Unitat5 Limperialisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,087
On Slideshare
1,587
From Embeds
500
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
55
Comments
0
Likes
1

Embeds 500

http://hmcserramarina.blogspot.com.es 197
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 187
http://hmcserramarina.blogspot.com 88
http://www.hmcserramarina.blogspot.com 17
http://juancahistoria.blogspot.com.es 5
http://www.hmcserramarina.blogspot.com.es 3
http://juancahistoria.blogspot.com 2
http://www.slideshare.net 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. L’Imperialisme
  • 2. Podria definir-se Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres . Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.
  • 3. L’Imperialisme Potències europees, Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les EE.UU. I el Japó volen 1914 Dominar i conquerir el món 85% del món El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
  • 4. L’Imperialisme  Factors impulsors de l’Imperialisme  Els canvis econòmics  Els factors polítics  La realitat cultural i ideològica  La situació demogràfica  La creació dels territoris colonials  Modalitats de la colonització  Els grans imperis colonials  La relació entre les potències imperials  Les conseqüències de l’Imperialisme
  • 5. Els factors econòmics: La II Revolució Industrial (1870 – 1914) Creixement econòmic Nous sectors Noves energies Principal sector Noves potències Siderúrgia Químic Petroli Electricitat Bèlgica Dinamita França Gasolina Adobs, Alemanya fertilitzants EE.UU. Enllumenat Producció Netedat G.B. Comunicacions Adaptabilitat Ràdio Telègraf Rutes marítimes Transports Consolidació ferrocarril Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Tramvia Automòbil Aviació
  • 6. La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Va significar Un fort augment de producció Gran competència 1873 Crisi La Gran Depressió Competència agrícola Crisi cíclica del dels EE.UU i Canadà capitalisme Cauen preus a Europa Crisi de superproducció Provoca la ruïna dels pagesos Es caracteritza per Deflació, atur Poc poder adquisitiu Crisi industrial
  • 7. Conseqüències de la crisi Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització Recerca de nous del treball mercats Càrtels Trusts Taylorisme Mercats i matèries primeres Implantació del Organització científica Es trobaran a Capitalisme financer del treball (Holdings) Les colònies Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) (Àfrica i Àsia) Es desenvolupen Tècniques Més producció i monopolístes reducció de costos Estimularà l’expansió colonial Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
  • 8. Estandardització Taylorisme Producció Reducció del temps en sèrie de fabricació Baixa el preu Producció massiva de cost Augment del Salari elevat poder adquisitiu Publicitat Estímul del consum Crèdit Taylor
  • 9. Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar Model del primer telèfon missatges a distància. d’Alexandre Graham Bell GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils
  • 10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
  • 11. Ford T i el primer tramvia elèctric. El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.
  • 12. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903 Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909
  • 13. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914
  • 14. Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones) 35 30 25 1880 20 1890 15 1900 10 1910 1912 5 0 Gran EUA Alemanya Bèlgica Rússia Bretanya
  • 15. Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) 250 200 150 energia de vapor energia 100 elèctrica 50 0 1910 1915 1920 1925 1930
  • 16. Cadena de muntatge de Ford Acció
  • 17. Els factors econòmics Crisi agrícola i industrial Proteccionisme Competència i superproducció cerca Nous mercats Matèries primeres Fonts d’energia Mà d’obra barata Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada)
  • 18. Causes econòmiques
  • 19. Els factors polítics Estímul nacionalista Nacionalisme d’Estat L’Imperialisme proporciona prestigi. Cal tenir colònies per ser una potència Control de rutes marítimes Motius estratègics Donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Tensió entre potències
  • 20. Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck Els grans impulsors del colonialisme Chamberlain
  • 21. Els factors culturals i ideològics Missió civilitzadora Darwinisme. Racisme (superioritat de races) Els blancs han de difondre la seva cultura “superior” Grups de pressió Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials David Livingstone Missioners belgues al Congo
  • 22. Causes científiques Henry Stanley Livingstone Societats geogràfiques Amundsen explorà Peary arribà al L’Antàrtida Pol Nord
  • 23. Els factors demogràfics Explosió Blanca Excedent de població europea Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració (Revolució dels transports) Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)
  • 24. 4000 3500 3000 2500 Taxa de 2000 mortalitat (per 1500 milió) 1000 500 0 1840 1860 1880 1900 1920
  • 25. 80 60 40 20 0 Gran Alemanya Bègica França Itàlia Rússia Bretanya Percentatge de població rural (1910)
  • 26. La creació dels territoris colonials Livingstone 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització 3ª fase Explotació Cecil Rhodes
  • 27. Modalitats de la colonització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) Modalitat més estesa Colònies de poblament Establiment permanent de població europea Dominis britànics (autogovern) Colònies d’explotació Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Consisteix en Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: primeres matèries per manufactures. Protectorats En cas de territoris de difícil (govern autòcton sotmés a la metròpoli) conquesta o amb un fort govern indígena Concessions (govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) Sobretot ports
  • 28. Els grans imperis colonials prioritat Control de rutes Segles XVIII i primera meitat del XIX Factories a les costes A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Centrada bàsicament a Àfrica i Àsia
  • 29. Territoris de l’imperi britànic General de l’imperi britànic La reina Victòria
  • 30. Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, Gran Bretanya 450M persones). Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria. Colònies de posició o escales. Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong. Àsia. Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong. Amèrica. Canadà, Antilles, Guaiana, Belice. Àfrica. Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica. Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria. Oceania. Austràlia, Nova Zelanda.
  • 31. Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902) Guerra anglo-boer
  • 32. Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica. França Personatges: Jules Ferry. Àfrica. Algèria, Marroc, Tunísia. Àfrica Occidental Francesa: Àfrica Equatorial Francesa: Somàlia Francesa: Madagascar Àsia. Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica. Guadalupe, Guaiana, Martinica. Oceania. Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
  • 33. Alemanya Arriba tard i provoca conflictes Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Bèlgica Congo Belga Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia Portugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau Timor Oriental, Macao Espanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc. EE.UU. Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió. Formosa, protectorat a Corea
  • 34. Les relacions entre les potències colonials Repartiment ràpid del món (1880-1914) Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis. Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905) per prevenir-les, Bismarck impulsà: Conferència de Berlín, 1885 Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords: - Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland) - Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal) - Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics) - Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
  • 35. Gravat de la Conferència de Berlín Documental Món a finals del segle XIX: Imperialisme i Segona Revolució Industrial
  • 36. Les conseqüències de l’Imperialisme Consciència de superioritat racial A les metròpolis Acumulació de riquesa A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Intercanvi comercial desigual Augment de la població (al principi però reducció) Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques) Demogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es manté elevadíssima. Boom demogràfic. Desequilibri població recursos (fam)
  • 37. Econòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia. - S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat) - S’imposa l’economia monetària (capitalisme) - Creació d’algunes infraestructures (per exportar) - Intercanvi desigual - Es limita la seva indústria (evitar competència) - S’imposen canvis en l’agricultura - Especialització (monoconreu) - Eliminació terres col·lectives - Propietat privades (elits nadives, colonitzadors) Socials Alteració total sociectat tradicional (tribal) - Aculturació (nous valors), llengües, religions - Nova societat de classes: - Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos. - Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa. - Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria. Polítiques Introducció del concepte Estat-Nació. Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
  • 38. Maharajás hindús Calcuta (India) en el s. XIX Locomotora de ferrocarril indi Mohandas Gandhi
  • 39. Explotació dels habitants de l’Índia
  • 40. Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica
  • 41. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.