UNITAT 5 
EL SECTOR PRIMARI 
IPM / Geografia Batxillerat 
Jordi Manero
L'activitat econòmica es divideix en 
tres sectors. 
El primari engloba l'agricultura 
ramaderia, pesca i silvicultura. 
E...
Les activitats primàries, obtenen els 
productes de la natura sense 
transformar-los. 
El sector primari 
S'inclou l'agric...
La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia. 
Espai agrari Territori on es desenvolupen l'agricultura, 
ra...
Explotació 
agropecuaria 
Conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la 
producció agrícola, ramadera o forestal, que 
for...
Per analitzar l’espai 
agrari cal considerar: 
- Les formes d’utilització del sòl 
- Les parcel·les 
- La propietat de la ...
Monoconreu. 
Policonreu. 
L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol 
producte. A la llarga, desgasta els nutrien...
L'agricultura intensiva és aquella que produeix grans quantitats 
de productes de forma contínua i en espais reduïts. 
De ...
L'agricultura extensiva és aquella que es practica en regions amb 
baixa densitat de població i disposa de grans espais pe...
En l'agricultura de regadiu 
els conreus són regats per 
l'home. 
En l'agricultura de secà els 
c o n r e u s e s r e g u ...
Què considerem latifundi o minifundi varia segons les 
circumstàncies i la productivitat de la terra. 
Una possible 
class...
Bocage: paisatge agrari i rural, també 
anomenat de camps tancats (enclousures), 
caracteritzat per la presència de tanque...
Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra. 
Directa, el pagès és el propietari de la terra. 
Indirec...
L'hàbitat rural fa referència al conjunt d’habitatges i edificis 
annexes (estables, magatzems) que es donen en un entorn ...
La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que 
treballi en el sector secundari o terciri. 
La població...
Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia 
emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultu...
Agricultura de mercat 
(científica, 
d’especulació, 
mecanitzada) 
Producció industrialitzada destinada a 
aconseguir el m...
Sistemes agraris tradicionals. 
Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75% 
població). També, de manera resi...
Classificació: 
- Conreus extensius 
- Agricultura itinerant per 
cremació (d'artiga) 
- Agricultura extensiva 
de secà 
-...
Agricultura 
extensiva de baixa 
productivitat amb 
rotació de 
conreus. 
Rotació de cultius: sembres alternatives o simul...
Sistemes agraris tecnificats. 
Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de 
mercat. Perfectament inserida en el...
Classificació: 
- Conreus extensius 
- Explotacions d’alt rendiment, 
b e l t s ( P a ï s o s N o u s 
d’Economia Capitali...
Les Plantacions 
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir 
el màxim benefici al mínim cost possible. Això 
...
LES ACTIVITATS RAMADERES 
Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional, de 
subsistència, i una ramaderia comerc...
La ramaderia 
comercial o de 
mercat 
L'objectiu és aconseguir el màxim benefici. 
La ramaderia intensiva es practica en 
...
La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de 
molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre 
d'ex...
L’agricultura i la ramaderia al món d’avui 
Països Desenvolupats: 
• Baix percentatge de 
p o b l a c i ó a c t i v a 
agr...
Població activa al sector primari (per països) 
04
L’explotació agropecuària: present i futur. 
Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 
60. Consisteix en un gran au...
Aquesta agricultura “moderna” 
també planteja problemes 
Genera un important 
impacte ambiental 
- Erosió del sòl 
- Salin...
Per això es plantegen 
alternatives 
Agricultura ecològica 
També coneguda com a sostenible, orgànica o biològica. 
És aqu...
Activitats agrícoles a la UE 
La UE és un territori desenvolupat, amb un percentatge 
d’ocupació en el sector primari baix...
Aportació 
PIB 
agricultura
En general, parlem d'un sector modern, on conviuen explotacions 
familiars (minifundis), explotacions intensives i especia...
Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE. 
Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera,...
Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al 
conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus 
i...
Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de 
farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes 
zones, co...
En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta 
una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, av...
La UE, des dels seus orígens, 
considerà el sector primari com 
un sector estratègic. 
Destinà molts recursos a 
subvencio...
Des de 1962 existeix la 
PAC: Política Agrícola 
Comunitària de la UE. 
Conjunt de normes comuns en 
matèria agrícola dels...
Es vol la racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn 
de boví..) establint unes quotes de producció. 
Es ...
L'any 2003 la PAC es 
reformà, restringint les 
ajudes econòmiques. 
L'any 2004 s'incorporaren 10 
nous estats, amb rendes...
Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes: 
- Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció 
ag...
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYA 
S'ha produït una claríssima pèrdua 
d'importància del sector, pel que fa a la mà 
d'ob...
Al llarg del segle XX s'ha donat un 
abandonament de les zones rurals (èxode 
rural). 
Despoblament i 
envelliment. 
Paral...
Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a 
temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que...
Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària és de 
50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pas...
A Es p a n y a l a ma j o r i a 
d'explotacions no superen 
les 5 ha (51%), però només 
ocupen el 4,74% de la 
superfície ...
Els latifundis, on es practica 
l ' a g r i c u l t u r a e x t e n s i v a , 
predominen a Castella-La Manxa, 
Extremadur...
Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. 
La UE les incentiva, fomentant una agricultura intensiva 
que vol a...
Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són 
inferior als dels PPBB, R. Unit, França ... 
Cal modernitza...
Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl): 
Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia,...
Entre els conreus de secà destaquen l'ordi, el blat, l'olivera, els 
ametllers i la vinya. 
Entre els conreus de regadiu t...
La producció ramadera espanyola es 
troba en expansió. Aporta al voltant 
d'un 40% de la producció final agrària 
L'augmen...
El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i 
llet, tot i les limitacions de la UE per excés de p...
Les exportacions espanyoles es 
centren en les fruites, llegums, 
h o r t a l i s s e s , o l i s , begudes 
(destaquen el...
Des del govern es vol impulsar la 
producció de productes de 
qualitat: 
Impulsa les DO. 
Una Denominació d'Origen (DO) és...
En un futur es plantegen els reptes: 
Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i 
distribució d’aliments. 
Inco...
A nivell mundial, l'agroindústria 
e s t r o b a c o n t r o l a d a p e r 
empreses mul t inac ional s 
d'elevada product...
ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA 
Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les 
condicions naturals (cl...
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC 
Es donen en el nord de la 
Península, amb un relleu força 
accidental. 
El clima és oceànic p...
En la ramaderia destaca la 
bovina, per aconseguir llet i 
carn. Darrerament s'han 
introduït noves races, com la 
vaca fr...
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI 
Es donen en zones amb influència mediterrània. 
Les precipitacions són escasses i es dóna ...
L'agricultura predominant es basa 
en la trilogia mediterrània. 
Altres conreus són l'ametllers, 
l'avellaner i el garrofe...
EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR 
Es dóna a l'interior de la Península 
Ibèrica. Hi predominen les zones 
planes i a amb una ...
Hi predomina el bestiar oví a les zones 
més seques. 
A les deveses salmantines i extremenyes 
es dóna una ramaderia exten...
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA 
Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud 
acostuma a ser més càl...
La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la 
transhumància local). 
El poblament és escàs, concentrat en nucli...
EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES 
Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és 
subtropical i les preci...
El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la 
població agrària es troba en regressió. 
Els boscos can...
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYA 
El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), 
per sota de la mitjan...
La comarca amb un 
nombre d’ocupats més 
gran en el sector primari 
és el Segrià, mentre que 
l e s q u e t e n e n u n a ...
El 75% de la producció és de secà, i 
el 25% de regadiu. 
Destaca la producció de la trilogia 
mediterrània (Segarra, Garr...
Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són: 
- Flors i les plantes ornamentals al Maresme. 
- Hortalis...
Ha baixat la terra conreada 
però encara en sobra, ja 
que han augmentat els 
rendiments. 
L'increment dels 
excedents fa ...
S'ha incrementat la importància sector 
ramader. 
A moltes comarques, especialment a 
les més humides, el sector agrícola ...
Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt 
intensiva. 
Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país...
LA SILVICULTURA 
És la cura i explotació dels boscos. 
La seva importància econòmica és 
relativa, tot i que la importànci...
LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA 
La superfície forestal espanyola és de 26,3 milions d'hectàrees, una 
mica més de l...
Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la 
superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,...
LA PESCA 
Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que 
proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes an...
PESCA EN AIGÜES MARINES 
Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. 
Es troben en: 
- Zones amb plataformes cont...
Les espècies capturades es destinen a diversos usos. 
Les més importants són destinades al consum humà 
(bacallà, sardina,...
S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir, 
encerclament, palangre ...
E n e l s p a ï s o s 
subdesenvolupats es porta a 
terme una pesca de baixura o 
costanera, amb tècniques poc 
avançades....
Els principals tipus de pesca són: 
- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de 
les marees -ara vivers-). 
- ...
La pesca marítima 
presenta dos grans 
problemes: 
La contaminació 
La sobreexplotació (la pesca no és 
una activitat sost...
Què caldria fer? 
• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de 
peix capturat. 
• Millorar les arts i les ...
Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són 
més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. 
No nom...
Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. 
El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar 
decretà l'am...
L'AQÜICULTURA. 
L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories 
(granges). 
Cada cop té més importància i...
Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al 
mercat, destinades al consum domèstic: 
Truites de riu, orades...
LA PESCA A LA UE 
La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot 
a les zones atlàntiques. La flota de ...
El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la 
Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernit...
La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca. 
- Reducció de les captures 
- Prohibició de determinades arts de ...
LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA 
A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que 
el 85% es troba al nord-oe...
Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una 
mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i 
potenc...
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Unitat 5   2013-14 - el sector primari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 5 2013-14 - el sector primari

11,906

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
11,906
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19
Actions
Shares
0
Downloads
264
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 5 2013-14 - el sector primari

  1. 1. UNITAT 5 EL SECTOR PRIMARI IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. L'activitat econòmica es divideix en tres sectors. El primari engloba l'agricultura ramaderia, pesca i silvicultura. El secundari les activitats extractives, la construcció i la indústria) El terciari els serveis i intercanvis.
  3. 3. Les activitats primàries, obtenen els productes de la natura sense transformar-los. El sector primari S'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat forestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una indústria estractiva)
  4. 4. La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia. Espai agrari Territori on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i l'explotació forestal. Depèn de factors naturals (clima, relleu i tipus de sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica i grau de desenvolupament. L’espai agrari s’estén per tot el planeta. Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil). Varia molt segons els continents
  5. 5. Explotació agropecuaria Conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formen part d’una mateixa unitat econòmica o propietat. Parcel·la Divisió del terreny agrícola, pertanyent a un o més propietaris. Producció agrària Suma de la producció agrícola, ramadera i forestal.
  6. 6. Per analitzar l’espai agrari cal considerar: - Les formes d’utilització del sòl - Les parcel·les - La propietat de la terra. Formes d’utilització del sòl Cal distingir entre Terres conreades Terres no conreades (dedicades a la silvicultura o pastures). Terres conreades Diverses classificacions - Pel tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris - Per la varietat de conreu: monocultura / policultura - Pel rendiment del conreu: intensiva / extensiva - Pel sistema de conreu: secà / regadiu
  7. 7. Monoconreu. Policonreu. L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte. A la llarga, desgasta els nutrients i erosiona els sòls. Es dóna sobretot , en l ’agr icul tura mecanitzada i dirigida al mercat. L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on es conreen diverses espècies. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum. També es dóna en les zones d’horta als països desenvolupats.
  8. 8. L'agricultura intensiva és aquella que produeix grans quantitats de productes de forma contínua i en espais reduïts. De baixa productivitat: utilitza molta mà d’obra, obté relativament poc producte i benefici; n’hi ha poca inversió en tecnologia. D’alta productivitat: es caracteritza perquè augmenta la productivitat, no utilitza el guaret per reposar la terra, utilitza reg, adobs i productes químics (fertilitzants, plaguicides...), i requereix moltes inversions, energia i maquinària. És molt costosa però proporciona grans rendiments.
  9. 9. L'agricultura extensiva és aquella que es practica en regions amb baixa densitat de població i disposa de grans espais per cultivar. Els rendiments per ha són inferiors al de l’agricultura intensiva. De baixa productivitat: poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inev i table, rendiment s baixos. D’alta productivitat: poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans.
  10. 10. En l'agricultura de regadiu els conreus són regats per l'home. En l'agricultura de secà els c o n r e u s e s r e g u e n d e manera natural. - Segons la grandària: latifundis i minifundis - Segons la forma: regulars i irregulars - Segons els límits: openfield, bocage i feixes L’espai agrari es divideix en parcel·les.
  11. 11. Què considerem latifundi o minifundi varia segons les circumstàncies i la productivitat de la terra. Una possible classificació podria ser: - Minifundi menys de 10 hectàrees. - Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees - Latifundi més de 100 hectàrees. Parcel·les irregulars Parcel·les regulars
  12. 12. Bocage: paisatge agrari i rural, també anomenat de camps tancats (enclousures), caracteritzat per la presència de tanques que delimiten les parcel·les d’escassa extensió, i per un hàbitat dispers, en cases de camp aïllades o petits aldees. Es relaciona amb zones de muntanya i humides. Openfield: paisatge agrari (de camps oberts), caracteritzat per llargues parcel·les independents (de diferents propietaris) que no es separen amb tanques, i per l’hàbitat rural concentrat en pobles. A Espanya és típic dels secans de l’interior peninsular. Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonades en un pendent.
  13. 13. Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra. Directa, el pagès és el propietari de la terra. Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra. - Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. - Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. - Jornaler. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.
  14. 14. L'hàbitat rural fa referència al conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems) que es donen en un entorn rural (poble). A Espanya es considera hàbitat rural quan la població no supera els 2000 habitants. - Hàbitat concentrat. La població s’grupa en localitats (pobles). És típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. - Hàbitat dispers. La població viu dispersa en nuclis molt petits o cases aïllades. És típic de les zones amb aigua.
  15. 15. La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que treballi en el sector secundari o terciri. La població agrària és aquella que treballa en el sector primari.
  16. 16. Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura o paisatges agrícoles. Agricultura de Explotacions que produeixen just el subsistència o necessari per viure sense aconseguir d’autoconsum. excedents. Es caracteritza pel policonreu, la manca de mecanització, l’abundant mà d’obra i l’ús de tècniques antigues de cultiu, i la manca de comercialització dels productes generats.
  17. 17. Agricultura de mercat (científica, d’especulació, mecanitzada) Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. Es caracteritza per l’especialització en pocs productes molt cotitzats, una elevada mecanització i l’ús de tècniques modernes de cultiu per abaratir els costes de producció, i la ràpida comercialització dels productes generats.
  18. 18. Sistemes agraris tradicionals. Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75% població). També, de manera residual, en alguns punts d’Europa. Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptes per al Conreu. La producció es destina al consum propi o al mercat local. Per això hi predomina el policultiu. Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims. Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. La tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària. S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és molt baixa. Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.
  19. 19. Classificació: - Conreus extensius - Agricultura itinerant per cremació (d'artiga) - Agricultura extensiva de secà - Conreus intensius - Regadiu de regions seques - Ricicultura monsònica
  20. 20. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus. Rotació de cultius: sembres alternatives o simultànies amb l’objectiu d’evitar esgotar el terreny. Pot substituir el guaret. Guaret: terra que no es sembra durant un o més anys, amb el propòsit de deixar que es recuper i ent re col l i tes i emmagatzemar matèria orgànica per augmentar la fertilitat.
  21. 21. Sistemes agraris tecnificats. Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat. Perfectament inserida en el mercat capitalista. És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt poca mà d'obra, però per contra un ús intensiu de plaguicides, pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies.... Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial. Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop es generen espais més uniformes car es fomenta una especialització productiva regional.
  22. 22. Classificació: - Conreus extensius - Explotacions d’alt rendiment, b e l t s ( P a ï s o s N o u s d’Economia Capitalista) - Explotacions de baix rendiment (països ex-comunistes) - Conreus intensius - Agricultura atlàntica - Agricultura mediterrània - Plantacions
  23. 23. Les Plantacions Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions. Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. Propietat de grans empreses multinacionals. Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac). Tecnologia agrària avançada (importants inversions) o molta mà d’obra (jornalers amb salaris baixos). Greus problemes econòmics, ecològics i socials.
  24. 24. LES ACTIVITATS RAMADERES Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional, de subsistència, i una ramaderia comercial. La ramaderia tradicional Acostuma a ser un complement de l'agricultura, car el bestiar proporciona força de treball i adobs, quan pasturen en les terres en guaret. Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana. Es practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques i mediterrànies. Només en zones molt seques -on l'agricultura és pràcticament impossible- es practica una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.
  25. 25. La ramaderia comercial o de mercat L'objectiu és aconseguir el màxim benefici. La ramaderia intensiva es practica en explotacions molt especialitzades, aconseguint-se molts exemplars en un espai molt reduït (els animals romanen estabulats o semi-estabulats). S’empra la selecció a r t i f i c i a l d’espècies i l’alimentació a base de pinsos per a l’engreixament. Es regeix per les lleis de la producció industrial i l’obtenció del màxim benefici. Acostuma a ser bovina, porquina o aviram.
  26. 26. La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà d'obra i, de vegades, un gran capital.
  27. 27. L’agricultura i la ramaderia al món d’avui Països Desenvolupats: • Baix percentatge de p o b l a c i ó a c t i v a agrícola: – Sector primari 10% – Sector secundari 25% – Sector terciari 65% • Baix % d’aportació al PIB. • Agricultura de mercat • Elevat grau d’aplicació tecnològica. • Alta productivitat. P a ï s o s e n v i e s d e Desenvolupament: • Alt percentatge de població activa agrícola: – Sector primari 46% – Sector secundari 15% – Sector terciari 39% • Alt % d’aportació al PIB. • Agricultura de subsistència i de mercat. • Baix grau d’aplicació tecnològica. • Baixa productivitat.
  28. 28. Població activa al sector primari (per països) 04
  29. 29. L’explotació agropecuària: present i futur. Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 60. Consisteix en un gran augment producció d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn, làctics ... Podria alimentar correctament tota la població humana. “Revolució verda” Noves varietats de conreus - modificació de llavors (arròs, blat de moro, ordi), millores químiques (fertilitzants, pesticides), més mecanització... En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou menjar per alimentar l’increment demogràfic.
  30. 30. Aquesta agricultura “moderna” també planteja problemes Genera un important impacte ambiental - Erosió del sòl - Salinització i anegació de sòls irrigats - Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides - Esgotament dels aqüífers / salinització - Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes) - Desforestació - Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació). - Enginyeria genètica (transgènics) i biotecnologia. És sostenible?
  31. 31. Per això es plantegen alternatives Agricultura ecològica També coneguda com a sostenible, orgànica o biològica. És aquella que aprofita de forma racional i equilibrada els recursos naturals per a produir, sense utilitzar productes químics ni transgènics, amb la fi de conservar la fertilitat de la terra i respectar el medi ambient.
  32. 32. Activitats agrícoles a la UE La UE és un territori desenvolupat, amb un percentatge d’ocupació en el sector primari baix (5%). Existeixen però grans diferències. Alguns països tenen una ocupació molt per sota de la mitjana (R.Unit). D’altres presenten una ocupació que multiplica la mitjana (Grècia, Polònia, Romania...). Participa d'un percentatge reduït en el conjunt de l'economia (al voltant del 5% PIB). Tot i això, rep una part molt significativa del pressupost de la UE És un sector estratègic.
  33. 33. Aportació PIB agricultura
  34. 34. En general, parlem d'un sector modern, on conviuen explotacions familiars (minifundis), explotacions intensives i especialitzades, amb grans latifundis. Encara hi ha poca especialització dels conreus. Destaca l'important p a p e r d e l a ramaderia. Augment del nivell de riquesa.
  35. 35. Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE. Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera, fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a altres zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya.
  36. 36. Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó, bleda-rave sucrera...). Cultius industrials: productes agrícoles que requereixen una transformació industrial prèvia al seu consum, i que es destinen a obtenir productes d’ús no necessàriament alimentari, com el gira-sol, la remolatxa, el cotó i el tabac.
  37. 37. Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.
  38. 38. En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc). Ha augmentat molt la ramaderia de cicle curt (porquí i aviram). Es tracta de criar el més ràpidament possible els animals per a la seva venda. Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat.
  39. 39. La UE, des dels seus orígens, considerà el sector primari com un sector estratègic. Destinà molts recursos a subvencionar la producció i la modernització del sector. A r a l a q ü e s t i ó é s equilibrar l’oferta i la demanda Problema dels excedents
  40. 40. Des de 1962 existeix la PAC: Política Agrícola Comunitària de la UE. Conjunt de normes comuns en matèria agrícola dels països de la UE. Els objectius de la PAC eren: Actualment són: - Augmentar la productivitat - Garantir el nivell de vida del sector - Evitar oscil•lacions en els preus - Assegurar el proveïment als consumidors a preus raonables. - Reduir els preus agraris per millorar la competitivitat - Fomentar el desenvolupament rural - Fer una agricultura més ecològica - Garantir la seguretat i qualitat dels aliments per als consumidors europeus. El 1992 es produí una gran reforma de la PAC, car s'introduïren els ajuts directes al productor.
  41. 41. Es vol la racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció. Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els ingressos productors (agricultors i ramaders). El FEOGA gestiona un importantíssim pressupost (representa més del 60% de les despeses de la UE). Des del 2006 el FEOGA s'ha sustituït pel Fons Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons E u r o p e u A g r í c o l a d e D e s e n v o l u p a m e n t R u r a l (FEADER).
  42. 42. L'any 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudes econòmiques. L'any 2004 s'incorporaren 10 nous estats, amb rendes agràries més baixes. Es van reduir les ajudes que rebien països més desenvolupats com ara Espanya. Continuen les polítiques p e r i n c e n t i v a r l a modernització del sector, incentivant el respecte per el medi ambient. Es promou la jubilació anticipada d’agricultors, els mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, i la introducció de mesures de protecció de l'entorn i reforestació... En un futur es planteja treure aranzels als productes agrícoles extra-UE. Els productors hauran de fer front a la competència de les importacions d'altres països.
  43. 43. Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes: - Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. - Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping. - Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials (subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment es plantegen dificultats de repartiment dels fons.
  44. 44. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYA S'ha produït una claríssima pèrdua d'importància del sector, pel que fa a la mà d'obra i a l'aportació al PIB. El 1900, el 70% mà d’obra treballava al primari. El 2013, no arriba al 5%. Cal destacar però la seva importància estratègica i que encara es troba per sobre de la mitjana de la UE. Produeix més del 13% de tot el valor del primari de la UE.
  45. 45. Al llarg del segle XX s'ha donat un abandonament de les zones rurals (èxode rural). Despoblament i envelliment. Paral·lelament però, s'ha produït un augment espectacular producció (millores tècniques, modernització). L'estat incentiva això, amb la concentració parcel·lària (des dels 50’s), l'increment dels regadius i l'aplicació de la PAC. A E s p a n y a h i p r e d o m i n e n l e s pet i tes i mi t janes explotacions agràries. Só n e x p l o t a c i o n s f ami l i a r s , treballades per la família, potser amb la col·laboració d'un reduït grup de treballadors assalariats. Sovint els assalariats no són fixos, i només es demanden en moments puntuals com a treballadors eventuals (sovint dones immigrants contractades en origen).
  46. 46. Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que només hi treballi el cap de família (la resta busca altres ocupacions). Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament i la parceria i un increment de la gestió directa.
  47. 47. Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària és de 50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha. D a r r e r a m e n t h a n disminuït les terres de conreu i han augmentat l e s d e d i c a d e s a pastures i a boscos. La major part de la terra conreada és de secà (78%). El regadiu només ocupa el 22% (Espanya seca / humida). Els regadius es troben en expansió, i això planteja el problema de l'aigua.
  48. 48. A Es p a n y a l a ma j o r i a d'explotacions no superen les 5 ha (51%), però només ocupen el 4,74% de la superfície agrària. Per contra, les explotacions més grans de 100 ha són només el 4,63%, però representen el 55,49% de la superfície agrària.
  49. 49. Els latifundis, on es practica l ' a g r i c u l t u r a e x t e n s i v a , predominen a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Han experimentat un g r a n p r o c é s d e m e c a n i t z a c i ó i m o d e r n i t z a c i ó , aconseguint importants collites i beneficis. Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió: - Abandonament de l'autoconsum - La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la producció i la productivitat) - Increment dels preus dels productes industrials d'ús agrícola. La petita explotació només és rendible si es tracta d'una agricultura intensiva o molt científica.
  50. 50. Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UE les incentiva, fomentant una agricultura intensiva que vol aconseguir productes de bona qualitat.
  51. 51. Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són inferior als dels PPBB, R. Unit, França ... Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encara hi ha moltes explotacions familiars, més del 90%, amb poca capacitat inversora. Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització. H a a u g m e n t a t l a maquinària, així com la utilització d'adobs, fertilitzants i pesticides. S’ha multiplicat la i n d ú s t r i a agroalimentària.
  52. 52. Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl): Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia, més moderna (destaca la producció làctia). Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els productes hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta (primerencs, molts dedicats a l'exportació)-. Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i oliveres) i la ramaderia ovina.
  53. 53. Entre els conreus de secà destaquen l'ordi, el blat, l'olivera, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu trobem el gira-sol, el lli, la soja i els farratges. A més de gran varietat de productes hortícoles a l ' a i r e l l i u r e i e n h i v e r n a c l e s , trobem arbres fruiters (taronja, mandarina, l l i m o n a , a r a n j a , p r e s s e g u e r, albercoquer, pruneres, pomeres i pereres).
  54. 54. La producció ramadera espanyola es troba en expansió. Aporta al voltant d'un 40% de la producció final agrària L'augment del nivell de vida comporta un augment del consum de carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous. La ramaderia espanyola es troba molt vinculada a la indústria càrnia i làctia. La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar, mecanització de processos i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari. El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quart productor mundial i un gran exportador).
  55. 55. El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i llet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció. El sector avícola (sobretot carn de pollastre i ous) també s'ha modernitzat i ha augmentat la seva producció. El bestiar oví i cabrí ara es troba estancat.
  56. 56. Les exportacions espanyoles es centren en les fruites, llegums, h o r t a l i s s e s , o l i s , begudes (destaquen els vins), conserves vegetals... Per contra, les importacions espanyoles es concentren en productes ramaders (sobretot carn i animals vius, també llet) blat i begudes.
  57. 57. Des del govern es vol impulsar la producció de productes de qualitat: Impulsa les DO. Una Denominació d'Origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d’un producte agrari, elaborat sota unes condicions regulades.
  58. 58. En un futur es plantegen els reptes: Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribució d’aliments. Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria). L'agroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera i elabora ¾ producció agrària / pesquera. La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de l'agroindústria (una part important dels productes consumits són transfomats per l'agroindústria).
  59. 59. A nivell mundial, l'agroindústria e s t r o b a c o n t r o l a d a p e r empreses mul t inac ional s d'elevada productivitat, que acostumen a oferir productes cada cop més elavorats. La indústria agroalimentària ocupa ja més del 14% de la població activa, i és molt destacada tant per població o c u p a d a c o m p e r v a l o r econòmic. Representa un 20% de les exportacions espanyoles i un 10% de les importacions.
  60. 60. ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl). Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus: - Paisatge atlàntic - Paisatge mediterrani - Paisatge d'interior - Paisatge de muntanya - Paisatge de les illes Canàries
  61. 61. EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC Es donen en el nord de la Península, amb un relleu força accidental. El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus. Hi ha prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió, i el policonreu d'autoconsum es troba en clara regressió. Es planten prats i farratges per al bestiar. Destaca també la producció de blat de moro i patata.
  62. 62. En la ramaderia destaca la bovina, per aconseguir llet i carn. Darrerament s'han introduït noves races, com la vaca frisona. Domina el minifundi, éssent l ' h à b i t a t rural dispers (caseries o poblets).
  63. 63. EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI Es donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacions són escasses i es dóna la secada estival. Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc important.
  64. 64. L'agricultura predominant es basa en la trilogia mediterrània. Altres conreus són l'ametllers, l'avellaner i el garrofer. Al là on es pot es prac t i va l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics, fruits tropicals.... La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La porcina és intensiva. Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien. La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que també hi ha hàbitat dispers.
  65. 65. EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR Es dóna a l'interior de la Península Ibèrica. Hi predominen les zones planes i a amb una altitud elevada. E l c l ima é s d e t e n d è n c i a continental, amb marcades diferències entre l'estiu i l'hivern. L e s p r e c i p i t a c i o n s n o s ó n abundants. Es conreen els cereals (sobretot blat i ordi), donant-se la rotació de conreus. E n g e n e r a l e s t r a c t a d'explotacions molt mecanitzades.
  66. 66. Hi predomina el bestiar oví a les zones més seques. A les deveses salmantines i extremenyes es dóna una ramaderia extensiva industrial. Prop de les grans ciutats, es dóna una ramaderia industrial -aviram, porcí, vacum-. La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.
  67. 67. EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darrerament s'està transformant per l'impacte del turisme. Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació (conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la propietat acostuma a ser petita. L'explotació forestal és destacada (faig, castanyer, pins i eucaliptus). Els boscos sovint són de propietat municipal.
  68. 68. La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la transhumància local). El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.
  69. 69. EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és subtropical i les precipitacions molt escasses. Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la producció s'han instal·lat molts hivernacles. La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el boví i el porcí es troben en regressió.
  70. 70. El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la població agrària es troba en regressió. Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.
  71. 71. LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYA El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), per sota de la mitjana espanyola i de la UE, com també es troba per sota en població ocupada (menys del 2%).. En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una banda motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis socials i econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha suposat un procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la millora tècnica). Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura. Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus. L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.
  72. 72. La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el Segrià, mentre que l e s q u e t e n e n u n a quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.
  73. 73. El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu. Destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat), blat de moro, cítrics, arròs, fruites i productes de l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta, Segrià....). A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de gran productivitat. Malauradament moltes d'aquestes petites explotacions d e s a p a r e i x e n p e r l a p r e s s i ó u r b a n í s t i c a (Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del Maresme.
  74. 74. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són: - Flors i les plantes ornamentals al Maresme. - Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots, cogombres, etc.) - Arròs al delta de l’Ebre. - Cítrics al Baix Ebre i al Montsià. - Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma). - Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc. - Avellaner al camp de Tarragona. - Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra. - A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.
  75. 75. Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han augmentat els rendiments. L'increment dels excedents fa que la UE “congela” les terres (fomenta el g u a r e t o e l s boscos). L ' i n c r e m e n t d e l a competència exterior fa que la tradicional producció f a m i l i a r s i g u i p o c competitiva.
  76. 76. S'ha incrementat la importància sector ramader. A moltes comarques, especialment a les més humides, el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat. L'augment de la importància comporta la modernització del sector ramader, tradicionalment complement de l’agricultura. Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el proporciona la ramaderia.
  77. 77. Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt intensiva. Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de la població. Això genera més demanda i una major especialització. Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).
  78. 78. LA SILVICULTURA És la cura i explotació dels boscos. La seva importància econòmica és relativa, tot i que la importància estratègica és vital. Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor econòmic). El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació. Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals. Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països escandinaus i Rússia.
  79. 79. LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA La superfície forestal espanyola és de 26,3 milions d'hectàrees, una mica més de la meitat del territori. Només 14 milions es poden considerar bosc. Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La seva explotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo. Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.
  80. 80. Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals, subvencions UE). El problema és que es genera una massa contínua, disparant-se el perill d'incendis. S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina. Terres abandonades
  81. 81. LA PESCA Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de la dieta humana. La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la que produeix més beneficis.
  82. 82. PESCA EN AIGÜES MARINES Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es troben en: - Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord, Mar d’Islàndia). - Zones de trobada de corrents marins càlids i freds (Terranova, Mar del Japó). - Zones amb corrents freds, on hi ha més plàncton (Sudàfrica). A nivell mundial, destqaquen: La costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est.
  83. 83. Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les més importants són destinades al consum humà (bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple, els pinsos. Al t r e s r e c u r s o s ma r i n s aprofitats són la sal o les algues, destinades a la indústria química, farmàcia...
  84. 84. S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir, encerclament, palangre ...
  85. 85. E n e l s p a ï s o s subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, amb tècniques poc avançades. En els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció dels bancs de peix amb el radar.
  86. 86. Els principals tipus de pesca són: - Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de les marees -ara vivers-). - Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com el palangre o les xarxes artesanals. - Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, amb grans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballant llargues temporades. Demana una fortíssimes inversions i moltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producció s'orienta als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.
  87. 87. La pesca marítima presenta dos grans problemes: La contaminació La sobreexplotació (la pesca no és una activitat sostenible). A nivell mundial la flota pesquera és massa gran (potser el doble del que caldria). Això provoca l'esgotaments dels caladors i la pèrdua de la biodiversitat
  88. 88. Què caldria fer? • Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat. • Millorar les arts i les tècniques de pesca. • Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats. • Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat. • La posada en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.
  89. 89. Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No només pels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present els recursos minerals. Això ha obert problemes territorials entre països arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.
  90. 90. Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà l'ampliació a 200 milles (370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple, importants tensions entre Espanya i el Marroc.
  91. 91. L'AQÜICULTURA. L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories (granges). Cada cop té més importància i alguns la consideren una alternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics ja consumim més peix procedent de piscifactoria que del mar obert.
  92. 92. Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al mercat, destinades al consum domèstic: Truites de riu, orades, llobarro, musclos, ostres.... Sembla que en el futur continuarà l'expansió, tot i que cal superar certs problemes. És sostenible?
  93. 93. LA PESCA A LA UE La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del món. A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà un augment del consum peix. Això estimulà les captures i la indústria pesquera. Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat l'augment del preu del combustible i de la normativa de les 200 milles. Ac tualment la gran preocupac ió és la sobreexplotació dels caladors.
  94. 94. El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i reduir la flota) i reduir les captures. S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car són més cares. En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar el sector.
  95. 95. La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca. - Reducció de les captures - Prohibició de determinades arts de pesca - Creació de l’aturada biològica - Reducció flota (50%) Tot i això: Cada cop hi ha més veus que alerten de la sobreexplotació dels recursos pesquers
  96. 96. LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de Vigo o A Corunya. Els caladors espanyols Cal sortir a pescar fora, fent són pocs (limitats) i es front al problema de les 200 t r o b e n c l a r a m e n t mi l l e s ( c a l n e g o c i a r sobreexplotats. convenis). Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya, València, Canàries...)
  97. 97. Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i potenciar l'aqüicultura. La importància econòmica del sector és escassa (0,25 % PIB). Proporciona sobretot peix fresc. Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal controlar la sobreexplotació. Un altre problema és que la Mediterrània és una mar tancada, molt vulnerable a la contaminació. L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en els propers anys. Catalunya és una de les regions més avançades d'Espanya en aquest camp.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×