• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
 

Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10

on

  • 4,324 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,324
Views on SlideShare
3,767
Embed Views
557

Actions

Likes
0
Downloads
140
Comments
0

7 Embeds 557

http://hmcserramarina.blogspot.com 211
http://hmcserramarina.blogspot.com.es 189
http://agora.xtec.cat 127
http://www.hmcserramarina.blogspot.com 26
http://www.slideshare.net 2
http://agora.educat1x1.cat 1
http://www.hmcserramarina.blogspot.com.es 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10 Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10 Presentation Transcript

    • Les Revolucions Liberals
    • Podríem definir-les Com el conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia il·lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del liberalisme. Significaren el pas cap el món contemporani.
    • El liberalisme polític / L’absolutisme Liberalisme Absolutisme Sobirania Nacional Sobirania Reial sufragi no hi ha sufragi Divisió de Poders Concentració en mans del Rei Llibertats individuals Absència de llibertats Igualtat davant la llei Privilegis legals Constitució No hi ha Constitució
    • El liberalisme polític Tres principis bàsics  Sobirania Nacional  Expressada en alguna mena de sufragi  Universal (tots els homes majors d’edat)  Restringit (s’estableix un criteri per votar)  El principal és el censatari  Divisió de Poders  Legislatiu (Parlament)  Executiu (Govern)  Judicial (Jutges i Tribunals)  Llibertats individuals  Igualtat davant la llei Aquests principis es recullen en una Constitució
    • Les Revolucions liberals • La revolució americana • La revolució francesa • L’època Napoleònica • Les onades revolucionàries europees de la primera meitat del segle XIX • La Restauració i les onades revolucionàries • Els moviments nacionalistes • La unificació italiana • La unificació alemanya
    • La Revolució Americana Declaració de la Independència
    • La revolució americana Al segle XVIII les Que es 13 colònies provoquen converteix britàniques Insurrecció colonial Revolució liberal d’Amèrica del Nord L’absolutisme de Jordi III A causa de L’abús dels impostos ànglesos Poca llibertat política Declaració de la Independència Els principals fets Declaració de la - 4 juliol de 1776 Independència - 1783 Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles) G. Washington - 1787, construcció d’un Estat liberal Llibertat Constitució Divisió de poders d’expressió, de República premsa, de Declaració de drets Federació d’Estats religió...
    • La Revolució Francesa Jurament del joc de la Pilota
    • La Revolució Francesa El 1789 comença la Crisi estructural de l’AR transformació A causa de de les estructures de Descontentament de la burgesia l’Antic Règim Difusió de les idees liberals Crisi conjuntural de la França del moment Crisi de subsistència; pagesos i baix poble urbà se’n veuen afectats Crisi industrial, per la competència anglesa: atur. Amplis sectors socials volien canvis Crisi financera de l’estat (endeutament) Lluís XVI
    • Descontentament social Lluís XVI
    • Crisi econòmica de l’Estat La Monarquia volia Provoca una fer pagar impostos a l’aristocràcia, la qual Reforma fiscal s’hi negà. Provoca una tensió amb estament privilegiats Convocatòria dels aquests demanen ESTATS GENERALS 5-Maig-1789 Chaiers de Dolenaces Aquesta situació permet La revolta del Tercer Estat Tercer Estat demana Tradicionalment -Doble representació -Vot per representant -Vot per estament Jurament del joc de la Pilota -Deliberacions conjuntes -Deliberació per separat Amb el Jurament de la Pilota es crea L’Assemblea Nacional Constituent 20 de Maig de 1789
    • Els Estats Generals, a Versalles Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup social. Sieyes planteja tres qüestions que esdevindran claus: "Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l’ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser alguna cosa". I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el clergat representa unes 80.000 i la noblesa 110.000. Amb aquestes xifres demana un major nombre de representants del Tercer Estat. (Vikipedia)
    • Evolució de la Revolució L’Assemblea Nacional L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792 La burgesia moderada té un doble objectiu Establir un règim liberal de monarquia parlamentaria Establir llibertat econòmica (capitalisme) La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà fracassar aquest projecte
    • L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1791 Amb el recolzament de les classes populars La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) Comença la Construcció de l’Estat Liberal Monarquia Constitucional (Lluís XVI) Tasca AN 1.Abolició dels drets feudals (Les terres han de ser rescatades) 4.Constitució de 1791 3.Reformes econòmiques i socials Constitució moderada Època de tensió (manca consens) Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures, descentralització, nacionalització béns eclesiàstics, nou sistema fiscal... -Divisió de poders -amplis poders a la Corona -Vet 2.Declaració dels Drets -Drets individuals de l’Home i el Ciutadà -igualtat davant la llei Llibertat, igualtat, propietat... -Sobirania nacional -sufragi censatari indirecte
    • La presa de la Bastilla (14 juliol 1789)
    • La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789. Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la declaració dels drets de l'home i del ciutadà. Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per a l’exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l’aparició d’un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional. La Declaració dels Drets de l’Home i dels Ciutadà francesa de 1789 va servir de base i d’inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX perquè és indiferent a les circumstàncies en les quals neix i afegeix als drets naturals, els drets del ciutadà. Però sobretot, és un text atemporal, únic, separat del text constitucional i, per tant, amb un caràcter universal, a més a més, és un text breu, clar i senzill. Vet aquí la seva transcendència i èxit a França, a Europa i al món occidental. Els drets més destacats que estableix la declaració del 26 d'agost de 1789 són: Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Art. 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Art. 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitat autoritat que no emani expressament d'ella. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...). Art. 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Art. 7è. Cap home no pot ésser acusat, arrestat ni detingut sinó en casos determinats a la llei i amb les formalitats prescrites per ella (...). Art. 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses, mentre la seva manifestació no torbi l'ordre públic establert per la llei. Art. 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preats de l'home. (Vikipedia)
    • La burgesia moderada vol consolidar els guanys revolucionaris, cercant el consens amb la corona i l’aristocràcia i marginant el poble Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra) Provoquen la radicalització de la Revolució Problemes -Rei boicoteja (Fugida de Varennes, Conspiracions) -Oposició de gran part de la noblesa -Clergat Refractari -Classes populars volen solucions més radicals -els camperols volen terres -sans-culottes L’Assemblea Legislativa 1791 - 1792 -Crisi econòmica Lluís XVI -Guerra exterior (vet del rei) 10 agost 1792 / Assalt a les Tulleries (comença la República) Comença la fase més radical / del 2 al 5 de setembre Massacres de Setembre
    • Evolució de la Revolució – La Convenció Plana i Girondins governen CONVENCIÓ GIRONDINA (IX,1792 – VI,1793) Eleccions sufragi universal Execució de Lluís XVI Masculí: Convenció Nacional (setembre 1792) Sota la direcció de Danton. Burgesia moderada al poder. Política expansionista provoca: gran coalició europea (Anglaterra, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya) Derrotes. Insurrecció Vendée: Guerra civil, rebel·lió absolutista (nobles i refractaris). Juny 1793 els jacobins (radicals) prenen el poder. Danton i Crisi econòmica. Sans-culottes Robespierre volen reformes socials igualitàries.
    • Provoca La L’Època republicana democràtica l’aparició radicalització CONVENCIÓ JACOBINA (VI,1793 – VII,1794) els Jacobins tenen el recolzament dels sans-culottes CRISI, Govern d’Excepció (organitzat en dos comitès) Sota la direcció de Robespierre Comitè de Salvació Pública Controla el poder, l’exèrcit, el poder local (representants en missió) Comitè de Seguretat Nacional Encarregat de lluitar contra els antirevolucionaris (Llei de Sospitosos) Constitució de 1793 Democràtica (mai entrà en vigor) -Sufragi Universal -Amplíssims drets -Sanitat -Educació -...
    • Grans reformes socials -Ensenyament Primari (universal i gratuït) -Assistència a nens, ancians... -Creació de l’Exèrcit Nacional (lleves en massa) Grans reformes econòmiques - Redistribució propietat agrària - Llei del Màxim General - Reglamentació dels Salaris - Persecució dels especuladors - Abolició del rescat dels drets feudals - Salaris mínims Tardor 1793, aplicació del TERROR Contra els contrarevolucionaris (aristòcrates, clergat refractari, especuladors) -Llei de Sospitosos 50.000 executats -Tribunals Revolucionaris El Terror acabarà generant una forta oposició (enragés i moderats) Finalment, la Plana actuarà amb els Girondins (27,VII,94, cop de Termidor, juliol). Robespierre i els seus col·laboradors són detinguts i executats
    • Marat mort. David
    • La burgesia moderada Cop d’Estat Termidor recuperarà el Època republicana moderada poder amb CONVENCIÓ TERMIDORIANA (VII,1794 - IX,1799) Es vol tornar als principis de 1789 -Fi del Terror -Fi del poder jacobí -Fi influència sans-culottes Constitució de 1795 Restabliment sufragi censatari. Un cop aprovada, dissolució de la Convenció, donant pas al Directori.
    • Evolució de la Revolució – El Directori Directori tornada al poder de la burgesia conservadora acaba amb la democràcia social jacobina República dels propietaris nova Constitució (1795) sufragi censatari poder executiu en mans d’un Directori (5 membres) poder legislatiu en dues cambres Consell dels 500 Consell d’Ancians
    • Evolució de la Revolució – El Directori Directori greus problemes marcada inestabilitat La llibertat econòmica provocà la pujada de preus Babeuf (conjura dels iguals) Força dels reialistes (guanyen eleccions 1796) anul·lades pel Directori Política exterior annexionista (cerca prestigi i recursos) nord d’Itàlia, Bèlgica, marge esquerra Rin... gran força de l’exèrcit (Napoleó)
    • Època napoleònica
    • El 18 de Brumari es dóna A causa de -Continua la guerra i la crisi el cop d’Estat de -Una part de la burgesia vol Napoleó més ordre i control La Revolució ha finalitzat dins de França cal estendre-la fora de les seves fronteres L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814) Es divideix en dues CONSOLAT (1799-1804) etapes IMPERI (1804-1814)
    • CONSOLAT (1799-1804) Nova constitució (1800) -Sufragi universal indirecte i no secret -Legislatiu subordinat a l’executiu -No hi ha declaració de drets -Executiu en mans de tres cònsols (Sieyès, Ducros i Napoleó) 1802, Napoleó cònsol vitalici Comença àmplia tasca reformadora (centralització i uniformització) - Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal - Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal - Concordat amb el Vaticà, restablint el culte catòlic. - Reforma Fiscal - Sistema educatiu centralitzat
    • IMPERI (1804-1814) El 1804 Napoleó es corona emperador Expansió territorial Difusió del ideals liberals La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme
    • La Restauració i les Revolucions Liberals
    • La Restauració La derrota de Napoleó provoca el retorn RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA de les monarquies absolutistes 1814-1848 característiques Es decideixen al Defensa del legitimisme Congrés de Viena Defensa de l’absolutisme Per tal de defensar aquests principis es Equilibri territorial crea la La Santa Aliança G.B, Prússia, Rússia, Àustria Potències absolutistes: Àustria, Rússia, Prússia, Reorganitza el Gran Bretanya i França. mapa d’Europa
    • Congrés de Viena (setembre 1814) Gran Bretanya, Àustria, Prússia, Rússia i França inici del sistema Metternich Acords/Actuacions -Refer el mapa Europeu -Principi de Legitimitat monàrquica (absolutisme) -Dret d’intervenció -Eliminació idees liberals -Sistema de congressos internacionals (Viena, 1815; Aquisgrà, 1818; Troppau, 1820; Laibach, 1821; Verona, 1822) Per tal de defensar La Santa aquests principis es Aliança crea la G.B, Prússia, Rússia, Àustria
    • Mapa del Congrés de Viena
    • Però la Restauració fou un període inestable Època de cicles revolucionaris Les revolucions liberals Amb uns trets Revoltes de les classes populars generals (reivindicacions socials i econòmiques) Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalista Així, la Restauració s’enfrontà a dos enemics El liberalisme El nacionalisme
    • Les Revolucions Liberals Liberalisme polític = Moviment contradictori -És revolucionari, car lluita contra l’Antic Règim -És conservador, car no vol ni la igualtat econòmica ni la social Formaran societats secretes (francmaçons, carbonaris...) Inicialment lluitarà contra l’Antic Règim (fins mitjans segle XIX) Després lluitarà contra el Moviment Obrer (segona meitat segle XIX) la Restauració s’enfrontà a tres cicles revolucionaris 1820 1830 1848
    • L’onada revolucionària de 1820 1820 Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont) Direcció Militar (pronuncimanent) Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliança imposa l’ordre Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes Tot i fracassar, debiliten la Restauració (a partir del 1823 ja no hi ha més congressos)
    • L’onada revolucionària de 1830 1830 es donà entre 1829 i 1839 Més participació de les masses (crisi econòmica i social) Per aquesta raó tingué més èxit -A l’Europa occidental significà el final del poder aristocràtic i el domini de la gran burgesia, partidària del constitucionalisme moderat (sufragi censatari) -A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR) Independència i liberalisme a Bèlgica (s’independitza d’Holanda, 1830) Independència de Grècia respecte de l’Imperi Turc (1829-30)
    • Comença a França revolta contra Les Tres Jornades l’absolutista Carles X Glorioses de Juliol França viu una greu crisi econòmica S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans Gràcies al principi liberal Aconsegueix el poder la gran burgesia
    • La revolució de Bèlgica, que s’independitzà d’Holanda després una guerra contra aquest país, amb el suport francès. El 1931 es formà un govern reconegut per les potències occidentals. El 1939 Holanda reconegué la monarquia constitucional belga.
    • La revolució de Grècia s’inicià el 1820, contra l’Imperi turc. El 1822 el Congrés d’Epidaure proclamà la independència, no acceptada pels turcs fins el 1829, després d’una llarga guerra. França, Gran Bretanya i Rússia donaren suport als grecs, per interessos econòmics sobretot.
    • L’onada revolucionària de 1848 Punt culminant de les revolucions del segle XIX -Fi definitiu del sistema Metternich -Irrupció classe obrera Europa Occidental -Revolta Social i Política -Apareixen idees més democràtiques -Sobirania Popular -Sufragi Universal -Els obrers són ja una força política independent (reclamen millores) Europa Oriental -Lluita anti-absolutista -Fort component nacionalista -Fracàs total
    • 1848 França Doble origen revolució: -Desencant Polític - Crisi Agrícola i Industrial Febrer Participació masses i burgesia mitjana -Abdicació de Lluís Felip d’Orleans (II República) -Creació d’un govern provisional (republicans moderats, republicans radicals, socialistes, un obrer) -Sufragi universal per votar una Assemblea Nacional Constituent -Multituds de decrets -Socials -Dret del Treball -Limitació Jornada Laboral -Creació de Mútues -Creació dels Tallers Nacionals -Polítics -Sufragi Universal, Dret de Vaga -Eliminació pena de mort per als delictes polítics
    • 23 abril 1848, eleccions a l’Assemblea Nacional Victòria moderada, gràcies als camperols Assemblea Nacional Constituent Anul·la gran part de la tasca del govern provisonal Juny Unió de la gran i la mitjana burgesia, marginant les masses Insurrecció Obrera i d’Esquerres La burgesia s’uneix i exerceix una dura repressió (primer enfrontament entre burgesos i obrers) Desembre 1848, eleccions presidencials Victòria de Lluís Napoleó Bonaparte 1851, es proclama emperador
    • Els moviments nacionalistes El nacionalisme reclama els drets polítics d’una nació -Vinculat amb el liberalisme (llibertat individual i col·lectiva) -Vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia (creació d’un mercat nacional) -És revolucionari car no accepta la legitimitat dinàstica ni el mapa del Congrés de Viena (no respecta els nacionalismes) -Té dues ideologies bàsiques: Liberal i Conservador (Volksgeist) -Actua en un doble sentit: -Com a força unificadora (Alemanya, Itàlia) -Com a força disgregadora (I.Àustro-Hongarès)
    • Els moviments nacionalistes Amb la Il·lustració apareix un nou concepte de nació Drets dels ciutadans i de la nació L’aparició del L’imperialisme napoleònic nacionalisme es veu influenciat per Ideals liberals (drets del ciutadà) Romanticisme Durant la Restauració El nacionalisme es converteix en Dret a constituir Llengua, història, corrent ideològic Estats que s’identifiquin amb territori, arrels nacions ètniques... Dues tendències Inspirades en ideals de la Itàlia de G. Mazzini “Voluntat del poble” Revolució francesa Inspirades en els ideals Alemanya de Herder i Fichte _ Volksgeist conservadors del Romanticisme
    • Els moviments nacionalistes Unificació italiana i alemanya - Unitat dirigida en profit de la zona més desenvolupada - Burgesia serà la classe rectora, pactant amb l’aristocràcia - Es donaran importants conflictes armats - Canviaren el mapa d’Europa (liquidaren el sistema Metternich i plantegen qüestions que portaren a la Gran Guerra)
    • La unificació italiana La unificació d’Itàlia Existien 8 Estats Piemont-Sardenya, Estats (1859 - 1870) italians Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, L’Estat unificador Parma, Mòdena i la Toscana serà El Regne de Piemont Víctor Manuel II de Savoia Suport de la Amb uns protagonistes Cavour, el primer ministre burgesia del nord d’Itàlia Garibaldi Cavour Garibaldi
    • Antecedents de la Unificació - Moviment Intel·lectual - Rissorgimento (romanticisme) - Opcions polítiques - Opció monàrquica (Cavour) no uneix revolució i unificació - Opció Republicana (Mazzini) uneix revolució i unificació - Opció neogüelfa (Gioberti) - Opció guerrillera (Garibaldi) uneix revolució, república i democràcia amb els Camises Roges conquerí Nàpols - Factors Econòmics - Nord industrial, resta del país agrícola - Burgesia necessita un mercat nacional - Factors Polítics el 1849 arriba al tron Victor Manuel II (Cavour) Piemont impulsarà el liberalisme i la industrialització
    • Etapes del procés de la unificació 1859, aliança amb Napoleó III (Plombiers, 1857). Guerra contra Àustria Napoleó III abandona el Piemont (signant la pau amb Àustria) Annexió de la Llombardia Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana 1860, campanya de Garibaldi Garibaldi negocia amb VMII i li cedeix Nàpols (reafirmat en un plebiscit) Annexió de Sicília i Nàpols. Víctor Manuel Rei d’Itàlia (1861). 1866, Guerra Àustro-Prussiana (Piemont aliat) Annexió del Véneto 1870, desfeta de Napoleó III França abandona el Papat Itàlia ocupa els Estats Pontificis 1871, Roma capital del Regne d’Itàlia
    • Etapes de la unificació 1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de Zúrich LLOMBARDIA VENETO Annexió de la Llombardia, PIEMONT PARMA Parma, Mòdena i Toscana MÒDENA 2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), TOSCANA 1860 Annexió de les Dues Sicílies ROMA Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) REGNE DE 4ª Annexió dels Estats LES DUES SICÍLIES Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871)
    • La unificació alemanya Existien 38 Estats La unificació d’Alemanya que formaven la Confederació Germànica (1860 - 1870) L’Estat unificador precedents serà Revolucions liberals dels 20, 30 i 48 El Regne de Prússia 1834, creació del Zollverein Amb uns Guillem I Hohenzollern Suport de la burgesia del nord protagonistes Otto von Bismarck d’Alemanya, els (“canceller de ferro”) junkers... Bismarck
    • Antecedents de la Unificació - Moviment Intel·lectual - Domini del nacionalisme conservador (Volksgeist) - Herder, Fichte, Hegel - Factors Econòmics - 1850-70, gran desenvolupament econòmic i industrial - Ferrocarril i telègraf uneixen el territori - Burgesia necessita un mercat nacional - List, Zollverein (unió duanera) - Prússia esdevé el gran motor econòmic - Factors Polítics -1861, Guillem I, rei de Prússia -1862, Canceller prussià, Otto von Bismarck - Unificació des de dalt, via conservadora i autoritària - Realpolitik - Gran força exèrcit (Moltke), car la guerra és inevitable
    • Etapes del procés de la unificació Guerra contra Dinamarca (Guerra dels Ducats), 1863-65 Disputa amb Dinamarca per Holstein i Schelesvig Negocià amb Àustria (obté el Holstein) Desfeta danesa Annexió de Lauenburg i Schelesvig Guerra contra Àustria (1866) Bismarck preprar el conflicte -A l’exterior pactà amb Napoleó III, Rússia i el Piemont -A l’interior va prometre un parlament i sufragi universal Acusà a Àustria d’abús de poder al Holstein Victòria total de Sadowa. Annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, Frankfurt. Creació Confederació d’Alemanya del Nord (1867) -Dirigida per Prússia -Parlament per sufragi universal
    • 1870, guerra contra França Per unir el sud necessita un enemic exterior (França, per Alsàcia i Lorena) Excusa, Hohenzollen rei d’Espanya Victòria total de Sedan Annexió del sud, Alsàcia i Lorena 1871, Guillem I coronat emperador, creació del II Reich
    • Etapes 1ª La qüestió dels ducats 2ª La guerra contra Àustria 3ª La guerra contra França
    • Els moviments nacionalistes Nous Estats Grècia, 1830 De la desintegració i Apareixen Romania i Sèrbia, 1878 debilitat de l’Imperi nous Estats als Balcans Bulgària i Albània, 1913 Otomà Amb inestabilitat política i territorial Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra Apareixen nous En el Japó del segle canvis La Revolució Meiji (1868) XIX 1853, EUA obre el mercat japonès 1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional -Supressió del règim feudal -Constitució -Monarquia autoritària -Modernització i occidentalització