Unitat 12 la civilització egípcia

Unitat 12: La civilització egípcia.

12.1. La situació geogràfica.
2

La vall del Nil
Papir Lotus
El desert és la Terra roja i la vall del Nil la terra negra. Cada estiu el riu es desbordava durant 3 mesos, inundant tota la vall. La crescudaera fonamental per la supervivència del país: tota la terra es cobria d’un llot negre que es convertia en terra fèrtil. Els homes s’hi van instal·lar fa 8.000 anys.
Els antics egipcis no sabien que la crescuda era provocada pel desglaç de les muntanyes d’Etiòpia i per les pluges tropicals. Creien que era obra del déu Hapy que retenia o deixava anar les aigües des de la seva caverna.
El Nil fertilitza les bandes de terra que voregen les seves ribes. Els primers habitants van instal·lar-se prop dels conreus. Després, sota les ordres dels faraons, van construir ciutats i monuments sumptuosos.
Com en temps antics, actualment els falutxos, barques de fusta, porten mercaderies i persones pel riu.
Les veles, abans quadrades, ara són triangulars, les veles llatines

Dependència del Nil
La vida dels egipcis s’organitzava seguint el ritme de les crescudes del riu.
Per ells l’any es dividia en 3 estacions:
* durant la crescuda és l´època de la inundació
* quan el riu torna al seu llit és el temps de la sembra
* i finalment, el temps de la collita.
La terra humida, regada per petits canals que recorren els camps, produïa lli, cereals, fruita i hortalisses.
A més, el Nil era ple de peixos i als aiguamolls del delta, oques i ànecs salvatges.
La vall s’inundava des de mitjan juny fins a mitjan octubre. El llot deixat per l’aigua fertilitzava molta terra i convertia Egipte en un dels pocs països capaços de produir prou cereals per alimentar tots els seus habitants i subministrar reserves en previsió d’anys difícils, quan crescudes febles provocaven fams.

Dependència del Nil
juliol
agost
setembre
octubre
Inundació
novembre
desembre
gener
febrer
Sembra
març
abril
maig
juny
Collita

12.2. Etapes històriques d’egipte.
6

alt
Unificat per Narmer o
Menes, primer faraó.
Egipte
baix
Història d’Egipte
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou
Dinastia I - VI
Dinastia VII - XVII
Dinastia XVIII - XXX
Imperi Antic: formació de l’organització política – social – econòmica d’Egipte
Imperi Mitjà: crisi; entrada dels hikses.
Imperi Nou: desenvolupament i expansió. Conquesta del territori egipci : Assiris,
Perses i Romans.

12.3. L’estructura social.
8

La societat egípcia
faraó
nobles
Classes superiors o dominants ->
sacerdots
funcionaris de la cort
consellers, artistes, escri-
bes....
artesans
Classes inferiors
o dominades ->
mercaders
pagesos
esclaus

El faraó
El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraó, sobirà de l’Alt i el Baix Egipte i considerat com un déu.
El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit.
Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de l’administració.
El faraó decidia la construcció dels temples.
El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa.
 Als preso-ners s’els obligava a enrolar-se a l’exèrcit o a fer treballs forçats
Ramsés II, que va regnar 67 anys
La reina Hatseptsut, l’única faraona 

El faraó
En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assot i el ceptre. Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbeta postissa.
Al cap duia el nemes, una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles.
En les representacions plàstiques el seu nom estava envoltat per un enquadrament
el·líptic: el cartutx.
El faraó s’exercitava en l’ofici de
les armes des de petit, practicant
el tir amb arc o caçant lleons al desert.
A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.

La cort del faraó

12.4. La vida a l’Antic Egipte.
13

La casa
Les cases dels camperols eren molt austeres i formaven poblats.
Les parets eren de maons de fang sec i les finestres les feien molt petites perquè no entrés la calor. Les cases dels rics eren grans i luxoses i estaven envoltades de jardins amb estanys, flors oloroses i vinyes emparrades.
Al vespre prenien la fresca a fora, a la terrassa.
Els criats eren els qui preparaven els menjars a la cuina.
La il·luminació s’obtenia amb llums d’oli.
A les cambres hi havia cofres per a guardar la roba. També hi havia un llit amb un reposacaps de fusta que feia de coixí.
Els nens i els criats dormien sobre estores, a terra.
Els nens tenien joguines de fusta, de metall, de llavors,...
Les persones grans també
jugaven, com s’ha vist
en pintures i relleus.
Tenien molts jocs de taula.

La casa

Vestit i costums
Elsegipcis vestien, es pentinaven i es maquillaven molt acuradament. Els dies de festa les dones es mostraven amb una gran elegància, amb llargs vestits de lli prisat i amb perruques amb trenes.
Elshomes s’untaven amb olis perfumats i es pintaven els ulls. També es posaven joies que els servien d’ornament i d’amulets.
Anaven ben afaitats i duien una perruca curta.
El tapall, lligat a la cintura, podia ser prisat o no, encreuat, curt o llarg segons les èpoques.
Els dies de cada dia, les dones es posaven un vestit llarg i estret i els homes un tapall curt.

Vestit i costums
Mirall de bronze polit.
Estoig de kohol
Als egipcis els agradaven les festes amb música i ball. Els enyors de la casa, asseguts de costat i molt ben vestits i enjoiats, rebien els convidats.
El maquillatge es feia amb pols de minerals més aigua i greix.
El kohol, negre, embellia la mirada i protegia els ulls de la pols i del sol.
A les galtes i llavis s’hi posaven un greix tenyit d’ocre roig.
Les perruques, molt emprades, protegien del sol i eren fetes de cabells naturals enganxats amb cera d’abella.
Els nen portaven un ble al costat.
Als peus solien portar sandàlies, però molts egipcis anaven normalment descalços.
Els participants les festes portaven un con de pomada perfumada sobre les perruques. S’anaven fonent amb el calor i deixaven un perfum intens.
Homes i dones menjaven
separats i eren servits
per noies o nois respecti-
vament.
El vi era una beguda
corrent i es menjava
oques, ànecs, gaseles rostides o a l’ast,...
Havent menjat entraven dansaires a la sala i músics que tocaven el llaüt, l’arpa
o la lira.

Escriptura egípcia
Jean-FrancoisChampollion (1790-1832)
Anotacions de Champollion

Pedra de Rosetta
La pedra Rosetta està composta per tres parts: una en caràcters jeroglífics, una altra en egipci demòtic i la tercera en grec. Això va permetre al francès Champollion, a l'any 1.822, desxifrar per primera vegada l'escriptura jeroglífica. En aquest joc s’ha d'esbrinar la xifra, de l’1 al 10 (o fraccions en el nivell 3), representada per cada caràcter jeroglífic.

Jeroglífica o jeroglífica monumental, emprada en inscripcions de monuments i decoració. És el tipus d’escriptura més antic i complex. Es va fer servir des del 3100 ane, data aproximada del primer papirus conegut fins el 394 d.C.
Era un tipus d’escriptura sagrada, "escriptura de la paraula de déu" i es feia servir en sarcòfags, tombes, monuments i escultures i es representava amb gran detall.
La paraula jeroglífic deriva del grec "ta hieroglyphica" que significa "lletres tallades en pedra" ja que es van començar a trobar en inscripcions monumentals.
Tot i que algunes persones, a més dels escribes, la sabien llegir i escriure, l’escriptura jeroglífica era la més desconeguda i estava reservada a molt pocs.
Escriptura jeroglífica

El mot demòtic deriva del grec "demotika" ("popular") i fa referència als afers quotidians. El mot va ser emprat per primera vegada per Heròdot. Representa una evolució de la llengua parlada, i és un estadi intermedi entre l’egipci i el copte.
És una forma abreujada de la hieràtica, de traç ràpid i senzill, amb els signes més lligats i esquematitzats.
En aquesta escriptura és molt difícil reconèixer els signes jeroglífics originals.
Es feia servir en qüestions quotidianes, transaccions comercials i fins i tot en algunes inscripcions. També apareix en la pedra de Rosetta, on se la descriu com a "escriptura dels llibres" .
Escriptura demòtica

Era l’escriptura emprada pels escribes (que no estaven obligats a conèixer la jeroglífica) i pels sacerdots en còpies literàries.
La paraula prové del grec "hieratika", que significa sacerdotal.
Mentre que l’escriptura jeroglífica va deixar d’emprar-se normalment, cap a l’any 1.000ane, la hieràtica es va continuar fent servir fins al final de la civilització egípcia.
Es feia servir en obres científiques i literàries, i també en papirus. El text s’escrivia en tinta negra amb una canya esmolada.
La tinta vermella s’utilitzava per a remarcar certs apartats.
Escripturahieràtica

12.5. Religió i art.
23

Els déus d’Egipte

Els déus
Els antics egipcis veneraven molts déus que per ells eren éssers superiors que garantien l’ordre del món, el benestar i totes les activitats humanes.
Cada regió i cada poblat estaven sota la protecció d’un déu concret. La vida estava marcada per les ofrenes i els rituals.
Alguns déus ho eren de tot Egipte, com ara RA el déu del Sol, o Osiris el déu dels morts, o Maat la deessa de la justícia.
Els déus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes d’animals perquè els primers egipcis adoraven els animals.
Vivien en el més enllà i en la terra vivien en els temples.
Osiris era el déu dels morts i tenia cos de mòmia i pell verda. Prometia una vida nova d’ultratomba.
La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel

Els déus
Thot és el déu de la lluna i de la ciència, inventor de l'escriptura i del calendari. Per tant és el protector dels escribes. A vegades es representa amb l’aparença d’un simi babuí
Hathor és l’esposa d’Horus i és representada com una vaca amb collar o també com una dona amb banyes de vaca que emmarquen una esfera solar.
És la deessa de l’amor i de l’alegria, de la dansa i de la música.
Els egipcis es malfiaven dels cocodrils que els
posaven en perill per les ribes del Nil.
Però el déu cocodril era venerat sobretot a la regió d’ElFaium com a déu de l’aigua i de la fertilitat.
En molts temples hi havia cocodrils
sagrats que eren momificats
quan es morien.

Els déus
va embalsamar el cos del déu Osiris, que va ser la primera mòmia.
Anubis era el protector dels embalsamadors i el que vetllava pel repòs dels difunts i en garantia la conservació del seu cos gràcies a la momificació.
El representaven generalment com un gran xacal negre, ajagut, fent de guardià de les tombes.
Sekhmet era invocada per a protegir els egipcis de les malalties. Era l’esposa de Ptah i el seu fill, Nefertum, era el déu lotus
Horus es considerava l’avantpassat de tots els faraons ja que es creia que era l'únic i veritable rei d’Egipte després de vèncer al seu rival Seth.

Supervivència i momificació
Els egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar al món dels déus es feien un funerals amb uns ritus solemnes.
El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tard s’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava
Els embalsamadors, observats per Anubis, després d’una llarga preparació, embolcallaven el cos del difunt amb tires de lli i l’omplien d’amulets.
Vasos funeraris que contenien les vísceres del difunt.
Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag.

El faraó no era l’únic que tenia dret a l’embalsamament, però era un procés tan llarg i costós que només els rics el tenien al seu abast.
De primer el cos s’assecava amb natró, una mena de sal, i després s’omplia de substàncies aromàtiques i resina.
Després s’embolicava amb fines tires de lli entre les que hi posaven amulets.
Un cop la mòmia estava ja dins del sarcòfag, els sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on hi havia les fórmules màgiques escrites en rotlles de papir, per ajudar el difunt quan es presentés davant el tribunal d’Osiris.
Anubis
Difunt
En arribar davant d’Osiris, el cor
del mort es posava
en una balança i
si era més lleuger que la ploma de la deessa Maat, podia gaudir de la vida eterna. Si no, se’l menjava un monstre i desapareixia per sempre més.

Un cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la seva tomba acompanyat per un seguici.
A bord d’una embarcació funerària tots els acompanyants es dirigien a la riba esquerra del riu.
Segons els egipcis el regne del mort estava a l’oest perquè és el costat per on es posa el sol.
A la barca hi anaven també tots els objectes que el difunt hauria de fer servir en la nova vida. Els més rics s’enduien fins i tot mobles, armes vaixelles, joies i menjar, i a més, unes estatuetes de fusta, bronze o ceràmica, els xuabtis que representaven els seus servidors. A vegades n’hi posaven centenars, dins de caixes.

Tombes
A Egipte es creia en la supervivència després de la mort, fet que va donar una gran importància als ritus i a les construccions funeràries.
Mastabes, piràmides i hipogeus són les formes que adoptaren els enterraments.
Les mastabes més antigues eren de maó, i més tard es van construir amb pedra. Al seu interior guardaven la cambra funerària i, amb el temps, s'ampliaren amb extensos corredors i cambres adornades ricament amb pintures i relleus.
Les primeres piràmides eren esglaonades; va ser després quan van adquirir la seva forma característica. Tot hi estava extremadament cuidat: la talla els blocs de pedra, l'orientació, les proporcions i la invulnerabilitat.
Els hipogeus, excavats a la roca, són la manifestació més tardana en l'enterrament monumental.
El conjunt funerari més espectacular es l'integrat per les piràmides de Keops, de 146,70 metres d'altura, Kefrèn, amb la famosa esfinx del faraó, Micerinos i sis més de petites, a més de temples funeraris com ara el de Gizeh, a onze quilòmetres del Caire.

Mastaba
És el tipus de sepulcre més antic d'Egipte. S'hi enterraven els faraons de les primeres dinasties.
Tenien forma de piràmide truncada amb un pou (a) excavat, al fons del qual hi havia la cambra sepulcral (b). Al nivell de terra hi ha una capella i un petit compartiment, el serdab (c), amb l'estàtua del mort.
pou
serdab
cambra sepulcral

Esquema d'una piràmide
La secció esquemàtica d'una piràmide ens permet conèixer la sèrie laberíntica d'escales, passadissos, cambres i falsos corredors i, d'altra banda, comprovar que aquests recintes interiors tan complexos no són sinó una complicació del disseny de les mastabes, en els quals s'inspiren. La cambra del rei, amb uns quants pisos, i la de la reina, en un nivell inferior, tenien una accessibilitat molt difícil.
Vestíbul
Compartiments de descàrrega
Cambra del rei
Entrada
Pou
Cambra de la reina
Cambra subterrània

Les primerespiràmides. Piràmidesescalonades
La piràmide de Djoser en Saqqara està formada per sis mastabes superposades.

Algunes xifres de la de Keops: altura, 146,59 m., longitud de cada costat, 230,35 m, la massa de pedres utilitzada per a la seva construcció és de 2.590.000 m3, acumulades sobre una superfície d'uns 54.000 m2, Pes de cada bloc, 2 tones i mitja, quantitat de blocs de pedra, 2.300.000. L'angle d'inclinació de les parets és de 51º 52'.
El revestiment exterior de la de Micerí probablement estava tractat amb un emblanquinat.
Piràmides de Keops, Kefrén i Micerí
Les piràmides de Gizeh, a prop del Caire, són les més conegudes.

Hipogeu
L'hipogeu és una construcció funerària excavada en la vessant d'una muntanya

Funció de l'artegipci
Art oficial * psicologisme: llenguatge de la por * propaganda: llenguatge de la demagògia
L'artista: aliat en la lluita pel poder * els sacerdots fan que els reis siguin tinguts per déus per tal d'incloure'ls sota la seva jurisdicció * els reis construeixen temples per fer créixer la seva pròpia glòria

Característiques generals
Art vinculat a la religió
Així ho mostren, des dels seus orígens, les imatges votives i orants, i les obres relacionades amb el culte funerari o amb ceràmiques litúrgiques. Això permet entendre millor la quasi nul·la evolució estilística del seu art: les seves formes estan fixades d'una vegada per totes, igual que ho estaven les altres cerimònies rituals. Hom havia d'atenir-se escrupolosament a la seva tradició.
Art d'ultratomba
Vida centrada en el més enllà (dominen les castes sacerdotals)edificis representatius: temple i tombaNeix una religió amb sacerdots que són terratinentsel faraó no es pot escapar de la tutela sacerdotal: també és sacerdot. Es vincula a un santuari i segueix el procés de divinització personal per poder estar pel damunt dels sacerdots.

Arquitectura. Elements
Els temples, els palaus i les tombes són les grans creacions de l'arquitectura egípcia, i la pedra és el material constructiu principal, la qual s'utilitza tallada en blocs regulars (carreus).
L'arquitectura egípcia és allindada(coberta plana). Els volums exteriors, les mesures colossals i l‘allindament donen a aquesta arquitectura la seva monumentalitat característica.
Egipte té bones pedreres, però hi manca la fusta. Això va permetre la construcció de grans monuments, alhora que la dificultat de trobar fusta per les bigues del sostre obligava, en no utilitzar la volta -la tècnica de la qual els hi era coneguda-, a multiplicar els suports, bàsicament la columna.
Allindament

Tipus de columnes
Palmiforme
Hatòrica
Campaniforme
Fasciculada
Lotiforme
Papiriforme
Composta

Els temples
Els temples egipcis eren construccions gegantines on vivien els déus.
A la cambra més secreta, on només hi podien entrar els faraons i els sacerdots de més alta categoria, un cofre protegia l’estàtua del déu.
Es donava culte als déus amb la finalitat que asseguressin l’ordre i l’harmonia del món.
Cada matí, un sacerdot despertava l’estàtua del déu i la vestia. Després li cremava encens i li donava aliments com ofrena.
Al vespre el preparaven per dormir.
Els sacerdots que estaven al servei del temple eren un grup molt poderós i fins i tot s’havien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons.
Durant les cerimònies alguns sacerdots es vestien amb una túnica de pell de pantera

Els temples
La sala hipòstila estava al davant dels patis adornats amb obeliscos i pilons. Després s’entrava pròpiament al temple: el sostre s’inclinava, el terra pujava i la d¡foscor augmentava. Allà hi vivia el déu. En les grans festivitats es feia una processó i l’estàtua sagrada era passejada en barca.

Temples
A: Obelisc B: Pati C:Sala hipòstila D: Santuari E:Piló
El temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder

Plantes de temples egipcis
Reconstrucció del temple funerari de Keops
Planta del temple de Kefrèn

Façana del temple d’Abu Simbel

El temple per dins. Reconstrucció ideal

La reconstrucció del temple en un lloc segur

Té un paper funerari. Constitueix el doble en que s'havia d'encarnar el difunt; per això utilitzaven pedres dures, formes compactes, la idealització de l'individu en la seva plenitud i una actitud reposada. Per això, en llengua egípcia, l'escultor era precisament "el-que-manté-la-vida".
Ja en els primers retrats coneguts s’hi trobem una gran simplicitat i solemnitat: l'escultor només s'ha fixat en les coses essencials.
Potser precisament per aquesta estricta concentració de les formes bàsiques de la figura humana, aquests retrats -malgrat la seva geomètrica rigidesa- segueixen essent tan impressionants.
L'observació de la naturalesa i la proporció del conjunt estan tan equilibrats que impressionen com a éssers dotats de vida i, no obstant, es mostren llunyans en llur eternitat.
Aquesta combinació de regularitat geomètrica i d'aguda observació de la Naturalesa és característica de tot l'art egipci.
Escultura

Dona molent gra
~2550 ane
Relleu funerari d'Aixait
2050 ane
Isis amb l'infantHorus
S III ane
Alguns exemples

Grup familiar de Xepsi. 2400 ane
Retrat de Nefertiti. ~1340 ane
Alguns exemples

Els seus temes són variats i representaven totes les activitats i objectes destinats a satisfer les necessitats del difunt a l'altra vida. Donen una idea molt clara de com es vivia a l'antic Egipte.Són obres que no eren per "agradar" o decorar: només eren “vistes" pel difunt. També pretenien "mantenir viu".
Possiblement aquestes pintures fossin els servidors i esclaus dels poderosos per servir-los i acompanyar-los en el més enllà. Els retrats i models trobats a les tombes egípcies es relacionen amb la idea de proporcionar companys a les ànimes a l'altre món.A primera vista els trobem estranys: representen la vida real d'una manera totalment diferent de la nostra. No era important la bellesa sinó la perfecció. La missió de l'artista era representar-ho tot tan clarament i permanent com fos possible. Dibuixaven segons unes regles estrictes que asseguraven la claredat de tots els elements de l'obra. Cada cosa era representada en el seu aspecte més característic.Així mostren el cos humà amb el cap de perfil, els ulls frontals, espatlles i tòrax frontals, el ventre de perfil a l'igual que braços i cames, peus perfilats amb el dit gros en primer terme (sembla com si tingués dos peus esquerres).
Pintura i relleu

Estela d'Antef. ~1950 ane
Toilette a la tomba de Nakht. ~1340 ane
Alguns exemples

Alguns exemples
Verema i caça d’ocells ~1420 ane
Fresc de Nefertari. ~1250 ane

Alguns exemples
La deessa Hathor i el faraó Seti I. 1294-1279 ane
Ramsés amb Horus i Anubis

http://agora.xtec.cat	519
http://moodle199.ieslagarrotxa.cat	194
http://iesenricvalor.edu.gva.es	27

Unitat 12 la civilització egípcia

by jorgelagim2 on Sep 25, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 740

Statistics

Unitat 12 la civilització egípcia — Presentation Transcript