UNITAT 7ELS SERVEIS. EL TURISME
El sector terciari: o de serveis agrupa totes les activitatseconòmiques que no produeixen béns materials. A més esreuneixe...
CARACTERÍSTIQUES DELS SERVEIS    Periples    Producció i consum      Intangibles i      Sector                Units (impos...
Aquest canvi es deu a diversos factors:  - La competència entre les empreses. Més i millors serveis  impliquen un augment ...
Per tal de valorar la importànciadel terciari podem considerar elpercentatge      que    representarespecte del total del ...
PROCÉS DE TERCIARITZACIÓAtenció, no sempre lincrement del terciarivol dir desenvolupament econòmic. Alspaïsos del S de veg...
Classificació dels serveis            SEGONS LA SEVA APARICIÓ HISTÒRICA- Terciari Tradicional: activitats presents tradici...
SEGONS LA PROPIETAT DEL PRESTATARI- Serveis públics: el servei el presten organismes públics, quetenen un objectiu social ...
SEGONS LACTIVITAT DESENVOLUPADA1) Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitatsbàsiques de la població, só...
UNA NOVA CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS1) Serveis de consum final (hosteleria, oci, serveis socialsindividuals o col·lectius)....
Distribució dels serveisA escala mundial: En els països desenvolupatsles activitats terciàries han anat creixent fins asit...
La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica, ...
A escala intraurbana, la localització vedeterminada pel tipus de servei del qualtractem.     Així,    el    comerçminorist...
Els serveis al territori espanyolEls serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això aEspanya es localitzen s...
Els serveis es                                                concenten allà on                                           ...
La        distribucióterritorial de lesempreses          esrelaciona amb elgrau              dedesenvolupamenteconòmic, am...
Serveis relacionats amb lEstat del BenestarEn els països desenvolupats lEstat, directament o mitjançantempreses privades, ...
Leducació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se defet als 3. La taxa descolarització és del 100%.Leducaci...
Espanya ha de millorar la qualitatde leducació, car presenta unsíndex de fracàs escolar moltdestacats. Caldria millorar la...
La sanitat a Espanya és un dretuniversal. Aquesta generalització atots els residents és un progréssocial, tot i que genera...
Els serveis a CatalunyaObservem la gran importànciadel sector terciari (68,4%, 2009)tot i tenir una importàncialleugeramen...
Hi ha alguns serveis que tot i no teniruna     importància   econòmica   moltdestacada, tenen un gran valor pel quefa al b...
Les finances a CatalunyaSón fonamentals per al desenvolupament de l’economia.Una de les característiques més destacades de...
La recerca               i    el      coneixement               aCatalunyaL’any 2005 la Comissió Europea va establir un mè...
En l’índex europeu d’innovació regional, Catalunya ocupa el lloc82, de 206 regions.Cal recordar que en les economies moder...
EL TURISMETurista és aquell que es desplaçaper un període de més de 24 hores, ique inclou una pernoctació fora decasa.El t...
Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsicen l’economia d’alguns països. Per exemple, enel cas espanyol equilibra la b...
Es poden fer diversesclassificacions sobre elturisme, segons diversoscriteris, com el llocd’origen turistes, el tipusd’act...
Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:- Turisme interior o nacional, que és aquellprocedent del mateix país.- T...
Segons l’època de l’any parlemde:     - Turisme de cap de setmana     o turisme interior. Utilitza     preferentment     l...
Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de so...
Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzardiversos indicadors, com ara:- Quantitat de places tur...
Lanomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquestaes troba dominada, principalment quan parlem del turisme dem...
De vegades es produeixenproblemes de saturació, éslanomenat         overbooking .Consisteix és lexcés dereserves sobre el ...
Al món:Els països rics concentren lamajoria dels fluxes turístics.Destaquen        EUA, Espanya,França i Itàlia.Darreramen...
Quan volerem limpacte del turismenormalment emfatitzem els aspectespositius (creació de riquesa, ocupació,arribada de nove...
A la muntanya comporta un augment de ladesforestació i erosió, així com unadisminució de pastures i pèrdua de labiodiversi...
EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmicsdEspanya. Espanya és una potènci...
Actualment es treballa per potenciar nous tipus doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un turisme de més po...
El model turístic implantat a Espanya apartir dels any 60 es caracteritza per:      -Abundant oferta.      -Demanda massiv...
A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia iAndalusia. El seu p...
El turisme estranger o exterior representa2/3 del volum total. Els turistes que visitenEspanya són bàsicament daltres païs...
La proporció entre turismeexterior i interior varia molt   Oferta Turística (2009)segons les zones. En general,en els cent...
Zones turístiques i tipologia                                     1.   Turisme de sol i platja:                 3         ...
Malgrat laugment del número de turistes i dels ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament del model tradicional de...
Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basadesen una planificació a llarg termini, que consideri el seg...
El turisme té una gran importància en el sector terciari català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors naturals...
El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000        personesviuen directament oindirecta del turisme,que és bàsic en algu...
Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca lafl...
Les principals tendències del sectorsón:- El creixement de la demanda turística(tot i que destaca la força de la marcaBarc...
- La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionali...
El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar tota una sèrie...
- Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.- Donar més...
Unitat 7   els serveis-el turisme
Unitat 7   els serveis-el turisme
Unitat 7   els serveis-el turisme
Unitat 7   els serveis-el turisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 7 els serveis-el turisme

11,152

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
11,152
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
296
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Unitat 7 els serveis-el turisme"

  1. 1. UNITAT 7ELS SERVEIS. EL TURISME
  2. 2. El sector terciari: o de serveis agrupa totes les activitatseconòmiques que no produeixen béns materials. A més esreuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en elsaltres dos sectors.Actualment però s’està parlant d’una nova classificació. Així,parlem del sector terciari clàssic (que inclou els transports i lesfeines més rutinàries), del terciari banal (que inclou les activitatsde més baixa qualificació) i del terciari superior o sectorquaternari (o conjunt dactivitats més qualificades i tecnificades ide gestió).Són terciaris: Administració pública, serveis financers, comerç,transport, comunicacions, activitats culturals, esport, oci, turisme,serveis sanitaris i educatius, transmissió de la informació (ràdio,TV, premsa, ...), assessories (advocats, publicistes, consultors,etc.)...
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES DELS SERVEIS Periples Producció i consum Intangibles i Sector Units (impossibles immaterials heterogeni demmagatzemar) Primari Secundari Terciari AnyLes societats desenvolupades 1900 69.6 15.2 15.2viuen un procés de 1940 51.9 24.1 24.0Terciarització econòmica, que 1950 49,6 25,5 24,9implica un augmen t 1960 41.7 31.8 26.5destacadíssim de la importància 1975 23.0 37.8 39.2del sector terciari (augmenta el 1985 17.6 31.5 51.0nombre de treballadors i la sevaaportació al PIB). Aquest procés 1990 11.4 33.1 55.5es veu clarament, a partir de la 1995 9.0 31.9 61.1crisi del petroli, en levolució de 2000 6.8 29.4 63.8leconomia espanyola en les 2005 5.3 28.5 66.2darreres dècades. 2009 4,2 24,9 70,9
  4. 4. Aquest canvi es deu a diversos factors: - La competència entre les empreses. Més i millors serveis impliquen un augment de la productivitat de les empreses (serveis externs a les empreses, auditories, activitats estratègiques...). - La demanda internacional de serveis, per la millora de les comunicacions. - El creixement del turisme a escala global. - El sector terciari acostuma a ser un sector “refugi” en moments de crisi. - Els canvis socioeconòmics disparen la demanda de serveis, car aquests es relacionen amb el grau de benestar de la població (són un indicador de benestar i de desenvolupament econòmic) - Més nivell de renda - Més esperança de vida - Més taxa durbanització - Desenvolupament Estat del Benestar - Incorporació laboral de les dones (calen serveis socials) - En el cas espanyol cal destacar la construcció de lEstat de les autonomies i la incorporació a la UE, que dispara el nombre de funcionaris.
  5. 5. Per tal de valorar la importànciadel terciari podem considerar elpercentatge que representarespecte del total del PIB, o bé elpercentatge de treballadorsocupats en el sector respecte deltotal docupats.
  6. 6. PROCÉS DE TERCIARITZACIÓAtenció, no sempre lincrement del terciarivol dir desenvolupament econòmic. Alspaïsos del S de vegades hi ha molt terciari ipoca indústria (molt treball domèstic, moltsector turístic, molt exèrcit, mol tfuncionaris...).
  7. 7. Classificació dels serveis SEGONS LA SEVA APARICIÓ HISTÒRICA- Terciari Tradicional: activitats presents tradicionalment en lesrelacions econòmiques i socials: activitats administratives,militars, religioses, comercials, ensenyament, sanitat, transport...- Terciari Modern: la seva aparició i màxim desenvolupamentcoincideix amb la industrialització i lexpansió capitalista:activitats financeres, borsa, serveis a les empreses...- Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent iestà lligat a laparició de noves tecnologies i serveis moltespecialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultories... Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  8. 8. SEGONS LA PROPIETAT DEL PRESTATARI- Serveis públics: el servei el presten organismes públics, quetenen un objectiu social (sanitat, ensenyament...).-Serveis privats: la prestació la realitzen empreses privades, amblobjectiu daconseguir el màxim benefici econòmic (comerç,transport, turisme...)SEGONS LA FREQÜÈNCIA DUTILITZACIÓ- Terciari Banal o Ubicu: el seu ús és molt freqüent, per això laseva distribució territorial és molt generalitzada (comerç al detall).- Terciari Anòmal o Especialitzat: el seu ús és menys freqüent.Per això la seva localització és més concreta, prop de la demanda,normalment en grans ciutats (serveis a empreses). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ
  9. 9. SEGONS LACTIVITAT DESENVOLUPADA1) Destinats a infraestructura social. Cobreixen les necessitatsbàsiques de la població, són el marc institucional de l’Estat, per aixòmajoritàriament són públics (administració pública, educació,justícia, seguretat social, sanitat ...).2) Serveis de distribució, per tal dassegurar la distribució, els fluxes(transports, telecomunicacions, comerç al major, intermediació de ladistribució ...).3) Serveis de producció, adreçats a empreses, base per aldesenvolupament de les activitats econòmiques (banca, finances,neteja, investigació, màrqueting, relacions públiques ,assessorament ...).4) Serveis de consum final, destinats als consumidors. Cobreixenles necessitats no bàsiques de la població (comerç al detall,hosteleria, reparació, serveis personals ...).
  10. 10. UNA NOVA CLASSIFICACIÓ DELS SERVEIS1) Serveis de consum final (hosteleria, oci, serveis socialsindividuals o col·lectius).2) Serveis de producció i distribució (transports, intermediació de ladistribució, serveis financers ...).3) Serveis públics.4) Serveis estancats (amb molt poca capacitat daugmentar laproductivitat, car difícilment poden reduir la mà dobra, com elsserveis socials).5) Serveis progressius (encara es pot reduir la mà dobra iaugmentar la productivitat, com ara les telecomunicacions).
  11. 11. Distribució dels serveisA escala mundial: En els països desenvolupatsles activitats terciàries han anat creixent fins asituar-se com el sector econòmic més dinàmic iproductiu, ocupant la major part de la poblacióactiva. En canvi, en els països subdesenvolupatshi ha poca activitat terciària productiva i unaclara hipertrofia del sector públic.A escala estatal, les empreses de seveisacostumen a ubicar-se prop de la demanda,sobretot les de serveis especialitzats (zones méspoblades, grans ciutats i zones amb intensaactivitat industrial). Això no vol dir que puguinexistir algunes altres distribuïdes de manerairregular en el territori, que donin sevei a lespoblacions rurals. Aquesta tendència és moltmés marcada en els països subdesenvolupats.
  12. 12. La distribució del terciari no és homogènia. La localització es dóna en funció de la població i de l’activitat econòmica, preferentment a les grans ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals. Aquesta és una tendència més accentuada als països pobres PER CCAA 71,62 Mitjana autonòmica = 68,19 % 67,8 66,65 64,62 57,78 60,07 64,23 66,04 67,27 EL PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ 80,85Percentatge docupats DESEQUILIBRIS TERRITORIALS en el sector serveis durant el primer 62,17 67,01 67,83 73,04 trimestre de 2.009 63,44 71,48 87,40 Valors superiors al 70% sobre la població activa
  13. 13. A escala intraurbana, la localització vedeterminada pel tipus de servei del qualtractem. Així, el comerçminoristaespecialitzat (tèxtil, calçat...) o altresserveis “generalistes” (dentistes ,advocats, administració pública...) tenentendència a situar-se en el centre urbà.Altres tipus de serveis “superiors”, com elsdirectius, tenen també tendència a situar-se en la part més prestigiosa de la ciutat(centre i eixamples). Altres serveixcerquen localitzacions perifèriques, comaquells que necessiten molt espai, aquellsque es destinen a les empreseslocalitzades en polígons industrials oaquells que abasteixen a la poblacióresident en lextraradi (Hipermercats).
  14. 14. Els serveis al territori espanyolEls serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això aEspanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, ambmolta activitat industrial o amb molta activitat turística.Els subsectors de serveis socials (sanitat, educació...) tenen moltde pes laboral, i són repartits de manera força equitativa dins elterritori.El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a lesempreses estan molt relacionats amb la concentració poblacional iel nivell de renda. Per això Madrid i Barcelona són capdavanteres.La major concentració dempreses comercials es troben aCatalunya, Andalusia, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana.
  15. 15. Els serveis es concenten allà on es troben els usuaris. Per això a Espanya es localitzen sobretot en zones amb molta població, amb molta activitat industrial o amb molta activitat turística.Major índex de terciarització en zones urbanas, desenvolupades ilitorales turístics.Menor índex de terciarització en zones interiors, rurals iescassament desenvolupades.
  16. 16. La distribucióterritorial de lesempreses esrelaciona amb elgrau dedesenvolupamenteconòmic, amb elvolum de poblaciói amb latractiuturístic.
  17. 17. Serveis relacionats amb lEstat del BenestarEn els països desenvolupats lEstat, directament o mitjançantempreses privades, garanteix una sèrie de serveis que elsciutadans consideren un dret (administració pública, sanitat,educació, atenció a la tercera edat...).Ladministració pública constitueix la brancafonamental de sector públic. A Espanya tétres nivells: administració general de lEstat,administració autonòmica i administraciólocal.El nombre de funcionaris és molt elevat, laqual cosa ha comportat un augment de laburocràcia i la despesa.Caldria reestructurar el funcionariat.
  18. 18. Leducació a Espanya és obligatòria fins als 16 anys, iniciant-se defet als 3. La taxa descolarització és del 100%.Leducació postobligatòria també ha crescut molt. De fet, elpercentatge de població amb estudis superiors és del 18%.
  19. 19. Espanya ha de millorar la qualitatde leducació, car presenta unsíndex de fracàs escolar moltdestacats. Caldria millorar laformació científica i tècnica, totaugmentant el nombre deprofessionals formats en aquestesbranques.La despesa pública en educació haaugmentat, però encara és llunydels països que obtenen millorsresultats acadèmics.
  20. 20. La sanitat a Espanya és un dretuniversal. Aquesta generalització atots els residents és un progréssocial, tot i que genera una grandespesa, sempre en augment (méspoblació, més prestacions, millorestècniques...).Les comunitats autònomes són lesresponsables de la sanitat.En general, la sanitat espanyola téun nivell molt alt, malgrat queexisteix el problema de les llistesdespera.
  21. 21. Els serveis a CatalunyaObservem la gran importànciadel sector terciari (68,4%, 2009)tot i tenir una importàncialleugerament menor que aEspanya o la resta de la UE.Això s’explica per la importànciadel sector industrial. Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010
  22. 22. Hi ha alguns serveis que tot i no teniruna importància econòmica moltdestacada, tenen un gran valor pel quefa al benestar i al desenvolupament dela societat. Destaquen sobretot elsserveis relacionats amb leducació i lasanitat.Els serveis educatius ocupen 600.000persones (gairebé ¾ treballen a centrespúblics).Els serveis sanitaris ocupen unes400.000 persones, en centres detitularitat pública o privada. Segonsdades del 2008, a Espanya hi ha 3,26llits hospitalaris i 3,4 metges per cada1000 habitants.
  23. 23. Les finances a CatalunyaSón fonamentals per al desenvolupament de l’economia.Una de les característiques més destacades del sistemafinancer català és la importància de les caixes d’estalvis (70%dels dipòsits privats catalans). L’únic banc catalàd’importància internacional és el Banc de Sabadell.Actualment, la crisi econòmica i els canvis legislatiussuposaran una transformació radical del sector financercatalà.La major part de les entitats i de les activitats financeres esconcentren a l’àrea metropolitana de Barcelona. Forad’aquesta a la franja litoral i als principals nuclis de població.
  24. 24. La recerca i el coneixement aCatalunyaL’any 2005 la Comissió Europea va establir un mètode permesurar l’esforç en innovació, utilitzant els següentsindicadors:- La despesa en R+D en percentatge del PIB (a Catalunya,l’1,34%; UE, l’1,95%).- La formació de la població, considerant el nombre dellicenciats i graduats en ciència o tecnologia o a la participacióen formació contínua.- L’esforç de les empreses en innovació, en relació amb la xifrade negocis (cal millorar molt, no arriba a l’1%; per això esgeneren tan poques patents).
  25. 25. En l’índex europeu d’innovació regional, Catalunya ocupa el lloc82, de 206 regions.Cal recordar que en les economies modernes el creixementeconòmic i el nivell de vida té una relació directa amb elconeixement. Cal destacar la importància de la RDI (recerca,desenvolupament i innovació tecnològica).
  26. 26. EL TURISMETurista és aquell que es desplaçaper un període de més de 24 hores, ique inclou una pernoctació fora decasa.El turisme comprèn les activitats que realitzen les personesdurant els seus viatges o quan romanen en llocs diferents al delseu entorn habitual, per un període de temps consecutiuinferior a un any, amb finalitats doci, per negocis o daltresmotius (OMT)Antigament el turisme era molt minoritari. A finals del segle XIXi sobretot durant la segona meitat del segle XX es va iniciar elturisme de masses, gràcies a la revolució dels transports,laugment del nivell de vida i les millores socials (vacancespagades).
  27. 27. Al segle XXI genera molts ingressos i és bàsicen l’economia d’alguns països. Per exemple, enel cas espanyol equilibra la balança pagaments(lany 2.006, representà el 14% del PIBespanyol, gràcies a larribada de 58 M turistes).Daltra banda, genera una gran demanda demà d’obra, car calen moltes activitats per asatisfer els turistes.
  28. 28. Es poden fer diversesclassificacions sobre elturisme, segons diversoscriteris, com el llocd’origen turistes, el tipusd’activitat turística, lèpocade l’any en que esdesenvolupa lactivitat, lescaracterístiques delsturistes...
  29. 29. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem del:- Turisme interior o nacional, que és aquellprocedent del mateix país.- Turisme exterior o estranger, que és aquellprocedent d’un altre país.Segons el tipus d’activitat turística podemconsiderar el turisme: - Cultural - de Salut - de Sol i platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural - de Negocis - Esportiu - …/…
  30. 30. Segons l’època de l’any parlemde: - Turisme de cap de setmana o turisme interior. Utilitza preferentment lautomòbil, produint-se sovint col·lapses en la xarxa carreteres. Abunden els desplaçaments cap a les segones residències - Turisme de temporada. És el més important, el més massiu. Es dóna durant els períodes de vacances , sobretot d’estiu.
  31. 31. Segons les característiques dels turistes parlem del turisme:- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el turisme de soli platja. Concentra moltes persones a la vegada en poc espai.- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per aixòcerca allotjaments senzills i sistemes de transport econòmic.- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que normalmentes dóna en temporada baixa.- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.- de Grup. Són visites organitzades.- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats. Normalmentpresenta un bon nivell econòmic i cultural.- .../...
  32. 32. Per analitzar la importància del turisme en una zona podem utilitzardiversos indicadors, com ara:- Quantitat de places turístiques (llits). Cal establir la relació entreels llits turístics i la població permanent. Les zones molt turístiquessón aquelles amb més de 1000 llits per cada 100 habitats.- Quantificar el nombre de turistes.- Quantificar les pernoctacions mitjanes per turista.- Quantificar la despesa mitjana per turista i dia.- Avaluar les característiques dels turistes (de masses, juvenil,tercera edat ...)
  33. 33. Lanomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquestaes troba dominada, principalment quan parlem del turisme demasses, pels anomenats tour operadors.Es tracta dagències majorites intermediàries entre elsestabliments turístics i les agències minoristes. Els touroperadors són els que confeccionen els programes i elspaquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per unpreu global en el què sinclou el transport, lallotjament i el tipusde règim alimentari des de lorigen del client fins al seu destífinal. Lagència minorista el ven directament al client i en cobrauna comissió.
  34. 34. De vegades es produeixenproblemes de saturació, éslanomenat overbooking .Consisteix és lexcés dereserves sobre el nombre deplaces disponibles. Lesreserves poden ser de placesdavió, de tren, dhotel, etc. Enel món de lhostaleria i larestauració, es sol aplicarquan un establiment hasobrepassat els seus límitsdocupació i té un excés declients que no pot atendre.Normalment, aquest problemasol ser degut a una malagestió del Tour Operador, deldepartament de gestió o deldepartament de reserves delestabliment.
  35. 35. Al món:Els països rics concentren lamajoria dels fluxes turístics.Destaquen EUA, Espanya,França i Itàlia.Darrerament augmenten elsfluxes vers països del Sud(Carib, Magrib, zones d’Àsia iÀfrica). Aquests païsospotencien el turisme com a mitjàper desenvolupar-se. Ara bé, calcombinar factors naturals isocioeconòmics per generar unaoferta turística atractiva.
  36. 36. Quan volerem limpacte del turismenormalment emfatitzem els aspectespositius (creació de riquesa, ocupació,arribada de noves influències culturals,transmissió de nous productes...), ara bé,també pot tenir elements negatius:Considerant el medi físic, pot distorsionarl’espai i alterar el paisatge i l’equilibriecològic. Laugment de la pressió humanapot comportar la degradació i destrucciódel medi.A les zones de costa, sincrementa lacontaminació del mar, es dóna lasobreexplotació dels aqüífers(salinització). Cal afegir a més els efectesnegatius derivats de la construcció deports esportius i de la “marbellització”.
  37. 37. A la muntanya comporta un augment de ladesforestació i erosió, així com unadisminució de pastures i pèrdua de labiodiversitat. Cal considerar també limpactederivat de laugment dels residus i lacontaminació.Si considerem els efectes del turisme en lapoblació, és cert que proporciona més feina.Ara bé, es donen problemes relacionats amblestacionalitat i leconomia submergida,laugment de la inflació i lespeculació del sòl.Per últim, si considerem la xarxad’assentaments, aquesta pateix una claraalteració, car es donen canvis en laimportància dels nuclis. Daltra banda,augmenta la despesa pública, car cal millorarels serveis i les xarxes de proveïment icomunicacions.
  38. 38. EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme és, des de fa 50 anys, un dels motors econòmicsdEspanya. Espanya és una potència turística mundial, 58 milionsde turistes la visitaren lany 2006, generant lactivitat turística un15% del PIB.El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50,però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factorsnaturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).Espanya sespecialitzà en el turisme de sol i platja, que encara ésvital. Malauradament, aquest presenta el greu problema delestacionalitat.Més del 90% de les empreses dedicades al turisme sónmicroempreses, amb pocs treballadors. La feina és estacional iacostuma a estar mal remunerada. Per això hi ha un percentatgeelevat de dones i immigrants.
  39. 39. Actualment es treballa per potenciar nous tipus doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un turisme de més poder adquisitiu.Cal aprofitar lenorme potencial turístic (cultura, natura,gastronomia ...).Malauradament, hi ha zones com les Canàries o les Balears quedepenen de manera gairebé exclusiva del turisme. Aquestadependència no és bona, car una crisi del sector podria sercatastròfica.Daltra banda, continuen generant-se problemes per lexcessivaestacionalitat, que en zones especialitzades en loferta de sol iplatja genera saturacions a lestiu i atur a lhivern.Per últim, cal parlar dels problemes ambientals, com la destrucciódels entorns naturals, labastiment i depuració daigües, lasaturació de les vies de comunicació, la contaminació acústica...
  40. 40. El model turístic implantat a Espanya apartir dels any 60 es caracteritza per: -Abundant oferta. -Demanda massiva. -Demanda majoritàriament de poder adquisitiu mitjà-baix. -Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i Platja. -Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.
  41. 41. A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia iAndalusia. El seu principal atractiu és el mar.Els dos arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca lofertarelacionada amb el sol i la platja.La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó,Salamanca...). En aquest cas latractiu principal és el cultural.La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme mésfamiliar, i presenta una oferta més diversa: platges, cultura,gastronomia ...
  42. 42. El turisme estranger o exterior representa2/3 del volum total. Els turistes que visitenEspanya són bàsicament daltres païsosde la UE (Regne Unit, Alemanya iFrança). Cada cop més arriben turistes delEuropa de lEst i Rússia. Sobretot venenamb un viatje organitzat a lestiu, en avió oper carretera, cercant destinacions de sol iplatja.Les bones condicions climàtiquesdalgunes zones han convertit Espanya enuna destinació preferent per a personesjubilades del nord dEuropa.El turisme interior representa 1/3 del total.Laugment del nivell de vida i la millora deles comunicacions ha fet incrementar elturisme nacional i la mobilitat temporal(desplaçaments de cap de setmana).
  43. 43. La proporció entre turismeexterior i interior varia molt Oferta Turística (2009)segons les zones. En general,en els centres més importantspredomina lexterior.
  44. 44. Zones turístiques i tipologia 1. Turisme de sol i platja: 3 Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i Balears. 2. Madrid. 2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4. Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions desquí . Turisme de neu. 6. Ciutats històriques . 1 Turisme Cultural. 1Fuente: INE
  45. 45. Malgrat laugment del número de turistes i dels ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament del model tradicional delturisme espanyol: • Predomini del turisme de nivell mitjà-baix. • Problemes de loferta turística: pujada de preus sense millorar la qualitat, manca dadaptació a les noves exigències de la demanda, estacionalitat, competència daltres països mediterranis... • Dependència dels tour-operadors internacionals. • Deteriorament mediambiental i alteracions paisatgístiques en algues zones.
  46. 46. Caldria una reconversió i una renovació clara del sector, basadesen una planificació a llarg termini, que consideri el següent:- Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu)- Millorar loferta per tal de contrarrestar la rigidesa, lestacionalitat iels desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats deturisme (per exemple, lesportiu, el cultural i de ciutat...).- Disminuir la dependència de lexterior.- Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la qualitatmediambiental.
  47. 47. El turisme té una gran importància en el sector terciari català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors naturals i culturals,Catalunya és una de les principals destinacions turístiquesd’Europa (supera els 15 M de turistes estrangers i els 5M deturistes espanyols per any). És la zona d’Espanya amb mésimportància turística (el sector aporta aproximadament un 15%PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística.Diversos factors hi contribueixen: latractiu natural i cultural, lasituació geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme ésestranger) i la intensa activitat econòmica (turisme de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals hancontribuït a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics(Barcelona 92) o el Forum (2004).
  48. 48. El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000 personesviuen directament oindirecta del turisme,que és bàsic en algunsindrets, com Salou,Lloret ...Els principals tipus de turistes que visiten Catalunya es divideixen enquatre grans grups: els que passen les vacances a Catalunya, elsque es troben de pas vers altres destinacions, els que hi acudeixenper motivacions professionals i, per últim, el turisme d’interior (de capde setmana).
  49. 49. Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes dues destaca lafluènciaestival, sobretot dun turisme dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop pren més força, gràcies al turisme interior i alsparcs temàtics.En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com elsPirineus, les Comarques d’interior o Barcelona (boom creuers).
  50. 50. Les principals tendències del sectorsón:- El creixement de la demanda turística(tot i que destaca la força de la marcaBarcelona i la franja litoral).- L’augment del nombre d’allotjamentsturístics (sobretot hotels de 4 i 5estrelles i allotjaments rurals).
  51. 51. - La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada estacionalitatcentrada en el turisme de sol i platja.- L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora dels equipaments.- La millora de la formació dels professionals del sector.
  52. 52. El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar tota una sèrie dactuacions persuperar algunes deficiències. - Superar l’estacionalitat estival (infrautilització dels equipaments). - Superar la concentració turística a la franja litoral. Font: Idescat. Catalunya en xifres, 2010 - Millorar alguns dèficits d’infraestructures en algunes zones (retencions , subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels aeroports...).
  53. 53. - Superar la disminució de la despesa mitjana per turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del patrimoni.- Donar més importància als recursos humans i culturals,incrementant la formació.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×