Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

1,526 views
1,348 views

Published on

Treball Final del Master Universitari de Societat de la Informacio i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Juny 2010.

Published in: Business
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,526
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

  1. 1. Ús de la web 2.0 pels arquitectes a Catalunya.Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la UniversitatOberta de Catalunya. Treball Final de Master.Alumne: Jordi Rius BonjornTutora : Ana Isabel Jiménez Zarco Juny 2011
  2. 2. ÍndexAbstract1. Introducció2. Antecedents teòrics 2.1. Marc Social i Economia del Coneixement 2.2. Concepte web 2.0 2.3. Acceptació de la tecnologia 2.4. Usos de les TIC 2.5. Xarxes Socials i Activitat econòmica 2.6. Marketing relacional a la web 2.0 2.7. Situació de l’Arquitecte.3. Hipòtesi4. Treball Empíric 4.1. Descripció Metodològica 4.2. Anàlisi Univariant 4.3. Anàlisi Bivariant5. Conclusions6. Bibliografia7. Annexes 1
  3. 3. Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya.J. Rius Bonjorn – Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per laUniversitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.Paraules ClauWeb 2.0, ABSTRACTSocial media L’esfondrament de les “punt com” i l’aparició de la web 2.0 va significar un canvi de paradigma. La dicotomia emisor-receptor va deixar d’existir.Weblog La creació de continguts ja era possible per a tots els que participaven en un espai 2.0, no només per els qui el creaven. Les eines van permetreXarxes Socials la socialització de les relacions i la web es va convertir en social. El valor dels productes o els serveis va cap a la relació que es pot establir entreArquitectura empresa/professional i client. La confiança i el servei passen per davant del preu. A Internet, mor el marketing tal com ho entenem fins fa pocArquitectes temps. La rellevància digital s’aconsegueix per el que s’és capaç de compartir i aportar a la xarxa. L’empresa xarxa que es configura a partirFacebook d’aquest canvi, ha de reordenar-se també internament per acceptar aquesta tecnologia atès el canvi de mentalitat que suposa, essent aquestTwitter un factor clau per a la futura organització de les empreses. Les Xarxes socials s’han convertit en el lloc de conversa, recerca d’informació i recomanacions on participen les persones. La jerarquia dóna pas a la xarxa. El marketing social passa per a que els arquitectes participin del que està passant i s’està parlant a la xarxa. Però, quin ús en fan els arquitectes de la web 2.0? Partiem de la hipòtesi que degut al sector on s’ubica principalment la feina d’arquitecte (construcció) i el tipus d’organització empresarial (despatxos petits), aquest ús seria baix. A través de l’estudi univariant de les variables i del bivariant on creuem els indicadors d’usos avançats establerts amb les arees sociolaborals, de presència a Internet amb espais propis, de presència i connectivat a les xarxes socials, i l’ús i l a utilitat percebuda de les eines web 2.0, corroborem la hipòtesi inicial. 1. Introducció L’activitat de l’arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Remarcar aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha marxa enrere i que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa, són els conceptes clau que es volen subratllar en aquest primer punt dels antecedents teòrics per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i per tant en el cas d’aquest estudi en concret, de les eines web 2.0. Pel que fa al concepte de la web 2.0 es vol remarcar el canvi conceptual que suposa l’aparició d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova tecnologia . Però en aquest apartat es vol fer palès com aquesta nova tecnologia canvia substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació, Col·laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la 2
  4. 4. qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i ja queda significaten el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”.Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquestnou context.I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la enles comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar aterme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb moltmés d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes coma agents econòmics, han de poder i saber utilitzar. Aquesta es una part del treball on es fal’evangelització que tant necessiten les empreses i els professionals per a que entenguin lafilosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionamentde la tecnologia es converteix en un problema. En aquesta part del treball es vol posar èmfasi ala importància que té que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi unaestratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjuntde l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructuradirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant per a que s’accepti altecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que portenla direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.A través d’enquestes existents, tot i que a nivell de tot Espanya, es fa un repàs a la utilitzacióde les TIC per part de les empreses. Des de microempreses i/o professionals , passant perpetites i mitjanes fins arribar a les grans. Es veu com la majoria de les empreses existents enaquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents ala xarxa. Es veurà que encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilitzacióde les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seupotencial de comunicacions i oportunitats empresarials.A més als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén,difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia.Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és enel sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essentla presència a les xarxes socials molt poc significativa.En el següent capítol sobre xarxes socials i activitat econòmica, precisament es vol donarrellevància a la oportunitat que representa la aplicació dels conceptes explicats al principid’aquest treball , al fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen lesempreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicaciódesde el mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques essituaven respecte als consumidors. També s’explica el que no es fa be en aquests espais socialsper a que les empreses i els professionals s’adonin que no es un fenomen de moda que calser-hi perquè si , i que no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia decomunicació social es important per a les empreses. 3
  5. 5. Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera decomunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a laweb 2.0.Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb queposar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia demarketing a Internet. En aquest capítol s’assenyalen les maneres amb que l’empresa (o elprofessional) s’ha de dirigir al seu client, en definitiva és adequar la nova filosofia, a la novaestratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual amultituds. Donem consells i pistes de com fer-ho.Finalment i pel que fa als antecedents teòrics es fa un breu repàs a la situació de l’arquitecte,tant des del punt de vista econòmic pel que fa als volums de feina i xifres macroeconòmiquesaportades per la “Confederació Nacional de la Construcción”, per la situació social que podementreveure a partir d’una enquesta sociològica sobre la situació laboral dels arquitectes, fetaper el Sindicat d’Arquitectes i dades aportades per el “Consejo Superior de los Colegios deArquitectos de España” (CSCAE) sobre l’estat de la professió.Com que les dades ens diuen que les microempreses són les que tenen una presència i fan unús menor d’Internet en comparació de les pimes i grans empreses, i que el sector de laconstrucció està significativament per sota de la mitjana en els indicadors TIC del conjunt desectors econòmics del país, es planteja la hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc lespotencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al sector de les microempreses.A més es faran les següents preguntes d’investigació: els usos avançats de les eines web 2.0,estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats estan relacionats ambla presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines 2.0, tenen relació ambla presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis dels arquitectes i lesesmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els usos avançats de leseines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0.Mitjançant l’anàlisi univariant de les dades d’una enquesta amb una base de 215 arquitectes,es veuen les magnituds en que són presents els arquitectes catalans a la xarxa, tant pel que faals seus espais propis com a la presència a les xarxes socials, i també a l’ús i a la utilitatpercebuda de les eines web 2.0 pel que fa a l’activitat professional que desenvolupen. En lamostra estudiada es posarà atenció a l’aspecte de la interacció i la bidireccionalitat dels espaisde que disposen els arquitectes per veure quin ús en fan, i per veure si els principis de la novaeconomia estan o no assumits pel que respecte a la mostra estudiada.Mitjançant l’anàlisi bivariant es veu entre d’altres, quines variables apareixen amb unaespecialment alta vinculació entre els aspectes professionals, la variable que representaaspectes de presencia a Internet, l’ús i la utilitat percebuda, i la presencia a xarxes socials.També es para atenció, a si el fet de disposar de bloc esta o no vinculat amb el fet de disposard’altres espais propis, i d’igual manera, si està més relacionat amb la presència a xarxessocials que no pas a la utilitat percebuda. 4
  6. 6. Es veurà si la connexió entre el fet de disposar de weblog i tenir presencia als espais de xarxessocials, té o no vinculació amb aspectes professionals de l’arquitecte i si ho està respecte dela seva presència a Internet, la presencia i participació en xarxes socials i en l’ús, així com ambla utilitat percebuda.Finalment es veurà, si el fet de tenir la percepció que les eines web 2.0 són útils per a mantenirinformats als clients i així fidelitzar-los, és una variable vinculada a les variables de professió ipresència a Internet, a les variables corresponents a la presencia a xarxes socials i a la resta devariables corresponents a l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes. 5
  7. 7. 2.- Antecedents Teòrics2.1 Marc Social i Economia del ConeixementEs fa necessari descriure i entendre el nou marc social on es desenvolupa l’activitat objecte del’anàlisi d’aquest estudi. Els canvis que s’estan duent a terme son canvis estructurals, canvis deparadigma i com a tals, cal que ens hi aturem per poder-hi reflexionar.Quan es dona el nom de societat xarxa a l’estructura social característica d’aquesta nova erade la informació, no es fa referència a la societat que disposa d’una nova tecnologia, sinó queés una forma social nova, que resulta de la interacció complexa de l’evolució social i l’evoluciótecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiu interactiu i com ainfraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits de la vida. Internetmitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)Actualment es pot considerar que la nostra és una societat en xarxa, ja que hi operen xarxesbasades en TICs i hi ha un augment de la capacitat de les persones per processar la informació.De tota manera el 136% de la població no s’ha connectat a Internet en els darrers 3 mesos(aquesta mateixes persones són part de la societat en xarxa, caracteritzada per la velocitat i laflexibilitat). Es considera que viuen "en xarxa" les persones o empreses que fan un ús avançatdInternet i les TICs (persones o empreses). Una gran part, fan un ús puntual de laccés a lainformació o comunicació (accés i transmissió dinformació instantani) que ha canviat(accelerat) els costums, però no operen en xarxa. Aquí apareixen, per exemple, les personesnatives digitals que sí que viuen en xarxa i alhora es troben i sovint topen amb institucions queno ho fan: l’escola, els governs...En l’àmbit empresa el 73% dels treballadors estan en empreses (Grans i Pimes), el 98,6 de lesquals tenen ordinadors personals, el 97,2% tenen connexió a Internet de les que el 63,9% sónempreses amb pàgina web. El 27% de treballadors restants pertanyen a empreses(microempreses) de les que el 66,2% tenen ordinador, el 58,1% de les quals amb connexió aInternet de les que el 25% tenen pàgina web.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 1.Distribució de la massa laboral de treballadors Font: ONTSI a partir de dades de lEnquesta de Conjuntura Laboral – Tercer trimestre 20101 Indicadores de Seguimiento de la Sociedad de la Información. Observatorio Nacional de lasTelecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) Abril 2011 6
  8. 8. La gran majoria de treballadors pertanyen a empreses que poden operar en xarxa, tot i que elmajor nombre d’empreses són microempreses i aquestes són les que presenten una capacitatde connexió menor i per tant una menor capacitat de generar cooperació i aliances en xarxa.–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 2.Distribució dempreses i microempreses a Espanya segons nombre dempleats Font: ONTSI a partir de dades de DIRCE 2010Pel que fa a la governació, la forma dorganització segueix sent jeràrquica, però la immediatesade laccés a la informació ha canviat formes dexercir el poder sota el paradigma de"informació és poder" i el control daquesta informació. Això provoca opinions ràpidesreferents a les accions dels governs i necessitat de ràpides respostes, de vegades massaràpides. Hi ha menys control dels processos mediàtics de la informació (encara menys amblaparició de la web2.0 ó web social, on es difon i circula l’opinió i la informació de moltespersones) -, i "En lespai mediàtic es guanyen o perden les batalles polítiques "ens diu Castells..."En una època en que la col·laboració en massa pot refer de cap a peus una indústria en unasola nit, les antigues formes jeràrquiques dorganització del treball i innovació no ofereixen elnivell dagilitat, creativitat i connectivitat que les empreses necessiten per seguir sentcompetitius en lentorn actual ". (Tapscott i Williams, 2006)Perquè, és cert, sempre les societats shan basat en el coneixement. Tot i que el factorconeixement no era un factor clau econòmic en la societat industrial (basada en el capital, eltreball i la matèria primera). El coneixement i la capacitat de processar és la clau de lèxit en lanova societat. A més les possibilitats potencials que la xarxa dóna de que totes les persones iles empreses puguin accedir al coneixement i reutilitzar-lo, pot ser el motor de canvi de lanostra societat, per exemple generant més oportunitats per a la gent. Es fa menció de les"possibilitats potencials" perquè tot depèn de les decisions que es prenguin sobre les reglesdInternet (la configuració de la xarxa i possibilitats daccés als continguts).Una de les manifestacions principals de la consolidació progressiva de l’economia delconeixement, que basa el seu funcionament en la incorporació massiva del saber a l’activitat,és l’important augment de la productivitat que, tant en l’àmbit microeconòmic com en elmacroeconòmic, s’ha observat a partir de la segona meitat de la dècada dels norantaLa nova energia de la societat xarxa és una energia que és a la vegada instrument iconeixement. Es transita des de leconomia industrial cap a leconomia del coneixement, i perprimera vegada a la història aquesta nova economia es consolida per laplicació de nousconeixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de lainformació i la comunicació.(Torrent,2009) 7
  9. 9. La tecnologia canvia les relacions socials i aquest fet implica tota la societat. Els arquitectes iles seves relacions socials i econòmiques amb ella , no se’n poden escapar.Durant la darrera dècada del segle XX, i coincidint amb l’emergència de les TIC i amb la sevaintegració massiva en l’activitat econòmica, la contribució d’aquest factor al creixementeconòmic s’ha vist emfatitzada. Efectivament, ja existeixen evidències empíriques queconstaten que l’aplicació econòmica de les TIC està comportant canvis importants en elspatrons de comportament dels models de creixement econòmic, materialitzant-se en el fetque l’economia té en el coneixement el recurs principal en l’explicació dels guanys deproductivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent, 2004).Aquesta visió de l’empresa supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics, laresponsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats ifuncions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000).Suposa la transiciódes de leconomia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importància decisivadels fluxos dinformació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)La novetat daquesta revolució industrial en la incidència daquest coneixement no es limita ala tecnologia de la producció, ja que les TIC també simpliquen en la generació del propiconeixement. Les TIC són unes tecnologies que, com a tals, són coneixement i, a més,amplifiquen i perllonguen la ment humana en el seu procés de generació del coneixement.La nova economia és leconomia del coneixement (Torrent, 2008). Amb laparició dunaeconomia basada en el coneixement, que tindria en el procés de globalització econòmica, en larevolució tecnològica digital i en els canvis en els patrons de demanda de famílies i empreses,els seus tres pilars fonamentals.(Torrent,2008). Les TIC es consoliden com a tecnologiesdutilitat general, i són en la base material dun nou paradigma tècnic-econòmic,a partir delqual es desenvolupa un procés de revolució industrial. En efecte, aquest procés de canvi,caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, caiguda de preus i ús persistent deles TIC, i per la creixent presència dels fluxos dinformació i coneixement en lesferaeconòmica, sha convingut en denominar el procés de transició, des de leconomia industrialcap a leconomia del coneixement.(Torrent,2008) 8
  10. 10. 2.2 Concepte web 2.0Deu anys després de la primera pàgina web, de la web 1.0 passem a la web 2.0 querepresenta levolució social d’Internet encaminada cap a la potenciació de la saviesade gernacions (Surowiecki 2004). Levolució d’Internet va iniciar la seva fase 2.0,apareixent lanomenada Web Social. El 2004, Tim OReilly utilitzava el terme de "Web2.0" o "Web Social" per referir-se a una segona generació de Webs basades encomunitats dusuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs,els wikis o les folcsonomies, que fomenten la col·laboració i lintercanvi àgildinformació entre els usuaris.El web 2.0, sanomena també web social per les implicacions que està tenint en tots elsnivells de la societat, en ser els mateixos usuaris que decideixen, creen i comparteixenels continguts, i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots elsàmbits (personals, professionals, empresarials o educatius). Són molt més que uneseines, el Web 2.0 el podem veure també com un conjunt de relacions socials, com unamanera de producció i com un conjunt de valors (Postigo, 2011)Aquesta evolució de la Web converteix els internautes en gestors dels continguts ambels que interactuen, de manera que poden modificar ...totes aquelles utilitats i serveisdInternet que es sustenten en una base de dades, ja sigui en el seu contingut ..., bé enla forma de presentar-los, o en contingut i forma simultàniament (Ribes, 2007).Les eines tecnològiques no són les que constitueixen la web20, sinó els usuaris lesseves activitats, les seves necessitats. “Nosaltres som la web”.OReilly suggereix una definició compacta del terme 2.0 (encara que sembla més aviatuna descripció conceptual) a finals de 2006 (Cook 2008):“Web 2.0 és la revolució dels negocis en la indústria informàtica causada per el fet depassar cap a la utilització d’Internet com a plataforma, i en un intent dentendre lesregles de lèxit en aquesta nova plataforma.”Aquesta definició venia d’una necessitat de poder donar una resposta curta al que eraun concepte que de fet, tenia una sèrie de característiques que a la xerrada doberturade la primera conferència Web 2.0, OReilly i John Battelle (2005) van resumir com elsprincipis clau de la Web 2.0:  La Web com a plataforma, amb un model on es troba un sistema sense propietari, unificat per un conjunt de protocols, estàndards oberts i acords de cooperació.  S’aprofita la intel·ligència col lectiva amb els efectes xarxa que dóna una arquitectura de participació.  Les dades són el següent Intel Inside, és la força que empeny tot el desenvolupament. 9
  11. 11.  La fi del cicle de les actualitzacions de versions del programari, perquè el programa no és a l’ordinador sinó al núvol, s’utilitza un servei i no un programa.  Models de Programació lleugers  El programari no limitat a un sol dispositiu. Es pot accedir a les teves personalitzacions dels serveis des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa.  Experiències Enriquidores per a lUsuari  Facilitat per accedir-hi, de manera que les novetats són fàcils d’utilitzar per aquells que de seguida volen utilitzar les noves funcionalitats dels nous serveis.La nomenclatura “2.0” no és casual i suggereix un canvi significatiu en relació al modelde pàgines web disponibles fins aleshores (Ribes 2007). Aquesta contínua evolució delsserveis web 2.0 fa que precisament molts estiguin sempre en fase “Beta”i tal com diuRibes (2007) una web no es construeix, sinó que es prova, i es modifica contínuamentper a dotar-la de noves prestacions.Segons Ribes (2007) una aplicació on-line es pot considerar com a part de la web 2.0quan permeti:  Processos d’interactivitat de continguts contributiva(quan lusuari pugui afegir i compartir informació amb altres usuaris)  Processos dinteracció de continguts combinatòria (quan possibiliti la interrelació de continguts de diferents bases de dades com en els denominats Mashups)  Processos dinteracció dinterfície(quan lusuari pot ubicar els continguts en diferents llocs de la pantalla o decidir quins continguts apareixen o bé quan el sistema, a partir de lanàlisi de la manera doperar de lusuari amb la interfície, decideixi per lusuari com o quines dades presentar)Aquesta nova generació de Webs, permeten a lusuari modificar els seus continguts,atès que estan programades sobre una base de dades. Qualsevol internauta ambconeixements dofimàtica pot produir i difondre continguts a través de la xarxa. El salttecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: sha passat dun entornestàtic on lusuari era un mer consumidor dinformació a un altre dinàmic onlinternauta passa a formar part activa dels llocs generant continguts que comparteixamb la resta dusuaris. Al Web 2.0 l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor(Castells i Tubella, 2007) Això és possible gràcies a l’anomenat “programari social”, unconjunt d’eines, serveis i dispositius informàtics que permeten a l’usuari produircontinguts que posteriorment circularan per Internet” (Castells i Tubella, 2007)Dins de la web 2.0 hi ha diversos tipus despais, que es defineixen en funció del paperque juga linternauta com a gestor i difusor de continguts a través dels mateixos:Weblogs: també coneguts com blocs o bitàcoles, són llocs web que recopilen textos iarticles dun autor o un grup dautors, organitzats per ordre cronològic invers, amb unús o temàtica particular. En aquests espais els lectors poden deixar les seves opinions iimpressions sobre els articles, però el autor o autors es reserven la llibertat de deixarpublicat el que creguin convenient. 10
  12. 12. Podcasts: enregistraments sonors, a manera de programes radiofònics, que sóndistribuïts com arxius de so digital utilitzant el format RSS. El seu ús permet alsinternautes subscriures i usar un programa que descarrega aquestes enregistramentsautomàticament a lordinador, per poder-los transferir després, generalment a unreproductor portàtil.Videocasts: arxius de vídeo distribuïts en format MPEG 4. Són aplicacions multimèdiaque combinen làudio i la imatge en moviment i que poden descarregar-se en el discdur dun ordinador per ser vistos en un reproductor portàtil.Wikis: són aplicacions de servidor que permeten que els documents allotjats (Lespàgines wiki) siguin escrites de forma col·laborativa a través dun navegador, utilitzantuna notació senzilla per donar format, crear enllaços, etc. Quan algú edita una pàginadaquest tipus, els seus canvis apareixen immediatament en la Web. Lexemple méssignificatiu dun espai basat en aquesta tecnologia és la Wikipedia, una enciclopèdiamultilingüe, escrita de forma col·laborativa per voluntaris, permetent que la majoriadels articles siguin modificats per qualsevol persona amb accés mitjançant unnavegador web.Folcsonomia: és una indexació social, és a dir, la classificació col·laborativa per mitjàdetiquetes simples en un espai de noms plans, sense jerarquies ni relacions deparentiu predeterminades. Es tracta duna pràctica que es produeix en entorns deprogramari social on els millors exponents són els llocs compartits com Flickr. LesFolcsonomies sorgeixen quan diversos usuaris col·laboren en la descripció dun mateixmaterial informatiu i comparteixen les categoritzacions. En front de les taxonomies -afavor de les llistes de paraules claus-, les folcsonomies es diferencien per la relaciódintercanvi de opinions (retroalimentació) que es dóna en la folcsonomia i no en lataxonomia Però, davant daquesta varietat d’espais 2.0, cal destacar les xarxes socialscom aquells que són capaços daglutinar major nombre dusuaris i presentar les millorsxifres daudiència i participació.Com es deia anteriorment, laparició del web 2.0 suposa una evolució cap a un Internetcom un espai de participació, col·laboració i construcció de continguts, caracteritzatper la importància de les relacions i les xarxes. Prenen especial protagonisme elscontinguts aportats per les persones, així els negocis 2.0 i les actuals xarxes socialsestan basats precisament a facilitar la creació de contactes i xarxes entre persones.Les comunitats virtuals es configuren al voltant d’interessos i en canvi, les xarxessocials es configuren entorn a persones. Els llocs de xarxes socials s’estructuren coma personals (o egocèntrics). Els llocs de xarxes socials s’estructuren com a personals,amb l’individu en el centre de la seva pròpia comunitat (Boyd y Ellison, 2007) 11
  13. 13. –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Figura 3 Cronograma de dates de llançament dels SNSs més importants i dates dequan es van rellançarllocs de comunitat amb característiques de SNS (Social Network Sites) Font: Boyd y Ellison (2007)La idea de les xarxes socials a Internet té el seu origen en la Teoria dels Sis Graus deSeparació, formulada inicialment el 1929 per lescriptor hongarès Frigyes Karinthy en laseva obra Chains. Aquesta teoria postula que el nombre de coneguts creixexponencialment amb el nombre denllaços a la cadena, i només un petit nombre deconnexions són necessàries perquè el conjunt de coneguts es converteixi en lapoblació humana sencera.Si ens cenyim a aquesta definició, el primer site en complir amb aquestescaracterístiques va ser un espai on el nom fa honor a la teoria en virtut de la qual sha 12
  14. 14. desenvolupat la tecnologia que ha possibilitat aquest tipus despais a Internet:Sixdegrees.comPrecisament sobre aquestes teories sha desenvolupat la tecnologia que ha donat lloc ales xarxes socials. Aquests espais són serveis amb base web que permeten als individusconstruir un perfil públic o semi-públic dins dun sistema limitat, articular una llistaamb altres usuaris amb els que volen compartir una connexió, i veure i travessar laseva llista de contactes i aquells fets per altres membres del sistema. La naturalesa i lanomenclatura daquestes connexions pot variar molt duna xarxa a una altra (Boyd iEllison, 2007).Es coneix com a “efecte xarxa” al tipus particular d’externalitat que es produeix quancada nou usuari afegeix valor a un producte per el fet d’unir-se a la comunitatd’usuaris. Per exemple, les tecnologies de comunicació son l’exemple típic de l’efectexarxa. Quants més membres te la xarxa d’usuaris més valor te per a un membrepertànyer a ella, i per altra banda, menys aportaria al valor de la xarxa si es sumés unaltre membre a ella.Un element essencial per a crear una xarxa d’èxit i dissenyar una arquitectura departicipació consisteix en establir les preferències dels usuaris per a compartircontinguts, en forma automàtica, de manera que els usuaris contribueixin al valor de laxarxa (O’Reilly, 2005)En el primer volum de la seva trilogia fonamental sobre “La era de la informació”,Castells (1996) posa l’èmfasi en lobertura de les xarxes, que les xarxes són estructuresobertes que són capaces d’integrar nous actors o nodes mentre que comparteixen elsmateixos codis de la mateixa comunicació(per exemple, els valors o objectius derendiment).Porter, Liebeskind et al.(1995) defineixen el que es una xarxa social com "unacol·lectivitat dindividus entre els quals es realitzen els intercanvis que noméssadmeten per les normes comunes de comportament digne de confiança (1995).Dacord amb aquesta definició, els intercanvis que es duen a terme a través de xarxessocials són recolzats per mecanismes de confiança, en els que hi va inclòs el compartirnormes de funcionament que poden ser inculcades a través de processos diferents.Les xarxes socials basades en la web proporcionen diferents mitjans perquè els usuarispuguin comunicar-se, tant per correu electrònic, com per serveis de missatgeriainstantània, blogs i arxius dintercanvi de fotos / vídeo.Centenars de xarxes socials shan posat en marxa, amb les mateixes característiquestecnològiques amb que donar suport a una àmplia gamma dinteressos i pràctiques(Ellison et al., 2007). Aquests llocs de xarxes socials proporcionen una plataformamultimodal i dinàmica que permet als debats, l’intercanvi de contingut multimèdia,organització desdeveniments, etc, entre els membres amb, interessos comuns, comlescola, lamistat, el treball, i aficions (Cacho et al. 2007; Sledgianowski i Kulviwat,2009 Kulviwat, 2009)Les quatre funcions primàries d’aquests software social que configura la web 2.0 13
  15. 15. Segons Cook (2008) són les 4 “Cés”: Comunicació, Cooperació, Col·laboració iConnexió, permeten entendre que la web 2.0, no neix amb una tecnologia pròpiamentdita, sinó que neix com un model d’acció, d’ús de la web, sostinguda per un conjuntd’aplicacions tecnològiques orientades al desenvolupament d’una intel·ligènciaColectiva que permet propiciar “la combinació de comportaments, preferències oidees d’un grup de persones per a crear noves idees (Segaran, 2008)Aquest anar junts, crear i compartir junts, conforma una mena d’Intel·ligènciacol·lectiva que Ribes(2007) classifica en tres grups: la producció de continguts,loptimització de recursos i el control exercit sobre continguts i individus. I segueixdient que “És la pròpia intel·ligència col lectiva la qual, a més de produir continguts i decompartir recursos, es converteix en entitat ubiqua, reguladora de la producció, suplintlexistència duna figura situada, a nivell jeràrquic superior, que controli el treball de laresta”A partir d’aquesta afirmació es fàcil arribar a la conclusió que el funcionament de laintel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat dels continguts s’activasense existir una autoritat central. (Ribes, 2007)Aquesta sociabilitat que generen les capacitats tècniques de les aplicacions delsoftware social, que donen com a resultat des de la esmentada Intel·ligència col·lectivafins els concepte dels mashup, de la cultura del remix on la Web 2.0 utilitza totesaquelles utilitats i serveis dInternet que es sustenten en una base de dades, la qual potser modificada pels usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant oesborrant informació o associant metadades a la informació existent), bé en la formade presentar o en contingut i forma simultàniament. 14
  16. 16. 2.3 Acceptació de la tecnologiaEl Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) és una teoria dels sistemes dinformació que donaun model de com els usuaris arriben a acceptar i utilitzar una tecnologia. El model suggereixque quan als usuaris sels presenta una nova tecnologia, hi ha una sèrie de factors queinflueixen en la seva decisió sobre com i quan la utilitzaran (Davis,1989)En estudis fets respecte de l’acceptació de la tecnologia , destaquen que la mancad’acceptació de la tecnologia per part de l’usuari, pot portar a una pèrdua de diners i recursos(Lee, Cho, Gay, Davidson, i Ingraffea, 2003)El comportament es determina per dos factors:Utilitat Percebuda (PU) - Aquesta va ser definida per Fred Davis (1989) com "el grau en quèuna persona creu que lús dun determinat sistema milloraria el seu rendiment en el treball".Percepció de facilitat dús (FUP) - Davis ho defineix com "el grau en què una persona creu quelús dun sistema en particular, hauria de ser lliure desforç" (Davis 1989).Aquestes dues percepcions també moderen els efectes d’anteriors preses de decisionsrespecte a l’ús de la tecnologia (Benamati i Rajkumar, 2008)Figura 4. El Model d’Acceptació de la Tecnologia. Font: A Technology Acceptance model ofinnovation:the case of teleworking. Pérez et al. (2004)De la mateixa manera, la teoria de la innovació suggereix que lassimilació duna innovació esprodueix en comportaments basics o esclats dactivitat, com ara el inici de la idea, lús inicial ocanvi intensiu, i lús continu o la rutina de la innovació (Damanpour, 1991; Tir i Orlikowski,1993).La teoria de la innovació ha ajudat la comprensió dels investigadors respecte de si unaorganització adoptarà una duna àmplia gamma dinnovacions que són noves per alorganització (Damanpour, 1991).La difusió duna innovació depèn de cinc atributs generals que inclouen: avantatge relativa,compatibilitat, complexitat, observabilitat i capacitat de ser testada (Tornatzky i Klein, 1982)La teoria de lacció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) representa un nou enfocament per alacceptació de la tecnologia per lusuari, que pot superar les limitacions de la teoria de difusiódinnovacions. Segons aquesta teoria, les creences influeixen en lactitud, que al seu torn dónaforma a la intenció que posteriorment guia o dicta el comportament. 15
  17. 17. Pel que fa a les mancances del primer model d’acceptació de la tecnologia, Legris, Ingham iCollerette (2001) diuen que ha de ser millorat integrant-lo en un de més ampli en el qualcaldria incloure variables relatives a processos de canvi humans i socials adoptant l’esmentatmodel d’innovació.Per fer més suau aquest procés cap a l’adopció de la tecnologia, des del punt de vista de lesempreses, Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics: 1. Ajudar a que la direcció ho entengui no tant a nivell “filosòfic” sinó aplicat directament al negoci 2. Centrar-se en la importància de compartir, de cooperar, en definitiva, de les relacions i demostrar aquest valor a través com en el punt anterior, d’experiències concretes a l’empresa 3. Assegurar els actius de la companyia amb pràctiques que la protegeixin, però no renunciant a la creativitat. 4. Donar formació als empleats, per assegurar que es tanquen les bretxes en comunicació, ja siguin generacionals, funcionals, de llenguatge, de cultura o de distancia física. 16
  18. 18. 2.4 Usos de les TIC 2.4.1 Per tamany d’empresaEs presenten aquí un resum de les dades extretes de l’ultim informe de l’ONTSI “Tecnologíasde la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES y grandes empresasespañolas”. (edició 2011)” per emmarcar l’us de les TIC en l’empresa a Espanya i poderadequar aquestes dades amb la hipòtesi que plantegem que recordem que és que elsarquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament alsector de les microempreses.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 5.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Pime i Gran Empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 6.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010“El nombre de pimes i grans empreses presents a Espanya va disminuir un 12% el 2010respecte lany anterior. 17
  19. 19. La implantació de lordinador continua el seu avanç en el teixit empresarial espanyol. El 2010,el 66,3% de les microempreses espanyoles disposava dordinador, un 1,6% més que el 2009. Enel segment de la pime el percentatge puja al 98,6% de les empreses, 0,8 punts més que el2009.En làmbit de la microempresa persisteix la diferència en la penetració de lordinador entre lesempreses de 0 a 2 empleats (61,4%) i les empreses de 3 a 9 empleats, amb un percentatgemés similar a lobtingut per les pimes (90, 1%).La connexió a Internet sha convertit en una eina essencial per a la gestió dels processos denegoci de les empreses espanyoles. Aspectes clau com la relació amb els clients i proveïdors oactivitats com el màrqueting poden ser gestionats més eficaçment gràcies a laccés a la Xarxa.El nombre dempreses que compten amb accés a Internet continua creixent, de manera méspronunciada en els segments empresarials amb menys empleats. En les microempreses, elpercentatge dempreses amb connexió a Internet ha augmentat 3 punts, situant-se en el 55,9%el 2010, mentre que a les pimes ascendeix al 96,2%, un 1,3% més que el 2009.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 7.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 8.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa.Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 18
  20. 20. El tipus dactivitat que es desenvolupa en les empreses influeix en els nivells dutilització de lainfraestructura TIC de què disposen. En aquest sentit, lús dels ordinadors per part delstreballadors, tant si estan connectats a Internet com si no, depèn del sector en què opera lacompanyia.–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 9.Ús d’Internet per part de les Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 19
  21. 21. Figura 10.Ús d’Internet per part de les Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El 96,4% de les empreses de 10 o més empleats utilitzen Internet per cercar informació.Juntament amb lobtenció de serveis bancaris i financers (90,2%) són els dos usos realitzats permés del 90% de les pimes i grans empreses amb connexió a Internet. Un altre dels destacats ésla utilització de la Xarxa com a plataforma de comunicació (correu electrònic, VoIP, ...) quearriba fins el 86,8% daquest tipus de companyies. Lobtenció de serveis postvenda / prevenda,formació i laprenentatge i la visualització del comportament de mercat mantenen nivells depenetració entre el 40% i 45%. Aquest patró de distribució dels usos es manté estable ambindependència de la grandària de lempresa, si bé és cert que a mesura que augmenta el volumde treballadors augmenta el percentatge dempreses que lutilitzen per als esmentats motius.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 11.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Pimes i Grans. Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 12.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010La presència a Internet de les empreses espanyoles a través de la pàgina web corporativa haexperimentat el 2010 un moderat increment. Mentre que el 21,9% de les microempresescompta amb pàgina web, 0,5 punts més que el 2009, el percentatge de pimes que tenenaquesta eina es va situar en el 58,9%, 1,4 punts més que el 2009 .En les microempreses amb un nombre dempleats entre 0 i 2, la penetració de la pàgina webha baixat lleugerament (0,4 punts), mentre que a les microempreses amb personal comprèsentre els 3 i els 9 treballadors ha augmentat en gairebé 4 punts . Un altre fet rellevant és eldestacat augment de la utilització de pàgina web en les pimes de més de 49 empleats. 20
  22. 22. Dificultats afrontades per la presència a InternetUna mica més dun de cada tres propietaris de pàgina web (36,7%) assenyalen que no van tenircap dificultat especial a lhora de preparar-se per tenir presència a Internet.Els que sí que assenyalen alguna dificultat fan referència, gairebé per igual, a la manca deformació (30,9%) i de recursos (29,7%).––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 13.Usos web per tamany d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 14.Usos web per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 21
  23. 23. Els principals usos que les microempreses i les pimes donen a la seva pàgina web són lapresentació de lempresa i laccés a catàlegs de productes i llistats de preus, totes duesfuncionalitats directament lligades al procés de màrqueting. La resta de possibles serveiscontinuen sent molt minoritaris.Funcionalitats de la webLa pràctica totalitat de les pàgines web (95,7%) de professionals autònoms tenen informaciódel negoci, més de set de cada deu (72,6%) un catàleg de productesi / o serveis i una mica més de quatre de cada deu (41,7%), sistemes de contacte via Internet.Altres utilitats presents, encara que menys freqüents, són la possibilitat de realitzar comandesi / o reserves (22,4%), pagaments (14,6%), el lliurament de serveis (11%) i serveis postvenda(9,2%).Objectius principals del webEl principal objectiu que la majoria dels autònoms declara que té per a la seva pàgina web és lacaptació de clients (35,8%) i, a continuació, el fer publicitat (27,3%) i oferir informació deproductes (17%) . Les alusions als altres objectius recollits representen, en tots els casos, unaproporció inferior a un de cada deu.Després de la irrupció en 2009 de les xarxes socials com a nou fenomen de comunicació entreusuaris dInternet, el 2010 shan començat a explotar les possibilitats daquests serveis enlàmbit professional. Les empreses han descobert en les xarxes socials un nou canal per arribarals seus clients, i alguns dels sectors comencen a fer un ús intensiu delles. No obstant, en elconjunt de les microempreses i pimes, el seu ús com a eina de suport als processos de negociencara no està generalitzat––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 15.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 22
  24. 24. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 16.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Hi ha més empreses que compren per comerç electrònic i amb major creixement enfront deles que venen. Un 24,1% de pimes i grans empreses compren per comerç electrònic, 3,8 puntsmés que lany anterior. El percentatge de les que venen per aquest canal és 13,1%, el querepresenta un creixement de 2 punts.Creix el nombre de microempreses que compren per comerç electrònic,mentre les vendessestabilitzen. El 2009 un 11,2% de les microempreses ha realitzat compres per comerçelectrònic, dos punts més que lany anterior. En el cas de microempreses de 3 a 9 empleats, laxifra seleva al 18,3%. Daltra banda, la taxa de microempreses que realitza vendes per comerçelectrònic el 2009 pràcticament no ha variat en un any, situant-se en 2,6% (de 2,4% el 2008). 23
  25. 25. 2.4.2 En el sector de la construcció––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 17.Infraestructura i Accés TIC per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 18.Infraestructura i Accés TIC per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El sector industrial continua sent el que concentra major nombre de pimes i grans empreses,seguit del sector de la construcció, representant entre ambdós el 39% del total. 24
  26. 26. En làmbit de les microempreses, el comerç minorista i la construcció són els sectors que majornombre dempreses aglutinen, englobant entre ambdós el 32,5% del total de microempreses,que ha baixat un 1,4% el 2010 respecte al 2009.Sobserva que alguns sectors prioritzen lús dalguna tecnologia específica, que doni beneficisimmediats per a la seva activitat, com és el cas del sector de la construcció amb la telefoniamòbil. El 2010 el 72,7% de les microempreses daquest sector disposava de telèfon mòbil per ala seva activitat laboral davant el 66,4% de la mitjana ja 13,6 punts percentuals de lordinador(disponible a el 59,2% de les microempreses de la construcció).––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 19.Accés a Internet per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 20.Accés a Internet per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 25
  27. 27. Lús dels ordinadors (amb o sense Internet) destaca en el sector financer, dinformàtica,telecomunicacions i audiovisuals i en el dactivitats professionalsLes empreses de 10 o més empleats dinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del sectorfinancer i les dactivitats professionals es troben al capdavant amb percentatges dutilització,tant de lordinador només com lordinador amb accés a la Xarxa, que superen el 75%.La construcció i les activitats immobiliàries i administratives són sectors que en general tenenbaixos nivells de penetració TIC. En aquesta mateixa línia, sobserva que el percentatgedempleats de la construcció que utilitzen lordinador és del 34,5% (32,1% si està connectat aInternet). Igualment, al voltant dun 29% dels treballadors que realitzen activitatsimmobiliàries i administratives usen el PC amb accés a la Xarxa, elevant-se fins gairebé un 33%si ens referim a lordinador sense connexió.Els sectors en els que a penes hi ha diferència entre la utilització de lordinador amb Internet osense són, per aquest ordre, la construcció, la informàtica, telecomunicacions i audiovisuals iles activitats immobiliàries i administratives. Per contra, en el comerç minorista trobem unadiferència de gairebé 26 punts, que és la xifra més elevada entre els sectors considerats.La baixa capacitació i connectivitat pel que fa a la xarxa del sector de la construcció , fa que lamajor connectivitat del sector de les activitats professionals no vagi dirigida a la interconnexiód’ambdós––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 21.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 26
  28. 28. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 22.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El percentatge de personal que utilitza ordinadors de manera setmanal a les microempreses ésgairebé del 56% dels empleats, pràcticament igual a les de major grandària. En el cas quelordinador disposi més daccés a Internet els percentatges són del 49,4% en microempresesenfront del 44,9% en pimes i grans empreses.Destaquen tres dels onze sectors analitzats amb percentatges de personal que utilitzadiàriament ordinadors (amb o sense Internet) que van del 89% al 95%. Aquests sectors són lesactivitats professionals, informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, i financer. 27
  29. 29. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 23.Empreses amb pàgina web per sector. Pime i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 24.Empreses amb pàgina web per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Més del 90% de les empreses financeres de 10 o més empleats amb Internet i del sectordinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals, compta amb pàgina web. El segueix de prop el89,7% de les companyies del sector dhotels i agències de viatge. La indústria (69,9%), lesactivitats professionals (71,1%) i el comerç majorista (72,6%) es troben en nivells superiors a lamitjana, situada en un 63,9%. El valor més proper a aquesta mitjana el trobem en el cas de lesactivitats immobiliàries i administratives (61,4%). Per contra, la construcció és lúnic sector quecomptabilitza un percentatge de pimes i grans empreses amb pàgina web inferior al 50%. 28
  30. 30. Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge és el sector que més claramentaposta per tenir pàgina web. En aquest sector, el 71,8% de les microempreses amb Internetdisposa de pàgina web, és a dir, gairebé tres vegades més que la mitjana (25%). En segon llocia meitat de camí amb la mitjana es troba el sector dinformàtica, telecomunicacions iaudiovisuals, amb un 54,3%. A continuació se situa el gran grup dels 9 sectors restants ambvalors entre un 32,2% de la indústria i el 12,9% de transport i emmagatzematge. Es a dir, uncop més, el sector de la construcció a la cua pel que fa a les microempreses.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 25.Usos web per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 29
  31. 31. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 26.Usos web per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Les pàgines web de les empreses dedicades a activitats financeres i les dels hotels i agències deviatge són les que més varietat de serveis aglutinen. Hotels i agències de viatge lideren en laprovisió de serveis que faciliten la compra o reserva dels seus productes, amb el 70%dempreses que permeten realitzar comandes o reserves en línia, i el 34,8% que acceptapagaments per Internet. Amb un altre tipus dobjectius, sobresurten les empreses del sectordinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals utilitzant la pàgina web per publicar ofertes detreball i rebre sol.licituds docupació, en més dun 37% dels casos.Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge que utilitzen en major mesura lesseves pàgines web per cobrir un ventall més ampli dobjectius, destacant laccés a catàlegs deproductes i llistes de preus (83%) i la realització de comandes o reserves on-line (43%), entredaltres. El sector financer ofereix igualment serveis variats, mostrant especial interès enfacilitar la declaració de política de seguretat de lempresa (83,5%). 30
  32. 32. ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 27.Comerç electrònic per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 28.Comerç electrònic per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Es manté el lideratge dhotels i agències de viatge en vendes per comerç electrònic amb un63,4% dempreses que les realitzen. El sector dinformàtica, telecomunicacions i audiovisualsés el que destaca pel costat de les compres amb un 51% pel qyue fa a les Pimes i Gransempreses mentre que a les microempreses hi ha una marcada diferència segons sectors encompres per comerç electrònic, amb un màxim del 37% de microempreses que realitzenadquisicions per aquesta via i un mínim de 2%. Específicament, destaquen 3 sectors amb mésdel 20%: activitats professionals (23,7%), hotels i agències de viatge (28,7%) i informàtica, 31
  33. 33. telecomunicacions i audiovisuals (37,4%).El 26% dels hotels i agències de viatges de 0 a 9treballadors venen per comerç electrònic, enfront del 2,6% del total de microempreses. A laresta de sectors sobserva una diferència al voltant de 2 punts respecte a la mitjana, i unaposició lleument superior per informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del 5,8%. Laconstrucció, el fanalet vermell amb 0,5% de vendes i el 2,4 de compres.Pel que fa a les xarxes socials, Gairebé nou de cada deu autònoms amb accés a Internet(87,1%) coneixen lexistència de les xarxes socials. Entre qui coneixen les xarxes socialsrepresenten una mica més dun de cada tres (37,3%) els que les utilitzen, i aquest percentatgeés superior entre els que tenen menys de 30 anys (64,5%) o entre 31 i 40 (46,3%) i,significativament, inferior, entre els que tenen entre 41 i 50 anys (24,5%) o més de 50 (20,3%).Per sectors, cal assenyalar que el percentatge dels que utilitzen les xarxes socials és superioren els dhostaleria (46,4%) i el daltres activitats (49,5%), mentre que el dels que no les utilitzenés major en el de utilities i construcció (72,4%) i el dindústria (71,6%).Xarxes utiitzadesEntre els que utilitzen les xarxes socials, la més usada és Facebook, que ho és per gairebé vuitde cada deu autònoms que n’utilitzen alguna (79,6%). A considerable distància, se situen elsque utilitzen Twitter (22,3%) i Linkedin (7,6%).”Resum GràficVeiem en forma de gràfic la comparació del sector de la construcció amb la mitjanade les empreses estudiadesPimes i Grans empreses 100 100 80 60 17,6 40 20 0 Empreses de mes de Construcció 10 treballadorsFigura 29.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’emrpesezsde + de 10 treballadorsFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 32
  34. 34. 55,8 60 44,9 50 34,5 32,1 40 30 20 10 0 Utilitza mitjana utilitza mitjana ordinadors ordinadors connectats a InternetFigura 30. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internetun dia o més a la setmanaFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 63,9 51,2 80 60 40 20 0 Empreses amb pagina mitjana webFigura 31. Empreses del sector de la construcció amb pàgina webFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 24,1 25 17,3 20 14,4 15 10 4,8 5 0 Empreses mitjana Empreses mitjana que venen que compren per c.e. per c.e.Figura 32. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònicFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 33
  35. 35. 15,5 16 11,5 14 12 10 8 6 1,8 2,7 4 2 0 Import de mitjana Import de mitjana vendes compresFigura 33. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Microempreses 100 100 80 60 15,4 40 20 0 Empreses de menys de Construcció 10 treballadorsFigura 34.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’empreses demenys de 10 treballadorsFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 34
  36. 36. 55,9 49,4 60 38,9 50 29,6 40 30 20 10 0 Utilitza mitjana utilitza mitjana ordinadors ordinadors connectats a InternetFigura 35. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internetun dia o més a la setmanaFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 25 19,9 25 20 15 10 5 0 Empreses amb pagina mitjana webFigura 36. Empreses del sector de la construcció amb pàgina webFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 11,2 12 10 8 6 2,6 2,4 4 0,5 2 0 Empreses mitjana Empreses mitjana que venen que compren per c.e. per c.e.Figura 37. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònicFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 35
  37. 37. 4,9 5 4 3 1,3 2 0,1 0,3 1 0 Import de mitjana Import de mitjana vendes per compres per c.e/total c.e/total vendes compresFigura 38. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 39,4 40 31,4 35 22,2 30 25 20 15 6 10 5 0 import mitjana import de mitjana compres per vendes per c.e. a c.e.a empreses empreses compren per venen per c.e. c.e.Figura 39. Import de compres per comerç electrònic a empreses que compren per c.e. i import devendes per c.e. sobre a empreses que venen per c.e. del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 36
  38. 38. 2.5 Xarxes Socials i Activitat econòmicaLes Xarxes Socials es poden entendre d’alguna manera que funcionen amb els mateixos (o alguns)mecanismes similars d’expansió de com ho fan els “virus”. Si es crea un negoci a Internet que la gentestà demanant, els clients el fan créixer(. Alguns dels llocs més populars de la comunicació social i web2.0 i que estan creats per funcionar amb aquest sistema dexpansió viral són: YouTube, Facebook,MySpace, Twitter, eBay, PayPal, i LinkedIn). En aquests llocs, el nombre dusuaris en general esdupliquen cada dia, de boca-a-orella, per un fenomen en el que cada usuari genera consecutivamentmés usuaris.Les xarxes socials seran cada dia més importants per als consumidors en els seus processos de recercade tot tipus de productes i serveis a la xarxa. Aquesta tendència té tot el sentit ja que els contactes enaquestes xarxes socials, així com la tecnologia daquestes plataformes, ajudaran a millorar la recerca, aindexar les preferències en relació amb anteriors processos de recomanació i aportaran una sèrie derecomanacions més ajustades a les necessitats.Contràriament al que es pensa de forma general, de que les eines automatitzades tipus “web 2.0”quan ressalten el que han escollit clients anteriorment, promouen els productes “habituals”, elsnostres resultats suggereixen que aquestes eines poden actualment reforçar “la llarga cua” (the longtail) si aquesta està composada d’un nombre suficient de productes especialitzats populars. (Tucker iZhang, 2011)Cal que les empreses entenguin quin es el comportament de les persones a les xarxes socials per a queles accions de marketing tinguin èxit. En aquest sentit han de tenir en compte (Hogan, 2010) que lesrelacions socials fortes i íntimes en línia tendeixen a ser també relacions socials fortes i íntimes fora delínia (Dutton, Helsper, i Gerber, 2009; Ellison, Steinfield, i Lampe, 2007; Hampton, Sessions, Ella, iRainie, 2009). Que les persones que tendeixen a comunicar-se més en línia també tendeixen a fer-hofora de línia (Quan-Haase, 2008; Wellman, Quan-Haase, Witte, i Hampton, 2001). La distribució delscontactes serà sempre esbiaixada amb pocs amics propers i la majoria seran contactes dèbils (Lewis,Kaufman, González, Wimmer,Christakis i de 2008, Roberts, Dunbar, Pollet, i Kuppens, 2009).Finalment hi haurà una bretxa entre el que els usuaris diuen que fan i el que realment fan d’acord ambel que la investigació sobre la privacitat en els llocs de xarxes socials ha posat de manifest (Gross iAcquisti, 2005; Young & Quan Haase, 2009).”En l’estudi realitzat per la prestigiosa firma Weber Shandwick Digital Communications (2009), en la quees van analitzar les 100 companyies més importants, es va poder arribar a la conclusió, que la maneracom utilitzaven twitter no era la adequada. Per exemple, hi havia molts comptes d’empreses quenomés s’havien obert però que no presentaven cap activitat, perjudicant d’aquesta manera a la imatgede l’empresa. En d’altres casos eren una corretja de transmissió mecànica de comunicats de premsa ode publicacions als espais de la companyia. Algunes dades són molt clares, un 15% de comptesinactius, un 24% on només s’havien obert per tenir-hi presència però no s’utilitzaven, nomes un 16%per a canal de vendes i un 9% per atenció al client.En conclusió, les activitats econòmiques que depenguin de les xarxes socials caldrà que assoleixin elsreptes que ens fa notar Niall Cook (2008). Caldrà que les empreses escoltin el que es diu a Internet, 37
  39. 39. aprenguin de la gent amb qui es volen relacionar, i hi empatitzin per poder formar part de la sevacomunitat. L’activitat econòmica passa a ser més social ja que caldrà que les empreses es comuniquin,cooperin amb els seus clients com un mes a les seves xarxes, siguin un més per col·laborar a la xarxa iestableixin connexions basades en la transparència per arribar a la desitjada confiança, base dequalsevol negoci , a la xarxa i fora d’ella. 38
  40. 40. 2.6 Marketing relacional a la web 2.0Al centre del màrqueting de relacions és situa lintercanvi, que és rendible per a les parts implicades. Elconcepte dels intercanvis aplicat a màrqueting relacional, es pot veure ja sigui des dun enfocamentdanàlisi de costos de transacció o d’una aproximació de la teoria de lintercanvi social.Aquest context social de canvi i avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació, implicacanvis en tots els àmbits i també a les empreses. Dona L Hoffman considera que el màrqueting aInternet suposa el canvi de paradigma que ha pogut comportar la irrupció dun nou mitjà (2000). A lesdarreres dècades sha produït una evolució dels paradigmes del màrqueting cap al màrquetingrelacional. L’aprofitament de les oportunitats dins d’aquest entorn per les empreses dependrà deltipus d’empresa, dels productes o serveis que ofereixi, i de la integració d’Internet dins les estratègiesde negoci que faci cadascuna d’elles.Atenent al tipus d’empresa, Internet la pot ajudar o al contrari la pot perjudicar. El que és clar es queprodueix un efecte de desintermediació. La relació directe entre fabricants i clients, fa que elmarketing relacional sigui cada cop més vigent. Internet està a punt de convertir-se en una força dedesintermediació de molts sectors tradicionals, reduint el valor dalgunes etapes del procés dedistribució de béns i serveis (Canals 2001).Segons Becker (2007) estem entrant en una nova era del màrqueting, on les regles tradicionals i elsmodels estan perdent la seva eficàcia i on els clients han despertat i retrobat el seu nou poder icontrol.A partir del que podem dir que son les temàtiques col·lindants al marketing relacional, ServiceMàrqueting (Berry 1983; Berry 1995; Bejou 1997; Gummesson 2002), Database Marketing, CustomerRelationship Management; One-to-One màrqueting i Mass Costumization (Peppers & Rogers, 1995);Permisos de comercialització (Godin, 1999); Associació Estratègica de Gestió, de fidelització de clients(Reichhel i Sasser, 1990), Supplier Relationship Management i Màrqueting Intern (Gummesson 2002),se’n desprèn que el client no es la única “relació” que s’ha de tenir en compte.Morgan i Hunt (1994) van identificar 10 components principals amb els que els venedors han destablirrelacions per tal dassolir lèxit i Gummesson (1987, 2002) identifica 30 relacions clau que els venedorshan de mantenir i assenyala que les empreses no només necessiten de mercats a temps complert, sinótambé els mercats a temps parcial, així, tots els empleats que donen la cara davant el client són,dalguna manera,els venedors”Escoltar, conversar i relacionar-se amb els clients a la xarxa suposa una transformació total de lacultura corporativa de lempresa. Requereix un nou marketing. El mateix medi immaterial d’Internetpredisposa a que un tipus de producte i/o servei tingui més facilitat per aprofitar-se de les possibilitatsde comercialització o no.La percepció que té el client sobre lesforç de màrqueting relacional que realitza lempresa ésfonamental parar augmentar i mantenir la fidelitat del client (Lee-Kelley, 2003)D’aquesta manera, quan les empreses obliden la jerarquia del missatge i passen a formar part de laxarxa com a un node més, podran utilitzar aquesta nova estratègia de marketing que consisteix en 39
  41. 41. posar-se al costat del client, del consumidor per poder-lo assessorar, ajudar, influir, compartir,escoltar, cooperar, en definitiva relacionar-se tot fent marketing. La nova realitat amb molta mésoferta, competència global i clients amb més informació, possibilitats de contrastar ofertes, que derivaen major exigència, ha fet avançar des dun enfocament del màrqueting transaccional al relacional.Lexpressió màrqueting de relacions creada originalment per L. Berry (1983), defensava una filosofia enla qual les empreses de serveis sorientessin a atreure, mantenir i millorar les relacions amb els clients.Aquest nou entorn es caracteritza per la cooperació. Les empreses poden aprofitar la capacitat derelacionar-se, i s’han denfocar a aconseguir clients, i reforçar la fidelització de clients a través de lasatisfacció i les relacions estables amb lempresa.A mode de resum, segons Lee-Kelley (2003) a lhora dimplementar el marketing relacional, en aquestprocés shaurà de tenir en compte els següents factors:-La relació amb el client perquè és un factor dinàmic i cal que es mantingui de forma continua.-Mantenir als clients que ja es tenen. En segon lloc vindrà l’esforç per captar-ne de nous-En el procés de la relació amb el client, els pactes que es facin, els compromisos a que s’arribin, s’hande mantenir absolutament.-És el conjunt de l’empresa que està mantenint una relació amb el client, i no alguna part d’ella. És unesforç de tota la organització-El marketing es farà personalitzat. El marketing relacional prioritza la relació personal i no massiva.- Cal ser pro actius de cara al client i avançar-se a les seves necessitats.-Promocionar i animar els clients a compartir els problemes quan apareguin.-Arreglar les coses que han anat malament com a compromís de la relació que es manté.-Els serveis que s’han de donar no poden ser sinó d’alta qualitat.-Les queixes s’han de rebre i respondre amb rapidesa i agilitat.- El feedback del client sobre la qualitat del producte i serveis serà molt valorat. 40
  42. 42. 2.7 Situació de l’Arquitecte.Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’arquitecte i del marc on desenvolupaprincipalment si mes no fins a l’arribada de la crisi,la seva activitat, el sector de la construcció,ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 quedona la Confederación Nacional de la Construccion (CNC), amb les dades més de marc laboral isocioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i perveure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades queproporcionen els estudis del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España”(CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de losColegios de Arquitectos de España” i la “Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos”veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com aautònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectesassalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxosd’Arquitecte.Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són lessegüents:-Visats de direcció dobra residencial i no residencial“La superfície total visada per a obra nova destinada a ledificació en el mes de desembre haestat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usosresidencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions dús no residencial (31,6%).Respecte al mateix mes de lany anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%,arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.” Figura 39.“El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat lany, és de 24.507.412 metresquadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada vaascendir a 29.168.594 metres quadrats.” 41
  43. 43. Figura 40“Els projectes visats dhabitatge, indicador avançat de lactivitat de la construcció a mitjàtermini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposauna disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectesvisats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327).Per al conjunt de lany 2010, la disminució dels projectes dhabitatge ha estat del 13,0%, amb127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de lany 2009”.-Llicències dobra major“Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències dobra majorconcedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mesde lany anterior (9606).” Figura 41.-Superfície visada no residencial“Atenent a la tipologia dedificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registratuna variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipusdobra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i 42
  44. 44. esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).” Figura 42.“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual tambéha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de lanyanterior.”Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podemdesglossar serien aquestes Indicador Font Data Valor Any anterior %Variació Figura 43.Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusionsdestaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació datur, dels quals un 32,87%daquests aturats fa més dun any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figurail.legal del fals autònom (xifra que sha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60%del total a mitjans del 2008, a causa que molts daquests falsos autònoms estan ara en latur) iel 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínimobligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a darquitecte(22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional denginyeries i oficines tècniques). 43
  45. 45. El sector de larquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, jaque un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobramés importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està dacord a laseva formació darquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitatsprofessionals lligades al sector de larquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, amitja jornada o malament pagats.A lhora destablir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establirque un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre queels que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% delsenquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobramés de 39.000 euros bruts anuals.Com ja sha esmentat, lenquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi perdesocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector sha fet notar entreels emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al notenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpiaempresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propinegoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una novaalternativa professional i sha mantingut com estava”.Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l"Informearquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir lesseguents dades:"Els col·legiats que assenyalen a lexercici liberal de la professió amb estudi propi com aprincipal font dingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total,proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc duna societatprofessional darquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos,encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat CivilParticular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Elsarquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per centdels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)". 44
  46. 46. Figura 44. Categoria Professional dels enquestats. Font: CSCAE 2009La gran majoria dels que van respondre a lenquesta "Informe sobre el estado de laprofesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma docupació principal és laprofessional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restantsqueden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent sidentificava com a col·laboradorsense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals sesitua en el 8,2 per cent."Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament ésamb despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.Aquesta és dons la imatge de l’estat actual de la professió, el marc sobre el que fem l’estudisobre l’ús de la web 2.0 i les seves eines per part dels arquitectes. 45
  47. 47. 2.7 Hipòtesi.ALGUNES DADES SOBRE PRESÈNCIA DARQUITECTES A INTERNETLa presència darquitectes de Catalunya a Internet a l’any 2009 era molt petita, en un ràpidrecompte a la web del Col·legi dArquitectes de Catalunya (COAC), d’aproximadament 6.000arquitectes col·legiats en aquell moment (+- 50% del total), només 524 tenien pàgina web(8,70%), molts menys encara tenien bloc 19, que representa el 0,31 % dels quals a més, només14 es trobaven actualitzats.(Font: Investigació pròpia).Recordem que les dades aportades en la part teòrica ens diuen que les microempreses són lesque tenen una presència més minsa a la xarxa i fan un ús menor d’Internet en comparació deles pimes i grans empreses, i que el sector de la construcció està significativament per sota dela mitjana en els indicadors TIC del conjunt de sectors econòmics del país, es planteja lahipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyenmajoritàriament al sector de les microempreses.Recordem també les preguntes d’investigació que es tractaran de contestar: els usos avançatsde les eines web 2.0, estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançatsestan relacionats amb la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines2.0, tenen relació amb la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propisdels arquitectes i les esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen elsusos avançats de les eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de leseines web 2.0. 46
  48. 48. 4.1 Descripció MetodològicaPer intentar esbrinar quina és la utilització dels arquitectes catalans de la web 2.0 i de les einesque la composen, s’ha seguit la següent metodologiaDocumentsA través de l’eina de google docs, s’ha confeccionat una enquesta en línia(http://goo.gl/RND32) per a que tothom hi podes accedir i contestar-la, en la que es voliademanar informació sobre els arquitectes i l’ús que en feien de les eines web 2.0Les preguntes volien englobar quatre grans àrees:1. Les preguntes referents a l’aspecte socio-laboral que es pot desglossar en 1.1. les de caràcter personal 1.1.1.sexe 1.1.2.edat 1.2. les de caràcter professional 1.2.1.exercici de professió per compte propi o aliè 1.2.2.nombre de treballadors 1.2.3.nombre d’habitants de la població on treballes2. La presencia a Internet de l’arquitecte 2.1. Per saber del tipus d’espai propi disposa l’arquitecte a Internet (web, Bloc, ...)3. La presencia de l’arquitecte a les Xarxes Socials englobada en dos aspectes: 3.1. Presencia amb espais i perfils a les xarxes socials 3.2. Connectivitat d’aquests espais o perfils existents4. L’ús i la utilitat que es percep de la interacció amb la web 2.0.Arquitectes contactatsPer tal de fer arribar l’enquesta a grups d’arquitectes el mes variat possible sempre desd’aquesta iniciativa particular, es va triar dues estratègies de contacte:  Mailing a adreces d’arquitectes que es van obtenir a la pàgina web del col·legi, on es pot trobar les adreces dels arquitectes col·legiats ja sigui per nom, per ciutat, per comarca o be per cognom. En tots els casos es pot posar el filtre de tenir web o no.  Publicitar la realització del treball i la existència de l’enquesta a la pàgina i al perfil de Facebook del Sindicat d’Arquitectes i a través del meu perfil de Facebook i compte de twitter, sol·licitant la col·laboració. D’aquesta manera es pretenia arribar a arquitectes no necessariament Col·legiats per a que podessin col·laborar amb l’enquesta. El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya te com a funció principal reclamar la creació d’un conveni col·lectiu per els arquitectes assalariats i en aquest context, s’està convertint en element aglutinador de les reivindicacions de molts arquitectes que no necessariament estan col·legiats però que estan exercint la seva professió per compte d’altri tot i que moltes vegades sense un marc normatiu ni contractual que protegeixi els drets dels arquitectes com a treballadors. 47

×