Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

Ús de la web 2.0 pels arquitectes a Catalunya.Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la UniversitatOberta de Catalunya. Treball Final de Master.Alumne: Jordi Rius BonjornTutora : Ana Isabel Jiménez Zarco Juny 2011

ÍndexAbstract1. Introducció2. Antecedents teòrics 2.1. Marc Social i Economia del Coneixement 2.2. Concepte web 2.0 2.3. Acceptació de la tecnologia 2.4. Usos de les TIC 2.5. Xarxes Socials i Activitat econòmica 2.6. Marketing relacional a la web 2.0 2.7. Situació de l’Arquitecte.3. Hipòtesi4. Treball Empíric 4.1. Descripció Metodològica 4.2. Anàlisi Univariant 4.3. Anàlisi Bivariant5. Conclusions6. Bibliografia7. Annexes 1

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya.J. Rius Bonjorn – Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per laUniversitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.Paraules ClauWeb 2.0, ABSTRACTSocial media L’esfondrament de les “punt com” i l’aparició de la web 2.0 va significar un canvi de paradigma. La dicotomia emisor-receptor va deixar d’existir.Weblog La creació de continguts ja era possible per a tots els que participaven en un espai 2.0, no només per els qui el creaven. Les eines van permetreXarxes Socials la socialització de les relacions i la web es va convertir en social. El valor dels productes o els serveis va cap a la relació que es pot establir entreArquitectura empresa/professional i client. La confiança i el servei passen per davant del preu. A Internet, mor el marketing tal com ho entenem fins fa pocArquitectes temps. La rellevància digital s’aconsegueix per el que s’és capaç de compartir i aportar a la xarxa. L’empresa xarxa que es configura a partirFacebook d’aquest canvi, ha de reordenar-se també internament per acceptar aquesta tecnologia atès el canvi de mentalitat que suposa, essent aquestTwitter un factor clau per a la futura organització de les empreses. Les Xarxes socials s’han convertit en el lloc de conversa, recerca d’informació i recomanacions on participen les persones. La jerarquia dóna pas a la xarxa. El marketing social passa per a que els arquitectes participin del que està passant i s’està parlant a la xarxa. Però, quin ús en fan els arquitectes de la web 2.0? Partiem de la hipòtesi que degut al sector on s’ubica principalment la feina d’arquitecte (construcció) i el tipus d’organització empresarial (despatxos petits), aquest ús seria baix. A través de l’estudi univariant de les variables i del bivariant on creuem els indicadors d’usos avançats establerts amb les arees sociolaborals, de presència a Internet amb espais propis, de presència i connectivat a les xarxes socials, i l’ús i l a utilitat percebuda de les eines web 2.0, corroborem la hipòtesi inicial. 1. Introducció L’activitat de l’arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Remarcar aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha marxa enrere i que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa, són els conceptes clau que es volen subratllar en aquest primer punt dels antecedents teòrics per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i per tant en el cas d’aquest estudi en concret, de les eines web 2.0. Pel que fa al concepte de la web 2.0 es vol remarcar el canvi conceptual que suposa l’aparició d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova tecnologia . Però en aquest apartat es vol fer palès com aquesta nova tecnologia canvia substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació, Col·laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la 2

qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i ja queda significaten el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”.Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquestnou context.I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la enles comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar aterme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb moltmés d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes coma agents econòmics, han de poder i saber utilitzar. Aquesta es una part del treball on es fal’evangelització que tant necessiten les empreses i els professionals per a que entenguin lafilosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionamentde la tecnologia es converteix en un problema. En aquesta part del treball es vol posar èmfasi ala importància que té que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi unaestratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjuntde l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructuradirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant per a que s’accepti altecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que portenla direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.A través d’enquestes existents, tot i que a nivell de tot Espanya, es fa un repàs a la utilitzacióde les TIC per part de les empreses. Des de microempreses i/o professionals , passant perpetites i mitjanes fins arribar a les grans. Es veu com la majoria de les empreses existents enaquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents ala xarxa. Es veurà que encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilitzacióde les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seupotencial de comunicacions i oportunitats empresarials.A més als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén,difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia.Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és enel sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essentla presència a les xarxes socials molt poc significativa.En el següent capítol sobre xarxes socials i activitat econòmica, precisament es vol donarrellevància a la oportunitat que representa la aplicació dels conceptes explicats al principid’aquest treball , al fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen lesempreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicaciódesde el mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques essituaven respecte als consumidors. També s’explica el que no es fa be en aquests espais socialsper a que les empreses i els professionals s’adonin que no es un fenomen de moda que calser-hi perquè si , i que no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia decomunicació social es important per a les empreses. 3

Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera decomunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a laweb 2.0.Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb queposar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia demarketing a Internet. En aquest capítol s’assenyalen les maneres amb que l’empresa (o elprofessional) s’ha de dirigir al seu client, en definitiva és adequar la nova filosofia, a la novaestratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual amultituds. Donem consells i pistes de com fer-ho.Finalment i pel que fa als antecedents teòrics es fa un breu repàs a la situació de l’arquitecte,tant des del punt de vista econòmic pel que fa als volums de feina i xifres macroeconòmiquesaportades per la “Confederació Nacional de la Construcción”, per la situació social que podementreveure a partir d’una enquesta sociològica sobre la situació laboral dels arquitectes, fetaper el Sindicat d’Arquitectes i dades aportades per el “Consejo Superior de los Colegios deArquitectos de España” (CSCAE) sobre l’estat de la professió.Com que les dades ens diuen que les microempreses són les que tenen una presència i fan unús menor d’Internet en comparació de les pimes i grans empreses, i que el sector de laconstrucció està significativament per sota de la mitjana en els indicadors TIC del conjunt desectors econòmics del país, es planteja la hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc lespotencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al sector de les microempreses.A més es faran les següents preguntes d’investigació: els usos avançats de les eines web 2.0,estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats estan relacionats ambla presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines 2.0, tenen relació ambla presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis dels arquitectes i lesesmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els usos avançats de leseines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0.Mitjançant l’anàlisi univariant de les dades d’una enquesta amb una base de 215 arquitectes,es veuen les magnituds en que són presents els arquitectes catalans a la xarxa, tant pel que faals seus espais propis com a la presència a les xarxes socials, i també a l’ús i a la utilitatpercebuda de les eines web 2.0 pel que fa a l’activitat professional que desenvolupen. En lamostra estudiada es posarà atenció a l’aspecte de la interacció i la bidireccionalitat dels espaisde que disposen els arquitectes per veure quin ús en fan, i per veure si els principis de la novaeconomia estan o no assumits pel que respecte a la mostra estudiada.Mitjançant l’anàlisi bivariant es veu entre d’altres, quines variables apareixen amb unaespecialment alta vinculació entre els aspectes professionals, la variable que representaaspectes de presencia a Internet, l’ús i la utilitat percebuda, i la presencia a xarxes socials.També es para atenció, a si el fet de disposar de bloc esta o no vinculat amb el fet de disposard’altres espais propis, i d’igual manera, si està més relacionat amb la presència a xarxessocials que no pas a la utilitat percebuda. 4

Es veurà si la connexió entre el fet de disposar de weblog i tenir presencia als espais de xarxessocials, té o no vinculació amb aspectes professionals de l’arquitecte i si ho està respecte dela seva presència a Internet, la presencia i participació en xarxes socials i en l’ús, així com ambla utilitat percebuda.Finalment es veurà, si el fet de tenir la percepció que les eines web 2.0 són útils per a mantenirinformats als clients i així fidelitzar-los, és una variable vinculada a les variables de professió ipresència a Internet, a les variables corresponents a la presencia a xarxes socials i a la resta devariables corresponents a l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes. 5

2.- Antecedents Teòrics2.1 Marc Social i Economia del ConeixementEs fa necessari descriure i entendre el nou marc social on es desenvolupa l’activitat objecte del’anàlisi d’aquest estudi. Els canvis que s’estan duent a terme son canvis estructurals, canvis deparadigma i com a tals, cal que ens hi aturem per poder-hi reflexionar.Quan es dona el nom de societat xarxa a l’estructura social característica d’aquesta nova erade la informació, no es fa referència a la societat que disposa d’una nova tecnologia, sinó queés una forma social nova, que resulta de la interacció complexa de l’evolució social i l’evoluciótecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiu interactiu i com ainfraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits de la vida. Internetmitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)Actualment es pot considerar que la nostra és una societat en xarxa, ja que hi operen xarxesbasades en TICs i hi ha un augment de la capacitat de les persones per processar la informació.De tota manera el 136% de la població no s’ha connectat a Internet en els darrers 3 mesos(aquesta mateixes persones són part de la societat en xarxa, caracteritzada per la velocitat i laflexibilitat). Es considera que viuen "en xarxa" les persones o empreses que fan un ús avançatdInternet i les TICs (persones o empreses). Una gran part, fan un ús puntual de laccés a lainformació o comunicació (accés i transmissió dinformació instantani) que ha canviat(accelerat) els costums, però no operen en xarxa. Aquí apareixen, per exemple, les personesnatives digitals que sí que viuen en xarxa i alhora es troben i sovint topen amb institucions queno ho fan: l’escola, els governs...En l’àmbit empresa el 73% dels treballadors estan en empreses (Grans i Pimes), el 98,6 de lesquals tenen ordinadors personals, el 97,2% tenen connexió a Internet de les que el 63,9% sónempreses amb pàgina web. El 27% de treballadors restants pertanyen a empreses(microempreses) de les que el 66,2% tenen ordinador, el 58,1% de les quals amb connexió aInternet de les que el 25% tenen pàgina web.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 1.Distribució de la massa laboral de treballadors Font: ONTSI a partir de dades de lEnquesta de Conjuntura Laboral – Tercer trimestre 20101 Indicadores de Seguimiento de la Sociedad de la Información. Observatorio Nacional de lasTelecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) Abril 2011 6

La gran majoria de treballadors pertanyen a empreses que poden operar en xarxa, tot i que elmajor nombre d’empreses són microempreses i aquestes són les que presenten una capacitatde connexió menor i per tant una menor capacitat de generar cooperació i aliances en xarxa.–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 2.Distribució dempreses i microempreses a Espanya segons nombre dempleats Font: ONTSI a partir de dades de DIRCE 2010Pel que fa a la governació, la forma dorganització segueix sent jeràrquica, però la immediatesade laccés a la informació ha canviat formes dexercir el poder sota el paradigma de"informació és poder" i el control daquesta informació. Això provoca opinions ràpidesreferents a les accions dels governs i necessitat de ràpides respostes, de vegades massaràpides. Hi ha menys control dels processos mediàtics de la informació (encara menys amblaparició de la web2.0 ó web social, on es difon i circula l’opinió i la informació de moltespersones) -, i "En lespai mediàtic es guanyen o perden les batalles polítiques "ens diu Castells..."En una època en que la col·laboració en massa pot refer de cap a peus una indústria en unasola nit, les antigues formes jeràrquiques dorganització del treball i innovació no ofereixen elnivell dagilitat, creativitat i connectivitat que les empreses necessiten per seguir sentcompetitius en lentorn actual ". (Tapscott i Williams, 2006)Perquè, és cert, sempre les societats shan basat en el coneixement. Tot i que el factorconeixement no era un factor clau econòmic en la societat industrial (basada en el capital, eltreball i la matèria primera). El coneixement i la capacitat de processar és la clau de lèxit en lanova societat. A més les possibilitats potencials que la xarxa dóna de que totes les persones iles empreses puguin accedir al coneixement i reutilitzar-lo, pot ser el motor de canvi de lanostra societat, per exemple generant més oportunitats per a la gent. Es fa menció de les"possibilitats potencials" perquè tot depèn de les decisions que es prenguin sobre les reglesdInternet (la configuració de la xarxa i possibilitats daccés als continguts).Una de les manifestacions principals de la consolidació progressiva de l’economia delconeixement, que basa el seu funcionament en la incorporació massiva del saber a l’activitat,és l’important augment de la productivitat que, tant en l’àmbit microeconòmic com en elmacroeconòmic, s’ha observat a partir de la segona meitat de la dècada dels norantaLa nova energia de la societat xarxa és una energia que és a la vegada instrument iconeixement. Es transita des de leconomia industrial cap a leconomia del coneixement, i perprimera vegada a la història aquesta nova economia es consolida per laplicació de nousconeixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de lainformació i la comunicació.(Torrent,2009) 7

La tecnologia canvia les relacions socials i aquest fet implica tota la societat. Els arquitectes iles seves relacions socials i econòmiques amb ella , no se’n poden escapar.Durant la darrera dècada del segle XX, i coincidint amb l’emergència de les TIC i amb la sevaintegració massiva en l’activitat econòmica, la contribució d’aquest factor al creixementeconòmic s’ha vist emfatitzada. Efectivament, ja existeixen evidències empíriques queconstaten que l’aplicació econòmica de les TIC està comportant canvis importants en elspatrons de comportament dels models de creixement econòmic, materialitzant-se en el fetque l’economia té en el coneixement el recurs principal en l’explicació dels guanys deproductivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent, 2004).Aquesta visió de l’empresa supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics, laresponsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats ifuncions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000).Suposa la transiciódes de leconomia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importància decisivadels fluxos dinformació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)La novetat daquesta revolució industrial en la incidència daquest coneixement no es limita ala tecnologia de la producció, ja que les TIC també simpliquen en la generació del propiconeixement. Les TIC són unes tecnologies que, com a tals, són coneixement i, a més,amplifiquen i perllonguen la ment humana en el seu procés de generació del coneixement.La nova economia és leconomia del coneixement (Torrent, 2008). Amb laparició dunaeconomia basada en el coneixement, que tindria en el procés de globalització econòmica, en larevolució tecnològica digital i en els canvis en els patrons de demanda de famílies i empreses,els seus tres pilars fonamentals.(Torrent,2008). Les TIC es consoliden com a tecnologiesdutilitat general, i són en la base material dun nou paradigma tècnic-econòmic,a partir delqual es desenvolupa un procés de revolució industrial. En efecte, aquest procés de canvi,caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, caiguda de preus i ús persistent deles TIC, i per la creixent presència dels fluxos dinformació i coneixement en lesferaeconòmica, sha convingut en denominar el procés de transició, des de leconomia industrialcap a leconomia del coneixement.(Torrent,2008) 8

2.2 Concepte web 2.0Deu anys després de la primera pàgina web, de la web 1.0 passem a la web 2.0 querepresenta levolució social d’Internet encaminada cap a la potenciació de la saviesade gernacions (Surowiecki 2004). Levolució d’Internet va iniciar la seva fase 2.0,apareixent lanomenada Web Social. El 2004, Tim OReilly utilitzava el terme de "Web2.0" o "Web Social" per referir-se a una segona generació de Webs basades encomunitats dusuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs,els wikis o les folcsonomies, que fomenten la col·laboració i lintercanvi àgildinformació entre els usuaris.El web 2.0, sanomena també web social per les implicacions que està tenint en tots elsnivells de la societat, en ser els mateixos usuaris que decideixen, creen i comparteixenels continguts, i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots elsàmbits (personals, professionals, empresarials o educatius). Són molt més que uneseines, el Web 2.0 el podem veure també com un conjunt de relacions socials, com unamanera de producció i com un conjunt de valors (Postigo, 2011)Aquesta evolució de la Web converteix els internautes en gestors dels continguts ambels que interactuen, de manera que poden modificar ...totes aquelles utilitats i serveisdInternet que es sustenten en una base de dades, ja sigui en el seu contingut ..., bé enla forma de presentar-los, o en contingut i forma simultàniament (Ribes, 2007).Les eines tecnològiques no són les que constitueixen la web20, sinó els usuaris lesseves activitats, les seves necessitats. “Nosaltres som la web”.OReilly suggereix una definició compacta del terme 2.0 (encara que sembla més aviatuna descripció conceptual) a finals de 2006 (Cook 2008):“Web 2.0 és la revolució dels negocis en la indústria informàtica causada per el fet depassar cap a la utilització d’Internet com a plataforma, i en un intent dentendre lesregles de lèxit en aquesta nova plataforma.”Aquesta definició venia d’una necessitat de poder donar una resposta curta al que eraun concepte que de fet, tenia una sèrie de característiques que a la xerrada doberturade la primera conferència Web 2.0, OReilly i John Battelle (2005) van resumir com elsprincipis clau de la Web 2.0:  La Web com a plataforma, amb un model on es troba un sistema sense propietari, unificat per un conjunt de protocols, estàndards oberts i acords de cooperació.  S’aprofita la intel·ligència col lectiva amb els efectes xarxa que dóna una arquitectura de participació.  Les dades són el següent Intel Inside, és la força que empeny tot el desenvolupament. 9

 La fi del cicle de les actualitzacions de versions del programari, perquè el programa no és a l’ordinador sinó al núvol, s’utilitza un servei i no un programa.  Models de Programació lleugers  El programari no limitat a un sol dispositiu. Es pot accedir a les teves personalitzacions dels serveis des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa.  Experiències Enriquidores per a lUsuari  Facilitat per accedir-hi, de manera que les novetats són fàcils d’utilitzar per aquells que de seguida volen utilitzar les noves funcionalitats dels nous serveis.La nomenclatura “2.0” no és casual i suggereix un canvi significatiu en relació al modelde pàgines web disponibles fins aleshores (Ribes 2007). Aquesta contínua evolució delsserveis web 2.0 fa que precisament molts estiguin sempre en fase “Beta”i tal com diuRibes (2007) una web no es construeix, sinó que es prova, i es modifica contínuamentper a dotar-la de noves prestacions.Segons Ribes (2007) una aplicació on-line es pot considerar com a part de la web 2.0quan permeti:  Processos d’interactivitat de continguts contributiva(quan lusuari pugui afegir i compartir informació amb altres usuaris)  Processos dinteracció de continguts combinatòria (quan possibiliti la interrelació de continguts de diferents bases de dades com en els denominats Mashups)  Processos dinteracció dinterfície(quan lusuari pot ubicar els continguts en diferents llocs de la pantalla o decidir quins continguts apareixen o bé quan el sistema, a partir de lanàlisi de la manera doperar de lusuari amb la interfície, decideixi per lusuari com o quines dades presentar)Aquesta nova generació de Webs, permeten a lusuari modificar els seus continguts,atès que estan programades sobre una base de dades. Qualsevol internauta ambconeixements dofimàtica pot produir i difondre continguts a través de la xarxa. El salttecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: sha passat dun entornestàtic on lusuari era un mer consumidor dinformació a un altre dinàmic onlinternauta passa a formar part activa dels llocs generant continguts que comparteixamb la resta dusuaris. Al Web 2.0 l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor(Castells i Tubella, 2007) Això és possible gràcies a l’anomenat “programari social”, unconjunt d’eines, serveis i dispositius informàtics que permeten a l’usuari produircontinguts que posteriorment circularan per Internet” (Castells i Tubella, 2007)Dins de la web 2.0 hi ha diversos tipus despais, que es defineixen en funció del paperque juga linternauta com a gestor i difusor de continguts a través dels mateixos:Weblogs: també coneguts com blocs o bitàcoles, són llocs web que recopilen textos iarticles dun autor o un grup dautors, organitzats per ordre cronològic invers, amb unús o temàtica particular. En aquests espais els lectors poden deixar les seves opinions iimpressions sobre els articles, però el autor o autors es reserven la llibertat de deixarpublicat el que creguin convenient. 10

Podcasts: enregistraments sonors, a manera de programes radiofònics, que sóndistribuïts com arxius de so digital utilitzant el format RSS. El seu ús permet alsinternautes subscriures i usar un programa que descarrega aquestes enregistramentsautomàticament a lordinador, per poder-los transferir després, generalment a unreproductor portàtil.Videocasts: arxius de vídeo distribuïts en format MPEG 4. Són aplicacions multimèdiaque combinen làudio i la imatge en moviment i que poden descarregar-se en el discdur dun ordinador per ser vistos en un reproductor portàtil.Wikis: són aplicacions de servidor que permeten que els documents allotjats (Lespàgines wiki) siguin escrites de forma col·laborativa a través dun navegador, utilitzantuna notació senzilla per donar format, crear enllaços, etc. Quan algú edita una pàginadaquest tipus, els seus canvis apareixen immediatament en la Web. Lexemple méssignificatiu dun espai basat en aquesta tecnologia és la Wikipedia, una enciclopèdiamultilingüe, escrita de forma col·laborativa per voluntaris, permetent que la majoriadels articles siguin modificats per qualsevol persona amb accés mitjançant unnavegador web.Folcsonomia: és una indexació social, és a dir, la classificació col·laborativa per mitjàdetiquetes simples en un espai de noms plans, sense jerarquies ni relacions deparentiu predeterminades. Es tracta duna pràctica que es produeix en entorns deprogramari social on els millors exponents són els llocs compartits com Flickr. LesFolcsonomies sorgeixen quan diversos usuaris col·laboren en la descripció dun mateixmaterial informatiu i comparteixen les categoritzacions. En front de les taxonomies -afavor de les llistes de paraules claus-, les folcsonomies es diferencien per la relaciódintercanvi de opinions (retroalimentació) que es dóna en la folcsonomia i no en lataxonomia Però, davant daquesta varietat d’espais 2.0, cal destacar les xarxes socialscom aquells que són capaços daglutinar major nombre dusuaris i presentar les millorsxifres daudiència i participació.Com es deia anteriorment, laparició del web 2.0 suposa una evolució cap a un Internetcom un espai de participació, col·laboració i construcció de continguts, caracteritzatper la importància de les relacions i les xarxes. Prenen especial protagonisme elscontinguts aportats per les persones, així els negocis 2.0 i les actuals xarxes socialsestan basats precisament a facilitar la creació de contactes i xarxes entre persones.Les comunitats virtuals es configuren al voltant d’interessos i en canvi, les xarxessocials es configuren entorn a persones. Els llocs de xarxes socials s’estructuren coma personals (o egocèntrics). Els llocs de xarxes socials s’estructuren com a personals,amb l’individu en el centre de la seva pròpia comunitat (Boyd y Ellison, 2007) 11

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Figura 3 Cronograma de dates de llançament dels SNSs més importants i dates dequan es van rellançarllocs de comunitat amb característiques de SNS (Social Network Sites) Font: Boyd y Ellison (2007)La idea de les xarxes socials a Internet té el seu origen en la Teoria dels Sis Graus deSeparació, formulada inicialment el 1929 per lescriptor hongarès Frigyes Karinthy en laseva obra Chains. Aquesta teoria postula que el nombre de coneguts creixexponencialment amb el nombre denllaços a la cadena, i només un petit nombre deconnexions són necessàries perquè el conjunt de coneguts es converteixi en lapoblació humana sencera.Si ens cenyim a aquesta definició, el primer site en complir amb aquestescaracterístiques va ser un espai on el nom fa honor a la teoria en virtut de la qual sha 12

desenvolupat la tecnologia que ha possibilitat aquest tipus despais a Internet:Sixdegrees.comPrecisament sobre aquestes teories sha desenvolupat la tecnologia que ha donat lloc ales xarxes socials. Aquests espais són serveis amb base web que permeten als individusconstruir un perfil públic o semi-públic dins dun sistema limitat, articular una llistaamb altres usuaris amb els que volen compartir una connexió, i veure i travessar laseva llista de contactes i aquells fets per altres membres del sistema. La naturalesa i lanomenclatura daquestes connexions pot variar molt duna xarxa a una altra (Boyd iEllison, 2007).Es coneix com a “efecte xarxa” al tipus particular d’externalitat que es produeix quancada nou usuari afegeix valor a un producte per el fet d’unir-se a la comunitatd’usuaris. Per exemple, les tecnologies de comunicació son l’exemple típic de l’efectexarxa. Quants més membres te la xarxa d’usuaris més valor te per a un membrepertànyer a ella, i per altra banda, menys aportaria al valor de la xarxa si es sumés unaltre membre a ella.Un element essencial per a crear una xarxa d’èxit i dissenyar una arquitectura departicipació consisteix en establir les preferències dels usuaris per a compartircontinguts, en forma automàtica, de manera que els usuaris contribueixin al valor de laxarxa (O’Reilly, 2005)En el primer volum de la seva trilogia fonamental sobre “La era de la informació”,Castells (1996) posa l’èmfasi en lobertura de les xarxes, que les xarxes són estructuresobertes que són capaces d’integrar nous actors o nodes mentre que comparteixen elsmateixos codis de la mateixa comunicació(per exemple, els valors o objectius derendiment).Porter, Liebeskind et al.(1995) defineixen el que es una xarxa social com "unacol·lectivitat dindividus entre els quals es realitzen els intercanvis que noméssadmeten per les normes comunes de comportament digne de confiança (1995).Dacord amb aquesta definició, els intercanvis que es duen a terme a través de xarxessocials són recolzats per mecanismes de confiança, en els que hi va inclòs el compartirnormes de funcionament que poden ser inculcades a través de processos diferents.Les xarxes socials basades en la web proporcionen diferents mitjans perquè els usuarispuguin comunicar-se, tant per correu electrònic, com per serveis de missatgeriainstantània, blogs i arxius dintercanvi de fotos / vídeo.Centenars de xarxes socials shan posat en marxa, amb les mateixes característiquestecnològiques amb que donar suport a una àmplia gamma dinteressos i pràctiques(Ellison et al., 2007). Aquests llocs de xarxes socials proporcionen una plataformamultimodal i dinàmica que permet als debats, l’intercanvi de contingut multimèdia,organització desdeveniments, etc, entre els membres amb, interessos comuns, comlescola, lamistat, el treball, i aficions (Cacho et al. 2007; Sledgianowski i Kulviwat,2009 Kulviwat, 2009)Les quatre funcions primàries d’aquests software social que configura la web 2.0 13

Segons Cook (2008) són les 4 “Cés”: Comunicació, Cooperació, Col·laboració iConnexió, permeten entendre que la web 2.0, no neix amb una tecnologia pròpiamentdita, sinó que neix com un model d’acció, d’ús de la web, sostinguda per un conjuntd’aplicacions tecnològiques orientades al desenvolupament d’una intel·ligènciaColectiva que permet propiciar “la combinació de comportaments, preferències oidees d’un grup de persones per a crear noves idees (Segaran, 2008)Aquest anar junts, crear i compartir junts, conforma una mena d’Intel·ligènciacol·lectiva que Ribes(2007) classifica en tres grups: la producció de continguts,loptimització de recursos i el control exercit sobre continguts i individus. I segueixdient que “És la pròpia intel·ligència col lectiva la qual, a més de produir continguts i decompartir recursos, es converteix en entitat ubiqua, reguladora de la producció, suplintlexistència duna figura situada, a nivell jeràrquic superior, que controli el treball de laresta”A partir d’aquesta afirmació es fàcil arribar a la conclusió que el funcionament de laintel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat dels continguts s’activasense existir una autoritat central. (Ribes, 2007)Aquesta sociabilitat que generen les capacitats tècniques de les aplicacions delsoftware social, que donen com a resultat des de la esmentada Intel·ligència col·lectivafins els concepte dels mashup, de la cultura del remix on la Web 2.0 utilitza totesaquelles utilitats i serveis dInternet que es sustenten en una base de dades, la qual potser modificada pels usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant oesborrant informació o associant metadades a la informació existent), bé en la formade presentar o en contingut i forma simultàniament. 14

2.3 Acceptació de la tecnologiaEl Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) és una teoria dels sistemes dinformació que donaun model de com els usuaris arriben a acceptar i utilitzar una tecnologia. El model suggereixque quan als usuaris sels presenta una nova tecnologia, hi ha una sèrie de factors queinflueixen en la seva decisió sobre com i quan la utilitzaran (Davis,1989)En estudis fets respecte de l’acceptació de la tecnologia , destaquen que la mancad’acceptació de la tecnologia per part de l’usuari, pot portar a una pèrdua de diners i recursos(Lee, Cho, Gay, Davidson, i Ingraffea, 2003)El comportament es determina per dos factors:Utilitat Percebuda (PU) - Aquesta va ser definida per Fred Davis (1989) com "el grau en quèuna persona creu que lús dun determinat sistema milloraria el seu rendiment en el treball".Percepció de facilitat dús (FUP) - Davis ho defineix com "el grau en què una persona creu quelús dun sistema en particular, hauria de ser lliure desforç" (Davis 1989).Aquestes dues percepcions també moderen els efectes d’anteriors preses de decisionsrespecte a l’ús de la tecnologia (Benamati i Rajkumar, 2008)Figura 4. El Model d’Acceptació de la Tecnologia. Font: A Technology Acceptance model ofinnovation:the case of teleworking. Pérez et al. (2004)De la mateixa manera, la teoria de la innovació suggereix que lassimilació duna innovació esprodueix en comportaments basics o esclats dactivitat, com ara el inici de la idea, lús inicial ocanvi intensiu, i lús continu o la rutina de la innovació (Damanpour, 1991; Tir i Orlikowski,1993).La teoria de la innovació ha ajudat la comprensió dels investigadors respecte de si unaorganització adoptarà una duna àmplia gamma dinnovacions que són noves per alorganització (Damanpour, 1991).La difusió duna innovació depèn de cinc atributs generals que inclouen: avantatge relativa,compatibilitat, complexitat, observabilitat i capacitat de ser testada (Tornatzky i Klein, 1982)La teoria de lacció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) representa un nou enfocament per alacceptació de la tecnologia per lusuari, que pot superar les limitacions de la teoria de difusiódinnovacions. Segons aquesta teoria, les creences influeixen en lactitud, que al seu torn dónaforma a la intenció que posteriorment guia o dicta el comportament. 15

Pel que fa a les mancances del primer model d’acceptació de la tecnologia, Legris, Ingham iCollerette (2001) diuen que ha de ser millorat integrant-lo en un de més ampli en el qualcaldria incloure variables relatives a processos de canvi humans i socials adoptant l’esmentatmodel d’innovació.Per fer més suau aquest procés cap a l’adopció de la tecnologia, des del punt de vista de lesempreses, Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics: 1. Ajudar a que la direcció ho entengui no tant a nivell “filosòfic” sinó aplicat directament al negoci 2. Centrar-se en la importància de compartir, de cooperar, en definitiva, de les relacions i demostrar aquest valor a través com en el punt anterior, d’experiències concretes a l’empresa 3. Assegurar els actius de la companyia amb pràctiques que la protegeixin, però no renunciant a la creativitat. 4. Donar formació als empleats, per assegurar que es tanquen les bretxes en comunicació, ja siguin generacionals, funcionals, de llenguatge, de cultura o de distancia física. 16

2.4 Usos de les TIC 2.4.1 Per tamany d’empresaEs presenten aquí un resum de les dades extretes de l’ultim informe de l’ONTSI “Tecnologíasde la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES y grandes empresasespañolas”. (edició 2011)” per emmarcar l’us de les TIC en l’empresa a Espanya i poderadequar aquestes dades amb la hipòtesi que plantegem que recordem que és que elsarquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament alsector de les microempreses.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 5.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Pime i Gran Empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 6.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010“El nombre de pimes i grans empreses presents a Espanya va disminuir un 12% el 2010respecte lany anterior. 17

La implantació de lordinador continua el seu avanç en el teixit empresarial espanyol. El 2010,el 66,3% de les microempreses espanyoles disposava dordinador, un 1,6% més que el 2009. Enel segment de la pime el percentatge puja al 98,6% de les empreses, 0,8 punts més que el2009.En làmbit de la microempresa persisteix la diferència en la penetració de lordinador entre lesempreses de 0 a 2 empleats (61,4%) i les empreses de 3 a 9 empleats, amb un percentatgemés similar a lobtingut per les pimes (90, 1%).La connexió a Internet sha convertit en una eina essencial per a la gestió dels processos denegoci de les empreses espanyoles. Aspectes clau com la relació amb els clients i proveïdors oactivitats com el màrqueting poden ser gestionats més eficaçment gràcies a laccés a la Xarxa.El nombre dempreses que compten amb accés a Internet continua creixent, de manera méspronunciada en els segments empresarials amb menys empleats. En les microempreses, elpercentatge dempreses amb connexió a Internet ha augmentat 3 punts, situant-se en el 55,9%el 2010, mentre que a les pimes ascendeix al 96,2%, un 1,3% més que el 2009.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 7.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 8.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa.Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 18

El tipus dactivitat que es desenvolupa en les empreses influeix en els nivells dutilització de lainfraestructura TIC de què disposen. En aquest sentit, lús dels ordinadors per part delstreballadors, tant si estan connectats a Internet com si no, depèn del sector en què opera lacompanyia.–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 9.Ús d’Internet per part de les Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 19

Figura 10.Ús d’Internet per part de les Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El 96,4% de les empreses de 10 o més empleats utilitzen Internet per cercar informació.Juntament amb lobtenció de serveis bancaris i financers (90,2%) són els dos usos realitzats permés del 90% de les pimes i grans empreses amb connexió a Internet. Un altre dels destacats ésla utilització de la Xarxa com a plataforma de comunicació (correu electrònic, VoIP, ...) quearriba fins el 86,8% daquest tipus de companyies. Lobtenció de serveis postvenda / prevenda,formació i laprenentatge i la visualització del comportament de mercat mantenen nivells depenetració entre el 40% i 45%. Aquest patró de distribució dels usos es manté estable ambindependència de la grandària de lempresa, si bé és cert que a mesura que augmenta el volumde treballadors augmenta el percentatge dempreses que lutilitzen per als esmentats motius.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 11.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Pimes i Grans. Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 12.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010La presència a Internet de les empreses espanyoles a través de la pàgina web corporativa haexperimentat el 2010 un moderat increment. Mentre que el 21,9% de les microempresescompta amb pàgina web, 0,5 punts més que el 2009, el percentatge de pimes que tenenaquesta eina es va situar en el 58,9%, 1,4 punts més que el 2009 .En les microempreses amb un nombre dempleats entre 0 i 2, la penetració de la pàgina webha baixat lleugerament (0,4 punts), mentre que a les microempreses amb personal comprèsentre els 3 i els 9 treballadors ha augmentat en gairebé 4 punts . Un altre fet rellevant és eldestacat augment de la utilització de pàgina web en les pimes de més de 49 empleats. 20

Dificultats afrontades per la presència a InternetUna mica més dun de cada tres propietaris de pàgina web (36,7%) assenyalen que no van tenircap dificultat especial a lhora de preparar-se per tenir presència a Internet.Els que sí que assenyalen alguna dificultat fan referència, gairebé per igual, a la manca deformació (30,9%) i de recursos (29,7%).––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 13.Usos web per tamany d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 14.Usos web per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 21

Els principals usos que les microempreses i les pimes donen a la seva pàgina web són lapresentació de lempresa i laccés a catàlegs de productes i llistats de preus, totes duesfuncionalitats directament lligades al procés de màrqueting. La resta de possibles serveiscontinuen sent molt minoritaris.Funcionalitats de la webLa pràctica totalitat de les pàgines web (95,7%) de professionals autònoms tenen informaciódel negoci, més de set de cada deu (72,6%) un catàleg de productesi / o serveis i una mica més de quatre de cada deu (41,7%), sistemes de contacte via Internet.Altres utilitats presents, encara que menys freqüents, són la possibilitat de realitzar comandesi / o reserves (22,4%), pagaments (14,6%), el lliurament de serveis (11%) i serveis postvenda(9,2%).Objectius principals del webEl principal objectiu que la majoria dels autònoms declara que té per a la seva pàgina web és lacaptació de clients (35,8%) i, a continuació, el fer publicitat (27,3%) i oferir informació deproductes (17%) . Les alusions als altres objectius recollits representen, en tots els casos, unaproporció inferior a un de cada deu.Després de la irrupció en 2009 de les xarxes socials com a nou fenomen de comunicació entreusuaris dInternet, el 2010 shan començat a explotar les possibilitats daquests serveis enlàmbit professional. Les empreses han descobert en les xarxes socials un nou canal per arribarals seus clients, i alguns dels sectors comencen a fer un ús intensiu delles. No obstant, en elconjunt de les microempreses i pimes, el seu ús com a eina de suport als processos de negociencara no està generalitzat––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 15.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 22

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 16.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Hi ha més empreses que compren per comerç electrònic i amb major creixement enfront deles que venen. Un 24,1% de pimes i grans empreses compren per comerç electrònic, 3,8 puntsmés que lany anterior. El percentatge de les que venen per aquest canal és 13,1%, el querepresenta un creixement de 2 punts.Creix el nombre de microempreses que compren per comerç electrònic,mentre les vendessestabilitzen. El 2009 un 11,2% de les microempreses ha realitzat compres per comerçelectrònic, dos punts més que lany anterior. En el cas de microempreses de 3 a 9 empleats, laxifra seleva al 18,3%. Daltra banda, la taxa de microempreses que realitza vendes per comerçelectrònic el 2009 pràcticament no ha variat en un any, situant-se en 2,6% (de 2,4% el 2008). 23

2.4.2 En el sector de la construcció––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 17.Infraestructura i Accés TIC per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 18.Infraestructura i Accés TIC per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El sector industrial continua sent el que concentra major nombre de pimes i grans empreses,seguit del sector de la construcció, representant entre ambdós el 39% del total. 24

En làmbit de les microempreses, el comerç minorista i la construcció són els sectors que majornombre dempreses aglutinen, englobant entre ambdós el 32,5% del total de microempreses,que ha baixat un 1,4% el 2010 respecte al 2009.Sobserva que alguns sectors prioritzen lús dalguna tecnologia específica, que doni beneficisimmediats per a la seva activitat, com és el cas del sector de la construcció amb la telefoniamòbil. El 2010 el 72,7% de les microempreses daquest sector disposava de telèfon mòbil per ala seva activitat laboral davant el 66,4% de la mitjana ja 13,6 punts percentuals de lordinador(disponible a el 59,2% de les microempreses de la construcció).––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 19.Accés a Internet per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 20.Accés a Internet per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 25

Lús dels ordinadors (amb o sense Internet) destaca en el sector financer, dinformàtica,telecomunicacions i audiovisuals i en el dactivitats professionalsLes empreses de 10 o més empleats dinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del sectorfinancer i les dactivitats professionals es troben al capdavant amb percentatges dutilització,tant de lordinador només com lordinador amb accés a la Xarxa, que superen el 75%.La construcció i les activitats immobiliàries i administratives són sectors que en general tenenbaixos nivells de penetració TIC. En aquesta mateixa línia, sobserva que el percentatgedempleats de la construcció que utilitzen lordinador és del 34,5% (32,1% si està connectat aInternet). Igualment, al voltant dun 29% dels treballadors que realitzen activitatsimmobiliàries i administratives usen el PC amb accés a la Xarxa, elevant-se fins gairebé un 33%si ens referim a lordinador sense connexió.Els sectors en els que a penes hi ha diferència entre la utilització de lordinador amb Internet osense són, per aquest ordre, la construcció, la informàtica, telecomunicacions i audiovisuals iles activitats immobiliàries i administratives. Per contra, en el comerç minorista trobem unadiferència de gairebé 26 punts, que és la xifra més elevada entre els sectors considerats.La baixa capacitació i connectivitat pel que fa a la xarxa del sector de la construcció , fa que lamajor connectivitat del sector de les activitats professionals no vagi dirigida a la interconnexiód’ambdós––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 21.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 26

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 22.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010El percentatge de personal que utilitza ordinadors de manera setmanal a les microempreses ésgairebé del 56% dels empleats, pràcticament igual a les de major grandària. En el cas quelordinador disposi més daccés a Internet els percentatges són del 49,4% en microempresesenfront del 44,9% en pimes i grans empreses.Destaquen tres dels onze sectors analitzats amb percentatges de personal que utilitzadiàriament ordinadors (amb o sense Internet) que van del 89% al 95%. Aquests sectors són lesactivitats professionals, informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, i financer. 27

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 23.Empreses amb pàgina web per sector. Pime i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 24.Empreses amb pàgina web per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Més del 90% de les empreses financeres de 10 o més empleats amb Internet i del sectordinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals, compta amb pàgina web. El segueix de prop el89,7% de les companyies del sector dhotels i agències de viatge. La indústria (69,9%), lesactivitats professionals (71,1%) i el comerç majorista (72,6%) es troben en nivells superiors a lamitjana, situada en un 63,9%. El valor més proper a aquesta mitjana el trobem en el cas de lesactivitats immobiliàries i administratives (61,4%). Per contra, la construcció és lúnic sector quecomptabilitza un percentatge de pimes i grans empreses amb pàgina web inferior al 50%. 28

Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge és el sector que més claramentaposta per tenir pàgina web. En aquest sector, el 71,8% de les microempreses amb Internetdisposa de pàgina web, és a dir, gairebé tres vegades més que la mitjana (25%). En segon llocia meitat de camí amb la mitjana es troba el sector dinformàtica, telecomunicacions iaudiovisuals, amb un 54,3%. A continuació se situa el gran grup dels 9 sectors restants ambvalors entre un 32,2% de la indústria i el 12,9% de transport i emmagatzematge. Es a dir, uncop més, el sector de la construcció a la cua pel que fa a les microempreses.––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 25.Usos web per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 29

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 26.Usos web per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Les pàgines web de les empreses dedicades a activitats financeres i les dels hotels i agències deviatge són les que més varietat de serveis aglutinen. Hotels i agències de viatge lideren en laprovisió de serveis que faciliten la compra o reserva dels seus productes, amb el 70%dempreses que permeten realitzar comandes o reserves en línia, i el 34,8% que acceptapagaments per Internet. Amb un altre tipus dobjectius, sobresurten les empreses del sectordinformàtica, telecomunicacions i audiovisuals utilitzant la pàgina web per publicar ofertes detreball i rebre sol.licituds docupació, en més dun 37% dels casos.Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge que utilitzen en major mesura lesseves pàgines web per cobrir un ventall més ampli dobjectius, destacant laccés a catàlegs deproductes i llistes de preus (83%) i la realització de comandes o reserves on-line (43%), entredaltres. El sector financer ofereix igualment serveis variats, mostrant especial interès enfacilitar la declaració de política de seguretat de lempresa (83,5%). 30

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 27.Comerç electrònic per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 28.Comerç electrònic per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Es manté el lideratge dhotels i agències de viatge en vendes per comerç electrònic amb un63,4% dempreses que les realitzen. El sector dinformàtica, telecomunicacions i audiovisualsés el que destaca pel costat de les compres amb un 51% pel qyue fa a les Pimes i Gransempreses mentre que a les microempreses hi ha una marcada diferència segons sectors encompres per comerç electrònic, amb un màxim del 37% de microempreses que realitzenadquisicions per aquesta via i un mínim de 2%. Específicament, destaquen 3 sectors amb mésdel 20%: activitats professionals (23,7%), hotels i agències de viatge (28,7%) i informàtica, 31

telecomunicacions i audiovisuals (37,4%).El 26% dels hotels i agències de viatges de 0 a 9treballadors venen per comerç electrònic, enfront del 2,6% del total de microempreses. A laresta de sectors sobserva una diferència al voltant de 2 punts respecte a la mitjana, i unaposició lleument superior per informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del 5,8%. Laconstrucció, el fanalet vermell amb 0,5% de vendes i el 2,4 de compres.Pel que fa a les xarxes socials, Gairebé nou de cada deu autònoms amb accés a Internet(87,1%) coneixen lexistència de les xarxes socials. Entre qui coneixen les xarxes socialsrepresenten una mica més dun de cada tres (37,3%) els que les utilitzen, i aquest percentatgeés superior entre els que tenen menys de 30 anys (64,5%) o entre 31 i 40 (46,3%) i,significativament, inferior, entre els que tenen entre 41 i 50 anys (24,5%) o més de 50 (20,3%).Per sectors, cal assenyalar que el percentatge dels que utilitzen les xarxes socials és superioren els dhostaleria (46,4%) i el daltres activitats (49,5%), mentre que el dels que no les utilitzenés major en el de utilities i construcció (72,4%) i el dindústria (71,6%).Xarxes utiitzadesEntre els que utilitzen les xarxes socials, la més usada és Facebook, que ho és per gairebé vuitde cada deu autònoms que n’utilitzen alguna (79,6%). A considerable distància, se situen elsque utilitzen Twitter (22,3%) i Linkedin (7,6%).”Resum GràficVeiem en forma de gràfic la comparació del sector de la construcció amb la mitjanade les empreses estudiadesPimes i Grans empreses 100 100 80 60 17,6 40 20 0 Empreses de mes de Construcció 10 treballadorsFigura 29.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’emrpesezsde + de 10 treballadorsFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 32

55,8 60 44,9 50 34,5 32,1 40 30 20 10 0 Utilitza mitjana utilitza mitjana ordinadors ordinadors connectats a InternetFigura 30. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internetun dia o més a la setmanaFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 63,9 51,2 80 60 40 20 0 Empreses amb pagina mitjana webFigura 31. Empreses del sector de la construcció amb pàgina webFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 24,1 25 17,3 20 14,4 15 10 4,8 5 0 Empreses mitjana Empreses mitjana que venen que compren per c.e. per c.e.Figura 32. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònicFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 33

15,5 16 11,5 14 12 10 8 6 1,8 2,7 4 2 0 Import de mitjana Import de mitjana vendes compresFigura 33. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010Microempreses 100 100 80 60 15,4 40 20 0 Empreses de menys de Construcció 10 treballadorsFigura 34.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’empreses demenys de 10 treballadorsFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 34

55,9 49,4 60 38,9 50 29,6 40 30 20 10 0 Utilitza mitjana utilitza mitjana ordinadors ordinadors connectats a InternetFigura 35. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internetun dia o més a la setmanaFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 25 19,9 25 20 15 10 5 0 Empreses amb pagina mitjana webFigura 36. Empreses del sector de la construcció amb pàgina webFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 11,2 12 10 8 6 2,6 2,4 4 0,5 2 0 Empreses mitjana Empreses mitjana que venen que compren per c.e. per c.e.Figura 37. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònicFont: ONTSI a partir de dades de INE 2010 35

4,9 5 4 3 1,3 2 0,1 0,3 1 0 Import de mitjana Import de mitjana vendes per compres per c.e/total c.e/total vendes compresFigura 38. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e.sobre el total de vendes del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 39,4 40 31,4 35 22,2 30 25 20 15 6 10 5 0 import mitjana import de mitjana compres per vendes per c.e. a c.e.a empreses empreses compren per venen per c.e. c.e.Figura 39. Import de compres per comerç electrònic a empreses que compren per c.e. i import devendes per c.e. sobre a empreses que venen per c.e. del sector de la construcció (%)Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010 36

2.5 Xarxes Socials i Activitat econòmicaLes Xarxes Socials es poden entendre d’alguna manera que funcionen amb els mateixos (o alguns)mecanismes similars d’expansió de com ho fan els “virus”. Si es crea un negoci a Internet que la gentestà demanant, els clients el fan créixer(. Alguns dels llocs més populars de la comunicació social i web2.0 i que estan creats per funcionar amb aquest sistema dexpansió viral són: YouTube, Facebook,MySpace, Twitter, eBay, PayPal, i LinkedIn). En aquests llocs, el nombre dusuaris en general esdupliquen cada dia, de boca-a-orella, per un fenomen en el que cada usuari genera consecutivamentmés usuaris.Les xarxes socials seran cada dia més importants per als consumidors en els seus processos de recercade tot tipus de productes i serveis a la xarxa. Aquesta tendència té tot el sentit ja que els contactes enaquestes xarxes socials, així com la tecnologia daquestes plataformes, ajudaran a millorar la recerca, aindexar les preferències en relació amb anteriors processos de recomanació i aportaran una sèrie derecomanacions més ajustades a les necessitats.Contràriament al que es pensa de forma general, de que les eines automatitzades tipus “web 2.0”quan ressalten el que han escollit clients anteriorment, promouen els productes “habituals”, elsnostres resultats suggereixen que aquestes eines poden actualment reforçar “la llarga cua” (the longtail) si aquesta està composada d’un nombre suficient de productes especialitzats populars. (Tucker iZhang, 2011)Cal que les empreses entenguin quin es el comportament de les persones a les xarxes socials per a queles accions de marketing tinguin èxit. En aquest sentit han de tenir en compte (Hogan, 2010) que lesrelacions socials fortes i íntimes en línia tendeixen a ser també relacions socials fortes i íntimes fora delínia (Dutton, Helsper, i Gerber, 2009; Ellison, Steinfield, i Lampe, 2007; Hampton, Sessions, Ella, iRainie, 2009). Que les persones que tendeixen a comunicar-se més en línia també tendeixen a fer-hofora de línia (Quan-Haase, 2008; Wellman, Quan-Haase, Witte, i Hampton, 2001). La distribució delscontactes serà sempre esbiaixada amb pocs amics propers i la majoria seran contactes dèbils (Lewis,Kaufman, González, Wimmer,Christakis i de 2008, Roberts, Dunbar, Pollet, i Kuppens, 2009).Finalment hi haurà una bretxa entre el que els usuaris diuen que fan i el que realment fan d’acord ambel que la investigació sobre la privacitat en els llocs de xarxes socials ha posat de manifest (Gross iAcquisti, 2005; Young & Quan Haase, 2009).”En l’estudi realitzat per la prestigiosa firma Weber Shandwick Digital Communications (2009), en la quees van analitzar les 100 companyies més importants, es va poder arribar a la conclusió, que la maneracom utilitzaven twitter no era la adequada. Per exemple, hi havia molts comptes d’empreses quenomés s’havien obert però que no presentaven cap activitat, perjudicant d’aquesta manera a la imatgede l’empresa. En d’altres casos eren una corretja de transmissió mecànica de comunicats de premsa ode publicacions als espais de la companyia. Algunes dades són molt clares, un 15% de comptesinactius, un 24% on només s’havien obert per tenir-hi presència però no s’utilitzaven, nomes un 16%per a canal de vendes i un 9% per atenció al client.En conclusió, les activitats econòmiques que depenguin de les xarxes socials caldrà que assoleixin elsreptes que ens fa notar Niall Cook (2008). Caldrà que les empreses escoltin el que es diu a Internet, 37

aprenguin de la gent amb qui es volen relacionar, i hi empatitzin per poder formar part de la sevacomunitat. L’activitat econòmica passa a ser més social ja que caldrà que les empreses es comuniquin,cooperin amb els seus clients com un mes a les seves xarxes, siguin un més per col·laborar a la xarxa iestableixin connexions basades en la transparència per arribar a la desitjada confiança, base dequalsevol negoci , a la xarxa i fora d’ella. 38

2.6 Marketing relacional a la web 2.0Al centre del màrqueting de relacions és situa lintercanvi, que és rendible per a les parts implicades. Elconcepte dels intercanvis aplicat a màrqueting relacional, es pot veure ja sigui des dun enfocamentdanàlisi de costos de transacció o d’una aproximació de la teoria de lintercanvi social.Aquest context social de canvi i avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació, implicacanvis en tots els àmbits i també a les empreses. Dona L Hoffman considera que el màrqueting aInternet suposa el canvi de paradigma que ha pogut comportar la irrupció dun nou mitjà (2000). A lesdarreres dècades sha produït una evolució dels paradigmes del màrqueting cap al màrquetingrelacional. L’aprofitament de les oportunitats dins d’aquest entorn per les empreses dependrà deltipus d’empresa, dels productes o serveis que ofereixi, i de la integració d’Internet dins les estratègiesde negoci que faci cadascuna d’elles.Atenent al tipus d’empresa, Internet la pot ajudar o al contrari la pot perjudicar. El que és clar es queprodueix un efecte de desintermediació. La relació directe entre fabricants i clients, fa que elmarketing relacional sigui cada cop més vigent. Internet està a punt de convertir-se en una força dedesintermediació de molts sectors tradicionals, reduint el valor dalgunes etapes del procés dedistribució de béns i serveis (Canals 2001).Segons Becker (2007) estem entrant en una nova era del màrqueting, on les regles tradicionals i elsmodels estan perdent la seva eficàcia i on els clients han despertat i retrobat el seu nou poder icontrol.A partir del que podem dir que son les temàtiques col·lindants al marketing relacional, ServiceMàrqueting (Berry 1983; Berry 1995; Bejou 1997; Gummesson 2002), Database Marketing, CustomerRelationship Management; One-to-One màrqueting i Mass Costumization (Peppers & Rogers, 1995);Permisos de comercialització (Godin, 1999); Associació Estratègica de Gestió, de fidelització de clients(Reichhel i Sasser, 1990), Supplier Relationship Management i Màrqueting Intern (Gummesson 2002),se’n desprèn que el client no es la única “relació” que s’ha de tenir en compte.Morgan i Hunt (1994) van identificar 10 components principals amb els que els venedors han destablirrelacions per tal dassolir lèxit i Gummesson (1987, 2002) identifica 30 relacions clau que els venedorshan de mantenir i assenyala que les empreses no només necessiten de mercats a temps complert, sinótambé els mercats a temps parcial, així, tots els empleats que donen la cara davant el client són,dalguna manera,els venedors”Escoltar, conversar i relacionar-se amb els clients a la xarxa suposa una transformació total de lacultura corporativa de lempresa. Requereix un nou marketing. El mateix medi immaterial d’Internetpredisposa a que un tipus de producte i/o servei tingui més facilitat per aprofitar-se de les possibilitatsde comercialització o no.La percepció que té el client sobre lesforç de màrqueting relacional que realitza lempresa ésfonamental parar augmentar i mantenir la fidelitat del client (Lee-Kelley, 2003)D’aquesta manera, quan les empreses obliden la jerarquia del missatge i passen a formar part de laxarxa com a un node més, podran utilitzar aquesta nova estratègia de marketing que consisteix en 39

posar-se al costat del client, del consumidor per poder-lo assessorar, ajudar, influir, compartir,escoltar, cooperar, en definitiva relacionar-se tot fent marketing. La nova realitat amb molta mésoferta, competència global i clients amb més informació, possibilitats de contrastar ofertes, que derivaen major exigència, ha fet avançar des dun enfocament del màrqueting transaccional al relacional.Lexpressió màrqueting de relacions creada originalment per L. Berry (1983), defensava una filosofia enla qual les empreses de serveis sorientessin a atreure, mantenir i millorar les relacions amb els clients.Aquest nou entorn es caracteritza per la cooperació. Les empreses poden aprofitar la capacitat derelacionar-se, i s’han denfocar a aconseguir clients, i reforçar la fidelització de clients a través de lasatisfacció i les relacions estables amb lempresa.A mode de resum, segons Lee-Kelley (2003) a lhora dimplementar el marketing relacional, en aquestprocés shaurà de tenir en compte els següents factors:-La relació amb el client perquè és un factor dinàmic i cal que es mantingui de forma continua.-Mantenir als clients que ja es tenen. En segon lloc vindrà l’esforç per captar-ne de nous-En el procés de la relació amb el client, els pactes que es facin, els compromisos a que s’arribin, s’hande mantenir absolutament.-És el conjunt de l’empresa que està mantenint una relació amb el client, i no alguna part d’ella. És unesforç de tota la organització-El marketing es farà personalitzat. El marketing relacional prioritza la relació personal i no massiva.- Cal ser pro actius de cara al client i avançar-se a les seves necessitats.-Promocionar i animar els clients a compartir els problemes quan apareguin.-Arreglar les coses que han anat malament com a compromís de la relació que es manté.-Els serveis que s’han de donar no poden ser sinó d’alta qualitat.-Les queixes s’han de rebre i respondre amb rapidesa i agilitat.- El feedback del client sobre la qualitat del producte i serveis serà molt valorat. 40

2.7 Situació de l’Arquitecte.Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’arquitecte i del marc on desenvolupaprincipalment si mes no fins a l’arribada de la crisi,la seva activitat, el sector de la construcció,ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 quedona la Confederación Nacional de la Construccion (CNC), amb les dades més de marc laboral isocioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i perveure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades queproporcionen els estudis del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España”(CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de losColegios de Arquitectos de España” i la “Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos”veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com aautònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectesassalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxosd’Arquitecte.Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són lessegüents:-Visats de direcció dobra residencial i no residencial“La superfície total visada per a obra nova destinada a ledificació en el mes de desembre haestat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usosresidencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions dús no residencial (31,6%).Respecte al mateix mes de lany anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%,arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.” Figura 39.“El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat lany, és de 24.507.412 metresquadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada vaascendir a 29.168.594 metres quadrats.” 41

Figura 40“Els projectes visats dhabitatge, indicador avançat de lactivitat de la construcció a mitjàtermini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposauna disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectesvisats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327).Per al conjunt de lany 2010, la disminució dels projectes dhabitatge ha estat del 13,0%, amb127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de lany 2009”.-Llicències dobra major“Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències dobra majorconcedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mesde lany anterior (9606).” Figura 41.-Superfície visada no residencial“Atenent a la tipologia dedificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registratuna variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipusdobra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i 42

esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).” Figura 42.“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual tambéha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de lanyanterior.”Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podemdesglossar serien aquestes Indicador Font Data Valor Any anterior %Variació Figura 43.Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusionsdestaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació datur, dels quals un 32,87%daquests aturats fa més dun any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figurail.legal del fals autònom (xifra que sha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60%del total a mitjans del 2008, a causa que molts daquests falsos autònoms estan ara en latur) iel 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínimobligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a darquitecte(22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional denginyeries i oficines tècniques). 43

El sector de larquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, jaque un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobramés importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està dacord a laseva formació darquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitatsprofessionals lligades al sector de larquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, amitja jornada o malament pagats.A lhora destablir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establirque un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre queels que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% delsenquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobramés de 39.000 euros bruts anuals.Com ja sha esmentat, lenquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi perdesocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector sha fet notar entreels emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al notenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpiaempresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propinegoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una novaalternativa professional i sha mantingut com estava”.Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l"Informearquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir lesseguents dades:"Els col·legiats que assenyalen a lexercici liberal de la professió amb estudi propi com aprincipal font dingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total,proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc duna societatprofessional darquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos,encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat CivilParticular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Elsarquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per centdels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)". 44

Figura 44. Categoria Professional dels enquestats. Font: CSCAE 2009La gran majoria dels que van respondre a lenquesta "Informe sobre el estado de laprofesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma docupació principal és laprofessional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restantsqueden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent sidentificava com a col·laboradorsense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals sesitua en el 8,2 per cent."Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament ésamb despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.Aquesta és dons la imatge de l’estat actual de la professió, el marc sobre el que fem l’estudisobre l’ús de la web 2.0 i les seves eines per part dels arquitectes. 45

2.7 Hipòtesi.ALGUNES DADES SOBRE PRESÈNCIA DARQUITECTES A INTERNETLa presència darquitectes de Catalunya a Internet a l’any 2009 era molt petita, en un ràpidrecompte a la web del Col·legi dArquitectes de Catalunya (COAC), d’aproximadament 6.000arquitectes col·legiats en aquell moment (+- 50% del total), només 524 tenien pàgina web(8,70%), molts menys encara tenien bloc 19, que representa el 0,31 % dels quals a més, només14 es trobaven actualitzats.(Font: Investigació pròpia).Recordem que les dades aportades en la part teòrica ens diuen que les microempreses són lesque tenen una presència més minsa a la xarxa i fan un ús menor d’Internet en comparació deles pimes i grans empreses, i que el sector de la construcció està significativament per sota dela mitjana en els indicadors TIC del conjunt de sectors econòmics del país, es planteja lahipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyenmajoritàriament al sector de les microempreses.Recordem també les preguntes d’investigació que es tractaran de contestar: els usos avançatsde les eines web 2.0, estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançatsestan relacionats amb la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines2.0, tenen relació amb la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propisdels arquitectes i les esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen elsusos avançats de les eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de leseines web 2.0. 46

4.1 Descripció MetodològicaPer intentar esbrinar quina és la utilització dels arquitectes catalans de la web 2.0 i de les einesque la composen, s’ha seguit la següent metodologiaDocumentsA través de l’eina de google docs, s’ha confeccionat una enquesta en línia(http://goo.gl/RND32) per a que tothom hi podes accedir i contestar-la, en la que es voliademanar informació sobre els arquitectes i l’ús que en feien de les eines web 2.0Les preguntes volien englobar quatre grans àrees:1. Les preguntes referents a l’aspecte socio-laboral que es pot desglossar en 1.1. les de caràcter personal 1.1.1.sexe 1.1.2.edat 1.2. les de caràcter professional 1.2.1.exercici de professió per compte propi o aliè 1.2.2.nombre de treballadors 1.2.3.nombre d’habitants de la població on treballes2. La presencia a Internet de l’arquitecte 2.1. Per saber del tipus d’espai propi disposa l’arquitecte a Internet (web, Bloc, ...)3. La presencia de l’arquitecte a les Xarxes Socials englobada en dos aspectes: 3.1. Presencia amb espais i perfils a les xarxes socials 3.2. Connectivitat d’aquests espais o perfils existents4. L’ús i la utilitat que es percep de la interacció amb la web 2.0.Arquitectes contactatsPer tal de fer arribar l’enquesta a grups d’arquitectes el mes variat possible sempre desd’aquesta iniciativa particular, es va triar dues estratègies de contacte:  Mailing a adreces d’arquitectes que es van obtenir a la pàgina web del col·legi, on es pot trobar les adreces dels arquitectes col·legiats ja sigui per nom, per ciutat, per comarca o be per cognom. En tots els casos es pot posar el filtre de tenir web o no.  Publicitar la realització del treball i la existència de l’enquesta a la pàgina i al perfil de Facebook del Sindicat d’Arquitectes i a través del meu perfil de Facebook i compte de twitter, sol·licitant la col·laboració. D’aquesta manera es pretenia arribar a arquitectes no necessariament Col·legiats per a que podessin col·laborar amb l’enquesta. El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya te com a funció principal reclamar la creació d’un conveni col·lectiu per els arquitectes assalariats i en aquest context, s’està convertint en element aglutinador de les reivindicacions de molts arquitectes que no necessariament estan col·legiats però que estan exercint la seva professió per compte d’altri tot i que moltes vegades sense un marc normatiu ni contractual que protegeixi els drets dels arquitectes com a treballadors. 47

Sabem es el nombre de correus electrònics enviats (4.156) i l’abast màxim a que podiaarribar atenent al nombre de seguidors i contactes existents als espais on s’ha publicitatque es de: Facebook 483 arquitectes i Twitter 17 més . L’estudi s’ha fet amb les 215primeres respostes, ja que durant el desenvolupament del treball , al ser una enquesta queestà en línia, s’hi ha anat afegint resultats fins arribar a 263 en total, però que no s’hanpogut incorporar al treball per raons de no poder anar modificant els resultatscontínuament a mesura que anaven arribant mes respostes. Per tant el marc temporalqueda fixat entre els dies 9 i 13 de maig de 2011. Si ens fixem amb el nombre total decorreus enviats directament i la col·laboració recollida trobem una ratio de col·laboraciódel 6,32% tot i que com que l’han visualitzat online més arquitectes, la ratio hauria dedisminuir.Dades RecollidesLes dades recollides les hem transformat amb dades numèriques per el seu tractamentestadístic amb el programa SPSS Statistics 17.0De les 51 variables inicials, algunes han quedat descartades, principalment lesrelacionades amb la presencia a determinades xarxes socials dels arquitectes, on aquestapresència era nul·la o insignificant. Finalment el nombre ha quedat reduït a 35 variables.En segon lloc s’ha fet l’anàlisi univariant de les dades amb la descripció dels resultats.Seguidament hem creuat una sèrie de 15 variables enteses com a mes significatives de les35 utilitzades (veure annex) i hem fet una anàlisi mes en profunditat a través de l’anàlisibivariant de tres indicadors: Un del grup que avalua la presència a Internet delsarquitectes, un segon del grup relacionat amb la presència dels arquitectes a les xarxessocials i finalment un tercer del grup relacionat amb l’ús i la utilitat percebuda de les einesweb 2.0.Aquestes tres variables s’han utilitzat com a indicadors que representen els usos avançatsde les eines web 2.0 i per a respondre a la pregunta d’investigació , de si existeix relaciódels usos avançats amb les diferents característiques sobre l’activitat de l’arquitecte. Aixídoncs, s’han creuat amb les variables sobre la l’aspecte socio-laboral, sobre la presència aInternet, sobre la presència a xarxes socials, sobre la connectivitat entre espais a Internet,sobre l’ús de les eines web 2.0 i sobre la utilitat percebuda d’aquestes eines.Anàlisi de DadesLes tècniques utilitzades en l’anàlisi de les dades són les taules de contingència i l’estadísticChi-quadrat per a poder contrastar l’associació entre els indicadors d’usos avançats de laweb 2.0 i diferents components de l’activitat de l’arquitecte. 48

4.2 Anàlisi UnivariantEn primer lloc es farà una enumeració i descripció de les variables analitzades. Tot seguits’agruparan els resultats dels histogrames per cada grup de variables analitzat: Sociolaborals,Presència a Internet, Presència a Xarxes Socials, Connectivitat a Xarxes Socials, Ús de les einesweb 2.0 i Utilitat percebuda de les eines web 2.0, presentant els resultats per cada grup.Podem veure en primer lloc un resum dels principals resultats estadístics que es desprèn del’anàlisi univariant, exemplificat com a una “instantània” de l’arquitecte tipus a partir delsresultats obtinguts.Taula 1. Instantània de l’arquitecte tipus. Fotografia de l’arquitecte tipus  Home (64,7%)  Menys de 44 anys (64,7%)  Treballa per compte propi (67%)  Té un despatx de menys de 10 treballadors (81,9%)  Te algun tipus d’espai propi a Internet. Web – Bloc (58,6%)  Bàsicament Unidireccional (83,7%)  Te presència a les Xarxes Socials (68,4%)  Fa més d’un any que hi participa (49,3%)  Fa menys d’una setmana que ha actualitzat el seu compte (49,3%)  Participa a Facebook amb un perfil personal (61,9%)  No te connexió entre espai personal i comptes a xarxes socials (73,5%)  Utilitza les eines web 2.0 bàsicament nomes per rebre informació (41,4%)  Creu que bàsicament les eines web 2.0 serveixen per contactar amb els clients (58,6%)Font: Elaboració pròpia 49

Llistat de variables i significat de les mateixesTaula 2: Llistat de VariablesVariables Notació DefinicióSEXE R1 Sexe de l’arquitecte Sexe de l’arquitecte entrevistatTREBALLADORS R2 En la teva empresa, Nombre de treballadors al incloent-te tu, quants despatx en que treballa treballadors sou? l’arquitecteEDAT R3 Quina és la teva edat? Edat de l’arquitectePOBLACIÓ R4 Població on desenvolupes Nombre d’habitatnts de la activitat. ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecteDISWEB R51Disposo de Web Té una web Personal/Professional personal/professional (baixa interactivitat)DISBLO R52 Disposo de Bloc Té un bloc Personal/Prodessional personal/(professional (eina 2.0)DISWEBCO R53 Disposo de Web Te una web corporativa(baixa Corporativa interactivitat)DISBLOCO R54 Disposo de Bloc Disposa d’un bloc corporatiu Corporatiu (eina 2.0)NIWEBNIBLOC R55 No disposo de Web ni de L’arquitecte ni utilitza ni té Bloc web ni bloc per la seva activitat professionalPREXS R6 Tens presència a les L’arquitecte disposa o no Xarxes Socials d’algun espai/perfil/compte a independentment de tenir alguna xarxa social a part de web o bloc? web o bloc.PREFB R71Participo a Facebook Té compte a FacebookPRETWITER R72 Participo a Twitter Té compte a FacebookPRETUENTI R73 Participo a Tuenti Té compte a FacebookPREFLICKR R74 Participo a Flickr Té compte a FlickrPRESLIDE R75 Participo a Slideshare Té compte a SlidesharePRETUMBLR R76 Participo a Tumblr Té compte a TumblrPREYOUTUBE R77 Participo a Youtube Té compte a YuTubePRESCRIBD R78 Participo a Scribd Té compte a ScribdPRELIN R79 Participo a LinkedIn Té compte a LinkedInPREXING R710 Participo a Xing Té compte a XingFBPERFIL R81 Espais a FB perfil Participa a Facebook a través d’un perfilFBPAGINA R82 Espais a FB pagina Participa a Facebook a través d’una pàginaFBGRUP R83 Espais a FB GRUP Participa a Facebook a través d’un grupEDATAXS R9 Antiguitat a Xarxes Socials Quan de temps fa que l’arquitecte entrevistat te presència a xarxes socials 50

FREQCOMPT R10 Amb quina freqüència Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes? actualitza les comptes que pugui tenir a xarxes socials11Per a quines raons utilitzesels teus espais interactius?USGLI R111 Generar lideratge La raó de perquè utilitza els espais interactius és per generar lideratgeUSECLI R112 Servei al client, rebre La raó de perquè utilitza els opinions dels clients espais interactius és per donar servei al client i obtenir feedbackUSPUBLI R113 Notorietat i publicitat La raó de perquè utilitza els de la nostra activitat espais interactius és per que la seva activitat tingui notorietat i publicitat.USINFO R114 Rebre informació de La raó de perquè utilitza els lentorn espais interactius és per obtenir informació del seu entorn professionalCOWEBXAS 12 Si tens web o bloc, es pot Possibilitat d’accedir des del accedir des dalgun dells als propi web/bloc a la teus espais socials? resta/part d’espais socials de l’arquitecteCONEXFB R131Puc accedir a Facebook Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de FB de l’arquitecteCONEXTWIT R132 Puc accedir aTwitter Hi ha connexió des del web/bloc al compte de Twitter de l’arquitecteCONEXLIN R133 Puc accedir aLinkedIn Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de LinkedIn de l’arquitecteCONEXFLICKR R134 Puc accedir aFlickr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Flickr de l’arquitecteCONEXTUENTI R135 Puc accedir aTuenti Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tuenti de l’arquitecteCONEXSLIDE R136 Puc accedir a Slideshare Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Slideshare de l’arquitecteCONEXCRIBD R137 Puc accedir aScribd Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Scribd de l’arquitecteCONEXYTUBE R138 Puc accedir aYoutube Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de YouTube de l’arquitecteCONEXTUMBL R139 Puc accedir aTumblr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tumblr de l’arquitecte 51

14Quins avantatges percepsen la utilització de les eineswebUTINOUCLI R141 Contactar amb nous L’arquitecte entrevistat clients percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clientsUTINFCLI R142 Útil per mantenir L’arquitecte entrevistat informats als clients percep que un avantatge de (fidelitzar) la utilització de les eines web 2.0 es que pot mantenir informats als seus clients i així aconseguir la seva fidelitat vers el seu servei.UTINFDECLI R143 Rebre informació sobre L’arquitecte entrevistat les opinions dels clients sobre percep que un avantatge de els nostres serveis ( escolta la utilització de les eines web activa) 2.0 es que pot fer una escolta activa respecte de les opinions del seus clients rebent informació d’ells.UTICREACOM R144 Generar una comunitat L’arquitecte entrevistat de clients entorn el nostre percep que un avantatge de despatx/empresa la utilització de les eines web 2.0 es que pot generar una comunitat de clients al voltant dels seus serveis com a professional.UTICREAXS R145 Crear Xarxes L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot crear xarxes professionals al voltant dels seus serveis.UTINOSE R146 No ho sé. L’arquitecte entrevistat no sap si es que hi ha algun avantatge en la utilització de les eines web 2.0UTICAP R147 No crec que tinguin cap L’arquitecte entrevistat utilitat percep que no hi ha cap avantatge en la utilització de les eines web 2.0EXERCI 15 Exercici de la professió Exrcici de la professioFont : Elaboració pròpia 52

Agrupació i interpretació de Variables. Variables sociolaboralsTaula 3: Variables socio laboralsPersonalsSEXE R1 Sexe de l’arquitecte Sexe de l’arquitecte entrevistatEDAT R3 Quina és la teva edat? Edat de l’arquitecteEmpresaEXERCI R15 Exercici de la professió L’arquitecte exerceix la seva professió establert per compte propi, per compte aliè o amb dós al mateix tempsTREBALL R2 En la teva empresa, Nombre de treballadors al incloent-te tu, quants despatx en que treballa treballadors sou? l’arquitectePOBLACIÓ R4 Població on desenvolupes Nombre d’habitants de la activitat. ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecteFont : Elaboració pròpia Taula 4. Estructura Socio-Laboral Freqüència Percentatge VàlidEDAT Edat de l’arquitecte Menor de 25 anys - - de 25 a 34 anys 70 32,6 de 35 a 44 anys 69 32,1 de 45 a 54 anys 49 22,8 de 55 a 64 anys 23 10,7 major de 64 anys anys 4 1,9SEXE Home 147 68,4 Dona 68 31,6EXERCI Treball per compte propi 144 67,0 Treball per compte d’altri 51 23,7 Treball per compte propi i d’altri 20 9,3TREBALL Nombre de treballadors 1-2 103 47,9 3-9 73 34,0 10-49 21 9,8 50-199 7 3,3 Més de 200 11 5,1 Font: Elaboració pròpia 53

A grans trets podem veure que a majoria dels arquitectes que participen en aquest estudison homes (68,4%) que treballen per compte propi (76,3%) en forma de microempresad’un o dos treballadors (47,9%), essent la majoria (64,7%) menors de 34* anys.La relativament baixa edat dels participants en l’enquesta, també ens indicaria que lamajor utilització de les TIC i de la web 2.0 és per part de persones joves, ja que laconvocatòria a la participació en l’enquesta es va fer per medis no oficials (enviamentparticulars als arquitectes) i a través de xarxes socials (Facebook) i espais socials demicroblogging (Twitter)Agrupació i interpretació de Variables. Variables de presència a InternetTaula 5: Variables de Presència amb espais propis a Internet per part dels arquitectesPresència a InternetDISWEB R51 Disposo de Web Té una web Personal/Professional personal/professional (baixa interactivitat)DISBLO R52 Disposo de Bloc Té un bloc Personal/Prodessional personal/(professional (eina 2.0)DISWEBCO R53 Disposo de Web Te una web corporativa(baixa Corporativa interactivitat)DISBLOCO R54 Disposo de Bloc Disposa d’un bloc corporatiu Corporatiu (eina 2.0)NIWEBNIBLOC R55 No disposo de Web ni de L’arquitecte ni utilitza ni té Bloc web ni bloc per la seva activitat professional Taula 6. Presència internet Freqüència Percentatge VàlidDISWEB Disposo de Web profesional 61 28,4 No disposo de Web 154 71,6DISBLO Disposo de Bloc profesional 35 16,3 No disposo de Bloc 180 83,7DISWEBCO Disposo de Web Corporativa 48 22,3 No disposo de web corporativa 167 77,7DISBLOCO Disposo de Bloc Corporatiu 15 7,0 No disposo de Bloc Corporatiu 200 93,0NIWEBNIBLOC No Disposo ni de Web ni de Bloc 89 41,4 Disposo d’algun tipus de web o Bloc 126 58,6 Font: Elaboració pròpia 54

És remarcable la poca presència dels professionals de l’arquitectura a Internet quan ens referim a una presència activa participant, ja que tot i que podem dir que el 58,6% dels arquitectes tenen presència a Internet, pel que fa a la presència amb eines interactives i de comunicació bidireccional no puja del 16,3% pel que fa a blocs professinals. És més elevada la presència amb l’eina web 1.0 com es pot constatar fàcilment buscant exemples concrets per la xarxa. La majoria d’espais dels arquitectes són pàgines amb presentacions de treball fet i amb poca capacitat de comunicació 2.0 fet que queda remarcat amb aquest anàlisi.Agrupació i interpretació de Variables. Variables de presència a Xarxes SocialsTaula 7: Variables de presència a Xarxes SocialsPresència a Xarxes SocialsPREXS R6 Tens presència a les L’arquitecte disposa o no Xarxes Socials d’algun espai/perfil/compte a independentment de tenir alguna xarxa social a part de web o bloc? web o bloc.PREFB R71Participo a Facebook Té compte a FacebookPRETWITER R72 Participo a Twitter Té compte a FacebookPRETUENTI R73 Participo a Tuenti Té compte a FacebookPREFLICKR R74 Participo a Flickr Té compte a FlickrPRESLIDE R75 Participo a Slideshare Té compte a SlidesharePRETUMBLR R76 Participo a Tumblr Té compte a TumblrPREYOUTUBE R77 Participo a Youtube Té compte a YuTubePRESCRIBD R78 Participo a Scribd Té compte a ScribdPRELIN R79 Participo a LinkedIn Té compte a LinkedInPREXING R710 Participo a Xing Té compte a XingFBPERFIL R81 Espais a FB perfil Participa a Facebook a través d’un perfilFBPAGINA R82 Espais a FB pagina Participa a Facebook a través d’una pàginaFBGRUP R83 Espais a FB GRUP Participa a Facebook a través d’un grupEDATAXS R9 Antiguitat a Xarxes Socials Quan de temps fa que l’arquitecte entrevistat te presència a xarxes socialsFREQCOMPT R10 Amb quina freqüència Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes? actualitza les comptes que pugui tenir a xarxes socials 55

Taula 8. Presència a xarxes socials Freqüència Percentatge VàlidPREXS Tinc presència a xarxes socials 147 68,4 No Tinc presència a xarxes socials 68 31,6PREFB Participo a Facebook 133 61,9 No Participo a Facebook 82 38,1PRETWITER Participo a Twitter 47 21,9 No Participo a Twitter 168 78,1PRETUENTI Participo a Tuenti 3 1,4 No Participo a Tuenti 212 98,6PREFLICKR Participo a Flickr 20 9,3 No Participo a Flickr 195 90,7PRESLIDE Participo a Slideshare 20 9,3 No Participo a Slideshare 195 90,7PRETUMBLR Participo a Tumblr 0 0 No Participo a Tumblr 215 100PREYOUTUBE Participo a Youtube 26 12,1 No Participo a Youtube 189 87,9PRESCRIBD Participo a Scribd 1 0,5 No Participo a Scribd 214 99,5PRELIN Participo a LinkedIn 74 34,4 No Participo a LinkedIn 141 65,6PREXING Participo a Xing 4 1,9 No Participo a Xing 211 98,1FBPERFIL Disposo de perfil a FBook 135 62,8 No disposo perfil a FBook 80 37,2FBPAGINA Disposo de pàgina a FBook 20 9,3 No Disposo de pàgina a FBook 195 90,7FBGRUP Disposo de Grup a FBook 17 7,9 No disposo Grup a FBook 198 92,1EDATAXS Antiguitat a Xarxes Socials No hi participo 63 29,3 Menys dun mes 4 1,9 Menys de 6 mesos 17 7,9 Menys d1 any 25 11,6 Menys de 2 anys 54 25,1 56

Menys de 3 anys 28 13,0 Més de 3 anys 24 11,2FREQCOMPT Frequència d’actualització a les Xarxes Socials No els actualitzo 66 30,7 Ahir 58 27,0 La darrera Setmana 48 22,3 El darrer mes 21 9,8 Fa més dun mes 22 10,2 Font: Elaboració pròpia La presència dels arquitectes que han respost l’enquesta, com a mínim a una xarxa social arriba a un 68,4%. La gran majoria d’ells es connecta només a Facebook amb un perfil i no amb una pàgina. Per tant hem de deduir que atès que la pàgina es la forma com a Facebook es comuniquen les empreses, la presència a Internet dels arquitectes es més a nivell personal que empresarial. Tot i la gran quantitat de xarxes socials que existeixen, i que s’ha preguntat per les mes importants, sembla que Facebook (61,9%) acapara l’atenció com a lloc social de trobada i de participació. En segon lloc i amb un 34,4% es troba LinkedIn per davant de Twitter amb un 21,9. Veiem que a part de Facebook que al tenir una utilització més polivalent te més capacitat per absorbir arquitectes participants, la xarxa professional de LinkedIn es la més utilitzada per la seva participació. L’actualització de la presència als espais i per tant la participació gairebé diària, és el grup més nombrós dels que participen a Facebook essent el grup que ja fa més d’un any que hi és present el més nombrós dels enquestats. Per tant dels arquitectes que participen a Facebook la majoria no són nouvinguts sinó que fa mes d’un any que hi són actius. 57

Agrupació i interpretació de Variables. Variables connectivitat weblog – Xarxes SocialsTaula 9: Variables connectivitat weblog – Xarxes SocialsConnectivitatCOWEBXAS R12 Si tens web o bloc, es Possibilitat d’accedir des del pot accedir des dalgun dells propi web/bloc a la als teus espais socials? resta/part d’espais socials de l’arquitecteCONEXFB R131Puc accedir a Facebook Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de FB de l’arquitecteCONEXTWIT R132 Puc accedir aTwitter Hi ha connexió des del web/bloc al compte de Twitter de l’arquitecteCONEXLIN R133 Puc accedir aLinkedIn Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de LinkedIn de l’arquitecteCONEXFLICKR R134 Puc accedir aFlickr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Flickr de l’arquitecteCONEXTUENTI R135 Puc accedir aTuenti Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tuenti de l’arquitecteCONEXSLIDE R136 Puc accedir a Slideshare Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Slideshare de l’arquitecteCONEXCRIBD R137 Puc accedir aScribd Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Scribd de l’arquitecteCONEXYOUTUBE R138 Puc accedir aYoutube Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de YouTube de l’arquitecteCONEXTUMBLR R139 Puc accedir aTumblr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tumblr de l’arquitecte 58

Taula 10. Connectivitat Freqüència Percentatge VàlidCOWEBXAS No disposo de Web-Bloc 65 30,2 Connexió Weblog - X.Socials 57 26,5 No Connexió Weblog - X.Socials 93 43,3CONEXFB Connexió a Facebook 46 21,4 No Connexió a Facebook 169 78,6CONEXTWIT Connexió a Twitter 32 14,9 No Connexió a Twitter 183 85,1CONEXLIN Connexió a LinkedIn 29 13,5 No Connexió a LinkedIn 186 86,5CONEXFLICKR Connexio a Flickr 10 4,7 No Connexio a Flickr 205 95,3CONEXTUENTI Connexió a Tuenti - - No Connexió a Tuenti - -CONEXSLIDE Connexió a Slideshare 1 0,5 No Connexió a Slideshare 214 99,5CONEXCRIBD Connexió a Scribd 1 0,5 No Connexió a Scribd 214 99,5CONEXYTUBE Connexió a Youtube 10 4,7 No Connexió a Youtube 205 95,3CONEXTUMBL Connexió a Tumblr 2 0,9 No connexió a Tumblr 213 99,1 Font: Elaboració pròpia Veiem com només un 26,5% dels arquitectes enquestats connecten el seu web-Bloc amb espais a Xarxes Socials, i la majoria dels que ho fan és a traves de en primer lloc Facebook, seguit per Twitter i LinkedIn en tercer lloc. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0, per facilitar la comunicació, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%). 59

Agrupació i interpretació de Variables. Variables Ús d’espais interactiusTaula 11: Variables Ús d’espais interactiusÚs d’espais interactiuUSGLI R111 La raó de perquè utilitza els Generar lideratge espais interactius és per generar lideratgeUSECLI R112 Servei al client, rebre La raó de perquè utilitza els opinions dels clients espais interactius és per donar servei al client i obtenir feedbackUSPUBLI R113 Notorietat i publicitat La raó de perquè utilitza els de la nostra activitat espais interactius és per que la seva activitat tingui notorietat i publicitat.USINFO R114 Rebre informació de La raó de perquè utilitza els lentorn espais interactius és per obtenir informació del seu entorn professional Taula 12. Ús que es fa dels espais interactiu Freqüència Percentatge VàlidUSGLI Per generar Lideratge Sí 11 5,1 No 204 94,9USECLI Servei al client Sí 27 12,6 No 188 87,4USPUBLI Generar Notorietat-Publicitat Sí 72 33,5 No 143 66,5USINFO Rebre informació de l’entorn Sí 89 41,4 No 126 58,6 Font: Elaboració pròpia S’observa que l’ús principal que es fa d’aquests espais interactius és l’ús menys bidireccional. S’utilitza en més quantitat per emetre o per rebre informació, que no pas per un diàleg en aquest cas amb el client i en general amb l’entorn. Podem veure doncs com la filosofia de la web 2.0 està poc interioritzada per els arquitectes objecte d’estudi. 60

Agrupació i interpretació de Variables. Variables Utilitat Percebuda d’espais interactiuTaula 13: Variables Utilitat Percebuda d’espais interactiuUtilitat Percebuda dels espais interactiusUTINOUCLI R141 Contactar amb L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge nous clients de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clientsUTINFCLI R142 Mantenir L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge informats als clients de la utilització de les eines web 2.0 es que pot (fidelitzar) mantenir informats als seus clients i així aconseguir la seva fidelitat vers el seu servei.UTINFDECLI R143 Rebre informació L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge sobre les opinions dels de la utilització de les eines web 2.0 es que pot clients sobre els nostres fer una escolta activa respecte de les opinions del serveis ( escolta activa) seus clients rebent informació d’ells.UTICREACOM R144 Generar una L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge comunitat de clients de la utilització de les eines web 2.0 es que pot entorn el nostre generar una comunitat de clients al voltant dels despatx/empresa seus serveis com a professional.UTICREAXS R145 Crear Xarxes L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot crear xarxes professionals al voltant dels seus serveis.UTINOSE R146 No ho sé. L’arquitecte entrevistat no sap si es que hi ha algun avantatge en la utilització de les eines web 2.0UTICAP R141 Contactar amb L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge nous clients de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clients 61

Taula 14. Útilitat percebuda dels espais interactiu Freqüència Percentatge VàlidUTINOUCLI Per contactar amb nous clients Sí 126 58,6 No 89 41,4UTINFCLI Fidelitzar clients Sí 76 35,3 No 139 64,7UTINFDECLI Escolta activa Sí 45 20,9 No 170 79,1UTICREACOM Crear Comunitat clients Sí 46 21,4 No 169 78,6UTICREAXS Crear Xarxes Sí 61 28,4 No 154 71,6UTINOSE No se quina utilitat poden tenir D’acord 56 26,0 En desacord 159 74,0UTICAP No té cap utilitat D’acord 18 8,4 En desacord 197 91,6 Font: Elaboració pròpia Podem dir que la utilitat que es percep amb més claredat pel que fa a la utilització de les eines web 2.0 es la de establir contacte amb els clients i poder seguir en contacte, mantenir-lo, tot i que abans hem vist que l’ús efectiu era nomes del 12,6% mentre que opinen que aquesta es una utilitat interessant el 35,3%. Això implica que no es disposa del coneixement necessari de les eines a utilitzar, i que si es coneguessin, hi haurien més arquitectes que utilitzarien aquestes eines. Hi ha més desconeixement de la utilitat d’aquestes eines (56%) que no pas rebuig o opinió contrària (18%) amb el que ens reafirmem amb el fet de la necessitat de l’”evangelització” en comunicació 2.0. La resta de característiques de les utilitats percebudes s’accepten amb un grau bastant baix, en la banda dels 20 %. 62

4.3 Anàlisi Bivariant.Per fer aquest anàlisi hem creuat totes les variables amb un grup significatiu d’elles mateixes.Del total inicial, s’han triat les que tenen més relació amb l’àmbit de la connectivitat a la xarxa,amb tenir presència a Internet i les que ens indiquen l’ús que se’n fan de les eines web 2.0 a laxarxa i per altra banda quina es la utilitat percebuda de les mateixes, tant is es fan servir com sino.Les assenyalades amb un color més fosc: DISBLO, COWEBXAS, USINFCLI es converteixen enindicadors d’us avançat de la web 2.0, ja que els usos que designen aquests indicadors son elsque assenyalaran si se’n fa un ús avançat o no de les eines web 2.0 i en general de lespotencialitats de la web 2.0.DISBLODISBLOCOPREXSUTIGLIUTISECLIUTIPUBLIUTINFOCOWEBXASUSCONOUCLIUSINFCLIUSINFDECLIUSCREACOMUSCREAXSUSNOSEUSCAPUTICom a creuament complementari de la variable DISBLO amb les variables relacionadesl’aspecte sociolaboral, hem creuat amb aquestes la variable PREXS per comprovar si lapresencia a xarxes socials tenia un component més lligat amb aspectes més personals o lligatsamb la manera d’exercir la professió.Amb aquest creuament podem veure ja d’entrada que les variables SEXE, TREBALL, DISWEB,POBLACIO, DISBLOCO, són poc significatives pel que fa a la interacció amb les variables mésamunt llistades.De tota manera l’anàlisi Bivariant complet es fa creuant els indicadors DISBLO,COWEBXAS i USINFCLI, amb totes les variables comentant la vinculació que tenen i assenyalantels grups que presenten un diferencial respecte de la mitja.D’aquesta manera es veurà la vinculació que es dona entre els indicadors i les variables perpoder seguidament interpretar-les. 63

Interpretació de dades Taula 15:Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats DISBLO COWEBXAS UTINFCLI Sociolaborals R52 SIGNIFICACIÓ R12 SIGNIFICACIÓ R142 SIGNIFICACIÓVariables PersonalsR1 Sexe  Home 82,9 0.044 78,9 0.007 68,4 0.991  Dona 17,1 21,1 31,6R3 Edat  Menor de 25 anys - - -  de 25 a 34 anys 40,0 36,8 47,4  de 35 a 44 anys 40,0 0.278 28,1 0.505 34,2 0.001  de 45 a 54 anys 11,4 22,8 11,8  de 55 a 64 anys 5,7 10,5 5,3  Major de 64 anys 2,9 1.8 1,3Variables EmpresaR15 Exercici de la professió  Treballo per compte propi 80,0 75,4 59,2  Treballo per compte aliè 11,4 0.154 17,5 0.631 31,6 0.127  Treballo per compte propi i aliè 8,6 7,0 9,2R2 En la teva empresa,incloent-te tu, quantstreballadors sou?  1-2 42,9 0.439 36,8 0.143 40,8 0.218  3-9 45,7 45,6 35,5  10-49 8,6 5,3 14,5  50-199 - 7,0 5,3  Més de 200 2,9 5,3 3,9R4 Població ondesenvolupes l’activitat  Més de 100.000 57,1 57,9 56,6 habitants  De 50.000 a 100.000 17,1 12,3 18,4 habitants 0.519 0.376 0.429  De 20.000 a 50.000 2,9 7,0 13,2 habitants  De 10.000 a 20.000 11,4 12,3 6,6 habitants  Menys de 10.000 11,4 10,5 5,3 habitants Font: Elaboració pròpia La presència a Internet significada per la variable DISBLO té una vinculació molt dèbil amb les variables corresponents a la Professió dels i les arquitectes. Pel que fa al conjunt d’arquitectes que disposen de Bloc personal/professional, apareix vinculació amb una de les variables personals, concretament la referida al sexe. No apareix vinculació amb cap de les variables empresa. 64

Apareix una participació diferencial del 19,7% entre arquitectes homes que disposen de blocen front de la mitjana del 16,3% del conjunt dels arquitectes i de les dones que no disposen debloc amb un 91,2% per sobre de la mitjana del 83,7%.La variable COWEBXAS (connectivitat entre web i espais socials), en el primer grup, el de“professió, nomes té relació amb la variable SEXE. El grup dels homes que disposen de bloc amb connexió entre bloc i xarxes socials el té undiferencial d’un 30,6% per sobre de la mitja que és del 26,5%, i el de les dones que nodisposen de bloc amb un 44,1% per sobre de la mitjana del 30,2%, per tant podem dir que note una vinculació important amb el conjunt de variables del grup de professió.USINFCLI, la variable assignada a la fidelització dels clients té vinculació amb els arquitectes de25 a 34 anys que pensen que és útil disposar d’un bloc per fidelitzar als clients.Aquests arquitectes, tenen una participació de 51,4%, major al 35,3% dels enquestats, mentreque els arquitectes de 45 a 54 anys que pensen que un bloc no és útil per fidelitzar als clientspresenten un diferencial del 51,4%, superior al 35,3% que presenta la mitja. 65

Com a creuament complementari de la variable DISBLO amb les variables relacionades amb la professió, hem creuat amb aquestes la variable PREXS per comprovar si la presencia a xarxes socials tenia un component més lligat amb aspectes més personals o lligats amb la manera d’exercir la professió i hi hem trobat vinculació amb EDAT, EXERCI i TREBALL PREXS Sociolaborals R6 SIGNIFICACIÓ A traves de PREXS podem veure que la presencia a xarxes socials està vinculatVariables Personals amb la edat, essent el grup d’arquitectesR1 Sexe d’edat més jove sobrerepresentat amb  Home 70,1 0.432 29,9 un 85,7%, essent la mitjana del 68,4%.  DonaR3 Edat La variable PREXS té vinculació amb  Menor de 25 anys - l’exercici de la professió essent amb un  de 25 a 34 anys 40,8  de 35 a 44 anys 34,0 0.0 diferencial del 82,4% per sobre de la  de 45 a 54 anys 15,6 mitjana que és de 68,4%. Pel que fa als  de 55 a 64 anys 8,8 arquitectes que tenen presència a les  Major de 64 anys 0,7Variables Empresa xarxes socials i treballen per compte aliè,R15 Exercici de la professió tenen una participació del 82,4%, per  Treballo per compte sobre de la mitja dels arquitectes propi 61,9 enquestats que és del 68,4%.  Treballo per compte aliè 28,6 0.04  Treballo per compte Finalment la presència a Xarxes Socials propi i aliè 9,5 està vinculat amb la mida de l’empresa de manera que el grup d’arquitectes que treballen en empreses de 3 a 9 personesR2 En la teva empresa, tenen una participació diferencial delincloent-te tu, quants 82,4% per sobre de la mitjana del 68,4%.treballadors sou?  1-2 44,2 0.034  3-9 38,1  10-49 10,9  50-199 4,1  Més de 200 2,7R4 Població ondesenvolupes l’activitat  Més de 100.000 55,8 habitants  De 50.000 a 100.000 18,4 habitants 0.901  De 20.000 a 50.000 10,2 habitants  De 10.000 a 20.000 6,8 habitants  Menys de 10.000 8,8 habitants Taula 16: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats 66

UTINFCLI Presència DISBLO COWEBXAS SIGNIFICACIÓ SIGNIFICACIÓ R142 SIGNIFICACIÓ Internet R52 R12 Presència R51 Disposo de Web Personal / 37,1 0.208 45,6 0,0 27,6 0.859 Professional R52 Disposo de Bloc Personal / - - 49,1 0,0 17,1 0.808 Professional R53 Disposo de 22,9 0.934 33,3 0.001 35,5 0.001 Web Corporativa R54 Disposo de 11,4 0.259 15,8 0.003 7,9 0.696 Bloc Corporatiu R55 No disposo de Web ni de 0,0 0.0 1,8 0,0 30,3 0.014 BlocTaula 17: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançatsPel que fa a la relació de la variable DISBLO amb el grup de variables corresponents a lapresència a Internet només te associació amb las variable corresponent als arquitectes que nodisposen ni de web ni de bloc precisament perquè tots els que tenen bloc no veneninfluenciats per aquesta variableLa vinculació és present, entre COWEBXAS i les variables de presència a Internet.Els que disposen de connexió entre la web personal/professional i xarxes socials presenten undiferencial amb un 42,6%, superior al 26,5 de mitjana. Els que no disposen d’aquesta connexióentre bloc i xarxes socials tenen una presència significativa del 55,7%, per sobre de la mitja del43,3%.Els que disposen de bloc personal/professional amb connexió a xarxes socials tenen unaparticipació major , amb un 80,0%, molt superior a la mitja del 26,5%.Els arquitectes que disposen de web corporativa i enllacen a les xarxes socials estansobrerepresentats amb un 39,6%, per sobre del 26,5% de mitjana. I els arquitectes que tot idisposant de web corporativa, aquesta no connecta amb cap xarxa social presenten undiferencial, amb el 52,1%, per sobre del 43,3% de mitja.Els arquitectes que participen d’un bloc corporatiu amb connexió amb xarxes socials tenenuna presència significativa del 60,0%, molt per sobre de la mitjana del 26,5%.La relació amb USINFCLI es dona entre els arquitectes que disposen de web corporativa. Elsarquitectes que creuen que es avantatjós mantenir informats als clients per fidelitzar-los idisposen de web o bloc tenen una presencia significativa del 70,7%, per sobre del 64,7% demitja. Els que disposen de web corporativa creuen que són importants les eines web 2.0 permantenir un contacte continuat i per tant fidelitzar als clients i estan sobrerepresentats ambun 56,3%, molt per sobre del 35,3% de mitjana. 67

Taula 18: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats UTINFCLI Presència Xarxes DISBLO COWEBXAS SIGNIFICACIÓ SIGNIFICACIÓ R142 SIGNIFICACIÓ Socials i Connectivitat R52 R12 PresènciaR6 Tens presència a les XarxesSocials independentment de 91,4 0.001 96,5 0.0 80,3 0.006tenir web o bloc?R71Participo a Facebook 88,6 0.0 89,5 0.0 76,3 0.001R72 Participo a Twitter 45,7 0.0 49,1 0.0 30,3 0.028R79 Participo a LinkedIn 60,0 0.0 56,1 0.0 46,1 0.008R10Amb quina freqüènciaactualitzes els teus comptes? 1. No tinc cap compte 2,9 5,3 19,7 2. Ahir 45,7 0.0 42,1 28,9 0.0 0.039 3. La última setmana 40,0 42,1 30,3 4. L’últim mes 8,6 8,8 13,2 5. Fa mès d’un mes 2,9 1,8 7,9 ConnectivitatR12 Si tens web o bloc, es potaccedir des dalgun dells als 80,0 0.017 - - 38,2 0.017teus espais socialsR131 Puc accedir a Facebook 65,7 0.019 80,7 0.0 30,3 0.019R132 Puc accedir a Twitter 45,7 0.0 56,1 0.0 26,3 0R133 Puc accedir a LinkedIn 42,9 0.005 50,9 0.0 22,4 0.005Trobem associació entre DISBLO, COWEBXAS i USINFCLI, i totes les variables corresponents aXarxes Socials, tant pel que fa a termes de presència com de connectivitat.Tenen sobrerepresentació els arquitectes que no disposen de bloc ni presència a les xarxessocials amb un 96,5%, per sobre del 83,7% de mitjana, i els arquitectes que disposen de Bloc ipresència a les xarxes socials amb 21,8%, per sobre de la mitjana de 16,3%.El grups dels arquitectes que no tenen ni bloc ni participen a Facebook tenen un diferencial de95,1% per sobre del 83,7% de mitjana, així com els que tenen bloc i participen a facebook ambun 23,3%, depassant el 16,3% de mitjana.Els arquitectes que no tenen bloc ni participen a twitter tenen una presència significativa ambun 88,7%, superant la mitjana de 83,7% d’igual manera que els arquitectes que disposant debloc, participen a twitter amb un 34,0%, superior al 16,3% de mitjana.És significatiu el 90,1%, superior al 83,7% de mitjana dels arquitectes que no disposen de blocni participen a LinkedIn, així com el 28,4%, superior també al 16,3% de mitjana dels arquitectesque tenen bloc i participen a LinkedIn.El 96,8%, superior a la mitjana de 83,7%, és significatiu per el que fa als arquitectes que sensetenir bloc fa menys d’un més que tenen presència a les xarxes socials.Té una presència significativa el grup dels arquitectes que tot i no disposar de bloc, hanactualitzat el/s compte/s de les xarxes socials fa menys d’un mes amb un 98,5%, superior al83,7% de mitjana. És també significatiu el 27,6% i el 29,2% superior a la mitjana del 16,3%, 68

dels arquitectes que disposant de bloc , han actualitzat els seus comptes els darrers sis mesosi el darrer any.Una participació major amb un 49,1% superior al 16,3% de mitjana la tenen els arquitectesamb bloc amb connexió a xarxes socials.Els arquitectes que tenen bloc a partir del qual es pot accedir a les seves xarxes socials i quetenen presència a xarxes socials independentment de connectar-se o no des del bloc tenenuna sobrerepresentació del 37,4% per sobre del 26,5% de mitjana.Té una participació major el grup dels arquitectes que no consideren avantatjós fidelitzar elsclients a través de les eines web 2.0 i que no tenen presència a les xarxes socials amb un77,9%, que està per sobre del 64,7 de mitjana. Així mateix es important la participació en elsresultats del 41,5%, superant el 35,3% de mitjana, dels arquitectes que sí que considerenavantatjós fidelitzar els clients amb les eines web 2.0 i que tenen presència a les xarxessocials.Estan sobrerepresentats els grups d’arquitectes que no creuen important les eines web 2.0 permantenir informats als clients i fidelitzar-los però que participen a les xarxes socials i hiparticipen des de fa menys d’un mès amb un 81,0% per sobre de la mitjana de 64,7%, així comel grup d’arquitectes que sí que creuen que és important mantenir informats als clients ifidelitzarlos i participen de les xarxes socials des de fa més de tres anys amb un 58,3% persobre del 35,3% de mitjana.Destaca el grup dels arquitectes que no veu avantatges en la informació al client a traves de leseines web 2.0 (com el weblog o les xarxes socials) i no te comptes a actualitzar amb un 77,3%en front de la mitjana del 64,7%, mentre que el grup dels arquitectes que sí creu amb elsavantatges i ha actualitzat els seus comptes la darrera setmana destaca amb un 47,9%,superior al 35,3% de la mitjana.Destaca així mateix el grup dels arquitectes que veu avantatjós utilitzar les eines web 2.0 percomunicar-se amb els clients i fidelitzar-los i que tenen el bloc connectat a les seves xarxessocials amb un 50,9%, superant la mitja de 35,3%. 69

DISBLO COWEBXAS UTINFCLIÚs i utilitat percebuda R52 SIGNIFICACIÓ R12 SIGNIFICACIÓ R142 SIGNIFICACIÓ ÚsR111 Generar lideratge 14,3 0.007 17,5 0.0 10,5 0.008R112 Servei al client, rebre 34,3 0.0 33,3 0.0 21,1 0.005opinions dels clientsR113Notorietat i publicitat de la 60,0 0.0 56,1 0.0 55,3 0.0nostra activitatR114 Rebre informació de lentorn 60,0 0.015 61,4 0.002 52,6 0.013 Utilitat percebudaR141 Contactar amb nous 57,1 0.039 64,9 0.0 72,4 0.0clientsR142 Mantenir informats als 37,1 0.808 50,9 0.017 - -clients (fidelitzar)R143 Rebre informació sobre lesopinions dels clients sobre els 20,0 0.882 35,1 0.003 44,7 0.0nostres serveis ( escoltaactiva)R144 Generar una comunitat declients entorn el nostre 28,6 0.258 35,1 0.013 39,5 0.0despatx/empresa.R145 Crear Xarxes 54,3 0.0 36,8 0.250 39,5 0.008R146No ho sé 20,0 0.373 17,5 0.123 3,9 0.0R147 No crec que tinguin cap 5,7 0.535 3,5 0.215 0.0 0.001utilitatTaula 19: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançatsTrobem vinculació entre els arquitectes que disposen de bloc (DISBLO) i l’utilitzen per generarlideratge, amb un diferencial de 45,5%, superant a la mitjana que és del 16,3%, També hitrobem vinculació amb qui utilitzen les eines web 2.0 per donar servei als clients i rebreopinions d’ells amb un 44,4% depassant la mitjana de 16,3%.En l’associació entre els arquitectes que disposen de bloc i els que l’utilitzen per crearnotorietat i publicitat de la seva activitat, tenim una participació del 29,2% superant el 16,3%de la mitjana, mentre que el l’associació entre els arquitectes que disposen de bloc i els queutilitzen els seus espais interactius, la participació del 23,6% supera al 16,3% de mitjana.Així doncs trobem una vinculació forta entre els arquitectes que tenen bloc i l’ús que en fanmentre que la vinculació amb les variables d’utilitat percebuda és mes feble ja que nomes esrelacionen els arquitectes que disposen de bloc amb els avantatges de contactar amb nousclients i per crear xarxes.Els arquitectes que no disposen de bloc i tampoc veuen un avantatge de les eines web 2.0 percontactar amb nous clients tenen un diferencial de 88,1% respecte de la mitjana que és del83,7%. Els que disposen de bloc i sí que hi veuen els avantatges estan sobrerepresentats ambun 31,1%, superant per tant el 16,3% de la mitjana.La variable COWEBXAS, es a dir la connectivitat entre weblog i xarxes socials a partir delweblog, està relacionada amb totes les variables d’ús i amb la majoria corresponents al grupde la utilitat percebuda.Pel que fa a la vinculació amb la generació de lideratge, el grup d’arquitectes amb weblog ambconnexió a espais socials i que l’utilitza per generar lideratge presenta un diferencial de 90,9% 70

en front del 26,5% de la mitjana, així com els que no tenen connexió amb un diferencial del45,1% en front del 43,3% de mitjana.En la relació COWEBXAS i l’ús de servei al client, els que tenen connexió des del bloc a lesxarxes socials i utilitzen els espais interactius per donar serveis als clients tenen una notòriaparticipació del 70,4% superant de llarg a la mitjana que és del 26,5%. Mentre que els que notenen connexió superen de mes poc la mitjana: Un 46,8% en front del 43,3%.En la relació amb la notorietat de l’activitat dels arquitectes, destaquen els que tenintconnexió utilitzen els seus espais 2.0 per obtenir notorietat i publicitat de la seva activitat ambun 44,4% que supera el 26,5% de la mitjana.Pel que fa a la vinculació de COWEBXAS i l’ultima variable d’ús, la corresponent a la utilitzaciódels espais interactius per rebre informació de l’entorn, destaca la presència significativa delsarquitectes que tenen connexió entre weblog i espais a xarxes socials, i presenta un diferencialdel 39,3% en front del 26,5% de mitjana.En la associació entre COWEBXAS i els avantatges de les eines web 2.0 per contactar, fidelitzar,rebre informació i generar comunitats de clients, hi ha una sobre representació del 41,6%,38,2%, 44,4% i 43,5% respectivament dels arquitectes que connecten els seus espaispersonals/corporatius, en front del 26,5% de mitjana.La variable USINFCLI es troba vinculada a ús i percepció de la utilitat de les xarxes socials.Concretament al grups dels arquitectes que utilitzen els seus espais interactius per a generarlideratge. Així hi ha una participació major dels arquitectes que no perceben que sigui unavantatge mantenir informats als clients amb eines web 2.0 i que no les utilitzen per a generarlideratge amb un 66,7% en front del 64,7% de mitjana, mentre que els que si que perceben lautilitat de tenir informats als clients i les utilitzen per a generar lideratge es destaquen amb un72,7% molt per sobre de la mitja de 35,3%.Hi ha associació entre l’indicador USINFCLI i les variables R111Generar lideratge, R112Servei alclient/rebre opinions dels clients, R113Notorietat i publicitat de l’activitat dels arquitectes iR114Rebre informació de lentorn de manera que els arquitectes que no perceben que és útilutilitzar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients ni utilitzen per cap d’aquestesraons els seus espais interactius, tenen una presencia significativa del 66,7%, 68,1%, 76,2% i71,4%, per sobre del 64,7% respectivament.D’igual manera els arquitectes que sí perceben que és útil aprofitar les eines web 2.0 permantenir informats als clients i utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge,donar servei als clients, per obtenir notorietat/publicitat de la seva activitat i rebre informacióde l’entorn, tenen una presencia significativa del 72,7%, 59,3%, 58,3% i 44,9% respectivament,per sobre de la mitja del 35,3%.La vinculació de USINFCLI amb les variables lligades a la utilitat percebuda apareix amb: NoContactar amb nous clients, No Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre elsnostres serveis ( escolta activa), No Generar una comunitat de clients entorn el nostredespatx/empresa, No Crear Xarxes, No saber quins avantatges pot tenir la utilització de leseines web 2.0 i afirmar que No tenen cap utilitat, que presenten un diferencial per part delsarquitectes que creuen que amb la utilització de les eines web 2.0 No pots crear unafidelització dels clients, del 83,3%(R141), 75,3%(R143), 72,8%(R144), 70,1%(R145),94,6%(R146) i 100% (R147) en front del 64,7% de mitjana.Així mateix el diferencial per part dels arquitectes que creuen que amb la utilització de leseines web 2.0 es pot crear una fidelització dels clients/mantenir informats als clients i 71

contactar amb nous clients es del 61,8%. Per rebre informació sobre les opinions dels clientssobre els nostres serveis ( escolta activa), és del 75,6%. Per generar una comunitat de clientsentorn el nostre despatx/empresa és del 65,2%. Per crear Xarxes és del 49,2%. Percebre algunavantatge és del 45,9%. Percebre que té alguna utilitat és del 38,6% tots ells en front de lamitjana del 35,3%. 72

5.ConclusionsL’anomenada societat xarxa és una forma social nova, que resulta de la interacció complexade l’evolució social i l’evolució tecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiuinteractiu i com a infraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits dela vida. Internet mitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)Estem transitant de leconomia industrial cap a leconomia del coneixement, i per primeravegada a la història aquesta nova economia es consolida per laplicació de nous coneixements iinformacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de la informació i lacomunicació.(Torrent,2009)Existeixen evidències empíriques que constaten que l’aplicació econòmica de les TIC estàcomportant canvis importants en els patrons de comportament dels models de creixementeconòmic, materialitzant-se en el fet que l’economia té en el coneixement el recurs principalen l’explicació dels guanys de productivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent,2004).Aquesta visió aplicada a l’empresa, supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics,la responsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats ifuncions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000). Suposa Latransició des de leconomia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importànciadecisiva dels fluxos dinformació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)Aquest procés de canvi, caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, la caigudade preus i ús persistent de les TIC, i per la creixent presència dels fluxos dinformació iconeixement en lesfera econòmica, sha convingut en denominar el procés de transició, des deleconomia industrial cap a leconomia del coneixement.(Torrent,2008)Les eines per poder gestionar tot aquest nou univers d’oportunitats es caracteritzen perquepermeten a l’usuari la creació de continguts a la xarxa nomes amb coneixementas ofimàtics.Eines gratuïtes i fàcils d’utilitzar.El salt tecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: sha passat dun entornestàtic on lusuari era un mer consumidor dinformació a un altre dinàmic on linternauta passaa formar part activa dels llocs generant continguts que comparteix amb la resta dusuaris. AlWeb 2.0, l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor (Castells i Tubella, 2007) Això éspossible gràcies a l’anomenat “programari social”, un conjunt d’eines, serveis i dispositiusinformàtics que permeten a l’usuari produir continguts que posteriorment circularan perInternet” (Castells i Tubella, 2007)S’ha volgut estudiar la utilització de les eines web 2.0 per part dels arquitectes perquelaparició de la web 2.0 suposa una evolució cap a un Internet com a espai de participació,col·laboració i construcció de continguts, caracteritzat per la importància de les relacions i lesxarxes on prenen especial protagonisme els continguts aportats per les persones.Els negocis 2.0 i les actuals xarxes socials estan basats precisament a facilitar la creació decontactes i xarxes entre persones. Es pretenia investigar a quin nivell es troba en aquestaspecte, el col·lectiu dels arquitectes catalans, perquè qui mes habilitats tingui per utilitzar iutilitzi efectivament les noves eines, per a respondre als nous reptes de l’empresa i societatxarxa, on entre altres aspectes l’important es la xarxa, el node, la meritocràcia i no tant lajerarquia, disposarà de més oportunitats, perque es fàcil arribar a la conclusió que elfuncionament de la intel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat delscontinguts, s’activa sense existir una autoritat central. (Ribes, 2007) 73

Però per a poder implementar aquests canvis a les empreses existents, cal l’accpetació delnou model tecnològic. Per això Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics: Ajudar aque la direcció vegi la utilitat del canvi, organitzar experiències concretes a l’empresa,protecció dels actius de la companyia pero sense renunciar a la creativitat i formar alsempleats amb les habilitats necessàries per a la nova etapa.I aquest canvi comporta una influència decisiva en l’activitat econòmica, ja que les personesrealitzen el seus processos de recerca de tot tipus de productes i serveis a la xarxa. En quinaposició es troben els arquitectes en aquesta xarxa social? Quin ús en fan els arquitectes de laweb per ser-hi presents de forma activa? Segons Becker (2007) estem entrant en una nova eradel màrqueting, on les regles tradicionals i els models estan perdent la seva eficàcia i on elsclients han despertat al seu nou poder i control retrobat. Els arquitectes hi haurien de serutilitzant al màxim les eines de la pròpia web 2.0. Hi són? Les utilitzen?Taula 1. Instantània de l’arquitecte tipus. Fotografia de l’arquitecte tipus  Home (64,7%)  Menys de 44 anys (64,7%)  Treballa per compte propi (67%)  Té un despatx de menys de 10 treballadors (81,9%)  Te algun tipus d’espai propi a Internet. Web – Bloc (58,6%)  Bàsicament Unidireccional (83,7%)  Te presència a les Xarxes Socials (68,4%)  Fa més d’un any que hi participa (49,3%)  Fa menys d’una setmana que ha actualitzat el seu compte (49,3%)  Participa a Facebook amb un perfil personal (61,9%)  No te connexió entre espai personal i comptes a xarxes socials (73,5%)  Utilitza les eines web 2.0 bàsicament nomes per rebre informació (41,4%)  Creu que bàsicament les eines web 2.0 serveixen per contactar amb els clients (58,6%)Font: Elaboració pròpiaUna vegada acabat l’estudi, a través d’aquestes 10 conclusions, es corrobora la hipòtesi inicialde que els arquitectes utilitzen poc les potencialitats de la web 2.0 per ser un sectormajoritàriament conformat per microempreses que són precisament les que menys presènciatenen a Internet i que pertanyen al sector de la construcció, un sector econòmic amb pocapresència de les TIC. 74

Taula XXX. Fitxa Técnica Investigació.Univers Arquitectes que desenvolupen la seva activitat a Catalunya. Comunicació directe per enviament d’enquesta per email a arquitectes col·legiats: 4.156 Arquitectes col·legiats i no col·legiats que han pogut visualitzar i per tant contestar l’enquesta a Facebook: 483 Twitter: 17 Univers total: 4.656Dimensió de la mostra 215 enquestes contestadesError mostral 6,52% per a un univers <100.000 (4.656) en el cas de màxima indeterminació (p=q= 50%) per un marge de confiança o nivell de significativitat del 95%Dates de l’enquesta Entre el 9 i 13 de Maig de 2011Selecció de la mostra S’ha fet un enviament directe per mail a una mostra aleatòria d’arquitectes a partir de la base de dades pública d’arquitectes del COAC (accessible a traves de la pàgina web del COAC), publicat l’enllaç a l’enquesta en línia al perfil de Facebook del sindicat d’arquitectes i publicat al compte de Twitter del redactor d’aquest treball.Font: Elaboració pròpiaRespecte de la relació entre els usos avançats de les eines web 2.0 i aspectes sociolaborals, depresència a Internet, de presència i connectivitat a xarxes socials dels espais a Internet delsarquitectes, i de l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0, s’ha arribata les deu conclusions que mes avall es detallen. 1. Els arquitectes enquestats tenen més presencia a les xarxes socials que espais propis a Internet, i la xarxa social amb una presencia mes diferenciada és Facebook. a. Més de la meitat dels enquestats tenen algun espai propi a Internet (58,6%) mentre que un 68,4% diu tenir presència a xarxes socials. b. La xarxa social on tenen mes presència els arquitectes és Facebook amb un 61,9% dels arquitectes enquestats participant-hi. Molt lluny segueix LinkedIn amb un 34,4% i l’espai social de Twitter amb un 21,9% 2. Les característiques personals, demogràfiques i laborals dels arquitectes pràcticament no tenen vinculació amb els indicadors d’usos avançats de la web 2.0. a. Nomes trobem tres excepcions on sí apareix associació. El sexe de l’arquitecte apareix associat tant a disposar de bloc com amb la connexió a espais de xarxes socials, així com apareix associació entre la edat i la percepció d’utilitat per mantenir informats als clients. b. En canvi si observem un altre paràmetre d’us de xarxes socials com es la presencia a les xarxes socials independentment de tenir o no weblog, trobem 75

una associació rellevant, presentant vincles amb l’edat l’exercici de la professió i la mida de l’empresa3. Apareix una total relació entre la presència a Internet i la connexió entre weblog i xarxes socials, ja sigui aquesta presència a través de web personal/professional, bloc personal/professional, web corporativa o de bloc corporatiu. En tots els cassos la significació es molt elevada.4. La presència a Internet presenta una molt escassa relació amb el fet de disposar de bloc i la percepció d’utilitat de les eines web 2.0 per a mantenir informats als clients. a. El mantenir informats als clients sí que presenta relació amb disposar de web corporativa. b. Disposar de bloc no presenta relació amb cap de les variables de presencia a Internet (ni web personal/professional, ni web corporativa, ni bloc corporatiu)5. La interactivitat o connectivitat professional dels espais on te presència l’arquitecte és molt baixa. a. Si entenem com a Interactivitat la capacitat de comunicació bidireccional (també anomenada 2.0) d’espais com els blocs i les xarxes socials, la Interactivitat de la presència amb espais propis o xarxes socials dels arquitectes es molt baixa des del punt de vista professional, ja que per una banda, només el 16,3% dels espais es poden considerar com interactius (blocs). Per un altra, nomes el 9,7% dels arquitectes que són a Facebook disposen de pàgines, la resta nomes hi participa amb perfils(els perfils per normativa de Facebook nomes poden ser personals i les pàgines és on tenen presència les empreses). I entenent que el perfil representa una persona i la pàgina representa una empresa, la bidireccionalitat de l’arquitecte com a empresa, que es desenvolupa a la xarxa social més representada a nivell professional, es molt baixa.(9,7%)6. La majoria d’Arquitectes no tenen interconnexió entre els seus espais web i els comptes a xarxes socials, i quan la tenen implica que té diversos usos i percepcions avançades respecte les xarxes socials com és: generar lideratge, donar serveis als clients, obtenir notorietat i publicitat de l’activitat, rebre informació de l’entorn, contactar amb nous clients, mantenir-los informats i generar comunitats de clients. a. Del conjunt d’arquitectes, poc mes de la quarta part (26,5%) tenen interconnexió entre el seu espai propi a Internet i les xarxes socials. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0 per facilitar la col·laboració, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%). b. Quan es produeix interconnexió entre espai web i comptes a xarxes socials, veiem que aquesta segueix sent molt baixa: 21,4% dels arquitectes 76

interconnecta els seu espai personal o corporatiu amb Facebook, el 14,9% ho fa amb twitter i el 13,5 el connecta amb LinkedIn. c. Els arquitectes que tenen els seus espais personals/corporatius connectats amb xarxes socials i que ho utilitzen per generar lideratge presenta un diferencial de 90,9% en front del 26,5% de la mitjana, així com els que no tenen connexió amb un diferencial del 45,1% en front del 43,3% de mitjana. d. Els arquitectes que tenen connexió des del bloc a les xarxes socials i utilitzen els espais interactius per donar serveis als clients tenen una notòria participació del 70,4% superant de llarg a la mitjana que és del 26,5%. Mentre que els que no tenen connexió superen de mes poc la mitjana: un 46,8% en front del 43,3%. e. Destaquen els arquitectes que tenint connexió entre espais propis i xarxes socials, utilitzen els seus espais 2.0 per obtenir notorietat i publicitat de la seva activitat amb un 44,4% que supera el 26,5% de la mitjana.7. Existeix una vinculació absoluta entre la connectivitat (entesa com a capacitat d’anar directament des del weblog de l’arquitecte als seus comptes a les xarxes socials) i totes les variables de presencia a la web social (es a dir entre tots els indicadors : disposar de bloc, connexió weblog i xarxes socials i la percepció de mantenir informats als clients) a. Tant el fet de disposar de bloc com la connexió weblog -xarxes socials presenta una associació absoluta amb totes les variables de connectivitat , i en tots els cassos amb una significació molt elevada. b. La percepció de mantenir informats als clients també presenta associació amb totes les variables de connectivitat i presenta una significació molt elevada quan es pot accedir a twitter i a linkedin, i presenta relació elevada amb la connectivitat entre espai web i espais socials en general i concretament amb facebook.8. Apareix una absoluta vinculació entre els usos que fan els arquitectes de les xarxes socials, i els indicadors d’ús avançat de les xarxes socials (disposar de Bloc, poder accedir des d’un espai de l’arquitecte a Internet ja sigui una web o un bloc a les xarxes socials en que participa i mantenir informats als clients i per tant fidelitzar-los) a. Els arquitectes que disposen de bloc personal/professional utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge, rebre opinions dels clients, de l’entorn, i donar-los servei també per contactar amb nous clients.9. El fet de disposar o no de bloc, majoritàriament no esta associat a la percepció d’utilitat de les xarxes socials a. No presenta percepció d’utilitat pel que fa a mantenir informats als clients, ni a fer una escolta activa dels mateixos, ni a generar una comunitat de clients entorn de la nostra empresa d’arquitectura. b. Nomes apareix associació entre disposar de bloc i la utilitat percebuda de poder contactar amb els clients i la de crear xarxes en general. 77

10. Apareix una associació pràcticament absoluta entre la percepció d’utilitat de les xarxes socials per mantenir informats als clients (fidelitzar) i la presència a xarxes socials, la connectivitat a xarxes socials, l’ús de les xarxes socials i la percepció d’utilitat d’aquestes xarxes. Apareix constantment amb una presencia diferencial superior a la mitjana, els arquitectes que no veuen utilitat a les xarxes socials per a fidelitzar als clients, i que fan poc ús o tenen poca presencia a les xarxes socials , a la vegada que apareixen sobrerepresentats, els arquitectes que sí veuen avantatges per fidelitzar clients a les xarxes socials i que sí presenten un alt nivell d’usos o de presencia a Internet. a. Té una participació més gran, el grup dels arquitectes que no consideren avantatjós fidelitzar els clients a través de les eines web 2.0 i que no tenen presència a les xarxes socials amb un 77,9%, que està per sobre del 64,7% de mitjana. b. Així mateix es important la participació en els resultats del 41,5%, superant el 35,3% de mitjana, dels arquitectes que sí que consideren avantatjós fidelitzar els clients amb les eines web 2.0 i que tenen presència a les xarxes socials. c. Tenen una presència significativa el grup d’arquitectes que no creuen importants les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i fidelitzar- los però que participen a les xarxes socials i hi participen des de fa menys d’un més amb un 81,0% per sobre de la mitjana de 64,7%. d. És significatiu el grup d’arquitectes que sí que creuen que és important mantenir informats als clients i fidelitzar-los i participen de les xarxes socials des de fa més de tres anys amb un 58,3% per sobre del 35,3% de mitjana. e. Destaca el grup dels arquitectes que no veu avantatges en la informació al client a traves de les eines web 2.0 (weblog o xarxes socials) i no te comptes a actualitzar amb un 77,3% en front de la mitjana del 64,7%. f. El grup dels arquitectes que sí creu amb els avantatges i ha actualitzat els seus comptes la darrera setmana destaca amb un 47,9%, superior al 35,3% de la mitjana. g. Destaca el grup dels arquitectes que veu avantatjós utilitzar les eines web 2.0 per comunicar-se amb els clients i fidelitzar-los i que tenen el bloc connectat a les seves xarxes socials amb un 50,9%, superant la mitjana del 35,3%. h. Els arquitectes que no perceben que és útil utilitzar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients ni utilitzen per els seus espais interactius per generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir notorietat/publicitat i rebre informació de l’entorn, tenen una presencia significativa del 66,7%, 68,1%, 76,2% i 71,4%, per sobre del 64,7% respectivament. i. Els arquitectes que sí perceben que és útil aprofitar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir notorietat/publicitat de la seva activitat i rebre informació de l’entorn, 78

tenen una presencia significativa del 72,7%, 59,3%, 58,3% i 44,9%respectivament, per sobre de la mitja del 35,3%. 79

6. BibliografiaBecker, M.J. (2007) Relationship Power Line Enhanced Transaction to Relationship MarketingContinuum and Insights into the Changing Practices of Marketing. MMA. (Consultat l’ 1 de Junya http://bit.ly/mHZfXR)Benamati, J., i Rajkumar, T. (2008). An Outsourcing Acceptance Model: An Application of TAMto Application Development Outsourcing Decisions.Information Resources ManagementJournal (IRMJ), 21(2), 80-102.Berry, L. L. (1983). Relationship Marketing (L. Berry & L. Shostack, Eds.) (Emerging Perspectiveson Services Marketing, pp. 25-8). Chicago, IL: American Marketing Association.Boyd, d. m., i Ellison, N. B. (2007). Social network sites: Definition, history, andscholarship. Journal of Computer-Mediated Communication, 13(1), article 11.Canals, J. (2001) Internet, innovación y estrategia de la empresa. Lecciones de un fracaso yoportunidades de futuro. Economia Industrial.Vol III núm. 339, pgs.37- 49. http://bit.ly/iG2dooCastells, M.; Tubella, I.; Sancho, T.; Roca, M.; Diaz de Isla, M.I.; Wellman, B. (2007). ” Latransició a la societat xarxa a Catalunya”. Barcelona: FUOC. (Consultat el 15 de Febrer de 2011a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/societat_xarxa.html)Castells, M. (2004). “La Sociedad Red: Una Visón Global”(traducció: 2006). Madrid: AlianzaEditorialCelaya, J. ( ) a em resa en la e . el im acto de las redes sociales y las nue asformas de comunicaci n online en la estrategia em resarial. Gestión 2000. BarcelonaCNC. (2010) Informe de Evolución del Sector de la Construcción. 4º Trimestre 2010.Confederacion Nacional de la Construcción.http://www.portal-cnc.com/Master/infeconomica.aspxCook, N. (2008). Enterprise 2.0: How Social Software Will Change the Future of Work.GowerEllison, NB, C. Steinfield i C. Lampe: 2007, The Benefits of Facebook Friends: Social Capitaland College Students Use of Online Social Network Sites, Journal of Computer-MediatedCommunication 12(4), 1143–1168.Fundetec (2011). EL TRABAJADOR AUTÓNOMO Y LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN 2010.http://www.fundetec.es/mte/home_fundetec/Informe_El_Trabajador_Autonomo_y_SI_2010.pdfHoffman, D.L. i T.P. Novak (1997), "A New Marketing Paradigm for Electronic Commerce," TheInformation Society, Special Issue on Electronic Commerce, 13 (Jan-Mar.), 43-54.Hogan, B.;Quan-Haase, A. ( 1 ) “Persistence and Change in Social Media”.Bulletin of ScienceTechnology & Society Oct2010, Vol. 30 Issue 5, p 309-315 80

Hossain, L. i de Silva, A. ( 2009). The Journal of High Technology Management ResearchVolume 20, Issue 1, Pages 1-18Informe Arquitectos (2007).Encuesta sobre el estado de la profesión arquia/encuestas 07Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Fundación Caja de Arquitectos(http://arquitectes.coac.net/farrando/blog/02_external_documents/encuesta_espa%C3%B1a_07.pdfInforme sobre el estado de la profesión (2009). Cepa: Centro de estudios de la profesion dearquitecto. Consejo Superior del Colegio de Arquitectos de España.http://www.gestiplan.com/blog/documentos/2010/1015_informe2009.pdfKanagal, N. (2009) Role of Relationship Marketing in Competitive Marketing Strategy .Journalof Management and Marketing Research. Volume II.http://www.aabri.com/manuscripts/09204.pdfKreitzberg A. P. (2009) Building a Web 2.0-Friendly Culture:Success on the Web is AboutPeople, not Technology, Cognetics.People and Strategy Volume 32/ Issue 2Legris,P.; Ingham,J.; Collerette, P.; (2003) Why do people use information technology?: acritical review of the technology acceptance model. Information and Management. Volume 40Issue 3,Lee-Kelley, L., Gilbert,D., Mannicom, R. (2003)How e-CRM can enhance customer loyalty.Marketing Intelligence & Planning, Vol. 21, No. 4. pp. 239-248.Lonsdale i Cox ( ) “The historical de elo ment of outsourcing the latest fad?” IndustrialManagement & Data System, 100 (99), 444-450.Mcafee, A. P. (2006). Enterprise 2.0: The Dawn of Emergent Collaboration. MIT SloanManagement Review 47, 21-28. (Consultat el 3 de Maig de 2011 ahttp://www.wikiservice.at/upload/ChristopheDucamp/McAfeeEntrepriseDeux.pdf)MITYC. Informe ePyme10. (2011) ANÁLISIS SECTORIAL DE IMPLANTACIÓN DE LAS TIC EN LAPYME ESPAÑOLA. Dirección General de Política de la Pequeña y Mediana Empresa iFundetec.MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. Consulta en líniahttp://www.ipyme.org/Publicaciones/Informe-epyme10.pdfONTSI. “Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES ygrandes empresas españolas”. (edici 11) (ETICCE 9- 1 ) de l’”Instituto Nacional deEstadísticas”(INE)O’Reilly, T. (2005). “What is Web 2.0: Design patterns and business models for the nextgeneration of software”. (Consultat el 11 de Maig de 2011 ahttp://www.oreillynet.com/lpt/a/6228)Penenberg, A.L., (2009). Viral loop : from Facebook to Twitter, how todays smartestbusinesses grow themselves.Hyperion Books. New York 81

Pérez, M., Martínez, A., de Luis, P., Vela, M.J. (2004) "A technology acceptance model ofinnovation adoption: the case of teleworking", European Journal of Innovation Management,Vol. 7 Iss: 4, pp.280 – 291Porter Liebeskind, J., A. Lumerman Oliver, LG Zucker, and MB Brewer (1995) Social Networks,Learning, and Flexibility: Sourcing Scientific Knowledge in New Biotechnology Firms (SSRN).Postigo, H. ( 11) “Questioning the Web 2.0 Discourse: Social Roles, Production, Values, andthe Case of the Human Rights Portal”. The Information Society Volume 7 Num er 3 . 1 1-193(13)SAGUE (2011) Radiografia de la Pyme 2011.http://www.sage.es/sage/temporal/radiografiadelapyme2011/descargas/radiografia_de_la_pyme2011.pdfSARQ.(2010) Sindicato de Arquitectos de España. I ESTUDIO SOBRE EL SECTOR DE LAARQUITECTURA. http://bit.ly/mzSikWRIBES, X. (2007) “La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colecti a”. RevistaTelos, Nº 73. Consultat el 20 de Gener de 2011 ahttp://www.campusred.net/TELOS/articuloperspectiva.asp?idarticulo=2&rev=73SEGARAN, T. (2008) Inteligencia Colectiva. Desarrollo de aplicaciones Web 2.0 . Anaya. MadridSurowiecki, J. ( 4) “The Wisdom of Cro ds”. Ne York Anchor BooksSchwartz, E. (1997) Webonomics - Nine Essential Principles for Growing Your Business on theWorld Wide Web.Broadway Books, New YorkTapscott, D.; Williams, A.; (2006) “Wikinomics. How Mass Collaboration ChangesEverything”. Ne York Portfolio.The Economist (2010). A world of connections.http://www.economist.com/node/15351002?story_id=15351002TORRENT, J. (2008). «TIC, conocimiento y actividad económica. Hacia la economía delconocimiento». En: S. BERUMEN, K. ARRIAZA (ed.). Evolución y desarrollo de las TIC en laecono¬mía del conocimiento. Madrid: Ecobook-Editorial del Econo¬mista. Págs. 35-74.Torrent-Sellens, J. et al. (2008). La empresa red. Tecnologías de la información y lacomunicación, productividad y competitividad. Barcelona: Ariel.Tucker C., Zhang, J., (2011) How Does Popularity Information Affect Choices? A FieldExperiment. Management Science, Vol. 57, No. 5, pp. 828-842,Vilaseca, J. ; Torrent, J. ;Batalla, J.M.; Cabañero, C. F.; Castillo, D.; Colomé, R. ; Díaz, Á. ;Ficapal, P. ; Garay, L. ; Jiménez, A.I. ; Lladós, J. ; Martínez, M. J. ; Meseguer, A. ; Pacheco, C. ;Plana, D. ; Rodríguez, I. (2007) PROJECTE INTERNET CATALUNYA (PIC Lempresa xarxa aCatalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya.Informe final de recerca (volum II) 82

Weber Shandwick (2009). Do Fortune 100 companies need a Twitter-vention? (Consultat 12Febrer 2011 a http://bit.ly/lbDxSy) 83

7.Annexes 84

Annex 1Els Arquitectes i lús de la web 2.0Aquesta enquesta anònima vol aprofundir en el coneixement de lús de la web 2.0 per part delsarquitectes en la seva activitat professional* NecessariSexe * Home DonaQuina és la teva edat? * Edat : Menor de 25 anys Edat : de 25 a 34 anys Edat : de 35 a 44 anys Edat : de 45 a 54 anys Edat : de 55 a 64 anys Edat : major de 64 anys anysExercici de la professió * Desenvolupo la meva activitat treballant per compte propi Desenvolupo la meva activitat treballant per compte alienaEn la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou? *Població on desenvolupes activitat. * Hàbitat: Més de 100.000 habitants Hàbitat: De 50.000 a 100.000 habitants Hàbitat: De 20.000 a 50.000 habitants Hàbitat: De 10.000 a 20.000 habitants Hàbitat: Menys de 10.000 habitantsDisposes de pàgina web o de Bloc? * Disposo de Web Personal/Professional Disposo de Bloc Personal/Prodessional Disposo de Web Corporativa Disposo de Bloc Corporatiu No disposo de Web ni de BlocSi tens web o bloc, es pot accedir des dalgun dells als teus espais socials? 85

Annex 1Espais socials tipus Facebook, Twitter, slideshare, Flickr, Foros, etc... Sí NoSi has contestat afirmativament a la pregunta anterior, a quins espais socials es potaccedir des del teu web/bloc? Facebook Twitter Tuenti Twitter Flickr Slideshare Tumbler Youtube Scribd LinkedIn Altres:Tens presència a les Xarxes Socials independentment de tenir web o bloc? * Sí NoSi has respost afirmativament a la pregunta anterior, a quins Espais Socials participes? Facebook Tuenti LinkedIn Twitter Flickr Slideshare Youtube Scribd Tumbler Scribd Altres:Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes? Ahir La darrera Setmana El darrer mes 86

Annex dun mes Fa més 1 Altres:Si participes a Facebok, amb quins espais ho fas? Amb un perfil A través duna pàgina Dins un grupSi participes a Xarxes Socials, quant de temps fa que hi tens presència? Menys dun mes Menys de 6 mesos Menys d1 any Menys de 2 anys Menys de 3 anys Més de 3 anysPer a quines raons utilitzes els teus espais interactius? Generar lideratge Servei al client, rebre opinions dels clients Notorietat i publicitat de la nostra activitat Rebre informació de lentorn Investigació de lentorn Altres:Quins avantatges perceps en la utilització de les eines web 2.0? * Contactar amb nous clients Mantenir informats als clients (fidelitzar) Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa) Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa. Crear Xarxes No ho sé. No crec que tinguin cap utilitat Altres: EnviaUtilitza Documents de GoogleInformeu dels abusos - Condicions del Servei - Termes addicionals 87

Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES R2En la teva empresa, R4 Població R51Disposo R52Disposo R3Quina és R15Exercici incloent-te on de Web de BlocVinculació entre variables. 1= Existeix relació 0= No hi ha vinculació significativa. R1Sexe la teva edat? Professió tu, quants desenvolupe Personal/Pro Personal/Pro treballadors s activitat. fessional dessional sou?R52 Disposo de Bloc 1 0 1 0 0 0xR54 Disposo Bloc Corporatiu 0 0 0 0 0 0 0R6 Tens presencia a les XS independentment de disposar de web o bloc? 0 1 1 1 0 0 1R111Utilitat espais interactius per generar lideratge 1 0 0 0 0 0 1R112Servei al client, rebre opinions dels clients 1 0 0 0 1 0 1R113 Notorietat i publicitat de la nostra activitat 0 1 1 1 1 1 1R114Rebre informació de lentron 0 0 1 1 0 0 1R12Connexió weblog-Espais XS 1 0 0 0 0 1 1R141Contactar amb nous clients 0 0 0 0 0 0 1R142Mantenir informats als clients. Fidelitzar 0 1 1 0 0 0 0R143Rebre info dopinio de clients sobre nostres serveis(escolta activa) 0 0 0 0 0 0 0R144Generar Comunitat de clients al voltant del nostre despatx/empresa 0 0 0 0 0 0 0R145 Crear Xarxes 0 1 1 1 1 0 1R146No ho se 0 1 1 0 0 1 0R147No crec que tinguin cap utilitat 0 1 0 0 1 0 0R52-R12-R142 = Indicadors dusos avançats de la web 2,0 VARIABLES SOCIOLABORALS PRESÈNCIA A INTERNET AMB PERSONALS EMPRESA 88

Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES R6Tens R9Si R12Si tens presència a participes a R10Amb web o bloc, R55No les Xarxes Xarxes quina es pot R53Disposo R54Disposo R72 R79 R131Puc disposo de Socials R71Participo R81Espais a R82Espais a R83Espais a Socials, freqüència accedir des de Web de Bloc Participo a Participo a accedir a Web ni de independent a Facebook FB perfil FB pagina FB GRUP quant de actualitzes dalgun dells Corporativa Corporatiu Twitter LinkedIn Facebook Bloc ment de temps fa que els teus als teus tenir web o hi tens comptes? espais bloc? presència? socials? 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1x 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1x 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 1 0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1x 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1 1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1PRESÈNCIA A INTERNET AMB ESPAIS PROPIS XARXES SOCIALS PRESENCIA CONNECTIVITAT 89

Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES R143Rebre R144Generar informació una R112Servei R113Notorie sobre les R142Manten comunitat R132Puc R133Puc al client, tat i R114Rebre R141Contact opinions dels R147No crec R111Generar ir informats de clients R145Crear R146No ho accedir accedir rebre publicitat de informació ar amb nous clients sobre que tinguin lideratge als clients entorn el Xarxes sé. aTwitter aLinkedIn opinions dels la nostra de lentorn clients els nostres cap utilitat (fidelitzar) nostre clients activitat serveis ( despatx/emp escolta resa. activa) 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1x 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1x 1 0 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1x 0 1 1 1 1 1 1 1 0 1 0 0 0x 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1x 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1X 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1x 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1X 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 0 1x 1 1 1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1x 0 1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 0x ÚS I UTILITAT PERCEBUDACONNECTIVITAT ÚS UTILITAT PERCEBUDA 90

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya

by Jordi Rius Bonjorn on Jul 19, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya — Document Transcript