UNITAT 5EL SECTOR PRIMARI
Lactivitat econòmica es divideix entres sectors.El  primari    engloba       lagriculturaramaderia, pesca i silvicultura.E...
El sector primariLes activitats primàries, obtenen els productes de la natura sensetransformar-los. Així, sinclou lagricul...
La base del sector correspon a lagricultura i la ramaderia.Lespai agrari és on es desenvolupen lagricultura, ramaderia ile...
Una parcel·la ésLa producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera iforestal.LES ACTIVITATS AGRÀRIESRespec...
FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒLCal distingir entre terres conreades i no conreades. Les terres noconreades es dediquen a past...
Lagricultura intensiva es practica enespais reduïts. Vol aprofitar al màximlespai.De baixa productivitat: poca terra,molta...
Lagricultura extensiva es practica en espais molt amplis.De baixa productivitat: superfíciesconsiderables, poca inversió, ...
En lagricultura de regadiu. Els conreussón regats per lhome.En lagricultura de secà. Els conreus esreguen de manera natura...
Parcel·les                                                            irregulars     Parcel·les regularsBocage o camps clo...
Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.       Directa, el pagès és el propietari de la terra.    ...
Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologiaemprada en la producció, hi ha dos grans tipus dagricultura:...
Lhàbitat rural és el conjunt d’habitatges i edificis annexes(estables, magatzems). Aquest pot ser:- Hàbitat concentrat: tí...
Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida alspaisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques....
Sistemes agraris tradicionalsEs donen a zones intertropicals càlides del planeta (75%població). També, de manera residual,...
Classificació:- Conreus extensius       - Agricultura itinerant per       cremació (dartiga)       - Agricultura extensiva...
Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.                                                Mapa d...
Sistemes agraris tecnificatsAgricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat.Perfectament inserida en el merc...
Classificació- Conreus extensius            - Explotacions d’alt rendiment (Països nous            d’economia capitalista)...
L’agricultura dels països nous (EEUU,Argentina, etc)     Grans extensions de camps de conreu.     Agricultura extensiva al...
Les Plantacions   Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el   màxim benefici al mínim cost possible. Això...
Principals productors de plàtans
LES ACTIVITATS RAMADERESActualment podem diferenciar una ramaderia tradicional desubsistència i una ramaderia comercial.La...
La ramaderia comercial o de mercatLobjectiu és aconseguir el màxim benefici. Cal diferenciar entrela ramaderia intensiva i...
L’explotació agropequària: present i futur.Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 60, es donà la“revolució verda”...
Atenció, aquesta agricultura moderna planteja problemes, cargenera un important impacte ambiental.     - Erosió del sòl   ...
L’agricultura al món d’avuiPaïsos Desenvolupats:          Països        en        vies      de• Baix percentatge de       ...
04     Població activa al sector primari (per països)‫‏‬
Activitats agrícoles a la UEDe mitjana hi treballa al sector entre el5 i el 7% mà d’obra. Existeixen perògrans diferències...
Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE.    - Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, oliv...
Actualment es planteja un greu problema, lequilibri entre lademanda i la producció. Això genera el problema delsexcedents....
Des daleshores shan donat actuacionsorientades cap una racionalització delsexcedents agraris (llet, cereals, carn de boví....
Lany 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudeseconòmiques. A Espanya això significà la reducció deconreus subvenciona...
Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:  - Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció  ag...
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYASha produït una claríssimapèrdua dimportància del sector,pel que fa a la mà dobra i alap...
Al llarg del segle XX sha donat un abandonamentde les zones rurals (èxode rural), que han patit unprocés      de    despob...
Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball atemps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o queno...
Segons lINE, lany 2007 a Espanya la superfície dedicada a laproducció agropecuària era de 50,5 M de ha. Daquestes, la SAU(...
Els latifundis, on es practica lagricultura extensiva, predominena Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment ...
Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara sóninferior als dels PPBB, R. Unit, França ...Cal modernitzar mé...
Considerant els          condicionamentsnaturals (orografia, clima i sòl)Al nord hi ha més pluja, per això hi hamés ramade...
Entre els conreus de secà destaquen lordi, el blat, lolivera, elsametllers i la vinya.Entre els conreus de regadiu trobem ...
La producció ramadera espanyola es troba en expansió. Aporta al voltant dun 40% de la producció final agrària Laugment del...
El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn illet, tot i les limitacions de la UE per excés de pro...
Les exportacions espanyoles escentren en les fruites, llegums,hortalisses,   olis,    begudes(destaquen els vins), conserv...
En un futur es plantegen els reptes:- Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribuciód’aliments.- Incorp...
La indústria agroalimentàriaocupa ja més del 14% de lapoblació activa, i és moltdestacada tant per poblacióocupada    com ...
ELS PAISATGES AGRARIS DESPANYAEls paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per lescondicions naturals (clima, ...
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTICEs donen en el nord de laPenínsula, amb un relleu forçaaccidental.El clima és oceànic plujós, a...
En la ramaderia destaca labovina, per aconseguir llet icarn.     Darrerament    shanintroduït noves races, com lavaca fris...
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANIEs donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacionssón escasses i es doca la s...
Lagricultura predominant es basaen la trilogia mediterrània. Altresconreus són lametllers, lavellaner iel garrofer. Allà o...
EL PAISATGE AGRARI DINTERIOREs dóna a linterior de la PenínsulaIbèrica. Hi predominen les zonesplanes i a amb una altitud ...
Hi predomina el bestiar oví a les zonesmés seques. A les deveses salmantines iextremenyes es dóna una ramaderiaextensiva i...
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYAEs dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sudacostuma a ser més càlid q...
Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen perlescalonament dels usos del sòl segons laltitud i la insolac...
EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESEls sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima éssubtropical i les precipita...
El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i lapoblació agrària es troba en regressió.Els boscos canaris...
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYAEl sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), persota de la mitjana es...
La comarca amb un                                           nombre d’ocupats més                                          ...
El 75% de la producció és de secà, iel 25% de regadiu.Destaca la producció de la trilogiamediterrània (Segarra, Garrigues,...
Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.- Hortalisses ...
Ha baixat la terra conreadaperò encara en sobra, jaque han augmentat elsrendiments.      Lincrementdels excedents fa que l...
Sha incrementat la importància sectorramader. A moltes comarques iespecialment a les més humides elsector agrícola està in...
Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera moltintensiva.Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ...
LA SILVICULTURAÉs la cura i explotació dels boscos.La seva importància econòmica ésrelativa, tot i que la importànciaestra...
LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYALa superfície forestal espanyola és de 26,3 milions dhectàrees, unamica més de la mei...
LA PESCAContinua sent una activitat extractiva i depredadora, queproporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animal...
PESCA EN AIGÜES MARINESEls caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es trobenen:    - Zones amb plataformes contin...
Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les mésimportants són destinades al consum humà (bacallà, sardina,are...
Els principals tipus de pesca són:- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de lesmarees -ara vivers-).- Pesca ...
La pesca marítima en generalpresenta dos grans problemes, lacontaminació i la sobreexplotació(la pesca no és una activitat...
Què caldria fer?• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat depeix capturat.• Millorar les arts i les tècniq...
Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop sónmés valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No nomésp...
LAQÜICULTURA.Laqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories(granges).Cada cop té més importància i alguns ...
LA PESCA A LA UELa pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretota les zones atlàntiques. La flota de la U...
El 1993 es creà lIFOP (Instrument Financer d’Orientació de laPesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar...
La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca.Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques:- Reducció ...
LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYAA Espanya la distribució de la flota és variada, destacant queel 85% es troba al nord-oest (...
Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és unamar relativament pobre, per això sha dimportar molt ipotenciar la...
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Unitat 5   el sector primari
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Unitat 5 el sector primari

11,091 views
10,847 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
11,091
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7,364
Actions
Shares
0
Downloads
265
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 5 el sector primari

  1. 1. UNITAT 5EL SECTOR PRIMARI
  2. 2. Lactivitat econòmica es divideix entres sectors.El primari engloba lagriculturaramaderia, pesca i silvicultura.El secundari les activitats extractives,la construcció i la indústria)El terciari els serveis i intercanvis.
  3. 3. El sector primariLes activitats primàries, obtenen els productes de la natura sensetransformar-los. Així, sinclou lagricultura, ramaderia, activitatforestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera unaindústria estractiva)
  4. 4. La base del sector correspon a lagricultura i la ramaderia.Lespai agrari és on es desenvolupen lagricultura, ramaderia ilexplotació forestal. Depen de factors naturals (clima, relleu i tipusde sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica igrau de desenvolupament).L’espai agrari s’estén per tot el planeta. Només el 11% de lasuperfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% sónpastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil).La SAU és desigual a cada continent. A Europa la SAU arriba al 28% i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. A Àfrica o Amèrica delSud les terres conreades no superen el 7%.Lexplotació agropequària és el conjunt d’una o més parcel·lesdedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formenpart d’una mateixa unitat econòmica o propietat.
  5. 5. Una parcel·la ésLa producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera iforestal.LES ACTIVITATS AGRÀRIESRespecte els elements de l’espai agrari, cal considerar les formesd’utilització del sòl, les parcel·les i la propietat de la terra.
  6. 6. FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒLCal distingir entre terres conreades i no conreades. Les terres noconreades es dediquen a pastures o l explotació forestal.Les terres conreades són classificables en: - Segons el tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris - Segons la varietat de conreu: monocultura / policultura - Segons el rendiment del conreu: intensiva / extensiva - Segons el sistema de conreu: secà / regadiuMonoconreu. Lespai agrari sespecialitza en el conreu dun solproducte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil,etc. Es dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida almercat.Policonreu. Lespai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on esconreen diverses espècies. És propi de les zones pocdesenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’hortaals països desenvolupats.
  7. 7. Lagricultura intensiva es practica enespais reduïts. Vol aprofitar al màximlespai.De baixa productivitat: poca terra,molta mà d’obra, poc producte, pocbenefici, poca inversió en tecnologia.Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.D’alta productivitat: poca terra, pocamà d’obra, molta producció, moltatècnica, alt rendiment, molta pressiódemogràfica. Exemple l’agriculturad’Europa Occidental i Japó.
  8. 8. Lagricultura extensiva es practica en espais molt amplis.De baixa productivitat: superfíciesconsiderables, poca inversió, pocatecnologia, molta mà d’obra, guaretinevitable, rendiments baixos .Exemple: els països tropicals d’Àfrica.D’alta productivitat: superfícies moltgrans, poca mà d’obra, molta inversió,elevada tecnologia (maquinària),elevada producció, rendimentsmitjans. Exemple les explotacions decereals als EUA.
  9. 9. En lagricultura de regadiu. Els conreussón regats per lhome.En lagricultura de secà. Els conreus esreguen de manera natural L’espai agrari es divideix en parcel·les. Les parcel·les es poden classificar: - Segons la grandària: latifundis i minifundis - Segons la forma: regulars i irregulars - Segons els límits: openfield, bocage i feixesQuè considerem latifundi o minifundi varia segons lescircumstàncies i la productivitat de la terra. Una possibleclassificació podria ser:- Minifundi menys de 10 hectàrees.- Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees- Latifundi més de 100 hectàrees.
  10. 10. Parcel·les irregulars Parcel·les regularsBocage o camps closos. Les parcel·les es troben físicamentlimitades.Openfield o camps oberts. Les parcel·les no tenen límits físics.Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonadesen un pendent.
  11. 11. Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra. Directa, el pagès és el propietari de la terra. Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: - Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. - Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. - Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.
  12. 12. Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologiaemprada en la producció, hi ha dos grans tipus dagricultura: Agricultura de subsistència o d’autoconsum. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
  13. 13. Lhàbitat rural és el conjunt d’habitatges i edificis annexes(estables, magatzems). Aquest pot ser:- Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la poblaciós’agrupa a voltant de l’aigua.- Hàbitat dispers: típic de les zones amb aiguaLa població rural és aquella que viu en una zona rural encara quetreballi en el sector secundari o terciri. En canvi, la població agràriaés aquella que treballa en el sector primari. Hàbitat concentrat Hàbitat dispers
  14. 14. Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida alspaisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques.Bàsicament es pot parlar de:- Paisatges o sistemes tradicionals (autoconsum, subsistència)- Paisatges o sistemes tecnificats (de mercat, científics,despeculació)
  15. 15. Sistemes agraris tradicionalsEs donen a zones intertropicals càlides del planeta (75%població). També, de manera residual, en alguns punts d’Europa.Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptesper al Conreu. La producció es destina al consum propi o almercat local. Per això hi predomina el policultiu.Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims.Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. Latecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total depesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària.Sutilitza una gran quantitat de mà dobra. La productivitat és moltbaixa.Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.
  16. 16. Classificació:- Conreus extensius - Agricultura itinerant per cremació (dartiga) - Agricultura extensiva de secà- Conreus intensius - Regadiu de regions seques - Ricicultura monsònica Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  17. 17. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus. Mapa dels cultius d’arròs
  18. 18. Sistemes agraris tecnificatsAgricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat.Perfectament inserida en el mercat capitalista.És una agricultura dalta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt pocamà dobra, però per contra un ús intensiu de plaguicides,pesticides, adobs, maquinària, selecció despècies....Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial.Hi ha un elevat nivell despecialització. Per això, cada cop esgeneren espais més uniformes car es fomenta una especialitzacióproductiva regional.
  19. 19. Classificació- Conreus extensius - Explotacions d’alt rendiment (Països nous d’economia capitalista) - Explotacions de baix rendiment (Països ex- comunistes)- Conreus intensius - Agricultura i ramaderia atlàntiques - Agricultura i ramaderia mediterrànies - Plantacions
  20. 20. L’agricultura dels països nous (EEUU,Argentina, etc) Grans extensions de camps de conreu. Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació. Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica. Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte. Gran importància de la xarxa de transport. Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres. Elevats excedents: exportació. EUA màxima productora de blat del món.
  21. 21. Les Plantacions Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions. Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals. Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac). Tecnologia agrària avançada. Importants inversions Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos. Greus problemes econòmcis, ecològics i socials.
  22. 22. Principals productors de plàtans
  23. 23. LES ACTIVITATS RAMADERESActualment podem diferenciar una ramaderia tradicional desubsistència i una ramaderia comercial.La ramaderia tradicional Acostuma a ser un complement de lagricultura, car el bestiar proporciona força de treball i adobs, quan pasturen en les terres en guaret. Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana. Es practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques i mediterrànies. Només en zones molt seques -on lagricultura és pràcticament impossible- es practica una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.
  24. 24. La ramaderia comercial o de mercatLobjectiu és aconseguir el màxim benefici. Cal diferenciar entrela ramaderia intensiva i lextensiva. La ramaderia intensiva es practica en explotacions molt especialitzades , aconseguint-se molts exemplars en un espai molt reduït (els animals romanen estabulats o semi-estabulats). Acostuma a ser bovina, porcina o aviram. La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre dexemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà dobra i un gran capital.
  25. 25. L’explotació agropequària: present i futur.Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 60, es donà la“revolució verda”. Consisteix en un gran augment producciód’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn, làctics ...Podria alimentar correctament tota la població humana.S’ha aconseguit augmentar el rendiment per superfície ambnoves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blatde moro, ordi), millores químiques (fertilitzants, pesticides), mésmecanització...En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encaraque a un ritme més lent. Això significa que podria produir proumenjar per alimentar l’increment demogràfic.
  26. 26. Atenció, aquesta agricultura moderna planteja problemes, cargenera un important impacte ambiental. - Erosió del sòl - Salinització i anegació de sòls irrigats - Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides - Esgotament dels aqüífers / salinització - Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes) - Desforestació - Consum de combustibles fòssils (provoca lemissió de gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació). - Enginyeria genètica (transgènics)Caldria plantejar-se aleshores si és sostenible.
  27. 27. L’agricultura al món d’avuiPaïsos Desenvolupats: Països en vies de• Baix percentatge de Desenvolupament: població activa • Alt percentatge de població activa agrícola: agrícola: – Sector primari 9% – Sector primari 46% – Sector secundari – Sector secundari 15% 36% – Sector terciari 39% – Sector terciari 55% • Alt % d’aportació al PIB.• Baix % d’aportació al • Agricultura de subsistència i de PIB. mercat.• Agricultura de mercat • Baix grau d’aplicació• Elevat grau d’aplicació tecnològica. tecnològica. • Baixa productivitat.• Alta productivitat.
  28. 28. 04 Població activa al sector primari (per països)‫‏‬
  29. 29. Activitats agrícoles a la UEDe mitjana hi treballa al sector entre el5 i el 7% mà d’obra. Existeixen perògrans diferències. Al R. Unit només el2,1%, a Grècia aproximadament un20%.Participa dun percentatge reduït en elconjunt de leconomia (3% PIB).En general, parlem dun sectormodern, on conviuen explotacionsfamiliars (minifundis), explotacionsintensives i especialitzades, amb granslatifundis.Encara hi ha poca especialització delsconreus. Destaca limportant paper dela ramaderia.
  30. 30. Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE. - Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera, fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a altres zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya. - Països del centre dEuropa, amb grans planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó, bleda-rave sucrera...). - Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aportauna gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc).Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitatel descens mà d’obra i laugment de la producció i la productivitat.
  31. 31. Actualment es planteja un greu problema, lequilibri entre lademanda i la producció. Això genera el problema delsexcedents.Des de 1962 existeix la PAC (Política Agrària Comuna)Aquesta, té com a principals objectius: - Assegurar preus raonables - Augment de la producció i la productivitat - Augment del tamany de les explotacions - Millora tecnologia - Control recursos naturals - Augmentar renda agrària - Garantir proveïment dels recursos alimentaris - Estabilitzar el mercat - Afavorir lautoconsum dins la UE - Aconseguir una major especialització dels països
  32. 32. Des daleshores shan donat actuacionsorientades cap una racionalització delsexcedents agraris (llet, cereals, carn de boví..)establint unes quotes de producció.El 1992 es produí una gran reforma de la PAC,car sintroduïren els ajuts directes al productor.Es creà el FEOGA, que pretenia garantir elsingressos productors (agricultors i ramaders).El FEOGA gestiona un importantíssimpressupost (representa més del 60% de lesdespeses de la UE).Des del 2006 el FEOGA sha sustituït pel FonsAgrícola de Garantia (FEAGA) i el FonsEuropeu Agrícola de Desenvolupament Rural(FEADER).
  33. 33. Lany 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudeseconòmiques. A Espanya això significà la reducció deconreus subvencionats, com el cotó o el tabac.Lany 2004 sincorporaren 10 nous estats, amb rendesagràries més baixes. Això contribuí a reduir les ajudes querebien països més desenvolupats com ara Espanya.Continuen les polítiques per incentivar la modernització delsector, incentivant el respecte per el medi ambient. Així, espromou la jubilació anticipada d’agricultors, la potenciació demètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, ila introducció de mesures de protecció de lentorn ireforestació.En un futur es planteja treure aranzels als productesagrícoles extra-UE. Els productors hauran de fer front a lacompetència de les importacions daltres països.
  34. 34. Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes: - Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. - Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping. - Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials (subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
  35. 35. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYASha produït una claríssimapèrdua dimportància del sector,pel que fa a la mà dobra i alaportació al PIB, tot i que caldestacar la seva importànciaestratègica i que encara estroba per sobre de la mitjana dela UE. Produeix més del 13%de tot el valor del primari de laUE.El 1900, el 70% mà d’obratreballava al primari. El 2009,només prop del 5% de la màd’obra treballa al primari.
  36. 36. Al llarg del segle XX sha donat un abandonamentde les zones rurals (èxode rural), que han patit unprocés de despoblament i envelliment .Paral·lelament però, sha produït un augmentespectacular producció (millores tècniques,modernització). Lestat incentiva això, amb laconcentració parcel·lària (des dels 50’s),lincrement dels regadius i laplicació de la PAC.A Espanya hi predominen les petites i mitjanesexplotacions agràries. Són explotacions familiars,treballades per la família, potser amb lacol·laboració dun reduït grup de treballadorsassalariats.Sovint els assalariats no són fixos, i només esdemanden en moments puntuals com atreballadors eventuals (sovint dones immigrantscontractades en origen).
  37. 37. Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball atemps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o quenomés hi treballi el cap de família (la resta busca altresocupacions).Darrerament també es constata una disminució de larrendamenti la parceria i un increment de la gestió directa.
  38. 38. Segons lINE, lany 2007 a Espanya la superfície dedicada a laproducció agropecuària era de 50,5 M de ha. Daquestes, la SAU(terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha.Darrerament han disminuït les terres de conreu i han augmentat lesdedicades a pastures i a boscos.La major part de la terra conreada ésde secà (78%). El regadiu nomésocupa el 22% (Espanya seca /humida). Els regadius es troben enexpansió, i això planteja el problemade laigua.A Espanya la majoria dexplotacionsno superen les 5 ha (51%), perònomés ocupen el 4,74% de lasuperfície agrària. Per contra, lesexplotacions més grans de 100 hasón només el 4,63%, peròrepresenten el 55,49% de lasuperfície agrària.
  39. 39. Els latifundis, on es practica lagricultura extensiva, predominena Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment hanexperimentat un gran procés de mecanització i modernització,aconseguint importants collites i beneficis.Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord ials dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió: - Abandonament de lautoconsum - La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt laproducció i la productivitat) - Increment dels preus dels productes industrials dúsagrícola. La petita explotació només és rendible si es tractaduna agricultura intensiva o molt científica.Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UEles incentiva, fomentant una agricultura intensiva que volaconseguir productes de bona qualitat.
  40. 40. Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara sóninferior als dels PPBB, R. Unit, França ...Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encarahi ha moltes explotacions familiars, més del 90%, amb pocacapacitat inversora.Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització.Ha augmentat la maquinària, així com la utilització dadobs,fertilitzants i pesticides.Actualment, Espanya rep molts recursos de la UE (el 2006, més7300 milions), encara que amb l’entrada d’altres països amb unPIB més baix aquests s’escurçaran paulatinament.Aquests recursos volen augmentar la productivitat, desenvoluparla indústria agroalimentària i millorar el medi ambient.
  41. 41. Considerant els condicionamentsnaturals (orografia, clima i sòl)Al nord hi ha més pluja, per això hi hamés ramaderia, més moderna (destacala producció làctia).Al sud / llevant destaca la trilogiamediterrània i els productes hortícoles-arbrers fruiters, productes de lhorta(primerencs, molts dedicats alexportació)-.Al centre destaca la trilogiamediterrània (cereals, vinyes i oliveres)i la ramaderia ovina.
  42. 42. Entre els conreus de secà destaquen lordi, el blat, lolivera, elsametllers i la vinya.Entre els conreus de regadiu trobem el gira-sol, el lli, la soja i elsfarratges.A més de gran varietat deproductes hortícoles alaire lliure i enhivernacles, trobemarbres fruiters (taronja,mandarina, llimona ,aranja, presseguer ,albercoquer, pruneres,pomeres i pereres).
  43. 43. La producció ramadera espanyola es troba en expansió. Aporta al voltant dun 40% de la producció final agrària Laugment del nivell de vida comporta un augment del consum de carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous.La ramaderia espanyola es troba molt vinculada a la indústria càrnia ilàctia.La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar,mecanització de processos i elevades concentracions danimals, shaimposat com a model majoritari.El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quartproductor mundial i un gran exportador).
  44. 44. El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn illet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció.El sector avícola (sobretot carn de pollastre i ous) també shamodernitzat i ha augmentat la seva producció.El bestiar oví i cabrí ara es troba estancat.
  45. 45. Les exportacions espanyoles escentren en les fruites, llegums,hortalisses, olis, begudes(destaquen els vins), conservesvegetals...Per contra, les importacionsespanyoles es concentren enproductes ramaders (sobretot carni animals vius, també llet) blat ibegudes.
  46. 46. En un futur es plantegen els reptes:- Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribuciód’aliments.- Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria).Lagroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera ielabora ¾ producció agrària / pesquera.De fet, la comercialització òptima dels productes agraris depèndel grau de desenvolupament de lagroindústria (una partimportant dels productes consumits són transfomats perlagroindústria).A nivell mundial, lagroindústria es troba controlada per empresesmultinacionals delevada productivitat, que acostumen a oferirproductes cada cop més elavorats.
  47. 47. La indústria agroalimentàriaocupa ja més del 14% de lapoblació activa, i és moltdestacada tant per poblacióocupada com per valoreconòmic.Els subsectors més destacatssón el carni, el làctic, el del pa ila brioxeria, lelaboració de vinsi caves, i el de les conservesvegetals.Cal dir que també representa el20% de les exportacions i el10% de les importacionsespanyoles.
  48. 48. ELS PAISATGES AGRARIS DESPANYAEls paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per lescondicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).Els paisatges agraris espanyols sagrupen en cinc tipus: - Paisatge atlàntic - Paisatge mediterrani - Paisatge dinterior - Paisatge de muntanya - Paisatge de les illes Canàries
  49. 49. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTICEs donen en el nord de laPenínsula, amb un relleu forçaaccidental.El clima és oceànic plujós, ambtemperatures suaus. Hi haprats i boscos caducifolis.Lagricultura ocupa pocaextensió, i el tradicionalpoliconreu dautoconsum estroba en clara regressió. Esplanten prats i farratges per albestiar. Destaca també laproducció de blat de moro ipatata.
  50. 50. En la ramaderia destaca labovina, per aconseguir llet icarn. Darrerament shanintroduït noves races, com lavaca frisona.Domina el minifundi, éssentlhàbitat rural dispers (caserieso poblets).
  51. 51. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANIEs donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacionssón escasses i es doca la secada estival. Hi ha relleus accidentals,combinats amb planes fèrtils. Lexplotació forestal és pocimportant.
  52. 52. Lagricultura predominant es basaen la trilogia mediterrània. Altresconreus són lametllers, lavellaner iel garrofer. Allà on es pot espractiva lagricultura de regadiu perproduir hortalisses, cítrics, fruitstropicals....La ramaderia ovina i caprina ésextensiva en les zones de secà. Laporcina és intensiva.Depenent de les zones, lesdimensions de les explotacionsvarien.La població tendeix a concentrar-seen grans pobles, tot i que també hiha hàbitat dispers.
  53. 53. EL PAISATGE AGRARI DINTERIOREs dóna a linterior de la PenínsulaIbèrica. Hi predominen les zonesplanes i a amb una altitud elevada.El clima és de tendènciacontinental, amb marcadesdiferències entre lestiu i lhivern.Les precipitacions no sónabundants.Es conreen els cereals, donant-sela rotació de conreus. Es conreenel blat i lordi. En general es tractadexplotacions molt mecanitzades.
  54. 54. Hi predomina el bestiar oví a les zonesmés seques. A les deveses salmantines iextremenyes es dóna una ramaderiaextensiva industrial. Igualment, prop deles grans ciutats, es dóna una ramaderiaindustrial -aviram, porcí, vacum-.La població és escassa i envellida, acausa de lèxode rural. Lhàbitat tendeixa ser concentrat en pobles i ciutats.
  55. 55. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYAEs dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sudacostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darreramentsestà transformant per limpacte del turisme.
  56. 56. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen perlescalonament dels usos del sòl segons laltitud i la insolació(conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i lapropietat acostuma a ser petita. .Lexplotació forestal es basa en lexplotació del faig i delcastanyer. Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovintsón de propietat municipal.La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté latranshumància local).El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.
  57. 57. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESEls sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima éssubtropical i les precipitacions molt escasses.Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar laproducció shan instal·lat molts hivernacles.La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que elboví i el porcí es troben en regressió.
  58. 58. El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i lapoblació agrària es troba en regressió.Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es trobenprotegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.
  59. 59. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYAEl sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), persota de la mitjana espanyola i de la UE, com també es troba persota en població ocupada.En les darreres dècades shan produït molts canvis. Duna bandamotivats per la recessió de lespai conreable (canvis socials ieconòmics). De laltra per la incorporació a la UE (ha suposat unprocés d’adaptació, augmentat lespecialització i la millora tècnica).Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivellde mecanització i la diversitats de conreus.L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats ienvellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o deneu.
  60. 60. La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica acausa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existènciad’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus deregadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’algunsconreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.
  61. 61. El 75% de la producció és de secà, iel 25% de regadiu.Destaca la producció de la trilogiamediterrània (Segarra, Garrigues,Penedès, Priorat), blat de moro,cítrics, arròs, fruites i productes delhorta (Baix, Ebre, Montsià, Delta,Segrià....).A les planes i parts baixes dels rius esdóna una agricultura intensiva de granproductivitat. Malauradament moltesdaquestes petites explotacionsdesapareixen per la pressióurbanística (Barcelona, BaixLlobregat...) Lexcepció serien alguneszones del Maresme.
  62. 62. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots,cogombres, etc.)- Arròs al delta de l’Ebre.- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà(poma).- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinata la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca deBarberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.- Avellaner al camp de Tarragona.- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, ambespecialització d’algunes comarques en algun producte concretcom l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.- A les comarques més humides es produeix farratge i blat demoro destinats a les explotacions ramaderes.
  63. 63. Ha baixat la terra conreadaperò encara en sobra, jaque han augmentat elsrendiments. Lincrementdels excedents fa que laUE “congela” les terres(fomenta el guaret o elsboscos).Lincrement de lacompetència exterior fa quela tradicional producciófamiliar sigui poccompetitiva.
  64. 64. Sha incrementat la importància sectorramader. A moltes comarques iespecialment a les més humides elsector agrícola està integrat amb lesexplotacions ramaderes, de maneraque l’ordi, els farratges i el blat de moroque s’hi conrea està destinat al’alimentació d’explotacions ramaderessovint dins la mateixa propietat.Laugment de la importància comportala modernització del sector ramader.Tradicionalment era un complement del’agricultura. Ara és més intensiva,centrada en el “cicle curt” (porquí /aviram). De fet, el 59% del valor de laproducció final del primari català elproporciona la ramaderia.
  65. 65. Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera moltintensiva.Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders.Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de lapoblació. Això genera més demanda i una major especialització.Destaca la importància de lagro-indústria (càrnia, vins i cava).
  66. 66. LA SILVICULTURAÉs la cura i explotació dels boscos.La seva importància econòmica ésrelativa, tot i que la importànciaestratègica és vital.Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruitesdel bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurspaisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és lafusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valoreconòmic)El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació.Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals.Els principals productors de fusta del món són els EUA, els païsosescandinaus i Rússia.
  67. 67. LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYALa superfície forestal espanyola és de 26,3 milions dhectàrees, unamica més de la meitat del territori. Només 14 milions es podenconsiderar bosc.Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La sevaexplotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica,Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo.Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.Després d’una època de gran retrocés, ara sincrementa lasuperfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,subvencions UE). El problema és que es genera una massacontínua, disparant-se el perill dincendis.Sha produït un increment de lexplotació del bosc (fusta, suro, ústurístic) per això shan introduït espècies de creixement ràpid (pi oeucaliptus), que han desplaçat al roure o lalzina.
  68. 68. LA PESCAContinua sent una activitat extractiva i depredadora, queproporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de ladieta humana.La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre lasuperfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és laque produeix més beneficis.
  69. 69. PESCA EN AIGÜES MARINESEls caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es trobenen: - Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord, Mar d’Islàndia). - Zones de trobada de corrents marins càlids i freds (Terranova, Mar del Japó). - Zones amb corrents freds, on hi ha més plàncton (Sudàfrica).Destaquen la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar delNord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, lescostes del Perú o Pacífic sud-est.
  70. 70. Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les mésimportants són destinades al consum humà (bacallà, sardina,areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple,els pinsos.Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues,destinades a la indústria química, farmàcia... Sutilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir,encerclament, palangre ...En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca debaixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats esdóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora elsavenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecciódels bancs de peix amb el radar.
  71. 71. Els principals tipus de pesca són:- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de lesmarees -ara vivers-).- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions quetreballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com elpalangre o les xarxes artesanals.- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, ambgrans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballantllargues temporades. Demana una fortíssimes inversions imoltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producciósorienta als mercats locals de qualitat o al mercat global.Comprèn el sector de la indústria de les conserves, delscongelats i la producció de derivats del peix com les farines, elsolis i els pinsos.
  72. 72. La pesca marítima en generalpresenta dos grans problemes, lacontaminació i la sobreexplotació(la pesca no és una activitatsostenible).A nivell mundial la flota pesqueraés massa gran. Es calcula que ésel doble del que caldria. En el casde Noruega més del 60%. Aixòprovoca lesgotaments delscaladors i la pèrdua de labiodiversitat
  73. 73. Què caldria fer?• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat depeix capturat.• Millorar les arts i les tècniques de pesca.• Establiment d’aturades tècniques o biològiques quepossibilitin la recuperació natural dels bancs de pescasobreexplotats.• Promoure el recolzament i la promoció de diferents formesd’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per al’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.• La posta en marxa de campanyes publicitàries i deconscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” opromoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.
  74. 74. Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop sónmés valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No noméspels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present elsrecursos minerals. Això ha obert problemes territorials entrepaïsos arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, laConvenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà lampliació a200 milles (370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple,importants tensions entre Espanya i el Marroc.
  75. 75. LAQÜICULTURA.Laqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories(granges).Cada cop té més importància i alguns la consideren unaalternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics jaconsumim més peix procedent de piscifactoria que del marobert.Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida almercat, destinades al consum domèstic (truites de riu, orades,llobarro, musclos, ostres...).Sembla que en el futur continuarà lexpansió, tot i que calsuperar certs problemes.
  76. 76. LA PESCA A LA UELa pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretota les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres delmón.A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà unaugment del consum peix. Això estimulà les captures i laindústria pesquera.Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donatlaugment del preu del combustible i de la normativa de les 200milles.Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació delscaladors.
  77. 77. El 1993 es creà lIFOP (Instrument Financer d’Orientació de laPesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar ireduir la flota) i reduir les captures.S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car sónmés cares.En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar elsector.
  78. 78. La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca.Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques:- Reducció de les captures: En els caladors en perill d’extinció, un 30%. En els caladors sobreexplotats, un 20%.- Prohibició de determinades arts de pesca- Creació de l’aturada biològica- Reducció flota (50%) reducció flota pesquera gallega
  79. 79. LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYAA Espanya la distribució de la flota és variada, destacant queel 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els deVigo o A Corunya.Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es trobenclarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescarfora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociarconvenis).Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qualEspanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya,València, Canàries...)
  80. 80. Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és unamar relativament pobre, per això sha dimportar molt ipotenciar laqüicultura.La importància econòmica del sector és escasa (0,25 % PIB).Proporciona sobretot peix fresc.Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que calcontrolar la sobreexplotació.Un altre problema és que la Mediterrània és una martancada, molt vulnerable a la contaminació.Laqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més enels propers anys. Catalunya és una de les regions mésavançades dEspanya en aquest camp.

×