Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions

  • 7,628 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
7,628
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11

Actions

Shares
Downloads
281
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 8LACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS
  • 2. EL COMERÇEl comerç és l’activitat per mitjà de la qual elsrecursos que s’obtenen de la natura, elsobjectes fabricats i els serveis es posen adisposició dels consumidors.Cada cop hi ha més comerç, amb una majordistància entre el lloc de producció i el deconsum. Amb la globalització sincrementa i ésmés difícil de controlar. Actualment, el comerç esdesenvolupa a escala planetària i és un delsprincipals factors del desenvolupamenteconòmic mundial. És un servei destacadíssim,bàsic per a l’economia, car no produïm tot allòque necessitem.
  • 3. La circulació de persones, de productes ide serveis necessita xarxes i mitjans detransport ràpids i segurs.Les comunicacions necessitentecnologies avançades per tal que lainformació es transmeti al mateixmoment de produir-se.Els intercanvis creen un mercat. Alsmercats concrets sexposen lesmercaderies i es comercialitzen. Alsmercats abstractes es negocienmercaderies absents. Un cas intermediés el de es fires de mostres.Cal diferenciar entre venda a lengròs ovenda al detall.
  • 4. Normalment el circuït de distribució més común és el següent:productor - intermediari (majorista) - comerciant (minorista) –consumidorPresenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, granssuperfícies, catàleg, internet …Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entrevenedors i compradors produït pels intercanvis comercials.Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de productesmanufacturats, de capital, i cada cop més dinformació.
  • 5. 07 Les característiques del comerç actual L’activitat comercial actual es caracteritza per: - La creixent especialització. - Laugment del volum del comerç, que és ja una activitat global (millores en el transport i la comunicació). - Moure enormes quantitats de productes molt diferents. Per fer-ho necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia, a preus raonables. - Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial (eliminació progressiva de les barreres al lliure comerç, millora dels transports i les comunicacions). - Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa moltes persones. - El desenvolupament del sector de la logística.
  • 6. - La presència dintermediaris, entitats financeres iasseguradores (encareixen el producte, tot i que creen riquesa).- Ser una activitat cada cop més especialitzada.- Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombred’empreses.- Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zonesconcretes (grans ciutats, zones industrials).
  • 7. En relació amb làmbit de lactivitat comercial, parlem decomerç interior i de comerç exterior.COMERÇ INTERIORÉs aquell que es dóna dins el mateix Estat, que éslencarregar de regular-lo. A mesura que augmenta la riquesa,augmenta el comerç interior.Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal.Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que comprengrans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o aempreses, o al detall, que ven directament al públic petitesquantitats.
  • 8. A Espanya el comer interior és dual:al costat de grans empreses(nacionals o multinacionals) trobemempreses petites (generalmentfamiliars).El comerç genera a lEstat el 16%de locupació total.Els béns dequipament nonecessiten intermediris, car es fanper encàrrec. Són béns molt cars,en la comercialització dels quals espractica el lising (llogar lamaquinària pagant una renda, ambla possibilitat de compra en finalitzarel termini) o el rènting (llogarmaquinària pagant una renda,incloent el manteniment ilassegurança, però sense opció decompra especificada).
  • 9. Els béns de consum presenten unacomercialització diferent segons el seutipus.Els aliments frescos necessiten unaràpida comercialització (són bénsperibles). Normalment hi ha múltiplesintermediaris entre el productor i elconsumidor (encareix el producte).Darrerament prosperen lesassociacions de productors icooperatives, per reduir la presènciadintermediaris.La comercialització dels béns deconsum durable continua molt atomitzaten petites botigues, tot i que des de fadècades augmenta la pressió de lesgrans superfícies (ofereixen preus méscompetitius, marques blanques, unagran gamma de productes...).
  • 10. La competència de les grans superfícies significa el tancament depetits comerços. Per això ha decaigut la funció comercial en moltscentres urbans.Per això ara es limita lobertura de nous centres o es promou lainstal·lació combinada amb mercats o comerços tradicionals.
  • 11. La distribució del comerç interiordepèn bàsicament del grau dedesenvolupament econòmic, delexistència dun mercat deconsum ampli i amb poderadquisitiu suficient, així com de ladisponibilitat duna xarxa detransport eficient.Aquests factors afavoreixen laconcentració en barris urbans ilocalitats ben connectades, ambalta densitat de població i ambelevats nivells de renda (Madrid,Catalunya, Navarra i el PaísBasc).
  • 12. Si es té en compte el pesde les empreses en elconjunt nacionaldestaquen Catalunya,Andalusia, Madrid i laComunitat Valenciana.
  • 13. Les àrees comercials són lespai geogràfic on la població esdesplaça per comprar articles que no són de primera necessitat, obé cercant serveis especialitzats.Les àrees comercials es relacionen amb la jerarquia urbana,permeten establir àrees datracció i planificar la comercialitzaciódun producte o servei.Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona,València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassenles seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centresdatracció menor.
  • 14. Mataró Parc Zona centreMàgic BadalonaMontigalàCarrer del Mar
  • 15. COMERÇ EXTERIORÉs aquell que es dóna entre Estats, servint per tal decomplementar l’economia nacional.En les darreres dècades sha disparat, gràcies a les millores enels transports i les comunicacions, i a ladopció de polítiqueslliurecanvistes (acords GATT, OMC).Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i màd’obra. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments
  • 16. La Balança comercial relaciona el valor de les importacions(compres, pagaments) i de les exportacions (vendes, ingressos)d’un Estat durant un any. Pot ser positiva (superàvit) o negativa(dèficit).La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entreel país i lexterior. Té tres capítols bàsics, productes, serveis icapitals. Pot ser deficitària o excedentària.Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerçinternacional d’un país. La seva proporció respecte el PNB ensindica el grau d’obertura o dependència econòmica del país.
  • 17. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme. Per taldafavorir el comerç cal limitar o eliminar els aranzels.El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerçinternacional. Considera que cal “protegir” leconomia nacionalamb aranzels. És típic en moments de crisi econòmica o eneconomies dèbils. Aquesta posició origina les anomenadesguerres comercials.La tendència actual globalitzadora sha vist afavorida pellliurecanvisme, i és el resultat de levolució al llarg dels darrers50 anys. Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC,Conferències GATT …) defensen la necessitat de potenciar ellliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme. Argumenten quegenerarà més producció i més benestar.
  • 18. 07 Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic. El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.
  • 19. 07 La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Aquests blocs comercials tenen en comú la proximitat espacial, la unió duanera, la redistribució industrial, la creació de polítiques comunes (front comú) i la complementarietat i unió d’esforços.
  • 20. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altresactuacions es parlava de la creació de l’OMC.El 1947, es signà lAcord GATT per regular el comerçinternacional. Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentrees creava shavien de donar rondes negociadores, que sanirienrepetint al llarg dels anys.Aquestes rondes negociadores tractaven diverses qüestions:➢ El comerç dels productes industrials.➢ La lluita contra el comerç deslleial.➢ La necessitat devitar el proteccionisme en el tèxtil i lagricultura.➢ Regular el comerç de serveis (GATS)‫‏‬➢ Regular les Inversions Directes Estrangeres (IDE), la propietatintel·lectual, lluitar contra les falsificacions ...
  • 21. La Ronda Uruguai, del 1994 insistí en la necessitat de treure elsaranzels dels productes tèxtils i agrícoles.Igualment, es constatava la major complexitat del comerç mundial.Per això, finalment el 1995 es creà lOMC.
  • 22. La màxima autoritat en lestructura de lOMC és la conferènciaministerial. Es troba formada per respresentants de tots elsmembres i es reuneix, com a mínim, cada dos anys.La tasca diària de lOMC es troba a càrrec del Consell General,màxima autoritat entre conferències, i format també per tots elsmembres de lOMC.Les decisions de lOMC es prenen per consens. Saplica el principidun país, un vot. No es preveu el vot ponderat, com és el cas delFMI.
  • 23. LOMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats: ➢ Afavorir laplicació dels acords. ➢ Fer de fòrum negociador. ➢ Cooperar amb BM i FMI. ➢ Examinar les polítiques comercials ➢ Recolzar la lluita per la preservació del mediambient. ➢ Recolzar el desenvolupament (per exemple creant standards laborals)‫.‏‬ ➢ Controlar els drets intel·lectuals (atorga patents a nivell mundial)‫.‏‬LOMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou laXina.
  • 24. Ara bé, actualment constatem grans diversitats. Per exemple, els23 països amb més indústria controlen el 71% comerç mundial.En canvi, el 25% de la població mundial, la més pobre, únicamentaporta l1,1% del comerç global.D’altra banda, cal considerar el problema de l’intercanvi desigual.Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb eldesenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.“El comerç just hauria de ser comercial i el comerç tradicionalhauria de ser just”
  • 25. EL COMERÇ JUSTAl món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen enels evidents desequilibris comercials. Aquests són qüestionablesèticament i ecològicament, car el comerç mundial no consideral’impacte humà, social o mediambiental.Per exemple, els països del S liberalitzen el seu comerç, però tenenproblemes comercials, com la baixada del preu de les primeresmatèries (intercanvi desigual) o el proteccionisme del N.Paulatinament sha anat produïnt una clara presa de consciència,que ha propiciat laparició de lalternativa del comerç just.El 1964, OXFAM creà OCJ. Ja el 1969 sobrí primera botiga de CJ aHolanda (caldrà esperar fins el 1986 per tenir la primera botiga de CJa Espanya). El 1990 es creà lAECJ (Associació Europea del ComerçJust)‫ .‏‬A Espanya existeix lOrganització de Comerç Alternatiu iSolidari (OCAS), integrada per una gran diversitat d’organitzacions(INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado, Ideas ....).
  • 26. El comerç just sorgeix com a alternativa,per això ha de ser útil a productors iconsumidors.Té tota una sèrie dobjectius:- Conscienciar els consumidors(campanyes informatives)‫‏‬- Promoure la producció i comercialitzaciósostenible (a nivell social, econòmic imediambiental).- Reduir la pobresa del S, donant-li accés almercat del N.- Millorar les condicions dels productors.- Incidir en les polítiques dels països del N(p.e.: UE) demanant el recolzament alsproductes de CJ (traient aranzels,reconeixent les marques...)
  • 27. Les associacions de comerç just contacten directament amb elsproductors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors.Pels productes es paga el “preu just”. Es tracta dun preu negociat,que ha de cobrir la despesa total de producció (incloent les socials imediambientals)‫ .‏‬Es vol axií garantir una vida digna i la inversiófutura (avança 40% o 50%). Es tracta de posar en marxa laproducció i evitar lendeutament.
  • 28. Els productors però s’han de comprometre a acceptar tota unasèrie de condicions, com funcionar democràticament, tenircondicions de treball “acceptables”, potenciar la igualtat de gènereo respectar el medi.Com a contrapartida, a banda dobtenir un bon preu,aconsegueixen l’accés als mercats del N.Els productes de CJ són de gran varietat, com productesdartesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments(cafè, cacau).Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempresón més cars (no hi ha intermediaris)‫ .‏‬A banda, cal considerar laseva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen(concepte de justícia social).Els crítics del CJ són els economistes liberals. Consideren que ésuna intervenció injusta en el mercat, que genera més excedents
  • 29. El comerç exterior dEspanyaEspanya es troba integrada al bloccomercial de la UE, que és el mésimportant del món. Espanya comercia dinsde la UE aproximadament el 70% de lesseves exportacions i el 59% de lesimportacions. La relació comercial ésespecialment intensa amb Alemanya,França i Itàlia. De la resta del món , destaquen les relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic.
  • 30. Entre els països rics sintercanvien bàsicament els mateixos tipusde productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el casespanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren queEspanya no és un gran exportador de primeres matèries i deproductes agrícoles. La balança comercial espanyola es caracteritza per un saldo negatiu (les exportacions cobreixen aproximadament el 65% de les importacions).
  • 31. El dèficit de la balança comercial esveu tradicionalment compensat enla balança de pagaments gràcies alturisme. Darrerament però, elsingresos pel turisme no compensenel dèficit i sestà produint un granendeutament de lEstat degut alvalor desmesurat de lesimportacions (compra de petroli,manca de competitivitat de lanostra economia).
  • 32. El comerç a CatalunyaEl 2006 el comerç representava el 19,2% de la producció total delsector serveis de Catalunya, ocupant el 15,5% de la població activacatalana.La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME,generalment constituïda per un treballador autònom amb unnombre de treballadors inferior a 10.La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70%de les llicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a lademarcació de Barcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%.En un futur el comerç català s’hauria d’adaptar a la globalitzacióeconòmica, que comporta l’arribada de productes importats a preusbaixos, la presència d’empreses estrangeres i noves formes iestratègies de venda.
  • 33. Les principals característiques del comerç català són:- El domini de la petita empresa familiar, amb un graud’atomització elevat.- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitarles economies d’escala.- Un gran de professionalització baix, amb escassaimplantació de les modernes tècniques de venda i gestió.- Un índex alt d’habitants per establiment.
  • 34. Les principals tendències del comerçcatalà són:- El protagonisme creixent dels centrescomercials enfront dels establimentstradicionals.- La concentració de la distribució enpoques empreses.- La proliferació de noves formes devenda (franquícies, outlet, vendaelectrònica...)- El ressorgiment en els últims anys delcomerç de proximitat.
  • 35. El gruix de lactivitat comercial té llocdintre de Catalunya i amb la restadEspanya. Les exportacions tenenun paper més discret.Lactivitat comercial es mantéestable, tot i que la crisi ha provocatun lleuger descens.Catalunya té unes 300multinacionals, moltes de les qualsprodueixen en lexterior, gestionantúnicament aquí.El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de lEstatespanyol (el 35,5% de les empreses exportadores dEspanya sóncatalanes). Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a lesimportacions com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficitnotable en la balança comercial (deslocalització).
  • 36. ELS TRANSPORTSLa Revolució Industrial comportà larevolució dels transports. El transportevolucionà, convertint-se en molt méseficaç, capaç de transportar laproducció en massa i assegurar lavenda.Començà un paulatí augment de ladimensió del mercat, que propiciàlincrement dels intercanvis a nivellmundial, així com una major integracióeconòmica a escala regional, nacional isupranacional.El transport esdevení un sector moltdinàmic, la qual cosa va permetre laseva evolució i millora, multiplicant-seles inversions. Així, els transports vanfer-se cada cop més econòmics, ràpidsi segurs.
  • 37. La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquantaanys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més gransde persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura ieconòmica. Els canvis més significatius són:- L’augment del tonelatge.- La intermodalitat en el transport de mercaderies.- L’augment de la velocitat.- La millora en la infraestructura viària.- L’augment de la seguretat.- La reducció del preu del transport.- Els avenços en les telecomunicacions.
  • 38. Cal distingir entre transport i comunicació.Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals ovies de comunicació (per exemple, el fil telefònic)‫.‏‬Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloca un altre.Un mitjà de transport és lelement físic per fer el transport. Hi hauna gran varietat, depenent de la distància, del producte … Pot serfixe (carretera, oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot ferel transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim).‫‏‬
  • 39. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transportpel territori Són un conjunt d’infraestructures per on poden circularfàcilment els vehicles.Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més puntsconnectats entre si i en forma de xarxa que s’estén sobre unterritori de forma més o menys densa.Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de transport.Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie dobjectius:- Garantir el transport de persones i béns.- Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics.- Garantir la difusió didees, tècniques i cultures.- Garantir lequilibri social i territorial del país, evitant aldesconnexió d’algunes zones)- Reduir l’impacte ecològic.
  • 40. Les xarxes de transport poden presentaruna major o menor densitat. Els factors queintervenen en aquesta realitat sónbàsicament tres: el nivell dedesenvolupament econòmic, la densitatdassentaments humans i els condicionantsfísics del territori.Les xarxes de transports poden serpolaritzades (totes les vies convergeixen enun punt, anomenat nus)‫ ‏‬o interconnectades(no hi ha un únic centre).Les xarxes de transport són jerarquitzades.Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a lajerarquia urbana (quan més important és unpunt, més vies de comunicació hiconvergiran). Per això la seva planificaciócondiciona el desenvolupament d’una zonao país. Aquesta planificació es trobacondicionada per la ideologia de l’equip deplanificadors.
  • 41. Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupamentd’un país. Per exemple, podem establir una relació entre el volum detrànsit i el volum de desenvolupament.Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millorsvies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, queconnecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi hazones sense connexió. Aquests països acaparen la major part delsfluxos comercials.En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxaincomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicamentconnecten zones productes primeres matèries amb centresd’exportació.
  • 42. ELS SISTEMES DE TRANSPORTTERRESTRESCarreteres i autopistesTenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat,capacitat i flexibilitat. Cal destacar que és el sistema quepresenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tractaduna xarxa molt estructurada.Per aquests avantatges, és el sistema més utilitzat en la curtadistància, tant per persones com per mercaderies.Presenten però alguns problemes, com ara la degradació delmedi i la saturació, sobretot en les ciutats i els seus accesos.
  • 43. FerrocarrilEl les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la sevamanca de flexibilitat i a la competència, de lavió en llarguesdistàncies, i de lautomòbil en distàncies mitjanes.Tot i això, els experts consideren que el seu futur és bo, i que per aixòcal potenciar-lo. Hi ha diverses raons:➢ És més ecològic, car és un sistema de transport col·lectiu.➢És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta forçaeconòmic➢Resulta competitiu en el transport de persones a mitjana distància300/500 Km, com demostra lalta velocitat➢ Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet millorar eltransport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre làmbit urbà isuburbà (Rodalies). Per exemple, lÀrea Metropolitana de Barcelona,per potenciar-lo encetà la integració tarifària.
  • 44. 07 Transports terrestres
  • 45. MARÍTIMFluvialEs desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molteconòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa.MarítimReferint-nos al tansport de passatgers, pateix molt la competènciad’altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció delpassatge. Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers itransbordadors (ferry-boats)‫.‏‬Respecte el transport de mercaderies, a escala global és elprincipal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació alvolum transportat, tot i tenir linconvenient de la lentitud.
  • 46. Els vaixells intenten ser més competitius. Per aquesta raó es fanmés grans, especialitzats i ràpids.Els ports shan dadaptar aquesta nova realitat (més calat). Perpotenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hiconflueixen rutes marítimes i terrestres. A banda, es potencia eltransport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.
  • 47. 07 Transport marítim
  • 48. AERIDurant la segona meitat del segle XX experimentà un grandesenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega ieconomia.Cada cop és més competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa. Télinconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega.És un transport car perquè els avions consumeixen molt carburanti necessiten un manteniment rigorós.És un gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes illargues distàncies. No resulta òptim per transportar grans volumsde mercaderies.Els sistemes de transports són bàsics. Actualment es volpotenciar una solució mixta, que consisteix en la integració dediversos sistemes de transport durant un mateix trajecte. Aixòpermet reduir despeses. Aquí rau la gran importància de lesempreses de logística.
  • 49. 07 Transport aeri
  • 50. LA XARXA DE TRANSPORT AESPANYA I CATALUNYAA Espanya sha incrementat de maneraconstant en les darreres dècades el tansport,tant pel que fa als desplaçaments com alvolum de mercaderies.Les infraestructures de comunicació shanmodernitzat gràcies en gran part als fons decohesió de la UE (pràcticament un 30% de lainversió).Constatem un descens del transport marítimi del ferrocarril. El ferrocarril és menysflexible i té el problema de la xarxa radial.Per potenciar-lo sinverteix en rodalies i laltavelocitat. Per contra, augmenten el transportaeri i per carretera (de fet, la major part delsfluxos són per carretera).
  • 51. Transport terrestre.El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la qualshan invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril). Éslelement fonamental dorganització de lespai i leconomia.El model espanyol presenta problemes de congestió, impacteambiental i augment constant de la demanda de noves vies.La xarxa dalta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim),clarament radial, suporta la meitat del trànsit total. Actualment estreballa en millorar la connectivitat entre els radis.
  • 52. La xarxa ferroviària presenta un traçattambé radial, encara que no tan evidentcom la xarxa de carreteres. El 1941 escreà RENFE, que connectà les capitals deprovíncies, encara que amb un servei moltdeficient.Actualment la xarxa ferroviària presentaseriosos problemes:- Lamplada de via diferent de leuropea.- Molts trams són de via única.- Deficiències en algunes infraestructures.Sintenta incentivar el transport ferroviaride mercaderies (afavorir la ruptura decàrrega...) i el de passatgers per adistàncies mitjanes i curtes (rodalies, trensràpids i lAVE).
  • 53. Transport marítim.És molt rendible per transportar granscàrregues a llargues distàncies. Cal adaptar elsports al nou sistema de contenidors i crear lesZAL (zones dactivitat logística).A Espanya hi ha més de 200 ports, destacantels de Bilbao, Tarragona, Barcelona i València(importants zones dactivitat logística, ZAL). Enel cas dels passatgers domina el trànsit intern(entre illes, entre Ceuta i Melilla i la Península).Lexterior es veu aturat per la competència delavió.El volum més destacat de mercaderiescorrespon als líquids a doll (petroli, olis,productes químics...) els sòlids a granel (carbó,minerals...) i la mercaderia en general.El port de Sevilla és el més destacat pel que faal transport fluvial.
  • 54. Transport aeri.Ha experimentat un gran creixement, sobretotinternacional. Shan multiplicat el nombredaeroports, encara que destaquen els de Madrid,Barcelona i Palma.Tradicionalment era només de passatgers, tot ique ara cada cop més hi ha també un creixenttransport de mercaderies.Laeroport més destacat és el de Madrid, que amés de comunicar amb tots els aeroportsdEspanya, fa de hub (nus de coordinació)internacional. Aquesta tasca és reivindicada desde fa temps per laeroport del Prat, el segon enimportància.Destaquen també els aeroports de les zonesturístiques (Palma, Les Palmes, Tenerife...).
  • 55. La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota unasèrie de projectes que afecten Espanya, com lEix ferroviari daltavelocitat del sud-oest dEuropa, que connectarà la xarxa espanyolaamb leuropea, lEix multimodal Portugal/Espanya amb la restadEuropa, o lEix ferroviari Sines-Madrid-París.La UE vol fomentar el transport intermodal, per reduir lacontaminació i els embussos (per això fomenta les “autopistes delmar”).La política espanyola de transport es regeix pel Pla DirectordInfraestrutures (PDI). Darrerament sha creat el PEIT (PlaEstratègic dInfraestructures i Transports).La xarxa de transport espanyola sintegra en la xarxa europea.Aquesta connexió sestà veient afavorida per larribada de fonseuropeus, encara que queda molt per fer. Lexemple més destacatsón el problemes de connexió del ferrocarril.
  • 56. Els objectius més immediatspel que fa a la políticaespanyola de transport són:- Potenciar el ferrocarril(corregir la xarxa radial iestendre lamplària europea)- Completar la xarxa decarreteres dalta capacitat imillorar la gestió.- Consolidar els ports com anodes intermodals demercaderies.- Millorar la connexió delsaeroports.
  • 57. Accessibilitat per carretera Accessibilitat per ferrocarrilMENOR ACCESSIBILITAT MAJOR ACCESSIBILITAT•Fronteres •Eixos radials•Zones interiors poc poblades •Litoral mediterrani •Corredor de lEbre
  • 58. El transport a CatalunyaL’existència d’una xarxa de comunicacions bendesenvolupada i eficient és un element cabdal en lavertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica delspaïsos.Actualment és en vigor el Pla d’infraestructures del transportde Catalunya 2006-2026.A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreterespresenta una estructura radial, amb centre a l’àrea deBarcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials. Això haafavorit la concentració de la població i les principals activitatseconòmiques en la franja litoral, provocant però problemes desaturació en les vien en aquest sector del territori català.
  • 59. A Catalunya, la xarxa decarreteres té problemes seriososde col·lapses, car és una xarxamolt desfasada.La xarxa de carreteres afavoreixla connexió amb Barcelona. Perafavorir la connexió entre leszones interiors s’han creat eixostransversals (Eix Transversal, C-25). Una altra obra important haestat l’Eix del Llobregat (C-16,Barcelona-Manresa-túnel delCadí) per afavorir la connexióamb França.
  • 60. La xarxa ferroviària es va crear al voltant de Barcelona i es va estendre. Malauradament mai ha arribat a completar una xarxa reticular, i la connexió amb Europa és difícil (amplada de via diferent). La majoria dels serveis es centren a BCN i queden moltes zones desassistides. A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril, la de RENFE i la de la Generalitat. Des del 2010 rodalies RENFE és gestionada per la Generalitat.En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de modernitzacióde la xarxa, ampliant la xarxa de metro o construint l’AVE (laconstrucció de lalta velocitat va portar una gran inversió, però ésdeixà de banda la resta de la infraestructura).LAVE millora la connexió amb el centre i, en un futur, amb França.
  • 61. El Govern vol crear noves líniesmixtes de trens de mercaderies iviatgers (Eix Transversal, EixTranspirinenc i connexió amb elsports de Barcelona i deTarragona), garantir la finalitzacióde la connexió de l’AVE ambEuropa i promoure els ferrocarrilsde velocitat alta.També s’intenta fomentar l’EixMediterrani.
  • 62. La xarxa portuària catalana té 49ports, la majoria de caràcteresportiu. Els principals ports sónBarcelona, Tarragona (depenende lEstat, car són dinterèsgeneral), Palamós i St. Carles dela Ràpita.El port de Barcelona és el mésimportant, amb un gran nombrede molls i atracadors. Sestàampliant per tal de donarresposta a laugment del trànsitde passatgers i de mercaderies.També cal considerar els mollsde pesca i els destinants alsvaixells esportius.
  • 63. El port de Taragona destaca port de Taragonatambé per larribadadhidrocarburs i productes de laindústria química.L’any 2007 s’aprovà el Pla deports de Catalunya 2006-2015,per tal de dinamitzar els ports ifomentar la seva importànciaeconòmica. Caldria potenciar elsports més petits com acomplement dels grans ports.Igualment, caldria millorar laconnexió dels ports amb la restade transports. port de Palamós
  • 64. El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bonaxarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals iamb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a leseconomies que volen ser competitives. Catalunya té quatre aeroports comercials (Barcelona , Girona, Reus, Lleida i Sabadell) i set aeròdroms d’aviació general i esportiva. El principal és el de Barcelona, recentmen t ampliat, tot i la problemàtica de la gestió (AENA).Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona,Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït deLleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.
  • 65. El Pla d’aeroports ,aeròdroms i heliports deCatalunya 2009-2015preveu la construcciónous aeròdroms iheliports i, en general,millorar lesinfraestructures.
  • 66. Lampliació de laeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als55 milions de passatgers a lany. En gran part gràcies a Spanair,la segona companyia espanyola en volum de passatgers,adquirida per capital català.
  • 67. Les connexions viàries amb EuropaCatalunya es troba a la cruïlla de dosgrans corredors econòmics iestratègics europeus: la Diagonaleuropea (de Lisboa a Kíev) i elcorredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils ocarreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economiacatalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració encaraés deficient.Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara noestan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, ol’aeroport de Barcelona necessita connexió directa amb grans volsinternacionals.
  • 68. Els eixos de desenvolupament il’equilibri territorial.La posició geogràfica de Catalunyafa que sigui un centre logístic deprimer ordre en el context europeu.Les plataformes logístiques sónconcebudes per donar suport al’activitat logística i de transport demercaderies. Per això ésfonamental la connexió amb viesd’alta capacitat.Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupamenteconòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar altransport, l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.
  • 69. Els mitjans de comunicacióPer mesurar el grau de desenvolupament dunapaís, cada cop cal tenir més en compte laimportància dels mitjans de comunicació iinformació. Cal considerar els fluxesdinformació, i per aquesta raó cal considerarles TIC.Tot i que en principi un mitjà de comunicació ésqualsevol instrument usat per a transmetre irebre dades, un mitjà de comunicació demasses (Mass media) és un terme usat peranomenar el sector dels mitjans de comunicacióespecíficament concebuts i dissenyats perarribar a una gran audiència.
  • 70. Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això estroben controlats per grans grups inversors, amb interessosparticulars.Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generencorrents dopinió.La televisió és el principal mitjà dinformació i dentreteniment. AEspanya cal diferenciar entre la televisió en obert (pública o privada)i la televisió de pagament.
  • 71. En el sector que anomenem les TICtrobem la informàtica, lelectrònica i latelemàtica, claus en lera digital.Vivim una autèntica revolució digital idels mitjans de comunicació. Lesnoves tecnologies ràpidament shanimplantat, millorant de manera notableles comunicacions, afavorint latransmissió gairebé instantània de lainformació.Aquest canvi es tradueix en el factormultiplicador (com la tecnologiamillora una funció), el factordimplantació (amb quina rapidesasha implantat) i el factordaccessibilitat.