Unitat 9   població espanya i catalunya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Unitat 9 població espanya i catalunya

on

  • 10,534 views

 

Statistics

Views

Total Views
10,534
Views on SlideShare
4,474
Embed Views
6,060

Actions

Likes
1
Downloads
326
Comments
0

31 Embeds 6,060

http://serramarinageobat.blogspot.com.es 3044
http://geografiaalmata.blogspot.com.es 792
http://blocs.xtec.cat 498
http://serramarinageobat.blogspot.com 439
http://ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 277
http://aulavirtual.standreu.org 265
http://ipb-geografia11.blogspot.com.es 223
http://ipb-geogr.blogspot.com.es 175
http://www.serramarinageobat.blogspot.com.es 106
http://geografiaalmata.blogspot.com 92
http://agora.xtec.cat 47
http://www.serramarinageobat.blogspot.com 22
http://www.ipb-geografia11.blogspot.com.es 15
http://www.xtec.cat 12
http://www.edmodo.com 10
http://ipb-geografia11.blogspot.com 9
http://www.geografiaalmata.blogspot.com.es 7
http://ipb-geogr.blogspot.de 5
http://www.blogger.com 4
http://ipb-geogr.blogspot.com 4
http://www.ccsscfarafaelfarre.blogspot.com.es 2
http://serramarinageobat.blogspot.co.uk 2
http://geografiaalmata.blogspot.fr 2
http://webcache.googleusercontent.com 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://www53.jimdo.com 1
http://serramarinageobat.blogspot.fr 1
http://geografiabatxillerat.jimdo.com 1
http://serramarinageobat.blogspot.ro 1
http://serramarinageobat.blogspot.de 1
http://ipb-geogr.blogspot.com.br 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 9   població espanya i catalunya Unitat 9 població espanya i catalunya Presentation Transcript

  • UNITAT 9. L’ESTRUCTURA DE LAPOBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA CATALANA
  • LA DEMOGRAFIALa població és el conjunt de persones quehabiten un territori. El terme demografiaprové de demos (població) i graphos(tractat). I és lestudi de la població.La demografia descriu, quantifica, analitza,localitza (distribució), elabora modelsexplicatius i planteja previsions.Els estudis demogràfics ara es troben demoda. Lanàlisi de les poblacions permetelaborar models teòrics i “visualitzar” el futur(per exemple, el futur de les pensions).
  • Els estudis demogràfics es basen en les fonts demogràfiques.Aquestes ens aporten dades sobre la demografia. Normalmentsón registres de fets: naixements, defuncions, matrimonis,padrons, censos ...A Espanya i Catalunya tenim, per exemple, el registre civil(matrimonis, defuncions...), el padró municipal d’habitatge i elcens de població i vivenda.Els censos són recomptes d’habitants, naixements i defuncions(ara també inclouen altres dades), que es fan cada certs temps(a Espanya cada 10 anys)En algunes parts d’Europa es fan sistemàticament des dels.XVIII. Al segle XIX ja es realitzen a tota Europa. Durant el segleXX sextenen a tot el món (a Àfrica a partir dels 60’s o 80’s). View slide
  • Són realitzats per organismes demogràfics. A nivell mundialdestaquen lONU o lEurostat. A Espanya i Catalunya cal parlar delINE, lIEC o el Centre d’Estudis Demogràfics. Darrerament la informàtica ha millorat el registre i lanàlisi de les dades. Lestadística permet aplicar models matemàtics, per tal de detectar tendències (calen series llargues) i fer previsions de futur. View slide
  • La utilitat dels censos varia segons els països: - Hi ha moltes maneres de censar - Poden donar-se problemes de periodicitat - Existeix un decalaix entre la recollida de dades i la publicació - Poden donar-se problemes logístics - Poden donar-se interferències poc científiques - Sempre hi ha errades (errada de cobertura), bàsicament no contar o contar dues vegades. Al 1r Món, menys dun 1%, al 3r Món, entre el 5% i el 15% (a més manquen estadístiques i cal fer estimacions).
  • EL CREIXEMENT REAL DELA POBLACIÓCal considerar els naixements, les defuncions i lesmigracions. Creixement real de la població creixement vegetatiu O saldo migratori moviment natural emigració - immigraciónaixements - defuncions
  • El moviment natural (creixemen tvegetatiu) considera levolució de lapoblació utilitzant bàsicament la natalitat ila mortalitat. S’expressa en %, tot i que lanatalitat i la mortalitat s’expressen enº/00.Si hi ha més natalitat que mortalitat hi hacreixement (superior al 2% és alt; entre 1i 2 % és moderat; menys d’1% és baix).Si hi ha menys natalitat que mortalitat esprodueix una disminució de la població.Si es dóna una situació dequilibri parlemdun creixement zero.El saldo migratori és la relació entreemigració i immigració.El creixement real de la població és larelació entre el moviment natural i elsaldo migratori.
  • MESURA DELS MOVIMENTS NATURALSMORTALITAT1. Taxa bruta de mortalitat o taxa de mortalitat (m) número de defuncions (any x) X 1.000 = m població (any x) Implica tots els efectius de la població i ens permet fer comparacions generals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té en compte l’estructura per edats i sexes. 2. Taxa de mortalitat per edats (mx) número de defuncions d’una edat (any x) X 1.000 = mx població del grup d’edat (any x) Podem saber les edats amb més risc de mortalitat. Cal recordar que les taxes de mortalitat varien amb l’edat i també amb el sexe.
  • 3. Taxa de mortalitat infantil (mi)defuncions de menors d’un any (any x) X 1.000 = mi nascuts vius (any x)És una taxa molt reveladora de laqualitat de vida d’un paísdeterminat, car en ella influeixentota una sèrie delements, comlalimentació, els serveis mèdics,la higiene (accés aigua potable),els ingressos familiars .../...En relació amb la mortalitatinfantil, també tenim la taxa demortalitat materna, que és laque fa referència a lesdefuncions de donesrelacionades amb la gestació i elpart.
  • Els 11 països del món amb més taxa de mortalitat infantil.Font: Geografíaplushttp://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html
  • 4. Esperança de vida ennéixer (eo) o longevitat.És la durada de la vida d’unapersona, mesurada ambl’esperança de vida. És uníndex molt utilitzat per fercomparacions, car esrelaciona amb el nivell dequalitat de vida dels països.S’indica en anys, i indica elnúmero mitjà d’anys que potesperar viure una personaque pertany a unageneració determinada.
  • NATALITAT I FECUNDITAT1. Taxa bruta de natalitat o taxa de natalitat (n) nº nascuts vius (any x) X 1000 = n població (any x)Implica tots els efectius de la població i permet fer comparacionsgenerals. Ara bé, cal completar-la amb altres taxes, car no té encompte l’estructura per edats i sexes. 2. Taxa de masculinitat o sex ràtio en néixerNúmero d’homes per cada 100 dones en el naixement, o elpercentatge de varons (%) sobre el total de naixements.3. Taxa global / general de fecunditat (f) nº nascuts vius (any x) X 1000 = f població femenina entre 15-49 anys (any x)
  • La taxa de fecunditat corregeix considerablement la taxa bruta denatalitat ja que considera únicament la població femenina en edatde procrear.La fecunditat és el nombre de fills vius que shan tingut (els nascutsmorts no entren en les estadístiques). La fecunditat indica laquantitat de nascuts vius en relació a la població femenina fèrtil(15-49).La fecunditat sempre fa referència a una generació de dones dunaedat determinada. Si no shi especifica res, correspon a les donesen edat fèrtil (15 - 49 anys).Cal distingir entre fecunditat bruta (número de naixements) ifecunditat neta (és molt més important, car fa referència al nombrede descendents que arriben a l’edat adulta).
  • 4. Taxa de fecunditat per edats (fx) nº nascuts vius de mares d’un grup d’edat x (any x) X 1000 = fx població femenina de grup d’edats x (any x)La mitjana de la fecunditat per edats ens indica el número mitjàde fills per dona. També es coneix com a Índex sintètic defecunditat (ISF).Líndex sintètic de fecunditat indica el número mitjà de fillsnascuts per dona al llarg de la seva vida. També sanomenaíndex conjuntural de la fecunditat. Ens permet comparar lafecunditat de dues poblacions.
  • LISF és un índex molt significatiu. Per exemple, ens permetobservar si es donarà o no la substitució generacional (relleugeneracional). Això es mesura amb el nivell de reemplaç (taxa dereproducció). Aquesta taxa indica el nombre de fills per dona quecaldrien per tal dassegurar el relleu generacional (que la poblacióno disminueixi). Es tracta duna taxa que varia segons la mortalitat,i que en les societats industrialitzades actuals es situa en 2,16 fillsper dona.
  • Els 11 països del món amb més ISF.Font: Geografíaplushttp://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html
  • L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALa demografia també estudia les diferents estapes de l’evolucióde la població, prenent com a model Europa occidental.Les diferents etapes en levolució demogràfica sanomenenrègims demogràfics. Aquests consideren el creixement naturalde la població (natalitat, mortalitat i esperança de vida).Busquen tendències homogènies al llarg del període.Deixant de banda laprehistòria, els demògrafsparlen del Règim DemogràficAntic, La TransicióDemogràfica i el RègimDemogràfic Modern (o NouRègim Demogràfic). Devegades aquestes fasessagrupen en un únic model,anomenat Teoria de latransició demogràfica.
  • Fase demogràfica tradicional o ARD.Típic de les societats agrícoles preindustrials. Es dóna des delNeolític a la 2ª1/2 sXVIII a Europa i des del Neolític al sXX a lamajoria del món.Lagricultura va permetre augmentar la producció daliments, iaixí mantenir més població.La població sestabilitzarà, amb un creixement molt lent. Calconsiderar limpacte de les crisis de subsistència i de la mortalitatcatastròfica (sobretot infantil). Lelevada mortalitat situavalesperança de vida en uns 30 anys.La natalitat era elevadíssima, per tal de compensar la granmortalitat. La nupcialitat era ràpida, no hi ha control natalitat i lafecunditat es situava al voltant dels 5 fills per dona.
  • Transicio Demogràfica(TD)Implica el descens de les taxes demortalitat i de natalitat.Primera Fase de la TD (TD1) /Descens Gradual de la mortalitat.La mortalitat baixà car disminueixen les fams catastròfiques, com aconseqüència duna major producció agrícola. Igualment, tambédisminuí la mortalitat catastròfica (millora alimentació; millorahigiene; millors costums; millora medicina -vacunes, 1.900, verola).Des del 1914 es constata un clar descens de la mortalitat infantil).Tot i la baixada de la mortalitat, la natalitat es mantindrà elevada.Sempre canvia després, car depèn de factors ideològics i culturals,no externs.
  • Aquesta combinació propicià un gran creixement natural. Així, alsegles XVIII-XIX es produí el boom demogràfic europeu(explosió blanca), mentre que a partir de la segona meitat delsegle XX es donà a sudamèrica, Àfrica, Àsia (boom poblacionalglobal).Segona Fase de la TD (TD2) / Reajustament de la natalitat.Es manté la reducció de la mortalitat però, com a novetat, lestaxes de natalitat també disminueixen, tot i que més lentament.La disminució de la mortalitat i la natalitat propicia unadesacceleració del creixement.Continua la reducció de la mortalitat, car continua millorant lasanitat i augmenta el nivell de vida.També es produeix un reajustament de la natalitat, propiciadaper la disminució de la mortalitat infantil, la incorporació dona almón laboral i la incidència de les crisis cícliques del capitalisme.
  • Cronològicament, la situariem a Europa a partir de 2ª1/2 XIX (aCatalunya, a partir 1878; a Espanya, a partir 1910). Molts països endesenvolupament es troben ara en aquesta fase.Règim Demogràfic Actual o Modern (NRD)És propi de les societats més desenvolupades (païsosoccidentals).La principal característica és una reducció molt forta de la natalitati de la mortalitat, disparant-se la longevitat (a la llarga, faràincrementar-se la mortalitat).Això provoca un creixement vegetatiu mínim, de vegades zero ofins-i-tot negatiu. La població envelleix, augmentant les classespassives, la qual cosa comporta greus problemes socials ieconòmics.
  • La natalitat disminueix per diversos factors: - La industrialització comporta un canvi de valors - Lalt cost econòmic dels fills - El nou paper social de la dona - Laccés a la planificació familiar - Lincrement del nivell econòmic i educacional de la dona ISF Espanya (1975-2009)
  • L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓEl concepte estructura de la població es refereix bàsicament aestablir els grups d’edat que conformen una població, és a dir, aclassificar la població per grups d’edat i sexe.Per estudiar l’estructura de la població cal considerar: - Nº habitants - Moviment natural - Distribució territorial - Distribució per edats - Distribució per sexe - Activitat econòmica
  • LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA POBLACIÓLa densitat de població ens informa del nombre de persones quehabiten un territori si estiguessin repartides uniformement(habitants/km2). Es considera desert humà quan la densitat depoblació és inferior a 1h/km2.Com a norma:- La major part de la població viu a la franja litoral- La població disminueix a mesura que ens endinsem als continentsi augmenta l’alçada- Les àrees del món amb densitats més elevades es troben alsnuclis urbans- L’hemisferi nord concentra el 80% de la població mundial- Per continents, destaca la importància dÀsia i Àfrica. Els païsosmés poblats del món són la Xina i lÍndia.
  • La distribució de la població és desigual, degut a factors naturals,econòmics, socials, polítics, històrics ...Ara, entre un 70 i un 75% viu en països pobres, mentre que entreel 25 i el 30% habita en els països rics. La tendència futurapreveu un significatiu increment en el percentatge dels païsospobres.
  • LA COMPOSICIÓ PER SEXESLa taxa de masculinitat ens indica el nombre dhomes per cada100 ó 1.000 dones. Normalment utilitzem la taxa de masculinitatper edats.Existeixen desequilibris entre sexes, motivats normalment per ladesigualtat de naixements entre nens i nenes, la diferentmortalitat entre homes i dones, i la incidència dels movimentsmigratoris.Aquests desequilibris evolucionen al llarg del cicle vital.Els grups més joves, de manera natural, arriben a presentaraproximadament uns 105 nens per cada 100 nenes. Per això enles poblacions més joves hi ha més taxa de masculinitat. Si hi hamés diferències hi ha una intervenció humana (pe.: infanticidifemení).
  • Els grups entre 20 i 30 anysassoleixen lequilibri, donada lasobremortalitat masculina, produïdaper raons biològiques i culturals, itot i el treball femení i la mortalitatmaterna.En els grups ancians torna a donar-se un desequilibri evident. Per cadahome hi ha dues dones. Les donestenen més esperança de vida queels homes.Territorialment, hi ha més homes alcamp al primer món i a les ciutats altercer món. Les dones són mésnombroses a les ciutats del primermón, sobretot al districte del centre.
  • COMPOSICIÓ PER EDATSLany del naixement marca l’any de la generació. Per generaciópodem entendre els nascuts el mateix anys, la distància entrepares i fills o un període entre 25 i 30 anys.Els demògrafs consideren tres grans grups d’edat:- Població jove, entre 0 i 15 anys- Població adulta, entre 16 i 64 anys - Població adulta o madura jove, de 16 a 39 anys - Població adulta o madura vella, de 40 a 64 anys- Població anciana, amb més de 65 anysLes proporcions entre els grups d’edat varien segons l’etapademogràfica.
  • En lARD i la TD1, hi ha molts joves (50%) i pocs ancians (5%). Ésuna població en expansió, el gran nombre de joves dispara lanatalitat.En la TD2 i el NRD, hi ha menys joves i més ancians, produïnt-seun envelliment poblacional. Teòricament, amb més esperança devida hi ha més possibilitats de creixement demogràfic. En realitat,la natalitat en el NRD és molt baixa.
  • COMPOSICIÓ PER ACTIVITATSECONÒMIQUESLestructura socio-professional ens indica en què treballa lapoblació i quins sectors tenen els índex de desocupació méselevats.Utilitzem la classificació de lOIT, que diferencia: 1) Població passiva o inactiva, que és aquella que ni treballa, ni busca feina. A la seva vegada, és dividida en dependent i potencialment activa. 2) Població activa, que és la que es troba en edat de treballar i vol treballar. S’agrupa en sectors econòmics i es divideix en ocupada i desocupada.
  • La taxa d’activitat (Ta) és la poblacióactiva ocupada, divida entre la poblaciótotal i multiplicada per 100 (%). Ensmostra el percentatge de poblacióactiva ocupada en relació amb lapoblació total.Ta depèn de diversos factors: - Lestructura per edats de lapoblació - Les normes legals (edat pertreballar o per jubilar-se) - Els costums socials (treball femeníextrafamiliar)Els països més rics tenen més Ta,mentre que els països pobrespresenten menors taxes, car tenen méspoblació menor de 15 anys i poc treballfemení extrafamiliar.
  • La preponderància d’un sectoreconòmic té una directa relació amb elgrau de desenvolupament d’un país.Cal també considerar la taxa d’atur.Aquesta taxa mesura el percentage depoblació activa desocupada en relacióal total de la població activa. Quan esdonen elevades taxes es considera ungreu problema econòmic i social.Latur de llarga durada és aquell que esperllonga per un període de més d’unany.La plena ocupació es dóna quan laturés inferior al 5% (al sistema capitalistasempre hi ha atur estructural).
  • LES PIRÀMIDES DEMOGRÀFIQUES Una piràmide demogràfica és la representació gràfica de la població d’un àmbit territorial concret en un any determinat, distribuïda per grups d’edat i diferenciada per sexe. Ens permet observar l’evolució passada de la població (uns 70 o 80 anys), la situació present i fer una previsió de futur (observant tendències). PER ELABORAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA 1) Tenir les dades 2) Elaborar les dadesPiràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html
  • 1) Tenir les dades.Les dades han destar dividides per sexe i per grups d’edat. Elsgrups dedat poden ser d’un any. Ara bé, normalment són grupsde 5 anys (0-4, 5-9, 10-14...). Aquests grups s’anomenen cohortso generacions, i hi ha 18 grups (lúltim, de 85 anys i més).Les dades es poden indicar en valors relatius (%) o absoluts (nº).Sempre cal indicar l’any de la piràmide, car això permet ubicar elsgrups d’edat.
  • 2) Representar les dades.La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la sevavisualització.Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valorspositius de l’ordenada.Leix d’ordenades es divideix en tantes parts com estratspoblacionals es vulguin representar. Aquests, es situen demenor a major edat, i de baix a dalt.Leix d’abcisses es representa amb dues escales simètriques ensentit creixent i oposat, indicant els valors. Els homes es situena l’esquerra i les dones a la dreta.De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove,adulta, anciana) o es pinten els dirents estrats o cohorts.
  • PER ANALITZAR UNA PIRÀMIDE DEMOGRÀFICA 1) Descripció general 2) Interpretació 3) Conclusió1) Descripció, considerant la forma general i les principalsirregularitats.Cal descriure la forma general, relacionant-la amb algunmodel teòric conegut.Cal descriure els grans grups d’edat i la proporció entre ells.Igualment, cal descriure la proporció entre sexes. De vegadeses fa una línia comparativa, per evidenciar la sobremortalitatmasculina.També cal descriure les irregularitats. Les osques són estratsnegatius, que indiquen que manca població. Els estratssobresortints, positius, indiquen abundància de població.
  • ARD / PARASOL TD 1 / CAMPANATD 2 / OGIVA NRD / URNA
  • 2) Interpretació, explicar les causes d’allò descrit.La forma té una clara correspondència amb els nivells dedesenvolupament econòmic del territori i amb les ciclesdemogràfics.Així, la piràmide de lARD té forma de para – sol, la de la TD 1 decampana, la de la TD 2 dogiva, i la del NRD durna.També podem parlar de piràmide jove, pròpia dun paíssubdesenvolupat que experimenta una explosió demogràfica; depiràmide vella, pròpia dun país desenvolupat que viu unenvelliment poblacional; i una piràmide madura, que representauna situació intermitja a tots els nivells.
  • Les irregularitats, si es donen en 2 ó 3 cohorts, represententendències.Les osques, estrats negatius, evidencien manca de població.Caldria observar si es donen en ambdós grups o només en elsdhomes. Segons com, podem relacionar-los amb períodes dedesnatalitat (baby crash) deguts a conflictes bèl·lics, movimentsmigratoris o crisis econòmiques.Els estrats sobresortints indiquen alta natalitat (baby boom), quegeneralment es dóna després de processos de desnatalitzaciómomentània.
  • 3) ConclusióBàsicament es tracta de respondre a dues qüestions:- Quines són les característiques del moment demogràfic?- Quina és la previsió de futur?
  • LA POBLACIÓ MUNDIAL: SITUACIÓ ACTUAL I PROJECCIÓ DE FUTURLes projeccions demogràfiques són càlculs que partint de lestudide les tendències de la població intenten deduir quina serà laseva evolució en un futur proper.Cada cop tenen més demanda, donada la seva utilitateconòmica, social, política...Ara bé, presenten alguns problemes. Així, són poc fiables a llargtermini (a partir 10 ó 15 anys); no poden predir canvis polítics,culturals o sociològics; i sempre impliquen cert graud’especulació (més, a nivell mundial).Les NU i el BM realitzen projeccions demogràfiques a nivellmundial. En un procés de revisió contínua, actualitzen lesprojeccions cada dos anys. Per això tenen una raonablecapacitat predictiva
  • Com selaboren les prediccions?. Primer, sincorpora la informació demogràfica més recent, en relació a la natalitat, mortalitat i esperança de vida. Segon, es revisa el passat demogràfic. Tercer, es rectifiquen les hipòtesis amb les noves dades. Quart, es fan nous càlculs de projecció, considerant la hipotètica evolució de la fecunditat, mortalitat i les migracions internacionals.Rellotge població del món http://www.census.gov/main/www/popcld.htmlPiràmides de població del món: http://www.census.gov/ipc/www/idbpyr.html
  • Què prediuen les NU?a) Durant uns 25 anys assistirem a un ràpid creixement de lapoblació mundial, ja que molts països són demogràficamentjoves.Després, es donarà una desacceleració, un creixement més lent.Aquest canvi serà degut a que s’anirà reduint la fecunditat (hi hauna clara tendència global a la reducció de la taxa de fertilitat).Seguint això, es fa una revisió a la baixa de les previsions decreixement. Amb tot entre el 2050-2100 la població mundialsestima entre 10.500 i 11.000 milions.
  • b) El creixement es donarà sobretot enels països del S, sobretot a Àfrica. Enalguns països, les taxes seranhistòriques.c) Es produirà una pèrduad’importància demogràfica dels païsosrics, car no es preveu una recuperacióimportant de la fecunditat.d) Es donaran grans canvis en ladistribució de la població mundial, caraugmentaran els corrents migratoris.e) Es donarà un augment global del’esperança de vida. L’envelliment però,serà més evident als països rics.
  • Ara al món hi ha dues situacions demogràfiques oposades. Elspaïsos occidents (rics), es troben en el NRD, mentre que la restadel món es troba en algun moment de la TD.A Europa la TD es donà durant dos segles, i la població va tenirtemps per créixer i estabilitzar-se.De fet, a la UE preocupen les baixes taxes de fecunditat, per aixòsintenta incentiva la natalitat. Aquestes polítiques natalistes esbasen en incentius econòmics i, sobretot, en la conciliació de lavida familiar i laboral.
  • Al Tercer Món, la TD sestà donant de manera accelerada. Hi hamolta població, i això incrementa el subdesenvolupament. Hauriende controlar el creixement econòmic. Hi ha una correlació inversaentre ISF i IDH/nivell de desenvolupament econòmic.No totes les situacions al Tercer Món són iguals.A Àsia hi ha transicions molt ràpides, car s’han donat polítiquesantinatalistes, sobretot a Xina. Així, la Xina el 1972 tenia un ISF de4,2 fills, mentre que ara sha imposat la política del fill únic. El Japó,el segle XIX teni un ISF 5 fills per dona, mentre que ara és de 2 fills.
  • Amb tot, Àsia continua sent el continentmés poblat de la terra, car hi hatransicions molt lentes. Per exemple,lÍndia tenia una esperança de vida el1901 de 23 anys, mentre que el 1992 erade 60 anys i la fecunditat de 4,1 fills. Peraixò, el 2050 serà el país més poblatdel món.A Àfrica i parts de Centreamèrica es dónaun creixement brutal, que pot arribar a Paleolític 6 milions Neolític 10 milionstriplicar població en una generació. Imperi Romà 150 milions Segle XVI 500 milionsEn resum, el Tercer Món viu i viurà un 1.900 1.600 milionsboom demogràfic. Es preveu així un gran 1.960 3.000 milionsaugment poblacional a nivell global, que 2.000 6.500 milionssituaria la població mundial el 2050 alvoltant dels 10.000 o 10.500 milions depersones.
  • Al llarg de la història la població mundial ha crescut de forma moltirregular. La norma és un creixement demogràfic baix, al voltantdel 0,5% anual o menys. Les causes eren les grans mortaldatscatastròfiques o els mecanismes socials de regulació poblacional.Només de vegades, en determinades circumstàncies, es donarenràpids creixements.Ara vivim un gran creixementdemogràfic. És mi fet extraordinari,una excepció a la norma. Tot i això,ha provocat reaccions alarmistes, cargenera més pressió sobre elsrecursos i el medi ambient. Així calpreguntar-se si pot la terra aguantar elcreixement poblacional?, éscompatible el creixement demogràficamb leconòmic?, es donaranmigracions massives vers el N?.. És a Població mundial el 1998dir, és possible així un creixement Població mundial (estimada) el 2050sostenible?.
  • La preocupació s’inicià ja al segle XIX amb Malthus. Als anys 60del segle XX els neomalthusians, novament posen de moda visióalarmista. Cal destacar la publicació, el 1972, per part del Club deRoma de lestudi Els límits del creixement. Aquesta alerta sobreels perills del creixement poblacional.
  • Els poblacionistes tenen una visió contraposada. Creuen que laciència satisfarà les demandes. El veritable problema ésrepartir la tecnologia.Actualment, es planteja una solució mixta. Es parla delcreixement i desenvolupament autosostenible. Per respectar elmedi i els recursos, cal un control lliure i eficaç de la natalitat.De moment, es plantegen esforços per controlar l’augmentpoblacional, estabilitzant la població. Amb tot, ara ja no generatanta alarma.Tot i això, es plantegen diverses qüestions, com el tema de lasobreexplotació dels recursos, o de lalimentació de més de3500 milions de nous habitants del planeta.
  • Un cop superada la visió pessimista sobre el creixementpoblacional, ara parlem de la qüestió de lenvelliment.Assistim a un canvi en la piràmide dedats. La població viu méstemps i té menys descendència, la qual cosa comporta unenvelliment poblacional. Existeix un clara relació entre nivell dedesenvolupament i nivell denvelliment.Ara a Occient hi ha un gran volum de població a la zona intermitjade la piràmide. Són els fills del baby boom dels 60’s, que esjubilaran en 20 o 30 anys. Aquest fet es donarà simultàniament auna pèrdua defectius en la base de la piràmide (baby crash).Aquests canvis asseguren problemes futurs. Per primera vegadaen la hª de la humanitat hi haurà més adults i ancians que joves onens. Parlarem aleshores del despoblament dalgunes zones, demanca de mà dobra, de problemes per mantenir lEstat delBenestar?...
  • Alguns parlen de l’arribada de la segona transició, que tindrà greusefectes sobre la societat i l’economia. Per exemple, es qüestional’Estat del Benestar, car augmentarà molt la despesa pública peratendre a aquest contingent poblacional.
  • Concretament es veurà molt afectat:El sistema de jubilacions. El nº de persones en edat de treball icotitzar baixarà, mentre que augmentaran les classes passives.Per això caldrà redefinir-lo (augmentar ledat de jubilació?alternativa de les migracions internacionals?...)El sistema sanitari. S’utilitzarà més, hi haurà més hospitalitzacions,es donaran intervencions més cares (en general atendre a un anciàés més car).El sistema d’atenció social. Hi haurà més persones d’edat soles (lafamília ja no les atendrà).El sistema laboral. És cert que poden mancar treballadors enalguns camps, però també pot estimular alguns camps econòmics,com els dels professionals per atendre 3ª edat.
  • La qüestió clau és si és un fenomen típicament occidental onomés Occident és el primer en mostrar un fenomen global. LesNU constaten:Una reducció global de la taxa de natalitat i fecunditat, també azones com Àfrica negra. Per això les previsions del creixementshan revisat a la baixa (el Tercer Món, als anys 60’s tenia un ISFde 6,1, mentre que ja shavia reduït a 4,1 fills). Aquest canvi esrelaciona amb laugment del nivell d’instrucció, laugment treballfemení extrafamiliar, el retard en l’edat del matrimoni i, endefinitiva, a laugment del control de la natalitat.Un augment global de l’esperança de vida. LOMS parla que laprevisió per al 2.010, a nivell global, és duna e.vida al voltant dels70 anys en 61 països (3.000 milions dhabitants). En aquestspaïsos, la fecunditat es trobarà just al nivell de reemplaç o persota.Ledat mitjana mundial passarà dels 22,5 anys del 1.900, als 38anys del 2.050.
  • El 2.002, a Madrid, es celebrà lAssemblea Mundial de l’ONUsobre l’Envelliment. El 2.050, mentre Nigèria tindrà una mitjanad’edat de 20 anys, a Espanya serà de 55.Als països rics és un fenomen més evident i més ràpid. Devegades es parla de la immigració com una possible solució. Arabé, políticament i social no s’accepta, i demogràficament, caldriaaugmentar i mantenir el fluxe. Daltra banda, la immigració no ésla solució per a un fenomen global, car simplement redistribueixla població.
  • LA POBLACIÓ ESPANYOLALevolució demogràfia espanyola.El Règim Demogràfic Antic (FASE I) es perllongà fins ben enllàdel segle XX a Espanya, amb una població bàsicament rural.Lexcepció a aquesta norma es donà en les zones mésindustrialitzades de lestat, com ara Catalunya, que iniciaren laTransició Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX.Un cop sinicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica(FASE II), durant el primer terç del segle XX, començà unimportant creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 delsegle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom),produint-se simultàniament un important èxode rural vers leszones més industrialitzades dEspanya i els països de lEuroparica.
  • La Segona Fase de la Transició Demogràfica (Fase III) aEspanya la podem situar al començament de la dècada de 1980.Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic (Fase IV),malgrat el lleu augment de la natalitat dels últims anys (això faque no sajusti plenament al model).
  • Característiques actuals de la poblacióespanyolaDes de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions,la tendència de la natalitat espanyola és descendent,especialment des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics,culturals...). Des dels 90 Espanya tenia uns dels índex defecunditat més baixos dEuropa. A partir del canvi de segle però,es constata un lleu repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra denaixements va ser la més alta des del 1979).
  • Cal considerar tant larribada a ledat fèrtil dun volum moltdestacat de població, com larribada de població immigrant.
  • Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament esreduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, eldescens en larribada de població estrangera i lentrada en lesedats més fecundes de generacions més reduïdes de dones.LINE pronostica que cada cop es tendirà a igualar més lanatalitat i la mortalitat.Considerant levolució de lamortalitat, també aquesta ha tendit adescendir, malgrat alguns períodes decreixement. Així, el 1900 era de 28,3o /ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. Apartir daquest moment sincrementàlleugerament, com a conseqüència delenvelliment poblacional.La mortalitat infantil espanyola es situaen uns 4o/ooo, una de les taxes mésbaixes del món.
  • Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar el2009 al voltant d1,5. En un futur però, es preveu que torni a baixar.Daltra banda, cal considerar que la població no creixerà car cadacop hi ha menys dones en edat de procrear.La nupcialitat (matrimonis per cada 100 hab.) ha deixat de ser unadada demogràfica significativa.Ledat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.
  • La piràmide dedats dEspanyaLa piràmide dedats espanyola és contractiva, pròpia del NRD Idun país desenvolupat. Cal destacar les següentscaracterístiques:- Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. Lúltimglaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural.- El cos central de la piràmide ésampli, conseqüència del babyboom produït entre 1960 i 1975.Darrerament shi ha afegit un bonnombre de població immigrada.
  • - El vèrtex en indica lelevadaesperança de vida espanyola, tot Ique encara són visibles els estratsde desnatalització conseqüència dela guerra civil i la postguerra (65-69anys).Comparant la distribució per edatsal des del 1900, observem lapèrdua defectius entre els 0-19anys, mentre que augmenta elpercentatge en els altres dosgrups.
  • La distribució per sexes (2008) es situaen 50,6% de dones i 49,4% dhomes.Això podria canviar en el futur (elscanvis socioeconòmics tenen tendènciaa igualar les taxes de mortalitat).
  • Lenvelliment de la població espanyolaLa població espanyola, com la de la majoria de païsosdesenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjanasuperior als 40 anys.Lesperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per alshomes i 83 per a les dones). LINE indica que el 2010 més del 17% de la població espanyola té més de 65 anys.
  • La distribució de la població en el territoriL1 de gener de 2010 Espanya té una població de 47.021.031 depersones (INE). La densitat de població és duns 92 hab/km2.Les zones més poblades són les properes al litoral i les vallsadjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats ogrups de ciutats. A linterior peninsular destaca Madrid.Les regions menys poblades són de linterior.
  • La població activa espanyolaLa taxa dactivitat espanyola es situava a finals del 2009 en el59,8%.En les darreres dècades destaca laugment sostingut de poblacióactiva, a causa de larribada a ledat laboral dels joves nascutsdurant el creixement demogràfic, a larribada dimmigrants i,especialment, a la incorporació al món laboral de moltes dones. La crisi econòmica, que vivim des del 2007, ha disparat latur, especialment en sectors com el de la construcció.
  • El problema de laturEl problema de latur depèn sobretotdel creixement econòmic. Lexpansióeconòmica crea ocupació, mentre quela contracció genera atur.Latur a Espanya supera els 4,2milions, la taxa més elevada dEuropa.Inicialment es disparà latur a laconstrucció. Ara també augmenta enel sector industrial (automobilístic) i deserveis (recessió econòmica ,contracció del consum).
  • Latur afecta més als joves que cerquen la seva primera feina, els majors de 40 anys i les minories ètniques.Caldria millorar la formació de la mà dobra per tal dimplementar unmodel productiu més “modern” i tecnològicament avançat.
  • La incorporació de la dona al món laboral Els canvis socials i econòmics han afavorit la incorporació de la dona al món laboral. Aquest és un fet clau en la veritable equiparació de gèneres (trenca la dependència econòmica femenina). Malauradament, encara és parla del “sostre de vidre”, barrera invisible que fa que les dones no accedeixin a determinats càrrecs de responsabilitat, o que tinguin globalment salaris inferiors als homes.Tot i que ha augmentat de mandera considerable, la taxa dactivitatfemenina a Espanya es situa en 52,6%, mentre que la masculinasupera el 67%.
  • LA POBLACIÓ A CATALUNYAAl llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milionsdhabitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixementsemblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta(Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). Elcreixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferènciadel Tercer Món).Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratorimoderadament positiu, car encara es produïa una fortamigració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacionalmoderat.Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onadamigratòria. Catalunya demandava mà d’obra (fortaindustrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribàdes de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia,Aragó, Almeria...
  • Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onadamigratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitatd’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va serel creixement demogràfic més destacat de la història del país(2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves.Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà lanatalitat.A partit sobretot dels 90’s del seglepassat es donà un canvi en ladinàmica migratòria. Lèxode ruralacabà, i ara Catalunya és terradarribada d’immigrants del TercerMón.Aquesta immigració va donar un nouimpuls a la població catalana(7.535.000 habitants, Idescat, 2011).
  • La piràmide demogràfica de Catalunya éspròpia dun país desenvolupat (natalitat imortalitat baixes, àmplia esperança devida).Des de lany 1996 el nombre de naixements a Catalunya no haparat de créixer. En part, els nadons que van néixer són els fillsdels que van néixer durant el baby boom. La població estrangeratambé ha contribuït a lincrement dels naixements (un 20% delsnascuts tenen pares nouvinguts, i un 8% tenen almeny unprogenitor vingut de fora).Aquest cicle alcista sembla esgotar-se, i les taxes ja disminueixen.La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.
  • La població catalana esdistribueix de manera irregularper el territori, concentrant-sebàsicament a la costa (zonesamb més activitat econòmica).Destaca la gran concentracióde làrea metropolitana deBarcelona (44% del total). Ladensitat de població (119hab/km2 de mitjana) baixa amesura que ens apropem a lescomarques interiors ipirinenques (les menyspoblades de Catalunya).
  • Sobre locupació a Catalunya, clarament hi predomina el sectorserveis i la indústria. La crisi dels 2007 ha comportat un clarincrement de latur.