2. Localitza aquests personatges: dona que trau el cap per la finestra, cavall agonitzant, dona amb un fill en bracos, pardal, toro i dona en un incendi. 3. Quins recursos utilitza el pintor per a mostrar el dolor i el sofriment? Per a contestar 1 Quan es va iniciar la Segona República? 2 Qué va ser la Guerra Civil espanyola? Qui va enfrontar? 3 En qué va consistir la dictadura franquista? H Explica en qué es diferencia una dictadura d'una democracia. 5 Com va ser la transició democrática?
    • Espanya» un país democrátic La Constitució espan yo la LaConstitució va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. S'hi reconeix que la sobirania resideix en el poblé i, per aixó, tots els ciutadans i ciutadanes espanyols més grans de 18 anys tenen dret a votar i a elegir els seus representáis. A més, la Constitució garanteix els drets i les lliber- tats fonamentals i la igualtat davant de la llei de tots els espanyols. LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT La Constitució estableix les institucions de l'Estat: • El rei és el cap de l'Estat espanyol. És un cárrec vitalici i hereditari. Les seues funcions són representar Espanya i ajudar al ñmcionament dels altres órgans i poders de l'Estat. • Les Corts Generáis és el nom que rep el Parlament es­ panyol, que esta format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Exerceixen el poder legislatiu. Els diputats i els senadors són elegits en les eleccions generáis que se celebren cada quatre anys. Les seues funcions principáis són elaborar i aprovar les liéis, con­ trolar l'activitat del Govern i aprovar els pressupostos de l'Estat. • El Govern és l'encarregat de fer complir les liéis i de governar. Exerceix el poder executiu. El president del Govern és el líder del partit polític mes votat. Es elegit peí Congrés dels Diputats a proposta del rei. S'encarrega de designar i coordinar els ministres que formen el Govern. • Els jutges i els tribunals dejusticia tenen la funció d'assegurar que les persones i les institucions obeeixen i compleixen les liéis. Exerceixen el poder judicial. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES La Constitució reconeix a les regionst a les nacionalitats que integren Espanya el dret a l'autonomia, és a dir, a te­ ñir un govern, unes institucions i un estatut d'autonomia, que és la llei básica que regula les competéncies de la co­ munitat. Espanya consta de désset comunitats autónomes i de les ciutats autónomes de Ceuta i Melilla. El rei Joan Caries I és el cap de l'Estat i espanyol. Els seus poders~els estableix la Constitució, i no pot promulgar liéis, ni governar, ni jutjar. Al Congrés, els diputats están representats proporcionalment al nombre de vots obtinguts peí seu partit en les eleccions generáis.
    • INSTITUCIONS DE L'ESTAT ESPANYOL ■ O . CAP DE L'ESTAT representa l'Estat, pero no govema CONGRES DELS DIPUTATS SENAT MES GRANS DE 18 ANYS LA CORONA t&gg? jÜB? i L elegeixen 1 MINISTRES ESPANYOLES 1ESPANYOLS PRESIDENT M M á L PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODFR iiiniriAi elabora les liéis governa 1 jutja 1 GOVERN I CORTS GENERALS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA elegeixen TRIBUNAL SUPREM — CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL LES COMUNITATS AUTONOMES ESPANYOLES 1. Quines són les institucions que hi ha a l'Estat espanyol? Quin poder exerceix cadascuna? 2. Com i qui ele- geix els poders legislatiu i exe- cutiu? 3. Qui exerceix el poderjudicial? Per a contestar 1 Quan es va aprovar la Constitució espanyo- la? Quins drets reconeix ais ciutadans i ciu- tadanes espanyols? 2 Qué és l'Estat de les Autonomies? O Per qué creus que diem que Espanya viu en democracia? 4 Quines són les désset comunitats autono- mes d'Espanya?
    • ElLa Unió Europea GUIÉ ÉS LA.UNIÓ EUROPEA? El 1957 es va crear la Comunitat Económica Europea (CEE), que ha anat incrementant el nombre dels estats que en són membres fins a arribar ais vint-i-set actuals. El 1992 va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). La Unió Europea pretén crear un espai comú europeu que fomente el desenvolupament económic i social dels es­ tats membres i protegisca els drets de tots els seus ciuta­ dans i ciutadanes. La Unió Europea compta amb les quatre grans institu­ cions següents: • El Parlament Europeu está format pels representants dels paisos membres (eurodiputats). S'encarrega d'elabo- rar les liéis europees. • La Comissió Europea está composta peí president i els comissaris i comissáries. S'encarrega de temes con- crets: medi ambient, educació, etc. • El Consell Europeu reuneix els presidents i els minis­ tres dels paisos membres. S'encarrega d'orientar la polí­ tica europea. • El Tribunal de Justicia té com a fonció garantir el compliment de les liéis. ESPANYA A LA UNIÓ EUROPEA Espanya va entrar a formar part de la CEE l'l de gener del 1986. Des de llavors, l'economia i el desenvolupament social espanyol han estat estretament vinculats a Europa. Espanya és un dels paisos més poblats del sud d'Europa i coHabora en tots els projectes de la Unió. Ser ciutadá eu­ ropeu comporta formar part d'un projecte comú basat en la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. La bandera de la Unió Europea es compon . d'un cercle, sobre un fons blau, format per dotze estrelles que simbolitzen la unitat dels paisos. El 9 de maig se celebra el Dia d'Europa. L'anvers és igual en tots els paisos. Al revers de la moneda cada país ha gravat un motiu de la seua cultura. L'euro és la moneda de quinze estats de la Unió Europea. Les seus de les institucions europees están repartides per diverses ciutats d'Europa. El Parlament Europeu té una de les seues seus a Brussel-les {Bélgica).
    • QUÉ SUPOSA SER CIUTADÁ DE LA UNIÓ EUROPEA? Com a consumidors Com a treballadors Com a estudiants Comprar en qualsevol país membre sense pagar drets de duana. Pagar amb la mateixa moneda (euro) en quinze pa'ísos de la UE. Se'ns garanteix la qualitat dels productes. Establir-nos en qualsevol país de la UE ¡ treballar-hi lliurement. “► Estudiaren altres pa'ísos membres. Com a ciutadans Com a Estat membre Gaudir de les llibertats democrátiques i dels drets humans. Ajudes económiques per a Ajudes per a les regions menys desenvolupades. Protecció del medi ambient. Foment de la investigació. Promoció de la pau en el món. Cooperació amb altres zones del planeta. infraestrudures. agricultura. educació. cultura. ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA 1. Quins drets tenim els espanyols i les espanyoles com a ciutadans de la Unió Europea? 2. Quines ajudes pot rebre Es­ panya com a Estat membre de la Unió Europea? Per a observar 1. Quants pa’ísos componen ac- ¡ tualm ent la Unió Europea? i Á Enumera'ls. Per a contestar 1 Qué és la Unió Europea? Quins en són els objectius? 2. Quines institucions componen la :UE? Quines funcions tenen?
    • S Progrés ¡ desigualtat des del segle XX Cr e ix e m e n t ec o n ó m ic I SOCIETAT DE CONSUM Al llarg del segle XX, l'economia mundial va experimen­ tar un desenvolupament sense precedents grácies ais avanzos incessants de la ciencia i de la tecnologia. Els progressos en la higiene i en la medicina van perme­ tre un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i la po­ blació mundial va créixer enorme/nent. El gran creixement económic es va centrar en unes zo- nes molt determinades del planeta: principalment l'Euro- pa Occidental, 1'América del Nord i el Japó. Actual­ ment, tots aquests paisos acumulen la major part de la riquesa mundial. En els paisos rics, la població pot gaudir de tot tipus d'aüments, d'una bona assisténcia médica i d'un nivell de vida elevát. Les indústries omplin contínuament els mer- cats de productes nous i variats, que la població compra i consumeix. Es el que anomenem societat de consum, en la qual la publicitat estimula els consumidors a comprar tot tipus de productes i a comparar les ofertes diferents que existeixen en el mercat. CREIXEMENT DE LA POBLACIO MUNDIAL 1,6 ,p8ó 5 j 9986 wáVí#0^ 2011 7 2025 8 2042 9 2060 1• Quina població tenia el planeta al comen^ament del segle XX? Quant va créixer? 2. Quant es preveu que cresca la població durant el segle XXI? Vivim en üna societat de.consum, caracteritzada per la despesa massiva de béns i serveis. És una societat do­ minada per la publicitat, que s'encarrega de fer atrac- tius els productes per a incitar-nos a consumir-los. 1. Descriu aquests cartells publicitaris i explica quin tipus de productes anuncien. Q Com es presenten els productes per a incitar-nos a comprar-los? Busca'n en els diaris alguns exemples. 3* Quina relació hi ha entre societat de consum i publicitat? Dos cartells publicitaris característics de la societat de consum. i
    • d esig u a lta t s o c ia l IIM PACTE ECOLÓGIC El creixement económic no lia arribat per igual a tots els racons del planeta, i la població de molts paisos, sobretot d'Africa, d'Ásia i de 1'América del Sud, viu en condicions d'una pobresa extrema. Així, un dels grans problemes del món actual és la desigualtat social: mentre que uns .quants paisos tenen tot tipus d'aliments i productes de consum, en molts d'altres, la població ño té aliments básics ni tampoc medecines de primera necessitat. . • i • 11 t Contaminado atmosférica produída per una fábrica de paper. El gran creixement industrial ha plan- tejat problemes ecológics nous i greus. La necessitat de frenar la contaminado del medi ambient i de protegir els recur­ sos naturals s'ha convertit en un impera- tiu per a assegurar l'equilibri ecológic del planeta. Per a contestar 1 Quines zones del món van teñir un creixe­ ment económic més gran al llarg del segle XX? Qué ho va permetre? 2 Quines grans desigualtats socials hi ha en el món actual? 3 Quins problemes ecológics ha generat el creixement económic? Q Enumera alguns exemples de problemes me- diambientals que conegues personalment o a través dels mitjans de comunicado. Una familia mitjana europea gaudeix d'un nivell de vida i d'unes comoditats molt superiors a les de la majoria de ^ les famílies africanes.
    • A■ L'art del segle XX Les crisis d^l segle XX van exigir ais artistes una actitud més compromesa amb la societat. En un segle de guerres, l'art es va convertir sovint en un instru- ment de denuncia que expressava l'an- goixa de l'ésser huma. Ais artistes no els interessava repre­ sentar el món d'una manera fidel, sinó des d'un punt de vista personal. Ar q u it e c t u r a Els arquitectes del segle XX pensaven que l'arquitectura havia d'estar, en pri­ mer lloc, al servei de les persones. Per a fer-ho van utilitzar els nous ma- terials industriáis de construcció (formi- gó armat, alumini, acer, vidre...) pen- sant en la funció que havien de teñir aquests edificis. Molts arquitectes van donar una gran importáncia a la simplicitat de les for­ mes i a la geometría, pero també a la integració de l'edifici en el seu entorn natural. ¡ ESCULTURA Els escultors van simplificar i dis­ torsionar les formes i van utilitzar tot tipus de materials (ferro, plástic, mate- rials reciclats...) per a crear obres molt allunyades de la realitat visible. 66 PINTURA Durant el segle XX van sorgir nom- brosos corrents pictórics que tenien en comú l'experimentació amb la forma i el color i la recerca de l'expressivitat. Els cubistes com Picasso o Juan Gris van desintegrar els objectes. Sal­ vador Dalí va deformar les figures d'u­ na manera dramática i Joan Miró va crear un món poétic molt personal. Casa sobre la cascada, obra de Frank Lloyd Wright, 1935-1939. Destaquen l'horitzontalitat i la integració de P-edifici en el paisatge. Premonicions de Guerra Civil, de Dálí. Per a observar 1. Quin recurs utilitza Dalí al seu quadre? El profeta, de Pablo Gargallo. La figura humana s'hi redueix a una combinado de peces de ferro.
    • Picasso va revolucionar l'art del segle XX. Nascut a Málaga en 1881, va estudiar a Barcelona i quan era jove va anar a París, la capital artística de l'é- poca. Va morir a Franga en 1973. Va ser un creador incansable. En la seua pbra es distingeixen diverses etapes: l'época blava, l'épo- ca rosa, l'época cubista, l'época clássica, etc. Picasso sempre va buscar nous gamins en l'art i va utilitzar totes les técniques (dibuix, pintura, escultura, cerámica, gravat) per a donar testimoni dels proble mes del seu temps (la po- bresa, la fam) i de l'horror de les guer­ res (el Guernica). Natura morta de la cadira de vímet. El guitarrista cec és una creado de l'época blava. Las Meninas, quadre en el qual Picasso recrea l’obra del mateix títol de Velázquez, vist amb el seu llenguatge característic. La familia de saltimbanquis, una mostra dels valors de l'época rosa. Per a contestar 1 Quins trets dominen en l'arquitectura del segle XX? 2 Qué caracteritza els artistes del segle XX? Quins recursos utilitzen en les seues obres? m Busca més obres de Picasso i dassifica-les se­ gons les etapes i les técniques que hi utilitza. 4 La Natura morta de la cadira de vímet de Pi­ casso pertany al període cubista. Hi distin- geixes algún objecte? A qué creus que dóna més importancia, a la forma o al color? 5 Com están representáis els cossos i les cares al quadre Las Meninas?
    • Mapa conceptual ElsegleXX ielmón actual ra Europa i al món h¡ va haver van sorgir s’ha produit noves progrés dentífic i institucions creixement económic I conflictes bél’lics i I Guerra Mundial i J II Guerra ONU Unió social ecológics Mundial Europea ha comportat i i conflictes actuals paisos paisos rics pobres i a Espanya J és una i democracia ______ i hi va haver 1 . Segona República I . t . , + ▼ divisió Constitució Guerra de poders Civil Idictadura franquista drets i llibertats i igualtat davant transició de la llei garanteix i i Completa un resum • El segle XX ha conegut dues grans ........en les quals hi va haver milions d e ........... • Durant el segle XX Espanya va patir u n a ........i u n a............. • Actualment, Espanya és u n a........que compta amb u n a ........que garanteix e ls........i ..........i la ..........de tots els es­ panyols i espanyoles. Espanya forma part de la ........ Al llarg del segle XX, a Europa i al món, hi va haver un g ran ........, com a resultat d e ........, que ha conduít a una societat d e ...........
    • Aprén a... Elaborar un eix cronológic H Prócedim ent 1. Elabora un eix cronológic amb les etapes principáis de la historia d'Espanya durant el segle XX. Per fer-ho, dibuixa un eix com el de l'exemple. Després situa-hi cada etapa histórica: - Monarquía d'Alfons XIII - Segona República - Guerra Civil - Dictadura franquista - Transició - Democracia - Joan Caries I 2. Esbrina quin any va succeir cada esdeveniment i orde- na'ls cronológicament. Des- prés, situa'ls en l'eix: - Joan Caries I és proclamat rei d'Espanya - S'instaura a Espanya la dictadura franquista - Es proclama la Segona República - Se celebren les primeres eleccions democrátiques després de la dictadura - Espanya entra a la CEE M A Espanya esclata una guerra civil 3. Fixa't en les il-lus- tracions d'aques- ta página. Sitúa en l’eix el nombre de cadascuna se­ gons l'etapa a qué correspongueñ. 1910 1920 1S>30 1940 1S¡50 1960 1SÍ70 1980 1990 2000 m-MBam m «SISM I
    • Practica competéricíes básiques Q Repassa el que has aprés i contesta les preguntes; - Qué és l'ONU? Quins són els seus objectius? Qui la integra? - Qué va ser la transició a la democracia espanyola? Com es va portar a terme? - Qué significa que Espanya és membre de pie dret de la Unió Europea? Penses que el desenvolupament económic del segle XX ha afectat de la matei- xa manera tots els paísos del món? Raona la resposta. 2 Llig el text i fixa't atentament en les fotografíes. Després contesta les preguntes: A través de la historia, les dones han tingut un paper secundari perqué la seua faena no estava valorada. Fins a les eleccions de 1933, les dones espanyoles no van poder exercir el seu dret a votar. Durant la segona meitat del segle XX, les dones van «inar conquistant un lloc més destacat en la societat. En les ultimes décades del segle, es van comengar a valo­ rar les seues activitats en un pía d'igualtat amb l'home. Aqüestes fotografíes, col locades cronológicament, et permeten conéixer alguns aspectes de l'evolució de la participado de la dona en la societat espanyola al llarg del segle XX. - A qué penses que es dedicava la majoria de les dones du­ rant el primer terg del segle XX? - En quin any es va atorgar el dret a votar a les dones es­ panyoles? Quin significat polític i social té aquest fet? - A qué es dediquen les dones de la tercera i de la quarta fotografía? Esmenta professions actualment exercides per un nombre elevat de dones. rj Penses que les dones participen en igualtat de condi- cions en la vida social a tots els nivells? Valoreu les res- postes en grup. Fixa't ara en les fotografíes des d'un altre punt de vista i explica amb detall les di­ ferencies que trobes entre la manera de vestir i els pentinats de les dones que hi apareixen.
    • Fixa't en aquest esquema. Representa la manera que les ciutadanes i els ciu­ tadans espanyols exerceixen la sobi­ rania nacional: LA SOBIRANIA NACIONAL PODER EXECim U PODERJUDICIAL La sobirania nacional resideix en el poblé espanyol, del qual emanen els tres poders de l'Estat. Article 1.2 de la Constitució espanyola. LJ2> J PRESID EN ! DEL GO VERN MEMBRES DEL GO VERN CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL + 4 - Qué significa el concepte de sobira­ nia nacional? - Quina és la institució o el poder que elegeix directament el poblé? - Quines institucions s'elegeixen per mitja d'altres institucions? MEMBRES MEMBRES DEL CO N G RÉS D ELSEN AT PODER LEGISLATIU E L P O B L E E L E G E IX SOBIRANIA N ACIO N AL Esbrina com és un consell escolar: B Prepara una entrevista a un membre de la direcció de Pescóla. Per a fer-ho, pots seguir aquest guió: • Qui forma part del consell • Com són elegits i per a quant escolar? temps? • Quants membres el formen? • Quines són les seues funcions? • Qui els elegeix? • Quan es reuneix? Ara imagina que et presentes com a candidat o candidata al consell escolar. Redacta un petit programa electoral on expliques ais teus companys i com- panyes per qué et presentes i quines millores per a Pescóla proposaries al consell escolar. » Finalment, feu un debat a classe sobre les diferents propostes que heu redac- tat i voteu qui us sembla el millor candidat o candidata. Afig els conceptes següents al teu diccionari digital: drets humans guerra civil democracia Unió Europea societat de consum desigualtat social
    • La Com unitat V alenciana en l'Edat M oderna i Contemporánia Durant els segles XVI i XVII, el Regne de Valén- cia va continuar formant part de la Corona d'Aragó i enva conservar les liéis i les institucions própies. Pero, en el segle XVIII el rei Felip V va suprimir, per mitjá del Decret de Nova Planta, les liéis i els privilegis*del Régne de Valencia. Malgrat aixó, aquest segle va ser unperíode de prosperitat en l'ámbit económic i en el demográfic. Al llarg de l'Edat Contemporánia, tot i que es va mantenir el sistema de petita propietat agraria de regadiu, la introducció dela industrialització va do­ nar lloc a noves classes socials i anoves formes de vida. Políticament, els segles XIX i XX, i sobretot des de la implantació de la democracia, han servit a la Comunitat Valenciana per a anar avangant en auto­ nomía, especialment d’engá de l'aprovació del nos- tre primer Estatut l'any 1982. Quina ha estat lTévolució de l'autogovern en el nostre territori des del segle XVI? Qué regulava el Tribunal de les Aigües? Informa't de les característiques actuals d'aquest tribunal. Descriu els vestits, els calgats, les lligadures i els accessoris deis personatges de la pintura de Fer- rándiz. Qué et recorden? Quines activitats económiques s'han dut a terme en la nostra Comunitat des de l'Edat Moderna?
    • E l Regne de Valencia en els segles XVI i XVII SITUACIÓ'POLÍTICA Recorda que el Regne de Valencia, que era membre de la Corona d'Aragó, es va integrar en la monarquía hispáni­ ca amb el matrimoni dels Reis Católics. Tant els Reis Católics com els monarques de la casa d'Austria, els Habsburg, van respectar les liéis i les parti- cularitats de cadascun dels seus regnes. Per aquest motiu, el Regne de Valencia va conservar els furs i les institu­ cions (la Generalitat i les Corts). Malgrat tot, la monarquia volia assegurar la seua pre­ sencia a Valencia i va crear la figura del virrei, perqué fó- ra el seu representant. CONFLICTIVITAT SOCIAL I POLÍTICA L’any 1519 es va iniciar una insurrecció, anomenada Germanja, dels artesans dels gremis de Valencia, que exi- gien teñir representants en les institucions que governa- ven la ciutat. La revolta es va estendre per tot el regne; pero, la forta repressió que van dur a terme les tropes reials amb el su­ port de la noblesa valenciana, va fer fracassar la insurrecció. En el segle XVII, durant el regnat de Felip IV, el conflic- te principal en el nostre territori va ser l'enfrontament entre la monarquia i les Corts de Valencia. Se’ls exigia, amés d'altres coses, reclutartropes entre lapoblacióper amantenirl'exércithispánic, i les Corts no ho acceptaven. DEMOGRAFIA I ECONOMIA El conjunt de la població del regne de Valencia a la da- rreria del segle XVI era de 400000 habitants, 130000 dels quals eren moriscos. La base de l'economia valenciana en els segles XVI i 'XVII va ser l'agricultura, que, grácies al regadiu, fou ca­ da vegada més productiva, especialment Tarros i la vinya. També era important el cultiu de la morera, atés que les fulles d'aquest arbre servien d'aliment ais cucs de seda, que eren la base d'una important indústria de la seda. L'excedent agrícola i la puixanga de l'artesania van per­ metre el desenvolupament del comerg, tant en l'ámbit del Mediterrani com dirigit cap a l'Europa atlántica i, fins i tot, ais ports americans (a través de Sevilla). Els diputats de la Generalitat valenciana eren nobles o burgesos. La cerámica de Manises va guanyar un gran prestigi durant el segle XVII i va arribar a exportar-se a Franga ¡ a Italia. TOAN LLUXS VXVfA L'hum anista Joan Lluís Vives (1492-1540) va ser una de les figures més brillants de la cultura valenciana del segle XVI. Com que era d'u­ na familia d'ori- gen jueu, va ha- ver de viure en altres llocs'd'Eu­ ropa i va ense- nyar a Lovaina i a Oxford. • Busca infor­ mació sobre la vida i l'obra de Joan Lluís Vives.
    • L EXPULSIÓ DELS MORISCOS Després de La Reconquista s'havien quedat en el territori valencia molts musulmans que fo- ren obligat»a convertir-se al cristianisme i van rebre el nom de moriscos. Cap al final del segle XVI es va estendre una actitud de rebuig envers els moriscos, atés que es considerava que continuaven sent musulmans. Va ser així com va sorgir la idea que la millor solució era expulsár-los deis regnes hispánics, de manera que l'any 1609 el rei Felip III va or­ denar que tots els moriscos foren expulsats deis seus regnes. Van marxar del Regne de Valéncia unes 120000 persones, homes, dones i xiquets, que van ser embarcats en galeres i traslladats al nord d'yfrica des deis ports de Vinarós, Valén­ cia, Dénia, Alacant... Aquesta expulsió va teñir conseqüéncies eco- nómiques negatives per al Regne de Valéncia. Molts pobles petits van quedar despobláis i grans extensions de térra no es van poder cul­ tivar durant molts anys. Fins ben avangat el segle XVIII el Regne de Va­ léncia no va comentar a recuperar-se d'aquest desastre. I . Quin rei va ordenar l'expulsió deis moris­ cos? Com van eixir del Regne de Valéncia i on van anar? Per a contestar 1| De quina Corona formava part el Regne de Valéncia en els segles XVI i XVII? 2 El Regne de Valéncia tenia liéis i institucions própies? Esmenta'n alguna institució. 3 Qué va ser el moviment de la Germania? Expulsió deis moriscos des del port de Vinarós. La majoria deis moriscos eren agricultors, tot i que n'hi havia també que eren artesans ceramistes o es dedicaven a la construcdó. 2. Quins perjudicis va causar al Regne de Va­ léncia el fet que els moriscos se n'anaren? Quan se'n va recuperar? i 4 Quin conflicte polític va caracteritzar el se­ gle XVII al territori de la nostra Comunitat? 5 Quins cultius eren més productius per a l'e- conomia valenciana? Per a quines altres ac- tivitats s'utilitzaven?
    • La Comunitat Valenciana en el segle XVIII La g u er r a de su c c essió Durant la Guerra de Successió, els nobles valencians van donar suport al nou monarca, Felip V de Borbó; pero, els artesans, els comerciants i, especialment, els llauradors, atrets per les promeses de Caries d'Habsburg de suprimir els drets dels nobles, van fer cos- tat a l'arxiduc austríac. Les tropes de Caries d'Habsburg van ocupar la ciutat de Valencia l'any 1705, pero l'exércit de Felip V va triomfar a Almansa (Albace­ te) l'any 1707 i va conquerir el Regne de Valencia. La victoria va permetre que Felip V promulgara el Decret de Nova Planta, que abolia les liéis del Regne de Valencia i hi imposa- va les de Castella. Aixó va significar: • La desaparició de la Generalitat valenciana. • La utilització del castella com a única llengua oficial. • La creació de la figura del capitá general, representant del rei i máxima autoritat militar de cada provincia. Per a observar 1. Qué representa aquest quadre? Amb quina finalitat es va pintar? 2* Qui es varen enfrontar en aquesta batalla? Quines conse- qüéncies va teñir per al Regne de Valéncia? □ On és la ciutat d'Almansa? Per qué era un enclavament estratégic? Xátiva va ser durament reprimida per Felip V; per aixó el seu retrat está col locat de cap per avall al Museu Municipal. Aquesta pintura, que representa la batalla d'Almansa, la va encarregar Felip V al-pintor Buonaventura Liglio i a l'enginyer Phillipo Pallota, els quals la van fer amb una gran minuciositat a fi que el rei poguera veure-hi tots efs detalls de la batalla. castell i ciutat ' d'Almansa
    • ECONOMIA I SOCIETAT El Regne de Valéncia va aconseguir establir una agricultura prospera mitjangant l'ampliació del regadiu i el desenvolupament ^leTarrós i les hortalisses. També va créixer el cultiu de l'olivera, la vinya, la morera i els tarongers. Alguns llauradors posseien petites finques, pero la major part eren jornalers que treballaven les terres deis nobles i de la burge­ sia agraria, la qual invertía els beneficis que obtenia del córner^ en la compra de terres. Durant el segle XVIII, hi va haver un desenvolupament artesa- nal important peí que fa a la fabricació de teixits de seda i de llana, paper, cerámica i veles per ais vaixells, La prosperitat económica va teñir repercussions en el creixement del comer§, que exportava per mar arrós, panses, vi, teixits i altres productes a Europa i a América. També hi va haver un gran creixement de la població, que s'ha calculat que va ser de 825000 persones a la fi del segle XVIH. LA XL LUSTRACXO VALENCIANA El pensament il-Iustrat va te­ ñir a Valéncia molts segui- dors, entre els quals van des­ tacar Gregori Maians i Sisear (1699-1781) i Antóni Josep Cabanilles (1745-1804). Maians i Sisear va ser el fun­ dador de PAcadémia Valen-- ciana I autor d'un gran nom­ bre d'obres históriques. Antoni Josep Cabanilles, bo- tánic i naturalista, va portar a terme una descripció minu­ ciosa de la geografía, la flora i Pagricultura de les terres va- lencianes. Á més, va viatjar a América i fou director del Jar-, di Botánic de Madrid. Retrat de Gregori Maians A través del port d'Alacant s'exportaven a Europa i a les colónies americanes *Sisear, els productes valencians. Per a contestar 1S Com es va desenvolupar la Guerra de Suc- cessió al Regne de Valéncia? Quina nova di­ nastía s'hi va establir? 2 Quins canvis va produir el Decret de Nova Planta en la política del Regne de Valéncia? 3 Quines característiques va teñir l'economia valenciana del segle XVIII? 4 Anota les dades més importants sobre la població i les classes socials al territori va­ lencia durant el segle XVIII.
    • L'art: del Renaíxemerit al Barroc L'ART DEL RENAIXEMENT La pintura d'estil renaixentista italiá es va di- fondjpe per la Península grácies a pintors com Fer­ nando Yáñez i Femando de Llanos, formats a Ita­ lia, que van treballar en el retaule major de la catedral de Valencia. En el segle XVI va destacar el pintor valencia Joan Macip, conegut amb el sobrenom de Joan de Joanes (1510-1579), les obres del qual reflec- teixen la influencia del pintor italiá Rafael. També hi va haver importants obres arquitec- tóniques renaixentistes, com el claustre del coHe- gi del Corpus Christi de Valencia i el del collegi de Sant Doménec d'Oriola (Alacant), i la portalada de l'església de 1’Assumpció de Vistabella (Castelló). L'escultor renaixentista valencia més impor­ tant va ser Damiá Forment, que va destacar pels seus retaules. Joan de Joanes: El Sant Sopar (1550). Damiá Forment: Retaule de /'adorado dels pastors (1537). Portada de l'església de l'Assumpció de Vistabella (Castelló). www.vicensvives.net/internautal -j ís dic en la nostra Comunita segueix les ¡nslrucdons i toma a fer dic sobre: - Per a observar 1* Indica alguns dels elements renaixentls- tes que es distingeixen en les obres d'art d'aquesta página.
    • EL BARRPC Recorda que al llarg segle XVII l'art renaixen- tista va evolucionar cap a l'art barroc. La pintura En pintura, la influencia italiana es va intro- duir al Regne de Valéncia mitjan^ant les obres de Pedro de Orrente, com ara el Sant Sebastiá de la catedral de Valéncia, i del conjunt de pintures que Francesc Ribalta, que va treballar a la cartoi- xa de Portaceli de Bétera. Una de les grans figures de la pintura barroca valenciana és Josep de Ribera, que, encara que va náixer a Xátiva, va treballar la major part de sa vida a Nápols. Es un pintor de l'estil anomenat "tenebrista", que utilitza tonalitats fosques i contrastos de llums. Álgunes de les obres de Ribera, com El somni de Jacob, es caracteritzen per l'aparició del paisatge i la riquesa de colors. També pertanyen a l'escola valenciana pintors com Jeroni Jacint Espinosa i Esteve March. L 1escultura Ja en el segle XVIII, l'art barroc va evolucionar cap a un estil més recarregat. Aquesta evolució va teñir una importancia es­ pecial a Valéncia, on va destacar l'escultor Ignasi Vergara (1715-1775). La seua obra cabdal és la portalada del palau del marqués de Dosaigües, a Valéncia, feta l'any 1744. És un conjunt escultóric en marbre, elaborat amb elements de la naturalesa entrellagats amb figures humanes molt robustes. Altres escultures seues es troben a la fa<?ana barroca de la catedral de Valéncia. Per a contestar 1 Com va arribar la influéncia de la pintura renaixentista italiana al Regne de Valéncia? 2 Escriu noms d'obres i d'artistes del Renaixe- ment valencia. Josep de Ribera: El somni de Jacob (1639). Fagana del palau del marqués de Dosaigües, d'lgnasi Vergara. 3 Quins artistes van introduir la pintura bar­ roca al Regne de Valéncia? 4 Qui és el pintor valencia més destacat del Barroc? Quin estil utilitzava?
    • L a Comunitat Valenciana en el segle XIX EVOLUCIQ POLÍTICA Durant la Guerra del Francés, els francesos van arribar a ocupar Valéncia i una part del terri­ tori de Tactual Comunitat Valenciana el 1812, malgrat que el van abandonar l'any següent. El rei Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 i va ser a Valéncia on promulga un decret que res- tablia l'absolutisme. Del 1833 al 1839 va teñir lloc la Guerra Carli­ na, que va teñir una forta incidéncia al nord del nostre territori, ja que un exércit carlí dirigit per Ramón Cabrera va conquistar Morella„tot i que ,en va haver de fugir el 1840 davant del triomf de- finitiu deis liberáis. De tota manera, les lluites van continuar. Du­ rant la Primera República (1873) moltes pobla- cions, entre les quals Alcoi i Castelló, es procla­ maren república o cantó i van haver de ser sotmeses per l'exércit. El nostre territori no .va quedar completament pacificat fins a la Restaurado monárquica, l'any 1874. ECONOMIA I POBLACIÓ L'economia valenciana es va continuar basant en l'agricultura, que va prosperar grácies a l'ex- portació (arrós, vi, fariña, taronges). L'activitat industrial va teñir poca importan­ cia, malgrat que alguns sectors es van desenvolu- par, com el téxtil (llana i cotó), el del paper i el de la fosa de ferro. L'arribada del ferrocarril va beneficiar molt l'economia, perqué va facilitar les comunicacions i el transport de mercaderies. La primera línia .férria valenciana va arribar a Alacant l'añy 1858 i va unir aquesta ciutat amb Madrid. El progrés económic va promoure el creixe­ ment demográfic, de manera que la població era d'1370000 habitants l'any 1877. Pero una crisi económica que va afectar les co­ marques d'Alacant va fer que molts llauradors alacantins emigraren a altres zones d'Espanya i a Algéria. EL CARLXSME A la mort de Ferran VII, l'any 1833, sa filia Isabel II va ser nomenada reina. Com que només tenia tres anys d'edat, sa mare, Maria Cristina, va ocupar el tron i va governar amb el suport deis liberáis. Pero, alguns sectors de la societat preferien que el monarca successor fóra don Caries, germá de Ferran VII, partidari de resta- blir l'absolutisme. Així va sorgir el con­ flicte entre absolu- tistes i liberáis, que va fer esclatar l'a- nomenada guerra carlina (1833- 1839). També va sorgir el carlisme, una ideolo­ gía que defensáva el sis­ tema absolutista i les par- ticularitats regionals. La reina Isabel II. Arribada del ferrocarril a Alacant l'any 1858. Per a investigar ___________ 1• Quina importancia va teñir el ferrocarril per a l'economia valenciana del segle XIX? Q Busca informació i investiga sobre as- 'pectes histories de la construcció de la primera línia férria en territori valencia.
    • CULTURA I ART DEL SECLE XIX En la segona*meitat del segle XIX va sorgir un. moviment li- terari, la Renaixenga, que fomentava la Mengua i la cultura valencianes.4_a figura més destacada d'aquest moviment va ser el poeta Teodor Llórente. Entre els pintors van destacar Ignasi Pinazo i Joaquim So- rolla, que van viure entre els segles XIX i XX. Manuel Perís: Casa del Punt de Ganxo (1906). Sorolla va ser un pintor de gran projecció internacional. En la seua obra destaquen les escenes valencia- nes de platja i de pesca, en les quals capta la intensitat de la llum mediterránia. Peí que fa a l'arqui­ tectura, es van dur a terme obres im­ portants. Algunes es van fer prenent com a base el fer­ ro (Merca't Central i l'Estació del Nord, a Valéncia); altres obres van seguir Pestil mo­ dernista (Casa del Punt de Ganxo). Joaquim Sorolla: Pescadores valencianes (1915). lo Quins elements modernistes trdb.es a la Casa del Punt de Ganxo? 2. Observa el quadre de Sorolla. Escriu-ne el títol i descriu-ne el contingut. Per a contestar , 1 Anota cronológicament eis fets principáis de la vida política valenciana durant el se­ gle XIX. * 3. Qué caracteritza la pintura de Joaquim Sorolla? Q Busca informació sobre museus dedicats a Sorolla o qüe tinguin moltes obres seues. 16 3 Com va evolucionar la població valenciana entre els segles XVIII i XIX? Relaciona-ho amb l'economia. 2 Explica el desenvolupament de l'economia en el nostre territori durant el segle XIX. 4 Per qué hi va haver emigració al final de se­ gle XIX? Des d'on i cap a on?
    • La Comunitat Valenciana en el segle XX i XXI la S egona República i la g u er r a civil Cap ais darrers anys del segle XIX el polític i famós noveHista va- lenciá Vicente Blasco Ibáñez va fundar la Unión Republicana. Aquest partit va teñir una gran activitat durant la Segona Repúbli­ ca, défensant l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia, que no es va arribar a aconseguir a causa de l'esclat de la Guerra Civil. L'al<?ament militar del 1936 va fracassar a Valéncia, que es va mantenir fidel a la República i .va enviar brigades de voluntaris ais fronts de Madrid i de Terol. Davant del temor de la caiguda de Madrid a mans deis revoltats, el goyern de la República es va establir en la ciutat de Valéncia en­ tre el novembre del 1936 i l'octubre del*1937. Malgrat la resisténcia popular, el territori valencia va sucumbir a les tropes franquistes durant els primers mesos del 1939. EL FRANQUISME I LA DEMOCRACIA El llarg període franquista es pot dividir en dues etapes: • Els primers anys van ser de repressió i miseria. Moltes perso­ nes van emigrar a Barcelona i Madrid, a fi de treballar en la in- dústria; també n'hi va haver moltes que se'n van anar a Franca, Alemanya i Suíssa. • A partir del 1960 es va iniciar un fort desenvolupament turís- tic, que va crear una gran demanda de má d'obra, amb la qual co­ sa el territori valencia es va convertir en un focus d'immigració. Amb restabliment del sistema democrátic es va plantejar de nou el procés autonomista, que va culminar amb l'aprovació per les Corts de l'Estatut d'Autonomia (1982). EL DESENVOLUPAMENT DELS DARRERS ANYS El desenvolupisme propi de l'Espanya de la década del 1960 va convertir definitivament la nostra Comunitat en un territori d'agri- cultura per a l'exportació (taronges i hortalisses) cap a Espanya i Europa. Més endavant, aquest comerg exterior va resultar molt be- neficiat amb l'entrada d’Espanya a la Comunitat Económica Euro­ pea, fet que permetia la lliure circulació de mercaderies. Alhora, les ciutats han crescut, les de la costa grades al turis- me, i d'altres, peí creixement industrial (calgat i marroquineria, ge­ neres de punt i confecció, fusta i mobles). Valéncia s'ha convertit en la tercera ciutat d'Espanya peí nombre d'habitants (més de 800000) i tota la Comunitat Valenciana va as- solir una població superior ais 5000000 d'habitants l'any 2008. Cartel! en qué es representa l'exaltació de la cultura valenciana (1937). L'amenaqa, quadre de l'Equip Crónica, un grup d'artistes plástics que va mantenir una posició crítica envers el régim franquista. Per a observar Q Qué representa el quadre L'amenaga'? Q Saps a quina pintura pertany l'escena que es veu al quadre?
    • LA CULTURA EN LA COMUNITAT VALENCIANA DELS SEGLES XX I XXI A la Comunitat Valenciana, el creixement de­ mográfic i económic están units a un extraor- dinari desenvolupament cultural. Al llarg del segle XX es van establir al nostre territori grups d'artistes que s'integraven en els estils artístics més progressistes. L'any 1957, per exemple, es va fundar el Grup Parpalló, del qual va destacar ^escultor An- dreu Alfaro, i des del 1964 fins al 1981 es va mantenir l'Equip Crónica, format per Manuel Valdés i Rafael Sojbes. Entre les creacions més recents hi ha Plnstitut Valencia d'Art Modern (IVAM), el Palau de la Música i Congressos de Valéncia i el conjunt d'edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciéncies. Per a contestar 1 Qui fou, al comenqament del segle XX, la 3 gran figura del republicanisme valencia? Es- brina el títol d'algunes de les seues famoses novel-íes. 4 2 Resumeix els esdeveniments que van teñir lloc en la nostra Comunitat durant la Segó- 5 na República i la Guerra Civil. Museu de les Ciéncies, a la Ciutat de les Arts i les Ciéncies, obra de Santiago Calatrava. Observa atentament els edificis de les foto­ grafíes i analitza'n les característiques: 1. Quines línies predominen en cada edifi- ci? Com es combinen entre elles? 2. Quina impressió estética et produeixen? Explica qué és el que t'agrada i el que no t'agrada. E l Esbrina si en la teua localitat hi ha cap construcció actual. Per a qué s'usa i quan es va construir? Palau de la Música de la ciutat de Valéncia, obra de l'arquitecte José María Garda Paredes. 18 Quan va deixar de ser Valéncia térra d'emi- grants per a convertir-se en centre d'immi- gració? Per qué es va produir aquest canvi? Esmenta tres aspectes que fan de la Comu­ nitat Valenciana un territori. prósper. L'entrada d'Espanya a la Unió Europea ha beneficiat la Comunitat Valenciana?
    • Practica com peténcíes básiques O Repassa el que has aprés i contesta les preguntes següents: - Per qué van ser expulsáis els moriscos? Quan? - Quines van ser les conseqüéncies de la Guerra de Successió a Valéncia al comen- gament del segle XVIII? - Quines industries es van desenvolupar a la nostra Comunitat durant el segle XIX? - Quina importancia va teñir el ferrocarril en el desenvolupament económic valencia? - De quina manera la Guerra Civil va afectar el nostre territori? 2! Fixa't en les imatges següents. Identifica cadascuna amb un moment historie de la nostra Comunitat i ordena-les cronológicament:
    • Morisc Relaciona cada paraula amb la seua definició: Moviments de població Musulmans cristianitzats Institució d'autogovern Llaurador sense terres Jornaler Generalitat Migracions Llig aquests fragments de l’Estatut d'Autonomia i contesta les preguntes: Artide 1. 1. El Poblé Valencia, históricament organitzat com a Regne de Valéncia, es constituíx en comunitat autónoma, dins de la unitat de la nació espanyo­ la, (...) en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució espanyola re- N'coneix a tota nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana. 2. La Comunitat Valenciana és l'expressió de la voluntat democrática i del dret d'autogovern del Poblé Valencia i es regix peí present Estatuí, que és la seua norma institucional básica. Artide 6. 1. La Mengua propia de la Comunitat Valenciana és el valencia. 2. L'idioma valenciá és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellá, que és l'idioma oficial de l'Estat. Totstenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenciá. Artide 21. 1. La potestat legislativa dins la Comunitat Valenciana correspon a Les Corts, que representen el poblé. Estatuí d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, 2006 M Qué estableix l'article primer? Quina és la norma institucional básica de la Comunitat Valenciana? Quina és la llengua propia de la Comunitat Valenciana? Quines en són les dues Mengües oficiáis? - Quina institució té la potestat legislativa? Explica aquest concepte. Afig els termes següents al teu diccionari digital: cantó Ger/nania industria de la seda Renaixen^a regadiu turi5me
    • LA NUTRICIO, LA RESPIRACIÓ I LA CIRCULACIÓ Per a viure, el nostre organisme necessita dos ti­ pus de substancies: nutrients, que obté a partir dels aliments, i oxigen, que aconsegueix de l'aire. L'apareil digestiu és l'enearregat de proporcio­ nar al nostre organisme els nutrients que aquest necessita. Per a extraure energía dels nutrients cal combi­ narlos amb 1'oxigen. L'apareil respiratori és el que recull aquest oxigen de l'exterior. En tots aquests processos es produeixen subs- táncies de rebuig, que han de ser eliminades. L’apareil excretor és l’encarregat d’expulsar-les a l'exterior. Els nutrients i l'oxigen es necessiteh a tot arreu del eos. L'apareil circulatori és el que s'encarrega de transportar-los, i també és el que porta fins a l’a- parell excretor les substáneies de rebuig que es pro­ dueixen en tot el eos. ■ Quines substancies necessiten els xiquets i les xi- quetes d’aquesta fotografía per a continuar ac- . tius? Necessitarien el mateix si estigueren dor- mint? I si estigueren fent esport? ■ Recordes la diferéncia entre un órgan i un apa- rell? Saps quin órgan es representa en cadascuna de les imatges superiors? A quin aparell pertany cadascun? ■ Explica com creus que serveix ais xiquets i a les xiquetes de la foto cadascun d’aquests aparells.
    • La nutricio. Aliments i nutrients ELS ALIMENTS Els alimelits són els materials que entren al nostre eos peí tub digestiu i que es necessiten per-a fer les funcions següents: • Obtenir l'energia necessária per a realitzar lés nostres activitats. • Créixer i reposar les parts <Jel eos que es des­ gasten. • Obtenir les substancies necessáries per al bon funcionament del nostre organisme. ELS NUTRIENTS Les substancies que componen els aliments re- ben el nom de nutrients. Els nutrients són necessaris per a extraure'n l'energia que ens permet fer totes les nostres ac­ tivitats, i també per a créixer i reposar els mate­ rials que perdem. Es classifiquen en sis grups: • Hidrats de carboni, o glúcids. Ens propor­ cionen energía, i es troben principalment en els aliments vegetáis. Alguns d'aquests (els sucres) tenen sabor dolg. • Proteines. Són necessáries per a créixer i per a reparar els teixits del eos, i també s'utilitzen per a obtenir energía. Les proteines abunden en quasi tots els ali­ ments d'origen animal Qa cara, el peix, els ous, la llet, el formatge), en quasi totes les llavors (blat, arrós, fesols, etc.) i en els aliments que se n'obtenen (pa, pastes). • Greixos o lípids. Proporcionen el doble d'e­ nergia que els hidrats de carboni o les protei- nes. Alguns aliments (com els olis) contenen quasi només greixos. • Vitamines (A, B, C, etc.) i elements mine­ rals (calci, ferro, etc.). Són necessaris per al bon funcionament de l'organisme. • Aigua. És la substáncia més abundant del nos­ tre eos. Cada dia perdem per l'orina i per la suor uns 2 litres d’aigua, que recuperem bevent i absorbint l'aigua que contenen els aliments. Per a observar_______________________ Explica quina és la funció que ¡I lustra la imatge superior. 2* Quines altres funcions fan els aliments? PER A SABER-NE MÉS Amb una dieta variada que incloga fruites i hor- talisses fresques obtenim les vitamines i els mine­ rals necessaris. Les vitamines més importants les pots veure al quadre següent: NOM FUNCIÓ A Protegeix la pell i intervé en la Visió. Grup 6 (B1, B2...) Faciliten l'obtenció d'energia dels aliments. C Necessária per ais ossos, els vasos sanguinis, etc. D Afavoreix Pabsorció de calci per a la formado dels ossos.
    • ELS CRANS CRUPS D ALIMENTS Els aliments es classifiquen per les seues semblances en sis grans grups, segons els nutrients que ens aporta cadascun. Amb aquesta informació podem saber si la nostra dieta satisfá les necessitats diáries de nutrients. Els cereals (blat,arrós,etc) i els seus derivats (pa, pasta), i els llegums (fesols, cigrons, etc.) ens proporcionen hi- dr^ts de carboni i tajnbé proteínes. La* lleti_alguns dels seystderj; vat$, com el form atge o el iogurt, són ries en proteínes, ¿ e n greixQS^IIevat dels pro­ ductes desnatats)Xaporten molt calci. Els olis i altres aliments molt greixosos proporcionen qua­ si només greixos. Són d'ori- gen vegetal, com Poli i la margarina, o animal, com la mantegal la nata. Les verdures i les fruites aporten hidrats de carboni i moltes vitamines, sobretot quan es mengen crues, i també aigua i elements mi­ nerals. La carn, el peix i els ous són tres aliments molt ries en proteínes, malgrat que tam­ bé contenen greixos. Prácti- cament no aporten hidrats de carboni. Els productes ensucrats i de pastisseria aporten quasi no­ més sucres, i alguns també aporten greixos animals. Prácticament no contenen vitamines. Per a contestar 1 Qué són els aliments? Per a quines funcions els fem servir? 2 Qué són els nutrients? 3 Relaciona cada nutrient amb una de les tres funcions dels aliments. 4 Quins nutrients són els que proporcionen més energia? 5 Quins aliments són importants per a obte­ nir les vitamines que necessitem? 6 Explica quina funció té cadascuna de les vi­ tamines més importants. Q Fes una Mista d'uns quants aliments que vas prendre ahir. Al costat de cadascun, indica de quin nutrient en té més quantitat.
    • L'aparell digestiu (I) L'aparell digestiu és el conjunt d'órgans que digereixen L'APARELL DIGESTIU HUMÁ els aliments, absorbeixen els nutrients que en resulten i expulsen les restes no digerides. Está formart peí tub digestíu i també per les glándules digestives. EL TUB DIGESTIU El tub digestiu és un tub llarg que travessa el eos i que consta de diferents órgans: la boca, la faringe, l'esófag, l'estómac, l'intestí prim. l'intestí gros i l'anus. LES GLÁNDULES DIGESTIVES Les glándules digestives són les encarregades de fabri­ car els sucs digestius i d'abocar-los en l’interior del tub digestiu. Hi ha glándules digestives que són de mesura microscó­ pica i es troben en gran quantitat a les parets de l'estómac i de rintestí prim. Altres glándules són més groases i es comuniquen amb el tub digestiu per mitjá d'uns conductes a través deis quals aboquen els sucs. Són les glándules salivals, que fabriquen la saliva, el fetge, que produeix la bilis, i el páncrees, que produeix el suc pancreátic. Per a investigar ¡ Una glándula és un organ que fa- ! brica substancies que el eos neces- I sita i les aboca a l'exterior o a l'in- I terior dercos. Per exemple, les glándules sudorí­ paras de la pell aboquen la suor a l'exterior, i el fetge aboca la bilis | a l'intestí prim. Q Busca informació sobre altres glándules que tenim al eos. Ex­ plica on es troben i per a qué serveixen. 2* Quines aboquen els seus pro- ductes a l'exterior del eos i qui­ nes ho fan a I'interior? El dibuix mostra una porció de l'interior de l'estómac ampliada, on s'observen les glándules microscópiques que secreten el suc digestiu. anus boca esófag glándules salivals faringe lintestí ¡gros páncrees glándules digestives estómac suc digestiu
    • LA DIGESTIÓ La digestid és el procés peí qual els aliments són trituráis i transformats en nutrients molt senzills, que poden ser utilitzats per les céHules. La digestió comenta a la boca, conti­ nua al'estómac i segueix fins al'intestí prim. Una vegada els aliments han estat di- gerits completament, els nutrients ob- tinguts són absorbits i passen a la sang. Tipus de digestió La digestió és el resultat de dos tipus de processos: la digestió mecánica i la digestió química. • En la digestió mecánica els aliments són triturats i pastats. Té lloc ala boca, amb la masticació, i en els movi­ ments que fa l'estómac per amesclar els aliments. • Enla digestió química els aliments són convertits en substancies molt més simples, grácies al'acció dels sucs digestius que secretenles glándules. Pe r a sabeb-ne més Per a fer avanzar Paliment, el tub digestiu está cobert per una capa de teixit muscular que, quan es contrau, mou Paliment cap endavant. Per aquesta raó, podem engolir- nos el menjar i fer la digestió mentre estem ajaguts. Fes dic en la nostra Comunitat, segueixles instrucáons i toma a ferdic sobre: Per a experimentar Per a contestar 1. La digestió dels aliments co­ menta a la boca. Per compro- var-ho, fes l'experiéncia se- güent: - Posa't un tros de pa a la bo­ ca i, sense mastegar-lo, dei- xa-l'hi uns quants minuts. Passat aquest temps, contesta les preguntes: - Qué jf ha passat al tros de pa? N'han canviat la consis- téncia i el sabor? 11 Quines són les funcions principáis de I'aparéll diges­ tiu? 2 Quina és la funció de les glándules digestives en el procés de la digestió? 3 Quines glándules són les més grosses i quines subs- táncies fabriquen? 4 Quins són els dos tipus de digestió que tenen lloc a l'apareil digestiu? 5 Qué els passa ais aliments en la digestió mecánica? Ien la digestió química? 6 Esmenta dues parts del tub digestiu en qué es realitze la digestió mecánica.
    • L'aparell digestiu (II) LA BOCA , La boca és^una cavitat que es pot obrir i tancar grácies a l'articulació de les mandíbules. A la boca hi ha les dents, la llengua i les glándules salivals: • Les dents serveixen per a mastegar els aliments. • La llengua está formada per músculs, que li permeten moure's amb gran facilitat per a repartir l'aliinent entre les dents i barrejar-lo amb la saliva. • Els tres parells de glándules salivals fabriquen la sali­ va. La saliva té com a funció estovar els aliments i co­ mentar a digerir-los. DE LA BOCA A L'ESTÓMAC Quan l'aliment s'ha convertit en una massa pastosa a la boca, la'Tlengua l'espenta cap a la faringe. La faringe és el lloc on el tub digestiu s'encreua amb el conducte respiratori. Una lámina de teixit que hi ha a l'en- trada de la laringe impedeix que l’aliment vaja ais pulmons. El pas de l'aliment per la faringe rep el nom de deglució. De la faringe, l'aliment continua cap a l’esófag, un tub muscular que desemboca a l'estómac. L'estómac és com una bossa amb la forma de la lletra J, a les parets de la qual hi ha un gran nombre de glándu­ les microscopiques que fabriquen el suc gástric. Aquest suc, que és molt ácid, dissol els aliments. El menjar román unes dues hores a l'estómac, on, per mitjá de moviments de contracció, es barreja amb els sucs gástrics. En aquesta fase de la digestió els aliments és converteixen en una mena de pastetes per facilitar-ne l'as- similació. Després, passen a l'intestí. LA DEGLUCIO LA HXGXEKC BUCAL A la boca hi ha microbis que s'alimen- ten de les restes de menjar. Aquests microbis fabriquen substancies que produeixen a les dents unes cavi- tats anomenades caries. Per a evitar les caries cal rentar-se les dents després de cada ápat i després de menjar productes dolaos. LA DIGESTIO A L'ESTOMAC llengua aliment passant per la faringe laringe esófag les pastetes passen a l'intestí intestí prim aliment quasí sólid l'aliment es converteix en pastetes contracció contracció
    • L’INTESTÍ PRIM L'intestí prim és un tub estret i molt llarg (fa uns set metres). A les seues parets hi ha una gran quantitat de glándules microscópiques que fabriquen el suc intestinal. A l'intestí prim s'aboquen també els sucs digestius fabricats peí fetge* i peí páncrees. Sota la membrana que recobreix l'in- terior de l'intestí hi ha una densa xárcia de vasos sanguinis. Els nutrients resul-* tants de la digestió són tan petits, que són capados de travessar aquesta mem­ brana i passen a la sang. Aquest procés rep el nom d'absorció intestinal* FASES DEL PROCES DIGESTIU L'INTESTÍ GROS Les substáncies que no són útils per a l'organisme es dirigeixen a l’intestí gros, que és més ampie i molt més curt que l'intestí prim (fa uns dos metres de longitud). A l'intestí gros s'absorbeix gran part de l'aigua que contenen els sucs diges­ tius i els aliments. Les restes no absorbides s'espesseei- xen en perdre aigua, i es transformen en excrements, que ixen a l'exterior per l'anus. Esquema imaginan de l'apareil digestiu en el qual es mostren els processos principáis que hi tenen lloc. Les fletxes roges corres- ponen als sucs digestius; les fletxes verdes indiquen on es fa Pabsorció. Per a contestar /{ Per a qué serveix la llengua en la digestió? (k D'on procedeix la saliva? Quina funció té en el procés de la digestió? i 3 A través de quiris órgans circula l'aliment abans d'arribar a l'estómac? / 4 Quina utilitat pot teñir el fet que el suc gás- tric siga molt ácid? 5 Quins sucs digestius intervenen en la diges­ tió que es produeix a l'intestí? 6 Per on circulen els nutrients fins que arriben a totes les cél-lules? 7 A l'intestí prim s'absorbeixen els nutrients obtinguts en la digestió. Qué s'absorbeix a l'intestí gros? estómac bancrees] vasos sanguinis intestí primABSORCIO DE NUTRIENTS intestí grosABSORCIÓ D'AIGUA
    • L a respiració (I) L'APARELL RESPIRATORI L'aparell respiratori és el conjunt d'órgans per mitjá deis quals introduim al nostre eos l’oxigen de Taire i expul- sem el dióxid de carboni. Aquest aparell está format per les vies respiratóries i els pulmons: • Les vies respiratóries comuniquen el ñas i la boca amb els pulmons. Es- tan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tráquea i els bronquis. Els bronquis són dos tubs que partei- xen de la tráquea i es ramifiquen en tubs cada vegada més prims a l'inte- rior deis pulmons. • Els pulmons són dos órgans de forma cónica i molt esponjosos que es troben a l'interior de la caixa torácica. Están formats per ramificacions deis bron­ quis i per milions de petits sacs mi- croscópics, els alvéols pulmonars. Els alvéols es comuniquen amb Taire procedent de l’exterior per mitjá de les últimes ramificacions deis bron­ quis, anomenades bronquíols. L'APARELL RESPIRATORI HUMÁ Esquema deis órgans que formen l'aparell respiratori. S'hi ha representat també la silueta de les costelles, que protegeixen els pulmons, i el diafragma. pulmó dret diafragma pulmó esquerre fossa nasal laringe bronqui dret faringe tráquea bronqui esquerre pulmonars bronquis principáis En un deis pulmons s'ha representat com els bronquis i els vasos sanguinis es ramifiquen i van disminuint de grandária, fins que arriben ais alvéols pulmonars. bronquíol alvéols tallats alvéols capil-lars pulmonars sanguinis
    • ELS MOVIMENTS PULMONARS La renovació.de Taire deis alvéols pulmonars s'aconsegueix pels moviments d'inspiració i d'expiració dels pulmons. Els pulmons es mouen grácies a un múscul en forma de membrana, anomenat diafragma, i ais músculs intercostals. El diafragma es troba situat davall dels pul­ mons, unit a la caixa torácica i £ la columna vertebral. Els músculs intercostals es troben entre les costelles. Expiració aire expirat músculs intercostals relaxats * diafragma relaxat Quan inspirem, el diafragma es contrau i, per tant, baixa. Simultániament, els músculs intercostals també es contrauen i alcen la caixa torácica. El resultat és que la cavitat que envolta els pulmons es fa més gran, els pulmons s'un- flen i hi entra aire. Quan expirem, el diafragma i els músculs intercostals es relaxen, de manera que la cavitat es fa més menuda. Els pulmons s'encolleixen i expulsen Taire que contenen. Aquest aire está format per més dióxid de carboni i menys oxigen que Taire que hi ha entrat. k Per a contestar ^ Quin gas introdi^m i quin gas expulsem al respirar? 3 Com s'anomenen els conductes que arriben fins ais pulmons? En quins altres es van ra- mificant? 3 On están situats els pulmons? X^4 Quins músculs intervenen en la respiració? Explica'n el funcionament. H Per qué et sembla que els pulmons tenen una consisténcia esponjosa? Quan bufem fort expulsem, aproximadament, la meitat de Taire que contenen els pulmons. inspiració inspirat músculs intercostals contrets diafragma contret
    • L a respiració (II) L'INTERCANVI DE GASOS AMB L'EXTERIOR L'intercanvi de gasos entre el nostre eos i l'aire exterior es reálitza ais alvéols pulmonars. Cada alvéol pulmonar está envoltat per una xárcia de capiMars, uns vasos sanguinis molt filis. L'oxigen passa de l'aire que cóntenen els pul­ mons a la sang a través de la paret de l'alvéol i de la del capil-lar. Simultániament, el dioxid de carboni passa de la sang a l'aire seguint el camí invers al de l'oxigen. LA RESPIRACIÓ CEL LULAR La sang6amb oxigen, que ix deis pulmons, pas­ sa peí cor i es distríbueixper tot el nostre eos grácies al’extensa xárcia de vasos sanguinis que tenim. Aquest oxigen travessa els vasos i entra en ca­ dascuna de les cél-lules del nostre eos. Allí es combina amb els nutrients que provenen deis ali­ ments, i d'aquesta manera es produeix l'energia que les cél-lules necessiten per a fer totes les seues activitats. Aquest procés rep el nom de respiració ceWular. Com a conseqüéncia d'aquest procés es pro­ dueix dioxid de carboni, que és perjudicial per a les cél'lules i, per aixó, és expulsat cap a la sang, que el torna ais pulmons. 196 ^ Per a observar Fixa't en resquema que representa la respi­ ració cellular: 1• Quins gasos transporta la sang? 2. Qué han de travessar l'oxigen i el dioxid i de carboni per a arribar a les cél-lules i del nostre eos i per a eixir-ne, respecti- vament? INTERCANVI DE GASOS EN UN ALVÉOL Ais alvéols pulmonars, els glóbuls rojos de la sang cedeixen el dioxid de carboni a l'aire que hi ha ais pulmons, i en capten l'oxigen. INTERCANVI DE GASOS A LES CÉL-LULES sang amb dioxid de carboni sang amb oxigen capil-lar sanguini glóbuls rojos oxigen membrana s eel-Jurar sang
    • HIGIENE DE LA RESPIRACIÓ L'aire qu$ respirem ha d'arribar ais pulmons net i en bones condicions. Si la concentració d'oxigen en Taire que respirem disminueix,.tindrem més dificultáis per a obtenir l'oxigen que el nostre eos necessita. Per aixó hem d'evitar els espais tancats o mal ventiláis. També cal evitar Taire contaminat per gasos o per partícules perjudicials per a la salut, com el que procedeix dels tubs d'escapament dels automó- bils. Fumar, un hábit molt perjudicial Un contaminant molt nociu de Taire, és a dir, molt perjudicial, és el fum del tabac^Aquest fum conté gasos tóxics, com el monóxid de carboni, i substancies que provoquen cáncer, com el quitrá. Pero, a més, el tabac conté una dro­ ga, la nicotina, una substáncia que crea addicció, és a dir, que el nostre eos s'hi acostuma i, si ens manca, no ens trobem bé. Per aquest motiu, ais fumadors els costa deixar l'hábit de fumar. El fum del tabac no solament perjudi­ ca el fumador, sinó també les perso­ nes que hi ha al seu voltant. El fum del tabac s'acumula en llocs tancats i afecta els nostres pulmons i altres órgans del eos. 1• Qué és la nicotina? Qué significa que crea addic­ ció? Q Saps com s'anomenen les persones que es troben prop d'algú que fuma? Per a investigar L'apareil respiraíori és propens a patir malal- ties causades per TaHérgia a certes substán- cies, com el pollen d'algunes plantes. L'as- | ma aMérgica i la rinitis aMérgica són dues d'aquestes malalties. Q Esbrina qué és una al lérgia. 2 . Quihs són els símptomes de les malalties esmentades? i 19 Per a contestar ^ Á On es produeix Tintercanvi de gasos entre el eos i Taire exterior? 2 Com arriba Toxigen a la sang? 3 Qué fa Toxigen a l'interior de les céMules? Qué s'hi produeix? 4 Quin camí segueix el dióxid de carboni des que és expulsat d'una cél-lula fins que arri­ ba a l'exterior del eos? L’aire contaminat conté restes de combustible, cendres i substancies químiques perjudicials per a l'apareil respiratori.
    • La circulació sanguínia (I) L'APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori compleix dues funcions molt importants: • Distribueix els nutrients i l'oxigen a totes les cél-lules del eos. • RecuILLessubstancies de-3?a^uig:.que les cél-lu- les produeixen. L'aparell circulatori está format peí cor i pels vasos sanguinis, i per la sang que circula al seu interior. LA SANG La sang és un líquid roig i espés format peí plasma sanguini i tres tipus de cél-lules diferents: els eritrócits, els leucócits i les plaquetes. • Els plasma sanguini és un líquid transparent format principalment per aigua. S'hi troben dissolts els nutrients procedents del tub diges­ tiu, que són transportats a totes les cél-lules. • Els eritrócits o glóbuls rojos són les cél-lules més abundants en la sang. Tenen forma de disc i el seu color és rogenc. Aquests cél-lules transporten l'oxigen des deis pulmons a cadascuna de les cél-lules del eos, i dioxid de carboni des de cada cél-lula fins ais pulmons. • Els leucócits s'anomenen també glóbuls— blancs, pero no tenen color. Ens defensen deis microbis fabricant substan­ cies químiques que els destrueixen, o bé els en- volten amb el seu eos i els digereixen. QuanI* ens posem malalts, el nombre de leucócits aug­ menta. • Les plaquetes.són molt petites, i actúen quan es produeix una hemorragia, és a dir, quan per algún motiu els vasos sanguiñis es tren- quen. Quan passa aixó, les plaquetes s'acumulen i s'adhereixen a les vores del vas trencat i fabri­ quen unes substáncies que espesseeixen el plasmarAqüestes substáncies formen un tap anomenat coágul, cjue deté l'hemorrágia. L'APARELL CIRCULATORI HUMÁ Totes tes artéries, llevat de les que yan ais pulmons, están acolorides amb roig, i totes les venes, llevat de les que ixen deis pulmons, están acolorides amb blau. COMPONENTS DE LA SANG .eritrócits leucócits plasma
    • ELS VASO$ SANGUINIS Els vasos sanguinis són els conductes pels quals circula la sang. Aquests conductes són de tres tipus: artéries, venes i capiMars. • Les artéries són els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des del cor fins ais , capil*lars. Les artéries es ramifiquen i s’e*streteixen a me­ sura que es distribueixen per tot el eos. Les seues ultimes ramificacions acaben en els ca- piHars. • Els capiMars són uns tubs molt prims, amb una paret molt fina. Ais capiliars, els nutrients i l'oxigen en tra-_ vessen les parets Lpassen a les céHules. El dióxid de carboni i uns altres productes de rebuig sfegueixen el camí invers, és a dir, pas- sen de les céHules ais capil*lars. Ais capil-lars dets pulmons, 1'intercanvi de ga­ sos es produeix al revés: l'oxigen de l'aire que contenen els pulmons passa a la sang i el dióxid de carboni passa a l'aire. • Les venes són els vasos sanguinis pels quals la sang es dirigeix des dels capiMars fins al cor. Les venes més petites són les que es comuni­ quen amb els capil-lars. Aqüestes venes es reu- neixen per a formar-ne unes altres de mé$, grans, i així es repeteix el procés fins a arribar a les mes grans, que acaben al cor. XARCIA DE CAPIL-LARS Els capil iars formen xárcies per mitjá de les quals la sang arriba a totes les cél-lules del eos. Intercanvis que es produeixen entre les céHules i la sang ais capil-lars del eos. Les parets dels capiMars són tan primes, que permeten fácilment 1'intercanvi de substancies. Per a contestar / Quines cél-lules de la sang són més nom­ brases? Quina relació té amb el color de la sang? Explica la funció d'aquestes cél-lules. 2 Quina funció compleixen els leucócits? Com ho fan? 3 Per a qué serveixen les plaquetes? Explica qué és un coágul. 4 Quines diferencies hi ha entre una artéria, un capil-lar i una vena? Per-a observar I Fixa't en el dibuix deis intercanvis que es produeixen en un capil-lar: 1. Quines substancies passen dels capil-lars a les cél-lules? Quines ho fan en sentit invers? @ En quina part del eos els capil-lars han recollit l'oxigen? I en quina part han re- collit els nutrients? cél-íules capil-lars artéria / vena
    • L a circulació sanguínia (II) EL COR . El cor és l'organ encarregat d'impulsar la sang el COR HUMÁ cap a tot el eos. La seiia grandária és semblant a la d’un puny taneat, i les senes parets están for- mades per teixit muscular. El cor té quatre cavitats: • Dues cavitats superiors, les aurícules, a les quals arriba la sang que han recollit les venes. • Dues cavitats inferiors, els ventricles, deis quals ix la sang cap a les artéries. El cor está dividit per un envá, de dalt a baix, en dues meitats independents, de manera que en cada costat queden una aurícula i un ventricle. En cada meitat, les dues cavitats están comu- nicades entre si per una válvula, que deixa pas- sar la sang de l'aurícula al ventricle, pero no al contrari. ■“ COM FUNCIONA EL COR El cor impulsa la sang cap a les artéries cada vegada que les seues parets musculars es contrauen. Cada cicle de con­ tracció del cor rep el nom de batee. En les persones jovesf el nombre de batees per minut sol variar entre 70 i 90. Quan el cor es contrau, primerament ho fan les aurícules, que envien la sang ais ventricles, i després els ventricles, que eqvien la sang cap a les artéries. Quan el cor es relaxa, la sang és aspirada de les venes cap a les aurícules i s'inicia novament el procés. 1» A qué correspon un batee del cor? Quants batees es produeixen en un minut? 2. Fixa't en els dibuixos que representen les fases de contracció i relaxació del cor i intenta explicar aquest procés. arteria aorta artéria venes pulmonars válvula ventricle dret ventricle esquerre aurícula dreta venes caves aurícula esquerra válvula
    • EL RECORREGUT DE LA SANG La sang fa sempre el mateix camí pels vasos sanguinis del nostre eos, seguint un circuit tancat. Aquest circuit tancat és doble, perqué la sang circula dues vegades peí cor i torna al punt ini­ cial: una vegada quan es dirigeix ais pulmons, en la circulació pulmonar, i una aitra vegada quan va a la resta del eos, en l'anomenada circulació general. • En la circulació pulmonar, la sang ix del ven- tricle dret cap ais pulmons per Partéria pul­ monar, que de seguida es divideix en dos. Ais pulmons, la sang deixa el dióxid de carboni i en recull l'oxigen. Dels pulmons, la sang toma al cor per les venes pulmonars i finalment entra a l'aurícula esquerra. • En la circulació general, la sang passa de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre i ix per l'artéria aorta, l'artéria més gran del eos. Des de l'aorta, la sang es dirigeix a través d'ar- teries cada vegada més petites cap ais capil*lars, on deixa l'oxigen i en recull el dióxid de carboni. La sang es reparteix per tots els capiliars i es reuneix novament en petites venes fins a arri- ^bar a les més grans, les venes caves, que, quan arriben al cor, desemboquen a l'aurícula dreta. Finalment, la sang passa de l'aurícula dreta al ventricle dret, i torna així a l'iüici del recorre- gut de la circulació pulmonar. ESQUEMA SIMPLIFICAT DE LA DOBLE CIRCULACIÓ SANGUÍNIA Per a investigar Sovint diem que el cor “és com una bom­ ba"; o que “bomba" la sang cap a tot el eos. ] Busca en el diccionari els diferents signi­ ficáis de la paraula bomba i escriu-los al ' quadern. 2 . Assenyala quin d'aquests significáis per- met comparar una bomba amb el cor. Per a contestar 1 Com és el nostre cor? Descriu-lo. 2 Per qué diem que la-sár»grecorre un circuit doble? Q On adquireix oxigen la sang? On en cedeix? Explica-ho. 4 Quines artéries que ixen del cor porten sang oxigenada? Quines porten sang sense oxigen? 5 i Contesta les mateixes preguntes anteriors per a les venes que arriben al cor. CIRCULACIO GENERAL
    • excrecio L'a p a r e ll ex c r e t o r L'aparell excretor o aparell urinari és el conjunt d'órgans encarregats d'ex- pulsar a l'exterior del eos les substán­ cies de rebuig procedents de les céllules que porta la sang. Els órgans que constitueixen 1'aparell excretor són els renyons, els urqters, la bufeta urinaria i la uretra. ELS RENYONS Els renyons són dos órgans situats per damunt de la cintura, un a cada cos- tat de la columna vertebral. Tenen la grandária d'un puny i la seua forma és semblant a la d'un fesol. Els renyons extrauen de la sang una part de l'aigua que conté, juntament amb les subs’feancies de rebuig que áquesta transporta. El conjunt de l'ai- gua i les substáncies de rebuig formen l'orina. Per a produir l'orina, el renyó conté una gran quantitat de tubs microscopios anomenats tubs urinífers. L'extrem de cada tub está en contacte amb un ca- pil-lar, del qual extrau les substáncies de rebuig de la sang. Els tubs urinífers acaben en una cavi- tat del renyó en forma d'embut, que re- cull l'orina de tots ells. Per a investigar | En determinades persones, algu- i nes de les substáncies de rebuig i que ixen deis renyons poden soli- dificar-se i formar uns cossos petits | anomenats "pedres" o cálculs. Q | Busca informació sobre aques- j ta anomalía, per qué es pro- j dueix i com es pot evitar. 'L'APARELL EXCRETOR HUMA El renyó esquerre i la bufeta urinaria s'han seccionat per a mostrar-ne l'interior. EL RENYÓ En l'ampliació s'observa, en esquema, el funcionament deis tubs urinífers. substáncies tub de rebuig urinífer artéria renal uréter vena renal
    • EL VIATGE.DE L’ORINA CAP A L’EXTERIOR L’orina fabricada ais renyons es recull en dos conductes anomenats uréters (un per cada renyó), que acaben en la bufeta. La bufeta urinaria és un órgan muscular buit i elástic que es troba en la part inferior del ventre. En la bufeta s'emmagatzema l'orina procedent dels renyons. La bufeta té la capacitat d'unfíar-se com un globus fins a assolir un límit (0,5 litres) per al qual és necessária l'eva- cuació de l'orina. Per a’ controlar que l'orina no isca contrnuament de la bufeta urinaria, aquesta té un múscul en la part inferior, l'esfínter, que tanca l'eixida de la bufeta. Quan la bufeta és plena, l'esfínter es relaxa i aleshores l'orina ix a l'exterior a través d'un conducte anomenat uretra. En^els homes, la uretra acaba en el penis, mentre que en les dones acaba en la vulva, per davant de la vagina. Fes dic en la nostra Comunitat, segueixlesinshrucdonsi toma a fer dic sobre: P e r a s a b e r -n e m é s A més d'expulsar substáncies de rebuig, els renyons regu­ len també la quantitat d'aigua i de sais que hi ha al eos, i n'expulsen Pexcés. Així, si bevem poca aigua orinem poc; si en bevem molta, orinem més sovint per expulsar tota l'aigua sobrera. Normalment no ens hem de preocupar per la quantitat d'aigua que bevem, perqué quan ens en falta tenim la sen- sació de set. Tot i així, com a mínim cal beure 1 litre i mig o 2 litres d'ai­ gua al día. Així, dones, has de beure tota l'aigua que el eos et dema- ne, sobretot quan faces exercici físic o quan el temps siga caloros. Les persones a qui no els funcionen els renyons poden seguir vivint si es connecten periódicament a una máquina de diál’isi. Aqüestes máquines reben la sang del pacient i després li la tornen neta de substáncies de rebuig. Per a contestar 1 Qué és Taparell excretor? Quins órgans els formen? 2 Quina és la funció dels tubs urinífers? 3 Quina funció fa la bufeta? H Quina uretra és més llarga, la masculina o la femenina? Per qué? El Quin efecte pot teñir cadascuna d1aqüestes ^ activitats sobre la quantitat d1orina excreta­ da per una persona? - Beure molta aigua. - Jugar a fútbol. - Menjar aliments molt salats.
    • Mapa conceptual La nutricio, la respiració, la circulació i l'excreció es realitzen mitjan^ant i 4 ' l'aparell digestiu I que es compon de i l l'aparell respiratori I que*es compon de A tub 1 glándules 1 vies digestiu digestives respiratóries 4 4 4 boca fabriquen fosses i faringe i esófag sucs digestius nasals faringe pulmons estómac l intestí prim i intestí gros laringe I tráquea bronquis I bronquis alvéols pulmonars 4 4 l'aparell l'aparell circulatori excretor I i que es compon de que es compon de 1 i i isang plasma l bronquíols eritrócits i l plaquetes vasos cor renyons sanguinis 4 artéries i uréters i 1 venes i bufeta i 1 capiMars 1 uretra anus Completa un resum • Els aliments están formats per dife- rents tipus d e......... • El tub digestiu está format per la bo­ ca, la ......., l'esófag, !'..?!.§ I'........, l'intestí ....... i l'anus. (I L'aparell respiratori está format per les.......i els.......... • En la respiració ceMular, I'....... es com bina amb els nutrients i produeix I'.......que les cél lules necessiten. • La sang circula peí....... i els.........san­ guinis. • L'excreció es fa per mitjá de l'aparell
    • IVIesurar el ritme cardíac i el ritme respiratori H Procedim ent El funcionament deis aparells respiratori i circulatori s'adapta a les necessitats del eos en cada moment. Ho podreu comprovar amb aquesta experiencia: 1. En situado de repós, busqueu-vos el pols i compteu quan- tes vegades per minut us batega el cor. Fixeu-vos en les fo­ tografíes, que mostren dues maneres de fer-ho. Després, compteu el nombre de vegades que inspireu i ex- pireu en un minut. Repetiu aquests dos mesuraments en les condicions se­ güents: - Immediatament després de caminar durant dos minuts. - Immediatament després de correr per un terreny pía, com el pati de l'escola, durant dos minuts. 2. Anoteu les dades obtingudes en una taula com aquesta: en repos després de després caminar de correr batees cicles respiratoris A continuació, representeu les dades gráficament. Per fer-ho, completeu dos gráfics en forma de dia­ grama de barres com els que hi ha representats a la dreta (els valors indicats ais gráfics no correspo- nen a dades reais). Finalment, contesteu les preguntes següents: - Es manté constant en les tres situacions el nombre de vegades que batega el cor per minut? Explica com varia. - Qué passa amb el nombre de cicles respiratoris en repós i després de caminar i de correr? - En qué s'assemblen els dos gráfics? - Quins avantatges creus que té per al nostre eos el fet que augmente el nombre de batees i de ci­ cles respiratoris per minut? batees perminut 1204 n o -j 100 -j 90-! 80-} 70 ¡ ¿oj___n p i - í p J en repós després decaminar després decorrer cicles respiratoris perminut 60 -j 5 0 -j 4 0 - 30 20 i i n _ UBI■u — en repós després decaminar després decorrer
    • Practica competéncies básiques O Després de llegir el text de la unitat, contesta les preguntes se- güents: - En quins órgans es localitzen les glándules digestives micros- có.piques? - On s'absorbeixen els nutrients? I l'aigua? - Explica com varia el volum deis pulmons durant el procés de la respiració. *¡9Í De quantes cavitats consta el cor? Quin n'és el nom? - Per a qué serveixen els tubs urinífers? 2| Fixa't en els aliments que es veuen a les imatges i relacionáis amb els nutrients que continguen en més quantitat: 3 Copia al quadern l'esquema de l'aparell digestiu de la dreta i escriu-hi el nom deis órgans que el formen. 4 Algunes de les frases següents són verdaderes i d'altres són falses. Copia-Ies totes, assenyala'n les verdaderes i, en les. altres, explica per qué són falses: - Els nutrients són les substáncies que componen els ali­ ments i que són nec^ssáries per a viure. - Els sucs digestius serveixen per a realitzar la digestió química deis aliments. La digestió deis aliments es completa a l'estómac. - A l'intestí prim, que és la part més Marga del tub diges­ tiu, s'absorbeixen els nutrients. O Els hidrats de carboni ens proporcionen els materials necessaris per al creixement. - Tota l'aigua que necessitem prové de l'aigua que be- vem.
    • 5 La taula'següent mostra la quantitat d'oxigen (Oz) i de dióxid de carboni (C02) que hi ha en 100 cm3 d'aire inspirat i d'.aire expirat: Aire inspirat Aire expirat Oxigen 21 cm3 17 cm3 Dióxid de carboni Ocm3 4cm3 É . On h¡ ha més oxigen, en l'aire que entra ais pulmons o en el que n'ix? 4 Qué passa amb el dióxid de carboni en l'interior dels nostres pulmons? Q Fixa't en la microfotografia de la^sang, acolorida artificial ment, i contesta: - Quants tipus de cél-lules diferents hi veus? Quin nom tenen? - Quina funció compleix cada tipus de céMula? D P Quin color tenen realment? 7 Ais requadres hi ha escrits els noms de les parts principáis de l'apareil circulatori. Escriu-los de manera ordenada segons el camí que fa la sang. Comenta per l'artéria aorta: aurícula esquerra ventricle esquerre capiMars pulmonars capil-lars del eos venes caves ventricle dret artéria aorta artéria pulmonar venes pulmonars cor 8 En cada serie de paraules n'hi ha una que no hi hauria de. ser. Indica-la: estómac intestí laringe esófag laringe bronquis páncrees tráquea microbis plasma eritrócits plaquetes uretra bufeta oxigen renyó @ Afig els termes següents al teu diccionari digital: nutrient glándula alvéol capil-lar eritrócit tub urinífer
    • L e s q u e l e t I ELS MÚSCULS L'esquelet está format pels ossos, que són ór­ gans tan vius com qualsevol altre del eos: creixen al mateix ritme que ho fem nosaltres, i si es trenquen es poden tornar a soldar espontániament. Alguns ossos protegeixen diferents órgans vitáis, com el cervell 0 els pulmons. Pero, la funció més important deis ossos consisteix en el sosteniment del eos. Sense els ossos series una massa sense for­ ma i incapag de moviment. Els ossos són necessaris per a fer els moviments del eos, pero els causants directes del moviment són els músculs. Quasi la meitat del nostre pes corporal correspon ais músculs, que són els órgans que formen alió que vulgarment anomenem "carn”. Els ossos i els músculs que els envolten consti- tueixen l'aparell locomotor. ■ Com ho fan els xiquets i les xiquetes de la foto­ grafía per moure's? Quins órgans utilitzen per a aconseguir-ho? ■ Explica el moviment que haurá de fer l’atleta de la fotografía per llangar el pes* ■ Quin métode está utilitzant la doctora de la foto­ grafía per a "veuref, els ossos del seu pacient? ■ Has patit alguna vegada una lesió d'ossos o de músculs? On et van atendre? Com ho van fer? ■ Qué fas per mantenir-te en forma?
    • L'esquelet L'esquelet és el conjunt format pels ossos, les articulacions i els cartílags del eos. Les funcions principáis de l'esquelet són: • Sostenir el eos i donar-li forma, juntament amb els músculs. • Contribuir ais moviments del eos, perqué actúa com a punt de fixació deis músculs quan aquests es contrauen. • Protegir molts órgans interns, com el cervell, el cor o els pulmons. VISTA FRONTAL I LATERAL DE L'ESQUELET HUMA ELS OSSOS Els ossos són les parts més dures i rígides del eos. Aixó és degut al fet que están formats per un teixit especial, el teixit ossi, que conté moltes substancie^ minerals. Els ossos són durs, pero alhora són molt lleu- gers perqué están constituits en gran part per pe- tits espais buits. La grandária i la forma deis ossos són molt di­ verses. Alguns ossos són llargs (com el fémur. per exemple), d'altres són curts (com les verte-. bres), i n'hi ha uns altres que són plans (com l'omóplat). L'esquelet huma está format per cartílags i per uns 200 ossos. 10 Per a observar 1. Segons la forma i la grandária, de quins ti- pus són els ossos que hi ha en cada fotogra­ fía? 2. Sabries dir quins ossos són? Q Busca informació en algún llibre d'anato- mia o en Internet so­ bre l'estructura del ossos. cartílags ossos
    • LES ARTICULACIONS El lloc on s'ajunten dos ossos íep el nom d'articulació óssia. Hi ha tres tipus d'articulácions: fixes, semi- móbils i móbils. • En les articulacions fixes, 'els osSós que les for­ men están fermament units entre si i no es po­ den moure, com els ossos del crani. • En les articulacions semimobils, els ossos no- més es poden moure una mica. Es el cas de les vertebres de la columna vertebral. • En les articulacions móbils, els ossos es poden moure els uns en relació amb els altres. La majoria de les articulacions, com les deis bracos i les carnes, són d'aquest tipus. Els ossos de les articulacions móbils i de les se- mimóbils no se separen perqué están agafats en­ tre ells per mitjá d’unes tires anomenades lliga- ments. ELS CARTÍLAGS Algunes parts de l'esquelet són més flexibles i toves que els ossos, i reben el nom de cartílags. El teixit que els forma s’anomena teixit cartila- ginós. Les orelles i el ñas, per ex^mple, tenen cartí­ lags a Tinterior. També hi ha capa de cartüag ais extrems deis ossos que formen articulacions móbils. Aquesta capa té una superficie molt llisa, que permet que aquests ossos s'esvaren suau- ment entre ells quan es mouen. Per a contestar 1 Quines funcions compleix l'esquelet? 2 Per qué els ossos són durs i lleugers alhora? 3 Qué és una articulado? Posa'n un exemple de cada tipus. 4 Com se subjecten els ossos en una articula- ció móbil o semimóbil?/ 5 Esmenta algunes zones del eos que són car­ tílags. TIPUS D'ARTICULACIONS fixes semimobils f & móbils I k P m
    • E ls ossos del cap ¡ del troríc Els o ss o s d el cap Els ossos del cap formen la calavera, que cons­ ta de dues parts: el crani i els ossos de la cara. El crani El crani forma una cavitat tancada que prote- geix un dels órgans més delicats del eos: el cer- vell. Consta de diferents ossos units per mitjá d'arti- culacions fixes. Els més visibles són els ossos plans: • • El frontal, situat davant, que forma el front. • Dos parietals, a la part superior del crani, i dos temporals, a la part lateral. • L'occipital, que es troba situat darrere del crani. Els ossi>s de la cara Els ossos més coneguts de la cara són els ma- xiMars, que formen les mandíbules. La mandíbu­ la superior está formada per dos maxiHars supe- riors i la mandíbula inferior, per un maxil-lar inferior, que és l'únic os del cap amb articulació móbil. Ais maxil-lars hi ha encaixades les dents. LA ¿OM POSICIÓ DE LES DENTS Cada dent es divideix en dues parts: la corona, que és la part externa, i l'arrel, que está encai- xada a la mandíbula. L'interior de la dent té una cavitat on hi ha els vasos sanguinis i els nervis que transmeten les sensacions de dolor. Les dents són cossos durs perqué están forma- des en gran part per marfil, que és un telxit molt semblant al teixit ossi, pero més dur i més compacte. Per damunt del marfil hi ha una capa d'una substancia anomenada esmalt, més dura que el marfil, perqué está formada en un 90 % per substáncies minerals. 1• Qué és més dur, Pos, el marfil o Pesmalt? Per qué? VISTES FRONTAL I LATERAL DE LA CALAVERA frontal parietal temporal occipital malar maxil-lar inferior nasals maxil-lars superiors corona esmalt marfil vasos sanguinis i nervis
    • ELS OSSOS DEL TRONC Els óssos del tronc són les vértebres, les cos- telles i l'estem. Les vértebres Les vértebres són 33 ossos curts, disposats un damunt d'un altre al llarg de l'esquena, for- mant la columna vertebral. Les set vértebres superiors formen el coll, i re- ben el nom de cervicals. Les désset següents es troben al tronc: dotze al tórax, les vértebres dorsals, i cinc a la zona lumbar, les vértebres lumbars. Les últimes vértebres están soldades i formen dos ossos: el sacre, que uneix els dos ossos de la pelvis per darrere, i el cóccix, que es troba al fi­ nal de la columna vertebral. Les costelles ¡ l'estern Les costelles són ossos llargs i corbats que per darrere s'articulen amb les dotze vértebres del tronc (dues costelles amb cada vértebra). Els deu primers parells de costelles s'uneixen per davant per mitjá de cartílags a un os pía i allargat, l'estern, mentre que els dos parells infe- riors queden solts. El conjunt format per les vértebres superiors del tronc, les costelles i l'estern rep el nom de caixa torácica. La caixa torácica té la missió de protegir el cor i els pulmons. Per a contestar 1| Quin és l'únic os de la calavera que té una articulado móbil? 2 Quins són els ossos més importants que for­ men el crani? I la cara? Situa'ls. 3 Quants ossos formen la columna vertebral? Com s'anomenen? 4 Qué són el sacre i el cóccix? V Per a observar Fixa't en el dibuix de la caixa torácica: 1• Descriu-la al quadern indicant eis ossos que la formen. 2. Per qué sembla una gábia? 3. Quantes costelles están unides directa- ment a l'estern? COLUMNA VERTEBRAL 7 vértebres cervicals 12 vértebres dorsals 5 vértebres lumbars sacre cóccix ■ estern costelles
    • E ls ossos de les extrem itats LES EXTREMITATS SUPERIORS Cada extremitat superior del nostre eos s'uneix al eos per mitjá de dos ossos que formenl'espatla: la clavícula per davant i l'omóplat per darrere. El brag consta d'un sol os, rhúmer. L'avantbrag conté dos ossos paral-lels: el cúbit i el radi. El canell está format per huit ossos petits que anomenem carpians. El palmell de la má conté cinc ossos allargats, els metacarpians, que unei- xen el canell amb els dits. Cada dit consta de tres ossets anome- nats falanges, llevat del polze, que no­ més enté dos. _ LES EXTREMITATS INFERIORS Les extremitats inferiors s'uneixen al eos per mitjá d'una cintura d'ossos ano­ menadapelvis. La pelvis consta de tres ossos: dos coxals davant (un a cada costat de la columnavertebral) i el sacre darrere. Aquests tres ossos transmeten el pes del eos ales carnes. La cuixa conté només un os, el fé- mur, que és l'os més llarg del eos. A la cama hi ha dos ossos paral-lels, la tibia i el peroné^més menut i situat per fora de la tibia. A la part anterior del genoll hi ha la rotula,, un os petit amb forma de disc. Al peu, el turmell i l'empenya consten de set ossos petits, els tarsians. A continuació hi ha cinc ossos allar­ gats, els metatarsians. Finalment, els dits dels peus consten cadascun de tres ossos petits, les falan­ ges, llevat del dit gros, que només enté dos. OSSOS DE LES EXTREMITATS Les extremitats superiors i les inferiors s'uneixen al eos per mitjá d'ossos que formen, respectivament, les espatles i la pelvis. Per a observar 1* On es troben la clavícula i l'omóplat? Quina fun- . ció creus que fan? 2. Per quins ossos está formada la pelvis? i 3* Assenyala quin és l'equivalent de cada os de l'ex- j tremitat superior a l'extremitat inferior. Escriu- | los al quadern. espatla húmer coxals pelvis sacre fémur rótula clavícula omóplat metatarsians falanges cúbit peroné metacarpians tarsians carpians
    • LES LESIONS DELS OSSOS I DE LES ARTICULACIONS Els exercids.violents, els colps o les tensions excessives poden produir lesions ais ossos i a les articulacions. Les més freqüents són les se­ güents: 1. Has patit alguna de les lesions represen- tades ais dibuixos? En quina part del eos? Explica cóm la vas curar. Les fractures Quan una forga excessiva (sobretot si és brus­ ca) actúa sobre Pos, aquest es fractura, és a dir, es trenca. Les fractures necessiten atenció médica al més aviat possible. Pero, si no hi ha cap centre sa- nitari prop cal encanyar Pos trencat, és a dir, assegurar-lo amb benes i amb un objecte rí- gid. Els esquinaos i les luxacions Un esquina és un torcement o una distensió excessiva, un trencament parcial o total deis lligaments d'una articulació. Quan, a més, els ossos de Particulado queden fora del seu lloc es produeix una luxació. esquing fractura Per a pensar Per a contestar 1 Quin és Pos més llarg del eos? On es troba? 2 Quin os que forma part de la pelvis pertany a la columna vertebral? 3 Quins noms tenen els ossos de l'a- vantbraq? I els de la cama? Q Relaciona els ossos següents se- gons que es troben a les extremi- tats superiors o a les inferiors; tibia cúbit extremitates falange superiors peroné rótula extremitats húmer inferiors carpians Algunes positures que adoptem durant el dia poden ser perjudi­ cia l per al nostre aparell loco­ motor. H Assenyala en aqüestes foto­ grafíes les males positures que hi veges i comenta amb els companys i les compa- nyes la manera d'evitar-les.
    • E ls músculs Els músculs són els órgans que produeixen els moviments del eos i la forga que fem sobre els objectes. La majoria acaben en uns cordons molt resis- tents, els tendons, que s'uneixen ais ossos. ELS MÚSCULS DEL CAP Al cap hi ha els músculs que ens permeten ex- pressar els sentiments i els músculs que ens per- meten mastegar els aliments. ELS MÚSCULS DEL TRONC A les espatles i al tórax hi ha músculs que mouen els bracos, com els pectorals, que treba- llen quan movem els bracos cap al pit, i els del­ toides, qüfe ho fan quan alcem els bracos. A l'esquena hi ha diferents músculs que mante- nen dreta la columna vertebral, i uns altres que contribueixen a moure la columna i les espatles, com el trapezi. Els músculs abdominals protegeixen els ór­ gans del ventre i ens permeten fiexionar el eos per la cintura. Diferents músculs del tórax produeixen els mo- iviments de la respiració. El més important és el diafragma, un múscul que separa la cavitat torá­ cica de rabdominal. A la regió més inferior del tronc es troben dife­ rents músculs que mouen les cuixes. Els més im- portants són els glutis, que mouen el fémur cap enrere. ELS MÚSCULS DE LES EXTREMITATS A les extremitats superiors, hi ha dos músculs a cada bra? que mouen l'avantbrag: el bíceps i el tríceps. A les extremitats inferiors, els músculs princi­ páis que mouen la cama són el bíceps femoral, que la flexiona, i el quádriceps, que l'estira. Els bessons estiren els peus i permeten així algar el eos. La majoria deis músculs tenen forma allargada (o "fusiforme") i són més ampies al mig que ais extrems. En cada extrem hi ha un tendó, que uneix el múscul a Pos. Quan somriu, aquesta xiqueta está utilitzant més de 30 músculs de la cara. Grácies ais músculs abdominals podem fer aquest exercici, que consisteix en la flexió del eos cap endavant per la cintura. tendó múscul
    • ELS MÚSCULS DEL COS HUMA i Per a observar Cada múscul del nostre eos serveix per a fer un moviment concret. Fixa't en els dibuixos superiors i contesta: 1• Quins músculs utilitzes per a... - ... algar la cama estirada? - ... fer forca amb la panxa? - ... posar-te de puntetes? - ... moure els bracos cap al pit? W ... arronsar-te d'espatles? Per a contestar M M 1 11 21 1 Quiria funció tenen els tendons? 2 Per a qué usem els músculs de la cara?- 3 Classifica els músculs següents en tres grups, segons que es troben al tronc, a les extremi­ tats inferiors o a les superiors: abdominals bíceps gluti deltoide quádriceps bíceps femoral bessó pectoral tríceps trapezi bíceps dorsal ampie En aquests dibuixos s'assenyalen els principáis músculs del eos huma; del cap, del troné i de les extremitats: deltoides trapezi tríceps pectoral quádriceps abdominals bíceps femoral bessons músculs de la cara
    • E l funcionam ent deis m úsculs COM FUNCIONA UN MÚSCUL La missió d'un múscul és produir moviment, forga o ambdues coses. Aixó s'aconsegueix quan el múscul es contrau, és a dir, quan es fa més curt i el seu gruix augmenta. De resultes de la contracció del múscul, els tendons fan que s'acosten els ossos ais quals es- tan units i aixó produeix el moviment. Com més resistencia troba el múscul a aquest moviment, més forga fa. Un moviment per a cada múscul Cada múscul només pot moure els ossos en una direcció concreta i només en un sentit. Per a moure els mateixos ossos enuna direcció diferent, o fins i tot per a tornar-los a la posició original, hihan d'intervenir uns altres músculs. El bíceps, per exemple, només pdt apropar els ossos de 1'avantbraQa l'húmer; si el que volem és allunyar aquests ossos, ho hem de fer amb un al- tre múscul, el tríceps; i si volemgirar l'avant- brag, n'hem de fer servir un altre de diferent. La majoria de vegades, per a fer cadascun deis nostres moviments, fins i tot els senzills, cal con- traure uns quants músculs alhora. Com que cada múscul només pot fer un movi­ ment molt concret, n'hi ha molts que tenen un múscul antagonista, és a dir, que fa el movi­ ment contrari. El bíceps i el tríceps, per exemple, són músculs antagonistes: quanl'un es contrau, l'altre es relaxa, i al revés. O Per a observar Els dibuixos superiors representen dos mo­ viments en qué intervenen el bíceps i el trí- ¡ ceps: 1• Pots assenyalar aquests músculs? 2« Indica en quin estat es troba cadascun d'aquests músculs al dibuix 1 i al dibuix 2. Fes clic en la riostra ComunHat, segueix fes instruccions i toma a fer clic sobre: Per a fer la forga que cal per a obrir un pot hem de contraure alhora uns quants músculs de la má i de Pavantbrag. MOVIMENTS DEL BRAQ
    • ELS MUSCULS I LEXERCICI FISIC o Quan un múscul del eos deixa de contraure's durant un temps prolongat s'atrofia, és a dir, la seua grandá- ria minva i fa molt poca forca quan es contrau. Aixó.és el que passa, per exemple, quan es porta enguixat un brac o una cama durant unes setmanes perqué es cure una fractura óssia. D'altra banda, quan un múscul es contrau amb fre- qüéncia li passa el contrari, és a dir, el seu volum aug­ menta i cada vegada és capae d'actuar amb més forga. Així, dones, els nostres músculs es desenvolupen i es mantenen en bon estat quan els fem treballar regular- ment fent exercici físic. 1. Qué significa que un múscul s'atrofia? Escriu el nom d'un múscul del nostre eos que utilitzem constantment. 2 . Indica alguns dels beneficis que aporta la práctica continuada d'exercici físic. Quan fem exercici físic de certa inten- sitat, no solament treballen els nos- tres músculs; també respirem més de pressa i el cor ens batega més rápid, per tal de proporcionar més oxigen ais músculs. Aquest treball addicional del cor i dels pulmons, si es fa amb regularitat i sense excessos, és molt bo per al nostre eos: disminueix el risc de patir malalties dels aparells circulatori i respiratori, manté la nostra ment en forma, etc. Per aixó, hauríem de fer alguna acti- vitat física intensa com a mínim tres vegades per setmana. Per a contestar 1 Quina és la funció dels músculs? 2 Completa les frases següents: - Els músculs només són capados de moure els ossos en una....... concreta i en un sol - Per a fer la majoria deis moviments hem d e ....... uns quants músculs alhora. - Un múscul........fa el moviment contrari al d'un altre múscul. 3 Fixa't en el dibuix dels músculs que hi ha a la página 217 i mira si hi trobes dos múscüls de la cuixa que també siguen antagonistes. t i Escriu el nom d'alguns esports en qué s'uti- litze molt cadascun dels músculs de la llista següént: bíceps pectorals abdominals quádriceps bessons
    • Mapa conceptual L'aparell locomotor i esquelet * ossos articulacions cartílags _____________i les seues funcions són sostenir contribuir al protegir el eos moviment diferents órgans produeixen moviments per mitjá de la seua contracció pels tendons Com pleta un resum L‘ ........serveix per a sostenir el eos, per a facilitar-ne els moviments i per a ........molts deis seus órgans. L'esquelet está format p els........Je s articulacions........i e ls ............. El lloc on s'ajunten dos ossos s'anome- n a ...........Poden ser fix e s,..........o semi- móbils. Els ossos del cap formen l a ......... que consta de dues parts: e l ........ i els os­ sos de la cara. Els ...... són les parts del eos capaces de contraure's i de produir ........... Els músculs mouen els ossos i s'hi uneixen per mitjá d'uns cordons ano­ menats ..........
    • Aprén Interpretar la composició d'un os h M aterial ■ Dos ossos de cuixa de pollastre bullit. ■ Un pot amb tap, que hi cápiga un os. ■ Vinagre. ■ Una balanza. H P ro ce d im e n t Els ossos están formats en gran part per substáncies minerals. I © Per a comprovar quina és la funció d'aquestes substáncies, observarem qué passa amb un os de pollastre si desapareixen els minerals que conté. 1. Pesa un dels ossos en una balanga i anota'n el pes O - 2. Fica l'os en un pot. Ompli el pot amb vinagre, fins que cobrisca l'os, i tapa'l o 3. Deixa el pot en repós durant una set- mana. Passat aquest temps, trau l'os del pot i renta‘1bé amb aigua Q . 4. Pesa l'os tractat amb vinagre i ano­ ta'n el pes O 5. Una vegada fet Pexperiment, contes­ ta les preguntes següents: - Quina diferencia hi ha entre el pes de l'os de pollastre abans i^esprés d'haver estat tractat amb vinagre? - Compara l'aspecte de l'os tractat amb vinagre amb el de l'altre os. Quines diferéncies hi ha? En qué s'assemblen encara? - El vinagre ha dissolt els minerals que contenia l'os. Dedueix quina és la funció de les substáncies mi­ nerals ais ossos.
    • Practica competéncies básiques O Contesta les preguntes següents: - . Per a qué serveix l'esquelet? - Com són els ossos? - Qué és una articulació? Quants tipus diferents n'hi ha? - On es troben els lligaments? Per a qué serveixen? Escriu algunes parts de l'esquelet que estiguen fetes de cartílag. - Explica la diferéncia qye hi ha entre un esquing i una luxació. - Quines parts del eos són capaces de contraure's i de relaxar-se? - Qué és un tendó? Quina funció té? O Recorda que segons la forma, els ossos del eos podep ser curts, llargs o plans: - Identifica aquests tres ossos del eos huma. - A quin grup pertany cadascun? - Escriu una Mista amb el nom d'un mínim de cinc ossos que recordes i digues a quin grup pertanyen. 3 ¡ Compara aqüestes dues radiografíes. La primera mostra una fractura; la segona, una luxació: - Quina diferéncia hi veus entre les dues? @ Quin os o quins ossos están fracturats en la primera imatge? Quina articulació está afectada en la segona? 1
    • A la dreta hi ha representada la columna vertebral: - Dibuixa-la al quadern i completa els buits de Tes- quema amb les paraules següents: dorsals cervicals lumbars sacre cartílags - Quin tipus d'articulacions té? - Quina funció hi fa el cartílag? - Escriu algún múscul que intervinga en el movi­ ment de la columna vertebral; Ais ossos del cap hi ha articulacions fixes i móbils: - Busca un dibuix d'una calavera a les pagines anteriors i copia'l al qua­ dern. - Assenyala-hi on es troben les articulacions i indica de quin tipus és cadas- cuna i quins ossos la formen. Relaciona cadascun dels moviments esmentats amb el dibuix corresponent i digues quins músculs s'utilitzen en cada cas: - Algar el brag estirat. 83 Posar-se de puntetes. Algar la cama enrere. Flexionar el tronc endavant. Afig aqüestes paraules al teu diccionari digital: cartílag tendó artículació lligament antagonista
    • s sentits Rebem 1.a informado del que passa en l'exterior per mitjá deis re­ ceptora sensorials. Aquests receptors són cél lules nervioses espe- cialitzades que capten els estímuls de l'exterior. Hi ha diferents classes de receptors sensorials. Cada classe está es- pecialitzada en un tipus d'estímul i constitueix alió que anomenem un sentit. Els sentits principáis són: la vista, l'oida, l'olfacte, el gust i els sentits que resideixen a la pell, corr el tacte. Molts receptors s'agrupen en llocs determináis del eos i formen els órgans deis sentits, com ara els ulls o les orelles. LA VISTA L'ull és l'órgan de la vista. Té forma esférica, grades al fet que al seu interior hi ha uns líquids, l'humor vitri i l'hu- mor aquós, que contribueixen a donar-li aquesta forma. L'ull está format per tres capes: • L'esclerótica. És la capa mérs externa i dura. És fibrosa, blanca i opaca. La part anterior de l'esclerótica s'ano- mena córnia, i és transparent. • La coroide. És una membrana prima, amb molts vasos sanguinis, que, per la part de davant, forma Piris. Al centre de l'iris hi ha un orifici, la pupil-la. • La retina. És la membrana interna de l'ull, on es troben els receptors visuals. La llum es projecta a la retina gra­ des a una lent, el cristal-lí. LA PROTfcCCXÓ D tU UIL5 Els ulls són uns órgans molt delicats. Per a protegir-los el nostre eos té diferents estructures: ~ • Les celles, que impedeixen que la suor arribe ais ulls. • Les parpelles i les pesta- nyes, que protegeixen els ulls de la llum excessiva, de l'aire i deis cossos es- tranys. • tes glándules lacrimals, que produeixen llágrimes per a mantenir húmida la superficie de l'ull. L'ULL corma coroide retina Per a observar ' Fixa't en el dibuix superior. 1 • Com és la imatge que es forma damunt de la nostra retina? esclerótica humor aquós pupil-la cristal-lí humor vitri
    • L'OÍDA . § L'orella és l'órgan amb el qual captem els sons. Es divideix en tres parts: • L'orella externa. Está formada peí pavelló auditiu, que en el llenguatge comú anomenem orella, i el conducte auditiu extern. • L'orella mitjana. És una petita cavitat que comenta al timpá i que té en l'interior una cade­ na de tres ossets: el martell, l'enclusa i l'estrep. Aquests ossets transmeten les vibracions del timpá a la finestra oval, una mem­ brana que comunica amb l'o- rella interna. • L'orella interna. Conté el caragol, un conducte en espiral pie de líquid, que conté, en l'interior, els receptors audi- tius. Quan la membrana de la fi­ nestra oval oscil la, el líquid del caragol es mou i excita els receptors. L'OÍDA P e r a s a b e r -n e m é s A l'orella també hi ha el sentit de l'equilibri. Aquest sentit ens informa de la posi- | 22 ció del cap i dels seus despla^a- ments. Es localitza a l'orella interna, en unes estructures plenes de líquid en les quals es troben els receptors sen- sorials especialitzats. Aqüestes estructures són lutricle, el sácul i els canals semicirculars. ------------------------------ y. canals semicirculars utricle sácul
    • Is se n tits (II) L'OLFACIE El ñas és Porgan del sentit de Polfacte. A la part superior de les fosses nasals hi ha una mucosa anomenada pituitaria, que conté els re­ ceptors olfactius. Hi ha uns quants centenars de tipus diferents de receptors olfactius, cadascun dels quals detecta unes substáncies concretes* Aquesta és la raó per la qual les sensacions oloro­ ses son tan diverses i complexes. EL ÑAS EL GUST A la llengua hi ha el sentit del gust. Els receptors del gust són els que detecten els sa- bors dels aliments. Es reuneixen formant les ano- menajes papiMes gustatives, que són unes ele- vacions minúscules de la superficie de la llengua. Hi ha quatre tipus principáis de receptors gusta- tius, que detecten quatre sabors diferents: amarg, ácid, dolg i salat. Són els sabors básics; de la combinació d'aquests s'obtenen tots els al­ tres sabors. Actualment s'ha identificat un cinqué sabor, rumami. Per a experimentar Les papiMes gustatives són molt importants per­ qué ens indiquen si un aliment és comestible o rebutjable. 1. Mira't la llengua davant d'un espill. Identifica- hi les papiMes gustatives i descriu-les. Q j Ara agafa dos bastonets dels que s'utilitzen per a netejar les orelles. Suca'n un en mel i un altre en una beguda tónica, i després toca't amb l'un i amb l'altre la superficie de la llen­ gua. Explica quin sabor has sentit en cada cas i en quina zona de la llengua. LA LLENGUA Distribudó clássica dels quatre sabors básics segons la zona de la llengua on es perceben més bé. Els límits no están gens clars. UNA ACCIO COffTIWTA Els sentits del gust i de Polfacte actúen conjuntament. En realitat, quan mengem estem gustant i olorant alhora. Grácies a aixó podem gaudir de molts sa-# bors diferents. Una prova d'aixó la tenim quan ens re- fredem: les vies respiratóries se'ns obs- trueixen i no podem olorar bé el menjar; per aixó ens costa sentir-ne el sabor. pituitaria amarg
    • ELS SENTITS DE LA PELL La pell respon a estímuls de tacte, de fred, de calor i de dolor. Cadascun d'aquest tipus d'estímul actúa so­ bre un tipus específic de receptor. Així, dones, hi ha receptors que ens indiquen si un objecte és fred o calent, uns altres que ens n'indiquen la textura i la forma, etc. Els receptors del tacte poden ser de dos ti­ pus: els uns detecten les deformacions lleu- geres de la pell i els altres capten les pres- sions més intenses. Ais palpissos deis dits tenim molts receptors del tacte; per aixóf la sensibilitat d'aquesta zona és molt alta. Si toquem el manee d'aquest casset molt calent sentirem dolor grades ais receptors sensorials de la pell. LA PELL Per a contestar 1| Qué és un receptor sensorial? 2 Quins són els sentits principáis de l'ésser huma? 3 Quines són les tres capes que componen l'ull? En quina d'aquestes capes hi ha els re­ ceptors visuals? 4 Quines són les parts de l'orella? 5 Quina importancia té el caragol? n Quina relació hi ha entre la pituitaria i les papil-les gustatives? H Busca informació sobre els aliments en qué podem trobar el sabor umami. 8 Quins tipus de receptors sensorials hi ha a la pell? receptors del tacte receptor del dolor receptor térmic
    • Elsistem a NERVIÓS Ara estás llegint aqüestes línies i les entens. Quan passes davant d'una pastisseria i tens fam, "et ve aigua a la boca". Si et fas una cremada a la má, l'enretires rápidament. Totes les activitats que fas cada dia quasi sense adonar-te'n, les fa el sistema nervios. El sistema nervios té la missió de rebre la infor- mació de l'entorn, que li proporcionen els órgans dels sentits, i de l'interior del eos; elabora amb aquesta informació les ordres més convenients per al nostre organisme, i les envia ais músculs i a uns altres órgans del eos. Aqüestes funcions es porten a terme per mitjá d'órgans com el cervell o el cerebel i d’unes xár- cies nervioses que ens recorren el eos i que están formades per unes céHules molt especialitzades, les neurones. ■ Fixa't en les fotografíes menudes: - Quina mostra una activitat física? Quins ór­ gans del eos són importants en aquest tipus d'activitat? - Quins órgans dels sentits intervenen en l'acció' representada en cada imatge? - Quines capacitats está utilitzant la xiqueta que pinta? ■ La fotografía de fons representa una xárcia de neurones vista amb el microscopi electrónic de rastreig. Fixa't en la forma que tenen les neuro­ nes i en la manera com están connectades. Amb qué podries comparar aquesta xárcia?
    • H I ■
    • Com és el sistema nervios En el sistema nervios podem distingir dues SISTEMA NERVIÓS HUMÁ parts principáis: el sistema nervios central i els nervis. ELSISTEMA NERVIÓSCENTRAL Consta de quatre órgans, també anomenats cen­ tres nerviosos, connectats entre si: el cervell, el cerebel, el tronc encefálic i la medul*la espinal. • El cervell és l'órgan més gran del sistema ner­ vios. Es de forma arredonida i consta de dues meitats simétriques, anomenades hemisferis cerebrals, que están separades per una fene- dura central. La seua superficie presenta nom- brosos replecs. • El cerebel es troba situat darrere i davall del cervell. Es més menut que aquest i la seua su­ perficie "també presenta nombrosos replecs. • El tronc encefálic es troba situat davall del cervell i del cerebel. Está unit a ambdós órgans de manera semblant a com ho está un tronc a les seues branques (per aixó en diem tronc). • La meduMa espinal. Té l'aspecte d'un llarg ci­ lindre tou i recorre l'interior de la columna vertebral. Per la part superior s'uneix al tronc encefálic. El cervell, el cerebel i el tronc encefálic reben en conjunt el nom d'encéfal (en el llenguatge vul­ gar, sovint l'anomenem cervell). L'encéfal está molt ben protegit a l'interior del crani. Secció longitudinal de l’encéfal i de la part superior de la medul-la espinal. Per a observar ___________________ En aquest dibuix de l'encéfal i la meduMa espinal s'han representat també els ossos que els protegeixen. 1. Quins ossos protegeixen l'encéfal? Quins protegeixen la medul la? 2. Qué passaria si el sistema nervios central no estiguera tan ben protegit? 3. Busca una il-lustració d'una vértebra en la qual es veja l'orifici per on passa la medul-la, i dibuixa-la al quadern. tronc encefálic medul-la espinal cervell cerebel crani cervell cerebel tronc encefálic encéfal medul-la espinal columna vertebral
    • ELS NERV4S Els nervis són fibres llargues de teixit nerviós-, que per un extrem están connectades al sistema nervios central i per l'altre es van ramificant fins arribar a tots els racons del eos. Els nervis que arriben ais órgans deis sentits reben el nom de nervis sensorials, i els que arriben ais músculs s'anomenen.nervis motors. Funcions del sistema nervios Les principáis missions del sistema nervios són les següents: • Transmetre al sistema nervios central, per mitjá deis nervis sensorials, la informació captada pels sentits. • Elaborar en el sistema nervios central les orefres adequades perqué 1'organisme actué d'acord amb les seues necessitats. • Enviar aqüestes ordres ais músculs i a altres órgans per mitjá deis nervis motors. Aqüestes accions reben en conjunt el nom d'actes nerviosos. 1. Pensa en un exemple d'acte nervios en qué intervinga un sentit diferent de la vista i explica'l de manera semblant a com es fa al text del document d'aques- ta página. UN EXEMPLE D'ACTE NERVXÓS Suposa que estás jugant un partit de básquet i que un company o una companya et passa la pilota. La imatge de la pilota ve cap a tu i els nervis senso­ rials envíen el senyal al cervell, que elabora la res- posta adequada: ordenar l'extensió deis bracos per a agafar la pilota. Aquesta ordre estransmet ais nervis motors que están en contacte amb els músculs deis bracos ¡ finalment aquests músculs es contrauen. ESQUEMA D'UN ACTE NERVIOS Per a contestar 1 En quines parts principáis es divideix el sis­ tema nervios? 2 Quins órgans componen el sistema nervios central? Quin n'és el més gros? 3 Quina diferéncia hi ha entre els termes cer­ vell i encéfatl 4 Quins órgans proporcionen al sistema ner­ vios informació sobre el que passa al seu voltant? □ Perqué es realitze un acte nervios, n'hi ha prou que el sistema nervios central done l'ordre de realitzar-lo?
    • Funcions dels centres nerviosos EL CERVELL El cervell és el centre nervios més important. Conté en total més de 10000 milions de neurones i representa el 80% del volum de l'encéfal. La seua superficie exterior, d'1,5 a 4 miHímetres de gruix, rep el nom d'es- corga cerebral. Es molt extensa i per a adaptar-se a la cavitat.del crani ha de plegar-se formant soles i arrugues. L'escorga cerebral és la seu de fun­ cions superiors com els sentits, el llen­ guatge i la mobilitat. Cada funció es localitza en una zona concreta de Tes- corea cerebral. Unes altres funcions, com ara la inteHigéncia, no están situa­ des en una zona determinada. A l'interior del cervell hi ha unes al­ tres árees amb funcions molt impor­ tants. Aqüestes árees són les responsa­ bles de la memoria, de les emocions i dels impulsos instintius, comla cura maternal o la sexualitat. Per a pensar _ -________. 1. Busca en el diccionari el significat de la paraula "ment" i escriu-lo al quadern. 2 . Quina relació creus que hi ha entre la ment i el cervell? Formen part de la ment les emocions? ELS LÓBULS PE LESCORIA CEREBRAL L'escorga cerebral está dividida en dues mei- tats#la dreta i Pesquerra. En cada meitat es poden distingir quatre regions, anomenades lóbuls, amb funcions diferents: • Ais lóbuls frontals es localitza Parea del llenguatge. També s'hi planifiquen i s'orde- nen els actes voluntaris i s'hi regulen les emocions. • Ais lóbuls parietals s'analitza la informació procedent del tacte. • Ais lóbuls temporals es procesa la informa­ ció procedent de l'orella i s'hi interpreta el llenguatge que s'escolta. • Ais lóbuls occipitals s'analitza la informació procedent de la vista i s'hi interpreta alió que es veu. t Tots els actes voluntaris, així com els sentiments i les emocions, es produeixen al cervell. lóbul parietal lóbul frontal lóbul occipital lóbul temporal
    • EL CEREBEL E1 cerebel conté també un gran nombre de neurones d'associació (uns 1500 milions). És l'órgan encarregat de mantenir l'equilibri i d'aconseguir que tots els nostres_mo- viments siguen precisos i coordinats. Els moviments d'una persona sense cervell serien brus­ cos i imprecisos, com els d'un autómat. EL TRONC ENCEFÁLIC I LA MEDUL-LA ESPINAL El tronc encefálic i la meduMa espinal són vies per les quals es transmetraLcervell la informació que aquest rep deis, nervis-sensorials. Peí tronc encefálic i la meduMa espinal també es transmeten les ordres que el cervell en- via ais nervisLmotors. En aquests dos órgans es localitzen centres nerviosos en els quals PS produftiypirt fletes iTwohintaris senzills, com els actes reflexos. Per exemple, al tronc encefálic s'orde- nen els moviments automátics deis músculs respiratoris, s’hi regulen els batees del cor i s'hi produeixen mecanis- mes de protecció com la tos. LA IMPORTARIA DEL 50H El nostre sistema nervios no pot estar en activitat constantment, sinó que ne- cessita descansar de tant en tant. Aquest descans Paconsegueix per mitjá defson. Quan dormifn no solament descansa el nostre sistema nervios, sinó també els nostres músculs; fins i tot si no fem exercici, necessitem dormir. El temps de son necessari varia segons les persones i l'edat. En general, una persona jove de la teua edat necessita unes nou hores de son diáries. cerebel tronc encefálic meduMa espinal Un període de son regular i tranquil és necessari per a mantenir una bona activitat intel lectual i física. Per a contestar 1 Quines són les funcions principáis del cervell? 2 Quines funcions té el cerebel? 3 Posa un exemple d'acte reflex que tinga lloc a la meduMa espinal. □ Quantes hores sois dormir? Creus que és poc o molt? Si dorms poc, vas més cansat o cansada que de El cerebel es troba a la part posterior del tronc encefálic, costum? Quins hábits podries can- que es prolonga a la meduMa espinal. viar per a solucionar-ho?
    • Mapa conceptual El sistema nervios nervis sensoríals esta constituít per i neurones sistema nervios central nervis motors transmeten 4 informació dels sentits cervell 4T encéfal i consta de meduMa espinal * cerebel tronc encefálic elaboren irespostes adequades transmeten iordres ais músculs Completa un resum • El sistema nervios está format per I ...... , la medul-la i els’ ......... • Els components de l'encéfal són el ...... , el cerebel i e l......... • La informació captada pels...... es transmet per mitjá dels...... al siste­ ma nervios central. Ací s'elaboren les ...... per a actuar, que s'envien ais músculs per mitjá dels......... • Les...... són les cél-lules que formen el sistema nervios. Hi ha tres classes de neurones: les #les d'associació i les......... • Els actes nerviosos poden ser ...... o involuntaris. Els actes involuntaris més simples són els ......... • L'escoria cerebral és la seu de la ...... , el llenguatge i la .........
    • Aprén a. Observar un encéfal de corder Per a fer-nos una ¡dea de com són els órgans que constitueixen l'encéfal huma, és molt interessant observar-ne els d'algun altre mamífer, com el corder. mm Material ■ Un encéfal de corder * ■ Cubeta ■ Pinces ■ Ganivet h Procedim ent 1. CoMoqueu l'encéfal de manera que la part inferior des­ canse sobre la cubeta. Toqueu-lo. Quina consistencia té? Qué passaria si no estiguera protegit peí erani? 2. Observeu-lo per la part superior i feu-ne un dibuix; des- prés, assenyaleu-hi el cervell, amb els dos hemisferis, i el cerebel. És probable que també pugueu veure per dar­ rere del cerebel un trosset de principi de la meduMa espi­ nal; en aquest cas, assenyaleu-lo també al dibuix. 3. Tombeu l'encéfal i observeu-lo per la part inferior. Feu-ne un dibuix i assenyaleu-hi el cervell, el cerebel, el tronc encefálic i una porció de la meduMa espinal. El professor o la professora us indicará on es troben els nervis olfactius (que van al ñas) i els nervis óptics (que van ais ulls); assenyaleu-los al vostre dibuix. 4. Amb el ganivet, el professor o la professora tallará l'encé­ fal longitudinalment, passant entre els dos hemisferis ce- rebrals i tallará per la meitat el cerebel i el tronc encefálic. 5. Observeu ara l'encéfal de costat. Veureu que hi ha unes zones més blanques, que es troben situades al tronc ence­ fálic i al centre del cervell i del cerebel, i unes altres de més grises, que són a la part externa del cervell i del cere­ bel. El color de les zones blanques és degut al fet que conte- nen molts axons de neurones, mentre que a les grises hi abunden les neurones d'associació. 6. Dibuixeu l'encéfal en aquesta posició i pinteu-lo per distin- gir les zones grises de les blanques. Escriviu al dibuix els noms deis órgans que hem esmentat i assenyaleu-los. PART SUPERIOR D'UN ENCÉFAL DE XAI PART INFERIOR D'UN ENCÉFAL DE XAI
    • P ra ctica com petéricies básiques Q Després de llegir el text de la unitat, contesta aqüestes preguntes al quadern: m Quin altre nom rep el sistema nervios central? - Relaciona la medul-la espinal amb la columna vertebral. - Quin és el nom vulgar de l'encéfal? Quins órgans el formen? - Quines són les tres classes principáis de neurones? Quina ^s la missió de cadascuna? - Quines diferéncies hi ha entre un acte nervios voluntan i un d'invo- luntari? Posa exemples de cadascun. E3Copia aquest esquema al quadern i completa1!. Quin títol li posaries? nervis nervis Estímul órgans CENTRES ! ------- Resposta dels....... 3 Fixa't en aquest esquema del sistema nervios: - Copia'l al quadern. £ *- Assenyala el nom de cadascun dels seus órgans i acoloreix-los amb colors diferents. 4 Fes un dibuix al quadern de dues neurones connec- tades entre si. Assenyala'n l'axó en cadascuna i in­ dica amb fletxes el sentit en qué circula el senyal nervios. E l Recull amb els companys i les companyes informació sobre les drogues i organitzeu un debat en dasse so­ bre aquest tema. Us proposem algunes qüestions que es poden plantejar en aquest debat: ^ Quines drogues s'utilitzen més en la nostra socie­ tat? Quines se'n poden consumir legalment? - Us sembla que haurien de prohibir-se les dro­ gues qué actualment están legalitzades? O penseu que caldria legalitzar les que están prohibides? - Com créieu que han de ser tractades les persones drogoaddictes, com a delinqüents o com a ma- lalts? Per qué?
    • 6 Alguns actes voluntaris poden ser molt rápids, de manera que solen confon- dre's amb els actes reflexos auténtics. En l'experiéncia següent mesurarás el teu "temps de reacció" per a aquests ac­ tes voluntaris rápids. Per a fer-ho, necessites un regle d'uns 30 a 50 cm i un cro­ nometre. Un company o una companya ha d'aguantar el regle amb una má, com mostra el dibuix, i amb l'altra ha d'aguantar el cronometre. - Col-loca el dit polze i l'índex al costat del "0" del regle, pero sense tocar-lo. - Quan el company o la cómpanya solté el regle, alhora que posa en marxa el cronometre, agafa'l amb els dos dits. - Anota a la taula el nombre de l'escala del regle per on l'has agafat i a l'altra columna el temps que has tardat a agafar-lo. - Repeteix l'experiéncia unes quantes vegades i anota els resultáis en una taula. Ara contesta les preguntes: - Qué ha passat a mesura que has repetit l'experiéncia? - Si^es tractara d'un acte reflex, passaria el mateix? Per qué? - Et sembla encertada l'expressió "té molts reflexos" per a referir-se a aquest tipus d'actes? Explica per qué. cervell Relaciona cada requadre amb l'afirmació correcta: És on es produeixen els actes reflexos. Está relacionat amb la memoria i les emocions. Tenen un gran nombre de neurones d'associació. cerebel meduMa espinal Afrg les paraules següents al teu diccionari digital: O @ hemi5feri encéfal neurona acte reflex ment lobul
    • r Es t r u c t u r es i MÁQUINES Podríem comparar el eos huma amb una esvelta grúa de les que s'utilitzen en la construcció. La co­ lumna, els tirants i el brag de la grúa serien üesque- let, l'estructura que suporta el eos. També, la grúa disposa de motors i de mecanis- mes per a fer la seua funció. Equivaldrien ais mús­ culs del eos. Encara més: els conductors eléctrics, que con- dueixen l'energia des del lloc on es genera fins ais punts de consum, podrien comparar-se amb els complicats circuits nerviosos que hi ha al nostre eos. En aquest tema farem un recorregut breu pels circuits, els generadors i els motors eléctrics, que funcionen grácies a fenómens magnétics, i les máquines i les eines que ens faciliten el treball, sense oblidar l'armadura o estructura que les sosté. ■ La nostra llanterna doméstica a piles no fa llum malgrat que la bombeta no és fosa i colla bé. Qué hem de comprovar? ■ Segurament coneixes la clau regulable o clan an- glesa: és una ferramenta molt comuna. Es una palanca? ■ El nostre prestatge, on tenim els llibres, s'está corbant perqué aguanta massa pes. Se t'acut al­ guna solució per a resoldre el problema sense ha- ver de traure'n llibres ni haver de comprar un al- tre prestatge?
    • E l corrent eléctric la Materia e s carrega ELÉCTRICAMENT De segur que alguna vegada has notat que els péls del bra§ se t'erigaven en fregar la panta­ lla del televisor. També pot ser que, en tocar la planxa d'un au- tomóbil, hages sentit una enrampada. Aquests fenómens són deguts al fet que aquests objectes es carreguen eléctricament: tenien cárrega eléctrica i en senties els efectes. Hl HA OBJECTES QUE S’ELECTRITZEN Hi ha objectes que s'electritzen fregant-los, és a dir, adquireixen cárrega eléctrica. Per exemple, si fregues un bolígraf de plástic amb un je!*sei de llana, el bolígraf electritzat atrau trossets de paper. EL CORRENT ELÉCTRIC El corrent eléctric és el moviment de les cár- regu.es eléctriques a través dels materials. Pero, perqué les cárregues eléctriques es mo- guen a través d'un material i creen un corrent eléctric, necessiten l'energia que produeix un generador i que impulsa les cárregues peí mate­ rial conductor. El generador més simple és una pila. Les piles transformen l'energia química de les substáncies que hi ha al seu interior en energia eléctrica. Hi ha generadors molt més potents, anome- nats altemadors, que s'instal-len en les centráis eléctriques. CONDUCTORS I AÍLLANTS ELÉCTRICS Els materials que deixen passar el corrent eléc­ tric, com ara els metalls, reben el nom de con­ ductora eléctrics. Els materials que no deixen passar el corrent, com ara la fusta o el plástic, reben el nom d'ai- llants eléctrics. En fregar el bolígraf amb la llana, el plástic del bolígraf arranca cárregues eléctriques a la llana, de manera que els dos es carreguen eléctricament (a). Per aixó, el bolígraf atrau trossets de paper (b). Una pila té un pol positiu (+) i un pol negatiu (-). El corrent eléctric ix de la pila peí pol positiu i hi torna peí pol negatiu. Per a experimentar_________________ 1. Comprova si un material condueix el corrent eléctric o no, amb un muntatge com el de la fotografía. En primer lloc fes la prova amb una clau metáMica i després amb un tros de fusta. Qué pas­ sa en cada cas? • plástic paper
    • QUÉ ÉS UN CIRCUIT ELÉCTRIC? Un circuit eléctric és un conjunt d'elements que permet generar, distribuir i aprofitar el corrent eléctric. Per aixó, en encendre el llum de l'habitació uti- litzes un circuit eléctric format per: • Un generador eléctric, que és el de la central eléctrica que subministra electricitat a la zona on hi ha ta casa. • Uns fils conductors que transporten el cor­ rent eléctric de la xárcia exterior fins a ta ca­ sa, després fins a 1'endoll i finalment fins a la bombeta. • Un interruptor que deixa passar el corrent eléctric o l'interromp. • Una bombeta que aprofita el corrent eléctric per a f&r llum. Per a dibuixar circuits eléctrics s'utilitzen es­ quemes en qué cada element es representa amb - un símbol determinat. Re c e p t o r s e l é c t r ic s Els receptors eléctrics són els aparells que aprofiten el corrent eléctric que circula pels cir­ cuits eléctrics per a fer tasques diverses en les quals es transforma l'energia eléctrica en uns altres tipus d’energia. El motor eléctric d'un ascensor, í'estufa i el llum de la teua habitació o el frigorífic de la cuina són receptors eléctrics. Per a contestar 1 En qué consisteix I'electrització dels cossos? Posa un exemple d'aquest fenomen. 2 Qué és un generador d'electricitat? 3 En qué consisteix el corrent eléctric? Q Com anomenem els materials que deixen passar el corrent eléctric? I els que no per- meten que hi passe? Posa un exemple de cada dasse. Quan acciones l'interruptor de la llum, el corrent de la xárcia eléctrica arriba a la bombeta a través dels fils eléctrics i aquesta s'encén. fil conductor interruptor / bombeta (x ) ------------------ 1 I---------------- ¡ pila Esquema d'un circuit senzill format per una pila, una bombeta, un interruptor i fil conductor, representáis pels símbols respectius. 5 Per a qué serveixen els circuits eléctrics? De qué consten? 6 Quina és la funció d'un interruptor en un circuit eléctric? 7 Qué és un receptor eléctric? Q Descriu els elements que formen el circuit eléctric que permet encendre el televisor de ta casa. bombeta. interruptor fils eléctricsendoll
    • E l magnetisme. Generadors i motors eléctrics ELS imant.s i e l m agn etism e El magnetisme és la propietat que tenen al- guns materials d'atraure el ferro. D'aquests mate- rials en diem imants. Im ants naturals i artificiáis En la naturalesa hi ha materials amb propie- tats magnétiques: són els imants.naturals. El més important és un mineral anomenat magneti­ ta, que és una mésela d'óxids de ferro. Hi ha uns altres materials, com el ferro i l'acer, que, en posar-se en contacte amb imants natu­ rals, queden imantats: són els imants artifi­ ciáis. ELS IMANTS TENEN POLS La forga d'atracció magnética d'up imant es manifesta amb la mateixa intensitat ais seus ex- trems. Aquests extrems reben els noms de pol nord (N) i pol sud (S) de l'imant. Si intentem ajuntar dos imants pels dos pols del mateix nom, es repeHeixen; en canvi, si apro- pem el pol nord d'un imant al pol sud d'un altre, s'atrauen. El m agnetism e es va descobrir en Pantiguitat, en un mineral anom enat magnetita. El ferro no és un im ant natural, pero el podem • im antar i convertir-lo en un im ant artificial. Entre dos imants, els pols iguals es repel-leixen i els pols oposats s'atrauen (el pol nord d'un im ant se sol pintar am b color blau, i el pol sud, am b color roig). Per a experimental*_______________ 1. Si enrotllem un fil de coure al vol- tant d'un clau d'acer i e.l connectem a una pila de manera que peí fil hi circule corrent eléctric (tal com ens mostra la fotografía), haurem cons- trui't un electroimant senzill. El nostre electroimant será capag d'atraure petits fragments de ferro (llimadures, claus petits...). L'electroimant actúa com un imant; pero, qué passa si tallem el pas del corrent eléctric que proporciona la pila? S'interromp el magnetisme de l'electroimant?
    • ELS GENERADORS ELÉCTRICS L'energia eléctrica s'obté a partir d'un altre ti­ pus d'energia. Els aparells que transformen una forma d'energia en energia eléctrica són els ge­ neradora eléctrics. El panell de céHules solars, la pila i l'altema- dor són exemples de generadors eléctrics. L'alternador Un alternador és un generador que utñitza el magnetisme per a transformar energia mecáni­ ca (energia de moviment) en energia eléctrica. Un alternador senzill és el que porten moltes bicicletes per a fer funcionar els llums de davant i de darrere. Quan la roda de la bicicleta comen­ ta a girar, fa girar també una rodeta unida a un imant giríitori muntat dins de l'alternador. El moviment de l'imant, situat damunt d'una bobina, fa que es genere corrent eléctric al fñ de la bobina. E l m o to r e l é c t r ic Un motor és una máquina que transforma qualsevol tipus d'energia (química, eléctrica...) en energia mecánica, energia del moviment. Per tant, un motor eléctric transforma ener­ gia eléctrica en energia mecánica. En aquest motor, el corrent eléctric fa que gire un imant intern muntat a l'eix del motor. El mo­ viment de l'eix es transmet fins a les pales d'un ventilador, les ganivetes d'un batedor, etc. L'alternador transforma l'energia mecánica de la bicicleta en energia eléctrica 24 Per a contestar 1 Qué és un imant? Hi ha imants naturals? 2 Per qué un imant és capag d'atraure claus de ferro des de certa distancia? 3 Quin nom.reben els pols d'un imant? 4 Qué passa si intentem ajuntar dos pols iguals de dos imants? 5 Qué és un generador eléctric? 6 Qué és un alternador? Explica com funciona l'alternador d'una bicicleta. n Qué és un motor eléctric? Quina transforma­ do d'energia s'hi produeix? Digues el nom d'aparells que utilitzen un motor eléctric.
    • Maquines simples i compostes Les máquines són conjunts de peces connectades entre si que ftmcionen manualment o amb motor i que ens estal- vien temps i esforg en les faenes en qué les utilitzem. MAQUINES SIMPLES Les máquines simples están formades per pocs ele- ments. La més coneguda és la palanca. També són máqui­ nes simples, que ja hem estudiat, la politja i el torn. La palanca Una palanca és una barra rígida que descansa sobre un punt, al voltant de la qual gira. A la palanca distingim tres elements: Elements de la palana • Resisténcia (R). La cárrega que volem moure. t > . t -C * i PALANCA DE PRIMER GÉNERE • Potencia (P). La íor^a que fem per moure la carrega. • Punt de suport (PS). El lloc on descansa la barra. fe Generes de palanca Segons la posició relativa d'aquests elements, hi ha: • Palanques de primer genere. El punt de suport es troba entre la potencia i la resisténcia. • Palanques de segon genere. La resisténcia es troba entre el punt de suport i la poténcia. • Palanques de tercer génere. La poténcia es troba en- palanca DE SEGON GÉNERE tre el punt de suport i la resisténcia. ALTRES MÁQUINES SIMPLES poténcia (P) resisténcia (R) punt de suport (PS) politja PALANCA DE TERCER GENERE Per a observar 1• Identifica les parts d'aquestes máquines simples i explica breument com funcionen.
    • MÁQUINAS COMPOSTES Les máquines compostes están formades per moltes peces, algunes de les quals són máquines simples. Una ta­ lladora de gespa, una llavadora, una motocicleta, etc. són exemples de máquines compostes. Parts d1una máquina composta En la majoria de les maquine^ compostes podem distin- gir diferents parts: • Elements fixos que fan de suport o de guia a uns altres órgans de la máquina: el bastidor, la carcassa, el quadre... • Elements móbils que giren o es desplacen, com tam- bors, politges, corretges, engranatges... • Elements motors que subministren energia perqué la máquina funcione: motors, bombes, émbols... • Circuits d'alimentació i de control: d'aigua, d'oli..., polsadors, programadors... A l'esquema de la llavadora pots analitzar cadascuna d'a- questes parts. Aquesta máquina de tallar gespa es mou amb la for^a de l'usuari que l'espenta. Motocicleta: máquina composta que funciona amb motor. PARTS D'UNA LLAVADORA DOMESTICA Elements fixos Bastidor o caixa de xapa d'acer. Elements móbils Tambor giratori per a contenir la roba. Rodes que connecten el motor amb el tambor de la roba. Elements motrius Motor eléctric del tambor. Bomba per a evacuar l'aigua bruta. Circuits d'alimentació i de control Cable eléctric per a subministrar electricitat ais circuits de la máquina. Entrades d'aigua neta, detergent i suavitzant. I manillar l m motor carro roda motriu manillar eixida d'aigua entrada d'aigua alimentació comandaments presa de corrent cable eléctric Per a contestar 1 Per a qué serveixen les máquines? 2 De quins elements consta una palanca? 3 Qué és una máquina composta? 4 Quines parts distingim en una máquina?
    • Utilitat de les ferramentes i les maquines QUÉ ÉS UNA FERRAMENTA? Una ferramenta és un instrument que es fa anar amb les mans i que permet fer un treball d'una manera més fácil. Les primeres ferramentes que van inventar els éssers humans eren fetes amb pedres, ossos i bastons. Posteriorment, quan es van descobrir els me- talls, com ara el ferro, es van poder fabricar fer­ ramentes més dures i resistents: aixades, cisells, pales... Amb el desenvolupament de noves técniques van anar apareixent noves ferramentes i se'n van anar perfeccionant d'altres. Huí, malgrat la fabricació automatitzada i el control de les máquines per ordinador, encara hi ha un gran'nombre de ferramentes manuals, com la brotxa deis pintors, la clau anglesa deis mecá- nics, la paleta, etc. TlPUS DE FERRAMENTES Ferramentes manuals Moltes ferramentes són ferramentes ma- nuals, és a dir, ferramentes que s’aguanten i es fan anar amb les mans, com, per exemple, les ti- sores, el martell o la serra. Ferramentes mecániques Actualment, la incorporació d'un motor (eléc­ tric o de gasolina) a algunes ferramentes^, ha fet que aqüestes siguen molt més fácils d'utilit- zar, perqué permeten fer trebaHs més de pressa i amb menys esforg. D'aquestes ferramentes amb motor en diem ferramentes mecániques. N’hi ha una gran varie- tat, com la serra i el trepant, amb motor eléctric, o la segadora de gespa, amb motor de gasolina. Un trepant és també una máquina composta, és a dir, formada per diferents peces: el motor que fa girar les broques, l'engranatge que trans- met el gir, etc. EVOLUCIÓ D'ALGUNES FERRAMENTES ✓ 1. Observa diferents tipus de ferramentes, antigües i modernes. Quines son les dife- réncies principáis entre les ferramentes antigües i les modernes? TREPANT ELÉCTRIC destral de ferro martell de pedra falg neolítica destral d'acer martell de ferro Polsador. Interruptor que serveix per a posar en marxa la máquina o parar-la. Engranatge. Rodes dentades que connecten el motor amb l'arbre portabroques. Motor eléctric. Element motor que fa girar el portabroques. Arbre portabroques. Pega giratoria a l'extrem de la qual es subjecta la broca.
    • MAQUINES DE TOTA MENA La utilitat de les máquines és indubtable i el seu ús resulta impres­ cindible en una societat desenvolupada. Hi ha una gran diversitat de máquines i d'aparells, que podem classi- ficar peí seu ús en quatre grans grups: Máquines móbils. Serveixen per a transportar persones o coses: auto- busos, carretons, camions, grues... rellotge multjfunció Aparells de mesurament, d'obser- vació i de control: rellotges, mi- croscopis, telescopis, barórnetres... tractor transformació o la conformació de mate­ rials i d'objectes: tractors, torns, premses, máquines de cosir, telers... Aparells audiovisuals i de comunicació. Hi pertanyen els televisors, les cámeres, els teléfons, els ordinadors... camera reflex digital Per a contestar 1 Com eren les primeres ferramentes cons- truídes pels éssers humans? 2 Fes una llista amb algunes de les ferramen­ tes que usen el fuster, l'agricultor, el perru- quer, el mecánic i la modista. 3 Quin tipus de motor sol portar una ferra- menta mecánica? Per qué? Q Escriu el nom de máquines que servisquen per a transportar materials o moure'ls i d'al- tres adequades per al transport de persones. Q Busca informació sobre un eixugador dels cabells doméstic i els elements de qué cons­ ta. Dibuixa'n un esquema al quadern i expli­ ca la funció de cada part.
    • Construcció d'estructures ESTRUCTURA D'UNA CONSTRUCCIÓ En totes les construccions (cases, bastides, ponts...) actúen forces o cárregues a causa del pes deis materials, a més de les que en produeix l'ús. L'estructura serveix per a resistir aqüestes forces. L'estructura és l'armadura que suporta les cárregues perqué no es produisquen deforma- cions excessives o el trencament de la construcció. Per exemple, 1'estructura d'un habitatge resisteix el pes de l'obra, el deis elements mobles i el de les forces externes (el vent, la neu...). Com ha de ser l'estructura Perqué puga complir la seua funció restructura ha de ser: • Estable. Així s'evita que les cárregues o les forces tomben l'estructura. • Resistent. Aixó impedeix que es trenque par- cialment o del tot per l'acció de les cárregues. Una estructura es construeix amb materials re- sistents com el formigó armat o l'acer. Pilars, bigues i biguetes L’estructura de molts edificis está formada per una trama de pilars, biguetes i bigues. • Els pilars són els suports verticals que descan­ sen, finalment, en els fonaments. • Les biguetes formen la base del térra de cada pis. Descansen damunt de les bigues i aqües­ tes ho fan damunt els pilars. La unió de pilars i bigues proporciona una ar­ madura molt resistent. Aquesta estructura reti- culada s'utilitza en la majoria deis edificis. Dos tipus de bigues d'ús habitual: a) de formigó armat, b) d'acer. El carro del supermercat resisteix la boleada i el pes de la compra feta. Fonaments Els pilars descansen al seu tom damunt deis fonaments, que són la base de l'edifici. Per a construir els fonaments s'obren rases o forats que després s'omplin de formigó. L'ampli- tud i la profunditat deis fonaments depenen del ti­ pus de construcció i de la resisténcia del terreny. Part de l'estructura d'un edifici formada per una trama de pilars i bigues. coberta L'estructura és com l'esquelet d'un habitatge. bigueta
    • Es t r u c t u r e s t r ia n g u la d es Hi ha un tipus d'estructura constituida per una malla plana o corbada de barres que s'uneixen formant triangles. Una estructura rectangular, com la de l'exem- ple a, és inestable. En canvi, la disposició trian­ gulada b l'estabilitza i la fa més resistent. L'estructura triangulada permet abracar punts allunyats (com és el cas d'un pont) o co- brir grans espais (com la coberta d'un pavelló esportiu). L'estructura de móduls rectangulars és inestable. En canvi, la formada per triangles és estable i resistent. Per a experimentar Perqué els pilars i. les bigues tinguen més re- sisténcia no n'hi ha prou d'elegir un material adequat; cal, a més, tenir-ne en compte el perfil geométric. Pots veure com el perfil influeix en la resistén- cia d’una biga amb l'experiéncia següent: I . Construeix dos prismes de cartó a partir d'un parell de lamines primes de 35 x 25 cm (figura aj. CoMoca'n Pun com a la figura b i l'altre , com a la figura c. Situa-hi pesos damunt fins que es dobleguen. Quin dels dos ha resistit més? PER A 5ABER-NE MÉS El formigó és una mésela de ciment, arena, gra­ va i aigua; s'utilitza molt en la construcció. Per a donar-li forma cal abocar la massa pasto­ sa en una armadura de fusta o d'acer (encofrat) fins que s'asseque i es torne dura i resistent. Si al formigó s'incor- i poren varetes d'acer, s'obté el formigó ar- mat, que s'utilitza . | molt en bigues i pi­ lars. Per a contestar 1 Com ha de ser l'estructura d'una construc­ ció? £ Qué és un pilar? Qué és una biga? On des­ cansen els pilars de la base? 3 Qué són els fonaments d'un edifici? 4 Influeix el perfil d'una biga en la seua resis­ tencia? □ Qué és una estructura triangulada? 6 Dibuixa l'estructura triangulada d'un pont. Hi pot haver solucions bones diferents?
    • Mapa conceptual es posa de manifest per mitjá de I fenómens d'electrització Electricitat s'aprofita en circuits eléctrics el moviment de cárregues eléctriques és i el corrent eléctric — t— s'obté amb generadors i fa funcionar receptors Maquines Estructures í palanca ■i Ir simples compostes ferramentes manuals i mecániques l potencia, de primer, de resistencia segon i de i suport tercer génere r reticulades compostes per una armadura de triangulades icompostes per una malla de ^ barres unides pilars bigues biguetes formant triangles Completa un resum • L '.......es produeix per mitjá de gene­ radors eléctrics. • Els circuits eléctrics tenen com a mí- nim u n .......i u n ............ • Els imants posseeixen dos.......... • El generador eléctric més simple és la .......... • El ...... eléctric converteix l'energia eléctrica en energia.......... • La palanca és una máquina que cons­ ta de tres elements: la ......., la ........i e l.......d e............ • En l'estructura reticulada d'un edlfici distingim: els pilars, les.......i les.........
    • Aprén a ••• Construir un circuit eléctric ■i M aterial Pila de petaca. Bombeta i portalámpades. Enquadernadors metállics. Fil eléctric. Anella de goma elástica. Tapa d'una caixa de cartó*. ■ i Procedim ent 1. Per a construir el circuit de la imatge fes el que s'indica a continuació: ¡ÉjgftTalla cinc trossos de fil eléctric: dos deis trossos, d'uns 12 cm i els altres tres, d'uns 4 cm. U Després, trau el revestiment de plástic deis ex- trems delsfils. h* A continuació, forada la tapa de la caixa i col loca-hi els enquadernadors tal com indica el dibuix. Després, col-loca els fils eléctrics. - Ara, incorpora la pila i subjecta-la per mitjá de la goma elástica; finalment, col-loca el porta­ lámpades i la bombeta. 2. Una vegada acabat el muntatge del circuit eléc­ tric, fes les proves següents i, a continuació, con­ testa les preguntes: h Baixa la lámina de l'enquadernador que fa * d'interruptor fins que toque l'altre enquader- ' nador. Qué passa? Per qué? P Torna a algar la lámina; veurás que la bombeta s'apaga. Per qué? - Per qué els enquadernadors han de ser metál lics? Qué passaria si foren de plástic? 3. Finalment, pots modificar el circuit eléctric que has construít per a fer una altra prova. Col-loca ara dos portalámpades amb les bombetes respec- tives, l'un a continuació de l'altre: - Les bombetes s'encenen més o menys que quan només n'hi havia una? ^ Quina en pot ser la causa? - I qué passa quan hi poses dues piles? fils eléctrics enquademador bombeta i portalámpades
    • P ra ctica co m peténcies básiques O Contesta les preguntes següents al quadern: - Qué és una máquina simple? I una máquina composta? - Quins elements formen una palanca? Com están coMocats segons el génere de la palanca? Dibuixa'n els tres esquemes. , Quin nom donem a les ferramentes amb motor? Posa'n dos exemples. 2 Dels materials que s'indiquen a continuació, n'hi ha alguns que són conductors del corrent eléctric i uns altres que són áíllants: fusta coure or suro plástic ferro alumini goma paper roba grafit - Esbrina quins materials són conductors i quins materials són aíllants. 3 i A la figura de la dreta es mostra l'esquema d'un circuit eléctric:v -- Dibuixa l'esquema al quadern i indica-hi el nom de cadascun dels components. f Quantes piles té el circuit eléctric? r Quantes bombetes? p¡ Quin element del circuit permet que passe el corrent eléctric o n'impedeix el pas? 4 1 -Com probablement recordes, ais imants els pols iguals es repel-leixen i els pols oposats s'atrauen. Ara copia aquests esquemes al quadern i indica-hi amb fletxes si els imants s'atrauran (—►<—) o es repel-liran (<---->): N S N S N S S N S N N S ,S N 5 N 5 Fixa't atentament en la figura i contesta les pregun­ tes següents: - Per qué s'encén la bombeta? - Quins elements del circuit generen el corrent eléctric? ^ Com funciona I1interruptor lliscant que incorpora la llanterna?
    • 6 A les figures es mostren dues ferramentes: unes tisores i un trencanous. El funciona- ment d'ambdues es basa en la palanca: •i-sr A quin génere de palanca pertany cada fer­ ramenta? - Dibuixa un esquema de cada ferramenta i indica-h¡ on és cadascun deis components de la palanca. 71 Fixa't en la serie de dibuixos que iMustren el treball de la tala en diferents époques: - Descriu qué passa en cada vinyeta. - Quina técnica et sembla més rápida i segura? 8| El Bar Cisco té un rétol massa pesant i Pancoratge no en suporta el pes. Dibui­ xa al quadern dues solucions constructives triangulars que reforcen la barra col-locada en volada: X. 'V X 1 o > T BAR CJBfáÚ i 0 Afig els termes següents al teu diccionari digital: corrent eléctric pila generador motor circuit eléctric receptor camp magnétic pol alternador engranatge estructura imant pilar I
    • La llu m I EL SO Percebem la majoria dels objectes que ens envol­ ten perqué els veiem i els sentim. Pero, la major part d'aquests objectes no tenen llum propia. Els veiem grácies a la llum que els il*lu- mina, procedent de fonts naturals o artificiáis, i al sentit de la vista. Quan la llum arriba ais objectes, hi rebota i ens arriba ais ulls. El so procedeix de la vibrado dels objectes i el percebem amb el sentit de l'oída. Els sons que ens arriben poden ser agradables o desagradables. D'aquests darrers en diem soroll. ■ En la posta de sol de la imatge, quina és la font de llum? Et sembla natural o artificial? ■ A més de la llum natural, de quina altra manera s'il-lumina la pista de básquet de la imatge? m L'aigua quieta d'un riu o d'un estany es comporta com un espill. Quina relació té aixó amb la llum? ■. Quina és: la causa del so? Com percebem una veu o el so d'un instrument? ■ Saps pér. a qué serveix l'objecte a través del qual parla la xicona de la imatge? Quin nom té? » L'hoine amb l'aspiradóra, produeix un so o fa so- téükl^poáta amb la deis com- :; panys i les companyes*
    • La llum QUÉ ÉS LA LLUM? La llum és una forma d'energia que emeten els cossos lluminosos i que per­ cebem per mitjá del sentit de la vista. Grácies a la llum podem veure els ob­ jectes que ens envolten i distingir-ne la forma, la grandária i el color. La llum és una forma d'energia per­ qué produeix canvis en els cossos que iHumina: per exemple, fa créixer les plantes, es pot transformar en energia eléctrica, etc. ON ES PRODUEIX LA LLUM? La llum es produeix en les fonts de llum. N'hi ha de dos tipus: • Naturals, com el Sol. • Artificiáis, com les bombetes, els tubs fluorescents, etc. La major part de les fonts artificiáis de llum funcionen amb electricitat. La majoria d'objectes no són fonts de llum, pero els podem veure grácies a la llum que els arriba des de les fonts lluminoses. COM ES PROPAGA LA LLUM? La llum es propaga en línia recta des de les fonts de llum fins ais objec­ tes. Quan arriba ais objectes, la llum hi rebota i arriba fins ais nostres ulls. Pots comprovar fácilment que la llum es propaga en línia recta en aqüestes dues situacions: • En un dia amb boira, pots veure que la llum dels fars d'un cotxe traga una línia recta. • Si mires objectes il*luminats, veurás que l'ombra sempre es troba al costat contrari a aquell on es troba la font de llum que els il*lumina. Per a investigar Com que la llum es propaga en línia recta, quan la Lluna se sitúa entre el Sol i la Terra, la seua ombra es projecta sobre la Terra: Q Saps com s'anomena aquest fenomen? □ Quin nom rep quan la Terra se sitúa entre el Sol i la Lluna? On es projecta l'ombra terrestre? Grácies ai fet que reben la llum del Sol a les fulles, les plantes poden fer la fotosíntesi i créixer. El panell solar transforma l'energia que li arriba del Sol en energia eléctrica, que serveix per a iMuminar el senyal de circulació.
    • TRANSPARENT, TRANSLÚCID I OPAC Quan la [fumes propaga, pottrobar en ef seu trajecte materials que la deixen passar i uns attres que no. Segons com es comporten al pas de la llum, els materials poden ser: Transparents. Deixen passar la llum i podem veure nítidament a tr.avés seu. Per exemple, els vidres de la majoria de les finestres. Translúcids. Deixen passar la'llum, pero a través seu els objectes no es veuen nítids. És el cas d'unes cortines fines. Material translúcid Material opac Opacs. Impedeixen totalment el pas de la llum. És el cas de la fusta, el ciment i els metalls. Per a experimentar Per a contestar 1• En grup, comproveu que la llum es propaga en línia recta: - Retalleu tres cartolines de 15 cm de costat. Feu-hi un pe- tit forat al mig. - Poseu les tres cartolines a uns 5 cm l'una de Paltra. - Colloqueu una llanterna davant de la primera cartoli­ na, de manera que la llum passe a través deis forats. Si col loqueu un paper fose darrere de l'última cartolina, hi veureu un punt lluminós al centre del paper. - Qué passa si desplaceu una mica la cartolina? í La llum és una forma d'e- nergia? Justifica-ho. 0 Fes una llista amb les fonts de llum que hi ha en ta ca­ sa. Compara la teua llista amb la d'algun company. 3 Per qué podem veure els objectes que no són llumi- nosos? 4 Com es propaga la llum que emet un projector de cinema? El Anota tres materials que siguen transparents i tres que siguen opacs.
    • La reflexió i la refracció de la llum LA LLUM ES REFLECTEIX Quanlallumincideix sobre un objecte, unes vegades el travessai d'altres s'hi reflecteix, és a dir, rebota al'objecte. D'aquest fenomen en diem reflexió de la llum. La llum, quan es reflecteix en un ob­ jecte, ens permet veure aquest objecte. ELS ESPILLS Els espills són lámines de vidre reco- bertes, per la cara posterior, d'una capa de metall polit i brillant perqué s'hi re- flectisca la llum. La reflexió de la llum és el que ens permet v^ure'ns en un espill, perqué la nostra imatge es reflecteix ala super­ ficie de l'espill i torna a nosaltres. La nostra imatge en un espill pía és quasi igual a nosaltres. L'única diferen­ cia consisteix en el fet que la imatge es­ tá invertida. Diem que la imatge de l'es- pill és simétrica de nosaltres. Pero no passa aixó mateix en els es­ pills cóncaus i convexos, que reflectei- xen la nostra imatge de manera defor­ mada. LA SIMETRIA De la mateixa manera que la nostra imatge en un espill és simétrica de nos­ altres, les nostres mans són simétriques entre si. Si obris les dues mans, en pots comprovar la correspondencia. LA REFLEXIÓ DE LA LLUM La llum que arriba a l'espill s’hi reflecteix, és a dir, h¡ rebota. Per a observar 1• Explica en cada cas com és la imatge de la xica que ens retorna un espill pía, un de cóncau i un de convex: ESPILL CÓNCAU P !
    • LA LLUM ES REFRACTA La refracció de la llum és el canvi de direcció que experimenta la llum quan passa d'un medi a un altre medi diferent, com, per exemple, de Taire a l'aigua. Aquest canvi de direcció explica feno- mens tan curiosos com que un objecte submergit parcialment en aigua s'hi veja tort. Aixó passa perqué la imatge de l'ob- jecte canvia de direcció quan passa de l'aigua a l'aire. En passar de l'aigua a l'aire, la llum que forma la imatge de la part del regle que hi ha dins de l'aigua canvia de direcció, i fa la impressió que siga torta. LES LENTS Les lents son peces de vidre o de plás­ tic amb forma de disc que, grácies al fe- nomen de la refracció, modifiquenla di­ recció de la llum que passa através seu. Quan canvia la direcció de la llum, es modifiquen les imatges deis objectes que veiem: es fan més nítides, més grans, etc. Es el que passa, per exem­ ple, amb una lupa. Per la seua forma i per la manera com desvien la llum, les lents poden ser de dos tipus: • Convergents: les lents que concen­ tren la llum en un punt. • Divergents: les lents que separen els raigs de llum. La lupa consisteix en una lent convergent que permet veure més grans objectes menuts. Per a contestar 1 Explica a la teua manera en qué consisteix la reflexió de la llum. 2 Qué és un espill? Quin fenomen óptic per­ met veure la nostra imatge en un espill? 3 Qué vol dir que la imatge que veiem de nos- altres mateixos en un espill és simétrica de nosaltres? 4 Explica qué és la refracció de la llum. 5 Qué són les lents? 6 Quins tipus de lents coneixes? Com desvien els rá'ígs de llum? Q Amb quin fenomen relacionarles el fet que en una peixera redona els peixos es vegem més grans del que són? posició real Per a interpretar 1. Fixa't en aquests dos dibuixos i descriu-los. Asse- nyala quin deis dos representa una lent conver­ gent i quin en representa una de divergent:
    • E ls colors de la llum Q u é é s l a l l u m b l a n c a ? La llum del Sol, que percebem com a blanca, es­ tá formada en realitat per una infinitat de colors. Aixó podem comprovar-ho fent passar la llum blanca a través d’un prisma de vidre o a través de gotes d'aigua: observarem que la llum blanca es descompon en llums de colors diferents. Pero, per a fer-ne més simple Testudi, es consi­ dera que la llum blanca está formada només per set colors: roig, ataronjat, groe, verd, blau, anyil i violeta. També és possible el fenomen invers; obtenir llum blanca a partir deis colors que la componen. ELS COLORS D ELS OBJECTES Si la llu'mdel Sol és blanca, per qué els ob­ jectes que iMuminatenen colors diferents? Quanla llumblanca incideix damunt d'un ob­ jecte, aquest absorbeix alguns deis colors dela llum i en reflecteix els altres. Per tant, un objec­ te el veiem del color de la llum que reflecteix; per exemple: • La fulla d'un arbre és generalment verda per­ qué, de la llum solar, només en reflecteix el co­ lor verd i n'absorbeix tots els altres. • Veiem la neu de color blanc perqué reflecteix tota la llumblanca que li arriba del Sol; • El carbó és negre perqué no ens retorna cap color; els absorbeix tots. Un are iris és forma quan la llum blanca del Sol travessa les gotes d'aigua de la pluja i se separen els colors que la formen. La superficie d'un CD també reflecteix els colors de la llum blanca. Fes dic en la nostra Comunitat, segueixles instruccionsi toma a fer dic sobre: r Per a pensar 1• De quin color és la llum que reflecteix cada llapis quan rep la llum blanca? Qué passa amb el llapis negre?
    • LA MESCLA DE COLORS Sabem que la llum blanca es pot descompon­ dré en els colors que la formen i que podem obte­ nir llum blanca mitjangant la mésela de llums de diferents colors. Pero no cal mesclar tots els colors per a acon- seguir llum blanca: el nostre sentit de la vista percep com a llum blanca la que*s'obté de la més­ ela de llums de color roig, blau i verd. D'aquests tres colors en diem colors primaris de la llum. Els altres colors es poden obtenir mítjangant la combinado d'aquestes tres llums de colors en les proporcions adequades. Així: • Mesclant roig amb verd obtenim el color groe. • Amb el roig i el blau mesclats, obtenim el color mageríta. • Si mesclem el blau i el verd, obtenim el color cían. Per a experimentar 1» Si disposes a l'aula d'un aparell com aquest i el fas girar molt de pressa, el veurás blanc, perqué l'ull huma mésela els colors i el resultat és la llum blanca. També pots utilitzar una trom pa feta amb cartolina, acolorida de la mateixa manera i inserida en un punxó. ELS COLORS PRIMARIS DE LA LLUM MESOLES DELS COLORS PRIMARIS roig +verd roig + blau verd + blau groe magenta cian Per a contestar 1 Qué és la llum blanca? Per quins colors po­ dem considerar que está formada? 2 De quines maneres es pot comprovar que la llum blanca está formada per llums de molts colors? 3 Per qué no necessitem mesclar un nombre infinit de colors per a obtenir llum blanca? 4 Quins són els colors primaris de la llum? Quins colors s'obtenen mesdant-ne aquests?
    • E l so. El soroll Q u é é s e l -s o ? El so és l'efecte produit pels cossos quanvibren. El per­ cebemamb el sentit de l'oida. Quan un objecte produeix un so (cordes de violí, tre- pant...), aquest es propaga per l'aire, através de les pa­ rets, dels mobles, etc., i arriba fins al receptor Q'orella). Si no hi ha unmedi material (aire, aigua, fusta, me- tall...), el so no es propaga. Així, un astronauta, per exem­ ple, no sent cap soroll al'espai. El so transmet energia des de l'objecte que haproduit la vibrado fins al lloc on es rep. Per aixó els vidres de les finestres dels edificis vibren quanpassa un camió peí carrer, per exemple. El diapasó és un petit instrument metál-lic que, quan es colpeja, vibra i emet un so, que ens arriba a l'orella a través de l'aire. C a r a c t e r ís t i q u e s d e l s o Cada so«téunes característiques diferents que ens per- meten distingir-lo d'uns altres: • To. grácies al to distingimentre sons aguts i sons greus. Així, per exemple, els xiquets tenen una veumés aguda que les dones, i aqüestes, més aguda que els ho­ mes, que tenen la veumés greu. • Timbre: ens permet distingir la font sonora de la qual procedeix. Podemreconéixer una persona peí seutim­ bre de veu i distingir un instrument musical peí so de les notes que emet. • Intensitat: ens indica com és de fort o de feble un so. Hi ha sons tan febles que quasi no els podemsentir, i sons tan forts que poden arribar a fer-nos mal ales orelles. Les vibracions de cada instrument musical formen el so que interpretem com a música. El timbre del so ens permet distingir cada instrument. LA IimNSXTAT DEL SO La intensitat del so es mesura en decibels (dB). Un so de 10 dB és quasi imperceptible, i un so de 120 dB és tan intens que produeix sensació de do­ lor a l'orella humana.
    • Quan el so es propaga, si es troba amb un obstacle hi pot rebotar, és a dir, s'hi pot reflectir i tornar a l'emissor. D’aquest fenomen en diem eco. Alguns animals, com les rates pena- des, utilitzen l'eco per a orientar-se i ca­ gar en la foscor. EL SOROLL Alguns sons són agradables d'escoltár (l'aigua deis rius, el cant deis pardals, etc.) i d'altres són desagradables i mo- L'eco es produeix quan les veus deis excursionistes es reflecteixen lestos (els trons, el so d’un martell a les ">untanyes ¡ els retornen, pneumátic, etc.). Anomejnem soroll tot so que resulta Per a pensar_____________________________________ molest i desagradable. Quan els sorolls són massa intensos i persistents es produeix un efecte inco­ mode i perjudicial per a la salut de les persones: la contaminado acústica. Aquests sorolls poden ser deguts a causes diferents: la circulado intensa de vehicles, el volum excessiu deis equips de música i deis televisors, el funciona- ment de la maquinaria pesant que es fa servir en les obres, etc. La contaminado acústica és un problema important en la nostra soc¡é|at. Pot causar-nos mal de cap, manca de concentrado, estrés... Per a contestar l| Qué és el so? Qué passa si no hi ha un medi material? 2 Quina és la causa del trencament de vidres en les proximitats d'una explosió? 3 Quina característica ens permet distingir el so del violí del so de l'arpa? H Classifica en greus o aguts els sons d'un xiulet, de la botzina d'un vaixell, de la veu d'un infant i de la veu d'un home. 5 Qué és l'eco? On podem comprovar aquest fenomen? 6 Quan es considera que existeix contamina­ ció acústica? so reflectit 1. Fes una llista de professions que conegues en les quals cal suportar molt soroll. Q Esbrina les mesures que es prenen per a evitar que en la faena el soroll afecte la salut de les persones.
    • Mapa conceptual i es percep amb el sentit de la vista procedeix de fonts fonts naturals artificiáis La llum és una forma d'energia I es propaga en línia recta _L es reflecteix es refracta i iespills lents la llum blanca esta formada per una infinitat de colors primaris i roig I blau i verd mescles dels colors primaris es propaga per un medi natural i es percep amb el sentit de 1'óída procedeix de la ivibració d'objectes El so I és una forma d'energia 1 les seues característiques són els sons molestos es 1 consideren ▼ to 1 soroll | i timbre produeix | i intensitat contaminació acústica Completa un resum La llum és una forma d'....... i es per­ cep amb el sentit de la .......... La llum es produeix a les....... , que po­ den ser........o ............ La llum es....... en línia............La llum pot rebotar, és a d i r , o canviar de direcció,......: . La llum ....... está formada per una in­ finitat d e .......... El so és una forma d'energia que es percep amb el sentit de I'....... i que es produeix quan un objecte.......... Un so és caracteritza peí....... , e l........ i la .......... i
    • Aprén Wk91 Valoran l'energia deis colors h M aterial ■ Tres termómetres. ■ Tres trossos de paper de color blanc, blau i negre. ■ Aigua i tres pots iguals amb els taps respectius. H Procedim ent 1. Folra els pots, cadascun amb un tros de paper de color diferent Q . 2. Aprofitant un dia assolellat, ompli amb aigua cadascun deis pots. 3. A continuado, mesura amb un termóme- tre la temperatura de l'aigua en cadascun deis pots i anota-la al quadern Q . 4. Després, col-loca els tres pots, tapats, al Sol durant dues o tres hores Q . 5. Després d'aquest temps, torna a mesurar la temperatura de l'aigua en cada pot i escriu-la al costat de les temperatures re- gistrades al comengament de l'experién- cia O- 6. Per a cada pot, resta la temperatura ini­ cial de la final; així sabrás quant ha aug- mentat la temperatura de l'aigua en cada pot. 7. Acabada Pexperiéncia, contesta les pre­ guntes següents: -■ En quin pot ha augmentat més la tem­ peratura? En quin ha augmentat menys? « Quins colors reflecteix i quins reté el pa­ per blanc? I el blau? I el negre? - La llum és energía; per tant, un objecte que absorbeix llum está absorbint ener­ gía i la seua temperatura augmenta. Com relaciones l'augment de la tempe­ ratura de l'aigua amb la llum que ab- sórbeix o que reflecteix cada color?
    • P ra ctica com peténcles básiques o o O A ltren de joguet de la fotografía s'han dibuixat algunes fletxes que indiquen la llum blanca que arriba a diferents parts del tren i la llum re- flectida, que n'ix: - Dibuixa al quadern el tren ¡ el co­ lor de la llum que es reflectirá en cada cas. —. 4 Indica el color que s'obté en cada cas per la mésela de llums de colors: Contesta aqüestes preguntes: - Qué és la llum? Amb quin sentit la percebem? - Com veiem la nostra imatge en un espill? - Per a qué serveixen les lupes? - Per a qué veiem els objectes de colors diferents? - En quins set colors es divideix la llum blanca? - Qué és l'eco? g - Quina propietat del so ens permet distingir la veu de persones diferents? Joan i Marta van anar el cap de setmana passat al pare d'atraccions i van entrar a l'atracció dels espills mágics. Indica com es van veure Marta i Joan en les situacions següents: - En posar-se davant d'un espill convex. fe - Quan es van situar davant d'un espill pía. - En situar-se davant d'un espill cóncau. t
    • 6 Al dibuix es mostra l'experiment realitzat per un xic a casa per a comprovar si el so rebota en els objectes: - Qué hi utilitza com a font de so? - Per on es propaga el so? . - Qué fa servir el xic perqué s'hi reflectisca el so? Indica si'les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F): - Totes les fonts de llum són naturals. ~ La llum només es reflecteix en els espills. - La lupa ens ajuda a veure bé els objectes molt xicotets. - Perqué es veja bé l'arc iris ha de fer un dia totalment seré. - El so no té energía, no pot fer cap mal. - En l'eco distingim el so que hem produít del so que es reflecteix ais objectes i que ens torna a les orelles. - Els nostres avantpassats també patien les conseqüéncies de la contaminado acústica. Assmaó oíwm ipaxbm u m (OkailPÚ8UC« E MHÁHCa’ CiJ.F. G"03093432 0 2 3 0 4 A L C O I J 7 A continuació es mostren alguns aparells que emeten sons quan eis posem en funcionament. Classifica'ls segons la intensitat de so que emeten, de més feble a més forta: i Afig els termes següents al teu diccionari digital: font de llum refracció propagació reflexió intensitat I
    • T e c n o l o g ía i INFORMACIÓ Els avanzos de la ciencia i de la tecnología en temps molt recents han permés un gran progrés en molts camps i han millorat la nostra qualitat de vida. Entre aquests avanzos espectaculars destaca l'ús massiu deis ordinadors, que s'han fet imprescindi­ bles en les fabriques, en les oficines, en els centres educatius i, naturalment, en les nostres llars. Grácies a les noves tecnologies de la comunicació ha sorgit el fenomen Internet. Hui podem contac­ tar quasi amb qualsevol persona en qualsevol lloc de la Terra per fer-li arribar un missatge escrit, la nostra imatge o la nostra veu. A més, Internet constitueix una mena de bibliote­ ca immensa, plena d'informació que hem d’aprendre a seleccionar i a verificar. ‘ I año més important, amb les noves tecnologies podem treballar en equip, fins i tot a distáncia, amb rapidesa i eficácia. ■ Qué creus que representa cadascuna de les foto­ grafíes? ■ Podries indicar alguns avanzos científics impor­ tants del segle XX? ■ Internet és una xárcia d'ordinadors d'abast mun­ dial? ^ ■ Qué és un correu electrónic? Qué has de fer per enviar-ne un?
    • la jq á g taujauq «osojaw - sccp < puwuud n ? » ^ ! | «ffl s«l<?!saqgni«xtswAip '® wjüíiui SvUíaj Q¡ou¡aj^crí ajpus.'d? SJO&*J9ftbj*J 530Í soied» aiescure ie;idsou,i e jpp w que cjdiuoo quíf5.y *MO
    • La ciencia i la tecnología en el món actual Av a n z o s miolt im p o r t a n t s Ja saps que un deis aspectes més remarcables del segle XX i deis primers anys del segle XXI és el progrés constant de la ciencia i de la tecnolo­ gía en molts camps, que ha comportat una gran millora de la qualitat de vida deis ciutadans de molts paisos. • En física es va descobrir l'enesgia atómica, que s'utilitza en la generació d'electricitat en les centráis nuclears. A més, s'han produít grans progressos en el coneixement de les par- tícules més petites de la materia. • En química, es van inventar els plástics, les fi- bres sintétiques i els adobs artificiáis. • La medicina va progressar grácies al descobri- ment i a l'ús deis antibiótics i de les vacunes, alautilització d'aparells d'altatecnologia, al trasplantament d’órgans, etc. TECNOLOGIES PER A LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ • En comunicació, la telefonia móbil, la radio, la televisió, els satél-lits artificiáis i els telesco- pis orbitals han permés connectar-nos rápida- ment amb tot el planeta i ampliar el nostre coneixement sobre el cosmos. • La informática aplicada a la indústria, a la in- vestigació i a les comunicacions ha donat lloc a una auténtica revolució tecnológica. Els descobriments en electrónica i, sbbretot, el microprocessador, han obert les portes a l'ordinador personal. Huí dia, l'ús d'ordinadors está molt lligat a Internet, una xárcia mundial formada per mi- lions d'ordinadors connectats entre si. Per a investigar D Informa't de l'any en qué va aparéixer el j primer ordinador personal. Indica qui­ nes eren les seues prestacions principáis. Tenia disc dur? Utilitzava disquets? Els metges utilitzen aparells d'alta tecnologia, com el de la imatge, per a observar el nostre eos per dins i poder fer, grácies a aixó, diagnóstics més precisos. Huí dia és habitual veure gent que usa el teléfon móbil per a parlar, enviar missatges de text o fotos, escoltar música, veure vídeos, etc. L'ús d'ordinadors en la indústria o en les investigacions cíentífiques ha agilitzat moltes faenes.
    • L'ORDINADOR PERSONAL Disc dur.v Emmagatzema els programes i les dades. Caixa o torre. Conté els órgans interns que processen la informació. Pantalla. Hi podem veure el que estem fent amb Pordinador: escriure textos, jugar, dibuixar... Mi Impressora. Imprimeix en paper alió que veiem a la pantalla, com fotografíes, dibuixos... Gravador lector de CD-DVD. Grava i llig en suports d'aquests tipus. Ratolí. Ens permet moure'ns per la pantalla i treballar fácilment. Altaveus. Per a escoltar música, els sons deis jocs... Hui dia els ordinadors són a tot arreu. No es fan servir només en la investigació científica, en la indústria, en les oficines o en les escoles; també en casa hi podem treballar, navegar per In­ ternet, jugar... Els ordinadors personáis solen ser de dos tipus: de taula o bé portátils. ORDINADOR DE TAULA Teclat. Serveix per a introduír textos i controlar l'ordinador. ORDINADOR PORTÁTIL Aquests ordinadors es distin- geixen deis de taula perqué pesen poc, funcionen amb bateries i l'usuari els pot por­ tar allá on vaja. í . La impressora de la fotografía és un pe- riféric de l'ordina­ dor. Quins altres pe- riférics coneixes? Per a contestar 1 Quins han estat els darrers avanzos en física, química i medicina? Ü Quines han estat les millores en la comuni­ cació? 3 En quines disciplines és molt important l'ús de l'ordinador hui dia? Q Tens ordinador en casa? Si és així, per a qué el fas servir?
    • Internet, una finestra al món XÁRCIES DIORDINADORS Els ordinadors poden treballar de manera independent, com l'ordinador que segurament tens en casa. Pero, en les escoles, en les oficines públiques, en les empreses, la ma­ nera de funcionar que adopten és la connexió en xárcia. D'aquesta manera és possible compartir recursos i tre­ ballar en col-laboració. Per exemple, si has d'imprimir unes págines en l'aula d'informátiga, pots utilitzar la im- pressora de la xárcia que comparteixes amb els ordinadors dels companys i les companyes. Així no cal que cada lloc tinga la seua impressora. Hi ha xárcies d'ordinadors molt grans, i fins i tot xár- cies interconnectades fins a formar una xárcia mundial. INTERNET, UNA XÁRCIA MUNDIAL Internet és una gran xárcia mundial d'ordinadors. Está formada per una gran quantitat d'ordinadors units entre ells per mitjá de la xárcia telefónica, els cables de fi­ bra óptica i els satétlits de comunicacions. Els ordinadors connectats a Internet poden intercanviar informació entre ells grácies a l'ús d'un llenguatge o pro- tocol únic. La informació que es pot trobar en Internet és molt ex­ tensa i variada. Hi ha articles de tota mena, fotografíes, música, activitat comercial i administrativa, etc. El nombre de persones que disposen de connexió a In­ ternet creix sense parar. A Espanya hi havia 250000 usua- ris d'Internet l'any 1996; hui n'hi ha.més de 16 milions. La manera habitual de treballar amb ordinadors és connectar-los en xárcia. Per a pensar I El nombre d'usuaris d'Internet no para de créixer arreu del món. Aixó ¡ també passa a Espanya. D Si et diuen que l'any 2009 som 16 milions els internautes es­ panyols, quants en serem l'any 2010 suposant que l'increment siga del 10%? Internet és una xárcia enorme formada per xárcTés més petites connectades entre si. Té abast mundial i permet que ordinadors molt allunyats es comuniquen rápidament. Per aixó, les xárcies com Internet s'anomenen "autopistes de la informació". Detall d'una aula d'informática.
    • CONNEXIÓ A INTERNET La connexió a Internet es fa a través d'un proveídor de serveis que assigna un nom o una adrega al nostre or­ dinador. A partir d'aquest moment, ja tenim accés a Inter­ net i podem utilitzar els seus serveis. El servei més conegut és el web, malgrat que també és molt popular el correu electronic. En Internet podem buscar informació en un gran nom­ bre de llocs, fer gestions oficiáis, comunicar-nos, compar­ tir arxius i publicar els nostres treballs. La velocitat de la transmissió de dades és molt impor- tant. Els equips proveits d'ADSL són més rápids que els que tenen módem. www.vlcensvives.net/intemauta ís díc en la nostra Comunitc segueix les instruccions i toma a fer clicsobre: Connexió habitual a Internet. Un módem, intern o extern, connecta el teu ordinador al proveídor d'lnternet a través de la línia telefónica. Un ordinador que forma part d'una xárcia i que está al servei deis al­ tres s'anomena servidor. Els ordinadors connectats alservidor reben el nom de dients. Un servidor pot ser vist com un gran arxivador, en el qual els ordina­ dors clients troben les dades que necessiten: documents, treballs en curs, imatges, programes... petició resposta client ordinador servidor Per a contestar 1 Es poden connectar entre si els ordinadors? Com en diem d'aquesta mena de connexió? 2 Qué és Internet? És una xárcia d'ordinadors? Com es connecten entre ells? 3 Com s'entenen entre ells els ordinadors que es con­ necten a Internet? H Els usuaris d'lnternet a la Comunitat Valenciana crei- xen en nombre i en exten- sió? Busca la comarca amb més internautes. 0 Qué necessitem per a en­ trar a Internet? Mostra d'una página web. ordinador proveídor de serveis Internet
    • Navegant per Internet Q u é é s e i ^w e b ? El web és un servei d'Internet que permet veure a la pantalla de l'ordinador una serie de pagines enlla<?ades, amb textos, imatges i sons, i emmagatzemades en un ordinador servidor remot. A més, els enlla^os (links) que té, que s'activen fent clic damunt d'un mot, d'un botó o d'un gráfic, permeten can- viar de página o accedir a un altr.e lloc web, que pot estar allotjat en un altre servidor llunyá. Cada lloc web té una adrega única que es compon de les parts que indica la figura. COM FUNCIONA UN NAVEGADOR Per a recorrer el web cal teñir instal-lat un programa es­ pecial o navegador. Hi ha diferents navegadors al mercat, tots ells amb funcions semblants. L'aspecte que presenta la página inicial d'un lloc al qual hem accedit amb el nostre navegador, pot ser el que mostra la illustració. Cada lloc té una adrega que cal escriure a la barra d'adreces. És molt útil conservar a la carpeta d'adre- ces d’interés les d'aquelles págines que t'han agradat més. Fixa't que a la página apareixen elements que són enlla- gos a altres págines. El web, que abreugem amb la sigla www, és un servei d'Internet molt popular. Exemple d'una adre^a del web. m barra de títol barra de menús barra de botons barra d'adreces LM íim Contingutsdel<ftmneniie24deroaig “'"r“r'|¡|¡gW É — barra d'estat contingut de la página El navegador pot guardar les teues adreces preferides. Per a investigar Q Els moderns navegadors per al web permeten fer faenes di­ verses. Fes una Mista de les prestacions principáis que ofe- reix algún dels més utilitzats. Aspecte d'una página visionada amb un navegador.
    • QUÉ ÉS UN BUSCADOR? COM FUNCIONA? En Internet hi ha una quantitat d'informació enorme. Per ajudar-te a recorrer aquest laberint i a trobar-hi la in- formació que vols hi ha els buscadors. Hi ha diferents buscadors populars, alguns d'especialit- zats en temes específics. Solen funcionar a partir d'un nombre o de diferents paraules clau que cal teclejar en una petita finestra del buscador. El buscador et presenta aleshores una llista amb les re feréncies que ha trobat acompanyades d'una explicació breu. A continuació fas clic en l'adrega que et sembla més in- teressant i en un instant accedeixes al lloc elegit. La informado que es troba en Internet és tan abundant que, si no existiren els buscadors per a ajudar-nos, trobar una dada seria semblant a buscar una agulla en un paller. A més, la informado continguda a In­ ternet no és del tot segura. Aixó signifi­ ca que, en molts casos, hem d'assegu- rar-nos que la informado és certa. Per a solucionar aquest problema podem comparar-la amb la que ens ofereixen els organismes oficiáis, els museus, les institucions educatives... 3 xárcia de lectura - Cerca amb foo £te,^ J:xos^ Jn ti?rnet Explorer fibcer Ecfea Vsuattzaoó Pr^ferits Emes Ajuda (^ En d arrere - (v^ *y j©ñ % Adreja t ó j http://www.goo^e.es/se«ch?N=caSoq=x%C3%AOrcia+<je+tectura&fneta»>r%30iang_c< Web Imatqes Manes Grups Blocs Traductor Gmaii més » Google :xárcia de lectura I Cerca I Cerca: O a tota la xarxa ® pagines en catalá O pagines dEspanya Web Red Electrónica de Lectura Pública Valenciana XÁRCIA ELECTRÓNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA... Agenda d'activitats de la Biblioteca Valenciana... Butlleti de Novetats Bibliográfiques... xlpv.cuil gvaes/vindexhtm• 1k-Cónia enmemoria- Páoines semhtot? Red Electrónica de Lectura Publica Valenciana - 1irad» • -lucsta aáaina i Concurso de proyectos de animación a la lectura María Molinero en municipios de menos de 50.000 habitantes de ayudas consistentes en lotes de libros.... xlpv.cuil gva es/absysnetopac/ • 1k • Cónia en memoria - Páoines semblants Més resultáis des de «Inv culi ova.es > La Generalitat subvencionará la xárcia de col lectors pluvials d e ... Página26 - Oiari electrónic valencia - Diari electrónic valencia en el qual pots trobar informactó de tot alió que ocorre ais nostres pobles i ciutats i ... pagina26.com/.£857-la-generalitat-subvencionara-xia-de-colmlectois-pluvials-de-la-platja d - 33k • Cóma en memoria - Páoines semblants Preguntes més freaüents. [ Tiadueix aquesta cáaina I E s pot consultar al mateix temps el catáleg de la Biblioteca Valenciana i els catálegs de totes les biblioteques que formen la Xartia de Lectura Pública ... £)Fet m l ü » xarda delectura-Cé... v Resultat parcial d'una recerca. Compots veure, hi apareixen entrades diferents. Entriem una i femclic damunt l'enlla^. El resultat és un article presentat per laXárcia Electrónica de Lectura Pública Valenciana. Resultáis 1 -1 0 d'aproximadament ALGUK3 BUSCADORS Clf INTERNET Generáis: http://www.google.es http://www.yahoo.es http://www.cercat.com Infantils: http://www.curiosos.com http://www.buscadorinfantil.com http://www.yahooligans.com (en anglés) Informadode http://xlpv.cult.gra.es/vindex.htmsobre la "xárcia de lectura". Per a contestar■■■■■■■■■■■■■■■■■■i 1 Explica en qué consisteix el web. Qué és un enlla^ o link? 2 Qué és un navegador? Cóm funciona? Per- met conservar les adreces interessants que hem visitat? O Qué és un buscador? És útil utilitzar-lo per a buscar informado? Per qué? H Esbrina si es pot copiar la informació obtin- guda d'lnternet i utilitzar-la en els nostres treballs com si fóra nostra.
    • La comunicació en Internet EL CORREU ELECTRONIC El correu electrónic és el servei d'Internet més utilitzat. Té algunes semblances amb el cor­ reu ordinari. La persona que envia el missatge (e-mail) és el remitent i ha de conéixer l'adrega del receptor o destinatari. El missatge arriba a una bústia del servidor de correu, on queda retingut fins que el destinatari el reba. Pot llegir-lo, desar-lo i respondre-hi o es- borrar-lo. Les adreces de correu tenen normalment la forma següent: nom@proveidor.extensió. Per exemple: elteunomaqui@hotmail.com Hi ha dues maneres d'utilitzar el correu elec­ trónic: per mitjá d'un programa de correu o per mitjá de webmail. Per a fer servir webmail cal en­ trar en una página d'Internet que oferisca aquest servei i donar-s'hi d'alta. D'altra banda, un programa de correu especia- litzat és més complet. Un missatge de correu ti­ pie té l'aspecte de la figura: ordinador del destinatari f 'f * J^ v O cz> o m f---------------------------tr missatge recollit tmissatge a la bústia iü s— 2 missatge servidor de enviat ... correu (bústia) /ordinador del h remitent Esquema que explica comfunciona Penviament d'un correu electrónic. . Safata d'entrada - Microsgft©flfl C r e a r U n m i S S a t g e n O U : Fibcer ÉdUra^ ésO SiiBádó v *£ fijíes Acdons Aluda Rejp on a táthorn , ^ cavia Búsqueda _ safata d'entrada Envía i rep ▼ Ü J a ~ d"adrece Correu Cárpetes pretendes V 3 Safata d'entrada p Corteunoiitgit Elements enviats Carpetes de correu * Tots els elements d e ... v 3 Carpetes personáis I Correu brossa l_2í Elements enviats Q Elements suprimits Esborranys .¿j) Safata de sortida r a Safata d'entrada [fej Subministraments Rí 3 Cp Carpetes de cerca No hi ha cap element disponible en aquesta visualització. ¡•~j Correu Calendan & «1 Contactes y /| Tasques j c í oa Aspecte de la pantalla inicial' d'un programa de correu electrónic. Missatge de correu i regla d'opcions. opcions tecla d'enviament text del missatgedestinatari assumpte •>-%, kUHD» ^Opeom flSrmatdtítexl X Anal *'yt *A‘ KV a . & 0 ñ T/ u r Sr*0?//Copia«if«wat / e«9 INbreg*í»dr«tíCorapíoyacfcnons ApuntaAfljuntjunTfergetttiiaS (ItiKflt <em«Í6tí CüiííitianStcpAtura Segusmcn! ------------- ;--- / ----- H rnñsstgenoti»iimil. [Pica~.}J setmana <ievacances Hola Josep He rebut el teu missatge Tant ma germana com jo estarem moltcontents de passar uns dies de vacances al vostre apartament de la costa Portarem les taules de suri i els matalafos unflables . Hi ambarem cfilluns al matí. amb el tren de les I0.30h. Finsdílluns! Vicent
    • LA m is s a t g er ia instantánia En la missatgeria instantánia se'ns avisa que una persona del grup d'usuaris al qual ens hem inscrit vol comunicar-se amb nosaltres. Immedia- tament podem llegir el missatge que ens envia. La resposta sol consistir en una frase, com si es tractara d'una conversa telefónica, que s'envia de manera immediata. La majoria de programes permeten deixar mis- satges (contestador automátic) i enviar fitxers a uns altres usuaris. P e r a s a b e r -n e m és Internet ofereix la possibilitat de parlar per telé- fon amb una qualitat inferior a la de la transmis- sió telefónica, pero a un preu molt més baix, so- bretot en les trucades internacionals. La millor solució és parlar d'ordinador a ordina­ dor, malgrat que per a aixó caiga que ambdós tinguen ¡nstal lat el mateix programa de telefo­ nía. Si es disposa d'un parell de cámeres web, els interlocutors es veuen. La t er t ú lia o xa t La tertúlia o xat és un sistema de comunica­ ció en temps real per a conversar amb uns altres usuaris per^escrit o fins i tot oralment. Per entrar en un xat cal donar-s'hí d'alta pri- merament i elegir un alies (el nom amb el qual et coneixeran al xat) i una contrasenya. La pantalla d'entrada ofereix un aspecte semblant al de la fi­ gura. Si tenim una webcam o cámera web (cámera connectada a l'ordinador), fins i tot podem veure la persona amb qui estem en contacte. Per a entrar en un xat cal donar-s'hi d'alta en algún portal que n'ofereix la possibilitat. Es tria un alies i una icona que represente l'usuari. Per a contestar 1 En qué consisteix el correu electrónic? 2 Quina forma té una adrega de correu elec­ trónic? 3 Qué és el webmail? Quins avantatges té en relació amb el correu electrónic? El Amb el xat, podem conversar en temps real amb altres persones? Qué vol dir "en temps real"? Participants en un xat Ambdós equips están proveíts de cámera web. Q Explica la diferéncia entre el xat i el correu electrónic.
    • Mapa conceptual Avanzos en ciencia i tecnologia Física i química ir energía nuclear, adobs, plástics Medicina i antibiótics, vacunes, cirurgia... Comunicacions Informática (ordinador personal) T Xárcies d'ordinadors Internet Xárcia mundial d'ordinadors ofereix serveis com ara És un dipósit d'informació web que requereix un navegador i l'ajuda de buscadors correu electrónic (e-mail) ▼ tertúlia (xat) missatgeria instantánia cárrega i descárrega d'arxius i T programa de correu o webmail comunicacio en temps real amb aixó accedim a rinformació comunicacio entreteniment Completa un resum • Internet és u n a .........d'ordinadors. • Els serveis més utilitzats en Internet són e l .........i la .............. • Per a recorrer el web necessitem un • En el web els ....... perm eten......... a un altre lloc del web. • Un buscador servei* per a trobar .........al web. • E l.........e l...........i la missatgeria instan­ tánia són serveis d'lnternet. • La informació continguda en Internet és ...... i ............ • C a l.........la informació obtinguda.
    • Aprén a... Trobar informació amb un buscador Ja saps que un buscador és rápid, eficag i fácil d'utilitzar. Pero, n'has de conéixer algunes coses que et poden ser útils quan hi treballes. H Procediment 1. Qué has d'escriure a la finestra de recerca? Tecleja-hi paraules soltes que expressen la informació que busques. Pero, si es- crius plantes medicináis, el buscador et presentará pagines que continguen els dos termes. Si vols dades alternatives, com per exemple cereals o llegums, es- criu cereals OR llegums. Després pots fer clic en Imatges (en el marge superior de la pagina) per veure'n fotografíes. Per a recerques textuals, per exemple, elefant africá, escriu les dues paraules entre fant africá". 2. No té en compte els accents, les majúscules o les paraules no significatives. Escriu en minúscula i sense accents. El buscador no fa cas deis articles, les conjuncions i les preposicions. 3. És important especificar l'idioma i l'espai de recerca. Si busques págines en espanyol fixa't que no és igual que págines d'Espanya. En el primer cas obtindrás referéncies en espanyol de qualsevol lloc del món; en el segon, es limitará a Espanya. 4. Pot detectar errors ortográfics i traduir págines. Si t'equivoques en teclejar el text, el cercador suggereix la paraula correcta. Per exemple, si has escrit rinuceront, te n'ofereix una alternati­ va a la capgalera: volíeu dir: rinoceront. Pots fer clic sobre la paraula alternativa en lloc de tornar enrere i reescriure correctament la paraula. Les págines en angJés les pot traduir el busca­ dor si fas clic damunt l'enlla^ corresponent. o— - o a ü& e h e- ¡vn. a cometes: "ele- f
    • P ra ctica com peténcies básiques O Fixa't'en els periférics dibuixats al voltant de la unitat central d'un ordinador. Fes-ne tres Kistes al quadern: la primera, amb els noms dels aparells que perme­ ten introduir dades a l'ordinador; la segona, amb els que reben les dades proces- sades i les mostren; i la tercera, amb els que poden aportar dades i rebre'n. 2 Completa les frases següents al quadern: — Internet ofereix uns quants...........Els més utilitzats són la ..........i el correu Per a connectar-se a Internet cal un ordinador amb........o ADSL, disposar de lí­ nia ........i donar-se d'alta en u n ..........de serveis. Un ........permet moure's peí web, visitar..........diferents, capturar ........ i textos, i descarregar........... - La informació en Internet é s........i ............. H Ais alumnes i les alumnes de 6é curs us proposem un pe- tit repte que podeu superar treballant en equip i amb l'a- juda del professor o la professora d'informática: construir una página web de l'aula. El contingut de la página pot estar dedicat a un animal de la fauna valenciana en perill d'extinció; per exemple, eFsa- maruc. Podeu buscar inspirado a la página http://www.me- diterranea.org/cae/divülgác/pfeces/samaruc.htm.
    • Segurament has sentit parlar de "virus informátic” més d'una vegada i potser has vist algún ordinador "infectat". Els virus informátics són petits programes que s'ins- taMen al nostre ordinador sense que ens n'adonem. Alguns són molt perjudicials: — Entre els virus informátics solem distingir els virus própiament dits, els cucs i els cavalls de Troia. Esbrina com actúa*cadascuna d'aques- tes varietats. - Quines precaucions cal adoptar per a protegir el nostre ordinador de l'entrada de virus? I per a eliminar-ne, si hi han entrat? Feu individualment una enquesta breu anónima entre familiars, amics i cone- guts sobre l'ús d'Internet. Us pot servir una plantilla com la presentada a conti­ nuació: Estudis....... Edat....... Assenyala amb [X] la casella adequada. Utilitza Internet? sí I 1 noQ n Per a buscar informació CUPer a participar en fórums i xats CUPer a crear continguts {web, blog...) CUPer a descarregar música o vídeo Per a estudiar a distancia Professió....... Per a qué? □ Per a jugar CUPer a comprar (viatges...) CUPer a llegir diaris digitals CUAltres a (especifiqueu qué)... Després, per grups, poseu en comú els resultáis obtinguts i contesteu les pre­ guntes següents: - Quina mitjana d'edat tenen les persones que utilitzen Internet? - Per a qué fan servir les persones aquest mitjá de comunicació? Expresseu- ho amb percentatges. Afig els termes següents al teu diccionari digital: Internet servidor e-mail navegador web xat buscador Wnk módem prove’ídor de serveís virus ¡nformdtic. protocol