Unitat 4 paisatge i medi ambient

23,541 views
23,629 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
23,541
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18,604
Actions
Shares
0
Downloads
337
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 4 paisatge i medi ambient

  1. 1. UNITAT 4PAISATGE I MEDI AMBIENT
  2. 2. El desenvolupamentés la possessió dunconjunt de mitjans que permeten fercréixer de manera adequada i permanentles capacitats bàsiques de les personesSempre hi ha interacció entre la societat iel medi ambient. Aquesta interacció témolt a veure amb el grau dedesenvolupament duna societat. A partirde la revolució industrial augmentalimpacte ambiental, ja que hi ha méspoblació, més consum denergia, mésconsum de recursos, més contaminació,més residus...Actualment, augmenta el grau dimpacteambiental, és a dir, la incidència de lesactivitats humanes sobre el medi (lanatura).
  3. 3. Problemes Mediambientals Atmosfèrica Contaminaciósegons el medi Hidrosfera (de laigua) que afecta Sòl Química Radioactiva Acústica Contaminació segons el tipus Tèrmicadagent contaminant Electromagnètica Lumínica Visual
  4. 4. Desforestació ErosióDegradació Biosfera Desertització / Desertificació Pèrdua biodiversitat Residus
  5. 5. La contaminació és lalteració d’un mediper la presència de matèries estranyes,per una variació important de laproporció de substàncies habituals oper l’alliberament incontrolat d’energiao éssers vius. És conseqüènciad’alguna activitat humana. Pot danyarpersones o el medi ambient.Lemissió de substàncies contaminantsÉs un risc antròpic, tot i que provocatambé riscos induïts, causats oamplificats per la contaminació.Hi ha dues grans causes de la contaminació, la combustiód’hidrocarburs i les activitats industrials (són el paradigma del’impacte ambiental)‫.‏‬
  6. 6. Les activitats industrials presenten índex elevadíssim de consumde recursos i energia. A més, degraden el medi per laconstrucció d’infraestructures, els accidents i lemissió decontaminants (aire / sòl / aigua).‫ ‏‬Sobretot les indústries de basei les centrals tèrmiques.La contaminació és un greu problema mediambiental. Cada cophi ha més conscienciació al món desenvolupat, on la legislacióobliga al trasllat indústries als cinturons industrials.Cada cop més es traslladen indústries al Tercer Món, donada lamanca de legislació ambiental, ampliant-se així l’impacteambiental (Alang)‫.‏‬
  7. 7. LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICALaire net és fonamental, indispenable, però a la vegada poc valorat.La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinadessubstàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses.Els contaminants atmosfèrcis poden ser primaris o secundaris. Elsprimaris són de rocedència identificable (natural o antròpica) mentreque els secundaris són producte de la reacció a l’atmosfera a partirde contaminants primaris.Actualment, els majors nivells de contaminació es donen als centesurbano-industrials, mentre que els majors nivells d’emissions alspaïsos rics (sobretot EUA)‫ ‏‬i cada cop més a les potències emergents(sobretot Xina).En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació,baixant així la qualitat de l’aire. S’estabilitzaran les emissions alspaïsos rics, mentre que augmentaran als països pobres.
  8. 8. Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals - Clima urbà Escala local - Boirum (smog) - Contaminació acústica Escala regional - Pluja àcidaEfectes Escala global - Forat capa ozó - Efecte hivernacle i Canvi climàtic
  9. 9. Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala local.El Clima urbà.Baixa la qualitat de l’aire a les ciutats, la qual cosa provoca mésproblemes cardio-respiratoris. També es crea un microclima, quegenera més nuvolositat, més humitat i més temperatura (illa decalor).
  10. 10. La contaminació acústica.Lexcés de soroll provoca problemes destrés,imsomni...... Per regular-lo, existeix des del2001 la Llei catalana. El boirum o smog. El Smog industrial i smog fotoquímic, van ser detectats per primera vegada a Londres. El boirum fotoquímic es dóna bàsicament a les ciutats provocat pels cotxes. La llum reacciona amb els gassos emessos pels cotxes, aleshores es crea una mena de boira en la que hi ha ozó, molt perjudicial a baixa alçada).‫ ‏‬Avui dia és un greu problema a les ciutats del sud (Mèxic)‫ ,‏‬on no hi ha mesures de control, hi ha un creixement caòtic i un gran nombre de cotxes.
  11. 11. Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala regional.Pluja àcida.Durant la seva formació i elseu descens de la plujaabsorbeix contaminants. Esdóna la combinació dediversos elements, formant-sede compostos químics moltperjudicials per al medi naturali per a les edificacions.La combustió de combustibles fòssils, sobretot carbó, ocasionenemissions de SO2 (sofre) i nitrogen (N). Les emissions reaccionenamb O, H2O i amb la llum. El resultat és la formació d’àcids(sobretot sulfúric i nítric).
  12. 12. Els àcids precipiten en formade pluja o neu, i ocasionengreus danys a edificis ,boscos, agricultura, mediaqüàtic... A més, la plujaàcida amplifica els efectes delcanvi climàtic.
  13. 13. Els efectes primer van ser detectats a Europa i Nordamèrica, aratambé a Àsia, Amèrica Ll. i Àfrica. La raó és que shanincrementat les emissions, i la circulació de laire amplifica elsefectes.Caldria reduir emissions d’anhídric sulfurós i òxid nitrós. Elproblema és que això representa una gran despesa.
  14. 14. Contaminació Atmosfèrica. Incidència escala global.Forat de la capa d’ozó.Lozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigsultraviolats. És a dir, fa possible la vida a la terra.La debilitat de la capa d’ozó fa que augmenti la radiacióultraviolada. Això provoca que augmenti el càncer de pell,augmentin els problemes oculars i es dificulta la fotosíntesi.Forat constatat des del 1980 a l’Antàrtida (ara també a l’Àrtic). Lacausa són les emissions de clorofluorocarbonats (CFC), quedestrueixen l’ozó.Les conclusions són clares, cal reduir les emissions de CFC.
  15. 15. Lalarma internacional generà la creaciódel PNUMA (Programa de les NacionsUnides per al Medi Ambient) i lacelebració de diverses cimeres, com laConferència de l’Haia i la Cimera deRio (1992).La reducció de les emissions dels CFCmillorarà la situació de la capa, tot i quela millora no es notarà fins a mitjàtermini.
  16. 16. Lefecte hivernacle i el canvi climàtic.De manera natural hi ha cicles climàtics. Sembla que ara l’home elsaccelera. A partir de la R.Industrial es dóna un gran augment de lesemissions i concentracions de CO2. La principal causa és la cremade combustibles fòssils.Com a gasos defecte hivernacle tenim el CO2, el metà, els òxidsde nitrogen, el vapor daigua....Lefecte hivernacle es dóna de manera natural. Ara però, lhomeaccentua aquest efecte, la qual cosa provoca un augment detemperatures, ja que els gasos defecte hivernacle atrapen lesradiacions solars.Així, lefecte hivernacle ocasiona un canvi climàtic global. Escalcula que en el 2075 la temperatura de la terra es pot incrementarentre 1,5ºC i 4,5º C.
  17. 17. Quines conseqüències tindrà el canvi climàtic?Cal considerar: - Les conseqüències ecològiques. - Les conseqüències econòmiques. - Les conseqüències demogràfiques i socials. Conseqüències ecològiques. - Augmentarà levaporació de l’aigua - Depenent de les zones del món sincrementaran les precipitacions (més violentes)o sintensificarfan les sequeres - Disminuirant les precipitacions de neu - Es fondrà el gel en les glaceres i els pols - Augmentarà el nivell de l’aigua el mar per la fusió del gel I lexpansió tèrmica de l’aigua - Sinundaran algunes zones de la terra (illes, costes) - Es produiran extincions i canvis en la distribució d’espècies - Augmentarà la incidència de les malalties tropicals - …/...
  18. 18. Conseqüències econòmiques.LInforme Stern (encarregat pel govern britànic) indica que si no esprenen mesures correctores, el 2050 pot produir-se un craceconòmic, comparable a limpacte de les dues guerres mundials. Calevitar el desastre econòmic.Conseqüències demogràfiques i socials.Les previsions parlen que el 2050 podrien haver 200 milions dedesplaçats, que haurien perdut les seves llars com a conseqüènciade les inundacions).Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el consumbrutal de tota mena de recursos. Sobretot, haurem de replantejar-nos el model energètic.
  19. 19. LA CONTAMINACIÓ I ELS PROBLEMES DE LA HIDROSFERAL’AIGUA DOLÇA.Actualment, destaquen dos grans problemes: laugment delconsum i la contaminació.L’aigua té una capacitat natural d’autodepuració. Si aquesta essupera, aleshores es contamina.Lorigen de la contaminació de les aigües pot provenir de fontsnaturals o de fonts d’origen humà: - Industrials (molt perillosos, com els metalls tòxics)‫‏‬ - Urbans (residus orgànics, àcids...)‫‏‬ - Agrícoles (fertilitzants, pesticides, purins...)‫‏‬ - Navegació (marees negres...)‫‏‬
  20. 20. Les causes de la contaminació poden serel consum excessiu (augmenta laconcentració de contaminants) o elsabocaments.Els abocaments poden procedir de focuspuntuals d’emissió o ser el resultat dunacontaminació difusa. Els abocamentspoden ser de substàncies que no sóndescomposables, aigües amb méstemperatura (contaminació tèrmica)‫,‏‬matèria orgànica o fertilitzants(leutrofització destrueix la qualitat del’aigua per excés de nutrients).Cal diferenciar segons a on es produeix lacontaminació, en les aigües superficials,en els aqüífers, o en mars i oceans.
  21. 21. Contaminació de les aigües superficials.Els llacs i rius reben abocaments agrícoles, industrials i urbans,sobretot a la vora de les grans concentracions humanes.Molts grans rius són biològicament morts, com els de lEuropa del’est, i cada cop més a Àsia i Llatinoamèrica.Es constata una certa millora a Europa occidental i Amèrica delNord.
  22. 22. Al món occidental hi ha una certamillora qualitat dels rius. Hi ha mésconscienciació social. Hi ha unalegislació protectora, que castiga elsabocaments i obliga a depurar. Hi hamenys indústria contaminant. Elproblema són els abocamentspuntuals.A Catalunya, cal depurar les aigüesabans d’abocar-les. El 1991, laGeneralitat creà el Pla deSanejament. Es creà la Xarxa dedepuradores, aplicant la norma de quicontamina, paga.Per controlar la qüalitat de l’aiguautilitzem lISQA (0 a 100)‫ ‏‬o elsBioindicadors.
  23. 23. Contaminació dels aqüífers.Els aqüífers (aigües subterrànies)tenen una reserva 100 vegadessuperiors a les aigües superficials,a les que regulen les aigüessuperficials.Els problemes són lexplotació excessiva i la contaminació.Lexplotació excessiva, supera la capacitat de recàrrega natural, carla renovació és molt lenta. Provoca lesgotament i la salinització(prop del mar)‫.‏‬Els aqüífers són molt vulnerables a la contaminació. La sevadepuració és difícil i costosa.
  24. 24. La contaminació pot serpuntual (residus ,purins, pous sèptics) o‫‏‬difusa (ús excessiu defertilitzants, pesticides)‫.‏‬La infiltració d’aiguacontaminada prové dela ramaderia (residus /purins)‫ ,‏‬lagricultura(fertilitzants)‫ ‏‬o laindústria. Zones amb sobreexplotació aqüífers / salinització UE
  25. 25. LES AIGÜES MARINES.En darrera instància la contaminació va al mar. La contaminació delmar procedeix principalment de labocament de residus urbans iindustrials, la navegació (transport de petroli)‫ ‏‬i lexplotació minera ipetrolífera.Les zones més contaminadessón les més properes a terraferma (les més productivesbiològicament), les marstancades (Mediterrani, Mar delJapó)‫ ‏‬i alta mar (abocamentsde residus molt perillosos).
  26. 26. LA DEGRADACIÓ DE LA BIOSFERA Tota les formes de vida conformen la biosfera, la part de la Terra on es desenvolupa la vida. En darrera instància, la biosfera conforma un tot, tot i que es pot dividir en biomes.Lacció humana provoca un fort impacte ambiental. Es produeixencanvis que afecten la supervivència de moltes espècies (fins i tot lanostra)‫ .‏‬Degradem la biosfera i acabem amb la biodiversitat.La biodiversitat és la varietat i diversitat despècies animals i vegetalsen el seu medi ambient. Hi ha diversos nivells de biodiversitat:Genètica, dorganismes, de poblacions i decosistemes.
  27. 27. Principals problemes de la biosfera - Desforestació - Erosió - Desertització / desertificació - Pèrdua biodiversitat - Residus i contaminació
  28. 28. Desforestació.És la desaparició o destrucció massiva de la massa forestalEls boscos són imprescindibles:- Contenen la major part de la biodiversitat (molt útil en farmàciao indústria química)‫ .‏‬Especialment els boscos humits tropicals iequatorials, que contenen més del 50% de la biodiversitatmundial.- Configuren el paisatge- Protegeixen del sòl- Retenen la humitat- Renoven l’aire (atrapen CO2)- Aturen el vent- Atrapen la pols- Generen clima més fresc- Ofereisen recursos- .../...
  29. 29. La desforestació té tres grans causes.La rompuda (llaurar per primera vegada). El terreny es destina al’agricultura o la ramaderia. A la llarga ocasiona un greuempobriment del sòl. Sha practicat des de sempre, ara però ésmolt més intensa al Tercer Món.La tala (per obtenir fusta). La fusta és un recurs molt valorat(fustes nobles)‫ ‏‬utilitzat per mobles, pasta paper, construcció,combustible...La crema (cremar els boscos intentencionadament). Per obrircamps per a l’agricultura i ramaderia. A la llarga el sòlsempobreix i incrementa l’efecte hivernacle.A banda, daixò, cal destacar també el creixement urbanístic i laconstrucció dinfraestructures (carreteres, gransembassaments...)‫.‏‬
  30. 30. Qui desforesta? Els principals agents dela desforestació són: - Agricultors i ramaders - Companyies fusteres - Constructors dinfraestructures - Especuladors immobiliaris - .... / ...En darrer terme sempre trobem elsinteressos econòmics, el creixementdemogràfic i la pobresa.Quina és la situació actual de les masses forestals? En general,es constata una lleu recuperació en els països desenvolupats. Arabé, es manté la destrucció accelerada dels boscos dels països delSud i dels països en desenvolupament.Segons la FAO shan perdut el 50% dels boscos tropicals. Cadaany es perden 100.000 km2 de boscos tropicals.
  31. 31. La pèrdua dels boscos és molt problemàtica: - Pèrdua de biodiversitat i recursos - Desestabilització dels cicles naturals (pe: de laigua)‫‏‬ - Baixen les precipitacions - Augment del canvi climàtic - Erosió i degradació del sòl - Augmenten les inundacions - Augmenten les tempestes de pols .../...Ara hi ha una gran conscienciació internacional, car la pèrdua deboscos és un problema global. La Cimera de Río de 1992 significàun important toc datenció.Existeix una gran pressió conservacionista per millorar la situació:- Cal aturar la destrucció de boscos, sobretot tropicals- Cal introduir sistemes dexplotació racional (certificat de garantiaecològica).- S’ha d’ajudar als països amb grans boscos tropicals
  32. 32. A Catalunya es produeixen molts incendisforestals, deguts tant a factors naturalscom humans.Els factors naturals tenen a veure amb elclima mediterrani. La calor i la sequera fanla vegetació més vulnerable.Els factors humans tenen a veure amb: - Cremes agrícoles o de pastures - Accidents (línies elèctriques)‫‏‬ - Negligències - Ús lúdic del bosc - Abandonament zones rurals - Incendis intencionatsTot i això, ara hi ha més boscos(abandonament espai agrari)
  33. 33. Erosió.El sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% dela terra emergida és adequada per lagricultura moderna). El sòlfèrtil es regenera molt lentament (0,2 mm. Per any).Malauradament, pateix destrucció, contaminació i lerosió. A leszones més fèrtils és ocupat per ciutats, indústries, infraestructures...Lerosió provocada pel vent i laigua destrueix el sòl fèrtil. Lerosióés provocada per: - Explotació abusiva - Desforestació i incendis - Tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius)‫‏‬ - Tècniques ramaderes deficients (sobrepastura)‫‏‬ - .../...La situació és molt preocupant a Àfrica i Àsia (zones moltpoblades), on hi ha molta superfície amb un grau de degradacióextrema.
  34. 34. Desertització i desertificacióEs dóna quan un territori esdevé erm.Normalement és el resultat final dunaintensa desforestació seguida dunagran erosió.Si és un procés natural parlem dedesertització.Si és resultat de lacció antròpica,aleshores lanomenem desertificació(com la laterització de la selvatropical)‫.‏‬
  35. 35. Com evitar-ho?- Repoblar (terresmarginals) amb espèciesautòctones- Protegir els vessantsamb petits murs- Conservar vegetació,sobretot a a lescapçaleres dels rius i ales zones amb for tpendent- Evitar sobrepastura- Evitar agriculturaintensiva en zonesàrides- Millorar les tècniquesde regadiu- .../...
  36. 36. Pèrdua de la biodiversitatExisteixen gran quantitat d’espèciesextingides o amenaçades‫ ,‏‬bàsicamentper dues raons, la contaminació i,sobretot, la destrucció dels seushàbitats.La pèrdua de biodiversitat és un greuproblema. Duna banda, elsecosistemes es tornen més vulnerablesi amb menys capacitat d’adaptació.Daltra banda, l’home perd recursosbiològics.Caldria una legislació global. Ara bé,com s’ha de fer?
  37. 37. Residus.Al món hi ha més població, mésvida urbana, més indústria... Totplegat, més residus.La generació de residus variamolt en el món, ja que depèn delnivell de vida i del nivell dedesenvolupament. Els habitantsdels països del Nord generenmolts més residus. Els residussón més visibles al Tercer Món,tot i que molt més perillosos alPrimer Món.Hi ha diversos tipus de residus,sòlids urbans, industrials ,agraris, radioactius ,hospitalaris ...
  38. 38. Els residus generen greusproblemes. Tenen un gran volum(en augment), i alguns són moltperillosos (tòxics)‫.‏‬Què caldria fer amb ells?- Incinerar-los? Redueix el volum,genera energia, però po tcontaminar (CO2)‫‏‬- Ubicar-los en abocadors controlats? Són impopulars i presenten elproblema de la saturació.- Aprofitar-los per produir compostatge o biogàs? Quina és la solució a llarg termini? Reduir la quantitat de residus, aprofitant al màxim els recursos (es parla del criteri de les 3R (Reduir, Reciclar, Reutilitzar). També caldria fomentar la cooperació internacional.
  39. 39. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLEEl 1972 es celebrà a Estocolm la primera reunió mundial sobre elmedi ambient. El 1980 es publicà L’estratègia mundial per a laconservació, on sutilitza per primera vegada el termedesenvolupament sostenible. El 1987, la Comissió Brundtland publicà El nostre futur comú, on es definí el concepte “El desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per enfrontar-se a les seves pròpies necessitats”Així, el desenvolupament sostenible ha de tenir tres pilars: elprogrés econòmic (econòmic), la justícia social (social) i lapreservació del medi ambient (ecològic).
  40. 40. Estocolm (Suècia), 1972 Kyoto (Japó), 1997 Bali (Indonèsia), 2007● Primera conferència ● Protocol de Kyoto : ● Establiment dun full deinternacional sobre el medi nombrosos països ruta per emprendreambient. industrialitzats sobliguen a accions contra el canvi● Presa de consciència reduir les emissions de climàtic assumin tsobre el desenvolupament gasos contaminants a taxes responsabilitats segons elsostenible i proposta de inferiors a les de 1990. nivell de contaminacióprimeres mesures. provocat.Río de Janeiro (Brasil), Johannesburg (Sud-àfica), Copenhaguen1992 2002 (Dinamarca), 2009● Declaració de Río: 21 Compromís deradicar la ●Partint de lacord signat amesures per a la protecció pobresa i impulsar el Bali, negociació sobre elde la diversitat biològica i desenvolupament sostenible nou protocol que ha decontra el canvi climàtic. per mitjà de noves pautes de substituir el de Kyoto el producció i consum. 2012.
  41. 41. Després de totes aquestes cimeres,cal constatar que els païsosIndustrialitzats defensen sobretot elsseus interessos particulars (EUA)‫:‏‬- No volen reduir producció industrial(per no perdre beneficis ni mercats)- No introdueixen pràctiquesagrícoles sostenibles (són cares)‫‏‬- No apliquen el canvi de modelenergètic (és car i significaria la crisien algunes indústries)‫‏‬Per la seva banda, els països en viesde desenvolupament volen accelerarla seva industrialització, i per tant,com Xina, sacrifiquen criterismediambientals).
  42. 42. Cimera de Río (1992)El 1992 es celebrà la Conferència de l’ONU per al Medi Ambient i elDesenvolupament (Cimera de Río). Es constata una clarapreocupació pels problemes mediambientals i es planteja lanecessitat de potenciar el desenvolupament sostenible.Documents aprovats: - Declaració de Río (27 punts), sobre com afrontar els problemes ecomòmics i mediambientals - Agenda 21 (per impulsar el desenvolupament sostenible) - Convenció sobre diversitat biològica - Declaració de principis sobre els boscos - Conveni Marc sobre el canvi climàtic Després de Río, es van donar més conferències (Cimeres de la Terra)‫ .‏‬Malauradament, no hi ha resultats concrets. Les decisions no són vinculants, laplicació gairebé és nul·la.
  43. 43. El protocol de Kyoto (1997)El protocol va néixer el 1997 per tal de reduir les emissionscontaminants dels països desenvolupats.Respecte el 1990, es vol reduir en un 5,2% de mitjana lesemissions contaminants entre 2008 i el 2012.Cal reduir les emissions dels 6 gasos d’efecte hivernacle d’origenhumà: Diòxid de carboni (CO2)‫ ,‏‬Metà (CH4)‫ ,‏‬Òxid nitrós (N2O)‫,‏‬Hidrofluorocarbonats (HFC)‫ ,‏‬Perfluorocarbonats (PFC)‫ ,‏‬iHexafluorur de sofre.Els països en vies de desenvolupament no tenen cap restricció,com es el cas de la Xina (major emissor mundial de C02), l‘Índia, oel Brasil, per citar-ne els més contaminants.
  44. 44. Lacord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 després dela ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del 2004.Així, s’aconseguia la ratificació del nombre mínim de països,(55) responsables d’almenys un 44,2% de les emissions deC02.Actualment, més de 140 països s’hi han adherit.Per la seva banda, els governs dels Estats Units es neguen aratificar el protocol.
  45. 45. Els països que tenen establerts objectiusd’emissió (bàsicament industrialitzats)reben un quota d’emissió. Si no la superen,poden vendre els “drets d’emissió”(coneguts com a aire calent) al millorpostor. Aquest comerç entrà plenament enfuncionament el 2008.Els països que superen les quotesd’emissió, poden fer servir diversosmecanismes:- Compra de drets d’emissió- Foment del Desenvolupament Net (enpaïsos en desenvolupament)- Projectes per fomentar els boscos i lavegetació (absorbeixen C02)...Molts qüestionen l’efectivitat del protocol.Tot i això, és un primer pas endavant.
  46. 46. El 2006, es celebrà la Cimera de Nairobi. Lobjectiu principal era treballar amb l’horitzó del 2012 (Kyoto deixaria de funcionar, es parla del post-Kyoto)‫ .‏‬No sassoliren solucions reals. Desembre 2007, Conferència de Bali (Indonèsia)‫ .‏‬Tractar tema Post-Kyoto, sassoleix un acord de mínims. Establiment dun full de ruta per emprendre accions contra el canvi climàtic assumin t responsabilitats segons el nivell de contaminació provocat.Finals 2009, Cimera de Dinamarca (Copenhague)‫ ‏‬també pertractar el tema Post-Kyoto. Partint de lacord signat a Bali,negociació sobre el nou protocol que ha de substituir el de Kyoto el2012.
  47. 47. Amb tot, ara hi ha mésconscienciació ciutadana.Cadacop hi ha més reciclatge ienergies netes. La protecció delmedi ambient (indústria verda) jaés una indústria bàsica (80% alspaïsos rics)‫.‏‬
  48. 48. Propostes per aconseguir un món més sostenible: - Millorar leducació ambiental - Estimular el consum responsible Considerar limpacte ambiental i social quan consumim Reduir el consum (racionalitzar-lo) - Fomentar la política de les tres R Reduir, Reciclar I reutilitzar - Recolzar la banca ètica - Fomentar lagricultura ecològica
  49. 49. Empremta ecològica.Concepte desenvolupat per Rees iWackermagel per mesurar eldesenvolupament sostenible. Mesura elsmodels de consum humans en relacióamb la capacitat de càrrega del planeta.Les empremtes mesuren en una àreageogràfica específica la quantitat desuperfície biològicament productiva queés necessària per mantenir el nivell deconsum de recursos d’aquell país iabsorbir les seves desfetes, utilitzant latecnologia actual.Si continuem així, el 2050 necessitarem2 planetes per produir l’energia i elsrecursos que necessitem.
  50. 50. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I LES RESERVES DE LA BIOSFERAEl paisatge és la fisonomia externa dun territori. És el resultat dela interacció de factors naturals (relleu, hidrografia, flora o fauna) ide factors humans (activitats econòmiques...) al llarg del temps.Per això el paisatge és també un producte social.El paisatge ens indica la relació entre la societat i el medi, aixícom la qualitat daquest. Sha de considerar patrimoni, i peraquesta raó sha de protegir.El Conveni Europeu del Paisatge insta a protegir-lo, conservar-lo icercar un equilibri ecològic estable. Així, el 2005 a Catalunya espromulgà la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge.LObservatori del Paisatge assessora lAdministració pública.
  51. 51. Les accions humanes alteren els ecosistemes i paisatges, per aixòcal protegir-los. El 1872 es creà als EUA el Parc de Yellowstone. El1918 es crearen a Espanya els parcs de Covadonga i Ordesa.Posteriorment, organitzacions com lONU (UNESCO, WWF)crearen les Reserves de la Biosfera (una per cada ecosistema).En Espanya la legislació ha anat evolucionant. El 1916 es promulgàla Ley de Parques Nacionales. El 1957 es promulgà la Ley deMontes. El 1975 es promulgà la Ley de espacios naturalesprotegidos, que va possibilitar la creació de lactual xarxa de parcsnacionals.
  52. 52. El 1989 es promulgà la Ley de conservación deespacios naturales y de la fauna y la flora silvestres.Actualment en Espanya existeixen múltiples figuresde protecció, que es poden agrupar en Parcs(Nacionals i Naturals), Reserves, Monumentsnaturals i Paisatges protegits.Es tracta duna part del territori que es troba moltpoc modificat per lacció humana i que, segons lalegislació, té alguna mena de categoria de protecció.Els parcs nacionals o regionals són àrees on elsecosistemes es mantenen poc alterats, i per aixòtenen un alt valor ecològic, estètic, educatiu icientífic. Per això sintenta potenciar la sevapreservació.Els parcs naturals són espais protegits on el valornatural és compatible amb les activitats humanes(vivenda, ramaderia, agricultura, turisme...).
  53. 53. Espanya és un dels països dEuropa amb més diversitatdecosistemes, hàbitats i espècies naturals (hi ha 38 reserves dela biosfera, 14 parcs nacionals i 50 paisatges protegits).La UE també té la seva pròpia legislació. En aquest cas, elsespais protegits formen la Xarxa Natura 2000 (agrupa els LIC,Llocs dImportància Comunitària).
  54. 54. El 2006 Catalunya tenia 1/3 del seu territori protegit per algunafigura de protecció natural.Dentre la xarxa despais protegits destaca lúnic parc natural deCatalunya, el dAigüestortes i Estany de Sant Maurici.El 1985 el Parlament realitzà la Llei dEspais Naturals. Aquesta lleiestablí el Pla dEspais dInterès Natural (PEIN). Sestabliendiverses figures de protecció, en funció del valor natural orepresentatiu. - Parcs Nacionals - Parcs Naturals - Paratges Naturals - Reserves Naturals - Espais dInterès Natural
  55. 55. El 2007 el PEINincloïa un totalde 165 espais,incloses lesZonesdEspecialProtecció deles AUS (ZEPA)i les ZonensdEspecialConservació(ZEC).Aquestesdarreres figuressón delimitadesen la XarxaNatura 2000 dela UE.
  56. 56. ELS RISCOSEls riscos són fenòmens que causenpèrdues de vides i recursos. Sempre estroben en relació amb els conceptes deperillositat (provabilitat que un fenomennatural o antròpic pugui succeir) ivulnerabilitat (possibilitat que béns opersones estiguin sotmeses a un perill). Peraixò les poblacions desenvolupen plans illeis.Els riscos es divideixen en tres grups:a) Naturals (linductor és la natura, no hi haintervenció humana)b) Antròpics (derivats de les activitatshumanes)c) Induïts (les activitats humanes agreugenun risc natural)
  57. 57. Els riscos naturals Riscos Naturals Geofísics Atmosfèrics Biològics Geològics Geomorfològics
  58. 58. Els riscos naturalsLa dinàmica de la terra genera intercanvis d’energia i matèria.Aquests, poden ser graduals (no passa res) o bruscos (arriba lacatàstrofe).Durant els darrers 20 anys, lONU calcula que 800 milions depersones afectades per desastres naturals, i que shan produït 3milions de morts per desastres naturals. Més o menys hi hadesastres naturals com sempre, ara però hi ha més població (pertant més afectats).Cal diferenciar entre fenòmens naturals i desastres naturals.
  59. 59. Fenomen natural: Procés de tipus divers com la pluja, la neu, elsllamps, l’onatge, els terratrèmols, les erupcions volcàniques, etc.,provocat per la dinàmica inherent als elements naturals del planetaTerra.Desastre natural: Fenomen natural d’una magnitud quesobrepassa un determinat llindar I provoca danys severs a lescomunitats humanes.Els desastres naturals sovint no es poden preveure. Ara bé, elsseus efectes poden mitigar-se amb una bona política preventiva ieducant la població (http://www.tv3.cat/videos/1545029).
  60. 60. RISCOS NATURALS GEOFÍSICS Els geològics tenen a veure amb la dinàmica interna de la terra. Són lactivitats sísmica i el vulcanisme. Els geomorfològics tenen a veure amb levolució de la superfície terrestre: - Inestabilitat dels vessants - Esfondraments - Expansió d’argiles - Erosió del terreny
  61. 61. Activitat sísmica aEuropa (1973-2002)
  62. 62. RISCOS NATURALS ATMOSFÈRICSTenen a veure amb la dinàmica climàtica iatmosfèrica. Presenten dues grans causes:- Vent (Tornados, Huracans...)- Pluja: - Molta (inundacions / allaus) Es considera situació de risc amb previsions de més de 60 l.dia (Gota Freda) - Poca (sequeres)
  63. 63. RISCOS NATURALS BIOLÒGICSTenen a veure amb la propagació déssers vius.Cal considerar les plagues (espècies al·lòctones)‫ ‏‬iles malalties (epidèmies, pandèmies).
  64. 64. RISCOS ANTRÒPICSSón provocats per l’home:- Conflictes / guerres- Industrials / tecnològics. Els accidents tenenun gran impacte ambiental a llarg termini(marees negres, accidents nuclears).- Incendis forestals. Majoritàriament provocatsper lhome (intencionats, accidents ,negligències). A Catalunya existeix el plaINFOCAT. RISCOS INDUÏTS Lhome pot agreujar risc naturals, per exemple, amb la desforestació sincrementen les esllavissades. Principalment els riscos induïts tenen a veure amb la degradació ambiental i contaminació.

×