Your SlideShare is downloading. ×
0
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions

8,258

Published on

2 Comments
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
8,258
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
197
Comments
2
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 8 L'ACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  • 2. EL COMERÇ Activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels Bàsic per a consumidors. l’economia, car no produïm tot Ara més allò que necessitem. Globalització Cada cop hi ha més comerç. Cada cop major distància entre el lloc de producció i el de consum (escala planetària. Cada cop és més difícil de controlar. És un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial.
  • 3. La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs. L e s c omu n i c a c i o n s n e c e s s i t e n tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se. Els intercanvis creen un mercat. Als mercats concrets s'exposen les mercaderies i es comercialitzen. Un cas intermedi és el de es fires de mostres. Als mercats abstractes es negocien mercaderies absents.
  • 4. Normalment el circuït de distribució més común és el següent: productor consumidor intermediari (majorista) comerciant (minorista) Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans superfícies, catàleg, internet … Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre venedors i compradors produït pels intercanvis comercials. Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de productes manufacturats, de capital, i cada cop més d'informació.
  • 5. Característiques del comerç actual Creixent especialització. Augment del volum del comerç, que és ja una activitat global (millores en el transport i la comunicació). Moure enormes quantitats de productes molt diferents. Per fer-ho necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia, a preus raonables. Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial (eliminació progressiva de les barreres al lliure comerç, millora dels transports i les comunicacions). Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa moltes persones. El desenvolupament del sector de la logística.
  • 6. 07 La presència d'intermediaris, entitats financeres i asseguradores (encareixen el producte, tot i que creen riquesa). Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombre d’empreses. Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zones concretes (grans ciutats, zones industrials).
  • 7. En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de comerç interior i de comerç exterior. COMERÇ INTERIOR És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és l'encarregar de regular-lo. A mesura que augmenta la riquesa, augmenta el comerç interior. Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal. Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que compren grans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o a empreses. Pot ser al detall, que ven directament al públic petites quantitats.
  • 8. A Espanya el comer interior és dual: al costat de grans empreses (nacionals o multinacionals) trobem empreses petites (generalment familiars). El comerç genera a l'Estat aproximadament el 16% de l'ocupació total. El s béns d'equipament no necessiten intermediris, car es fan per encàrrec. Són béns molt cars En la seva comercialització s’utilitza: Lising (llogar la maquinària pagant una renda, amb la possibilitat de compra en finalitzar el termini). Rènting (llogar maquinària pagant una renda, incloent el manteniment i l'assegurança, però sense opció de compra especificada).
  • 9. Els béns de consum presenten una comercialització diferent segons el seu tipus. El s al iment s f rescos necessi ten una ràpida comercialització (són béns peribles). Normalment hi ha múltiples intermediaris entre el productor i el consumidor (encareix el producte). Darrerament prosperen les associacions de productors i cooperatives, per reduir la presència d'intermediaris. La comercialització dels béns de consum durable continua molt atomitzat en petites botigues, tot i que des de fa dècades augmenta la pressió de les grans superfícies: Preus més competitius, marques blanques, una gran gamma de productes....
  • 10. La competència de les grans superfícies significa el tancament de petits comerços. Per això ha decaigut la funció comercial en molts centres urbans. Ara es limita l'obertura de nous centres o es promou la instal·lació combinada amb mercats o comerços tradicionals.
  • 11. La distribució del comerç interior depèn: Del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu suficient. De la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient. Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb elevats nivells de renda (Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc). Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana.
  • 12. Les àrees comercials són l'espai geogràfic on la població es desplaça per comprar articles que no són de primera necessitat, o bé cercant serveis especialitzats. Les àrees comercials es relacionen amb la jerarquia urbana, permeten establir àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o servei. Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassen les seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centres d'atracció menor.
  • 13. Màgic Badalona Montigalà Carrer del Mar Mataró Parc Zona centre
  • 14. COMERÇ EXTERIOR És aquell que es dóna entre Es t a t s , s e r v i n t p e r t a l d e c omp l eme n t a r l ’ e c o n omi a nacional. En les darreres dècades s'ha disparat, gràcies a les millores en els transports i les comunicacions, i a l ' a d o p c i ó d e p o l í t i q u e s lliurecanvistes (acords GATT, OMC). Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i mà d’obra. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments
  • 15. La Balança comercial relaciona el valor de les importacions (compres, pagaments) i de les exportacions (vendes, ingressos) d’un Estat durant un any. Positiva (superàvit) Negativa (dèficit). La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entre el país i l'exterior. Té tres capítols bàsics, productes, serveis i capitals. Excedentària Deficitària Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerç internacional d’un país. La seva proporció respecte el PNB ens indica el grau d’obertura o dependència econòmica del país.
  • 16. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional. El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme. El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerç internacional. Cal “protegir” l'economia nacional amb aranzels. És típic en moments de crisi econòmica o en economies dèbils. Aquesta posició origina les a n o m e n a d e s g u e r r e s comercials. Cal limitar o eliminar els aranzels.
  • 17. Cal l’obertura de mercats? Cal convertir l’economia mundial en una economia oberta, sense controls (aranzels)? Cal protegir (amb aranzels) sectors estratègics, com poden ser els recursos naturals? Cal imposar taxes a la circulació de capitals (taxa Tobin)? Qüestió molt complicada: La llibertat de comerç ha de ser real: No han de donar-se subvencions per part dels països rics, a alguns sectors productius del seu país, fet que els posa en superioritat en el mercat. Per exemple, en el comerç de cereals, als EUA, i a l’agricultura subvencionada de la UE.
  • 18. La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers 50 anys. Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC, Conferències GATT …) defensen la necessitat de potenciar el lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme. Argumenten que generarà més producció i més benestar. Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic.
  • 19. El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats. 07
  • 20. 07 La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Aquests blocs comercials tenen en comú: Proximitat espacial. Unió duanera. Redistribució industrial. Creació de polítiques comunes (front comú). Complementarietat i unió d’esforços.
  • 21. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres actuacions es parlava de la creació de l’OMC. El dólar es va adoptar com a moneda de referència a tot el món (patró dolar), tant per fixar el valor d'altres divises com per als pagaments dels intercanvis de mercaderies. Es considera una moneda "segura", a l'estar recol zada per l 'economia nac ional més desenvolupada del món. Es considera que el risc de que els EUA facin fallida i el dolar perdi bona part del seu valor és mínim. El fet que la majoria de transaccions econòmiques internacionals es facin en dòlars fa que augmenti la "confiança" en aquesta moneda.
  • 22. El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç internacional. Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentre es creava s'havien de donar rondes negociadores. El comerç dels productes industrials. La lluita contra el comerç deslleial. L a n e c e s s i t a t d ' e v i t a r e l proteccionisme en e l t è x t i l i l'agricultura. Regular el comerç de serveis (GATS) Regular les Inversions Directes Estrangeres (IDE), la propietat intel · lectual , l lui tar cont ra les falsificacions ... Les rondes negociadores tractaven diverses qüestions:
  • 23. Finalment el 1995 es creà l'OMC. La màxima autoritat en l'estructura de l'OMC és la conferència ministerial. Es troba formada per respresentants de tots els membres i es reuneix, com a mínim, cada dos anys. La tasca diària de l'OMC es troba a càrrec del Consell General, màxima autoritat entre conferències, i format també per tots els membres de l'OMC. Les decisions de l'OMC es prenen per consens. S'aplica el principi d'un país, un vot. No es preveu el vot ponderat, com és el cas del FMI. F UNCI ONA ME N T L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la Xina.
  • 24. L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats: Afavorir l'aplicació dels acords. Fer de fòrum negociador. Cooperar amb BM i FMI. Examinar les polítiques comercials Recolzar la lluita per la preservació del mediambient. Recolzar el desenvolupament (per exemple creant standards laborals) . Controlar els drets intel·lectuals (atorga patents a nivell mundial) .
  • 25. Ara bé, actualment constatem grans diversitats. Els 23 països amb més indústria controlen el 71% comerç mundial. En canvi, el 25% de la població mundial, la més pobre, únicament aporta l'1,1% del comerç global. S’incrementa el problema de l’intercanvi desigual. Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen en els evidents desequilibris comercials. Són qüestionables èticament i ecològicament, car el comerç mundial no considera l’impacte humà, social o mediambiental. Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just. “El comerç just hauria de ser comercial i el comerç tradicional hauria de ser just”
  • 26. Paulatinament s'ha anat produïnt una clara presa de consciència, que ha propiciat l'aparició de l'alternativa del comerç just. A Espanya existeix l'Organització de Comerç Alternatiu i Solidari (OCAS), integrada per una gran diversitat d’organitzacions (INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado, Ideas ....).
  • 27. El comerç just sorgeix com a alternativa, per això ha de ser útil a productors i consumidors. - Conscienciar els consumidors (campanyes informatives) - Promoure la producció i comercialització sostenible (a nivell social, econòmic i mediambiental). - Reduir la pobresa del S, donant-li accés al mercat del N. - Millorar les condicions dels productors. - Incidir en les polítiques dels països del N (p.e.: UE) demanant el recolzament als productes de CJ (traient aranzels, reconeixent les marques...)
  • 28. Les associacions de comerç just contacten directament amb els productors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors. Pels productes es paga el “preu just”. Es tracta d'un preu negociat, que ha de cobrir la despesa total de producció (incloent les socials i mediambientals) . Es vol axií garantir una vida digna i la inversió futura (avança 40% o 50%). El s p r o d u c t o r s p e r ò s ’ h a n d e comprometre a acceptar tota una sèrie d e c o n d i c i o n s , c o m f u n c i o n a r democràticament, tenir condicions de treball “acceptables”, potenciar la igualtat de gènere o respectar el medi.
  • 29. Els productes de CJ són de gran varietat, com productes d'artesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments (cafè, cacau). Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempre són més cars (no hi ha intermediaris) . A banda, cal considerar la seva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen (concepte de justícia social). Els crítics del CJ són els e c o n omi s t e s l i b e r a l s . Consideren que és una intervenció injusta en el mercat, que genera més excedents
  • 30. El comerç exterior d'Espanya Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és el més important del món. Espanya comercia dins de la UE aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.
  • 31. De la resta del món, destaquen les relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic.
  • 32. Entre els països rics s'intercanvien bàsicament els mateixos tipus de productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el cas espanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren que Espanya no és un gran exportador de primeres matèries i de productes agrícoles. La balança comercial e s p a n y o l a e s caracteritza per un saldo negat iu ( les exportacions cobreixen aproximadament el 6 5 % d e l e s importacions).
  • 33. El dèficit de la balança comercial es veu tradicionalment compensat en la balança de pagaments gràcies al turisme. Darrerament però, els ingresos pel turisme no compensen el dèficit i s ' e s t à p r o d u i n t u n g r a n endeutament de l'Estat degut al v a l o r d e s m e s u r a t d e l e s importacions (compra de petroli, manca de competitivitat de la nostra economia).
  • 34. El comerç a Catalunya El comerç representa aproximadament el 19 % de la producció total del sector serveis de Catalunya, ocupant el 15% de la població activa catalana. La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME, generalment constituïda per un treballador autònom amb un nombre de treballadors inferior a 10. La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70% de les llicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a la demarcació de Barcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%. El comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització econòmica, que comporta l’arribada de productes importats a preus baixos, la presència d’empreses estrangeres i noves formes i estratègies de venda.
  • 35. Les principals característiques del comerç català són: El predomini de la petita empresa familiar, amb un grau d’atomització elevat. Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala. Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió. Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió. Un índex alt d’habitants per establiment.
  • 36. Les principals tendències del comerç català són: El protagonisme creixent dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals. La concentració de la distribució en poques empreses. La proliferació de noves formes de venda (franquícies, outlet, venda electrònica...) El ressorgiment en els últims anys del comerç de proximitat.
  • 37. L'activitat comercial es manté estable, tot i que la crisi ha provocat un lleuger descens. El gruix de l'activitat comercial té lloc dintre de Catalunya i amb la resta d'Espanya. Les exportacions tenen un paper més discret, tot i el seu augment. El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de l'Estat espanyol (més del 35% de les empreses exportadores d'Espanya són catalanes). Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficit notable en la balança comercial (deslocalització). Catalunya té unes 300 multinacionals, moltes de les quals produeixen en l'exterior, gestionant únicament aquí.
  • 38. ELS TRANSPORTS La Revolució Industrial comportà la revolució dels transports. El transport esdevení un sector molt dinàmic, experimentant notables millores: cada cop més capacitat, més barat, més ràpid i més segur. En els darrers cinquanta anys grans millores. Augmentà la dimensió del mercat, que propicià l'increment dels intercanvis a nivell mundial, així com una major integració econòmica a escala regional, nacional i supranacional.
  • 39. Els canvis més significatius els darrers anys són: - L’augment del tonatge. - La intermodalitat en el transport de mercaderies. - L’augment de la velocitat. - La millora en la infraestructura viària. - L’augment de la seguretat. - La reducció del preu del transport. - Els avenços en les telecomunicacions.
  • 40. Cal distingir entre transport i comunicació. Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals o vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic) . Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloc a un altre. Un mitjà de transport és l'element físic per fer el transport. Pot ser fixe (carretera, oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles). Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot fer el transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim).
  • 41. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport pel territori. Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular fàcilment els vehicles. Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts connectats entre si i en forma de xarxa que s’estén sobre un territori de forma més o menys densa. Els llocs centrals d’aquests e i x o s s ó n e l s n u s o s d e transport.
  • 42. Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius: Garantir el transport de persones i béns. Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics. Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures. Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al desconnexió d’algunes zones) Reduir l’impacte ecològic.
  • 43. L e s x a r x e s d e transport poden p r e s e n t a r u n a major o menor densitat. Cal considerar diversos factors S e g o n s e l n i v e l l d e desenvolupament econòmic Segons la densitat d'assentaments humans Segons els condicionants físics del territori.
  • 44. Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les vies convergeixen en un punt, anomenat nus) o interconnectades (no hi ha un únic centre).
  • 45. Les xarxes de transport són jerarquitzades. Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un punt, més vies de comunicació hi convergiran La seva planificació condiciona el desenvolupament d’una zona o país. Aquesta planificació es troba condicionada per la ideologia de l’equip de planificadors.
  • 46. Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament d’un país. Podem establir una relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament. Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països acaparen la major part dels fluxos comercials. En els països subdesenvolupats presenten una xarxa incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament connecten zones productes primeres matèries amb centres d’exportació.
  • 47. ELS SISTEMES DE TRANSPORT TERRESTRES Carreteres i autopistes Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat. És el sistema que presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta d'una xarxa molt estructurada. És el sistema més utilitzat a curta distància, tant per p e r s o n e s c o m p e r mercaderies. Presenta problemes de saturació (grans ciutatas) i degradació del medi.
  • 48. Ferrocarril El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la seva manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió en llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes. El seu futur és bo, per això cal potenciar-lo. Més ecològic (sistema de transport col·lectiu). És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta força econòmic És competitiu per passatgers a mitjana distància (300/500 Km), com demostra l'alta velocitat
  • 49. Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet millorar el transport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre l'àmbit urbà i suburbà (Rodalies). L'Àrea Metropolitana de Barcelona, per potenciar-lo encetà la integració tarifària.
  • 50. 07
  • 51. MARÍTIM Fluvial Es desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molt econòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa. Marítim Pel transport de passatgers, pateix molt la competència d’altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció del passatge. Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers i transbordadors (ferry-boats) . Per mercaderies, a escala global és el principal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació al volum transportat, tot i tenir l'inconvenient de la lentitud.
  • 52. Els vaixells intenten ser més competitius: més grans, més especialitzats, mési ràpids… Els ports s'han d'adaptar (vaixells més grans, més calat). Per potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hi conflueixen rutes marítimes i terrestres Es potencia el transport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.
  • 53. 07
  • 54. AERI Des de la segona meitat del segle XX experimentà un gran desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i economia. Competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa. Gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes i llargues distàncies. Té l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega. Els avions consumeixen molt carburant. Els avions necessiten un manteniment rigorós. No resulta òptim per transportar grans volums de mercaderies.
  • 55. Actualment: Avions més grans. Boom línies de baix cost. Els sistemes de transports són bàsics. Es vol potenciar una solució mixta, que consisteix en la integració de diversos sistemes de transport durant un mateix trajecte. Això permet reduir despeses. Gran importància de les empreses de logística.
  • 56. 07
  • 57. LA XARXA DE TRANSPORT A ESPANYA I CATALUNYA A Espanya s'ha incrementat de manera constant en les darreres dècades el tansport, tant pel que fa als desplaçaments com al volum de mercaderies. Les infraestructures de comunicació s'han modernitzat. Fons de cohesió de la UE (pràcticament un 30% de la inversió).
  • 58. En les darreres dècades: Problemes de planificació a mitjà i llarg termini. Baixa el transport per ferrocarril. El ferrocarril és menys flexible i té el problema de la xarxa radial. S'inverteix en rodalies i l'alta velocitat. Augmenta el volum de mercaderies en els ports. S’ha millorat la connexió amb altres sistemes de t r a n s p o r t i e l s s i s t eme s d e d e s c à r r e g a I emmagatzematge. Augmenten el transport aeri i per carretera. La major part dels fluxos són per carretera.
  • 59. Transport terrestre. El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la qual s'han invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril). És l'element fonamental d'organització de l'espai i l'economia. Problemes: Congestió. Impacte ambiental. Augment constant de la demanda de noves vies. Caldria un canvi de model? Potenciant per exemple el ferrocarril?
  • 60. La xarxa d'alta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim), clarament radial, suporta la meitat del trànsit total. Es treballa en millorar la connectivitat entre els radis.
  • 61. La xarxa ferroviària presenta un traçat també radial, encara que no tan evident com la xarxa de carreteres. El 1941 es creà RENFE. La xarxa ferroviària presenta seriosos problemes: Amplada de via diferent de l'europea. Molts trams són de via única. D e f i c i è n c i e s e n a l g u n e s infraestructures. S'intenta incentivar el transport ferroviari de mercaderies (afavorir la ruptura de càrrega...) i el de passatgers per a distàncies mitjanes i curtes (rodalies, trens ràpids i l'AVE).
  • 62. En les darreres dècades s’han fet grans inversions en el ferrocarril. Inversions brutals (1800 km en servei i 2200 km en construcció.) I n v e r s i o n s m o l t modestes. La segona xarxa més gran del món. Manteniment caríssim (de 28.000 a 33.000 euros per km i any). Xarxa sempre deficitària M o d e l m o l t qüesionable. AVE: uns 24 milions de passatgers anuals. Rodalies: uns 410 milions de passatgers anuals.
  • 63. Claríssimament manquen inversions en el transport ferroviari de mercaderies. Corredor del Mediterrani
  • 64. Accessibilitat per carretera MENOR ACCESSIBILITAT • Fronteres • Zones interiors poc poblades Accessibilitat per ferrocarril MAJOR ACCESSIBILITAT • Eixos radials • Litoral mediterrani • Corredor de l'Ebre
  • 65. Transport marítim. Molt rendible per transportar grans càrregues a llargues distàncies. Cal adaptar els ports al nou sistema de contenidors i crear les ZAL (zones d'activitat logística).
  • 66. A Espanya hi ha més de 200 ports, destacant els de A l g e c i r e s , Va l è n c i a , Barcelona, Tarragona i Bilbao (importants zones d'activitat logística, ZAL). El volum més destacat de mercaderies correspon als líquids a doll (petroli, olis, productes químics...) els sòlids a granel (carbó, minerals...) i la mercaderia en general. El port de Sevilla és el més destacat pel que fa al transport fluvial.
  • 67. Domina el trànsit intern (entre illes, e n t r e C e u t a i M e l i l l a i l a P e n í n s u l a ) . L'exterior es veu a t u r a t p e r l a competència de l'avió. Ara boom creuers.
  • 68. Transport aeri. Ha experimentat un gran creixement, sobretot internacional. S'han multiplicat el nombre d'aeroports, encara que destaquen els de Madrid, Barcelona i Palma. L'aeroport més destacat és el de Madrid, que a més de comunicar amb tots els aeroports d'Espanya, fa de hub (nus de coordinació) internacional. Aquesta tasca és reivindicada des de fa temps per l'aeroport del Prat, el segon en importància. Destaquen també els aeroports de les zones turístiques (Palma, Les Palmes, Tenerife...). Tradicionalment era només de passatgers, tot i que ara cada cop més hi ha també un creixent transport de mercaderies.
  • 69. La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota una sèrie de projectes que afecten Espanya: Eix ferroviari d'alta velocitat del sud-oest d'Europa, que connectarà la xarxa espanyola amb l'europea. Eix multimodal Portugal/Espanya amb la resta d'Europa. Eix ferroviari Sines-Madrid-París. Es vol fomentar el transport i n t e rmo d a l , p e r r e d u i r l a contaminació i els embussos (per això fomenta les “autopistes del mar”).
  • 70. La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports). La xarxa de transport espanyola s'integra en la xarxa europea. Aquesta connexió s'està veient afavorida per l'arribada de fons europeus, encara que queda molt per fer. L'exemple més destacat són el problemes de connexió del ferrocarril.
  • 71. Els objectius més immediats pel que fa a la política espanyola de transport són: Potenciar el ferrocarril (corregir la xarxa radial i estendre l'amplària europea). Completar la xarxa de carreteres d'alta capacitat i millorar la gestió. Consolidar els ports com a nodes intermodals de mercaderies. Millorar la connexió dels aeroports.
  • 72. El transport a Catalunya A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres presenta una estructura radial, amb centre a l’àrea de Barcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials. Afavoreix la concentració de la població i les principals activitats econòmiques en la franja litoral. Provoca problemes de saturació en les vien en aquest sector del territori català.
  • 73. La xarxa de carreteres té problemes seriosos de col·lapses, car és una xarxa molt desfasada. Afavoreix la connexió amb Barcelona. Per afavorir la connexió entre les zones interiors s’han creat eixos transversals (Eix Transversal, C-25). U n a a l t r a o b r a important ha estat l’Eix del Llobregat (C-16, Barcelona-Manresa-túnel del Cadí) per afavorir la connexió amb França.
  • 74. La xarxa ferroviària es va crear al voltant de Barcelona i es va estendre. Mai s’ha arribat a completar una xarxa reticular, i la connexió amb Europa és difícil (amplada de via diferent). La majoria dels serveis es centren a BCN i queden moltes zones desassistides. A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril, la de RENFE i la de la Generalitat. Des del 2010 rodalies RENFE és gestionada per la Generalitat.
  • 75. En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de modernització de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o construint l’AVE. La construcció de l'alta velocitat va portar una gran inversió, però és deixà de banda la resta de la infraestructura). Destaca la manca d’inversions en millorar la xarxa de rodalies
  • 76. El Govern vol: Crear noves línies mixtes de trens de mercaderies i viatgers (Eix Transversal, Eix Transpirinenc i connexió amb els ports de Barcelona i de Tarragona). Garantir la finalització de la connexió de l’AVE amb Europa i promoure els ferrocarrils de velocitat alta. Fomentar l’Eix Mediterrani.
  • 77. La xarxa portuària catalana té 49 ports, la majoria de caràcter esportiu. El s p r i n c i p a l s p o r t s s ó n Barcelona, Tarragona (depenen de l'Estat, car són d'interès general), Palamós i St. Carles de la Ràpita. El port de Barcelona és el més important I s’està ampliant per tal de donar resposta a l'augment del trànsit de passatgers i de mercaderies. Cal considerar els molls de pesca i els destinants Els 2012 arribaren al port de als vaixells esportius. Barcelona més de 2,5 milions de creueristes.
  • 78. El port de Taragona destaca t a m b é p e r l ' a r r i b a d a d'hidrocarburs i productes de la indústria química. port de Taragona port de Palamós L’any 2007 s’aprovà el Pla de ports de Catalunya 2006-2015, per tal de dinamitzar els ports i fomentar la seva importància econòmica. Caldria potenciar els ports m é s p e t i t s c o m a complement dels grans ports. Caldria millorar la connexió dels ports amb la resta de transports.
  • 79. El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bona xarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals i amb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a les economies que volen ser competitives. Catalunya té quatre aeroports c ome r c i a l s (Ba r c e l o n a , Girona, Reus i Lleida) i set aeròdroms d’aviació general i esportiva. E l p r i n c i p a l é s e l d e B a r c e l o n a , recentment ampliat, tot i la problemàtica de la gestió (AENA). Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona, Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït de Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.
  • 80. El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015 preveu la construcció n o u s a e r ò d r o m s i heliports i, en general, m i l l o r a r l e s infraestructures.
  • 81. L'ampliació de l'aeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als 55 milions de passatgers a l'any. En gran part gràcies a companyies de baix cost. Primer Spanair (desapareguda), ara Vueling.
  • 82. Les connexions viàries amb Europa Catalunya es troba a la cruïlla de dos g r a n s c o r r e d o r s e c o n òmi c s i estratègics europeus: la Diagonal europea (de Lisboa a Kíev) i el corredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger). La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils o carreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economia catalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració encara és deficient. Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara no estan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, o l’aeroport de Barcelona necessita connexió directa amb grans vols internacionals.
  • 83. Els eixos de desenvolupament i l’equilibri territorial. La posició geogràfica de Catalunya fa que sigui un centre logístic de primer ordre en el context europeu. Les plataformes logístiques són concebudes per donar suport a l’activitat logística i de transport de me r c a d e r i e s . P e r a i x ò é s fonamental la connexió amb vies d’alta capacitat Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament econòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar al transport, l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.
  • 84. Els mitjans de comunicació Per mesurar el grau de desenvolupament d'una país, cada cop cal tenir més en compte la importància dels mitjans de comunicació i informació. Cal considerar el s f luxes d'informació, i per aquesta raó cal considerar les TIC. Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, un mitjà de comunicació de masses (Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
  • 85. Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això es troben controlats per grans grups inversors, amb interessos particulars. Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generen corrents d'opinió. La televisió és el principal m i t j à d ' i n f o r m a c i ó i d'entreteniment. A Espanya cal diferenciar entre la televisió en obert (pública o privada) i la televisió de pagament.
  • 86. En el sector que anomenem les TIC trobem la informàtica, l'electrònica i la telemàtica, claus en l'era digital. Vivim una autèntica revolució digital i dels mitjans de comunicació. Les noves tecnologies ràpidament s'han implantat, millorant de manera notable les comunicacions, afavorint la transmissió gairebé instantània de la informació. Aquest canvi es tradueix en el factor multiplicador (com la tecnologia millora una funció), el factor d'implantació (amb quina rapidesa s ' h a i m p l a n t a t ) i e l f a c t o r d'accessibilitat.

×